DOCSLIB.ORG

La Casa De Pagès Al Parc Natural De La Zona Volcànica De La Garrotxa

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
La Casa De Pagès Al Parc Natural De La Zona Volcànica De La Garrotxa TRANQUIL HOUSES LAS CASAS SILENCIOSAS LES CASES QUE NO CRIDEN LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL ZONA VOLCÀNICA GARROTXA LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA RCR ARANDA PIGEM VILALTA ARQUITECTES LES CASES QUE NO CRIDEN LAS CASAS SILENCIOSAS TRANQUIL HOUSES LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA Pròleg Antoni Puigverd Fotografi a Pep Sau INTRODUCCIÓ 4 LA SITUACIÓ EN EL PAISATGE 14 L’OCUPACIÓ DEL CONJUNT EDIFICATORI 28 ELS ACCESSOS 44 LA VOLUMETRIA 58 ELS TANCAMENTS VERTICALS 82 LES CASES QUE NO CRIDEN. Antoni Puigverd Per a en Jordi Falgarona perquè, com les cases que no criden, ens va saber transmetre el valor i la força de la humilitat, la saviesa, el silenci i la discreció. 106 3 LA CASA DE PAGÈS AL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA. La casa de pagès és la manifestació de l’arquitectura del món rural. Amb els camins Per acabar de justificar l’àmbit de l’estudi, cal fer esment a dos aspectes que volgudament s’han deixat de banda. i els murs, el conjunt d’edifi cacions que confi gura aquest assentament constitueix l’element arquitectònic d’humanització del paisatge rural. Primerament, no s’hi han inclòs les edificacions que per les seves característiques constructives i per la seva proximitat als nuclis urbans són més A la zona volcànica de la Garrotxa, les característiques de forma, mida, textura i colors del material volcànic li confereixen un caràcter únic i diferent, tot i que assimilables a les construccions urbanes recents que no pas a les edificacions rurals tradicionals. segueix genèricament les mateixes premisses tipològiques del que s’ha descrit com a masia catalana. La manca d’una referència específica pel que fa al seu tractament és una deficiència important que presenta el Pla especial, que tracta genèricament com Aquest patrimoni cultural arquitectònic, fruit del saber de la pagesia local, s’ha de salvaguardar cercant les eines adequades perquè la seva essència i identitat a rurals totes les edificacions presents en el seu àmbit, el del sòl no urbanitzable, sense distinció. perdurin en el procés d’adaptació al qual es veu sotmès pels nous usos i necessitats. La seva absència en aquest treball es justifica per voler dotar d’una major homogeneïtat l’estudi de l’apartat propi que són les cases de pagès, entenent- L’estudi planteja un doble objectiu. D’una banda, vol constatar i conèixer una manera de fer en l’arquitectura tradicional, basada en una lògica constructiva que les com a part fonamental del paisatge, un dels objectius de la Llei 2/1982, de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa. dóna resposta a problemes bàsicament funcionals. A partir de la refl exió sobre aquests elements, pretén oferir la possibilitat d’obrir nous camins dins una evolució La discussió sobre l’encaix de les intervencions en aquestes edificacions “quasi urbanes” dins la normativa vigent és més propera a la recerca d’eines natural d’aquesta riquesa cultural. de treball en el context de l’espai fronterer entre el sòl urbà i el no urbanitzable que a un estudi sobre tipologies constructives. El tractament d’aquests En aquest sentit, l’estudi vol defi nir les constants d’implantació, composició i constructives més freqüents, i per això mateix defi nidores, que es proposa conservar, espais és un aspecte que caldrà desenvolupar en treballs posteriors. independentment dels usos als quals estaven associades. D’altra banda, s’ha omès tota referència als usos que van determinar la funcionalitat dels edificis. Tot i que l’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de les cases Aquestes solucions arquitectòniques comunes poden ser interpretades amb nous materials i formes de construir per utilitzar-les, tant com sigui possible, a l’hora de pagès, és a dir, de les edificacions dedicades tradicionalment als usos vinculats al món rural, no s’ha volgut tenir en compte la importància que aquests de donar resposta a les noves necessitats. usos van tenir en l’adopció d’unes o altres solucions arquitectòniques. La major part de les obres de què emet informe la Junta de Protecció del Parc Natural són obres de reforma d’edifi cacions destinades a habitatge, encaminades a millorar-ne l’habitabilitat segons programes que responen a noves necessitats i usos completament desvinculats de la terra. METODOLOGIA DEL TREBALL. El treball s’ha elaborat sobre l’anàlisi de 45 conjunts d’edificacions rurals que pertanyen a 8 dels 11 municipis que integren el El segon objectiu és posar a l’abast de l’equip de gestió i dels diferents professionals un instrument objectiu que pugui complementar la normativa del Pla especial Parc, i s’ha fonamentat en un minuciós treball de camp. de la zona volcànica de la Garrotxa pel que fa a les normes generals d’edifi cació. Seguint l’ordre marcat per l’articulat de la normativa del Pla especial, s’han distingit dos blocs: les condicions d’implantació –situació en el paisatge Aquest Pla va ser aprovat pel Decret 82/1994, de 22 de febrer. Des de la seva aprovació inicial per la Junta de Protecció, el 15 de juliol de 1988, aquesta proposta i ocupació dels assentaments- i les condicions d’ordenació –accessos, espai exterior, i anàlisi de la volumetria i de la composició dels tancaments de normativa va ser conseqüentment utilitzada per l’equip de gestió del Parc Natural com a criteri per a l’elaboració dels seus informes. verticals-.En la seva descripció i anàlisi, a més del text, s’han utilitzat dos tipus de suport: el dibuix i la fotografia. D’aquesta manera, podem dir que en aquests moments es disposa d’una experiència de vint anys en l’aplicació d’aquest Pla especial. En el decurs d’aquest temps de El dibuix, entès com un diagrama intencionadament simplificat que omet tota la informació no necessària per explicar el tema a què fa referència. gestió, s’ha fet palesa la necessitat de disposar de referències que complementin de manera objectiva i rigorosament contrastada alguns articles massa genèrics L’abstracció que això permet contribueix a poder examinar i comparar els diferents assentaments i identificar solucions genèriques als temes pel que fa a normes generals d’edifi cació. arquitectònics que s’hi plantegen. La fotografia, igualment intencionada, serveix per veure com l’esquema dibuixat es desenvolupa a la realitat; s’hi veurà l’exemple d’una interpretació ÀMBIT D’ESTUDI. A l’hora de decidir les construccions vinculades a l’ús d’habitatge més signifi catives per a la seva anàlisi, es va optar per les que recull el Pla possible del tema identificat en el dibuix. especial en el seu Catàleg arqueològic i arquitectònic. El Catàleg ofereix un ventall ampli i representatiu dels diferents tipus de construccions presents al Parc, amb un valor arquitectònic desigual. Com a resposta que complementa la normativa del Parc mateix, es planteja tot el Catàleg dins el context d’aquesta normativa. RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes, Memòria de l’estudi La casa de pagès al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, 1994. 4 5 LA CASA DE PAYÉS EN EL PARQUE NATURAL DE LA ZONA VOLCÁNICA DE LA GARROTXA.La casa de payés es la manifestación de la arquitectura de lo rural. Junto con los Para acabar de justifi car el ámbito del estudio, hay que mencionar dos aspectos que intencionadamente se han dejado aparte. caminos y los muros, el conjunto de edifi caciones que confi gura este asentamiento constituye el elemento arquitectónico de humanización del paisaje rural. En primer lugar, no se han incluido las edifi caciones que por sus características constructivas y por su proximidad a los núcleos urbanos son más asimilables a las En la zona volcánica de La Garrotxa, las características de forma, tamaño, textura y colores del material volcánico le confi eren un carácter único y diferente, aunque construcciones urbanas recientes que a las edifi caciones rurales tradicionales. sigue genéricamente las mismas premisas tipológicas de lo que se ha descrito como masía catalana. La ausencia de una referencia específi ca en cuanto a su tratamiento es una defi ciencia importante que presenta el Plan especial, que trata genéricamente como Este patrimonio cultural arquitectónico, fruto del saber de la payesía local, se debe salvaguardar buscando las herramientas adecuadas para que su esencia e identidad rurales todas las edifi caciones presentes en su ámbito, el del suelo no urbanizable, sin distinción. perduren en el proceso de adaptación al que se ve sometido por sus nuevos usos y necesidades. Su ausencia en este trabajo se justifi ca por querer dotar de una mayor homogeneidad al estudio del apartado propio que son las casas de payés, entendiéndolas El estudio plantea un doble objetivo. Por una parte, desea constatar y conocer un modo de obrar en la arquitectura tradicional, basado en una lógica constructiva que como una parte fundamental del paisaje, uno de los objetivos de la Ley 2/1982, de protección de la zona volcánica de La Garrotxa. da respuesta a problemas básicamente funcionales. A partir de la refl exión sobre estos elementos, pretende ofrecer la posibilidad de abrir nuevos caminos dentro de La discusión sobre el encaje de las intervenciones en estas edifi caciones “casi urbanas” dentro de la normativa vigente es más próxima a la búsqueda de una evolución natural de esta riqueza cultural. herramientas de trabajo en el contexto del espacio fronterizo entre el suelo urbano y el no urbanizable que a un estudio sobre tipologías constructivas. El En este sentido, el estudio desea defi nir las constantes de implantación, composición y constructivas más frecuentes, y por ello más defi nidoras, que se propone tratamiento de estos espacios es un aspecto que se deberá desarrollar en trabajos posteriores.
Load more

Recommended publications
  • R E V I S T a D E M I E R
    EXEMPLAR GRATUÏT GENER Roca de MigdiaNÚM. 2020 REVISTA DE MIERES 5 Sumari Editorial 3 Ajuntament de Mieres 4 Club de lectura de Mieres 6 El Poble Menut 7 RocaREVISTA DEde MIERES Migdia Societat de caçadors Vall de Mieres 8 Manípul de Manaies i Botxins 10 Equip d’edició i de redacció: Carles Guillot i Josep-Anton Monfort. Grup d’estiraments 11 Dipòsit legal: DL Gi 163-2016. Ajuntament de Vivim Mieres 12 Mieres Tiratge: 200 exemplars Centre d’Estudis Mierencs 13 Portada: Foto de Pere Camps (“Cal Carreter”) Associació de Defensa Forestal Mieres 15 Agraïm la col·laboració de les persones i Amics de la Serra de Finestres 16 associacions que han participat en l’elaboració dels articles de la revista i esperem que Les dones de Mieres 18 s’incrementi en el proper número. Les opinions Històries i llegendes 20 manifestades en els articles publicats són responsabilitat exclusiva dels seus autors i la seva Espai d’opinió 24 publicació no implica que siguin compartides Coral Si Si Si 28 per l’equip de redacció. Walking art 30 Qui estigui interessat a participar en el proper número de la revista pot adreçar-se a: Receptes de l’Anna de Collbahí 32 [email protected] Remeis de la Mari 33 L’entrevista 36 Senderisme. Itinerari núm. 4 40 Col·labora: Resum meteorològic de l’any 2019 43 Resum de les activitats anuals 47 Ajuntament de Mieres Editorial A la vora del riu no t’hi facis el niu En aquest món que en diuen “desenvolupat” (també en podrien dir trastocat), estem malalts d’una pressa i d’una poca consciència que fa feredat.
    [Show full text]
  • Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data Actualització: 14/04/14
    Immobles DIPUTACIÓ DE GIRONA Any: 2014 Data actualització: 14/04/14 SECRETARIA Anterior actualització: 31/12/09 Relació d'immobles propietat de la Diputació de Girona CODI Immoble adreça Municipi 15 Can Jordà disseminat PN Fageda d'en Jordà SANTA PAU 40 Magatzem Brigada La Garrotxa SANT JAUME DE LLIERCA 42 Magatzem Brigada del Gironès i la Selva Pol. Industrial Les Conques LLAMBILLES 44 Ruïnes del castell de Rocabruna CAMPRODON 45 Torre de l'Àngel paratge la Torre de l'Àngel PONTÓS 46 Convent del Carme, seu principal de la Diputació Pujada Sant Martí, 5 GIRONA 47 Edifici Can Forn Pujada Sant Martí, 4 GIRONA 50 Edifici magatzem i oficines Av. Sant Narcís, 105 Av. Sant Narcís, 105 GIRONA 51 Habitatge C. Emili Grahit, 13, 9è, B C. Emili Grahit, 13 GIRONA 53 Casa de Cultura de Girona Pompeu Fabra, 6 GIRONA 54 Pis C. Joan Maragall, 23, 1r C. Joan Maraqall, 23 GIRONA 57 50% Casa al C. Àncora, 29, de Madrid C. Àncora, 29 MADRID 60 Seu de la UNED a Girona C.Sant Josep, 14 GIRONA 66 Finca adscrita al Patronat del Call, de Girona C. Força, 10,1 GIRONA 67 Can Cugat Pl. de l'Oli, 4-5 GIRONA Pl. Major (nucli de Sant Julià de 110 Esglèsia de St. Julià de Boada Boada) PALAU-SATOR 112 Seu de la Fundació Fita C. Francesc Macià, 7 GIRONA 4942 Oficines a Av. Sant Francesc, 29, pisos 2n 2ª -3r-4t-5è i 6è Av. Sant Francesc, 29 GIRONA 5233 Casa de Cultura "Les Bernardes" de Salt Major, 172 SALT 5245 Magatzem Brigada de l'Empordà Ctra.
    [Show full text]
  • TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022
    Federació Catalana de Futbol Calendari de Competicions TERCERA CATALANA, GRUP 19 Temporada 2021-2022 Equips Participants 1.- FORNELLS, UE. "A" (5264) 2.- SANTA PAU, P. "A" (5113) 3.- ESCOLA F. GARROTXA "A" (5177) 4.- SANT GREGORI, A.E. "A" (5067) 5.- FONTCOBERTA, U.E. "A" (5144) 6.- LES PLANES, C.F. "A" (5052) 7.- CELLERA, C.F. "A" (5009) 8.- SANT ROC OLOT , C.F. "A" (5100) 9.- CAMPDEVANOL, U.E. "A" (5013) 10.- CORNELLA TERRI, A.E. "A" (5135) 11.- SANT PONÇ, AT. "A" (5068) 12.- ABADESSENC, C.E. "A" (5032) 13.- BANYOLES CLUB AT. "A" (5307) 14.- ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" (5301) 15.- LES PRESES, C.F. "A" (5049) 16.- VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" (5348) 17.- SANT PRIVAT D'EN BAS, F.C "A" (5145) 18.- HOSTOLES, U.D. "A" (5099) TERCERA CATALANA, GRUP 19 Página: 1 de 6 Federació Catalana de Futbol Primera Volta Segona Volta Jornada 1 (19-09-2021) Jornada 18 (06-02-2022) FORNELLS, UE. "A" - ESCOLA F. GARROTXA "A" ESCOLA F. GARROTXA "A" - FORNELLS, UE. "A" VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" - FONTCOBERTA, U.E. "A" FONTCOBERTA, U.E. "A" - VILABLAREIX FUTBOL CLUB "A" ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" - CELLERA, C.F. "A" CELLERA, C.F. "A" - ESCOLA F. GIRONES-SABAT "A" ABADESSENC, C.E. "A" - CAMPDEVANOL, U.E. "A" CAMPDEVANOL, U.E. "A" - ABADESSENC, C.E. "A" CORNELLA TERRI, A.E. "A" - SANT PONÇ, AT. "A" SANT PONÇ, AT. "A" - CORNELLA TERRI, A.E. "A" SANT ROC OLOT , C.F. "A" - BANYOLES CLUB AT. "A" BANYOLES CLUB AT. "A" - SANT ROC OLOT , C.F.
    [Show full text]
  • Bulletin of the Catalan Butterfly Monitoring Scheme 2003
    cyBulletinn of the Catalant Butterflyh Monitoring iScheme a 2003 - no. 3 Cover illustrations mation at our disposal re g a rding various aspects Go d o m a r (La Ga r rotxa, 700 m). This site lies of its ecology. in Batet de la Serra, near Olot, and its transect pass- Detail of the hind-wing underside of the Spotted Fi n a l l y, we would like to take this occasion to es through a series of traditional agricultural envi- Fritillary (Melitaea didyma) (photo: A. Miquel). thank all those who have provided us with texts, ronments (cultivated fields and hay-meadows) that A scarce butterfly in Catalonia, the Clouded Apollo photographs and/or drawings, and to welcome all a re being managed with an eye to increasing the (Parnassius mnemosyne) (photo: J.R. Salas). those who will be walking a CBMS transect for the are a ’s biodiver s i t y . This new station means that the first time during the 2004 season. CBMS in La Gar r otxa Volcanic Zone Natural Par k is represented by two sites, of which the Godomar transect is much more Mediterranean than the wel l - Editorial established transect at Can Jordà. A bigger Cynthia and La Nou de Berguedà (B erguedà, 1,130 m). Th i s translated into English ne w transect runs through part of La Serra de Catl- The CBMS network laràs, a mountain range lying to the south of the his new edition of Cy n t h i a incorporates two Current situation of the Butterfly b e t t e r - k n own Serra del Cadí.
    [Show full text]
  • Memòria Arxiu I Biblioteca 2020
    ARXIU DIOCESÀ ARXIU CAPITULAR DE LA CATEDRAL BIBLIOTECA DIOCESANA DEL SEMINARI GIRONA memòria 2020 1. Com ha afectat la pandèmia als arxius i biblioteca Declarat l’estat d’alarma arrel de la pandèmia del Covid-19, el 12 de març del 2020 fou el darrer dia que s’obriren els arxius i la biblioteca al públic, restant tancats fins l’1 de setembre, que es tornaren a obrir a la consulta, amb cita prèvia i amb les condicions necessàries. Durant el temps de confinament els arxivers i la bibliotecària realitzaren teletreball, del que es dona compte en l’apartat dels treballs. A partir del mes de juny s’anaren reincorporant per etapes al treball presencial, imprescindible per a gran part de les tasques arxivístiques o bibliotecàries. Tant de cara al treball intern com de cara a l’atenció del públic, foren necessàries mesures de reestructuració dels llocs de treball i dels llocs de consulta: separacions físiques, adquisició de mampares de metacrilat, reducció dràstica de l’aforament dels llocs de consulta, així com instal·lació de les indicacions adients de prevenció. Per això també es redactà un protocol d’actuació de cara al públic (es pot consultar al Web), a partir de les disposicions donades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en relació als arxius i les biblioteques. Una altra iniciativa que es va creure necessària en la situació de pandèmia fou la de facilitar la consulta dels llibres sacramentals parroquials a través del Web. És un fet constatat que el 75% de les persones que venien per a consultes arxivístiques ho feien per a recerques genealògiques, a més de tractar-se sovint de persones d’edat o sense experiència en la investigació arxivística.
    [Show full text]
  • L'estiu a La Garrotxa
    l’estiu a la Garrotxa El confinament ens ha reconciliat amb l’entorn natural més immediat. La Garrotxa es revela com un territori amb una natura exuberant, segur i poc massificat on practi- car senderisme, cicloturisme i redescobrir els seus racons a cada passa. ViU recull en aquest número propostes de turisme de proximitat, amb tot el que els pobles de la comarca poden oferir: espais naturals i una arquitectura única; festes majors i celebracions d’estiu adaptades a la nova normalitat i nombroses activitats que venen de gust fer durant aquesta època de l’any a la Garrotxa. El millor estiu és al costat de casa. Núm. 8 gratuït VIU L'ESTIU A LA GARROTXA ÍNDEX ÍNDEX L'ESTIU A LA GARROTXA 23 A Olot la cultura Propostes de Turisme Festa Major de 06 Sant Joan les Fonts 14 a 42 surt al carrer 30 Garrotxa per a l’estiu Santa Pau El Castell d’Hostoles i El conjunt residencial Besalú, al capvespre 07 La Vall de Bianya 16 Sant Aniol de Finestres 32 del Pou del Glaç. Adient 44 a les noves necessitats Festes Majors Pesca l'Estiu a Muntada Assessors 46 El Santuari de 08 Les Planes d'Hostoles 18 Sant Feliu de Pallerols 34 resol els dubtes sobre 47 Sant Ferriol i Mieres els ERTO Sant Jaume de Llierca La Vinacoteca. Un nou 10 19 Montagut i Oix 36 La Ruta del Romaní de 48 Riudaura 37 Maià de Montcal concepte de restaurant Argelaguer Visites guiades 50 11 20 Bas de Màgia Agenda Sales de Lllierca a Peralada 38 51 V12 Les ermites del Corb 22 Castellfollit de la Roca 40 Tortellà VIU L'ESTIU A LA GARROTXA EDITORIAL EL MILLOR ESTIU ÉS A TOCAR L’home i la natura hem viscut la pandèmia del coro- navirus de maneres diametralment oposades.
    [Show full text]
  • Els Quatre Punts De La Garrotxa En Període De Proves Recliclen Un 80%
    Els quatre punts de la Garrotxa en perode de proves recliclen un 80% Els ajuntaments podran escollir el sistema que els vagi més bé, sobre la base de les necessitats i del preu. Els contenidors amb obertura personalitzada amb targeta i bosses identificables, de moment, es presenta com el sistema més eficaç Les proves de recollida selectiva que fan a la Garrotxa assoleixen uns resultats parcials propers al 80% de reciclatge. Es tracta de la meitat més que els percentatges del sistema actual. Segons ha explicat el director del Consorci, Francesc Canalies, faran pblics els resultats de les proves en el mes de març. Llavors, els ajuntaments podran escollir entre els sistemes provats sobre la base del preu, de la qualitat i de les possibilitats econmiques de cada poble. Des del setembre, el Consorci de Medi Ambient i Salut Pblica de la Garrotxa fa proves a Santa Pau (ca la Guapa-can Blanc), Argelaguer, Sant Joan les Fonts (la Roureda) i la Vall d'en Bas (les Grup de contenidors del sistema actual a la Garrotxa. Olletes). Han escollit nuclis de poblaciテウ similars per poder estudiar millor els resultats. La finalitat テゥs que a partir de la identificaciテウ dels productors les unitats de convivティncia pagui en funciテウ de si tria molt o poc els residus. Els sistemes que estan en perテュode de prova sテウn el porta a porta al barri de les Olletes a la Vall d'en Bas. El de bosses personalitzades i contenidors personalitzats sobre la base d'una targeta a Argelaguer. Un sistema amb targeta per a qualsevol contenidor del municipi i bosses personalitzades al barri de ca la Guapa de de Santa Pau.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • R E V I S T a D E M I E R
    EXEMPLAR GRATUÏT GENER Roca de MigdiaNÚM. 2019 REVISTA DE MIERES 4 Sumari Editorial 3 Ajuntament de Mieres 4 Escola Finestres 6 Amics de la Serra de Finestres 8 RocaREVISTA DEde MIERES Migdia Centre d’Estudis Mierencs 12 Equip d’edició i de redacció: Carles Guillot, Manípul de Manaies i Botxins 14 Josep-Anton Monfort, Joan Pontacq Societat de Caçadors Vall de Mieres 16 Dipòsit legal: DL Gi 163-2016. Ajuntament de Mieres Coral Si Si Si 18 Tiratge: 200 exemplars Vivim Mieres 20 Portada: Fotografa aèria del carrer de Can Caló. Històries i llegendes 22 Espai d’opinió 25 Agraïm la col·laboració de les persones i associacions que han participat en Receptes de l’Anna de Collbahí 28 l’elaboració dels articles de la revista i esperem que s’incrementi en el proper Els remeis de la Mari 29 número. Les opinions manifestades en Una cuca de llum americana apareix els articles publicats són responsabilitat a Mieres 31 exclusiva dels seus autors i la seva publicació no implica que siguin compartides per L’entrevista 33 l’equip de redacció. En record 37 Qui estigui interessat a participar en el Senderisme. Itinerari núm. 3 38 proper número de la revista pot adreçar-se a: Meteorologia 42 [email protected] Resum d’activitats anuals 47 Col·labora: Ajuntament de Mieres Editorial El que som L’any passat l’editorial se centrava en el canvi. En com coses i persones estem en canvi permanent (visió diacrí- tica). Cert, però hi ha també la visió de foto fxe (sincrònica en diuen), és a dir, el canvi és el camí que va del que érem al que som i d’aquí al que serem.
    [Show full text]
  • Vall Del Riu Ser
    Vall del riu Ser Codi: 141 Superfície i municipis que es comprenen: 2.027,08 ha. Serinyà, Sant Ferriol, Sant Miquel de Campmajor i Santa Pau. Delimitació: L’espai engloba la vall del riu Ser. Per tant, pel nord ve delimitat per la serra del Torn i Briolf, per l’est per la carretera C-66, al sud per el Serrat de Bosquia i la Serra de la Cadamont – Serra d’en Coll i a l’oest pel límit del PEIN. S’exclou l’espai fluvial inclòs dins la Xarxa Natura 2000. Caracterització de l’espai: Es tracta d’una vall amb orientació est-oest presidida pel riu Ser, el qual permet connectar els espais d’interès natural de la Garrotxa amb els del Pla de l’Estany i amb especial amb el riu Fluvià. Aquesta vall es caracteritza per un important component forestal presidit per cingleres i serres elevades que s'aixequen a molt poca distància de la mateixa llera. En el tram final també hi aflueixen cingleres, degut a l'aflorament del límit nord-oest de la terrassa travertínica del Pla de Martís, deixant al descobert espais com la cova dels Encantats, un important jaciment arqueològic. La vegetació de les serres i turons adjacents correspon a l'alzinar de terra baixa (Quercetum ilicis -galloprovinciale ), tot i que al Serrat de Boquià hi predomina la comunitat d'alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ) amb boix (Buxus sempervirens ). Tot i això, aquestes formacions es presenten o bé, barrejades amb pi blanc ( Pinus halepensis ), molt abundant a la zona de l'alzinar de terra baixa o bé, amb roures ( Quercus humilis ).
    [Show full text]
  • Novetats Al Servei De Transport Públic a Demanda a Batet De La Serra I a Mieres Des D'aquest Mes De Novembre Cal Fer La Reserva Prèvia a L'estació D'autobusos D'olot
    Societat | NacióGarrotxa | Actualitzat el 06/11/2020 a les 11:56 Novetats al servei de transport públic a demanda a Batet de la Serra i a Mieres Des d'aquest mes de novembre cal fer la reserva prèvia a l'estació d'autobusos d'Olot El servei a demanda s'ha de gestionar a l'estació d'autobusos d'Olot. | Martí Albesa. Des d'aquest mes de novembre, els habitants del poble de Batet de la Serra (Olot) que vulguin desplaçar-se en transport públic al mercat de la capital de la Garrotxa els dilluns, ho podran fer tot reservant prèviament la seva plaça al transport a demanda http://www.teisa-( bus.com/ca/transport-demanda) que el Consell Comarcal de la Garrotxa posa a la seva disposició. Per a fer la reserva, els usuaris poden trucar al telèfon 972 260 196 (Estació d'autobusos d'Olot) o poden enviar un missatge de correu a [email protected] (mailto:[email protected]) . La reserva, que és indispensable per a poder utilitzar aquest servei, s'ha de sol·licitar sempre abans de cada divendres a les 17:00 h. ? HORARIS TRANSPORT A DEMANDA BATET DE LA SERRA - OLOT - BATET DE LA SERRA DELS DILLUNS: Olot - Batet de la Serra: sortides a les 9.15h i a les 12.30h. Batet de la Serra - Olot: sortides a les 9.30h i a les 12.45h. https://www.naciodigital.cat/girona/noticia/32631/novetats-al-servei-transport-public-demanda-batet-serra-mieres Pagina 1 de 5 Els serveis de transport els dies de mercat en alguns pobles de la Garrotxa.
    [Show full text]
  • Pla D'acció Local Per a La Sostenibilitat De Maià De Montcal Fase 1 – Diagnosi –
    Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat de Maià de Montcal Fase 1 – Diagnosi – DOCUMENT III. Diagnosi municipal La Garrotxa, març de 2004 Índex 1. DIAGNOSI PER VECTORS 1 1.1. Territori i medi natural 3 1.2. Balanç d’aigua 9 1.3. Estructura energètica 13 1.4. Contaminació atmosfèrica 15 1.5. Sorolls 17 1.6. Residus 19 1.7. Sostenibilitat econòmica 23 1.8. Sostenibilitat social 29 2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA 35 1. DIAGNOSI PER VECTORS 1.1. Territori i medi natural EL MUNICIPI DE MAIÀ DE MONTCAL DINS L’ÀMBIT D’ESPAIS D’INTERÈS NATURAL Tot i que el terme municipal de Maià de Montcal no es troba inclòs dins de cap Espai d’Interès Natural, la seva proximitat a l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa fa que aquest municipi jugui un paper important com a connector ecològic. Aquest fet condueix a integrar l’avaluació del territori i del medi natural en una mateixa unitat, facilitant el posterior plantejament d’estratègies conjuntes. D’aquesta manera es potencia un desenvolupament sostenible que permet l’evolució del territori i de la població, respectant el medi natural. Per altra banda, dins el terme es troba la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Illa del Fluvià. Maià de Montcal compta amb unes Normes Subsidiàries aprovades el 1984 i s’han realitzat 3 modificacions per tal d’adaptar-les a les necessitats del municipi. Però quan es modifica, és necessari tornar a equilibrar, ja que el planejament no s’entén com un disseny aïllat, sinó que ha de conformar una imatge de territori ordenada i integradora.
    [Show full text]