Guia Turistica Santa Pau.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Load more
Recommended publications
-
R E V I S T a D E M I E R
EXEMPLAR GRATUÏT GENER Roca de MigdiaNÚM. 2020 REVISTA DE MIERES 5 Sumari Editorial 3 Ajuntament de Mieres 4 Club de lectura de Mieres 6 El Poble Menut 7 RocaREVISTA DEde MIERES Migdia Societat de caçadors Vall de Mieres 8 Manípul de Manaies i Botxins 10 Equip d’edició i de redacció: Carles Guillot i Josep-Anton Monfort. Grup d’estiraments 11 Dipòsit legal: DL Gi 163-2016. Ajuntament de Vivim Mieres 12 Mieres Tiratge: 200 exemplars Centre d’Estudis Mierencs 13 Portada: Foto de Pere Camps (“Cal Carreter”) Associació de Defensa Forestal Mieres 15 Agraïm la col·laboració de les persones i Amics de la Serra de Finestres 16 associacions que han participat en l’elaboració dels articles de la revista i esperem que Les dones de Mieres 18 s’incrementi en el proper número. Les opinions Històries i llegendes 20 manifestades en els articles publicats són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva Espai d’opinió 24 publicació no implica que siguin compartides Coral Si Si Si 28 per l’equip de redacció. Walking art 30 Qui estigui interessat a participar en el proper número de la revista pot adreçar-se a: Receptes de l’Anna de Collbahí 32 [email protected] Remeis de la Mari 33 L’entrevista 36 Senderisme. Itinerari núm. 4 40 Col·labora: Resum meteorològic de l’any 2019 43 Resum de les activitats anuals 47 Ajuntament de Mieres Editorial A la vora del riu no t’hi facis el niu En aquest món que en diuen “desenvolupat” (també en podrien dir trastocat), estem malalts d’una pressa i d’una poca consciència que fa feredat. -
Vells Projectes Ferroviaris a La Província De Girona
26 E Revista de Girona F núm. 240 gener-febrer 2007 E Reportatge Reportatge Vells projectes ferroviaris a la província de Girona Borja Vilallonga ells somnis bells nificaren a la província de Girona d’altres temps, de la Girona de restauracions monàrquiques a la de dictadures militars, de la belle Entre els molts papers que hom pot trobar époque als feliços vint. Emblemes del progrés, aquelles vies fèrries dins un fons com el de la Diputació de Giro- que tants enginyers i promotors van imaginar com fabulosos cas- na, n’hi ha alguns que sobresurten: es tracta tells a l’aire, s’han perpetuat més enllà de la seva irrealització en de grans carpetes i folis de mesures incòmo- llençols de paper d’immaculada perfecció. Per desgràcia, alguns Vdes, que no segueixen la tònica de la resta de documents adminis- avatars històrics han causat la desaparició per sempre d’alguns tratius acostumats. En obrir les carpetes –o caixes– que duen gra- projectes que es podien entreveure summament interessants. vats amb lletres d’or noms senzills traïdors, hom descobreix una Semblantment, per limitacions d’espai en aquest text no tots els gran bellesa tècnica que havia romàs amagada fins aleshores. Plà- projectes que hi ha a l’Arxiu Històric de Girona han pogut rememo- nols, seccions, alçats, perfils, càlculs, taules, dibuixos, croquis, rar els seus dies de glòria en els quals diputats, empresaris, tèc- veres cròniques descriptives... Un devessall de documentació aflo- nics i públic general omplien les seves converses dels detalls dels ra a la llum, lluny de les cobertes que n’han salvaguardat el contin- projectes i les opinions que despertaven. -
Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells -
La Casa De Pagès Al Parc Natural De La Zona Volcànica De La Garrotxa
TRANQUIL HOUSES LAS CASAS SILENCIOSAS LES CASES QUE NO CRIDEN LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL ZONA VOLCÀNICA GARROTXA LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA RCR ARANDA PIGEM VILALTA ARQUITECTES LES CASES QUE NO CRIDEN LAS CASAS SILENCIOSAS TRANQUIL HOUSES LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA Pròleg Antoni Puigverd Fotografi a Pep Sau INTRODUCCIÓ 4 LA SITUACIÓ EN EL PAISATGE 14 L’OCUPACIÓ DEL CONJUNT EDIFICATORI 28 ELS ACCESSOS 44 LA VOLUMETRIA 58 ELS TANCAMENTS VERTICALS 82 LES CASES QUE NO CRIDEN. Antoni Puigverd Per a en Jordi Falgarona perquè, com les cases que no criden, ens va saber transmetre el valor i la força de la humilitat, la saviesa, el silenci i la discreció. 106 3 LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. La casa de pagès és la manifestació de l’arquitectura del món rural. Amb els camins Per acabar de justificar l’àmbit de l’estudi, cal fer esment a dos aspectes que volgudament s’han deixat de banda. i els murs, el conjunt d’edifi cacions que confi gura aquest assentament constitueix l’element arquitectònic d’humanització del paisatge rural. Primerament, no s’hi han inclòs les edificacions que per les seves característiques constructives i per la seva proximitat als nuclis urbans són més A la zona volcànica de la Garrotxa, les característiques de forma, mida, textura i colors del material volcànic li confereixen un caràcter únic i diferent, tot i que assimilables a les construccions urbanes recents que no pas a les edificacions rurals tradicionals. -
Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data Actualització: 14/04/14
Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data actualització: 14/04/14 SECRETARIA Anterior actualització: 31/12/09 Relació d'immobles propietat de la Diputació de Girona CODI Immoble adreça Municipi 15 Can Jordà disseminat PN Fageda d'en Jordà SANTA PAU 40 Magatzem Brigada La Garrotxa SANT JAUME DE LLIERCA 42 Magatzem Brigada del Gironès i la Selva Pol. Industrial Les Conques LLAMBILLES 44 Ruïnes del castell de Rocabruna CAMPRODON 45 Torre de l'Àngel paratge la Torre de l'Àngel PONTÓS 46 Convent del Carme, seu principal de la Diputació Pujada Sant Martí, 5 GIRONA 47 Edifici Can Forn Pujada Sant Martí, 4 GIRONA 50 Edifici magatzem i oficines Av. Sant Narcís, 105 Av. Sant Narcís, 105 GIRONA 51 Habitatge C. Emili Grahit, 13, 9è, B C. Emili Grahit, 13 GIRONA 53 Casa de Cultura de Girona Pompeu Fabra, 6 GIRONA 54 Pis C. Joan Maragall, 23, 1r C. Joan Maraqall, 23 GIRONA 57 50% Casa al C. Àncora, 29, de Madrid C. Àncora, 29 MADRID 60 Seu de la UNED a Girona C.Sant Josep, 14 GIRONA 66 Finca adscrita al Patronat del Call, de Girona C. Força, 10,1 GIRONA 67 Can Cugat Pl. de l'Oli, 4-5 GIRONA Pl. Major (nucli de Sant Julià de 110 Esglèsia de St. Julià de Boada Boada) PALAU-SATOR 112 Seu de la Fundació Fita C. Francesc Macià, 7 GIRONA 4942 Oficines a Av. Sant Francesc, 29, pisos 2n 2ª -3r-4t-5è i 6è Av. Sant Francesc, 29 GIRONA 5233 Casa de Cultura "Les Bernardes" de Salt Major, 172 SALT 5245 Magatzem Brigada de l'Empordà Ctra. -
TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022
Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- FORNELLS, UE. "A" (5264) 2.- SANTA PAU, P. "A" (5113) 3.- ESCOLA F. GARROTXA "A" (5177) 4.- SANT GREGORI, A.E. "A" (5067) 5.- FONTCOBERTA, U.E. "A" (5144) 6.- LES PLANES, C.F. "A" (5052) 7.- CELLERA, C.F. "A" (5009) 8.- SANT ROC OLOT , C.F. "A" (5100) 9.- CAMPDEVANOL, U.E. "A" (5013) 10.- CORNELLA TERRI, A.E. "A" (5135) 11.- SANT PONÇ, AT. "A" (5068) 12.- ABADESSENC, C.E. "A" (5032) 13.- BANYOLES CLUB AT. "A" (5307) 14.- ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" (5301) 15.- LES PRESES, C.F. "A" (5049) 16.- VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" (5348) 17.- SANT PRIVAT D'EN BAS, F.C "A" (5145) 18.- HOSTOLES, U.D. "A" (5099) TERCERA CATALANA, GRUP 19 Página: 1 de 6 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 18 (06-02-2022) FORNELLS, UE. "A" - ESCOLA F. GARROTXA "A" ESCOLA F. GARROTXA "A" - FORNELLS, UE. "A" VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" - FONTCOBERTA, U.E. "A" FONTCOBERTA, U.E. "A" - VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" - CELLERA, C.F. "A" CELLERA, C.F. "A" - ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" ABADESSENC, C.E. "A" - CAMPDEVANOL, U.E. "A" CAMPDEVANOL, U.E. "A" - ABADESSENC, C.E. "A" CORNELLA TERRI, A.E. "A" - SANT PONÇ, AT. "A" SANT PONÇ, AT. "A" - CORNELLA TERRI, A.E. "A" SANT ROC OLOT , C.F. "A" - BANYOLES CLUB AT. "A" BANYOLES CLUB AT. "A" - SANT ROC OLOT , C.F. -
Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2003
cyBulletinn of the Catalant Butterflyh Monitoring iScheme a 2003 - no. 3 Cover illustrations mation at our disposal re g a rding various aspects Go d o m a r (La Ga r rotxa, 700 m). This site lies of its ecology. in Batet de la Serra, near Olot, and its transect pass- Detail of the hind-wing underside of the Spotted Fi n a l l y, we would like to take this occasion to es through a series of traditional agricultural envi- Fritillary (Melitaea didyma) (photo: A. Miquel). thank all those who have provided us with texts, ronments (cultivated fields and hay-meadows) that A scarce butterfly in Catalonia, the Clouded Apollo photographs and/or drawings, and to welcome all a re being managed with an eye to increasing the (Parnassius mnemosyne) (photo: J.R. Salas). those who will be walking a CBMS transect for the are a ’s biodiver s i t y . This new station means that the first time during the 2004 season. CBMS in La Gar r otxa Volcanic Zone Natural Par k is represented by two sites, of which the Godomar transect is much more Mediterranean than the wel l - Editorial established transect at Can Jordà. A bigger Cynthia and La Nou de Berguedà (B erguedà, 1,130 m). Th i s translated into English ne w transect runs through part of La Serra de Catl- The CBMS network laràs, a mountain range lying to the south of the his new edition of Cy n t h i a incorporates two Current situation of the Butterfly b e t t e r - k n own Serra del Cadí. -
Carrilet I Greenway (Girona)
Carrilet I Greenway Until the sixties, the Girona-Olot railway was the main transport artery for the rural districts of La Garrotxa, La Selva, and El Gironés. A modest narrow gauge railway (of the type known as "carrilet" in Cataluña) just 54 Kms long, it ran along the banks of the rivers Ter, Bruguent, and Fluvià in the shadow of the menacing La Garrotxa volcanoes. In the not to distant future, this Greenway is to be linked by a track to the Camí de Ferro Greenway de (12 Kms between Ripoll and Sant Joan de les Abadesses). Add on the existing Girona-Costa Brava Greenway between Girona and San Feliú de Guíxols (39 Kms) and we can travel by Greenway from the upper Pyrenees to the Mediterranean, a distance of nearly 135 Km. TECHNICAL DATA CONDITIONED GREENWAY A refreshing itinerary through the shades of the old volcanoes of Garrotxa. LOCATION Between Olot and Girona GIRONA Length: 54 km Users: * * Amer-El Pastoral: Part with steep slopes (there is alternative that runs through the road, 2Km) Type of surface: Conditioned earth Natural landscape: Garrotxa Volcanic park. Banks of rivers Ter and Fluviá Cultural Heritage: Urban centres of Angles, Sant Feliú and Girona. Romanic chapels. D´Hostoles Castle Infrastructure: Greenway. 12 bridges How to get there: Girona: Medium and long distance Renfe lines (*) Please ask the conditions of bike admittance in Renfe trains Olot: Teisa Bus company Connections: Barcelona: 130 Kms. to Girona. Maps: Military map os spain. 1:50.000 scale 256, 257, 294, 295, 333 y 334sheets Official road map of the Ministry of Public Works (Ministerio de Fomento) More information on Spanish Greenways Travel Guides, Volume 1 From Girona also departs the Carrilet II Greenway DESCRIPTION Km. -
Memòria Arxiu I Biblioteca 2020
ARXIU DIOCESÀ ARXIU CAPITULAR DE LA CATEDRAL BIBLIOTECA DIOCESANA DEL SEMINARI GIRONA memòria 2020 1. Com ha afectat la pandèmia als arxius i biblioteca Declarat l’estat d’alarma arrel de la pandèmia del Covid-19, el 12 de març del 2020 fou el darrer dia que s’obriren els arxius i la biblioteca al públic, restant tancats fins l’1 de setembre, que es tornaren a obrir a la consulta, amb cita prèvia i amb les condicions necessàries. Durant el temps de confinament els arxivers i la bibliotecària realitzaren teletreball, del que es dona compte en l’apartat dels treballs. A partir del mes de juny s’anaren reincorporant per etapes al treball presencial, imprescindible per a gran part de les tasques arxivístiques o bibliotecàries. Tant de cara al treball intern com de cara a l’atenció del públic, foren necessàries mesures de reestructuració dels llocs de treball i dels llocs de consulta: separacions físiques, adquisició de mampares de metacrilat, reducció dràstica de l’aforament dels llocs de consulta, així com instal·lació de les indicacions adients de prevenció. Per això també es redactà un protocol d’actuació de cara al públic (es pot consultar al Web), a partir de les disposicions donades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en relació als arxius i les biblioteques. Una altra iniciativa que es va creure necessària en la situació de pandèmia fou la de facilitar la consulta dels llibres sacramentals parroquials a través del Web. És un fet constatat que el 75% de les persones que venien per a consultes arxivístiques ho feien per a recerques genealògiques, a més de tractar-se sovint de persones d’edat o sense experiència en la investigació arxivística. -
L'estiu a La Garrotxa
l’estiu a la Garrotxa El confinament ens ha reconciliat amb l’entorn natural més immediat. La Garrotxa es revela com un territori amb una natura exuberant, segur i poc massificat on practi- car senderisme, cicloturisme i redescobrir els seus racons a cada passa. ViU recull en aquest número propostes de turisme de proximitat, amb tot el que els pobles de la comarca poden oferir: espais naturals i una arquitectura única; festes majors i celebracions d’estiu adaptades a la nova normalitat i nombroses activitats que venen de gust fer durant aquesta època de l’any a la Garrotxa. El millor estiu és al costat de casa. Núm. 8 gratuït VIU L'ESTIU A LA GARROTXA ÍNDEX ÍNDEX L'ESTIU A LA GARROTXA 23 A Olot la cultura Propostes de Turisme Festa Major de 06 Sant Joan les Fonts 14 a 42 surt al carrer 30 Garrotxa per a l’estiu Santa Pau El Castell d’Hostoles i El conjunt residencial Besalú, al capvespre 07 La Vall de Bianya 16 Sant Aniol de Finestres 32 del Pou del Glaç. Adient 44 a les noves necessitats Festes Majors Pesca l'Estiu a Muntada Assessors 46 El Santuari de 08 Les Planes d'Hostoles 18 Sant Feliu de Pallerols 34 resol els dubtes sobre 47 Sant Ferriol i Mieres els ERTO Sant Jaume de Llierca La Vinacoteca. Un nou 10 19 Montagut i Oix 36 La Ruta del Romaní de 48 Riudaura 37 Maià de Montcal concepte de restaurant Argelaguer Visites guiades 50 11 20 Bas de Màgia Agenda Sales de Lllierca a Peralada 38 51 V12 Les ermites del Corb 22 Castellfollit de la Roca 40 Tortellà VIU L'ESTIU A LA GARROTXA EDITORIAL EL MILLOR ESTIU ÉS A TOCAR L’home i la natura hem viscut la pandèmia del coro- navirus de maneres diametralment oposades. -
Els Quatre Punts De La Garrotxa En Període De Proves Recliclen Un 80%
Els quatre punts de la Garrotxa en perode de proves recliclen un 80% Els ajuntaments podran escollir el sistema que els vagi més bé, sobre la base de les necessitats i del preu. Els contenidors amb obertura personalitzada amb targeta i bosses identificables, de moment, es presenta com el sistema més eficaç Les proves de recollida selectiva que fan a la Garrotxa assoleixen uns resultats parcials propers al 80% de reciclatge. Es tracta de la meitat més que els percentatges del sistema actual. Segons ha explicat el director del Consorci, Francesc Canalies, faran pblics els resultats de les proves en el mes de març. Llavors, els ajuntaments podran escollir entre els sistemes provats sobre la base del preu, de la qualitat i de les possibilitats econmiques de cada poble. Des del setembre, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pblica de la Garrotxa fa proves a Santa Pau (ca la Guapa-can Blanc), Argelaguer, Sant Joan les Fonts (la Roureda) i la Vall d'en Bas (les Grup de contenidors del sistema actual a la Garrotxa. Olletes). Han escollit nuclis de poblaciテウ similars per poder estudiar millor els resultats. La finalitat テゥs que a partir de la identificaciテウ dels productors les unitats de convivティncia pagui en funciテウ de si tria molt o poc els residus. Els sistemes que estan en perテュode de prova sテウn el porta a porta al barri de les Olletes a la Vall d'en Bas. El de bosses personalitzades i contenidors personalitzats sobre la base d'una targeta a Argelaguer. Un sistema amb targeta per a qualsevol contenidor del municipi i bosses personalitzades al barri de ca la Guapa de de Santa Pau. -
Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc de l'annexe II .