Pla D'acció Local Per a La Sostenibilitat D'argelaguer Fase 1
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat d’Argelaguer Fase 1 – Diagnosi – DOCUMENT III. Diagnosi municipal La Garrotxa, octubre de 2003 Índex 1. DIAGNOSI PER VECTORS 1 1.1. Territori i medi natural 3 1.2. Balanç d’aigua 9 1.3. Estructura energètica 13 1.4. Contaminació atmosfèrica 15 1.5. Sorolls 17 1.6. Residus 19 1.7. Sostenibilitat econòmica 23 1.8. Sostenibilitat social 29 2. DIAGNOSI ESTRATÈGICA 35 1. DIAGNOSI PER VECTORS 1.1. Territori i medi natural ARGELAGUER DINS DEL CONTEXT COMARCAL La relació entre l’ordenació del territori i el medi natural fa factible l’elaboració d’una diagnosi conjunta dels dos vectors. Argelaguer forma part d’una àrea urbana funcional que s’articula al llarg de l’eix de la conca alta del Fluvià, des de Sant Esteve d’en Bas fins a Argelaguer, amb capital a Olot, dins la qual s’estableixen relacions de cohesió més enllà dels límits administratius. La futura autovia A-26 i l’increment de sòl industrial dins aquesta corona urbano- industrial poden enfortir els vincles del municipi amb aquesta àrea. Argelaguer compta amb unes Normes Subsidiàries aprovades el 1989 i s’han anat realitzant modificacions per tal d’adaptar-les a les necessitats del municipi. Però quan es modifica, és necessari tornar a equilibrar, ja que el planejament no s’entén com un disseny aïllat, sinó que ha de conformar una imatge de territori ordenada i integradora. LA CONFIGURACIÓ I ESTRUCTURA DEL MUNICIPI Argelaguer presenta dos sectors clarament diferenciats, el planer i el muntanyós, separats pel riu Fluvià que és el curs fluvial de més entitat del terme. El sector planer, amb menys d’un 10% de pendent, representa un 25% de la superfície municipal i està ocupat pels assentaments urbans i industrials, els conreus i la xarxa viària principal, amb un índex d’ocupació de la seva zona planera del 6%. Document II. Diagnosi municipal. Argelaguer. Pàg. 3 El 76% dels seus habitants resideixen al nucli urbà d’Argelaguer i el 6%, al barri d’Hostalnou del Llierca o barri del Pont que, per raons de proximitat, estableix les seves relacions amb Sant Jaume de Llierca El nucli d’Argelaguer s’estructura amb dues unitats principals, les edificacions construïdes a banda i banda de la carretera (N-260) i el nucli antic, de tipologia rural amb edificis històrics ben conservats. Els buits urbans que quedaven entre ambdues unitats s’han omplert amb edificacions residencials aïllades i s’han relligat amb la creació de nous carrers, donant al conjunt una estructura compacta. Si es consolida el projecte d’urbanització dels camps d’en Morató, amb l’edificació de 103 habitatges, l’estructura del poble canviarà. El nucli gravitarà al volt d’una ròtula central, configurada per un espai verd travessat pel torrent d’en Vinyot, que unirà el nucli antic amb els creixements residencials projectats i els que ja s’han consolidat, mantenint la linealitat amb la carretera. Els guixos existents en el subsòl de la zona on està projectat el creixement residencial poden formar dolines i provocar esfondraments. Un estudi geotècnic podria assegurar la viabilitat del projecte. EL PAPER DE CONNECTOR BIOLÒGIC El municipi està situat entre dos espais naturals protegits: el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i l’EIN de l’Alta Garrotxa. Amb el PNZVG presenta una bona connectivitat degut a la cobertura forestal de la zona meridional, que és contínua fins a la vall de Santa Pau i els municipis veïns de Sant Jaume de Llierca i Sant Ferriol. En canvi, la connectivitat amb l’Alta Garrotxa es fa difícil degut a la carretera N-260 que fragmenta el municipi d’est a oest. Aquest fet s’agreujarà amb la construcció de l’autovia, que farà molt improbable el pas de la fauna, ja que hi haurà un sol connector faunístic per unir els terrenys a banda i banda de la carretera. Per tot això, la xarxa hidrogràfica té un paper de vital importància i es converteix en l’únic espai amb Pàg. 4 Document II. Diagnosi municipal. Argelaguer. possibilitats connectores entre els espais naturals protegits. El riu Fluvià i el riu Llierca i la riera de Sales configuren la xarxa hidrogràfica connectora dins del terme municipal. El Fluvià compleix aquest paper ja que presenta una estructura de bosc de ribera i cabals suficients per a garantir-la, malgrat l’existència de rescloses. No passa el mateix amb el Llierca que, amb la pràctica desaparició del bosc de ribera en el seu pas pel municipi, es converteix en un espai on la fauna queda altament exposada. L’ESPAI AGRARI I FORESTAL L’espai agrari d’Argelaguer està en clara regressió. Actualment representa el 29% del terme municipal i es troba en la seva zona planera. Quan s’urbanitzi el sòl industrial i residencial previst i es construeixi l’autovia disminuirà en un 13%. No es pot oblidar que l’espai agrari té un paper fonamental en les connexions ecològiques i que l’activitat agrària és un element fonamental de transformació, creació i manteniment del paisatge. Al municipi es troba una comunitat de gramínies (Thero-Brachypodietalia), considerada segons la directiva d’hàbitats com d’interès comunitari prioritari (codi 6220). El principal espai forestal està localitzat a la part meridional i muntanyosa del terme i a la ribera del Fluvià, aquest darrer gestionat per la Generalitat de Catalunya. Presenta una densa cobertura vegetal i el seu estat de conservació és bo. L’espai agrari i forestal estan regulats per les Normes Subsidiàries de 1989, però sense criteris de protecció i tampoc se’ls dóna un tractament que asseguri la conservació dels seus elements naturals: sòl, flora, fauna i paisatge. Els cursos d’aigua i el seu entorn no tenen cap mena de qualificació urbanística específica. No reben un tractament que permeti la seva conservació com a corredors biològics que són. Document II. Diagnosi municipal. Argelaguer. Pàg. 5 EL CREIXEMENT DEL SÒL INDUSTRIAL La tendència actual, a nivell comarcal, és la proliferació de polígons industrials dispersos a les zones planeres. S’està donant una reubicació de les indústries ja existents, creant-se una segona corona urbano-industrial arrel del trasllat d’indústries d’Olot a d’altres municipis com Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, Sant Jaume de Llierca o Les Preses, sense que aquest procés es basi en cap planificació conjunta. Seguint la tònica comarcal, Argelaguer dobla la seva superfície industrial, per tal de permetre la ubicació de noves indústries forànies al municipi. S’ha de tenir present però que amb la remodelació de la recaptació de l’IAE, segons la facturació de les empreses que s’instal·lin al municipi, aquest impost podria no revertir directament a l’Ajuntament. En canvi, generen costos municipals elevats en quant a necessitats i manteniment de serveis i d’infraestructures. Amb l’ampliació del polígon, les noves indústries estaran molt pròximes a la zona residencial existent. Aquest fet obligarà a extremar les mesures en quan a contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica i donar al conjunt un acurat tractament paisatgístic. LA XARXA DE COMUNICACIONS: PRESENT I FUTUR Argelaguer està travessat per la N-260 que el comunica amb Olot, Girona i Figueres. Actualment s’està construint una autovia que fragmentarà més el municipi, fent més difícil la connectivitat faunística entre la part nord i sud del terme, alhora que implica una important ocupació de la zona planera del municipi. Aquesta nova construcció suposa una gran millora en la xarxa viària. Amb aquesta nova infraestructura Argelaguer serà un dels nuclis de la comarca que tindrà l’accés i la sortida de l’autovia més ràpid i senzill. Aquest fet planteja la Pàg. 6 Document II. Diagnosi municipal. Argelaguer. possibilitat de convertir el municipi en una zona residencial i de serveis, tot conservant la seva identitat. La solució de desviar la carretera de Tortellà per sobre del fals túnel permetria que l’actual tram de la N-260 que travessa el nucli passés a ser una via urbana, i es pogués reordenar com a passeig. De la xarxa viària interna quedarà per solucionar l’accés al camp de futbol i al cementiri, ja que actualment cal travessar tot el nucli antic per accedir-hi. ELS CRITERIS D’INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA El paisatge no s’ha considerat com a un factor de base més en el planejament urbanístic municipal, donant lloc a creixements urbanístics residencials i industrials poc integrats amb l’entorn, que van desvirtuant el fons escènic que es podria classificar de mosaic agrícola forestal amb nucli i edificacions rurals disseminades. El nucli històric d’Argelaguer està ben conservat, el conjunt és harmònic i no hi ha elements dissonants que el pertorbin. Els creixements residencials amb edificacions aïllades modernes contrasten amb la ruralitat de l’entorn, especialment el nou Ajuntament. Les diferents naus que ocupen el sòl industrial són de volum mitjà i presenten un aspecte disgregat, ja que estan separades per solars o altres espais buits. Segueixen la tònica general en quant a estètica industrial amb una rigidesa geomètrica de les estructures, ignorant l’entorn, amb nous materials i nous colors diferents als existents. Document II. Diagnosi municipal. Argelaguer. Pàg. 7 1.2. Balanç d’aigua EL CONTROL DE LES AIGÜES SUPERFICIALS I SUBTERRÀNIES Al municipi d’Argelaguer s’hi troben dues unitats hidrogeològiques: l’al·luvial – lacustre, on es situen els materials sedimentats per l’acció dels diferents cursos fluvials, i la pliocena. No es disposen de dades per a realitzar una anàlisi de tendències de la qualitat de l’aigua ni dels nivells piezomètrics de les aigües subterrànies. Un estudi geotècnic realitzat l’any 1999 en la parcel·la on es troba ubicat l’actual Ajuntament d’Argelaguer, determina que l’alçada piezomètrica es troba entre 7,10 i 7,50 metres.