ELS DELMES DE LA VALL DE CAMPRODON (SEGLES X-XIV) Elvis Mallorquí Resum Doctor en Història L’any 904 va ser consagrada l’església de Sant Pere de Camprodon. El bisbe de Girona va dotar-la amb els delmes i les primícies de diverses vil·les i vilars. Es tracta de la certificació que s’havia iniciat el procés de parroquialització tant al bisbat de Girona com al comtat de Besalú. Gràcies a l’estudi aprofundit del Llibre verd del bisbe de Girona, escrit entre els anys 1362-1371, coneixem com es repartien els delmes de tot el bisbat en aquest moment i, fins i tot, tenim algunes dades sobre com es recaptaven i com es pagaven. En relació amb la vall de Camprodon i, en concret, amb les parròquies de Setcases, Tregurà, Vilallonga de Ter, Llanars i Molló, destaca el fet que eren delmes dels més valuosos de tot el bisbat, cosa que cal vincular al fort pes que aquí devien tenir els delmes de la llana. De fet, un altre aspecte que sobta és el gran nombre de porcions de delmes d’unes quantes parròquies de l’alta Garrotxa que havien adquirit vilatans de Camprodon. És possible que aquestes dues circumstàncies estiguin relacionades amb el desenvolupament econòmic de la vila de Camprodon i, en concret, de l’activitat comercial a l’entorn de la llana. Per comprovar-ho, en la present comunicació volem explorar els documents relatius als delmes de les parròquies de l’alta vall del Ter per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquest element essencial de l’economia local que explica l’enriquiment d’un grup de comerciants de la vila de Camprodon fins al punt que compren porcions a petits cavallers rurals, potser arruïnats. Paraules clau: delme, parròquia, drets de pastura, monestirs, cavallers, mercaders Abstract: The tithes of the valley of Camprodon (10th - 14th centuries) In 904 the church of Sant Pere de Camprodon was consecrated. The bishop of Girona endowed it with tithes and rights to the first fresh fruits from several towns and villages. This is the certification that the process of parochialization both in the bishopric of Girona and in the county of Besalú had begun. Thanks to the detailed study of the Llibre verd by the bishop of Girona, written between 1362-1371, we know how the tithes of the bishopric were distributed at that time and we even have some information about how they were collected and how they were paid. In relation to the valley of Camprodon , and in particular, to the parishes of Setcases, Tregurà, Vilallonga de Ter, Llanars and Molló, it is to be noted that they provided the most valuable tithes of the entire bishopric, a fact which ANNALS 2012-13 111 needs to be linked to the weight that wool tithes must have had. Another notable aspect is the large number ot tithe portions of some parishes in Alta Garrotxa which had been acquired by villagers from Camprodon. It is possible that both these circumstances are related to the economic development of Camprodon and, specifically, to the commercial activity concerning wool. To prove this tesis in this paper, we want to explore the documents related to the tithes of the parishes of the high valley of river Ter in order to deepen in the knowledge of this essential element of local economy which explains the enrichment of a group of traders from Camprodon to the extent that they were able to buy portions from small rural knights, who were perhaps nearing bankruptcy. Keywords: tithe, parish, grazing rights, monasteries, knights, merchants Abreviacions utilitzades ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó ADG: Arxiu Diocesà de Girona CC-2: ABADAL, 1926-1952 CC-5: SOBREQUÉS; RIERA; ROVIRA; ORDEIG, 2003 CCBG: MARQUÈS, 1993 CDSDG: MARQUÈS, 1997 CPFC: FONT RIUS, 1969-1983 CR: PLADEVALL, 1985-1998 CRV: MARQUÈS; PUIG; SERRAT, 2009a DEC: ORDEIG, 1993-2004 DSJA: FERRER, 2009 ETG: ARNALL; PONS, 1993 FPF: GIFRE; SOLER, 1996 LBG: MARQUÈS; PUIG, 2007 LVBG: MALLORQUÍ, 2011b MH: MARCA, 1688 PACB-2: BAIGES; FELIU; SALRACH, 2010 PM: MARQUÈS, 1984 PPC: MARQUÈS; PUIG; SERRAT, 2009b RDH: RIUS, 1946-1947 112 ANNALS 2012-13 Juntament amb la de la Bisbal d’Empordà, l’acta de consagració i dotació de Sant Pere de Camprodon és la més antiga del bisbat de Girona. El 27 de novembre del 904 el bisbe gironí Serfdedéu va acudir a Camprodon per consagrar el temple de Sant Pere, al qual va concedir la parochia, un terme format per la «villa que vocant Tabulato et villa Pugnam Francorum et villa Magriano et villa Frexaneto et Pinosa et Graxanturri et Paratella», jun- tament amb els delmes i primícies que en procedien.1 La creació de la xarxa de parròquies marca un canvi transcendental en l’organització interna dels comtats medievals i en l’es- tructuració de la societat rural. L’objectiu del present article és analitzar com es va desenvolupar aquest procés entre els segles X i XIV en l’únic territori d’alta muntanya del bisbat de Girona: l’alta vall del Ter, o vall de Camprodon, formada per les parròquies de Camprodon, Creixenturri, Molló, Lla- nars, Vilallonga, Tregurà i Setcases. Les particularitats del relleu, que limiten la pràctica de l’agricultura en uns pocs terrenys plans al fons de les valls i que permeten les activitats ramaderes als cims més elevats només durant l’estiuada, aporten un contrast notable amb la resta del bisbat de Girona, per al conjunt del qual coneixem prou bé les característiques de la percepció i del repartiment del delme a mitjans del segle XIV gràcies al Llibre verd dels feus que analitzarem en primer lloc. A continuació, rellegirem els documents anteriors, alguns dels quals remunten al segle X, amb la intenció de descobrir els vincles de senyors, monestirs i comunitats rurals amb la parròquia i el delme i procurar entendre millor els procediments pels quals es va feudalitzar aquest territori muntanyenc. 2 1. Delmes i delmadors a la vall de Camprodon (1362-1371) El Llibre verd dels feus és un registre episcopal elaborat per Guillem Bernat de Perles, clergue i procurador del bisbe, entre el 1362 i el 1371. Conté 402 declaracions de clergues i batlles que descriuen com es repartia el delme en les 419 parròquies del bisbat, especificant qui eren els delmadors, si eren laics o eclesiàstics, quines proporcions del delme major obtenien i, a més, quantificant el valor anual dels delmes majors en mans de laics amb una xifra expressada en lliures, cosa que permet estimar el valor dels delmes majors de més del 60% de les parròquies gironines.3 Els productes delmats Al final de cada declaració se sol incloure un concís llistat dels productes subjectes al del- me. El delme dels «expletis panis et vini» —cereals i raïms— era present arreu del bisbat; per això, cal subratllar l’absència de la vinya a les parròquies de més altitud de la vall de ANNALS 2012-13 113 Camprodon —Setcases, Tregurà, Vilallonga i Llanars—, no pas perquè no n’hi hagués, sinó perquè devia proporcionar unes collites d’escàs valor.4 En canvi, sí que es delmava el lli, el cànem i les hortalisses, les cols sobretot; als llocs de Setcases, Tregurà i Vilallonga s’especifica a més que també eren delmats els raves —«rappis»— i els naps —«napis»—, que no apareixen enlloc més del bisbat. Pel que fa als productes de la ramaderia, a l’ardiaconat de Besalú era corrent que es del- més la producció d’ous i de formatges i, sobretot, de llana i de carn. El delme de la carn, o carnaticho, era una sostracció feta sobre els animals dels ramats de cada casa i de cada parròquia, de manera que s’adaptava a la ramaderia de cada contrada. En el Llibre verd hi ha poques indicacions de com es pagava efectivament: és possible que calgués pagar un animal de cada deu —potser d’entre els nascuts el darrer any— o bé un sol animal per cada casa; a la parròquia de Rocabruna, el delme dels vedells s’havia convertit en una prestació en moneda, d’un diner i mig per cada vedell.5 El delme de la llana era omnipresent a l’ardiaconat de Besalú, en contrast amb bona part del litoral del bisbat de Girona —l’Albera, el massís del Montgrí i les desembocadures de la Muga, el Fluvià i el Ter—, on la llana era exempta de delmar. A Sant Joan ses Croses els clergues «percipiunt decimam lane per totam parrochiam, scilicet de quilibet manso ·I· velor lane», és a dir, cada mas pagava un velló de llana, el conjunt de llana tosa d’una ove- lla o d’un xai.6 L’estreta relació entre la tosa de les ovelles i el delme de la llana fa pensar que el dels ramats transhumants es pagava a les parròquies d’alta muntanya just abans de començar l’estiuada. El valor dels delmes A excepció de la parròquia de Camprodon, on tot el delme era en mans de l’abat de Sant Pere, les declaracions de la resta de parròquies de la vall esmenten el valor econòmic anual de les porcions dels delmes majors en mans de laics, cosa que permet deduir el valor de tot el delme major: 45 lliures anuals el de Creixenturri, unes 52 el de Tregurà, 120 lliures els de Setcases i Llanars i 240 lliures els de Vilallonga i Molló (cf. Mapa 1). Aquestes xifres són de les més elevades del bisbat: el delme d’una població amb un terme territorial extens, un mercat setmanal i un port obert al mar com Torroella de Montgrí només era de 190 lliures anuals.7 L’elevat valor dels delmes de l’alta vall del Ter no es deu a l’agricultura, només possible en els pocs terrenys plans del territori.