159 Eix del Ter Eix delTer Sistema 10. Ripollès 160 Eix delTer

Definició del sistema i emmarcament territorial s’ha inclòs al Pla director d’estacions de muntanya perquè allotja les dues estacions de muntanya més orientals dels Pirineus cata- El sistema Ripollès constitueix el sistema més oriental del lans: Vallter 2000 i Vall de Núria. Aquesta última és, a més, una de present estudi. Està situat sobre l’eix vertebrador del Ter, i no s’in- les més antigues de Catalunya (any d’obertura: 1947). clou al Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, donat que es troba ja fora d’aquestes demarcacions geogràfiques. El sistema Ripollès El sistema Ripollès es defineix al present estudi incloent 11 muni- Dominis esquiables 161 cipis de la comarca del Ripollès. La seva delimitació física, que es Eix delTer troba representada a l’esquema adjunt, s’ha efectuat incorporant- El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, dues estacions de hi aquells municipis que tenen una vinculació directa, sigui de muntanya: Vall de Núria i Vallter 2000. El plànol IN 10-1 inclou l’es- tipus geogràfic, econòmic o de connectivitat amb alguna de les tat actual del sistema a escala 1:50.000: dominis esquiables exis- estacions de muntanya que inclou el sistema. L’extensió total del tents i àrees amb algun tipus de protecció especial. conjunt és de 54.700 ha. Vall de Núria El sistema Ripollès presenta una marcada bipolaritat, amb dues poblacions —Ribes de Freser i Camprodon—, que constitueixen El plànol IN 10-2 inclou, a escala 1:25.000, el domini actual els nuclis capçalera i motors econòmics de les valls que acullen les de l’estació de Vall de Núria, amb la dotació existent de pistes i dues estacions de muntanya. remuntadors. Vall de Núria és una estació de muntanya de petites dimensions (100 ha aproximadament) que, tot i que constitueix L’accés principal al sistema es produeix des del sud, a través de la una de les primeres ofertes d’esquí alpí de Catalunya, es troba molt carretera C-17 que, en arribar a Ripoll, conflueix amb l’Eix pirinenc. allunyada de les característiques més habituals dels dominis D’aquest punt neixen els dos eixos vertebradors del sistema: en esquiables d’aquesta modalitat. sentit nord, l’N-152 (Eix pirinenc) fins a Ribes de Freser, nucli cap- çalera de l’estació de Vall de Núria, i en sentit nord-est la C-20 fins Els esquemes annexos presenten els límits actuals i el previstos pel a Camprodon, capçalera de Vallter 2000. Pla director, que coincideixen amb els del domini actual.

Els 11 municipis del sistema Ripollès (Camprodon, Ribes de En el cas de Vall de Núria, el grau de coincidència és total: l’em- Freser, Llanars, Vilallonga de Ter, Molló, Planoles, Queralbs, presa gestora de l’estació (Ferrocarrils de la Generalitat de Setcases, Toses, Pardines i Campelles) tenen una població total de Catalunya) no té prevista cap ampliació de l’àmbit geogràfic del 6.849 habitants, segons cens de 2004. El 63,61% de la població domini esquiable, tota l’estació es troba situada per sobre de la viu als dos municipis principals, tot i que aquests només suposen cota dels 1.800 m, i tot l’àmbit de l’estació es troba fora de qualse- el 36,07% de l’extensió total del sistema. vol afectació de protecció especial (una antiga superposició amb el PEIN va ser resolta favorablement, excloent del PEIN les àrees Els atractius turístics del sistema, a banda dels generats per les anteriorment afectades, segons resolució del Cap del Servei de dues estacions de muntanya, responen als característics de les Planificació i Gestió de l’Entorn Natural, de data 22 d’octubre de comarques de muntanya de Catalunya: art romànic i destí d’es- 2004). tiueig, en aquest cas afavorits per la relativa proximitat i adequada connexió amb els grans nuclis de població, en especial Barcelona Les previsions de millora de l’oferta de l’estació van encaminades, i Girona. en aquest cas, a la millora de la qualitat de la neu, amb un conjunt d’actuacions previstes: 162 Vall de Núria Eix delTer

Innivació del 100% de les pistes. En el cas de Vall de Núria, ja s’està redactant el Pla director de l’es- tació, que concretarà i desenvoluparà les dades exposades en
Substitució dels canons antics per canons de nova generació. aquest punt i en l’estudi socioeconòmic.

Renovació del parc de màquines trepitjaneu. Vallter 2000

Reordenació i renovació de les infraestructures del domini exis- El domini actual de l’estació de Vallter 2000 està inclòs, a tent (substitució d’un dels teleesquís de les cotes inferiors per un escala 1:25.000, al plànol IN 10-2. Vallter 2000 és una estació telecadira o cinta transportadora, que en millori el rendiment i d’esquí alpí de dimensió intermèdia (la concessió és de 540 ha, i disminueixi l’impacte ambiental; substitució progressiva dels el domini esquiable de 400 ha aproximadament) situada en la seva teleesquís, etc.). totalitat per sobre de la cota dels 1.800 m que fixa el present estu- di com a límit mínim aconsellable per a un desenvolupament a D’altra banda, les iniciatives que es volen impulsar en el cas de Vall mitjà termini amb mínimes garanties per a la pràctica de l’esquí a de Núria van més encaminades a l’oferta d’activitats complemen- les nostres latituds. Un terç del domini es troba dins la zona de pro- tàries que es poden desenvolupar a l’estació, dins i fora de l’època tecció especial. d’esquí, i lligades a la idea de parc temàtic, que constitueix un dels principals motors del lloc. L’esquema annex mostra els límits actuals de l’estació. Vallter 163 Eix delTer

Per part dels gestors de l’estació no s’han produït propostes con-
Innivació del 100% de les pistes (actualment n’hi ha aproxima- cretes de sol·licitud d’ampliació del domini esquiable. Un cop ana- dament un 80%). litzades les condicions i aptituds de les àrees esquiables, així com les superposicions que es produeixen amb les àrees de protecció,
Modernització dels remuntadors (substitució de determinats el present document proposa modificar puntualment els límits per teleesquís per telecadires i, en general, renovació del sistema). tal de fer més coherent el domini esquiable. Aquest nou límit s’as- senyala amb línia vermella al plànol 10 de l’annex 1 del Pla direc-
Millorar la qualitat tècnica de les pistes, a l’objecte d’obtenir-ne tor i es descriu a l’esquema següent. l’homologació FIS (fins al moment, tenen una sola pista homolo- gada, per fer eslàlom i eslàlom gegant). Aquesta modificació no perjudica la capacitat del lloc (esquia- dors/hora), i allibera en canvi petites àrees situades als límits de
Ampliar la diversificació de l’oferta, amb pistes de condicions l’estació, sempre en punts d’interferència amb la xarxa d’espais específiques i reservades per a practicants de surf de neu. naturals protegits.
Ampliar i condicionar les àrees d’aparcament de l’estació. En termes generals, les actuacions sobre aquest domini esquiable haurien d’estar encaminades a millorar la qualitat de l’oferta, amb Per desenvolupar les actuacions esmentades, seria convenient un conjunt d’actuacions previstes: redactar un pla d’ordenació del conjunt del domini esquiable, que 164 constituís el marc legal d’aquest desenvolupament i alhora n’esta- Eix delTer blís les directrius tècniques i projectuals.

En general, Vallter 2000 posseeix una elevada estacionalitat que, per les característiques de l’empresa gestora i les de la mateixa ins- tal·lació, no està previst reconduir amb nous usos o activitats.

Teixit residencial

El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, els termes municipals de Camprodon, Ribes de Freser, Llanars, Vilallonga de Ter, Molló, Planoles, Queralbs, Setcases, Toses, Pardines i Campelles. Única- ment els dos primers superen la xifra dels 2.000 habitants de població permanent, mentre que, dels nou municipis restants, només Llanars (527 residents) supera la xifra dels 500 habitants.(1)

A l’esquema annex s’inclou de forma indicativa la posició relativa dels municipis respecte de les estacions de muntanya d’aquest sis- tema, així com les dades generals de població resident i estacional (llits permanents, de segona residència i hotelers).

Els quadres següents recullen les dades referents a una hipòtesi de El quadre 10/1 indica que, en una hipòtesi de màxima ocupació, màxima ocupació, i consideren la població resident (censada), una només el 8,8% d’aquesta ocupació es faria en llits hotelers (llits mitjana estimada de 2,5 ocupants per cada segona residència, i un calents), fet que provoca en termes generals una infrautilització del 100% d’ocupació dels llits hotelers (quadre 10/1); nombre d’habi- sistema, donat el demostrat baix nivell d’ocupació de les segones tatges permanents i segones residències a cadascun dels munici- residències. Si analitzem les dades de població estacional veiem pis (quadre 10/2); nombre i categoria dels llits hotelers (quadre que el 86,16% de les places ho són en llits freds (segones residèn- 10/3).(2) cies) davant un 13,84% en llits calents (places hoteleres), molt lluny del 40%-60% que es considera adient en zones turístiques.

(1) Base de dades: Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Idescat 2004. (2) Base de dades: Nombre d’habitatges: Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Idescat 2001. Places hoteleres: Guies del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Generalitat de Catalunya 2005. Població: Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Idescat 2004. 10/1 Població permanent i estacional 165 Eix delTer 166 10/2 Distribució dels habitatges Eix delTer

Al quadre 10/2 es pot observar que només hi ha una població (Ribes de Freser) on el nombre d’habitatges permanents superi el nombre de segones residències (59,7% d’habitatges permanents i 40,3% d’estacionals). Aquesta xifra s’inverteix quan s’analitza la proporció referent al total del sistema, amb casos de fins a un 80% de segones residències (Setcases) o un 76,8% (Queralbs), coinci- dint amb les dues poblacions més properes a les estacions de muntanya del sistema (Vallter 2000 i Vall de Núria, respectiva- ment). 10/3 Nombre de places hoteleres 167 Eix delTer

Finalment les dades del quadre 10/3 mostren una baixa diversifi- reducció de l’estacionalitat a la zona hauria d’estar avalat per un cació de l’oferta hotelera de la zona (un 59% de les places hotele- pla d’hotels que en garantís la rendibilitat econòmica, donat que, res es troben en pensions i hotels d’una estrella), així com una en aquest cas, la proximitat de Barcelona i Girona i la limitada escassa qualificació (només un 28% del total de places hoteleres atractivitat de les estacions de muntanya que acull el sistema per pertanyen a hotels de dues o més estrelles). al turisme hivernal d’estada, generen que el producte turístic ofert tingui un doble vessant més proper, a priori, al turisme de dia o bé De les dades dels quadres se n’extreu que, dins l’àmbit d’influèn- al turisme tradicional d’estiueig, que no pas a un pol de turisme cia dels dominis esquiables, la proliferació de les segones residèn- capaç de suportar una àmplia oferta hotelera. cies constitueix un fet amb un elevat pes absolut. Seria convenient evitar que aquesta relació seguís augmentant, amb actuacions encaminades a fixar població resident, com a mínim als nuclis prin- cipals on es concentra l’activitat econòmica. L’impuls de l’incre- ment de places hoteleres com a elements de suport d’un procés de 168 Accessibilitat i mobilitat Eix delTer

L’esquema annex recull la xarxa viària principal del sistema Ripollès. L’eix del Ter —C-17 fins a Ripoll i N-152 a partir d’aques- ta població— és el principal element vertebrador del territori en aquest sistema. L’eix no reuneix en l’actualitat les característiques mínimes exigibles a una via de la seva categoria, i el Ministeri de Foment, titular de l’N-152, ja està duent a terme els corresponents estudis per al condicionament del tram entre Ripoll i Puigcerdà, el qual compren la construcció del túnel de Toses —enllaç entre els sistemes de Ripoll i Puigcerdà—, i la variant de Ribes de Freser.(3)

Ripoll, població no pertanyent al sistema estudiat, constitueix, però, el punt d’origen de la bipolaritat del sistema. De Ripoll parteix, cap a Ribes de Freser, l’esmentada N-152 (eix del Ter), i cap a Camprodon, la C-20. Ambdós eixos són els principals elements conductors del sistema.

D’altra banda, l’Eix pirinenc, que se superposa en el tram Ripoll- Puigcerdà amb l’eix del Ter, garanteix malgrat les seves limitacions una atractivitat exclusiva, més propera a la concepció de parc la connectivitat del sistema Ripollès amb els territoris nord-orientals temàtic. de Catalunya, des del cap de Creus, passant per Figueres i Olot fins arribar a Ripoll, des d’on continua cap a Puigcerdà. El segon domini esquiable d’aquest sistema, Vallter 2000, presen- ta així mateix, a causa de la seva ubicació, un deficient nivell d’ac- L’accessibilitat del sistema fins a Ribes de Freser es veu reforçada cessibilitat, amb la carretera des de Camprodon i Setcases com a així mateix amb la xarxa ferroviària des de Ripoll i Puigcerdà, que única via d’accés, que converteix l’accés al domini esquiable en un garanteix un servei força acceptable i permet l’enllaç amb el cre- autèntic coll d’ampolla, i acota per aquest fet els límits reals de la mallera de connexió amb Queralbs i l’estació de muntanya de Vall seva capacitat. de Núria. L’accessibilitat d’aquesta estació constitueix un cas únic en el conjunt de les estacions de muntanya catalanes, amb el cre- La millora de l’accessibilitat i mobilitat en aquest sistema passa per mallera com a únic sistema d’accés. Aquest fet diferencial confe- impulsar actuacions genèriques referents a la millora del servei reix a l’estació seriosos impediments d’accessibilitat, però alhora ferroviari i a la separació del trànsit a través de les poblacions (en

(3) Font: Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Avantprojecte. Abril 2005. Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya. concret, a banda de l’esmentada Ribes de Freser, per les de 169 Camprodon i Setcases). Altres actuacions de caire més concret Eix delTer serien l’ampliació de les àrees d’aparcament als municipis que es poden considerar peu de les estacions de muntanya (Ribes de Freser, Queralbs i Setcases), el reforç del transport públic a partir d’aquests punts (el cremallera, ineludiblement, en el cas de Vall de Núria, i serveis regulars d’autobusos de Setcases a Vallter 2000) i, finalment, la declaració d’infraestructura d’interès públic referent a la carretera d’accés a l’estació de Vallter 2000.