GASTRONOMIA P18 AJUNTAMENT P24,25 Concurs de cuina Pressupost a l’alça a dels Roca per Girona, amb becar deu joves sis milions Hi van participar 30 persones, i els d’inversió guanyadors es podran formar durant Joan Roca olora un plat davant La previsió creix un quatre mesos a El Celler de Can Roca la mirada de Jordi Roca ■ M.LL. 5% respecte al 2019 171196-1221225L

1,20€ Edició de Girona DIJOUS · 12 de desembre del 2019. Any XLIV. Núm. 15208 - AVUI / Any XLI. Núm. 14078 - EL PUNT

P6-8 Cultura-Espectacles P44 Sense permisos

Recreació del judici per la mort d’Agulló ■ SARA BORT imminents La mort de Guillem Agulló, en pel·lícula DUR · La qualificació de segon grau La decisió obre Carlos Marqués-Marcet dirigeix el film fa que els nou presos polítics no sobre el jove assassinat per feixistes tinguin cap permís fins que no noves discrepàncies entre ERC i JxCat Nacional P14 compleixin una quarta part de la pena Els europeus, a favor de CULTURA-ESPECTACLES P42-43 la mediació de la UE Un 76% pensen que Brussel·les hauria d’intervenir en el conflicte amb l’Estat

Habitatge P28 1.277 desnonaments a la demarcació en 9 mesos Han baixat un 18% respecte als que va haver-hi de gener a setembre de 2018

Frontal de Sant Vicenç de Tresserra, una de les obres més importants del conjunt que reclama Aragó ■ ACN Cop a l’art de la Franja El jutjat ordena el retorn immediat de 111 obres dipositades a Lleida 185576-1219448L jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

CRISI Baixen un 18% els desnonaments TRENS L’AVE barat entre Barcelona JAQUETA MUNICH D’HIVERN Aconsegueix aquesta exclusiva jaqueta unisex amb a Girona respecte a l’any passat 10 i Madrid serà una realitat a l’abril 24 caputxa, disponible en tres talles, a un preu únic

www.diaridegirona.cat

TEL ` 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E [email protected] | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2. 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.943

Aquest diari utilitza PREU Dijous paper reciclat en un 80,5% 1,20 € 12 DE DESEMBRE DE 2019 FUNDAT EL 1889

La província El cost de la plantilla de Girona registra la taxa de la UdG es dispara un de natalitat més baixa 9,9% en només dos anys des del 1975 4 EL PRIMER SEMESTRE DE 2019 Dels 100 milions de pressupost per a El 2020 la despesa de personal, que ja va HI HA 3.080 NAIXEMENTS I 3.338 DEFUNCIONS l’any que ve, 75,4 es destinen a pagar sous pujar un 5,4% el 2019, creixerà un 4,5% 2 i 3 A LES VUIT COMARQUES 8

Esports 30 a 35 Un exmonitor DdG Guanyem dels Maristes, facilitarà condemnat per a JxCat aprovar abusar d’una els pressupostos nena a Mont-ras de Girona ■ 4 L’HOME ADMET HAVER FET El partit de l’oposició indica que ha inclòs millores notables en ha- TOCAMENTS A UNA MENOR DE bitatge, emergència climàtica i 10 ANYS MENTRE ESTAVA EN UN educació a la proposta inicial de CÀMPING NUDISTA 18 l’equip de govern. 4

Un conductor A més a DdG troba 5 migrants Les presons descarten amagats «sense unanimitat» al seu camió la semillibertat per als líders del procés a la Jonquera 25  ALUMNE I TUTOR A LA UNIVERSITAT, RIVALS EN EL SARRIÀ-BORDILS. Martí Arnau, pivot del Des del mes de setembre s’han Sarrià d’handbol, va tenir el curs passat com a professor a l’EUSES de Salt, on estudia Ciències de l’Activitat Física i Vidreres s’endeuta amb detectat  polissons intentant l’Esport (CAFE) Pau Campos, el tècnic del Bordils. Aquest curs, a més, Campos serà el seu tutor del treball de final de 800.000 € pel retard entrar a Espanya amb el transport grau. Dissabte seran rivals en l’esperadíssim derbi entre el Sarrià i el Bordils a Divisió de Plata. MARC MARTÍ d’unes subvencions 16 internacional. 13 EL PUNT AVUI 26 | Comarques Gironines | GIRONÈS DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 L’ACA posa a licitació els projectes de les depuradores de Medinyà, Gualta i Campelles a La redacció d’aquests projectes suposa una inversió inicial propera als 349.000 euros a S’adjudica la connexió de Campllong amb Riudellots

U. Comas GIRONA L’Agència Catalana de l’Ai- gua (ACA) va anunciar ahir la posada a licitació de Recreació de la passarel·la metàl·lica que passaria la redacció dels projectes adossada a la plataforma ferroviària al Congost ■ AJ. CELRÀ constructius de les depu- radores de Medinyà, Gual- ta i Campelles amb una in- versió inicial propera als El carril bici de 349.000 euros. Així ma- teix, l’ACA també ha adju- dicat un contracte per re- Celrà a Girona dactar el projecte cons- tructiu per millorar el sa- nejament del municipi de es començarà a Campllong. Són quatre projectes emmarcats en l’actual cicle de planifica- fer el 2020 ció, corresponent al perío- de 2016-2021. a El projecte costarà 930.643 euros i En el cas de la depura- dora de Medinyà, es tracta el 75% serà finançat amb subvencions de la redacció del projecte constructiu, amb un pres- Narcís Nonó tarà 930.643 euros. En supost de 109.909 euros. La depuradora de Riudellots de la Selva, on s’ha de connectar Campllong ■ ACA CELRÀ aquest sentit, el departa- Aquest contracte servirà ment de Territori i Soste- per definir la capacitat de cop adjudicats i signats, L’Ajuntament de Celrà nibilitat va seleccionar la la depuradora i el traçat Les xifres La data tindran una durada de preveu que la construcció setmana passada el pro- dels col·lectors en alta, ex- ————————————————————————————————— ————————————————————————————————— vuit mesos, amb una in- del carril bici que connec- jecte per rebre plica l’Agència Catalana versió global propera als tarà el municipi amb la 457.902,80 euros proce- de l’Aigua. 349.000 euros. D’altra ciutat de Girona es farà al dent del fons europeu de En el cas del saneja- 125.300 22.1.2020 banda, l’ACA també va llarg de l’any vinent. El co- desenvolupament regio- ment de les aigües resi- euros és el pressupost per a És el darrer dia per presen- anunciar l’adjudicació de mençament de les obres nal (Feder). A més de la duals de l’Alt Empordà, la redacció del projecte de la tar ofertes per a la redacció la redacció del projecte culminarà una feina que contribució europea, s’ha posat a licitació el con- depuradora de Campelles. dels projectes constructiu per connectar va començar a mitjan l’Ajuntament de Celrà tracte per construir la de- el municipi de Campllong 2015, recorda el consisto- també disposa d’una ajuda puradora de Gualta, amb amb el sistema de saneja- ri. Durant aquests anys de 53.145,67 euros proce- un pressupost superior als ment de Riudellots de la s’han redactat l’avantpro- 115.700 euros i que servi- servirà per redactar el pro- rà per definir la capacitat Selva. L’import d’adjudi- jecte i el projecte executiu, rà per definir la capacitat jecte de la depuradora de de la depuradora i els col- cació del contracte ha es- s’ha negociat amb els pro- La xifra de tractament de la depu- Campelles, al Ripollès, lectors. En aquests casos, tat superior als 78.200 eu- pietaris dels terrenys per ————————————————————————————————— radora i els col·lectors en amb un pressupost d’adju- es podran presentar ofer- ros i es disposarà d’un ter- comprar-los i s’ha treba- alta. Finalment, el darrer dicació superior als tes fins al 22 de gener del mini de set mesos per re- llat el finançament. Fonts contracte posat a licitació 125.300 euros, i que servi- 2020 i els contractes, un dactar el projecte. ■ municipals recorden tam- 217.216 bé la dificultat que ha com- euros, 25% del cost total, portat el projecte, tant pel més l’IVA de l’obra, és el que cost econòmic com per la haurà de pagar l’Ajuntament de Tarragona, Associació dificultat d’elaborar el re- de Celrà. de Propietaris del Montse- corregut del tram . En con- Oposició a la llei de l’agència ny, Associació de Gestors cret el carril bici serà un Forestals de les Gavarres, pas adossat al mur de con- dent d’una subvenció pel Centre Ecogestor de la Xar- tenció del corredor ferro- desenvolupament de del patrimoni natural xa Natura 2000, Associació viari, penjat sobre el riu en plans de foment territorial de Propietaris de Finques el punt més estret. Altres del turisme (Fomentur) Rústiques del Cadí-Moixe- alternatives que s’havien de la Generalitat. Final- U.C. Catalunya. mer minut ha deixat de ró i altres Parcs Naturals, descartat per raons de se- ment, s’hi afegeix la con- SANTA COLOMA DE FARNERS Les agrupacions sig- banda la seva opinió, afir- Associació Catalana Pro- guretat, tècniques o eco- tribució de la Diputació, nants denuncien que cap men. motora de la Certificació nòmiques eren un carril al que finança el 25% de Quinze agrupacions dels de les contribucions que Les entitats signants Forestal, Associació de Pro- costat sud del riu a través l’obra (restant la subven- sectors forestal i agrari de han fet en el procés de tre- són: Consorci Forestal de pietaris de Finques Rústi- del congost o una passa- ció de Fomentur), és a dir, Catalunya s’han unit per ball de la redaccióde la llei Catalunya, Federació d’As- ques de la Vall de Campro- rel·la cap a Sant Julià de 202.378,57 euros. Les presentar conjuntament s’han tingut en compte, sociacions de Propietaris don, Associació de Propie- Ramis. dues ajudes i la col·labora- un manifest en contra de malgrat haver aportat Forestals, Joves Agricul- taris de Finques Rústiques ció amb la Diputació de Gi- l’actual proposició de llei de nombroses propostes i ha- tors i Ramaders de Catalu- de l’Alta Garrotxa, Coope- El finançament rona fan que l’Ajuntament creació del patrimoni natu- ver manifestat les seves in- nya, Institut Agrícola Cata- rativa Forestal Agrofores- Un dels factors que ha fet de Celrà acabi pagant ral i la biodiversitat que està quietuds davant una propo- là de Sant Isidre, Associació tal Vallesana i Propietaris falta lligar és el finança- 217.216,47 euros més impulsant el Parlament de sició de llei que des del pri- Forestal de les comarques Forestals Serra del Totx. ■ ment del projecte, que cos- l’IVA del projecte. ■ jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

Diari de Girona DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 15 L’Alt Empordà La DO Empordà fa el salt Nous treballs per a tres països nòrdics per blindar del foc consolidar-hi les vendes 7.000 hectàrees

Les exportacions a Noruega, Finlàndia i Suècia representen el 6,5% de les transaccions a l’estranger El consell hi ha organitzat tastos de l’Albera

A. FONT FIGUERES  ■ La DO Empordà vol consolidar Es desbrossen gairebé 50 hectàrees del coll de les vendes de vi a Noruega, Fin- Panissars que han de protegir des del Pertús fins làndia i Suècia. Una representació  del consell regulador i d’Acció, a Llers i Figueres L’any que ve es reforçarà l’agència per a la competitivitat de la protecció al corredor d’infraestructures l’empresa de la Generalitat, han organitzat una «missió comer- DdG LA JONQUERA cial» a aquests tres països nòrdics ■ El Departament d’Agricultura, rona i l’administració francesa. per tal de millorar el coneixement Ramaderia i Pesca i el SIVU des Al- Els treballs a l’àrea estratègica dels vins empordanesos entre els bères estan executant al massís de del coll de Panissars Sud es van principals compradors dels mo- l’Albera nous treballs forestals per iniciar el passat novembre i tenen nopolis escandinaus. la prevenció d’incendis. L’actua- un termini d’execució fins a finals Actualment les exportacions a ció es focalitza al sector sud del de desembre. Aquests consistei- Noruega, Finlàndia i Suècia re- coll de Panissars, en una àrea de xen en la reducció del combusti- presenten, amb prop de . , hectàrees que han de pro- ble forestal per alentir la propaga- ampolles venudes el , el , tegir . hectàrees des del Per- ció del foc, i la millora d’un vial es- del total de vendes a l’exterior de tús fins a Llers i Figueres, en cas tratègic per facilitar-hi l’accés dels la DO Empordà. Per tal de conso- que fossin afectades per un possi- serveis d’emergència. lidar i incrementar aquest mercat, ble incendi. representants del consell s’hi han Aquests treballs s’emmarquen Reforç a les infraestructures desplaçat del  al  de desembre en el projecte transfronterer Coo- L’any que ve, el Departament per celebrar-hi tastos professio- Reprentants de la DO en una de les trobades promocionals. DO EMPORDÀ peració Operativa d’Emergències d’Agricultura i la Diputació de Gi- nals, una agenda organitzada des i Prevenció d’Incendis COOPE- rona faran una altra intervenció a de l'Oficina Exterior de Comerç i un  de les seves vendes que REM, l’objectiu del qual és el de la zona del corredor d’infraestruc- d'Inversions d'ACCIÓ a Copenha- l'any passat es van situar en prop desenvolupar una política con- tures (AP-, N-II i AVE), amb l’ob- guen. de  milions d'ampolles. Al llarg junta en matèria de prevenció i jectiu de reforçar-ne la protecció, La iniciativa forma part preci- 12 % del , els vins de l'Empordà es gestió de catàstrofes en aquesta així com la d’una àrea potencial- sament del pla d'internacionalit- van vendre a una cinquantena de zona transfronterera. ment afectada de . hectà- zació dels vins empordanesos EN EXPORTACIONS països. Els principals importadors L’actuació, que inclou també rees. Darrerament s’han executat que impulsa el consell regulador dels vins empordanesos són Suïs- l’arranjament d’un quilòmetre de diversos treballs per protegir el de la denominació amb l'objectiu La DO vol més vendes sa, Estats Units, Alemanya, Cana- vial i la construcció d’un passallís, bosc dels incendis. L’any  ja d'incrementar les vendes a l'exte- a l’estranger dà, Països Baixos, Bèlgica, Xina, té un pressupost de ., eu- es va desbrossar una àrea de  rior. Les presentacions han estat  França, Regne Unit i Andorra. ros, i forma part d’una xarxa d’ac- hectàrees al Mas de la Comtessa, dirigides per la sommelier Clara Una de cada deu ampolles de la Precisament, els aranzels im- cions planificades conjuntament al terme de la Jonquera, per pro- Antúnez i han permès mostrar DO venudes són a l’estranger. L’any posats pels Estats Units als pro- a banda i banda del massís de l’Al- tegir d’un possible foc una super- una selecció de les diverses tipo- passat es van vendre a una cin- ductes de la Unió Europea afecten bera entre el departament d’Agri- fície de . hectàrees. I entre logies de vins de l'Empordà, així quantena de països, d’entre els el vi empordanès. Són el segon cultura i el SIVU des Albères, amb- l’abril i maig de  l’administra- com de les varietats més repre- quals Suïssa lidera la llista de països país importador d’ampolles de la dós part del projecte COOPE- ció francesa va desbrossar una sentatives de la denominació. importadors, seguit dels Estats DO Empordà, però representa REM, en el qual hi ha també el De- àrea d’, hectàrees a la banda Els cellers empordanesos ex- Units. De fet, el consell vol incre- només l’, de les vendes totals, partament d’Interior-Bombers de nord del mateix coll de Panissars, porten anualment entre un  i mentar la internacionalització. amb . ampolles venudes. la Generalitat, la Diputació de Gi- al municipi del Pertús. EL PUNT AVUI 34 | Comarques Gironines | ALT EMPORDÀ / GARROTXA / RIPOLLÈS DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 Actuacions europees per prevenir incendis a l’Albera a S’estan netejant unes 48 hectàrees de bosc al sud del coll de Panissars, al terme de la Jonquera a És un dels punts clau en incendis històrics dels últims 40 anys

E.C. LA JONQUERA / EL PERTÚS El Jardí Groc, de l’escultora Duaita Prats, promogut per “Aquestes 48 hectàrees l’ANC al carrer Major, al centre de la ciutat ■ J.C. poden estalviar les 13.000 hectàrees cremades del gran incendi del 2012 a l’Empordà”, diu Jordi Mar- Postals olotines tín, cap de la Regió d’Emer- gències de Girona. El De- partament d’Agricultura per fer-les de la Generalitat està des- brossant una àrea de 48,57 hectàrees al sector arribar als presos sud del coll de Panissars, que han de protegir una àrea total de 7.000 hectà- a me amb un reixat i una de rees des del Pertús fins a El coll de Panissars, que s’està desbrossant, és clau en la propagació d’incendis ■ DARP L’ANC edita una les campanes de Sant Es- Llers i Figueres, en un pos- postal de Nadal de la teve d’Olot. L’ANC ha or- sible incendi. Els treballs VU des Albères”, el seu Sèrie Groga i en ganitzat per aquest dis- tenen com a principal ob- El projecte Cooperem equivalent a la Catalunya distribuirà dissabte sabte un matí obert a tot- jectiu la reducció del com- ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— del Nord. Els treballs s’em- hom qui vulgui fer arribar bustible forestal. Aquesta Els treballs en curs a la Jon- emergències, i aplicar una es- marquen en el projecte Co- J.C. aquesta felicitació als pre- zona del coll de Panissars quera formen part del projec- tratègia d’anticipació conjun- operem, els socis del qual OLOT sos polítics. El punt de tro- (per la seva geografia, la te Cooperem, emmarcat en el ta davant el risc d’incendis. El (el DARP, Interior, els bada és al Jardí Groc, que freqüència de forts vents i programa Interreg-Poctefa pressupost és de 2.556.505 Bombers, la Diputació de L’Assemblea Nacional Ca- l’entitat va inaugurar al la- la proximitat del corredors 2014-2020. El programa s’ar- euros i un 65%l’aporta la Unió Girona, l’Ajuntament de la talana Garrotxa ha editat teral de Sant Esteve, al d’infraestructures amb ticula al voltant de tres eixos Europea. El 65% del projecte Jonquera), i administra- una nova postal de La Gar- carrer Major, i que presi- l’AP-7, l’N-II i el TAV) ha es- principals: desenvolupar una ha estat cofinançat pel Fons cions corresponents a l’Es- rotxa. Sèrie Groga perquè deix una escultura de tat un dels punts clau en la gestió coordinada del risc d’in- Europeu de Desenvolupament tat francès, van visitar ahir tothom qui ho vulgui pu- Duaita Prats. A més de les propagació d’incendis his- cendis; desenvolupar una res- Regional (Feder) per mitjà del els treballs en curs. gui utilitzar-la per felicitar postals, l’ANC oferirà els tòrics al llarg dels últims 40 posta transfronterera ràpida, Programa Interreg V-A Espa- En fases anteriors es va Nadal als presos polítics. sobres que calen per en- anys i és un punt estratègic eficaç i segura davant les nya-França-Andorra. actuar al nord d’aquests Es tracta d’una imatge del viar-les amb els noms i les per prevenir-los. punts estratègics i per a llaç groc monumental que adreces corresponents i, L’actuació, que inclou l’any que ve es preveu fer hi ha al volcà Montsacopa i fins i tot, amb els segells també l’arranjament d’un pressupost de 90.193,02 des conjuntament a banda treballs en la mateixa línia que és visible des de molts pertinents. L’ANC també quilòmetre de vial i la cons- euros i forma part d’una i banda del massís de l’Al- al pas del corredor d’in- punts de la ciutat com a te- s’encarregarà de la seva trucció d’un passallís, té un xarxa d’accions planifica- bera entre el DARP i el “SI- fraestructures. ■ ló de fons d’un primer ter- tramesa. ■

Una comarca Una quinzena de acostumada a la neu tones de sal per ————————————————————————————————— Les baixes temperatures són habituals a la comarca del Ri- als ripollesos pollès i, per això, tots els nivells de l’administració estan ben equipats per mantenir actius i a Ripollès és a força altitud amb seguretat les infraestruc- L’Ajuntament la respecte del nivell de la tures, els equipaments i els posa a disposició dels mar i a tocar del Pirineu, serveis. Així, tant Carreteres veïns repartint-la en circumstàncies que fan in- de la Generalitat com Carrete- dispensable l’ús de sal po- res de l’Estat i la Diputació de contenidors tàssica. Girona tenen una flota de lle- L’Ajuntament ha repar- vaneus que no només surten a J.C. tit contenidors a la plaça les carreteres de la comarca RIPOLL de l’Ajuntament, al carrer quan neva, sinó que, les hores Comte Guifre a sota la pla- prèvies a l’anunci d’una per- L’Ajuntament de Ripoll té ça d’Europa, a l’aparca- torbació que pot ser en forma 15 tones de sal potàssica a ment d’Ordina a la plaça de neu o de baixes temperatu- punt per a aquest hivern. Vila de Prades, a la font La presència de plaques de gel és habitual a moltes zones de Ripoll durant l’hivern ■ J.C. res, recorren tota la xarxa per Una part d’aquestes tones d’Engordans, a la plaça escampar sal potàssica per les ha posades a disposició Boixadors i Mestre, al parc tat i una obertura a la part distribució de sal a la via zar per a ús domèstic. En minimitzar els riscos. La Gene- de tots els veïns de la vila, de l’Estació i a la parada de superior que serveix de fà- pública del municipi, concret, per al carrer just ralitat s’encarrega de l’antiga per minimitzar els proble- bus de Vista Alegre. Són cil accés per recollir la sal l’Ajuntament de Ripoll ha davant de casa seva o bé N-260, l’Estat, de l’eix pirinenc, mes derivats de les glaça- fàcilment identificables, del seu interior. detectat que cada vegada per escampar-la en espais i la Diputació de la vall de Cam- des i, si es produeixen, de de plàstic de color groc i te- Tot i que la brigada mu- hi ha més particulars que molt concrets on hi ha el prodon. les nevades. La capital del nen 500 quilos de capaci- nicipal s’encarrega de la sol·liciten poder-la utilit- perill de patinar. ■ 46 Cultura i Espectacles EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

ART La Casa de Cultura inaugura avui la 10a Biennal d’Art La Casa de Cultura de la Di- putació de Girona inaugura aquest vespre l’exposició de les obres seleccionades a la desena edició de la Biennal d’Art de Girona (19 h), que es podrà visitar fins al 22 de fe- brer. A la mostra, s’hi podrà veure l’obra guanyadora, la vi- deoinstal·lació multimèdia In Limbus Melita, de l’artista Ro Caminal, i les altres deu peces seleccionades d’aquesta con- vocatòria, creades per Albert Gironès, Marla Jacarilla, Llo- renç Ugas, Jordi Mitjà, Irene Visa, Simon Contra, Azahara Cerezo, Jordi Morell, Xavi Bo- vé i Isabel Banal. A més, aquesta desena edició inclou Obres del porticat de la plaça de l’Assumpció de Sant Narcís (1949) i reconstrucció del campanar de Santa Susanna del Mercadal (1925) ■ A.D. / V. FARGNOLI (CRDI) també una mostra retrospec- tiva dels primers premis de les edicions anteriors, inclosos L’Editorial Gavarres presenta avui al Teatre Municipal el tercer també en una edició especial del catàleg de l’exposició, amb llibre de la col·lecció La gent de Girona, ‘Arquitectes i arquitectura’ textos dels crítics d’art Imma Prieto i Eudald Camps. ■ X.C.

MÚSICA Les Neddermann, a Construint Girona Caldes i Sant Joan de les Abadesses Les germanes Judit i Meritxell Neddermann oferiran a les Xavier Castillón Girona, Marta Madrenas; llibre, Pastrana, que de l’Eixample de Girona. comarques gironines dos dels GIRONA el president de la Demar- treballa com arxiver En aquesta primera part concerts de presentació del cació de Girona del Col- autònom al COAC i al- s’inclouen els perfils histò- seu primer disc conjunt, Pre- Després d’haver dedicat legi d’Arquitectes de Ca- tres institucions, expli- rics de destacats arquitec- sent (Satélite K), que inclou els dos primers volums de talunya (COAC), Marc ca tot allò que envolta la tes gironins, de Josep Es- relectures de nadales de sem- la col·lecció La gent de Gi- Riera; el professor d’his- trajectòria vital i pro- teve Corredor i Rafael Ma- pre i també una peça original, rona a Metges, clíniques i tòria contemporània de fessional de l’arquitec- só fins a Emili Blanch i Ig- a partir d’un poema de Salva- hospitals (2016) i Hos- la UdG Joaquim M. te: la seva formació, les nasi Bosch. A més, Mar dor Espriu. Les Neddermann tals, fondes i hotels Puigvert i el director de agrupacions institucio- Camps, Maria Garcia, Jor- actuaran aquest dissabte, 14 (2017), l’Editorial Gavar- Gavarres, Àngel Ma- nals, l’exercici de la pro- di Nierga, Josep Pastells, de desembre, al SAT-Teatre res en presenta ara el ter- drià. Arquitectes i ar- fessió, etc. En els darrers Guillem Saló i Sònia Tu- Centre de Sant Joan de les cer, Arquitectes i arqui- quitectura, subtitulat capítols, Pastrana fa un bert han entrevistat dotze Abadesses, dins el seu 2n Ci- tectura, que es presentarà Dels mestres d’obres recorregut per les obres arquitectes amb una llar- cle de Tardor (21 h, 15 euros). avui al Saló de Descans del als professionals que dels arquitectes i per ga trajectòria. El dilluns 30 de desembre Teatre Municipal de Giro- han projectat i cons- l’evolució de la ciutat al Les fotografies de Rafel també participaran en el con- na (19 h). El llibre, escrit truït Girona al llarg del nes s’obre amb una in- llarg dels segles. Tres dels Bosch complementen les cert de Nadal de PGA Catalu- en bona part per l’historia- temps, s’ha editat amb el troducció de la doctora en capítols esta signats per nombroses imatges histò- nya Resort, a l’Hotel Camiral dor Valeri Pastrana, es suport de l’Ajuntament i la història contemporània i l’historiador Eduard Abe- riques, procedents sobre- de Caldes de Malavella (19 h, presentarà en un acte col·laboració del COAC. tècnica de la Fundació Ra- lenda, que a partir de la be- tot del CRDI de l’Ajunta- 30 euros) en un programa do- obert a tothom en què par- Prologat per Madrenas, fael Masó, Rosa M. Gil ca Francesc Eiximenis ha ment de Girona i de l’Ar- ble compartit amb la cantant i ticiparan l’alcaldessa de aquest llibre de 224 pàgi- Tort. A la primera part del investigat la construcció xiu Històric del COAC. ■ pianista Miriam Luna. ■ X.C. 132164-1221486L EL SUPLEMENT 2 supleEL MENT 12 DE DESEMBRE DE 2019 Setanta productes llueixen el segell Girona Excel·lent

GIRONA • REDACCIÓ

a Diputació de Girona ha fet pú- estableix el Girona Excel·lent: professi- blica la llista dels productes dis- onals de l’hostaleria, tècnics i especi- Ltingits de la tercera edició del se- alistes gastronòmics, periodistes gas- gell de qualitat agroalimentària Girona tronòmics, professionals del sector del Excel·lent per al període 2018-2019, comerç i dels serveis relacionats amb que inclou setanta productes de qua- el sector agroalimentari o professors ranta-sis empreses diferents. d’escoles d’hostaleria.

Durant els mesos de maig i juny passats els jurats van fer dotze tastos a cegues, de 292 mostres presentades, un per a cada família de productes que esta- bleix el segell Girona Excel·lent: aigües minerals, anxoves, arrossos, begudes locals, cafès, conserves, embotits, fo- ie-gras, galetes, làctics, oli d’oliva, vins i vins dolços.

L’objectiu d’aquests segells és buscar l’excel·lència dels productes locals i donar-los suport, i posar en relleu la gran qualitat de la tradició i de la El segell Girona Excel·lent no té dota- innovació del sector agroalimenta- ció econòmica. Les empreses respon- ri gironí. sables dels productes seleccionats en aquesta convocatòria podran benefi- El Girona Excel·lent neix amb la fina- Setanta ciar-se del programa Girona Excel·lent litat de donar suport a projectes que durant 24 mesos. Aquest programa in- contribueixin a millorar les condicions productes de clou els serveis següents: en primer econòmiques i la competitivitat de les lloc, la utilització de la marca Girona petites empreses o agrupacions de Excel·lent - Segell de Qualitat Agro- productors dels 221 municipis de les quaranta-sis alimentària a tots els suports gràfics i comarques gironines, i fer-ho a par- comercials dels productes seleccio- tir de la base dels productes agroali- empreses han nats. En segon lloc, un programa de mentaris. Un dels grans objectius és promoció i difusió generals: aparició als establir un espai de relació estable, materials divulgatius, campanyes de fomentar activitats i promocions dels estat escollits, comunicació i publicitat, campanyes sectors adherits al segell i elaborar de comunicació en línia (web i xarxes un mapa específic del sector agro- d’entre 292 socials), participació a fires i a esdeve- alimentari del territori gironí. A partir niments especialitzats, promocions i de la identificació,la idea és donar un reportatges a mitjans de comunicació, suport continuat a les empreses, per- mostres, per entre altres serveis. En tercer lloc, ser- què puguin millorar la qualitat, la col· veis a l’empresa pel que fa a accions laboració entre elles, la distribució i la cinquanta de promoció comercial al mercat na- difusió dels productes. cional i internacional, formació especí- fica en la iniciació a l’exportació, servei ELS TASTADORS especialistes d’assessorament empresarial i treball Els tastadors són les persones encar- en xarxa empresarial, entre d’altres. regades d’avaluar, mitjançant els tasts en dotze tastos a cegues, els productes escollits per lluir el segell Girona Excel·lent. El co- neixement i l’experiència d’aquestes a cegues persones determinen la qualitat i el ni- i vell dels productes. Cada tast ha estat Girona Excel·lent format per un jurat de cinc membres Diputació de Girona especialistes de cada àmbit i de dife- Comunicació rents sectors: cuiners o sommeliers [email protected] d’establiments reconeguts en l’àmbit 972 185 038 · 972 184 865 per a cada família de productes que www.gironaexcellent.cat AR P16 ARREU Dijous, 12 de desembre de 2019 Camprodon aprova el pressupost Ascendeix a prop de 5,5 milions d’euros, amb el vot en contra de l’oposició, que reclama més «transparència»

BOI CAMPRODON | GUILLEM SÁNCHEZ plegat, per un valor pròxim als concretes perquè es tinguin en 350.000 €. També hi ha la intenció compte, com la inclusió en un futur Camprodon ja sap que, de cara de posar en marxa les accions d’uns pressupostos participatius, al 2020, compta amb un pres- vinculades als dos projectes la necessitat de fer un inventari supost de 5.472.457 €, entre FEDER en què està involucrat de camins per saber on actuar l’ajuntament i l’hospital geri- el municipi. El més important, amb prioritat o que se’ls escoltin àtric. Així es va decidir dilluns el que fa referència als jardins algunes de les seves demandes. passat, en la sessió extraordi- de Can Vincke i pàrquings, es El ple va aprovar també, i per nària celebrada al consistori, treballa des del Consell Comarcal unanimitat, una modificació de amb els vots a favor de l’equip del Ripollès, perquè compta amb crèdit de 140.000 € per quadrar de govern i els vots en contra tres ajuntaments més implicats els números de l’exercici 2019, de l’oposició. Tot i això, el grup (Ripoll, Sant Pau de Segúries deixant sense deure res a la de + Camprodon va anunciar i Sant Joan de les Abadesses). Fundació Albéniz, amb qui hi per sorpresa que si es congela- «Volem la seguretat 100% de havia un desajust de 29.000€ ven les taxes de residus i d’ai- La sessió plenària de pressupostos a Camprodon, dilluns al vespre tots els municipis que actuaran (dels darrers dos anys). Guitart gua (apujades de cara a l’any en el FEDER abans de fer» la va confirmar que l’ajuntament té que ve), canviaren el sentit del necessitat de posposar-les fins que, durant la seva interven- inversió corresponent, que en un endeutament de crèdit d’1,7 seu vot i donarien suport als als pròxims pressupostos. Des ció, l’oposició sí que va fer es- el cas de Camprodon «engloba milions d’euros actualment. comptes. Al final, la majoria de de l’oposició de + Camprodon, ment que en diverses partides uns 400.000 €». D’aquests, si es l’equip de govern va perme- el seu portaveu, Joaquim Coch, econòmiques estaven d’acord concreta tot correctament, se’n tre tirar endavant els comptes va remarcar que no podien vo- amb la proposta que havi- podrien subvencionar la meitat Cal Marquès, a l’espera per al 2020. Un pressupost que tar favorablement als comptes en fet els regidors de Tots per amb fons europeus. Guitart sí l’alcalde de Camprodon, Xavi per l’increment de la taxa de Camprodon. que va assegurar que hi haurà CAMPRODON | G.S. Guitart, va definir com a «ar- residus, que «considerem in- una actuació a les muralles, riscat», ja que engloba partides justificada i onerosa». A més, INVERSIONS IMPORTANTS per valor de 150.000€ durant El projecte de desenvolu- més concretes (com hi havia va afegir que «entenem que De cara a l’any que ve, l’ajuntament el 2020, gràcies a la Diputació pament de l’espai muse- en comptes anteriors) en cate- l’equip de govern vol estruc- preveu unes inversions per valor de Girona i la Generalitat. La ístic de Cal Marquès, sota gories més genèriques: festes, turar els pressupostos d’una de 640.000 €. Una de les més promoció de la marca Retirada l’auspici de la Diputació de fires i altres. «Creiem en idees manera que els permeti una importants serà per a la nova amb el pla de foment de turisme Girona, no s’engegarà fins noves i en deixar participar major agilitat, però posem de nau de tractament de residus i l’actuació als nuclis (carrers de a finals del 2020, tal com la gent i per això englobem el manifest que això comporta que s’haurà de construir davant Beget, sanejament de l’aigua de va confirmar l’alcalde de tema de les fires, les festes o la una menor transparència». la ubicació de Galetes Birba, a la Font-Rubí o l’aparcament de Camprodon. Tot i això, l’es- cultura», explicava Guitart, su- El vot en contra va sorpren- colònia Estabanell. «No es pot Rocabruna) seran altres àmbits pai seguirà acollint activi- bratllant que si hi ha propostes dre l’equip de govern, perquè allargar més», va confirmar d’actuació de l’equip de govern. tats diverses de l’àmbit cul- que sorgeixin durant l’any i pu- segons ells hi ha un geriàtric i l’alcalde, que també va explicar En la demanda de transparència tural i social de la vila, com guin ser profitoses per a la vila, partides socials per a les quals que la voluntat és traslladar-hi de l’oposició, + Camprodon presentacions o xerrades. es puguin dur a terme sense la s’ha d’apostar. També és cert també la brigada municipal. Tot va anunciar algunes mesures

Lliurament de la distinció Guifré al senyor Eudald Solà i Farrés, a títol pòstum, per la seva trajectòria acadèmica i professional i pel seu compromís amb la vila de Ripoll, on impulsà i participà en exposicions, publicacions i esdeveniments culturals i artístics.

L’acte tindrà lloc el diumenge dia 15 de desembre a les 12 h a la Sala Abat Senjust i comptarà amb la participació dels senyors Pere J. Piella, Antoni Estebas, Josep M. Farrés i Francesc Morfulleda.

Ripoll, novembre 2019 SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURA ME 30 EL MERCAT DEL 12 AL 18 DE DESEMBRE DE 2019

TALLER PER CREAR UN ELS PESSEBRES ARBRE DE NADAL PECULIAR

ST. JOAN ABADESSES REDACCIÓ d’altres arbres que també fan SE’N VAN ALS CIMS Nadal i no compleixen preci- n dels elements que sament aquest patró. Aquest EL DIUMENGE ÉS TORN PER A LA UNIÓ EXCURSIONISTA DE no pot faltar durant dissabte, a les 11 del matí, a la Ules festes de Nadal a Biblioteca Josep Picola de Sant SANT JOAN, FINS AL CIM DEL TAGA les cases, als comerços o als Joan de les Abadesses s’orga- locals socials és un bon arbre nitza un taller per fer un arbre UE SAN TJOAN de Nadal. El contrast entre de Nadal peculiar, amb revis- cim de la muntanya de referència el verd de les fulles i la de- tes reciclades. Una activitat que per als membres de l’entitat ex- coració brillant i pomposa vol comptar amb la participació cursionista: el Taga. Tothom qui és ben habitual per aques- d’infants i famílies per a gau- vulgui, es pot apuntar a l’excur- tes dates. Però també hi ha dir-ne conjuntament. sió fins als 2.040 metres d’altitud del cim, on es deixarà el pessebre fins que es decideixi anar a bus- car. Tot un esdeveniment social i SER SOLIDARI NO TÉ PREU popular, que l’entitat santjoanina no vol deixar perdre. La sortida VALL DE NÚRIA tindrà lloc des dels quatre jardins QUERALBS REDACCIÓ de Sant Joan de les Abadesses, el matí de diumenge. ’estació de muntanya de Vall de Núria se suma als MÉS PUJADES EL DARRER Lactes de solidaritat durant CAP DE SETMANA el cap de setmana de La Marató. RIPOLLÈS G.S. volts del mes de desembre són Dissabte passat, l’Agrupació Ex- I així ho demostra, organitzant les pujades de pessebres als cims cursionista de Planoles també va una jornada amb diferents pro- es tradicions agafen força de les muntanyes, per passar el participar d’aquesta tradició de postes lúdiques a l’estació. En- any rere any i hi ha entitats Nadal. Aquest cap de setmana pujar les figures cap a dalt de la tre les iniciatives programades noritàries. També, s’oferirà el Lque no fallen en el seu afany és el torn de la Unió Excursio- muntanya. En el seu cas, van pu- hi trobem: un pica-pica solida- lloguer de les raquetes directa- de consolidar les seves arrels. Una nista de Sant Joan que, per 58a jar el pessebre cap al Puigdòrria i, ri durant el matí de diumenge, ment a la caixa solidària de la d’aquestes que té lloc durant els vegada pujarà el seu pessebre al també, a la cabana de la Cogolla. l’escola d’esquí de Vall de Nú- Marató. Des de la mateixa es- ria farà una donació dels diners tació animen a tothom a par- recaptats en les classes d’es- ticipar d’alguna de les activi- quí del cap de setmana i l’escola tats del diumenge i recorden ESPECTACLE d’esquí - Guies Oxineu oferiran que «ser solidari no té preu» DEL MOU-T rutes solidàries amb raquetes i que «la solidaritat és cosa de de neu. Això significa que part tots». El dissabte, també hi ha DANCE SCHOOL dels guiatges del dissabte i del programada una sortida amb diumenge es destinaran a la in- raquetes, però de nit, per a la MOU-T DANCE SCHOOL vestigació de les malalties mi- qual cal fer una reserva prèvia.

LLIBRES SOBRE SEGURETAT DIVERSITAT I MOURE’S PER DISCAPACITAT INTERNET SENSE PREOCUPACIONS

La seguretat en el moment en què es navega per internet és una de les qüestions que més preocupa als usuaris. Especialment per als pares i RIPOLL REDACCIÓ mares, quan els qui ho fan són RIPOLL REDACCIÓ els seus fills i filles. La Biblio- es entitats esportives, so- teca Josep Picola organitza cials o populars de la co- a Biblioteca Lambert Ma- per aquest divendres, una ac- Lmarca sumen a favor de ta ofereix fins al pròxim 11 tivitat orientada als més joves La Marató, dedicada enguany Lde desembre una exposició de casa, perquè aprenguin a a les malalties minoritàries. Per de llibres sobre diversitat, sota moure’s amb seguretat per això, el Mou-T Dance Scho- el nom de Bibliocarretó, gràci- l’àmbit digital. Serà a partir de ol prepara un espectacle per es al servei de Biblioteques de dos quarts de 6, sota el títol aquest cap de setmana, per la Diputació de Girona i, també, del Joc del bon o bona inter- col·laborar i ser solidaris a l’ACPAD. Alhora, en el marc del nauta. Per tant, d’una mane- favor de l’objectiu d’aquest Dia Internacional de les Perso- ra lúdica, s’ensenyaran com- esdeveniment. L’actuació es nes amb Discapacitat, la Lambert portaments adequats quan podrà veure a partir de les 8 Mata destaca un total de 57 llibres es navega per internet, a més del vespre al Teatre Comtal on els protagonistes tenen diver- de donar consells útils. Es- de Ripoll. ses disCAPACITATS, tal com ells tà adreçat a joves d’entre 8 mateixos ho anomenen. i 12 anys. ES Dijous, 12 de desembre de 2019 ESPORTS P41

L’skimo fa un pas més cap a ser Reconeixement a esport olímpic absolut

JESÚS DYMAGES Judit Cifuentes RIPOLLÈS | G.S.

BOI La disciplina de l’esquí de muntanya es troba en auge, segons responsable de l’expedició de l’equip juvenil de la FEDME (Federación Española de De- portes de Montaña y Escalada) de cara als Jocs Olímpics d’Hivern de la joven- tut, el santpauenc Jordi Martín, de no- més 25 anys. Ell serà un dels catalans que hi participaran en la pròxima edi- ció de la cita internacional, que tindrà lloc durant el mes de gener, com a tèc- nic. També hi haurà quatre esquiadors catalans, sorgits del Centre de Tecnifi- cació de Catalunya (de Berga, La Pobla de Segur, Gironella i Santpedor), que Hi ha molta il·lusió i ganes per anar del 7 al 15 de gener es desplaçaran a Jocs, comenta Jordi Martín, qui ex- Villars-sur-Ollon (Suïssa) per partici- posa que l’àmbit competitiu de l’es- Acte de reconeixement a la jugadora, a Camprodon par de la competició, en la modalitat quí de muntanya «no deixa de ser un d’esquí de muntanya (entre els altres reflex de l’àmbit social». Hi ha una CAMPRODON | G.S. seu agraïment per aquest suport. «Fa membres de l’expedició). És el primer herència d’esportistes que és visible quatre anys que jugo a tenis taula, tan cop que s’inclou aquesta disciplina en (com de Kilian Jornet, Marc Pinsach o Tot i la seva joventut, la jugadora de individual com per equips, i estic molt uns Jocs d’Hivern i Martín espera que Marc Solà), però el fet que «més gent tenis taula Judit Cifuentes ja compta contenta per aquest ajut econòmic, sigui un pas perquè «aviat, l’esquí de s’apropi a la muntanya a practicar amb el reconeixement de la seva vila, que m’ajudarà a comprar material i muntanya pugui ser olímpic, no no- aquest esport, de retruc ha bene- Camprodon, per la trajectòria i darrers també per als desplaçaments», expo- més en joves, si el COI ho accepta». ficiat la part competitiva». Afegeix resultats obtinguts en competició i, sava l’esportista. De moment, Judit Ci- Una circumstància que «tot apunta que per l’estètica i la complexitat de sobretot, pel futur que té al davant en fuentes pot compaginar d’allò més bé que es podria donar de cara al 2026», l’esport, és una disciplina «molt vis- aquest esport. Tal com va anunciar set- aquest esport amb els estudis, ja que en els Jocs que es faran a Itàlia. Martín tosa» i això comporta un augment de manes enrere la Diputació de Girona, entrena dos dies a Camprodon i un més comenta que l’objectiu no és obtenir participants arreu de Catalunya i Es- Cifuentes és una de les esportistes in- a Girona, «que és el meu club». «Sabem ni cap podi ni cap medalla, sinó que panya. L’auge de l’esquí de muntanya closes dins del programa de suport a es- que és un esport minoritari i que és els joves, del 2002 i del 2003, «esti- també es veu afavorit per la major in- portistes amateurs menors de 25 anys, costós de poder gestionar», comenta guin sotmesos a noves situacions volucració de «clubs i marques». El que compta amb un ajut econòmic. Des Joan Bobi, regidor d’Esports de l’ajunta- que no han viscut fins ara» i que això, grup d’esquiadors que dirigirà Jordi de l’ajuntament de Camprodon, també ment de Camprodon. Des del consistori «a la llarga, els pugui donar eines per Martín seguirà entrenant al Centre de se li ha concedit un ajut per a material també posen a la Judit com a exemple, desenvolupar-se com a esportistes Tecnificació de Catalunya fins que to- esportiu, en un acte celebrat diumenge «sabent on estem, per la situació geo- en un futur». qui marxar cap a la competició. passat a la sala d’actes del consistori. La gràfica, tenir esportistes d’aquest ni- mateixa Judit Cifuentes va mostrar el vell, ens n’hem de sentir orgullosos». jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

Diari de Girona DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 21 Opinió

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ, DISTRIBUCIÓ I PUBLICITAT TELÈFON FAX DE REDACCIÓ FAX DE PUBLICITAT http://www.diaridegirona.cat Passeig General Mendoza, 2. 17002 Girona. 972 20 20 66 972 20 20 05 972 21 25 87 A/E: [email protected]

Diari de Girona expressa les seves pròpies opinions únicament a l’Editorial i respecta, com a publicació oberta i plural, la dels seus articulistes.

DELEGACIÓ A L’ALT EMPORDÀ DELEGACIÓ A LA GARROTXA CLUB DIARI DE GIRONA Prohibida tota reproducció als efectes del DIFUSIÓ CONTROLADA Avda. Salvador Dalí, 79. 17600 FIGUERES DELEGAT: Xavier Valeri TELÈFON: 972 20 20 42 article 32,1, paràgraf segon de la LPI. PER TELÈFON: 972 50 99 09 TELÈFON: 681 34 92 44 HORARI: De dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h i 17.00 Aquesta publicació no pot ser reproduïda ni FAX: 972 50 93 69 A/E: [email protected] h a 19.00 h. Divendres i vigílies de 9.00 a 14.00 h totalment ni parcialment, ni registrada en, o transmitida per cap tipus de forma o mitjà, sense A/E: [email protected] A/E: [email protected] el permís per escrit de la direcció.

camió de les escombraries. semipú té molta més categoria que fer veu- UNA ESTÈTICA Quina fosca pedanteria! La veritat és re que rondines contra un dictador que si que no sé d’on l’hem tret, els catalans, va poder manar  anys fou perquè a la aquest panxacontentisme sense fona- immensa majoria del país ja li anava bé, i ment, l’estrany plaer que ens provoca per- també perquè la suposada resistència –si CATALANA dre, la sinistra afició que sentim pel simu- és que realment n’hi hagué– eren una co- lacre, com si creguéssim que només l’in- lla d’impedits i de babaus. Amands de la tent de les coses ens justifica i per això vida. quan sembla que tenim alguna opció d’a- Si aquest país no confongués sistemàti- conseguir-les nosaltres som els primers cament la seva dignitat amb la seva follia, que correm a destruir-les, com si ens sen- ni l’adscripció ideològica amb la qualitat tíssim més a gust gestionant la calamitat, intel·lectual, Amand Calderó hauria estat Salvador Sostres com si ens fes vergonya admetre que no ahir acusat de frivolitzar amb els presos i ens sentim prou homes per celebrar victò- d’utilitzar llur patiment per mirar de com- ries. Només així pot entendre’s que un po- pensar inútilment el seu desequilibri psi- a roda de premsa d’ahir d’A- una moral espantosa– que encarnen so- ble com el català, que suposadament vol la quiàtric i les seves demencials ànsies de mand Calderó, secretari de bretot els homes del temps. És una barreja seva independència, no l’hagi encara notorietat. Ja abans de començar a parlar, L Mesures Penitenciàries, va ser de grandiloqüència i de no tenir absoluta- aconseguida. Pobles més petits, i molt més el delatà el seu posat impresentable, com l’explicació del fracàs de Cata- ment res a dir, d’anunci de compreses i de febles, l’han guanyada en molt menys dels d’anar a tancar les oques. Quan començà a lunya. Fou un enfonsament estètic i moral benaurança que no acaba mai de confir-  anys que presumptament portem llui- parlar –més aviat a no callar–, el to ho ex- de tal magnitud que el vídeo d’aquella es- mar-se, d’afectació de senyoreta de provín- tant nosaltres: la qual cosa només pot vo- plicava tot, i no calia ni escoltar la lletra per tona s’hauria de passar a les escoles per- cies. El seu estendard és el somriure de co- ler dir que, o bé duem tots dins un petit detectar el frau, una lletra vergonyosa, que què els nens catalans entenguin que la pe- nill, sempre per sota el nas, com creient-se Amand Calderó que ens fa ser fins i tot hauria de ser causa de cessament imme- danteria, la petulància, la manca de cate- posseïdors d’un sentit de l’humor més in- més imbècils del que ja semblem, o bé que diat. Calderó és l’escletxa per on es filtra la goria personal i aquest donar-se importàn- tel·ligent que el dels altres, la seva retòrica no volem realment la independència i que desfeta, el forat que causa la inundació, cia amb paraules que no volen dir res, participa dels jocs infantils amb la pròpia només ens agrada jugar a homes del l’àngel negre que fa temps que ens vol co- quan a més a més no ets ningú, només du femta, com si fos slime. temps, jugar amb la caca i fer el mec sense nèixer, i té la nostra adreça. Fa cara de ser a fer el ridícul més estrepitós i a semblar El deplorable espectacle que oferí ahir pagar el preu, com qui quan és sol a casa encara més malastruc que Artur Mas, que molt més imbècil –que ja és dir– del que ja Amand Calderó, en fons i forma, traient-se posa la música a tot drap, agafa un bolígraf és el rei de la desgràcia. ets. hipòcritament el llacet groc, quan per anar que fa de micròfon i es posa a cantar com Ens falla la inspiració, els falla el càsting. El preàmbul que dedicà a explicar fote- a la feina el du, trencant el principi de si fos el Julio Iglesias o el Lluís Llach. Triem sempre la pitjor opció i la pitjor per- ses, reglaments i coses que ja tothom sa- qualsevol neutralitat, té a veure amb creu- Per cert, que jo sempre he pensat que sona. El pitjor vers, la pitjor prosa. Si bia, o les hauria de saber, per tenir els seus re que la democràcia pot existir sense llei, Hey és una cançó molt més de protesta aquests  anys que fa que dura el procés cinc minuts de glòria, fou d’home petit o amb l’argument que no hem de respec- que L’estaca, i que queixar-se d’una filipina els haguéssiu passat somniat, en lloc de que busca la posteritat a quatre pessetes, tar la Constitució perquè hi ha molts cata- fent el que heu fet, igualment no hauríeu de xitxarel·lo que fa el mec perquè no pot lans que no l’hem votada. És el gran con- aconseguit res, no us hauríeu fet tant de fer res més, aquesta afició tan catalana de junt buit de la raó, homes minvats fent la «Hi ha una estètica catalana –és mal i l’única cosa realment interessant que tocar-se els peus mentre mira el culebrot i paròdia de l’estadista i que no són més que l’estètica d’una derrota us hauríeu perdut són els meus boníssims de fer servir sempre moltes més paraules camperols ignorants i fraudulents que en articles –però n’hauria escrit d’altres, pro- de les que calen. qualsevol Estat que no fos tan pacient i ca- assegurada perquè declina una bablement millors, encara que només fos Hi ha una estètica catalana –és l’estètica ritatiu com Espanya, estarien demanant moral espantosa– que encarnen perquè no m’hauria hagut mai de rebaixar d’una derrota assegurada perquè declina caritat o fent el torn més desagradable del sobretot els homes del temps» a parlar d’algú com aquest Amand.

Han passat més de  anys d’aquella tió concedeix una entrevista a tota pàgi- EL POP I LA MONEDA pregunta intencionada i continuem en la na té treballs a fer-se entendre pel gran mateixa fragilitat del «negoci» de la Costa públic. I l’opinió popular és que això és Brava. Massa sovint els mitjans de comu- picar ferro fred i que continuarà onejant nicació poden omplir pàgines senceres la bandera del més pirata que s’ho pro- sobre especulació, burla de lleis i norma- posi. tives; han de sortir moviments assenyats El rebombori de les matràfegues con- a defensar el territori; denúncies, acusa- tra la Costa Brava té un punt molt signifi- Jordi Dalmau cions, imatges de nous escàndols urba- catiu: fa pocs dies un mitjà de comunica- nístics, però mentrestant les màquines ció t’alegrava en publicar que s’aturava la de la construcció van treballant la des- construcció de . habitatges a la quest títol és manllevat al re- va comprar gamba de qualitat i la va rega- trucció del paisatge. I tot està succeint als Costa Brava, però un altre mitjà t’entristia cordat periodista gironí Jau- lar al pop. Aquest, agraït, va repetir de po- nassos de totes les adminstracions hagu- en denunciar que s’hi permetia la cons- A me Pol Girbal. Va titular així sar una altra moneda d’or en el mateix des i per haver: ajuntaments, consells co- trucció de . habitatges. I les dues el capítol final del seu llibre El aparador, i va obtenir més gamba. Durant marcals, Diputació, Generalitat, Estat. A publicacions tenien raó, en nom dels nú- món de la Costa Brava, que sempre cal un bon temps tot allò s’anava repetint. moltes finestretes de l’Administració hi meros rodons i de la metàfora del got rellegir; és del  i es recrea en aquells Mentrestant, el captaire negociava amb ha bona cua de gent interessada a obte- que es pot veure mig ple o mig buit. Ob- gloriosos inicis de l’oferta del nostre lito- moltes monedes d’or, s’havia transformat nir una llicència per construir, i qualsevol jectivament queda aixi: s’han suspès ral quan es parlava d’atracció de forasters, en un nou ric. El pop s’havia engreixat, diu que no, que va molt bé tenir les ar- . construccions i se n’han autorit- enfilat cap al progrés, avui desballestat. A menjava bé, i es va cansar d’anar al fons ques ben satisfetes. zat .. Això sembla un joc de nyaus. l’últim capítol, Pol Girbal relata una faula: del mar. Tot va canviar. El captaire ja no Si es concedeixen llicències d’aquest Es fa allargada la pregunta del relat de una vegada el pop va treure del fons del ingressava res, es va barallar amb el pop i tipus deurà ser que una legislació de rang Pol Girbal. No ens hauríem d’acostumar mar una moneda d’or; ell era botiguer i va el va matar. El captaire va tornar a la seva superior els ho permet. S’ha format una que la Costa Brava sigui terreny adobat posar la moneda a l’aparador. Va passar pobresa. I al final del relat, Pol Girbal dei- teranyina de possibilitats, passadissos per plantar-hi litigis i plets que creixen i un captaire que va comprar la moneda a xa una pregunta tremenda: «El negoci del foscos, dreceres picaresques i tots els es multipliquen. No pot ser que a cada baix preu i després la va posar a la venda, pop i el captaire, no es deia pas Costa seus derivats, de manera que quan una cala hi hagi una valuosa moneda per po- fent-hi un bon guany. Amb aquells diners Brava?»... alta personalitat responsable de la qües- sar a l’aparador. I un pop a punt de morir. UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA L’ESPORTIU, DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 13 www.ufec.cat

VOLEIBOL ZONA UFEC UFECTV Reportatges Una festa del voleibol per a les ja disponibles -Campionats Comarcals de Seleccions Base de Futbol categories de base sala de la Federació Catalana de Futbol -Ai Tsunoda, promesa del BLANES La ciutat de la Selva serà la seu del sisè campionat de Catalunya de judo català -Armand Moreno, jugador seleccions territorials de billar

Blanes és la seu escollida per ANUNCIS OFICIALS celebrar la sisena edició del Campionat de Catalunya de Seleccions Territorials 2020. Federació L’activitat es realitzarà els Catalana propers dies 2, 3 i 4 de gener de 2020 a la Ciutat Esportiva de d’Hípica Blanes. Un any més, aquesta competició busca seguir do- nant visibilitat al pla de des- CONVOCATÒRIA D’ASSEMBLEA GENERAL envolupament del voleibol a ORDINÀRIA les províncies catalanes i pro- mocionar el voleibol arreu del La Federació Catalana territori. d’Hípica, de conformitat amb el que disposen El Campionat de Catalunya els nostres Estatuts i de Seleccions Territorials s’ha per acord de la Junta consolidat com una de les ac- Directiva, convoca tivitats de voleibol de menors Assemblea General més important a nivell català, Ordinària que es ja que reuneix els millors juga- celebrarà el proper dors de cada categoria i per- dilluns 13 de gener de met visualitzar i donar entitat 2020, a la Sala d’Actes de a tots els esportistes de Cata- amb la participació de més de ria: infantil, cadet i juvenil. La provinents de clubs d’arreu pensable de l’Ajuntament de la Casa de l’Esport de la lunya i, detectar també, on és 400 esportistes repartits en 30 competició juvenil serà dijous de Catalunya, i els més de 30 Blanes així com del’entitat lo- Generalitat de Catalunya necessari remarcar el treball equips durant les 3 jornades dia 2, la cadet el divendres 3,i el àrbitres que col·laboren en cal Club Voleibol Blanes, a més – Federació Catalana de promoció del voleibol així d’activitat. Així, cada dia hi 4 de gener la infantil. Comple- aquesta activitat. del suport de la Diputació de de Bàsquet (c/Rambla com la creació de nous clubs. participaran 6 de femeninsi 4 ten el quadre de participants La competició comptarà Girona i de la Secretaria Gene- Guipúscoa /Bac de Roda) La competició comptarà de masculins, de cada catego- els prop de 50 entrenadors, amb la col·laboració indis- ral de l’Esport. a les 17.30h en primera convocatòria i 18.00h en segona, per tal de tractar VELA TAEKWONDO els següents punts:

ORDRE DEL DIA: Florian Trittel classifi ca 16è títol nacional 1. Obertura de l’Assemblea a càrrec Espanya per a Tòquio 2020 per a Joan Jorquera del President de la FCH Florian Trittel va segellar diu- El Pavelló Pitiu Rochel mostrar el talent que té sobre 2. Formació de la menge passat la participació d’Alacant va ser testimoni el tapís, va assolir el títol amb llista d’assistents d’Espanya pelsJocsOlímpic- d’un gran triomf de Joan Jor- un marcador 23-9. i nomenament sde Tòquio 2020 en la classe quera, que es va alçar al mes d’interventors Nacra 17, aconseguint una de alt de podi nacional després 3. Aprovació, si les cinc places que estaven d’una enorme actuació. Amb s’escau, de l’acta de en joc en el Campionat del aquesta medalla, són 16 els l’Assemblea anterior Món de 49er, 49erFX i Nacra campionats d’Espanya que ha 4. Ratifi cació dels preus 17 celebrat a Auckland, Nova aconseguit en totes les catego- de les llicències 2020 Zelanda. ries possibles (cadet, junior, 5. Aprovació, si s’escau, El regatista del CN El Balís sub21 i sènior). del Pressupost 2020 —fent parella amb la canària Aquesta vegada a Alacant 6. Calendari de Tara Pacheco— va fi nalitzar en arribava com a cap de sèrie competicions 2020: 5a posició en el Mundial. Un número 1 i derrotava l’andalús Campionats de excel·lent resultat que, a més AgustinMayor per 23-5. En el Catalunya i Final a més de confi rmar que poden seu segon combat, davant Ja- Lligues lluitar per aconseguir una me- vier Pastor, el rosinc va vèncer- 7. Aprovació de les dalla a Japó, posa en valor un lo per diferència tècnica abans modifi cacions dels currículum excepcional. del límit de temps per 22-2. reglaments Florian va proclamar-se ment. L’any 2014 va penjar-se aconseguir el Campionat del I a la gran fi nal, enfront el 8. Precs i preguntes campió i subcampió a la Copa l’or a la Copa d’Espanya en Món absolut i juvenil i tam- segon cap de sèrie,l’aragonès del Món de Formula Kite els categoria absoluta i al 2013 l’or bé va convertir-se en campió Adrian del Rio, Joan Jorquera anys 2015 i 2016, respectiva- juvenil. En 29er, l’any 2012 va d’Espanya. va créixer i , després de de- jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

22 DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 Diari de Girona Opinió

a no és que sigui Pasqua ment amb una extensa varietat de gustos. llums, per més arbres als carrers i per més abans de Rams. És que ara ja NADAL ABANS Durant l’octubre la majoria de botigues ja aparadors plens de boletes i figures de J fem Nadal abans de Rams. No tenien productes purament nadalencs. pessebre en ple mes de setembre no se s’ho creuran potser però a fi- DE RAMS Les llums dels carrers ja s’obren un mes m’acudirà avançar el Nadal. Les coses nals del mes de setembre en un aparador abans i, en alguns casos, fins i tot abans. s’han de celebrar quan toquen. Al final d’una botiga del carrer Juli Garreta -no di- Què estem fent? Doncs estem desvirtuant acabarem canviant fins i tot la cavalcada rem noms aquí- ja tenien exposada l’or- David Céspedes totalment el sentit de les festes i la litúrgia de Reis i els farem arribar abans d’hora. namentació nadalenca. I al mes d’octubre del Nadal. Ara simplement són unes dates Abans que m’oblidi els voldria, però, de- a la majoria de supermercats ja oferien el de consum desmesurat i sense control. sitjar unes bones festes i un bon Nadal. cèlebre torró de Nadal de xocolata i arròs Tot ens incita a comprar i fer una gran Però ara pensant-ho bé no sé si és massa inflat -tampoc direm noms aquí-, junta- PERIODISTA despesa. No sé vostès, però a mi per més d’hora o massa tard...

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecano- grafiades (amb una extensió màxima de 20 línies o 2.000 caràcters), signades, amb el número de DNI, NO HI HA adreça i telèfon de l’autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials. CONSCIÈNCIA LES CARTES ES PODEN ENVIAR PER CORREU ELECTRÒNIC, A L'ADREÇA [email protected].

La selva de britar perquè el tal negligent no hagués passat res i al mo- gredients i/o circumstàncies McCragh col·lega era, sembla, la nineta ment actual ja em té retinguts viscudes: familiars, escolars, Juan José Millás dels seus ulls. Va decidir deixar . euros amb aquest siste- socials, i, a més a més, genèti- DOMÈNEC VALLS MASSIP GIRONA de retenir-me els diners per la ma. Però si us pensàveu que la ques. ■ A causa de les dificultats via de fet i crear un fals deute cosa acabaria aquí heu errat. Quan coneixem una perso- a il·luminació nadalenca econòmiques en què m’havia meu amb el Col·legi i acte se- El Sr. McCragh ara em posa na, no sols és una façana ben dels carrers és un reflex de la posat la selva de Cassà de la guit em va donar la baixa com una demanda al Jutjat de a vestida i maquillada sinó tam- L foscor moral regnant. Els al- Selva, vaig haver de subscriure a col·legiat, expedint una cer- Instància núm.  de Girona bé una ment amb més o me- caldes competeixen per un pacte amb el Col·legi d’Ad- tificació amb les signatures (monitori /) recla- nys nusos mentals segons si veure qui té més llums (també en el vocats de Girona, segons el d’ell i del secretari Rebled mant-me les mateixes quanti- les seves circumstàncies vis- sentit figurat) en comptes de procurar qual jo pagaria les quotes i de- acreditativa que el pacte o tats que ja em té cobrades, o si- cudes l’han respectat o mal- que ningú dormi al ras. Estaria bé que més càrregues col·legials mit- conveni no existia. Em vaig gui que ara ja em vol cobrar tractat, que no són ni pitjors ni rivalitzessin per això i no pel nombre de jançant retencions que em fa- veure obligat a impugnar dues vegades, aquest rabiüt millors d’una altra persona, ja leds amb el qual adornen les seves avin- ria el Col·legi sobre els imports aquests actes davant el jutjat i Sr., que des de Liberpress dis- que cadascú se sap el que ha gudes i que desconcerten als ocells. Di- que m’havia de pagar pel Torn durant tot el procés el Sr. pensa títols de «defensor dels viscut i/o patit. uen els ornitòlegs que la contaminació d’Ofici i signem el document McCragh va mantenir la seva drets humans» a tort i a dret Sovint anomenem perso- lumínica afecta molt les aus urbanes, ja el Degà (McCragh) i jo mateix, certificació falsa, fins que el però que a mi me’ls trepitja, nes tòxiques aquelles que ens que no saben si és de dia o de nit, po- redactat pel secretari corpora- dia de la vista oral, cinc minuts com si em mirés amb les ulle- remouen malestar o ens fan bres, enfront de les fluorescències amb tiu Sr. Rebled. abans d’entrar a la sala es va res de «veure esclaus» en sentir incòmodes. I si és d’a- què les castiguem durant aquestes èpo- Un any després, vaig haver aplanar a la meva demanda comptes de les ulleres de questa manera, ull! Que si es- ques festives. Ahir, venint de comprar el de presentar reclamació patri- (dirigida per l’excel·lent lletra- «veure éssers humans» quan tàs fort mentalment la toxicitat diari, vaig trobar dues merles mortes al monial contra el Col·legi per da Mariona Lleal Grau) mit- parla des de la trona de Liber- d’altra gent et relliscarà com peu d’un fanal. Les vaig agafar de les po- negligència i mala praxi pro- jançant un escrit i se’n va anar press. És la selva de McCragh, aigua de la pluja lliscant pel tes i les vaig llençar a un contenidor de fessional d’un lletrat que havia sense ni entrar-hi. La sentèn- que és la mateixa selva de Cas- teu paraigua d’on t’aixoplugu- residus orgànics perquè les reciclessin. ocasionat un gran perjudici al cia (de --) estima ín- sà de la Selva. O sigui, el Tartuf. es. En cas contrari, la seva to- Després vaig pensar que hauria d’ha- seu client (jo mateix) a qui el tegrament la demanda, llevat xicitat seria com un mirall de ver-les enterrat al jardí. Però el tinc ja Col·legi va emparar en comp- dels costos processals que no la teva que també duus a sobre ple de cadàvers. tes del client, per contra del els imposa al Sr. McCragh, Toxicitat però que no vols veure i en fu- A Madrid disposem d’una institució que havia fet el Col·legi d’Ad- però que a la inversa sí me’ls ges. El camí més simple i desi- anomenada SAMUR a les portes de la vocats de Madrid, que en el hauria imposat a mi, perquè educativa diós és culpar a fora o anome- qual, amb fred i pluja, passen la nit fa- mateix assumpte i per la ma- així ho diu la llei. El Sr. nar tòxics els altres en comptes mílies senceres que no tenen llar. El teixa infracció de la lex artis ad McCragh és, doncs, un privi- FRANCESCA BARTI I COMALAT de plantar cara i dissoldre la greu és que SAMUR significa Servei hoc havia sancionat una legiat en la seva selva. BANYOLES nostra toxicitat/brossa. Per d’Assistència Municipal d’Urgència i col·lega de Madrid. A continuació va reanudar ■ Les persones estem fetes què és tan costós responsabi- Rescat. Vet aquí un cas de contamina- El Sr. McCragh es va enca- l’aplicació del conveni com si d’una massa amb diferents in- litzar-se d’un mateix! ció verbal. Les paraules atreuen amb la seva brillantor els indigents, als que després han d’atendre els veïns de la zona perquè l’assistència municipal ni hi és ni se l’espera. Els biberons dels més petits s’escalfen al microones dels ue els hàbits, les actituds, les arribava o s’anunciava un centre comer- inquilins del tercer esquerre del portal maneres de fer i les formes ELS NOUS cial els botiguers es posaven automàtica- de davant. Quan arriben al seu destí, la Q canvien és cosa sabuda, però ment en peu de guerra, amb protestes i llet s’ha refredat una altra vegada. Les que aquests canvis generin CONSUMIDORS manifestacions continuades que res va- mares l’escalfen sota el seu cos, com el nous riscos no tothom ho té assumit. ren poder fer davant l’evidència dels nous que cova un ou i a la fi aconsegueix que Aquesta setmana és presentava a Barcelo- hàbits de consum. el nadó se la prengui tèbia. na l’estudi IMEX Retail , que recull La transformació digital fa imparable Des de les portes del SAMUR Social, els comportaments dels consumidors a algunes maneres de fer i de res serviria si mires cap a dalt pel volts de mitjanit, l’hora de comprar. Els comerços es poden que els comerços de sempre volguessin creus que està clarejant i no és això: és començar a preocupar de debò, perquè aturar les noves formes de comprar. Avui, que les bombetes de la Gran Via eme- segons aquest estudi, sis de cada deu per- Jordi Martínez ja no els queda més remei que reinven- ten una resplendor que produeix sones que proven i que obtenen un resul- PERIODISTA I ASSESSOR DE tar-se i pujar al carro del món online si aquest efecte catastròfic per als que es- tat positiu en les seves compres online en COMUNICACIÓ volen sobreviure a aquestes macroboti- peren amb ansietat l’arribada del dia. grans plataformes de vendes, com és el gues que et porten a casa en un tres i no Durant el dia el pànic arriba a una altra cas d’Amazon, fan d’aquestes companyies res qualsevol producte, de qualsevol dimensió. Es redueix a por, diríem. De la seva botiga de referència en detriment mercial seguint els paràmetres més o me- mena i de qualsevol racó de món. Per manera que la contaminació lumínica del comerç tradicional i clàssic. L’estudi nys actuals el podíem trobar a l’antic zoco sort la farmàcia de prop de casa ja ho ha que despista els ocells també fa mal als remarca que els consumidors voldrien de Damasc allà pel segle XIX, els comer- entès i els pots encarregar les medicines pobres. L’alcalde i els regidors baixen que les botigues de tota la vida ens oferis- ciants de casa nostra varen començar a per WhatsApp. A veure si altres segueixen les persianes dels seus dormitoris i dor- sin serveis similars als que troben en el patir quan varen veure la versió moderna l’exemple i ben aviat tenim al nostre vol- men tranquils. No hi ha pol·lució que món digital: lliurament a domicili, co- d’aquell antic basar que es va inaugurar a tant moltes iniciatives adaptades al els afecti. manda per mòbil... Madrid el  sota el nom de La Vagua- moment actual i facilitar la vida del No hi ha consciència. Malgrat que el primer gran centre co- da. En aquell moment, a cada ciutat on ciutadà. EL PUNT AVUI DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 ALT EMPORDÀ | Comarques Gironines | 33 Entra en servei el nou ‘correcan’ de Roses

Redacció pular en el pressupost par- ROSES ticipatiu de Roses, i per- met introduir un nou con- El nou correcan de Roses, cepte de parc urbà a la po- un espai on els gossos po- blació, amb zones de joc i den passejar lliurement activitats per als animals, sense corretja, ha entrat d’estada per als propieta- en funcionament a la zona ris i amb l’equipament sa- de l’olivar municipal de la nitari per mantenir net tot Gran Via de Pau Casals. l’espai. Les obres per ade- Aquest era un dels projec- quar-lo han tingut un cost tes escollits per votació po- de 71.000 euros. ■

Alcaldes i tècnics van trobar-se ahir al matí a l’auditori dels Caputxins de Figueres ■ JOAN PUNTÍ Trobada d’alcaldes a l’Alt Empordà per compartir Ajuntament de Ajuntament de Vilobí d’Onyar Cardedeu

EDICTE 118231-1221291L ANUNCI 135160-1221515L Aprovació inicial de la modificació del estratègies de promoció La Junta de Govern local de l’Ajuntament de reglament dels cementiris municipals Cardedeu, a la sessió del dia 28 de novem- de Vilobí d’Onyar. bre de 2019, va adoptar l’acord d’aprovar ini- a L’objectiu de la jornada que es va fer a Figueres és teixir aliances per al El Ple de l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar cialment el projecte de reurbanització per en sessió ordinària celebrada el dia 28 de ampliació de l’illa del centre de Cardedeu. desenvolupament econòmic i formar-se en la captació de fons europeus novembre de 2019 acordà l’aprovació ini- Actuacions c/ Dr. Klein i c/ Sant Eloi (entre el cial de la modificació del reglament dels carrer Sant Ramon i carrer Montseny), per la cementiris municipals de Vilobí d’Onyar, i qual cosa es fa pública la part resolutiva: Berga, i el regidor Estanis en compliment del que disposen els arti- Joan Puntí PRIMER.- Aprovar inicialment el projecte de Les frases Vayreda. cles 22.2.d) i 49 de la Llei 7/1985, de 2 FIGUERES ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— reurbanització per ampliació de l’illa de via- d’abril, reguladora de les bases del règim Figueres vol emmira- nants del centre de Cardedeu, actuacions al local, 178 del Decret legislatiu 2/2003, de “Venim a formar-nos “Figueres sempre carrer Dr. Klein i carrer Sant Eloi (entre el ca- Figueres va ser el marc llar-se en Olot i també en 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós rrer Sant Ramon i carrer Montseny), amb un ahir d’una trobada dels i a teixir aliances. Cal ha anat millor quan l’experiència del Bergue- de la Llei municipal i de règim local de Ca- pressupost d’execució per contracte (PEC) principals alcaldes de l’Alt empoderar-nos per ha mirat més al nord dà. L’alcaldessa, Agnès Lla- talunya, i 63 del Decret 179/1995, de 13 previst de l’obra de 333.272,21€ (21% d’IVA Empordà amb l’objectiu de liderar aquesta que al sud” dó, considera que, històri- de juny, pel qual s’aprova el ROAS, es inclòs). sotmet l’expedient a informació pública pel teixir estratègies conjun- transformació cament, Figueres sempre SEGON.- Sotmetre l’expedient a informació termini de trenta dies, a comptar des del tes per potenciar el desen- econòmica i social” ha anat millor “quan ha mi- pública durant el termini legal de 30 dies, a fi Agnès Lladó dia següent de la seva publicació mit- volupament econòmic i ALCALDESSA DE FIGUERES rat més al nord que al sud”. i efecte que s’hi puguin formular les al·lega- jançant anunci al BOPG, al DOGC, en un també per formar-se en la “Volem mirar al nord, però cions que s’estimin pertinents, mitjançant l’a- dels mitjans de comunicació escrita i al nunci al Butlletí Oficial de la Província de captació de fons europeus també cap a la Garrotxa, tauler d’anuncis de la Corporació, perquè Barcelona, en un dels diaris de més divulga- que hi ajudi. Van participar cals de l’Alt Empordà, la desenvolupar dues ponèn- perquè és un territori molt els interessats puguin examinar l’expe- ció en l’àmbit municipal, i al tauler d’anuncis en la jornada alcaldes i tèc- Garrotxa i el Berguedà. cies al voltant de les industrial amb el qual, des dient i formular les reclamacions i suggeri- de l’Ajuntament, per tal que qualsevol que ho ments pertinents. nics de les principals pobla- En la primera meitat de agències d’innovació i des- del punt de vista de forma- desitgi pugui examinar-lo i deduir, durant el cions, com ara Figueres, la jornada es va aprofundir envolupament econòmic ció, ens interessa teixir En el supòsit que no se’n presentin, s’en- termini esmentat, totes les al·legacions o ob- Roses, l’Escala, Castelló en la captació de fons euro- de la Garrotxa i del Bergue- aliances. Hem de treballar tendrà aprovat definitivament l’esmentat servacions que consideri oportunes. acord. d’Empúries, Vilafant, Vila- peus, amb un expert en la dà. Precisament també amb estratègies comparti- Cardedeu, 28 de novembre de 2019 Vilobí d’Onyar, 2 de desembre de 2019. L’alcalde malla i la Jonquera. Però matèria (Javi Martín), i en van participar en la jorna- des en l’àmbit econòmic i Cristina Mundet i Benito, Enric Olivé i Manté també dels consells comar- la segona meitat es van da l’alcalde d’Olot, Josep social”, exposava. ■ Alcaldessa (Signat electrònicament a peu de pàgina)

cultural català de 1939 Ajuntament de Actes d’homenatge a Rovira i d’Agullana, i els actes es Borrassà tancaran amb la represen- ANUNCI 118544-1221056L tació de l’obra Els darrers L’Ajuntament Ple en sessió ordinària celebrada el dia 03/12/2019 va adoptar, entre d’altres, Virgili a la Jonquera i a Agullana el següent acord: dies de la Catalunya repu- “Primer.- Aprovar inicialment el projecte de modificació puntual MP-12 de les Normes Subsi- blicana, a càrrec de la diàries de Planejament de Borrassà (Qualificació part de la Parcel·la Municipal 06 del Polí- Els actes institucionals lloc dues conferències a companyia Terra Teatre - gon 003 de Serveis Tècnics). E.C. començaran al matí càrrec de Josep Murgades Jordi Hervàs a Can Lapor- Segon.- Sotmetre l’expedient de modificació puntual MP-12 a informació pública durant un LA JONQUERA termini d’un mes, mitjançant anuncis inserits al Butlletí Oficial de la Província de Girona, en (09.30 h), amb una ofrena (catedràtic de la UB) i Ele- ta (la Jonquera, 18 h). un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació al municipi, i als taulers d’edictes de la Els municipis fronterers floral a la tomba d’Antoni na de la Cruz Vergari Nascut a Tarragona, Corporació i a la plana web municipal www.borrassa.cat. del Pertús (Vallespir) i la Rovira i Virgili al cementi- (URV). També al Mume Antoni Rovira i Virgili ha Durant aquest temps l’expedient romandrà a disposició de qualsevol persona que vulgui exa- minar-lo, per tal que es puguin formular les reclamacions i al·legacions procedents. Jonquera i Agullana (Alt ri del Pertús, en presència (12 h), tindrà lloc la taula deixat un ampli llegat pe- Tercer.- Concedir audiència als Ajuntaments l’àmbit territorial dels quals confini amb l’àmbit Empordà) seran aquest de Thierry Thadée, alcalde rodona L’aportació intel- riodístic, literari i polític. de la modificació aprovada”. dissabte, 14 de desembre, del municipi, i Roger Tor- lectual i política d’Antoni Va ser diputat al Parla- L’expedient de referència se sotmet a informació pública durant el termini d’un mes, a comp- els escenaris d’una jorna- rent, president del Parla- Rovira i Virgili, a càrrec ment i durant la Guerra tar des de la data en què es verifiqui la darrera publicació d’aquest anunci de les previstes, perquè es puguin formular suggeriments, alternatives o al·legacions. L’esmentat expedient es da d’homenatge a Antoni ment de Catalunya. Tot d’Enric Pujol (UAB) i Jo- Civil en va ser vicepresi- podrà consultar a la Secretaria d’aquest Ajuntament, Plaça Major, núm. 1, els dilluns i diven- Rovira i Virgili (1882- seguit l’homenatge es sep Maria Roig Rosich dent i, a l’exili, president. dres de 10 a 14 hores i el dimecres de 18 a 21 hores. 1949), coincidint amb el traslladarà al Museu Me- (URV). A la tarda (16.30 Després de la retirada va Borrassà, 4 de desembre de 2019 Ferran Roquer i Padrosa setantè aniversari de la se- morial de l’Exili (Mume), a h) es farà la visita al centre viure a Montpeller i a Per- Alcalde va mort. la Jonquera, on tindran d’interpretació de l’exili pinyà, on va morir. ■ 32 Pel quefa ales tura iestanrecollitsenelPPT. Es valorarà amb dos punts addicionals, una nau tipus B o C i si és una nau tipus A que disposi de sectors d’incendi de 1.000 m2 1.000 de d’incendi sectors de disposi que A tipus nau una és si i C o B tipus nau una addicionals, punts dos amb valorarà Es punts) 2 (màxim finques les de urbanístic Aprofitament Sectors d’incendi (2 punts): (2 d’incendi Sectors Es valorarà amb dos punts addicionals, una nau tipus B o C i si és una nau tipus A que disposi de boques d’incendi equipades (B equipades d’incendi boques de disposi que A tipus nau una és si i C o B tipus nau una addicionals, punts dos amb valorarà Es La implantació de l’edificació serà legalment implantada i l’ús previst en el planejament, haurà de ser compatible amb l’ús de de l’ús amb compatible ser de haurà planejament, el en previst l’ús i implantada legalment serà l’edificació de implantació La Equips d’extinció d’incendi (2 punts): (2 d’incendi d’extinció Equips mini el planejament. el mini tecció d’incendis. tecció En aquest cas, si algunes d’aquestes no fossin parcel·les registrals independents, i calgués segregar-ne una part, aquesta no p no aquesta part, una segregar-ne calgués i independents, registrals parcel·les fossin no d’aquestes algunes si cas, aquest En Es valorarà amb dos punts addicionals, una nau tipus B o C que disposi de sistema manual d’alarma d’incendi i si és una nau tip nau una és si i d’incendi d’alarma manual sistema de disposi que C o B tipus nau una addicionals, punts dos amb valorarà Es f al 3.Estabilitat senvolupar i podran conformar més d’una finca registral. finca d’una més conformar podran i senvolupar Equips de detecció d’incendis (2 punts): (2 d’incendis detecció de Equips punts 0 – (inclòs) quilòmetres 3 a 2 De La parcel·la o parcel·les que concorreran seran en sòl urbà consolidat i per tant no podran estar dins de terrenys situats en u en situats terrenys de dins estar podran no tant per i consolidat urbà sòl en seran concorreran que parcel·les o parcel·la La - Sectors d’incendis, si escau. si d’incendis, Sectors - punts 1 – (inclòs) quilòmetres 2 a D’1 urbanístiques Condicions - Instal·lacions de protecció contra incendis de què disposa. què de incendis contra protecció de Instal·lacions - punts 2 – (inclòs) quilòmetres 1 a 0 De compte: en especialment tindrà Es edificació. na animals de tir, la distància en línia recta de la nau fins als Jardins de Fora Muralla no pot ser superior als 3 quilòmetres. 3 als superior ser pot no Muralla Fora de Jardins als fins nau la de recta línia en distància la tir, de animals A) mésavantatjosaLa valoració del’oferta delesproposicionsiladeterminació esfarà d’acordamblesfórmules següentsenate de licitació700.005,48€. No s’admetranproposicions enlaclàusula quenoreuneixinlesprescripcionstècniquesmínimesestablertes 1enrelacióambel CRITERIS D’ADJUDICACIÓ depresentaciólaDRilesproposicionsserà de15diesnaturals acomptardesdeldiasegüentlapublicacióEl termini of DOCUMENTACIÓ PRESENTACIÓ ADMINISTRATIVA DELESPROPOSICIONS IDECLARACIÓ RESPONSABLE. de manera incondicionadalatotalitatdelesclàusulesicondicionsdelsplecs. El licitadorhauràdeserpropietari del’immoble/nau objectedecompravenda. CAPACITAT IAPTITUDPERCONTRACTAR. d’aquestcontracte,D’acord amblescaracterístiques nos’estableixen garanties aprestarpelslicitadorsniperl’adjudicatari El pagamentdelacompravenda del’AjuntamentGironaesfarà pública eldiadel’escriptura perpart detransmissió delapr A aquests efectes, es considerarà la idoneïtat de realitzar un reconeixement in situ de l’immoble de situ in reconeixement valoracion un de realitzar de Reglament el idoneïtat s’aprova la qual pel considerarà es d’octubre, 24 efectes, de aquests A 1492/2011, Decret Reial del II l’Annex a establert conservació de Es valoraran aspectes addicionals els quals s’acreditaran documentalment en el certificat tècnic anterior on es certifiqui: es on anterior tècnic certificat el en documentalment s’acreditaran quals els addicionals aspectes valoraran Es manera: següent la de comptabilitzarà es i Foramuralla, dins emmagatz material del usuaris del desplaçament el qual la per contracte, del objecte nau la cobrir de ha que necessitat la Atès ’srpuapbiad opaed opdàcnei a ead eev edmn elimbeafvrd apr eeoa s’ L’escriptura pública decompravenda nopodràcontenircapmenadereserva dedomini del’immoble afavor venedora; delapart podrà prorrogar-se 4mesosenelsupòsitques’esdevinguiAquest termini causajustificada. deldiasegüentaaquellenquèesr màximpercorregiraquestsaspectesdelafincaserà de2mesosacomptarpartir termini el supòsitquetinguéscàrregues, gravàmens iocupants, discrepànciesdelessuperfíciesregistrals amblarealitatos’hagide Si percausesimputables noespotformalitzar elcontracte, al’adjudicatari l’Administració podrà acordarlaresolució d’aque PERFECCIÓ IFORMALITZACIÓ DELCONTRACTE laqual seràcomprovada tècnicsirectific pelsserveis La superfíciequeestindràencompteseràladeclarada pelslicitadors, la mitjançant documentalment s’acreditaran nau la de configuració la i portants l de estructurals des recta elements línia en dels foc al distància la L’estabilitat referència de prendrà es localització, la amb relació en proposicions, les de valoració La ofe total preu al base en següent fórmula la amb resultants d’acord finques farà les es si l’oferta de considerarà es efectes determinació la i aquests A proposicions les de urbanístic. valoració La l’aprofitament de “1.Of consolidació la de B) grau el valorarà Es previst. l’ús a per inversions mínimes les requereixi i d òptim més desprenen el es sigui que valor general de i conservació descriptius de criteris l’estat els que valorarà referència a Es com prenen generalEstat deconservació (màxim10punts) es subjectius, criteris dels valoració la a “Per te El preucomatipusdelicitaciómàximimillor TERMINIIGARANTIESDELCONTRACTE PREU, vació d’aquestesdadesquehagind’efectuar elresponsables en lafase delcontracte tècnicsdelacorporació ielsserveis d’o Per almateixte mínimesiquelesdadessóncertes, compleixlescaracterístiques tantelslicitadorsacreditaran quel’oferta Anunci de19novembre de2019 http://contractaciopublica.gencat.cat/perfil/girona/customProf www.girona.cat/etauler MÉS INFORMACIÓ (PLECSDECONDICIONS, INFORME DE VALORACIÓ): tributs icostospagats perl’AjuntamentdeGirona per laresoluciódelcontracte. devolució delpreu, ie quedaràresoltalatransmissióefectuada, aprimer requerimentnotarialdel’AjuntamentGirona alvenedor, En cascontrari, tat. l’immoble ialainscripciófavor del’AjuntamentGirona delapropietat del’immoble ambl’obranova declarada ilessupe La compravenda quedaràcondicionada alfet queefectivament elRegistredePropietat deGirona cancel·lilescàrregues igravàm elprocediment oesdeclararà d’adjudicació. desert perlamesalicitació, establert esnotificaràalasegüentproposició delal notinguéslloclacompravenda, d’acord ambelparàgraf anterior, En elsupòsitque, compravenda. automàticamentquedaràsenseefecte l’adjudicaciódel’AjuntamentGirona a declarada iregularitzadalasuperfícieregistral, gravàmens onoeslliurésl’immo Si eldiadelasignatural’escripturapública noéscancel·lessinprèviament lescàrregues, acte. perl’Aj pertant, el dominidelqualseràadquirit, venedora falliuramental’AjuntamentdeGirona delapossessiódelbévenut, P “Ubicació Els requisits niques (enendavant PPT) físiques,Les condicionsicaracterístiques tècniques, constructives iurbanístiquesdel’immoble queésobjected’aquestconcu gravàmens iocupantscoincident venda del’immoble ambl’obranova delanauafavor deAjuntamentGirona sensecàrregues, despeses enelcasqueuncopformalitzada l’escripturadecompravenda nosiguipossible inscriureenelRegistredelapropiet ladevolució delpreudela COMACONDICIÓRESOLUTÒRIA, També assumiran, abans deformalitzar l’escripturapública decompravenda. gravàmens oocupantselsvenedors esfanresponsables derivats delscostosigestions delseuall En elcasd’existir càrregues, TRAL detotl’immoble hauràdecoincidirgràficamentijurídicamentamblarealitat. Enelcasdepropietats indiviseslespropostes haurandesersignades per TOTES osignadesperrepresen lesparts la propietat. aixícomdetotselstributs queliafectincomunitàries pública. finsaladatadeformalització del’escriptura L’immoble/nau haurà deserpropietatlapersonalicitadora, is’hauran detransmetre lliuresdecàrregues, gravàmens ioc L’expedient ienlaforma deconcurs decontractació serà pelprocedimentobert objectedetramitació ordinària, m ANUNCI INFORMA 201904092306.043.036 Exp. L’objecte delcontracte éslacompravenda d’unimmoble/nau peral’Ajuntament deGironaqueesdestinarà aemmagatzemar materia PROCEDIMENT IFORMA D’ADJUDICACIÓ DELCONTRACTE OBJECTE, DE CULTURA POPULARI TRADICIONAL DELSERVEI DECULTURA DINAMITZACIÓ DEL TERRITORI IJOVENTUT DEL’AJUNTAMENT DEGIRONA. 2.Localització (màxim 2 punts) 2 (màxim 2.Localització Puntuació de cada oferta= 50 x(oferta(€/m2)més baixa) / (oferta(€/m2)) / baixa) x(oferta(€/m2)més 50 oferta= cada de Puntuació Un cop calculades les ofertes individuals, es determinarà la valoració màxima sobre els 50 punts de referència amb la següent f següent la amb referència de punts 50 els sobre màxima valoració la determinarà es individuals, ofertes les calculades cop Un essent el resultat (€/m2) en tot cas igual o inferior a 551,73 €/m2. En cas contrari, l’oferta quedarà desestimada. quedarà l’oferta contrari, cas En €/m2. 551,73 a inferior o igual cas tot en (€/m2) resultat el essent oferta (€/m2)=oferta econòmica/Suph (€/m2)=oferta oferta Un cop homogeneïtzada, es calcularà individualment cada oferta expressada en (€/m2) amb la següent fórmula següent la amb (€/m2) en expressada oferta cada individualment calcularà es homogeneïtzada, cop Un Suph= (superfície construïda nau en planta baixa) + (0.25 x superfície útil pati) útil superfície x (0.25 + baixa) planta en nau construïda (superfície Suph= Es considerarà una superfície homogeneïtzada de pati i nau construïda en planta baixa per la qual s’aplicarà al pati un factor factor un pati al s’aplicarà qual la per baixa planta en construïda nau i pati de homogeneïtzada superfície una considerarà Es el quef unicipi deGirona. ’cr m apoot u osae lPT Segonsinforme delCapd’Urbanismede17setembre2019,aquestpreuésajust d’acord amblapropostaqueconstaenelPPT. Criteris devaloració subjectius Criteris devaloració objectius | er - Que l’estat general de les instal·lacions sigui apte per a l’ús previst. En concret concret En previst. l’ús a per apte sigui instal·lacions les de general l’estat Que - - Que els paraments verticals han de ser estancs i satisfer un nivell d’aïllament d’acord amb les necessitats. les amb d’acord d’aïllament nivell un satisfer i estancs ser de han verticals paraments els Que - - Que la coberta ha de ser estanca i satisfer un nivell d’aïllament d’acord amb les necessitats les amb d’acord d’aïllament nivell un satisfer i estanca ser de ha coberta la Que - Publicitat ta econòmica homogeneïtzada (màxim 50 punts) 50 (màxim homogeneïtzada econòmica ta a restadecar mínims Alarma Aigua al bany bany al Aigua Presa d’aigua amb una mànega mànega una amb d’aigua Presa Endolls oc (màxim 6 punts) 6 (màxim oc característiques generals TIU que hadecomplirl’immoble queserà objectedelcontracte ilanauconstruïda decompravenda hansigutestipulatspelsserveis SOBRE LACONVOCATÒRIA D’UNALICITACIÓ PERLACOMPRAD’UNIMMOBLEAMBFINALITAT D’EMMAGATZEMATGE DELMATERIAL acter ístiques mínimesdelanauidocumentacióacreditativ | de l’immoble/nau s’estipulaenelPPT: ab le alabaixa , esfixaen551,73€/m2uncophomogeneïtzadalasuperfíciei700.005,48€(IV ANUNCI La intervenció en el procediment comporta queellicitadorconeixiacceptaexpressament i enelprocedimentcomporta La intervenció a d’aquestesenlalicitaciós’haur Haurà detenirlapropietat il’obranova inscritaenelregistrede . an d’acreditarsegonselPPT . presentació d’un certificat tècnic. certificat d’un presentació el càlcul del coeficient corrector per antiguitat i estat i antiguitat per corrector coeficient del càlcul el mps que autoritzaran afacilitar,mps queautoritzaran siescau,lacompro- t m e atlspeitse ’r.13LS.En 153LCSP. st, amblescautelesprevistes enl’art. ’entrada principal de la nau a la guingueta dels Jar- dels guingueta la a nau la de principal ’entrada rt pel licitador: pel rt esgoten el sostre previst en el planejament” el en previst sostre el esgoten n Polígon d’actuació urbanística o un sector per de- per sector un o urbanística d’actuació Polígon n magatzem com a requisit imprescindible.” requisit a com magatzem icial del’anunci delicitacióenel d’homogeneïtzació de 0.25 en relació amb la nau la amb relació en 0.25 de d’homogeneïtzació bertura delesproposicions. bertura declarar l’obra nova ialtresaspectesregistrals, el rs s’especifiquen en el Plec de Prescripcions rs s’especifiquenenelPlecdePrescripcions Tèc- nció alPPT. upants ialcorrentdelpagamentdelesdespeses opietat idelapossessió. emat es realitza a peu o en carrosses tirades per tirades carrosses en o peu a realitza es emat s de la Llei del Sòl per a cada un dels estats d’u- estats dels un cada a per Sòl del Llei la de s ebi lanotificaciódel’adjudicació. órmula: odrà ser inferior a la parcel·la mínima que deter- que mínima parcel·la la a inferior ser odrà com a màxim.” a com IEs) us A que disposi de sistema automàtic de de- de automàtic sistema de disposi que A us ada pelpropi licitadorsiésrequerit rfícies registralsadequadesalareali- l decultura popularitradicional dinsdel l luedouat,ambl’obranova ble lliured’ocupants, untament deGirona enaquellmateix at almercat. ctcó segonsordre depuntuació icitació, brmn,pagament ocancel·lació iberament, l venedoracceptaexpressament la P,niquesuperinelpreumàxim PPT, at l’escripturapublica decompra- aquellvenedorinotindràllocla A e hi faràconstartambéquelapart ens queexistissin prèviament a amb larealitatfísica, atlgl LasuperfícieREGIS- tant legal. xclòs) perlatotalitatdelcontr . tècnicsd’urbanismeicul- cmrvna tributs i compravenda, BOP. ac -

333020-1221453Q Alcalde Josep ComaiGuitart Molló, 3dedesembre2019 hagi publicat eltext. DOGC lareferència delBOPenquès’- al en vigoris’anunciarà, posteriorment, de Girona,aefectes delaseva entrada alBOP dels pressupostosparticipatius publicarà eltext íntegre delReglament Si l’aprovació inicialesdevé definitiva, es https://www.mollo.cat/reglaments. interessats alweb municipal Així mateix,estarà aladisposiciódels pel ple. ment sensenecessitatd’acordexprés mini, esconsiderarà aprovat definitiva- enl’esmentatter- cions osuggeriments Sinoespresentenreclama- pertinents. queestimin cions ielssuggeriments minar l’expedient iformular lesreclama- Corporació, perquèaquestspuguinexa- ialtaulerd’anuncis dela diària crita en undelsmitjansdecomunicació es- Oficial delaGeneralitat deCatalunya, Butlletí OficialdelaProvíncia, alDiari trenta dies, mitjançantanunci publicat al de cia delsinteressats, peruntermini Se sotmetainformació pública iaudièn- Molló. del’Ajuntament postos participatius inicialment elReglamentdelspressu- 29 denovembre de2019,va aprovar de El Plemunicipal, ensessióordinària ment delspressupostosparticipatius Anunci d’aprovació inicialdelRegla- Alcalde Josep ComaiGuitart Molló, 3dedesembre2019 s’hagi publicat eltext. de laseva alDOGClareferència entrada envigoris’anunciarà, delBOPenquè posteriorment, nança reguladora del’aprofitamentdelscomunals perapasturesalmunicipi deMolló, aefectes Si l’aprovació inicialesdevé definitiva, espublicarà eltext íntegre delamodificaciól’Orde- cipal https://www.mollo.cat/reglaments. Així mateix,espotconsultarlamodificacióitrobaadisposiciódelsinteressatsalweb muni- cació del’ordenançaquedarà aprovada definitivament sensenecessitatdecaptràmit ulterior. lamodifi- enl’esmentattermini, Sinoespresentenreclamacionsosuggeriments min pertinents. què aquestspuguinexaminar l’expedient queesti- iformular lesreclamacionsielssuggeriments lunya, ialtaulerd’anuncis delaCorporació, diària enundelsmitjansdecomunicació per- escrita jançant anunci publicat OficialdelaGeneralitat aButlletíOficialdelaProvíncia, deCata- alDiari Se sotmetainformació pública detrentadies, iaudiènciadelsinteressats, mit- peruntermini Molló. ficació del’Ordenançareguladora del’aprofitamentdelscomunals perapasturesalmunicipi de de29novembreEl Plemunicipal, ensessióordinària de2019,va aprovar inicialmentlamodi- munals perapastures. d’aprovació inicialdelamodificaciól’ordenança reguladoradel’aprofitament delsco- Alcaldessa MundetiBenito,Cristina Vilobí d’Onyar, 2dedesembre2019 interessats, s’entendrà aprovat definitivament l’esmentatAcord. d’informació pública iaudiènciadels inicial del’esmentadaordenançaeneltermini contra l’aprovacióEn elsupòsitquenoespresentinreclamacions osuggeriments timin pertinents. sats puguinexaminar l’expedient quees- iformular lesreclamacions isuggeriments ialtaulerd’anuncis delaCorporació, diària comunicació perquèelsinteres- escrita OficialdelaGeneralitatla Província, deCatalunya, alDiari enundelsmitjansde tar desdeldiasegüentdelaseva publicació mitjançantanunci alButlletíOficialde locals, essotmetl’expedient detrentadies, ainformació pública acomp- peltermini de juny, pelquals’aprova elReglamentd’obres, delesentitats activitatsiserveis de laLleimunicipal iderègim localdeCatalunya, i63delDecret179/1995, de13 pelquals’aprovalocal, 178delDecretlegislatiu2/2003,de28d’abril, el Text refós reguladora delesbasesdelrègim cles 22.2.d)i49delaLlei7/1985,2d’abril, cions del’Ajuntament Vilobí d’Onyar, iencompliment delquedisposenelsarti- 2019, va acordarl’aprovació inicialde l’Ordenançamunicipal general desubven- celebrada ambdata28denovembreEl Pledel’Ajuntament,ensessióordinària de Vilobí d’Onyar Ajuntament de Aprovació inicialordenança municipal desubvencions general Molló Ajuntament de Molló Ajuntament de 106270-1221047L EDICTE ANUNCI Josep Piferrer Puig L’alcalde, natura electrònicad’aquestdocument. Palafrugell, enladataqueconstaasig- lafrugell.cat). consultat alweb del’Ajuntament(www.pa- Tanmateix, tambépotésser res delmatí. tar-lo, dedillunsadivendres de9a13ho- de qualsevol personaquedesitgiconsul- Cervantes, 16dePalafrugell) adisposició rea d’Urbanismedel’Ajuntament(carrer Aquest expedient ésalesoficinesdel’À- nes interessades. pertoteslesperso- formular suggeriments espuguin perquè durant elcitatperíode dePalafrugell Històric (PEPIPH), trimoni enelPa-pecial deProteccióiIntervenció 15delPlaEs- amb elquedisposal’article del diasegüentaldelapublicació, d’acord ca dequinze dieshàbils, acomptardes d’informació públi- d’unperíode l’obertura ElPuntAvui,edicte aldiari esprocedeixa Amblapublicació delpresent ristiaan. 11 dePalafrugell, promogutperNielsCh- en testera, situatalcarrerdels Valls núm. te derehabilitaciód’habitatgeunifamiliar 2019, va informar favorablement elprojec- la sessiócelebrada el14denovembre de La ComissiódePatrimoni dePalafrugell, a URGE/LLIC REF.: E2019015496 RE: menor 259/2019deLlicènciesd’obra exp.: Núm. Identificació 259-2019 Exp. ED NIELSCHRISTIAAN DIJOUS, 12DEDESEMBRE2019DEL Palafrugell Ajuntament de EDICTE EL PUNT PUNT EL 118062-1221452L AVUI

118231-1221287L 106270-1221048L

EL PUNT AVUI 24 | DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 Comarques Gironines

Administracions La proposta de pressupost de Girona per al 2020 Creix el pressupost a Girona, amb sis milions per a inversions IMPORT · Els comptes municipals per al 2020 pugen a 123 milions d’euros, La tinenta d’alcalde Maria Àngels Planas (JxCat) va desgranar ahir a la tarda el pressupost. A la dreta, la un 5% més que els d’aquest any llista de més d’una quarantena de projectes amb la Pla d’inversions PROJECTES · El govern local diu que inversió que s’hi destinarà ■ QUIM PUIG no es preveuen “obres faraòniques” Projectes (2020)

Pla de renovació dd’autobusos autobusos 500.00050 € de personal es consignen Pla de mobilitat urbana (redacció) 243.00024 € Gisela Pladeveya CarrilCarril bici bici Pericot PericoPericot GIRONA 450.000 euros per als sala- 150.00015 € ris dels agents que s’incor- EstacionsEstacions GirocletGi Girocletarocleta 30.0003 € “Prioritzem la seguretat, poren a la plantilla de la CamíCamí escolar escolar BrugueraB ruguera 70.0007 € el dia a dia de la ciutat, la Policia Municipal. SemaforitzacióSemaforització 55.0005 € proximitat, la sostenibili- L’altre capítol que rep Semaforització invidents 30.0003 € tat, així com la millora de una injecció rellevant és el Fusta voladiu pont Lorenzana i Font del Rei 14.5001 € l’entorn més immediat de despeses corrents, que Projectes d d’urbanisme’ urbanisme dels veïns.” Segons va ex- es destina a pagar béns i 90.0009 € Projecte destudi dd'estudi'estudi pas via Sant Narcís plicar ahir la tinenta d’al- serveis municipals. S’in- 5.000 € calde d’Hisenda de l’Ajun- crementa fins a tres mi- Millores en barris - procés participatiu 1.000.00011.00 € tament de Girona, Maria lions d’euros, i s’arriba a si- Pla dinversió dd'inversió'inversió en habitatge 500.00050 € Àngels Planas (JxCat), tuar en uns 53,5 milions ObresObres EsEspai pai LGLGTBI TBI 45.0004 € aquests són diversos dels (és a dir, més del 43% del InversionsInversions en en accessibilitat accessibilitat 20.0002 € eixos que s’han tingut en pressupost). Aquí, la prin- LocalLocal Santa Santa EugèniaEu gènia 40.0004 € compte en l’elaboració del cipal novetat és que el con- La SSopaopa 30.0003 € pressupost municipal del sistori crearà dos nous PlaPla de renovaciórenovació ded e momobiliaribilibiliari ururbàbà 50.0005 € 2020. Aquest puja a un to- contractes globals. El pri- PlaPla perper a jocsjocs infantilsinfinfantilstils accessiblesaccessiblsibles 50.0005 € tal de 123.114.405 euros, mer puja a 900.000 euros i PlaPla de voreresvvoreroreres cosa que significa un in- serà per al manteniment 100.00010 € crement del 5% en compa- dels equipaments munici- PlaPla d’asfaltatged’ asfaltatgeasfaltfaltatge 100.00010 € PlaPla d’accessibilitatd ’ accessibilitataccessibilitat ració amb el d’aquest ————————————————————————————————— 50.0005 € 2019, que va ser de “Nous contractes PlaPla d'inversiódinversiód 'inversióinversió i pintura pintura en en escoles escoles 120.00012 € 117.090.900 euros. La re- AdquisióAdquisió de de la col·lecciócol·lecció TomàsTomàs MallolMallol 133.00013 € gidora va concretar que per al manteniment (import de ll'aportació'aportació anual) aquest augment ha estat d’equipaments possible “gràcies a l’actua- municipals” lització dels impostos i les ————————————————————————————————— taxes municipals de l’any vinent, que permetran pals, com per exemple les (tot i que aquest sistema ja Simon (que ha de conver- ampliar la recaptació im- llars d’infants, escoles, bi- s’està reformulant per tal tir-se en el futur institut “El mandat dels pactes” positiva”. D’altra banda, blioteques, centres cívics que hi prengui part més Ermessenda). ——————————————————————————————————————————————————————————————————————— cal destacar que aquesta o esportius. I el segon, de gent, de moment s’hi man- Hi ha, així mateix, una Per part de l’equip de govern sumibles”, sinó que JxCat les tònica a l’alça es reflecteix, 600.000 euros, serà d’uti- té un milió d’euros, com en partida de 150.000 euros a Girona, Maria Àngels Planas comparteix, ja que “donen sobretot, en dos capítols. litat per al manteniment exercicis anteriors). per al carril bici a la zona de (JxCat) va agrair ahir a Gua- solucions als reptes en matè- D’entrada, el de personal, de les cobertes i els drenat- Altres imports significa- Pericot, 85.000 per a nous nyem la seva predisposició a ria d’habitatge o en emergèn- que per al 2020 augmenta ges d’aquests edificis. tius són 420.000 euros per semàfors (adaptats per a l’hora de negociar els comp- cia climàtica”. Paral·lelament, més de dos milions d’euros a l’antic Cinema Modern invidents), 45.000 per a tes, circumstància que ha Planas va allargar la mà a la i se situa al voltant dels 420.000 euros al Modern per transformar-lo en un obres a l’Espai LGTBI, permès tancar un acord per resta de grups de l’oposició 45,2. Això permetrà do- En el pressupost per a l’any pol de la creació artística, 200.000 entre el pla de vo- aprovar-los en el ple extraor- per negociar els comptes del nar resposta a l’increment vinent s’hi recull que sis 500.000 per comprar habi- reres i el d’asfaltatges, o dinari que es farà divendres 2020 i no descarta que salarial previst (del 3%) i la milions d’euros seran per a tatge o mig milió més per una aportació anual de de la setmana que ve, 20 de l’acord pel pressupost entre creació de sis noves pla- inversions (un 4% més que renovar la flota d’autobu- 133.000 que servirà per a desembre. “Ja vam dir des del JxCat i Guanyem es pugui ces: entre altres la del tèc- aquest any, en què hi han sos. El pressupost també l’adquisició de la col·lecció principi que aquest seria un ampliar a altres forces. Uns nic que hi haurà a la nova anat a parar 5.750.000 eu- inclou dues partides, de de cinema Tomàs Mallol. A mandat de pactes i és bo que comptes que, en inversions, oficina energètica munici- ros). El projecte que té la 100.000 euros cadascuna, més, 430.000 euros són altres forces també ho hagin “no preveuen obres faraòni- pal o les dues places d’edu- partida més elevada és el per a la nova comissaria de per a millores informàti- entès d’aquesta manera”, va ques”: “Són més aviat ac- cadores d’escoles bressol, procés participatiu en què barri de Santa Eugènia (a ques (sobretot, en renova- subratllar. Va assenyalar, a cions petites, necessàries, en que es van treure amb les els veïns i veïnes decidei- la masia de can Borrassó) o ció de llicències) i 30.000 més, que les demandes de àmbits molt diferents i que retallades i ara es recupe- xen quines millores volen per executar els enderrocs per al centre d’acolliment i Guanyem no tan sols “són as- faran contents els ciutadans.” ren. A més, dins el capítol que es facin als seus barris a la nau de l’antiga fàbrica serveis socials La Sopa. ■ 180639-1218543L 25 ■ | QUIM PUIG QUIM ■ condicionar el seu sí al condicionar el seu sí aspectes dos pressupost a irrenunciables: l’inici d’una actuació que posi fi als definitiva manera de laa la Fonttallsde llum de mo- de la l’impuls i Pólvora ció Girona 2030, que tin- drà una partida de 20.000 objectiués euros –el seu fomentar el diàleg i fer propostes de forma coor- dinada entre la capital gi- ronina i la resta de munici- pis de l’àrea urbana–. escoles bressol. A banda, Guanyem recorda que va Comarques Gironines Comarques | s hi hagi una hagi hi s Guanyem també xifra també Guanyem de Sant Pau passin a ser a passin carrer de NarcísSant i un Pau Sant de vianants, i que un per a dissabte al me via pública de Sant Narcís que es tanqui als vehicles. en prop de 400.000 euros l’increment en Educació i Joventut respecte els Hi anteriors. comptes haurà, entre altres, una partida de 25.000 euros en Educació 360, i dues educadores més per a les tècnic per dinamitzar-la. Es planteja, a més, que un de Guanyem Girona, en la compareixença d’ahir la compareixença en Girona, de Guanyem llarga malaltia. Sense ella, la cultura del la cultura país es queda ella, Sense malaltia. llarga va ella que enigmes d’aquests davant òrfena mica una ambconfrontar l’art. mateixa Manel·la remarcava quedel la mirada nen era mateixaManel·la remarcava la que dirigidala mirada ens a un cap cel inexistent, els sentir impotents davant i ensfa omple d’enigmes Manel·la moria després d’una Ahir, demisteris la vida. i la En l’apartat de sosteni- En l’apartat Els sis regidors i regidores regidores regidorsi sis Els na i que es contracti un va dir quehan obtingut el principis compromís que a un es- del 2020 s’iniciarà tudi de és l’impacte quin d’ús turís- dels immobles tic en el mercat del lloguer. incorporat una bilitat s’ha de 250.000partida euros i de la creació es preveu l’oficina muni- energètica cipal, reivindicada per que és Guanyem. La idea s’adeqüi una antiga perfu- meria del carrer Ciuta- dans per situar allà l’ofici- Sense la Lluna La formació donarà suport La formació l’aprovació que en garanteix al pressupost, fet S’inclou la proposta del partit de creació de l’oficina energètica municipal cial.” Andreu, així mateix, estratègics: en habitatge, emergènciaclimàtica i en certi- educació.” Així es va des de Guanyem ficar ahir un dels principals Girona, grups de l’oposició. El seu portaveu, Lluc Salellas, va anunciar en aquest sentit favor del que votaran a del pressupost municipal 2020, fet que en garanteix l’aprovació. La regidora valo- va Andreu Cristina rar positivament que l’executiu de Marta Ma- ac- drenas (JxCat) hagi ceptat “una de les propos- tes estrella” de Guanyem, inver- que és incloure una sió de 500.000euros per a la compra d’habitatge. “En aconse- s’ha negociació la vinent es po- guit que l’any sin a disposició dos solars buits de Can Gibert, que crearco- serviran per una operativa d’habitatge i una promoció pública de domicilis de protecció ofi- Guanyem: “Notem un canvi “Notem Guanyem: i educació” en habitatge a a G. Pladeveya GIRONA comprovat un canvi “Hem de direcció en l’equipde govern en tres que temes per a nosaltres són clau i

GRÀFIC: EL PUNT AVUI / FOTO: QUIM PUIG Confesso que la primera vegada que vaig veure la figu- que veure vaig que vegada la primera Confesso però inex- serena totalment amb una cara d’un nen, ra car- del edifici d’un davant amunt cap mirant pressiva, crec De fet, inquietar. em vaig d’Olot Sant Tomàs rer altres molts amb sentiment aquest compartir vaig que un olotina Anna dels Ma- nens de l’artista Era olotins. és escultura d’aquesta El títol nel·la. per a l’aprova- 15.000 € 15.000 111 75.000 € 75.000 777 36.000 € 36.000 333 30.000 € 30.000 333 50.000 € 50.000 555 € 50.000 555 € 50.000 555 € 50.000 555 50.000 € 50.000 5 20.000 € 20.000 22 210.000 € 210.000 212121 120.000 € 120.000 1212 268.500 € 268.500 262626 100.000 € 100.000 101010 € 100.000 101010 € 100.000 101010 € 100.000 10 430.000 € 430.000 434343 420.000 € 420.000 424242 300.000 € 300.000 30 000000 6.000.000 € 6.000.000 66.6 ————————————————————————————————— ció del nou pressupost. La co- que preveu es sessió les 4 de la tarda. menci a La data 20.12.19 el ple farà Es TT ECEC - -P-P c usus na ia

s lo l úc ll e LlúciaLlúcia-PECT Ll ce

limàti d aa hi ha al uaua climàticc ar s

esporti

n ntnt BBarcelona aa

vi anan o llll fa i SaSantaSa ri

er sostenibilitat ririri an

te aa nene ac lurilu canvi c rr ó

icic pplurianualp l·l oc roro

de ss

elel cacarrer --- stst a

l t GiGironellaGi -P e títí

ra s ss aal la Monar

ee

tr or arartísticaar AVUI

or ie ellael àrea de sostenibilitat cementi

rrrr ’

icicic ó aj au BBorrassó làrea lsls ba n in

equipaments esporti àrieàr nnau cióci onon ' ToTorreTo MMajor-Poctefa e àt

atat

0 papa d equipaments del irir ntnt i an de

ss sanejament ucuc

om

GGironellaG na nt cici CCan es séquia gossos enen combatre c rm

iv

03

r cécé u odod iliviil ' meme 22030 en nini a o fo

la rere PoPont nt er

dd una

Les nenes i nens de nenes i nens Les Manel·la l’Anna L’APUNT Jordi Casas acac prproducciópr umum

————————————————————————————————— 27 regidors iregidores La xifra de Guanyem, 6 del PSC, 4 d’ERC i 2 de Ciutadans. ple de Girona: 9 de JxCat,ple de Girona: 6

lele EL PUNT DIJOUS, 12 DE DESEMBREDEL 2019 ' ntnt

flota perp a informàtin

oror

llll na ee ddd' accés municipalsmu

TTorre T

me per oc a millora millora dded

ió

mill bici

smu s aa mpmp MoMontiliviMo ro

enen

L: S rr ' e pa il bici erer eiei ss rs rere

ddd' enllumenat GiGirona de de em cocomplementàriesco

d

TA mpmp CE

de ui rrrr rr

lúlú ntnt rv aa a a ve SS st l

TOTAL: TOTAL: TOTAL:TOTAL:TO Pla d'enllumenatPlaPlPl Pla Girona 2030 PlPla PACES PACES PACES PA Inversió per combatre el canvi climàtic - per combatre el canvi Inversió Inversió In IFS complementàriesIFIFSIF Talús Montilivi Talús TaTalús Ta Rampa d'accés Torre Gironella Rampa d'accés Torre RaRampaRa Carrer Torre Gironella - plurianual CarrerCaCarrer Ca Torre Centre de producció artística de producció Centre CeCentreCe Santa Llúcia-PECT CarrilCaCarrilCarril bici Pont Major-Poctefa bici Pont Major-Poctefa Enderroc d'una nau al carrer BarcelonaEnEnderrocEnderroc d una nau al carrer Barcelona

Equipament CanEquipament EqEquipament Equipament Borrassó Can Borrassó Espais per a gossosEspaisEspaisEspais per per a a gossos gossos Inversió a la séquia Monar Inversió InversióInversió Inversió a a la la séquia séquia Monar Monar Vehicles flota de l’àrea de sostenibilitat Vehicles VehiclesVehicles Vehicles flota flota de de l l àrea de sostenibilitat Pla de millora del cementiri Pla de millora PlaPlaPla de de millora millora del del cementi cementi ModernModernModernModern Sistema informàticSistemaSistemaSi informàt Pla de millora d'equipaments esportiusPla de millora PlaPla de millora d serveisservserveisse municipals Pla de millores en instal·lacions dels P Inversions en sanejament Inversions Inversions jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

Diari de Girona DIJOUS, 11 DE DESEMBRE DE 2019 11 Comarques Ryanair afirma que els empleats de Girona sí que mantindran l’antiguitat

La companyia diu que «no entén» per què els sindicats diuen el contrari Defensa els nous contractes fixos discontinus per salvar la base

EFE/DdG BARCELONA ■El director de recursos humans de Ryanair, Darrell Hugues, ha as- segurat que els treballadors de Gi- rona «mantindran la seva antigui- tat» i que l'acord per passar de fi- xos a fixos discontinus s'ha fet per «salvar» la base de Girona i el ma- jor nombre de llocs de treball. La plantilla de Ryanair de l'ae- roport de Girona-Costa Brava passarà el proper dia  de gener de ser fixa a fixa discontínua, fet que els suposarà anar a l’atur du- rant tres mesos l’any de forma ro- tatòria. Malgrat que els sindicats han denunciat que els treballadors de Ryanair de Girona perdran la seva antiguitat amb aquest acord, Hu- Avions de Ryanair, estacionats a l’aeroport de Girona. DAVID APARICIO gues ha assegurat que les perso- nes que segueixin treballant a la s'hagi hagut de fer de forma indi- aquest aeroport durant l’any pas- base de Girona mantindran la vidualitzada amb cada treballa- sat. seva antiguitat. «No entenem per dor. Sobre la possibilitat que els Per la seva banda, el director de què es diu que no és així», es pre- sindicats denunciïn l'acord, Hu- màrqueting de Ryanair, Kenny Ja- gunta. «Ryanair sempre reconei- gues ha afirmat que el nou con- cobs, ha assegurat que, tot i que xerà la data original d'entrada tracte «compleix completament encara no han concretat els plans d'aquests treballadors a la com- la legislació espanyola» i ha asse- de futur o inversions, Espanya se- panyia i el seu continu servei», gurat que no han pogut treballar guirà sent un dels principals mer- afegeix. A més, apunta que el con- amb els sindicats perquè els ho cats de l'aerolínia, des de o cap a tracte fix discontinu és «molt han posat «molt difícil». Segons on es transporten uns  milions comú» en la indústria turística es- Hugues, a Girona hi ha  treba- d' passatgers. Des de Ryanair no panyola, perquè «lamentable- lladors i la majoria, tot i que no ha temen un possible boicot o que la ment» l'estacionalitat és una re- precisat la xifra, ha acceptat Generalitat cancel·li els acords de alitat. l'acord proposat per la compan- promoció amb la companyia, al Hugues també ha assegurat yia. considerar que tenen una «bona que la direcció de l'empresa està D’aquesta manera, Girona es relació» amb el govern català. Ja- encantada d'haver pogut «salvar» convertirà en una «base estacio- cobs també ha insistit que la de- la base de Girona i el «màxim» nal» de l'aerolínia, on hi haurà un cisió de tancar bases es va prendre nombre de llocs de treball, tot i avió a l'hivern i els responsables a causa de l'endarreriment en el que ha lamentat que això no s'ha- de la companyia esperen mante- lliurament d'avions Boeing  gi pogut fer amb els sindicats i nir, a l'estiu, els cinc que tenien en MAX. Els alcaldes del Ripollès es mobilitzen per poder mantenir l’escorxador

Comarcal del Ripollès i en un  les necessitats de petites empre- La competència és privat. La part privada fa que no ses. El fet que el sector ramader a de la Garrotxa i Osona i una pugui rebre les subvencions ne- la comarca hagi anat a la baixa reducció del sector ramader cessàries per posar-lo al dia de les també ha afectat el servei. La im- a la comarca els han afectat normatives. Ara mateix, els fan portància dels grans escorxadors falta . euros per adequar-lo de la Garrotxa i Osona també els a la normativa de benestar animal ha afectat. DdG RIPOLL de la Unió Europea. Si aconsegueixen tornar l’es- ■ El Consell d’Alcaldes del Ripo- Per això, el Consell d’Alcaldes corxador a la titularitat pública, llès ha demanat la col·laboració del Ripollès ha proposat que cada programaran un seguit de millo- de tots els municipis de la comar- poble destini uns mil euros anuals res destinades a assegurar la con- ca per poder mantenir l’escorxa- per la continuïtat de l’escorxador. tinuïtat del servei. dor. Es tracta d’un equipament En el cas que els alcaldes acce- L’escorxador del Ripollès va ser que fa servei als ramaders i carnis- deixin a posar els mil euros anuals posat en servei el , fa  anys, sers de la zona. farien un canvi d’entitat i l’escor- en la seva ubicació actual al polí- L’escorxador era gestionat per xador tornaria a ser del tot públic, gon de la Barricona de Ripoll. En la Mancomunitat del Ripollès, ara cosa que permetria l’arribada de aquest temps, ha tingut reformes desapareguda, i actualment és subvencions i no s’haurien de importants. Una de les més subs- gestionat per una societat anòni- confiar només amb els guanys tancials va ser la construcció ma. Depèn en un  del Consell que els dona un servei fet segons d’una depuradora el . jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

10 DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 Diari de Girona Comarques

ARIADNA SALA GIRONA Els desnonaments a la provín- cia de Girona han disminuït un Els desnonaments baixen un  aquest any respecte als ma- teixos mesos acumulats del . Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció n’han practicat des del 18% a la província després de mes de gener un total de ., a l’espera del còmput final que es farà a finals d’any. Es tracta del ter- cer trimestre consecutiu en caigu- quatre anys en línia ascendent da després de quatre anys seguits en línia ascendent. D’altra banda, aquest trimestre se n’han efectuat , un  menys respecte al Manifestació de la PAH per evitar mateix trimestre de l’any passat. un desnonament a Girona. FOTO: DDG L’última estadística que realitza de forma trimestral el Consell Ge- neral del Poder Judicial (CGPJ) amb . llançaments efectuats sobre les conseqüències de la crisi aquest any. econòmica als òrgans judicials ha constatat la baixada de l’execució Clàusules abusives a la baixa de desnonaments aquest any a Pel que fa als casos relacionats Girona després de registrar puja- amb clàusules abusives, els jutjats des sostingudes des del  han resolt aquest trimestre  as- (amb . casos) any en què es sumptes, un  més que el ma- van començar a comptabilitzar. teix període que l’any , i n’han Només va haver-hi una excep- ingressat un  menys. L’any ció l’any , quan van fer una passat se’n van resoldre . i petita baixada (a passar de . se’n van ingressar .. a .) que es va recuperar l’any Les denúncies per ocupació següent (amb .) i va seguir il·legal d’habitatges rebudes als pujant fins a l’any passat, que va jutjats gironins aquest any és de arribar al pic dels . desnona- , una xifra que ja supera la total ments executats. de l’any passat, que va pujar a . Dels que s’han practicat en- guany, més de la meitat s’han ex- Més concursos de creditors ecutat per impagament del llo - Per contra, els concursos de cre- guer () i la resta per no pagar ditors presentats per bé un parti- la hipoteca (), tot i que més  , però si mirem el total acu- cular o una empresa han passat d’un centenar responen a altres Se n’han executat un 26% menys que el mulat de l’any (.) veiem que de  a  respecte del mateix tri- motius. Els que es fan per execu- mateix trimestre de l’any 2018, que va tancar està vuit punts per sota dels regis- mestre de l’any passat. Des de ció hipotecària i que, per tant, im- trats en el total del . principi d’any se n’han presentat pliquen un deute amb l’entitat amb més de 2.000 execucions  La caiguda ja A tot Catalunya se n’han execu- . L’any passat va tancar amb bancària s'han reduït fins a un  tat . des de principis d’any.  concursos presentats al Jutjat , aquest . va iniciar-se el primer trismestre de l’any Les D’aquests, el  s’han realitzat a Mercantil i als òrgans de Primera Els òrgans judicials han rebut demandes per clàusules abusives disminueixen Girona, que és la segona demar- Instància de Girona. A Catalunya enguany un  menys de llança- cació per darrere de Barcelona, aquest trimestre se n’han realitzat ments que el mateix trimestre del un 70% i pugen els concursos de creditors que encapçala la classificació .

suport un  dels catalans que FELIÇ CONSTITUCIÓ, varen votar aquell referèndum. Volia dir que he necessitat fer- me vell per arribar a una conclu- AMICS sió, però no és ben bé això. He necessitat fer-me càrrec lenta- ment de les dificultats que com- porta posar d’acord per a un projecte compartit a un grup de Albert Bramon Vives persones, petit o gran, per fer- SUBDELEGAT DEL GOVERN D’ESPANYA A GIRONA me la idea de la magnitud de la fita que representa la Constitu- ció. Veníem d’una Guerra Civil, ra que a Madrid s’està ma han vingut i vindran múlti- d’una perversa dictadura de  celebrant la Cimera del ples frustracions: països que anys i arribats on érem, en A Clima recordo com em traeixen l’esperit de l’acord, llui- comptes de barallar-nos un altre vaig emocionar quan en la de tes econòmiques i forces reacti- cop, set persones molt diferents París del , amb la por a des- ves que procuren pels seus inte- havien estat capaces d’acordar La intervenció de Hussein a la Facultat de Lletres de la UdG. MARC MARTÍ fer tot el camí recorregut des de ressos a qualsevol preu. Però un tractat de futur i els espan- Kioto sobrevolant l’ambient, a ningú no em pot prendre la sa- yols havien decidit que estaven última hora es va arribar a un tisfacció de comprovar que, de disposats a construir en pau un La periodista Amina Hussein acord vinculant de  països tant en tant, molt de tant en tant, país nou i una nova societat. per reduir l’escalfament global. la humanitat és capaç d’actuar Per molt que hi hagi gent que parla del Kurdistan sirià a Girona No vaig arribar a plorar, però gai- com un sol grup solidari i gene- ho vulgui aigualir ningú no em rebé. Soc d’aquella mena de gent rós. treu ara l’alegria de celebrar en DdG GIRONA La Càtedra Ferrater Mora de a qui l’entesa commou i arriba al Quan vaig votar la Constitució companyia dels amics -recalco ■ La periodista i traductora Ami- Pensament Contemporani de la cor. No soc un idealista cec. Sé espanyola amb  anys no vaig la paraula, amics: molts amics- na Hussein va oferir dues xerrades UdG va organitzar la conferència que darrere d’un acord d’aques- tenir aquesta sensació. Em sem- l’aniversari de la seva aprovació. ahir a Girona per explicar la situa- Rojava: de la resistència i la lluita ta naturalesa s’hi amaguen aspi- blava un pas més en la llarga llis- L’alegria de saber que, de tant en ció que es viu al Kurdistan sirià, per sobreviure. Més tard, Hussein racions egoistes, ambicions per- ta de propòsits per a la recupera- tant, els homes i les dones som que el govern turc va atacar a prin- va tractar el tema en una xerrada sonals i interessos particulars ció de la democràcia a Espanya. capaços de canviar el nostre fa- cipis d’octubre; al matí en va par- al Bruguera organitzada per la Co- d’empreses i països. I sé també Tampoc em vaig entusiasmar tal destí i construir un món mi- lar a la Universitat de Girona i a la missió de Solidaritat AMPA Esco- que després de l’alegria de la fir- massa pel fet que hi donessin llor. Felicitats. tarda, a l’escola Joan Bruguera. la Annexa-Joan Puigbert. jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

8 DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 Diari de Girona

CORREU ELECTRÒNIC COMARQUES [email protected]

LAURA FANALS GIRONA ■ La natalitat continua baixant a les comarques gironines i durant Girona té més morts que el primer semestre de  va re- gistrar un creixement vegetatiu negatiu. Segons les dades provi- sionals del Moviment Natural de la Població fetes públiques ahir nounats i la taxa de natalitat per l’INE, durant els sis primers mesos d’aquest any es van regis- trar un total de . naixements i . defuncions; és a dir, que hi va haver  morts més que nai- xements. La tendència de les co- més baixa des de 1975 marques gironines, tanmateix, no és excepcional, sinó que segueix la mateixa línia que el conjunt de l’Estat, on el creixement vegetatiu va presentar un saldo negatiu de . persones durant la primera La província registra només 3.080 naixements, meitat de l’any. mentre que la xifra de defuncions ascendeix fins passat. Segons les dades difoses A les comarques gironines han Matrimonis ahir per l’INE, durant els últims nascut, durant els sis primers me- a les 3.338 el primer semestre La tendència 1r semestre 2019 anys s’ha anat elevant de forma sos d’aquest any, . nens i progressiva l’edat mitjana en . nenes. Es tracta, doncs, de és la mateixa que a la resta d’Espanya, què les persones contrauen ma- . naixements, una xifra que es on el creixement vegetatiu també és negatiu trimoni: així com l’any 1976 la troba per sota de la quantitat de 1.462 mitjana era de 25,19 anys, du- defuncions, que van ser .: rant l’any passat es va situar en . homes i . dones. Així també continua amb la tendència 37,63 anys. Al conjunt d’Espanya, doncs, la demarcació ha registrat Naixements a la baixa que ha anat experimen-  A les comarques gironines es al llarg dels sis primers mesos de un creixement vegetatiu negatiu. 1R SEMESTRE 2019 tat al llarg dels darrers anys, i que van registrar, durant el primer l’any es van registrar 71.980 ma- A l’espera de saber si aquesta ten- només es va veure interrompuda semestre d’aquest any, 1.462 trimonis, el que va significar una dència s’acaba confirmant a finals l’any . Fonts de l’INE van as- matrimonis, una xifra bastant si- caiguda d’1,2% respecte el ma- d’any, cal recordar que durant la 3.080 senyalar a Europa Press que es milar a la que s’havia produït du- teix interval de l’any anterior. última dècada el nombre de nai- tracta de la xifra més baixa de nai- rant el mateix període de l’any L.F.G. GIRONA xements ha anat baixant de forma xement des de l’any , que és progressiva, però durant aquest quan l’agència estatal va comen- període no s’havia arribat a un 1.601 nens çar a registrar aquest tipus de da- creixement vegetatiu negatiu com des. sí que ha passat ara. La taxa bruta D’altra banda, a tot Espanya de natalitat a les comarques giro- s’ha incrementat lleugerament el nines durant el primer semestre 1.479 nenes nombre de naixements de mares va ser de , naixements per cada estrangeres, que han suposat un mil habitants, la xifra més baixa , del total, davant del , des de l’inici de les estadístiques que van representar durant el pri- de l’INE, el . Tot i això, cal te- mer semestre de . nir en compte que Girona és una Pel que fa a les defuncions, les de les províncies que registren un Defuncions xifres també van anar a la baixa, ja major fluxe migratori, de manera que durant el primer semestre van que sovint el descens de la natali- 1R SEMESTRE 2019 morir en el conjunt d’Espanya un tat es veu compensat, estadística- total de . persones; un , ment, per l’arribada de persones 3.338 menys que durant el mateix perío- d’altres països, malgrat que de de . aquestes migracions ja no assolei- Al conjunt de l’Estat, el creixe- xen les grans xifres d’anys enrere. ment vegetatiu ja porta essent ne- Al conjunt d’Espanya, durant la 1.711 homes gatiu des de l’any . Durant primera meitat d’aquest  es aquest primer semestre, concre- van registrar un total de . tament, s’han registrat . de- naixements, el que significa un funcions més que no pas naixe- , menys que durant el mateix 1.627 dones ments, una xifra molt similar a la període de l’any anterior. D’aques- del mateix període que l’any pas- ta manera, el conjunt de l’Estat sat. L’ACA treu a licitació les depuradores El Parc de la Garrotxa de Medinyà, Gualta i Campelles representa Catalunya en un

de  i els contractes, un cop ad- la capacitat de la depuradora i el pla europeu d’ecoturisme L’Agència Catalana de judicats i signats, tindran una du- traçat dels col·lectors en alta; el l’Aigua ha adjudicat la millora rada de vuit mesos, amb una in- pressupost per a la redacció del europeu Interreg DestiMED del sanejament de Campllong versió global propera als . projecte és de .. El projecte suposarà una PLUS, que invertirà fins al  connectant-lo amb Riudellots euros. Per millorar el sanejament de inversió de 77.500 euros, el prop de , milions d’euros a des- D’altra banda, s’ha adjudicat les aigües residuals de l’Alt Em- 85% dels quals aniran a plegar accions de promoció del amb un pressupost d’uns . pordà, s’ha tret a licitació el con- càrrec de fons europeus turisme sostenible en espais pro- ACN GIRONA  la redacció del projecte cons- tracte de construcció de la depu- tegits de sis països. El projecte, que ■ L’Agència Catalana de l’Aigua tructiu per millorar el sanejament radora de Gualta, amb un pressu- ara s’inicia i també preveu estu- (ACA) ha tret a licitació la redacció del municipi de Campllong (Gi- post superior als . euros. El DdG GIRONA diar el càlcul de la petjada de car- de tres projectes constructius de ronès) mitjançant la connexió darrer contracte tret a licitació ■El Parc Natural de la Garrotxa és boni de les activitats turístiques, depuradores a Medinyà (Giro- amb el sistema de sanejament de consistirà en la redacció del pro- l’àrea amb què Catalunya partici- suposarà una inversió del Depar- nès), Gualta (Alt Empordà) i Cam- Riudellots de la Selva (Selva). jecte de la depuradora de Campe- pa en les regions mediterrànies tament de Territori i Sostenibilitat pelles (Ripollès). Es podran pre- A Medinyà, dins el terme de lles, amb un pressupost superior d’Europa escollides per promoure de prop de . , el  de la sentar ofertes fins al  de gener Sant Julià de Ramis, s’ha de definir als . euros. l’ecoturisme sumant-se al projecte qual a càrrec de fons europeus. 14 Nacional EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019

han millorat la imatge ca- talana, mentre que, en el Imatge internacional de Catalunya. Diplocat, 2019 cas de la d’Espanya, el 31% Què creu que hauria de fer la Unió Europea Quina és la seva valoració general creuen que ha empitjorat. respecte al problema Catalunya - Espanya? de Catalunya i d’Espanya? La crisi política ha canviat (qualitat de vida, economia, seguretat, democràcia…) l’opinió a més de la meitat d’europeus consultats. 10% 16% 22% 11% 13% 14% 8% 8% No prendre partit 14% Mitjana Alemanya Regne Unit La secretària general del Diplocat, Laura Foras- Donar suport al govern 7,3* 7,4 6,7 d'Espanya i defensar la 16% 14% 14% 20% 19% 11% 17% 10% 7% ESP.: 7,3** ESP.: 7,0 ESP.: 7,2 ter, va detallar que s’ha unitat de l'Estat espanyol aplicat un filtratge previ França Itàlia Suècia Donar suport al govern de per arribar a la població re- 17% 17% 15% 19% 22% 20% 25% 27% Catalunya i permetre que 18% 7,5 7,0 6,5 alment informada. “Amb se celebri un referèndum ESP.: 7,5 ESP.: 7,5 ESP.: 6,9 això hem evitat un nom- bre de respostes no ho sé Fer de mediador entre els 42% 48% 43% 31% 44% 35% 41% 46% 52% Suïssa Est. i Let Eslovènia dos governs elevat i els resultats són 6,2 7,4 6,7 més rics, productius i fia- No ho sé 10% 10% 11% 13% 8% 19% 8% 12% 7% ESP.: 6,4 ESP.: 7,3 ESP.: 7,0 bles.” L’objectiu de l’en- *: Valoració de Catalunya quan és coneguda questa és que la informa- **Valoració d’Espanya quan és coneguda. 0% 10% 20% 30% 40% 50% ció que es deriva de la imatge de Catalunya al Valoració de la gestió per part dels governs 0-10 Veu Catalunya com Aprova Catalunya Creu que està resolt continent sigui útil a les 38 Gestió del govern Gestió del govern Gestió per part una regió interessant com a destinació el conflicte entre entitats públiques i priva- d'Espanya de Catalunya de la Unió Europea per fer negocis? turística? Catalunya i Espanya? des consorciades per dis- senyar estratègies i políti- 4,7 5,2 4,8 ques internacionals. “La 15% 15,2% 15% 19% projecció de la imatge de SÍ Ns 37% 39% SÍ 76,6% Catalunya repercuteix di- No ho sé 42% rectament en la capacitat Suspens 0 -4 70% 88% NO 8,2% d’atracció d’inversions i 39% 34% Aprovat 5-7 29% Sí en la consolidació de rela- cions d’amistat i confian- Excel·lent 8-10 9% 10% 12% ça amb el món”, va recor- dar Foraster.

Empat Catalunya-Espanya Catalunya obté la mateixa Consens entre europeus que la nota mitjana que Espa- nya, un 7,3. Els alemanys, els estonians i els letons puntuen la primera més alta que la segona, mentre UE hauria de fer de mediadora que en el cas dels britànics i els italians, és a l’inrevés. a Un 76% de ciutadans de nou països d’Europa pensen que Brussel·les hauria d’intervenir en el conflicte, Només un 1,9% dels en- questats observen negati- segons una enquesta del Diplocat a Només un 2% no farien negocis a Catalunya per la situació política vament Catalunya com a destinació turística per la Emili Bella ries donin suport a la Ge- cusa que es tracta d’un en fan tant el govern espa- gràcia que calca alguna situació política, mentre BARCELONA neralitat i permetin que afer intern espanyol. nyol com el comunitari pregunta de les que va fer que un 2% no la conside- celebri un referèndum Els ciutadans del Regne suspèn. En canvi, la del ca- el Reial Institut Elcano el ren interessant per fer-hi Un 42% de ciutadans con- d’autodeterminació, men- Unit són els més conven- talà aprova amb un 5,2. setembre de 2018 sobre la negocis pel mateix motiu. siderats informats de nou tre que el 16% consideren çuts de mantenir-se’n al Amb una mostra de percepció europea de la La raó principal per no vi- països europeus pensen que Brussel·les hauria de marge (el 50%), mentre 2.561 enquestats, el son- imatge i reputació espa- sitar el país és la falta de que la Unió Europea hau- fer costat a La Moncloa. que el 48% d’eslovens vo- deig es va efectuar entre el nyoles, en què es percebia coneixement (2,4%). En ria d’actuar com a media- Els resultats evidencien len que el seu govern doni 23 de setembre i el 2 d’oc- Espanya com un estat au- conjunt, però, el 88% d’eu- dora en el conflicte entre que el 76% volen que la UE suport al català. Els ale- tubre, abans que es cone- toritari. Els resultats són ropeus consultats veuen els governs català i espa- hi intervingui d’alguna manys i els suïssos són els gués la sentència contra gairebé els mateixos en Catalunya com una desti- nyol, segons una enquesta manera, mentre que el que tenen un convenci- els presos polítics. S’han aquest any de diferència, nació molt atractiva, so- del Consell de Diplomàcia 60% demanen que ho faci ment més gran que la UE consultat ciutadans de però la introducció de la bretot per la platja, el cli- Pública de Catalunya (Di- a favor de tesis del govern ha de fer de mediadora. França, Itàlia, Alemanya, pregunta sobre Catalunya ma, la història i la cultura, plocat) presentada ahir. (mediació o referèndum). D’altra banda, el 76,6% el Regne Unit, Suècia, Su- permet concloure que són mentre que el 70% troben El 18% són partidaris que A només el 14% els està bé raonen que el conflicte no ïssa, Estònia, Letònia i Es- més (un 34%) els que pen- que és un lloc fàcil per fer- les institucions comunità- la paràlisi actual amb l’ex- està resolt. La gestió que lovènia. L’enquesta té la sen que “els fets polítics” hi negocis. ■

MÉS MÓN QUE ENS MIRA

—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————— Catalunya suscita El Principat rep La cultura, Únicament els Un 38% de la ‘política’, ‘clima’ i un 7,8 com a principal reclam alemanys aproven població està ‘bonica’ a Europa destinació turística per als negocis la gestió de la UE informada

Política, clima i bonica són els Com a destinació turística, La cultura i la seva gent, la bo- La nota mitjana de valoració El 38% de la població dels es- tres conceptes més mencio- Catalunya rep un 7,8 de mitja- na salut econòmica i la situa- de la gestió del conflicte en- tats analitzats són conside- nats en relació amb Catalu- na. Els bàltics, eslovens i ale- ció geogràfica són els princi- tre els governs català i espa- rats informats, ja que estan nya entre els europeus. Dins manys són els que li posen pals reclams per fer negocis a nyol per part de la UE és un familiaritzats amb qüestions de política s’inclouen les res- una nota més alta. En tots Catalunya, de la qual es valo- 4,8. Només els alemanys d’actualitat internacional. postes predominants inde- tres casos la troben principal- ra la pertinença a la Unió Eu- l’aproven. Els més crítics són Pedro Sánchez saludant L’enquesta és representativa pendent i independència. ment “interessant”. ropea i les bones connexions. els bàltics i els eslovens. Jean-Claude Juncker ■ EFE de 72,15 milions de persones. EL PUNT AVUI Cultura i Espectacles 47 DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 | |

L’artista olotina, de 69 anys, és coneguda sobretot per les seves escultures d’infants en actitud reflexiva Mor Anna Manel·la

■ Jordi Casas Criatures JUAN MIGUEL MORALES OLOT L’artista Anna Manel·la Llinàs (Olot, 1950) va mo- Com es fa rir ahir a conseqüència d’una llarga malaltia. De fet, Manel·la va tornar a ex- posar el març del 2014 a la Galeria Arcadi Calzada un festival? d’Olot després d’una atura- da de la seva activitat crea- tiva per la malaltia. La seva producció més La xarxa de festivals vals, entitats i empreses de característica són les figu- Xàfec i l’Espai Marfà tot Catalunya, entre ells res de nens i nenes amb ac- faran dissabte una (a)phònica, Bankrobber, tituds a mig camí entre la jornada de formació Black Music Festival, Càn- inquietud i la reflexió sobre tut, Festival de Música de sentiments humans bà- X. Castillón Begur, Emergent, Girona sics. De fet, en aquella oca- GIRONA A Cappella, A4, Ítaca, Gos sió, va presentar l’exposi- de Sant Rock, etc. ció titulada Estimats L’associació Xàfec –Xarxa La jornada de dissabte amics, en referencia al fet de festivals de música de s’obrirà a les 10 h i inclourà que l’artista treia les seves Catalunya– i l’Espai Marfà tres xerrades, sobre l’aco- figures de l’aïllament com- organitzen per a aquest lliment de col·laboradors i ponent-les en petits grups Anna Manel·la, el 2014 a la Galeria Arcadi Calzada d’Olot ■ ARXIU dissabte, 14 de desembre, voluntariat, l’impacte so- perquè es fessin compa- la jornada de formació cial dels festivals i la gestió nyia. L’obra de Manel·la in- L’obra creativa Anna Manel·la va estu- lluna, hi ha un dels seus ca- Gestió i organització de ambiental dels esdeveni- clou també olis sobre tela i diar a l’Escola Llotja de racterístics infants. Suè- festivals i esdeveniments, ments musicals. Durant la dibuixos. Es tracta d’una d’Anna Manel·la Barcelona i a l’Escola de cia, Alemanya i Itàlia són adreçada a organitzadors jornada, hi haurà també obra creativa amb molta és de base Belles Arts d’Olot i al Taller alguns dels països on ha ex- de festivals, promotors, petites actuacions de Cria- personalitat, de base re- Marzo Mart de gravat de posat, a part de Catalunya i tècnics i altres professio- tures i Gaspar, músics se- alista, però amb trets sim- realista, amb Sant Feliu de Guíxols. Va la resta de l’Estat. nals vinculats al sector de leccionats en el programa bolistes i expressionistes, trets simbolistes ser l’autora del cartell de L’acte de comiat d’Anna la música en directe. d’acompanyament artís- molt austera, que li va per- les Festes del Tura d’Olot Manel·la es farà avui, a les Aquesta és la segona jorna- tic de l’Espai Marfà. La ins- metre crear un univers i expressionistes del 1990 i, al carrer Sant quatre de la tarda, a la sala da organitzada per Xàfec, cripció a la jornada té un amb una iconografia prò- Tomàs de la capital garrot- polivalent del cementiri una associació que agluti- preu de 20 euros o de 35 pia. xina i amb el lema Sense d’Olot. ■ na una trentena de festi- amb dinar inclòs. ■ 116701-1221022Q

El conseller Alfred Bosch i el president Miquel Noguer es reuneixen a Barcelona

Por Redacción Girona - 10 diciembre, 2019

Aquesta tarda, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, s’han reunit a la Conselleria, ubicada a la Casa dels Canonges.

La trobada ha versat sobre diversos projectes que la Generalitat de Catalunya du a terme i que, d’una manera o altra, estan relacionats amb la demarcació de Girona.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/ Visita als treballs del projecte transfronterer COOPEREM al coll de Panissars

Por Redacción Girona - 11 diciembre, 2019

Aquesta matí s’han reunit, al coll de Panissars, representants de les institucions i organismes que participen en el projecte transfronterer de cooperació operativa d’emergències i prevenció d’incendis COOPEREM per visitar els treballs forestals que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya realitza a la zona. En l’acte hi ha participat la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas, la qual ha estat acompanyada pel director dels Serveis Territorials d’Interior de la Generalitat a Girona, Albert Ballesta; la directora dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Elisabet Sànchez; el cap de la Regió d’Emergències de Girona, Jordi Martín, i l’alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, entre d’altres.

Aquestes tasques que s’estan duent a terme tenen com a objectiu principal la prevenció de grans incendis transfronterers com els que van tenir lloc en aquesta ubicació els anys 1983, 1986 i 2012. Es tracta d’un punt estratègic, donat que en situació de vent de tramuntana els focs a la zona poden desencadenar grans incendis forestals transfronterers, que poden afectar potencialment el corredor d’infraestructures i els nuclis habitats del coll del Portús.

Els treballs, que es van iniciar el novembre passat i tenen un termini d’execució fins a finals de desembre, consisteixen a desbrossar una àrea de 48,57 hectàrees al coll de Panissars per alentir la propagació del foc i a millorar un vial estratègic per facilitar-hi l’accés dels serveis d’emergències, que han de protegir una àrea total de 7.000 hectàrees, des del Portús fins a Llers i Figueres, i són complementaris als realitzats al vessant francès durant la primavera.

L’actuació, que inclou també l’arranjament d’un quilòmetre de vial i la construcció d’una passera, té un pressupost de 90.193,02 euros i forma part d’una xarxa d’accions planificades conjuntament a banda i banda del massís de l’Albera entre el DAARP i el SIVU des Albères, ambdós part del projecte COOPEREM.

La diputada Anna Barnadas ha assenyalat que el Servei de Medi Ambient de la Diputació de Girona «treballa des de fa uns anys en la prevenció d’incendis, especialment en les zones d’interfase urbana-forestal». A més, ha destacat que l’any 2020 el DARP i l’ens supramunicipal «faran una altra intervenció a la zona del corredor d’infraestructures (AP-7, N-II i AVE), amb l’objectiu de reforçar-ne la protecció, així com la d’una àrea potencialment afectada de 26.000 hectàrees» i ha afegit que la Diputació «invertirà 145.000 euros en treballs de reducció de la vegetació en diversos punts estratègics de l’eix de comunicació principal entre l’Estat francès i l’espanyol».

Aquests treballs s’emmarquen en el projecte transfronterer de cooperació operativa d’emergència i prevenció d’incendis COOPEREM, en el qual participa tant la Diputació de Girona com el Departament d’Interior – Bombers de la Generalitat, el Service Départemental d’Incendie et de Secours des Pyrénées-Orientales, el Conseil Départemental des Pyrénées Orientales, l’Office National des Forêts i el SIVU des Albères.

El projecte COOPEREM està emmarcat en el programa INTERREG-POCTEFA 201-2020 i té com a objectiu el desenvolupament d’una política conjunta en matèria de prevenció i gestió de catàstrofes en aquesta zona transfronterera. El pressupost del projecte és de 2.556.505 euros, el 65 % del qual aporta la Unió Europea.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/ El Servei de Programes Europeus, present a la jornada tècnica «Millora de la gestió hidràulica d’un canal de regadiu»

Por Redacción Girona - 11 diciembre, 2019

En un acte a l’Ajuntament de Cervià de Ter es va exposar el projecte d’automatització i control dels canals de reg de la Comunitat de Regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre

L’Ajuntament de Cervià de Ter va ser l’escenari, aquest dimarts, de la jornada tècnica «Millora de la gestió hidràulica d’un canal de regadiu». L’acte formava part de l’operació «Automatització, control i gestió dels canals de reg de les Comunitats de Regants del Baix Ter», que lidera el grup de recerca en Enginyeria i Gestió del Reg de la Universitat de Girona i que s’engloba en el projecte «Girona, regió sensible a l’aigua». Aquest darrer és un projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT) que s’emmarca en el RIS3CAT i en el programa Operatiu FEDER de Catalunya 2014-2020, en el qual té representació la Diputació de Girona.

L’obertura de la jornada tècnica la va conduir Elisabet Sànchez, directora dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) a Girona, que va incidir en el fet que l’aigua, tant si és un recurs finit com si és infinit, s’ha de gestionar acuradament entre els usuaris i també en el regadiu i la ramaderia. Dels disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS), vuit estan relacionats amb l’aigua de forma directa o indirecta.

La primera ponència va anar a càrrec de Ricard Poch, responsable d’Obres i Regadius dels Serveis Territorials del DARP a Girona, que va presentar una panoràmica sobre «Els regadius a la demarcació territorial de Girona», els quals tenen una importància cabdal en:

• Alimentació, la seva qualitat, sostenibilitat (food security) i producció regular.

• Gestió del territori i del paisatge. El terreny agrícola català correspon al 85 % del territori: si es dinamitza una activitat econòmica diversificada, es pot permetre un arrelament de la població.

• Gestió dels recursos hídrics, incloent-hi la reutilització d’aigües residuals.

A partir de les dades del Pla de Regadius de Catalunya 2008-2020, s’analitzen les 41.322 hectàrees de superfície de regadiu, un 41 % de la superfície agrària útil gironina (102.654 hectàrees. Les amenaces que afronten els rius són el canvi climàtic (augment de sequeres, pluges més intenses i repartides irregularment en el temps, menys disponibilitat d’aigua…) i la directiva marc de l’aigua de la Unió Europea, sobre la qualitat i quantitat dels cursos d’aigua, que implica un millor ús de l’aigua.

La sessió va continuar amb la intervenció de Narcís Illa, president de la Comunitat de Regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre, sobre la «Situació actual i reptes de futur de la Comunitat de Regants». Va explicar que la zona de regadiu de Cervià de Ter (de 1.250 hectàrees) ha estat de regadiu històricament, amb les canalitzacions actuals de formigó (amb 20 quilòmetres de canal principal i 25 de canals secundaris), que daten dels anys seixanta, i amb una millora parcial durant els anys vuitanta. La Comunitat de Regants està formada per vint entitats professionals i cinquanta regants a temps parcial. Illa va constatar que caldran més aliments de quilòmetre zero, perquè el país consumeix només el 40 % dels aliments que necessita i importa la resta. Per anivellar la situació calen projectes com aquest, que transfereix tecnologia al territori, i, a més, nous regadius, més inversions (continuar amb les ajudes del títol IV de la Llei d’aigües i òmnibus, de l’Ordre de regadius del DARP i dels fons de cooperació de la UE: FEADER, FEDER, LIFE…) i garantir l’aigua al curs del riu Ter. Es gastarà més aigua però de forma més eficient per produir més aliments. Es tracta de tenir una visió estratègica per garantir el futur alimentari de Catalunya. Finalment, Miquel Duran, del grup de recerca d’Enginyeria i Gestió del Reg de la Universitat de Girona, i Joan Macarro, de l’enginyeria ABM, van tractar sobre «Automatització, control i gestió dels canals de reg de les Comunitats de Regants del Baix Ter» i la «Solució tècnica al cas de la Comunitat de Regants de Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre». Van comentar que una xarxa de regadiu és un sistema complex que intenta equilibrar demanda i oferta d’aigua (volum i cabal) a partir de diferents sistemes de canalitzacions. El primer repte és comptar amb els consums i les necessitats. És per aquest motiu que la Universitat de Girona aquest any ha fet els mesuraments i les preses de dades en el marc del PECT «Girona, regió sensible a l’aigua». Aquestes dades es creuen amb informació sobre sòls, cultius (incloses les plantacions d’arbres) i la meteorologia.

A partir de l’any vinent, es pretenen instal·lar sistemes automàtics del cabal d’aigua i a cada comporta de regulació. A més, se n’instal·laran del tipus basculant, que permet controlar millor el nivell de quantitat d’aigua amunt i avall, i també es podrà mantenir el funcionament manual a través de botoneres. També es van presentar els treballs previs per realitzar un reg demostratiu eficient i automatitzat d’unes dues hectàrees.

Redacción Girona

https://www.noticiasde.es/girona/ Serveis 12 de desembre de 2019 SUBSCRIU-TE Identifica't o Registra't

Manresa Berga Igualada 13 / 2º 11 / 1º 12 / 3º

Local Més Notícies Esports Economia Opinió Cultures Oci Vida i Estil Comunitat Multimèdia

regió7.cat » Cerdanya/Alt Urgell

La Diputació de Girona aprova un pressupost amb cinc milions per a rutes turístiques

Redacció 11.12.2019 | 23:47

La Diputació de Girona ha aprovat els pressupostos per a l'any que ve, que són els primers del nou mandat i marquen la política inversora dels pròxims quatre anys. Segons han explicat des de l'ens provincial, les línies estratègiques del nou mandat tenen com a finalitat principal «l'evolució de la Diputació cap a una administració més transparent i propera a la ciutadania i als ajuntaments, i la lluita contra el canvi climàtic mitjançant les polítiques mediambientals». En aquest sentit, el pressupost per al nou exercici 2020 és de 149,6 milions d'euros, xifra que suposa un augment del 6 % respecte a l'exercici anterior, i prioritza les polítiques socials i mediambientals, segons la Diputació, que destinarà 2,5 milions a un pla de xoc per a les energies renovables. Les principals inversions són per a Xarxa Viària, amb 5,7 milions d'euros, i per a la Xarxa d'Itineraris Turístics Pedalables i Vies Verdes, amb 4,9 milions d'euros.

jamargant - 12/12/2019 09:30 - 79.155.44.80

38 DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DE 2019 Diari de Girona

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviar amb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça de correu [email protected]

Roma, músic, cantant i composi- tiu». Per a més informació i ho- dació Valvi de l’artista Assump- tor, i Aina Pociello, mànager de raris, visiteu el web del museu: ció Mateu establerta a Jafre Mercats la cantant Clara Peya. Nadal www.ecomuseu-farinera.org. (Empordà) vol donar una visió AVUI DESTAQUEM inèdita del seu recorregut a tra- Calonge, La Cellera de Ter, lsEs- Ciència A partir de les 7 de la PLATJA D’ARO FIGUERES vés de 4 temes que l’han capti- tartit, Figueres, Llagostera, Mal- tarda a la Casa de Cultura, con- Llums Al Carrer Miramar, tú- Exposició  La sala del Refec- vada al llarg de la seva vida. grat de Mar, Riudarenes, Sant ferència «Models de recerca en nel de llum i espectacle musical tori i el Claustre dels Caputxins Pau de Seguries, Tossa de Mar i cirurgia plàstica i reconstructiva de Nadal. De dilluns a dijous: de Figueres acull, fins el pròxim Exposició  El Claustre de La Vidreres. basats en l’estudi anatòmic» 18.30, 19 i 19.30 h. Divendres i 16 de desembre, l’exposició Mercè acull, fins al 19 de de- amb amb Cristian Carrasco i dissabtes: 18.30, 19, 19.30, 20, «Obres seleccionades i premia- sembre, l’exposició «Blue Skies Carmen Higueras del Servei de 20.30 h. Fins al 6 de gener. des dels Premis d’Arquitectura Red Panic. Anys ‘50 a Europa». Cirurgia Plàstica de l’Hospital de les Comarques de Girona La mostra tracta de crear una Lletres Universitari Germans Trias i Pu- Tió A l’Avinguda de S’Agaró, 2019». Aquesta mostra vol do- imatge visual de la dècada de jol i Cristina Cámara del Servei exposició del Tió de Nadal. Fins nar a conèixer l’arquitectura re- 1950 que inclogui els països de GIRONA d’Urologia de l’Hospital del Mar al 27 de desembre. alitzada durant el 2018. l’est i l’oest. És doncs una mos- Presentació A les 7 de la tar- (Parc de Salut Mar). tra en què diferents ciutats eu- da a la Llibreria Geli, presenta- RIPOLL Exposició  El Museu de la ropees han aportat imatges de ció del llibre «Una amistat co- Mitologia A les 7 de la tarda, Pessebre Al Museu Etnogràfic Tècnica de l’Empordà, a Figue- l’època per tal de crear un relat rrompuda», de Xavier Rigall To- a l’auditori Josep Irla, conferèn- s’hi pot visitar, fins el 6 de ge- res, acull, de forma perma- visual que ens aproximi d’alguna rrent. Amb la participació de cia sobre mitologia grega a cà- ner, el Pessebre Monumental de nent, una exposició de peces manera a la realitat d’Europa en Sergi Bonet (exrector UdG) i Lluc rrec de Jan Francisco Campo. Toni Colomé. De dimarts a dijous que formen part del fons del aquest període. Salellas (Guanyem Girona). de 10 del matí a 2/4 de 2 del mateix museu, i és una de les Ecologisme A les 7 de la tarda migdia i de 4 a 2/4 de 8 de la millors col·leccions dedicades a Exposició  El Claustre de La Presentació A les 7 de la tar- al Centre Cívic Barri Vell Merca- tarda. Diumenges: de 10 del les màquines que simbolitzen el Mercè acull, fins al 30 de ge- da a la Llibreria 22, presentació dal, conferència a càrrec de lí- matí a 2 del migdia i de 2/4 de 6 temps de la Revolució Industrial. ner, l’exposició d’escultures «Es- del llibre «El crit» de Blanca Bus- ders ecologistes del Salvador. a 2/4 de 8 de la tarda. Dies 24, Horari: De dimecres a dissabte trats vitals» de Pol Ballonga. quets (Editorial Proa). Hi inter- 25, 26 i 31 de desembre, 1 i 6 de de 10 a 13 h i de 16 a 19 h. Diu- vindran Martí Gironell, escriptor Girona gener, de 12 a 2 del migdia i de menges de 10.30 a 13 h. Dimarts Exposició  El Bòlit, Centre i l’autora Blanca Busquets. «When Tomatoes Met Wagner» 2/4 de 6 a 2/4 de 8 de la tarda. de 16 a 19 h. d’Art Contemporani acull, fins el Inauguracions 23 de març, l’exposició «L’apun- Presentació A 2/4 de 8 de la es projecta al Museu del Cinema TORROELLA DE MONTGRÍ Museu Dalí  El Teatre-Museu tador i altres símptomes» de Nú- tarda al Saló de Descans del Tea- GIRONA Pessebre El Museu de la Me- Dalí, l’objecte surrealista més ria Güell. Aquesta mostra inclou tre Municipal, presentació del lli- Exposició A les 7 de la tarda,  A les 7 de la tarda al Museu del Cinema, projecció del film When diterrània celebra novament les gran del món, ocupa l’edifici de obres recents de l’artista en la lí- bre «Arquitectes i arquitectura», a la Casa de Cultura, inauguració Tomatoes Met Wagner, de Mariana Economou, en el marc del cicle festes de Nadal amb el tradicio- l’antic Teatre Municipal, cons- nia d’art polític i activisme so- tercer volum de la col·lecció «La de l’exposició de la X Biennal El Documental del Mes. Una història entranyable sobre el poder de nal pessebre monumental de Jo- trucció del segle XIX, parcial- cial. El seu marcat compromís i gent de Girona». Hi intervindran d’Art de Girona. les relacions humanes protagonitzada per dos peculiars emprene- sep Mir, que enguany arriba a ment destruït a la fi de la Guerra posicionament activista genera Marta Madrenas, Alcaldessa de dors grecs dedicats a l’elaboració de pots de tomàquets orgànics. l’onzena edició. Es podrà visitar Civil. Sobre aquestes ruïnes, Dalí una obra reivindicativa que Girona; Marc Riera i Guix, presi- LA BISBAL D’EMPORDÀ fins el pròxim 3 de febrer. va decidir crear el seu museu. aborda temes com el feixisme. dent de la Demarcació de Girona Exposició A les 8 del vespre, L’equipament acull, de forma del Col·legi d’Arquitectes de Ca- al Castell Palau, inauguració de permanent, una exposició dedi- Exposició  El CaixaForum Gi- talunya; Joaquim M. Puigvert, l’exposició «Bardenas reales, cada al geni del surrealisme. Per rona acull, fins el 23 de febrer, professor d’Història Contempo- flors de marge, pedra i ombra, Quines a més informació i horaris visi- l’exposició «Les avantguardes rània de la UdG; Valeri Pastrana, natura morta» de Vicenç Rovira. teu www.salvador-dali.org. històriques 1914-1945. Cons- historiador i autor del llibre; i SANTA CRISTINA D’ARO truint nous mons». La col·lecció Àngel Madrià, Director de l’edito- Quina jove A 2/4 de 6 de la GIRONA de l’Institut Valencià d’Art Mo- rial Gavarres. tarda, a la Zona jove, I Quina Exposició  L’Estació Espai dern (IVAM) és un referent es- Música Jove de Nadal Jove acull, fins al 27 de desem- panyol i internacional en l’art de OLOT bre, l’exposició «Efímer» d’Alicia les avantguardes del segle XX, PresentacióA les 7 de la tarda GIRONA Exposicions Bullich. «Efímer» neix d’un pro- una època poc representada a a Òmnium Garrotxa, presentaci Concert A la nit al Lola Cafè, jecte personal que té com a ob- les col·leccions del nostre país. de la novel·la gràfica «Mandela i concert de Jero el Rumbo. BANYOLES jectiu poder plasmar la màgia el general», escrita per John Exposició  Coincidint amb el del moment i convertir-nos en Exposició  El Bòlit, Centre Carlin i amb il·lustracions d’Oriol Concert A les 7 de la tarda al centenari del naixement de Joan espectadors de la quotidianitat. d’Art Contemporani acull, fins al Malet, qui participarà a l’acte. Centre Cívic Onyar, concert a cà- de Palau, el Museu Arqueològic Es basa en un recull de fotogra- 9 de febrer, l’exposició «2.30». rrec del Cor Gospel Girona. Comarcal de Banyoles acull, fins fies en blanc i negre. L’exposició Fidel García (Cuba, 1981) utilitza PresentacióA les 7 de la tarda el 5 de gener, una exposició ofe- forma part del Mostrar’t. Mostra l’art com a mitjà o plataforma, al Museu dels Sants, presentació SANTA CRISTINA D’ARO reix una mirada retrospectiva a d’Art Jove de Girona. amb l’objectiu d’accedir a eines, del llibre «El nostre pessebre». Concert A les 6 de la tarda a la figura d’aquest prolífic pintor camps del coneixement, feno- La publicació inclou fotografies l’Espai Ridaura, audicions de banyolí. Una revisió a la seva Exposició  Fins al 27 de de- mens: tots agents externs a l’art de figures de pessebre singulars l’Escola de Música. biografia i llegat artístic a partir sembre es pot visitar a l’Espai que funcionen dins de les es- conservades al Museu dels Sants La Bisbal d’Empordà dels seus dibuixos. Amics del Museu d’Art «Dharma- tructures de poder i control. d’Olot i al convent dels Caput- Exposició col·lectiva «Parant palas» de Màrius Brossa. xins de Sarrià, a Barcelona. En Exposició  El Museu Darder Exposició  El Museu d’Art l’acte de presentació hi intervin- Festes taula» al Terracotta Museu de Banyoles acull, fins el 5 de Exposició  El Centre Cívic On- acull, fins al 19 d’abril, l’exposi- dran l’autor de l’obra, Fra Valen- gener, l’exposició «Girones», de yar acull, fins el pròxim 31 de ció «Falsos verdaders. L’art de tí Serra de Manresa, i Miquel Oli- PLATJA D’ARO  Fins al 26 de gener es pot visitar al Terracotta Museu de la Bisbal Pere Soler. L’exposició, produïda desembre, l’exposició «A dibui- l’engany». El 2016 el Museu d’Art veras que n’ha escrit el pròleg. Festa de Nadal De les 10 del d’Empordà, l’exposició col·lectiva de vaixelles Parant taula. La mostra pel Museu Etnològic del Mont- xar s’aprèn dibuixant» de Marta de Girona va adquirir sis taules matí a les 8 del vespre, al centre és una iniciativa impulsada per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal, seny d’Arbúcies, presenta 25 fo- Lagares i Vargas. renaixentistes, atribuïdes al pin- PALAMÓS cívic Vicenç Bou, Festa de Nadal amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i el Terra- tografies de gran format a partir tor Pere Mates. Tres d’elles eren Contes A 1/4 de 6 de la tarda, amb diversos tallers i dinar po- cotta Museu, i la participació de La Cuina de l’Empordanet. del treball del reconegut fotò- Exposició  La sala Rafael idèntiques a unes altres tres ad- a la biblitoeca Lluís Barceló i pular intercultural. graf Pere Soler i el pilor Andreu Masó de la Demarcació de Giro- quirides anys abans; el procés Bou, Bibliomenuts amb «Petits Pujades, que durant els darrers na del Col·legi d’Arquitectes de d’estudi i anàlisi finalment va contes clàssics» a càrrec d’Olga anys han sobrevolat els cels de Catalunya (COAC) acull, fins al determinar que eren falses. Cercós. les terres gironines per obtenir 19 de desembre, l’exposició « Arrel d’aquell incident, es pre- Balls impactants imatges, que ens Lina Bo Bardi a Bahia». Aquesta senta ara una exposició que, a presenten la gran diversitat d mostra dona a conèixer les banda de mostrar tot el procés CASSÀ DE LA SELVA epaisatges de la nostra terra. obres que l’arquitecta italobrasi- de recerca i acarar les obres fal- Conferències Ball A les 5 de la tarda al Ca- lera va realitzar a Bahia entre ses amb les verdaderes, treu a sal de Jubilats i Pensionistes de Exposició  El Museu Darder 1958 i 1964, a través de maque- la llum altres obres d’art falsifi- GIRONA Cassà, berenar i ball amb l’ac- de Banyoles acull, de forma tes, una instal·lació fotogràfica, cades que es conserven en Comunicació A les 5 de la tar- tuació de Ferran Prunell. permanent, l’Espai d’Interpre- el Timeline amb la vida i obra de molts del museus catalans. da, a l’Aula B1 de Sant Domènec, tació de l’Estany, un equipament l’arquitecta i peces de mobiliari. dins del cicle «Pensar la comuni- museístic de nova generació, Exposició  Al Claustre de la cació», conferència «Cultura i equipat amb les tecnologies més Exposició  La Biblioteca Car- Mercè s’hi pot visitar, fins el 20 comunicació: la Casa Masó» a Projeccions modernes i amb un discurs ex- les Rahola acull, fins al 27 de de desembre, l’exposició «De la càrrec de Jordi Falgàs, director positiu innovador. Una mirada al desembre, l’exposició «La hu- puresa al desig» del Gremi arte- de la Casa Masó. GIRONA passat, al present i al futur de manitat de les llambordes», de sà tèxtil de Catalunya. Cineforum  De 6 a 8 de la tar- les ciències naturals. Manel Bielsa Martín. Projecte Trobades A les 7 de la tarda al da, als cinemes Albèniz Plaça, foto-literari participatiu on els Exposició  Al Museu d’Història CaixaForum, trobada amb mb motiu del dia internacional CASTELLÓ D’EMPÚRIES cinquanta escriptors convidats, dels Jueus s’hi pot visitar fins el l’il·lustrador Ricardo Cavolo. Des dels drets humans, projecció del Exposició  El Museu de la ens «parlen» dels seus senti- 30 d’abril, l’exposició «Parallel del seu taller a Barcelona, el seu documental «Blessy», realitzat Ciència i la Tècnica de Catalunya ments, dels seus records, envers Traces. Una nova mirada al pa- art s’inspira en el folk, la cultura per dones supervivents de tràfic - La Farinera, acull de forma les llambordes, concretament trimoni jueu». Una mostra sobre del tattoo, l’imaginari religiós d’èssers humans. Entrada lliure Girona permanent una exposició que sobre les imatges de Bielsa que les empremtes jueves en l’arqui- europeu i l’art tribal. L’ús de la amb inscripció prèvia al correu Les impressions de Josep Pla incorpora tota una sèrie de su- ha anat captant en ciutats i po- tectura i l’urbanisme del passat i simetria i del simbolisme con- electrònic [email protected] ports a la visita: maquetes, au- bles d’arreu, on la llamborda en- del present, en 5 ciutats euro- necta amb un públic modern i sobre la Primera Guerra Mundial diovisuals, mostres... que per- cara és present de manera ben pees: Girona, Belgrad (Sèrbia), un esperit lúdic. Dins el cicle Documental A les 8 del ves- meten conèixer d’una manera visible, o «amagada» sota una Tblisi (Geòrgia), Breslau (Polò- «Trobades amb...». pre, al Centre Cívic Santa Eugè-  Fins al 3 de gener es pot visitar a la Casa de Cultura, l’exposició amena i experimental els diver- capa de ciment o negre asfalt. nia) i Sighet (Romania), a través nia, projecció del documental Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra. Es sos continguts del museu. Així, de mirades molt personals i Autogestió A les 7 de la tarda «When Tomatoes Met Wagner» tracta d’una anàlisi i interpretació d’un fet determinant per a la his- es poden veure les seccions «De Exposició  La Fundació Valvi creatives. Projecte en el marc a l’Espai Marfà, conferència de Mariana Economou, dins el tòria del S. XX: la Primera Guerra Mundial, a través de la mirada de molí fariner a Farinera», «La acull fins al 4 de gener «Traces del programa Creative Europe «Com sobreviure des de l’auto- cicle El Documental del Mes. En- Josep Pla, projectada des d’un territori neutral. font d’energia», «El blat, la fari- de passions». L’exposició dintre 2018-2020 de la Comissió Euro- gestió» a càrrec de Guillem trada gratuïta. na i el pa» i «El procés produc- de cicles de maduresa de la Fun- pea. Entrada lliure. 50 Apunts EL PUNT AVUI | | DIJOUS, 12 DE DESEMBRE DEL 2019 L’agenda

Mercats GIRONA Inauguracions ̈ 18.00. Cinemes Albéniz Plaça. ̈ Mercat de Nadal, de 10.00 a Projecció de la pel·lícula Blessy. ̈ Alp, Bellver de Cerdanya, Calon- 21.00, a la plaça de la Indepen- GIRONA ̈ 18.30. Centre cívic Santa Eugè- ge, la Cellera de Ter, l'Estartit, Fi- dència. Dies 25 i 26 de desembre i ̈ 19.00. Col·legi Oficial de Psicò- nia. Conversa en català. Dins el gueres, Girona (Can Gibert), Lla- 1 de gener, tancat. legs. Inauguració de l’exposició Banc del Temps. gostera, Riudarenes, Sant Pau de d’escultures Moviments orgànics. ̈ 18.30. L’Estació Espai Jove. Segúries, Tossa de Mar i Vidreres. Infantils Escultures per acaronar i projec- Grup de conversa en anglès (ni- tar, de Montserrat Sastre. vell mitjà). ARBÚCIES ̈ Balls 19.00. Sala d’exposicions de la ̈ ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- 19.00. Centre cívic Sant Narcís. CASSÀ DE LA SELVA Casa de Cultura. Inauguració de Informació presencial Banc del seu, al Museu Etnològic del Mont- l’exposició X Biennal d’Art de Giro- ̈ Tem ps. 17.00. Casal de Jubilats. Berenar seny-La Gabella. Fins al 7 de ge- na 2019. i ball amb Ferran Prunell. ner. ̈ 19.00. Centre cívic Santa Eugè- L’ESTARTIT ̈ 17.30. Sala d’actes de la llar de nia. Taller de fotografia. Dins el ̈ Concerts jubilats. Taller Fem un Rudolf per 18.00. EMD de l’Estartit. Inaugu- Banc del Temps. ració de l’exposició de la Mostra ̈ CASTELLÓ D’EMPÚRIES Nadal. 19.00. Espai Camaleònic. After d’Art local. Work pre Nadal. ̈ 18.30. Sala d'audicions de l'Es- BANYOLES ̈ cola de Música. Audicions d'hi- ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- Presentacions 19.00. Museu del Cinema. Pro- vern dels alumnes de l'escola. seu, al Museu Darder i al Museu jecció del documental del mes, La portada de la novel·la ■ TRIANGULAR EDICIONS FIGUERES When Tomatoes Meet Wagnere, GIRONA Arqueològic Comarcal. Fins al 7 ̈ 19.00. Biblioteca Fages de Cli- de Marianna Economou. ̈ de gener. 18.00. Centre cívic Onyar. Nada- ̈ ̈ ment. Presentació del llibre Cap- 19.45. Biblioteca Just M. Casero. les a càrrec de la Coral Onyar. 17.30. Biblioteca. L’hora del con- Xavier Rigall, a la Llibreria Geli te: Contes que bateguen per Na- tiu, de Marina Hidalgo. Club de lectura: Nosaltres en la SANTA CRISTINA D’ARO dal, amb La Perleta. GIRONA 19.00 PRESENTACIÓ LITERÀRIA GIRONA nit, a càrrec de Carles Cassú. ̈ 18.00. Espai Ridaura. Audicions ̈ BLANES ̈ 19.00. Llibreria 22. Presentació 20.00. Centre cívic Santa Eugè- de l’Escola de Música: guitarra, Xavier Rigall presenta a la Llibreria Geli la seva no- nia. Projecció del documental del ̈ del llibre El crit, de Blanca Bus- cant, bateria i música de cambra. 18.00. Biblioteca. Contes de Na- vel·la Una amistat corrompuda, acompanyat per mes: Els tomàquets escolten Wag- dal i taller de fanalets de Reis amb quets. Hi intervindran: Martí Giro- l’exrector de la UdG Sergi Bonet i per Lluc Salellas, nell, escriptor i l’autora del llibre. ner. la Cia. La Sal d’Olot. ̈ Pessebres portaveu de Guanyem Girona a l’Ajuntament. ■ X.C. ̈ 20.00. Centre cívic Santa Eugè- BREDA Llibreria Geli. Presentació del lli- BEGUR bre Una amistat corrompuda, de nia. Taller de cuina. Dins el Banc ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- del Temps. ̈ 17.00 a 20.00. Escoles Velles. Xavier Rigall Torrent. Hi intervin- seu, al Museu municipal Josep RIPOLL ra i Cristina Cámara. I Cirurgia re- ̈ Exposició del Concurs de Pesse- dran: Sergi Bonet, exrector UdG; 20.00. Cinemes Albéniz Plaça. Aragay. Fins al 7 de gener. ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- constructiva en urologia. Com ens Lluc Salellas, Guanyem Girona, i Projecció The Audience. bres i exposició de postals de Na- ajuda l’estudi anatòmic, a càrrec dal 2019 de les escoles Dr. Arruga CASTELLÓ D’EMPÚRIES seu, al Museu Etnogràfic. l’autor del llibre. LA JONQUERA ̈ de Cristina Cámara, Servei d’Uro- ̈ de Begur i l’Olivar Vell d’Esclanyà. 10.00 a 14.00. Ecomuseu-Fari- SALT logia Hospital del Mar. 19.30. Saló de Descans del Tea- ̈ 16.00 a 20.00. Pista de gel a ̈ CARTELLÀ nera. Joc de pistes familiar: Els fa- 18.00. . Biblioteca d’en Massa- ̈ tre Municipal. Presentació del lli- Gran Jonquera. rinons i els secrets de fer farina. 19.00. CaixaForum. Trobades bre Arquitectes i arquitectura, el ̈ 11.00 a 13.00 i de 16.00 a 18.00. gran. El millor regal del món, tea- amb... Ricardo Cavolo, il·lustrador. LLORET DE MAR Dins Nadal al Museu. tre d’ombres, amb Cacauet. tercer volum de la col·lecció La Pessebre de Can Roseta. ̈ 19.00. Centre cívic Barri Vell - ̈ 21.00. Teatre de Lloret. Projec- FIGUERES gent de Girona". Hi intervindran: CASTELL D’ARO SANT FELIU DE GUÍXOLS Mercadal. Xerrada amb líders Marta Madrenas, alcaldessa de ció de la pel·lícula Tres ca ra s . Dins ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- ̈ ̈ 18.00. Llar d’infants municipal. Activitat del cicle Nadal al Mu- ecologistes del Salvador. Girona; Marc Riera i Guix, presi- el Cineclub Adler. seu, al Museu de l’Empordà. Cada Pessebre vivent. seu, al Museu d’Història. ̈ 19.00. Espai Marfà. Xerrada dent de la Demarcació de Girona PALAFRUGELL dia, fins al 7 de gener. MONT-RAS SANT JOAN LES FONTS Com sobreviure des de l’autoges- del Col·legi d’Arquitectes de Cata- ̈ 19.00. Biblioteca. Club de lectu- GIRONA ̈ tió, a càrrec de Guillem Roma, lunya; Joaquim M. Puigvert, pro- ̈ XVI Mostra de pessebres i diora- 18.00. Biblioteca Francesc Cau- ra. Clàssics catalans: El dia a dia, ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- músic i Aina Pociello, mànager. fessor d’Història Contemporània mes, dedicada als refranys popu- la. Contacontes: 20.000 llegües de Joan Brossa, dinamització a seu, al Tresor de la Catedral, al ̈ 20.00. Llibreria Ulyssus. Confe- de la UdG; Valeri Pastrana, histo- lars, d’11.00 a 13.00 i de 17.00 a de viatge submarí, a càrrec d’Al- càrrec d’Esther Xargay. Museu d’Història i al Museu del riador i autor del llibre; i Àngel 20.00, a la sala polivalent de bert Estengre. rència La seducció d’Orient. Japó i PLATJA D’ARO Cinema. Fins al 7 de gener. el somni de la felicitat, a càrrec de Madrià, director Editorial Gavar- l’Ajuntament. Fins al 2 de febrer. TORROELLA DE MONTGRÍ ̈ 10.00 a 20.00. Centre cívic Vice- ̈ 11.00. Biblioteca Carles Rahola. Francesc Miralles, escriptor i ens res. ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- nç Bou. Festa de Nadal. Inclou ta- OLOT Moixaines nadalenques, amb presentarà la seva darrera novel- OLOT ̈ seu, al Museu de la Mediterrània. llers de Nadal a càrrec d’entitats i 10.00 a 13.00 i de 15.00 a 18.00. Cançons i jocs de falda. la Sakura Love, una història ̈ 19.00. Museu dels Sants. Pre- dinar popular intercultural. Museu dels Sants. Mostra Ramon ̈ 17.30. Biblioteca Antònia Adro- ULLASTRET d’amor al Japó. sentació del llibre El nostre pesse- ̈ 18.30, 19.00 i 19.30. Carrer Mira- Amadeu i el pessebrisme català. her. L’hora del conte amb La cap- ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- bre, de Valentí Serra, a càrrec de ̈ mar. Túnel de llum i espectacle 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. sa de les paraules, a càrrec de seu, al Museu d’Arqueologia de Debats Miquel Oliveras i l’autor del llibre. musical de Nadal. El naixement a l’era de l’Hospici, Glòria Matas. Catalunya-Ullastret. GIRONA pessebre de la ciutat al Pati de TORROELLA DE MONTGRÍ L’ESCALA ̈ 18.15. Els Químics Espai Jove. Donació de sang l’Hospici. ̈ 17.00. Llar de Jubilats El Recer. ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- Conferències L’Àgora Jove, espai de debat. CELRÀ ̈ 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. Sessió del projecte Memòria foto- seu, al Museu de l’Anxova i de la BANYOLES ̈ Sala Oberta 2. Exposició de diora- PALAMÓS 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 17.00. gràfica. Sal. Cada dia, fins al 7 de gener. ̈ 17.00. Museu Darder. Conferèn- ̈ 18.15. Teatre La Gorga. Taula de- Esteve Química (sala vídeo). mes i figures de pessebre dels VILABLAREIX alumnes de l’Escola de Pessebris- L’ESTARTIT cia Ramon Margalef: el pare de bat Tinc una malaltia, però no es- PERALADA l’ecologia i Banyoles, a càrrec de ̈ 21.00. Can Gruart. Nits de Can me d’Olot. ̈ A partir de les 11.00. Plaça de la tic sol. Acte solidari per la Marató. ̈ 17.00 a 21.00. Sala de Festes del Salvador Sarquella, biòleg. Gruart: Ual·la en directe. ̈ 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00. Llevantina. Fira d’atraccions per Centre. Can Trincheria. A manera de Da- als més menuts. BLANES Gastronomia VILADAMAT ̈ naides, una reinterpretacioó dels LA BISBAL D’EMPORDÀ ̈ 19.00. Centre Catòlic. Conferèn- PALAMÓS - CALONGE I SANT Diversos 15.45. Parc urbà del Paratge del personatges del pessebre a través ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- cia Tingué en Roig i Jalpí un judici ANTONI - VALL-LLOBREGA Rei. Sessió d’activitat física. de figures de dones que porten el CASTELL D’ARO seu, al Terracotta Museu de cerà- just?, a càrrec de Joaquim Alenyà, ̈ Menú de l’escamarlà. Fins al 22 carret de la compra, d’Isabel Ba- estudiós de la vida i obra de Juan ̈ Exposició de l’arbre de Nadal i mica. Cada dia, fins al 7 de gener. de desembre. Quines nal Xifré. Gaspar Roig i Jalpí. Dins els actes del caganer del pessebre a l’avin- SANTA CRISTINA D’ARO ̈ 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 18.00. LLÍVIA del 700è aniversari de la parrò- SANT FELIU DE GUÍXOLS guda de la Platja, davant l’Oficina ̈ Can Trincheria. El pessebre de la ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- quia de Santa Maria. ̈ Campanya gastronòmica Te m ps d’Atenció Ciutadana. 17.30. Zona Jove. I Quina Jove de casa. seu, al Museu municipal. Cada CELRÀ d’uriços. Fins al 29 de febrer. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Nadal. dia, fins al 7 de gener. RIPOLL ̈ 16.30. Cafeteria de Can Ponac. SANTA COLOMA DE FARNERS ̈ 18.00. Capella Convent de San- Visites ̈ Pessebre monumental de Toni OLOT Xerrada Què cal saber sobre les ̈ Quinzena gastronòmica de l’es- ta Clara. Projecció de la pel·lícula Colomé, al Museu Etnogràfic. Fins ̈ Activitats del cicle Nadal al Mu- malalties minoritàries?, a càrrec cudella i la carn d’olla. Fins al 15 Mejor imposible. GIRONA al 6 de gener. Dins la programació seu, al Museu dels Sants i al Mu- de la Dra. Gelado, del CAP Celrà, i de desembre. ̈ 18.15. Parc urbà El Ponent. Ses- ̈ 18.00. Visita guiada al CaixaFo- Nadal al Museu. seu de la Garrotxa. Cada dia, fins Lluís Mestre, psicòleg clínic de sió d’activitat física. rum Girona a l’exposició Constru- TORROELLA DE MONTGRÍ al 7 de gener. l’ICS. Tot seguit, xocolatada. Taules rodones CELRÀ int nous mons 1914-1945. Les ̈ Pessebre de Josep Mir, al Museu PALAFRUGELL GIRONA GIRONA ̈ 21.00. Biblioteca. Club de no- avantguardes històriques a la col- ̈ lecció de l’IVAM. Mediterrània. Fins al 3 de febrer. ̈ Activitat del cicle Nadal al Mu- 17.30. Edifici Sant Domènec, Au- ̈ 18.30. Biblioteca Carles Rahola. vel·la negra, amb el llibre L’hivern seu, al Museu del Suro. Cada dia, la B1. Conferència Cultura i comu- Taula rodona: Lideratge de la Unió del comissari Ricciardi, de Mauri- Cap de setmana Dansa fins al 7 de gener. nicació: la Casa Masó, a càrrec de Europea a nivell mundial: és possi- zio de Giovanni. ̈ Museu del Suro. Vine a conèixer Jordi Falgàs, director de la Casa ble?, a càrrec de la Dra. Esther FIGUERES BEGUR PALAMÓS Masó. el Tió del Museu i fes-te una selfie Barbé (UAB), i Dr. Andreu Olesti ̈ 19.30. Centre cívic Joaquim Xi- ̈ Caminada solidària pels vol- ̈ 17.30. Punt Jove. Dansa inclusi- ̈ al photocall de Nadal. 19.00. Auditori Josep Irla. Xerra- (UB). Modera: Mariona Illamola tants de Begur per la Marató de va amb l'Associació Pots. rau. Showcooking: aperitius i ta- PALAMÓS da del cicle de conferències Mito- Dausà (UdG). pes de Nadal. TV3, per diumenge. Sortida a les ̈ logia grega a l'art occidental, a 08.30, de la plaça de la Vila. Festes Activitat del cicle Nadal al Mu- càrrec del Dr. Juan F. Campo. Tertúlies GIRONA seu, al Museu de la Pesca. Cada ̈ BONMATÍ ̈ 19.00. Aula B de la Casa de Cul- 17.30. Biblioteca Antònia Adro- L’ESTARTIT dia, fins al 7 de gener. GIRONA ̈ Pujada a la Capella de Sant Julià ̈ tura. Conferència De l’obscuritat a her. Club de lectura: On és el ti- Festa de Santa Llúcia. 18.15. Sa- ̈ ̈ 17.15. Biblioteca Lluís Barceló i la llum. Art i simbolisme hermètic, 18.00. Biblioteca del Campus gre?, a càrrec de Cristina Fernán- del Llor, per diumenge. Sortida a la de l’EMD. Presentació del llibre Bou. Bibliomenuts, Petits contes Barri Vell de la UdG. Tertúlia amb dez. les 09.00, del pavelló. Caldo a la de la Festa de Santa Llúcia 2019. a càrrec de Marc Padrosa, artista i clàssics, a càrrec d’Olga Cercós. historiador de l’art. el llibre La tregua, de Mario Bene- ̈ 18.00. Biblioteca Salvador Allen- Capella i esmorzar al pavelló. Per a nens i nenes de 0 a 3 anys. detti, conduït per Jordi García, es- ̈ 19.00. Aula Magna de la Casa de de. Club de lectura d’àlbums il- GARRIGÀS Fires tudiòs de Benedetti. PLATJA D’ARO Cultura. Models de recerca en ci- lustrats. ̈ Caminada i esmorzar popular FIGUERES ̈ Exposició del Tió de Nadal a rurgia plàstica i reconstructiva ba- PALAFRUGELL ̈ 18.00. Centre cívic Onyar. Ence- per La Marató, per diumenge. ̈ Mercat de Nadal, a la Rambla. l’avinguda de s’Agaró, confluència sats en l’estudi anatòmic, amb ̈ 16.30. Biblioteca. Tertúlia literà- sa de llums a Girona-Est. Berenar Sortida de Garrigàs fins a l’ermita Fins al 24 de desembre. amb carrer Pineda de Mar. Cristian Carrasco, Carmen Higue- ria. Parlem de llibres i lectures. de Nadal. de Santa Llúcia de Tonyà.