La Casa De Pagès Al Parc Natural De La Zona Volcànica De La Garrotxa
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
TRANQUIL HOUSES LAS CASAS SILENCIOSAS LES CASES QUE NO CRIDEN LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL ZONA VOLCÀNICA GARROTXA LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA RCR ARANDA PIGEM VILALTA ARQUITECTES LES CASES QUE NO CRIDEN LAS CASAS SILENCIOSAS TRANQUIL HOUSES LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA Pròleg Antoni Puigverd Fotografi a Pep Sau INTRODUCCIÓ 4 LA SITUACIÓ EN EL PAISATGE 14 L’OCUPACIÓ DEL CONJUNT EDIFICATORI 28 ELS ACCESSOS 44 LA VOLUMETRIA 58 ELS TANCAMENTS VERTICALS 82 LES CASES QUE NO CRIDEN. Antoni Puigverd Per a en Jordi Falgarona perquè, com les cases que no criden, ens va saber transmetre el valor i la força de la humilitat, la saviesa, el silenci i la discreció. 106 3 LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. La casa de pagès és la manifestació de l’arquitectura del món rural. Amb els camins Per acabar de justificar l’àmbit de l’estudi, cal fer esment a dos aspectes que volgudament s’han deixat de banda. i els murs, el conjunt d’edifi cacions que confi gura aquest assentament constitueix l’element arquitectònic d’humanització del paisatge rural. Primerament, no s’hi han inclòs les edificacions que per les seves característiques constructives i per la seva proximitat als nuclis urbans són més A la zona volcànica de la Garrotxa, les característiques de forma, mida, textura i colors del material volcànic li confereixen un caràcter únic i diferent, tot i que assimilables a les construccions urbanes recents que no pas a les edificacions rurals tradicionals. segueix genèricament les mateixes premisses tipològiques del que s’ha descrit com a masia catalana. La manca d’una referència específica pel que fa al seu tractament és una deficiència important que presenta el Pla especial, que tracta genèricament com Aquest patrimoni cultural arquitectònic, fruit del saber de la pagesia local, s’ha de salvaguardar cercant les eines adequades perquè la seva essència i identitat a rurals totes les edificacions presents en el seu àmbit, el del sòl no urbanitzable, sense distinció. perdurin en el procés d’adaptació al qual es veu sotmès pels nous usos i necessitats. La seva absència en aquest treball es justifica per voler dotar d’una major homogeneïtat l’estudi de l’apartat propi que són les cases de pagès, entenent- L’estudi planteja un doble objectiu. D’una banda, vol constatar i conèixer una manera de fer en l’arquitectura tradicional, basada en una lògica constructiva que les com a part fonamental del paisatge, un dels objectius de la Llei 2/1982, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa. dóna resposta a problemes bàsicament funcionals. A partir de la refl exió sobre aquests elements, pretén oferir la possibilitat d’obrir nous camins dins una evolució La discussió sobre l’encaix de les intervencions en aquestes edificacions “quasi urbanes” dins la normativa vigent és més propera a la recerca d’eines natural d’aquesta riquesa cultural. de treball en el context de l’espai fronterer entre el sòl urbà i el no urbanitzable que a un estudi sobre tipologies constructives. El tractament d’aquests En aquest sentit, l’estudi vol defi nir les constants d’implantació, composició i constructives més freqüents, i per això mateix defi nidores, que es proposa conservar, espais és un aspecte que caldrà desenvolupar en treballs posteriors. independentment dels usos als quals estaven associades. D’altra banda, s’ha omès tota referència als usos que van determinar la funcionalitat dels edificis. Tot i que l’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de les cases Aquestes solucions arquitectòniques comunes poden ser interpretades amb nous materials i formes de construir per utilitzar-les, tant com sigui possible, a l’hora de pagès, és a dir, de les edificacions dedicades tradicionalment als usos vinculats al món rural, no s’ha volgut tenir en compte la importància que aquests de donar resposta a les noves necessitats. usos van tenir en l’adopció d’unes o altres solucions arquitectòniques. La major part de les obres de què emet informe la Junta de Protecció del Parc Natural són obres de reforma d’edifi cacions destinades a habitatge, encaminades a millorar-ne l’habitabilitat segons programes que responen a noves necessitats i usos completament desvinculats de la terra. METODOLOGIA DEL TREBALL. El treball s’ha elaborat sobre l’anàlisi de 45 conjunts d’edificacions rurals que pertanyen a 8 dels 11 municipis que integren el El segon objectiu és posar a l’abast de l’equip de gestió i dels diferents professionals un instrument objectiu que pugui complementar la normativa del Pla especial Parc, i s’ha fonamentat en un minuciós treball de camp. de la zona volcànica de la Garrotxa pel que fa a les normes generals d’edifi cació. Seguint l’ordre marcat per l’articulat de la normativa del Pla especial, s’han distingit dos blocs: les condicions d’implantació –situació en el paisatge Aquest Pla va ser aprovat pel Decret 82/1994, de 22 de febrer. Des de la seva aprovació inicial per la Junta de Protecció, el 15 de juliol de 1988, aquesta proposta i ocupació dels assentaments- i les condicions d’ordenació –accessos, espai exterior, i anàlisi de la volumetria i de la composició dels tancaments de normativa va ser conseqüentment utilitzada per l’equip de gestió del Parc Natural com a criteri per a l’elaboració dels seus informes. verticals-.En la seva descripció i anàlisi, a més del text, s’han utilitzat dos tipus de suport: el dibuix i la fotografia. D’aquesta manera, podem dir que en aquests moments es disposa d’una experiència de vint anys en l’aplicació d’aquest Pla especial. En el decurs d’aquest temps de El dibuix, entès com un diagrama intencionadament simplificat que omet tota la informació no necessària per explicar el tema a què fa referència. gestió, s’ha fet palesa la necessitat de disposar de referències que complementin de manera objectiva i rigorosament contrastada alguns articles massa genèrics L’abstracció que això permet contribueix a poder examinar i comparar els diferents assentaments i identificar solucions genèriques als temes pel que fa a normes generals d’edifi cació. arquitectònics que s’hi plantegen. La fotografia, igualment intencionada, serveix per veure com l’esquema dibuixat es desenvolupa a la realitat; s’hi veurà l’exemple d’una interpretació ÀMBIT D’ESTUDI. A l’hora de decidir les construccions vinculades a l’ús d’habitatge més signifi catives per a la seva anàlisi, es va optar per les que recull el Pla possible del tema identificat en el dibuix. especial en el seu Catàleg arqueològic i arquitectònic. El Catàleg ofereix un ventall ampli i representatiu dels diferents tipus de construccions presents al Parc, amb un valor arquitectònic desigual. Com a resposta que complementa la normativa del Parc mateix, es planteja tot el Catàleg dins el context d’aquesta normativa. RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes, Memòria de l’estudi La casa de pagès al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 1994. 4 5 LA CASA DE PAYÉS EN EL PARQUE NATURAL DE LA ZONA VOLCÁNICA DE LA GARROTXA.La casa de payés es la manifestación de la arquitectura de lo rural. Junto con los Para acabar de justifi car el ámbito del estudio, hay que mencionar dos aspectos que intencionadamente se han dejado aparte. caminos y los muros, el conjunto de edifi caciones que confi gura este asentamiento constituye el elemento arquitectónico de humanización del paisaje rural. En primer lugar, no se han incluido las edifi caciones que por sus características constructivas y por su proximidad a los núcleos urbanos son más asimilables a las En la zona volcánica de La Garrotxa, las características de forma, tamaño, textura y colores del material volcánico le confi eren un carácter único y diferente, aunque construcciones urbanas recientes que a las edifi caciones rurales tradicionales. sigue genéricamente las mismas premisas tipológicas de lo que se ha descrito como masía catalana. La ausencia de una referencia específi ca en cuanto a su tratamiento es una defi ciencia importante que presenta el Plan especial, que trata genéricamente como Este patrimonio cultural arquitectónico, fruto del saber de la payesía local, se debe salvaguardar buscando las herramientas adecuadas para que su esencia e identidad rurales todas las edifi caciones presentes en su ámbito, el del suelo no urbanizable, sin distinción. perduren en el proceso de adaptación al que se ve sometido por sus nuevos usos y necesidades. Su ausencia en este trabajo se justifi ca por querer dotar de una mayor homogeneidad al estudio del apartado propio que son las casas de payés, entendiéndolas El estudio plantea un doble objetivo. Por una parte, desea constatar y conocer un modo de obrar en la arquitectura tradicional, basado en una lógica constructiva que como una parte fundamental del paisaje, uno de los objetivos de la Ley 2/1982, de protección de la zona volcánica de La Garrotxa. da respuesta a problemas básicamente funcionales. A partir de la refl exión sobre estos elementos, pretende ofrecer la posibilidad de abrir nuevos caminos dentro de La discusión sobre el encaje de las intervenciones en estas edifi caciones “casi urbanas” dentro de la normativa vigente es más próxima a la búsqueda de una evolución natural de esta riqueza cultural. herramientas de trabajo en el contexto del espacio fronterizo entre el suelo urbano y el no urbanizable que a un estudio sobre tipologías constructivas. El En este sentido, el estudio desea defi nir las constantes de implantación, composición y constructivas más frecuentes, y por ello más defi nidoras, que se propone tratamiento de estos espacios es un aspecto que se deberá desarrollar en trabajos posteriores.