DOCSLIB.ORG

04M Sistema10 Tcm32-37801.Pdf

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
04M Sistema10 Tcm32-37801.Pdf 159 Eix del Ter Eix delTer Sistema 10. Ripollès 160 Eix delTer Definició del sistema i emmarcament territorial s’ha inclòs al Pla director d’estacions de muntanya perquè allotja les dues estacions de muntanya més orientals dels Pirineus cata- El sistema Ripollès constitueix el sistema més oriental del lans: Vallter 2000 i Vall de Núria. Aquesta última és, a més, una de present estudi. Està situat sobre l’eix vertebrador del Ter, i no s’in- les més antigues de Catalunya (any d’obertura: 1947). clou al Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, donat que es troba ja fora d’aquestes demarcacions geogràfiques. El sistema Ripollès El sistema Ripollès es defineix al present estudi incloent 11 muni- Dominis esquiables 161 cipis de la comarca del Ripollès. La seva delimitació física, que es Eix delTer troba representada a l’esquema adjunt, s’ha efectuat incorporant- El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, dues estacions de hi aquells municipis que tenen una vinculació directa, sigui de muntanya: Vall de Núria i Vallter 2000. El plànol IN 10-1 inclou l’es- tipus geogràfic, econòmic o de connectivitat amb alguna de les tat actual del sistema a escala 1:50.000: dominis esquiables exis- estacions de muntanya que inclou el sistema. L’extensió total del tents i àrees amb algun tipus de protecció especial. conjunt és de 54.700 ha. Vall de Núria El sistema Ripollès presenta una marcada bipolaritat, amb dues poblacions —Ribes de Freser i Camprodon—, que constitueixen El plànol IN 10-2 inclou, a escala 1:25.000, el domini actual els nuclis capçalera i motors econòmics de les valls que acullen les de l’estació de Vall de Núria, amb la dotació existent de pistes i dues estacions de muntanya. remuntadors. Vall de Núria és una estació de muntanya de petites dimensions (100 ha aproximadament) que, tot i que constitueix L’accés principal al sistema es produeix des del sud, a través de la una de les primeres ofertes d’esquí alpí de Catalunya, es troba molt carretera C-17 que, en arribar a Ripoll, conflueix amb l’Eix pirinenc. allunyada de les característiques més habituals dels dominis D’aquest punt neixen els dos eixos vertebradors del sistema: en esquiables d’aquesta modalitat. sentit nord, l’N-152 (Eix pirinenc) fins a Ribes de Freser, nucli cap- çalera de l’estació de Vall de Núria, i en sentit nord-est la C-20 fins Els esquemes annexos presenten els límits actuals i el previstos pel a Camprodon, capçalera de Vallter 2000. Pla director, que coincideixen amb els del domini actual. Els 11 municipis del sistema Ripollès (Camprodon, Ribes de En el cas de Vall de Núria, el grau de coincidència és total: l’em- Freser, Llanars, Vilallonga de Ter, Molló, Planoles, Queralbs, presa gestora de l’estació (Ferrocarrils de la Generalitat de Setcases, Toses, Pardines i Campelles) tenen una població total de Catalunya) no té prevista cap ampliació de l’àmbit geogràfic del 6.849 habitants, segons cens de 2004. El 63,61% de la població domini esquiable, tota l’estació es troba situada per sobre de la viu als dos municipis principals, tot i que aquests només suposen cota dels 1.800 m, i tot l’àmbit de l’estació es troba fora de qualse- el 36,07% de l’extensió total del sistema. vol afectació de protecció especial (una antiga superposició amb el PEIN va ser resolta favorablement, excloent del PEIN les àrees Els atractius turístics del sistema, a banda dels generats per les anteriorment afectades, segons resolució del Cap del Servei de dues estacions de muntanya, responen als característics de les Planificació i Gestió de l’Entorn Natural, de data 22 d’octubre de comarques de muntanya de Catalunya: art romànic i destí d’es- 2004). tiueig, en aquest cas afavorits per la relativa proximitat i adequada connexió amb els grans nuclis de població, en especial Barcelona Les previsions de millora de l’oferta de l’estació van encaminades, i Girona. en aquest cas, a la millora de la qualitat de la neu, amb un conjunt d’actuacions previstes: 162 Vall de Núria Eix delTer Innivació del 100% de les pistes. En el cas de Vall de Núria, ja s’està redactant el Pla director de l’es- tació, que concretarà i desenvoluparà les dades exposades en Substitució dels canons antics per canons de nova generació. aquest punt i en l’estudi socioeconòmic. Renovació del parc de màquines trepitjaneu. Vallter 2000 Reordenació i renovació de les infraestructures del domini exis- El domini actual de l’estació de Vallter 2000 està inclòs, a tent (substitució d’un dels teleesquís de les cotes inferiors per un escala 1:25.000, al plànol IN 10-2. Vallter 2000 és una estació telecadira o cinta transportadora, que en millori el rendiment i d’esquí alpí de dimensió intermèdia (la concessió és de 540 ha, i disminueixi l’impacte ambiental; substitució progressiva dels el domini esquiable de 400 ha aproximadament) situada en la seva teleesquís, etc.). totalitat per sobre de la cota dels 1.800 m que fixa el present estu- di com a límit mínim aconsellable per a un desenvolupament a D’altra banda, les iniciatives que es volen impulsar en el cas de Vall mitjà termini amb mínimes garanties per a la pràctica de l’esquí a de Núria van més encaminades a l’oferta d’activitats complemen- les nostres latituds. Un terç del domini es troba dins la zona de pro- tàries que es poden desenvolupar a l’estació, dins i fora de l’època tecció especial. d’esquí, i lligades a la idea de parc temàtic, que constitueix un dels principals motors del lloc. L’esquema annex mostra els límits actuals de l’estació. Vallter 163 Eix delTer Per part dels gestors de l’estació no s’han produït propostes con- Innivació del 100% de les pistes (actualment n’hi ha aproxima- cretes de sol·licitud d’ampliació del domini esquiable. Un cop ana- dament un 80%). litzades les condicions i aptituds de les àrees esquiables, així com les superposicions que es produeixen amb les àrees de protecció, Modernització dels remuntadors (substitució de determinats el present document proposa modificar puntualment els límits per teleesquís per telecadires i, en general, renovació del sistema). tal de fer més coherent el domini esquiable. Aquest nou límit s’as- senyala amb línia vermella al plànol 10 de l’annex 1 del Pla direc- Millorar la qualitat tècnica de les pistes, a l’objecte d’obtenir-ne tor i es descriu a l’esquema següent. l’homologació FIS (fins al moment, tenen una sola pista homolo- gada, per fer eslàlom i eslàlom gegant). Aquesta modificació no perjudica la capacitat del lloc (esquia- dors/hora), i allibera en canvi petites àrees situades als límits de Ampliar la diversificació de l’oferta, amb pistes de condicions l’estació, sempre en punts d’interferència amb la xarxa d’espais específiques i reservades per a practicants de surf de neu. naturals protegits. Ampliar i condicionar les àrees d’aparcament de l’estació. En termes generals, les actuacions sobre aquest domini esquiable haurien d’estar encaminades a millorar la qualitat de l’oferta, amb Per desenvolupar les actuacions esmentades, seria convenient un conjunt d’actuacions previstes: redactar un pla d’ordenació del conjunt del domini esquiable, que 164 constituís el marc legal d’aquest desenvolupament i alhora n’esta- Eix delTer blís les directrius tècniques i projectuals. En general, Vallter 2000 posseeix una elevada estacionalitat que, per les característiques de l’empresa gestora i les de la mateixa ins- tal·lació, no està previst reconduir amb nous usos o activitats. Teixit residencial El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, els termes municipals de Camprodon, Ribes de Freser, Llanars, Vilallonga de Ter, Molló, Planoles, Queralbs, Setcases, Toses, Pardines i Campelles. Única- ment els dos primers superen la xifra dels 2.000 habitants de població permanent, mentre que, dels nou municipis restants, només Llanars (527 residents) supera la xifra dels 500 habitants.(1) A l’esquema annex s’inclou de forma indicativa la posició relativa dels municipis respecte de les estacions de muntanya d’aquest sis- tema, així com les dades generals de població resident i estacional (llits permanents, de segona residència i hotelers). Els quadres següents recullen les dades referents a una hipòtesi de El quadre 10/1 indica que, en una hipòtesi de màxima ocupació, màxima ocupació, i consideren la població resident (censada), una només el 8,8% d’aquesta ocupació es faria en llits hotelers (llits mitjana estimada de 2,5 ocupants per cada segona residència, i un calents), fet que provoca en termes generals una infrautilització del 100% d’ocupació dels llits hotelers (quadre 10/1); nombre d’habi- sistema, donat el demostrat baix nivell d’ocupació de les segones tatges permanents i segones residències a cadascun dels munici- residències. Si analitzem les dades de població estacional veiem pis (quadre 10/2); nombre i categoria dels llits hotelers (quadre que el 86,16% de les places ho són en llits freds (segones residèn- 10/3).(2) cies) davant un 13,84% en llits calents (places hoteleres), molt lluny del 40%-60% que es considera adient en zones turístiques. (1) Base de dades: Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Idescat 2004. (2) Base de dades: Nombre d’habitatges: Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Idescat 2001. Places hoteleres: Guies del Departament de Comerç, Turisme i Consum. Generalitat de Catalunya 2005. Població: Banc d’estadístiques de municipis i comarques. Idescat 2004. 10/1 Població permanent i estacional 165 Eix delTer 166 10/2 Distribució dels habitatges Eix delTer Al quadre 10/2 es pot observar que només hi ha una població (Ribes de Freser) on el nombre d’habitatges permanents superi el nombre de segones residències (59,7% d’habitatges permanents i 40,3% d’estacionals).
Load more

Recommended publications
  • Geozona 136 Queralbs-Núria
    Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 136 QUERALBS - NÚRIA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL En aquesta geozona es poden reconèixer els materials més inferiors del Pirineu: gneis i materials de la sèrie cambro-ordoviciana, que plantegen un seguit de problemes geològics d’interès. L’edat dels gneis, el seu origen i relació amb els materials de la sèrie cambro-ordoviciana són objecte de controvèrsia i constitueixen un dels principals problemes de la geologia dels materials hercinians del Pirineu. D’altra banda l’edat dels materials cambro-ordovicians tampoc està ben establerta, atès el seu caràcter azoic, i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquests materials són els més antics d’aquest sector, però són els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambro-ordoviciana. Voltants del Santuari de Núria. Foto: J.M. Casas. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. La Farga - Central de Daió de Baix 2. Gorges de Núria 3. Santuari de Núria 4. Pic de Noufonts Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural COMARCA: Ripollès MUNICIPI(S): Queralbs DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona està situada a la part alta de la vall de Ribes, entre el poble de Queralbs, al Sud, i el Pic del Noufonts al Nord.
    [Show full text]
  • L'hospital De Campdevànol Rep El Premi TOP 20 De Gestió
    NOTA DE PREMSA L’Hospital de Campdevànol rep el premi TOP 20 de Gestió Hospitalària Global L’hospital comarcal del Ripollès també ha estat reconegut en la categoria d’Àrea de la Dona Campdevànol, 24 d’octubre de 2018.- L’Hospital de Campdevànol ha estat guardonat amb el TOP 20 de Gestió Hospitalària Global, en la 19a edició dels premis que organitza l’empresa de serveis d’informació sanitària IASIST. A més, el Centre del Ripollès ha rebut, també, un reconeixement en la categoria d’Àrea de la Dona. Tal com ha destacat el doctor Joan Grané, director gerent de l’Entitat, “aquests premis són la millor manera de reconèixer la qualitat de l’assistència que ofereix l’Hospital de Campdevànol”. A més, el Dr. Grané també ha volgut posat en valor la tasca que fan tots els professionals de l’Entitat en el seu dia a dia: “els treballadors i treballadores de l’Hospital són els autèntics mereixedors del TOP 20”. Uns premis que reconeixen els millors resultats Els premis TOP 20 són atorgats per IASIST –empresa que forma part d’IQVIA–, que recull els resultats que avaluen els centres en base a una sèrie d’indicadors de qualitat, funcionament i eficiència econòmica i que reconeix la tasca dels hospitals participants amb millors resultats. Aquest any hi han participat, de manera voluntària i gratuïta, 140 hospitals de 15 comunitats autònomes de l’estat espanyol. Sobre l’Hospital de Campdevànol L’Hospital de Campdevànol és l’hospital comarcal del Ripollès i dona servei a una població de referència de més de 26.000 persones.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Catalonia Accessible Tourism Guide
    accessible tourism good practice guide, catalonia 19 destinations selected so that everyone can experience them. A great range of accessible leisure, cultural and sports activities. A land that we can all enjoy, Catalonia. © Turisme de Catalunya 2008 © Generalitat de Catalunya 2008 Val d’Aran Andorra Pirineus Costa Brava Girona Lleida Catalunya Central Terres de Lleida Costa de Barcelona Maresme Costa Barcelona del Garraf Tarragona Terres Costa de l’Ebre Daurada Mediterranean sea Catalunya Index. Introduction 4 The best destinations 6 Vall de Boí 8 Val d’Aran 10 Pallars Sobirà 12 La Seu d’Urgell 14 La Molina - La Cerdanya 16 Camprodon – Rural Tourism in the Pyrenees 18 La Garrotxa 20 The Dalí route 22 Costa Brava - Alt Empordà 24 Vic - Osona 26 Costa Brava - Baix Empordà 28 Montserrat 30 Maresme 32 The Cister route 34 Garraf - Sitges 36 Barcelona 38 Costa Daurada 40 Delta de l’Ebre 42 Lleida 44 Accessible transport in Catalonia 46 www.turismeperatothom.com/en/, the accessible web 48 Directory of companies and activities 49 Since the end of the 1990’s, the European Union has promoted a series of initiatives to contribute to the development of accessible tourism. The Catalan tourism sector has boosted the accessibility of its services, making a reality the principle that a respectful and diverse society should recognise the equality of conditions for people with disabilities. This principle is enshrined in the “Barcelona declaration: the city and people with disabilities” that to date has been signed by 400 European cities. There are many Catalan companies and destinations that have adapted their products and services accordingly.
    [Show full text]
  • L'ajuntament I Urbanisme, Última Paraula Sobre Can Franquesa
    ARREU P4 ARREU P7 ESPORTS P33 Aturada de les Presentació del obres de la via L’ajuntament i Urbanisme, última projecte Esquella ciclista al Passeig Community a Maristany paraula sobre Can Franquesa Ribes de Freser È ELNÚM. 686 ANY XIII RIPOLLDijous, 13 de juliol de 2017 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25E EL RIPOLLÈS ARREUP3 EL RIPOLLÈS Campelles hissarà de ARREUP11 A curt EL MERCATP25 Arriba termini, l’espai el 64è Aplec de la que ocupava Can sardana el cap de Casals de Ripoll nou l’estelada setmana, amb podria tornar a homenatge al encabir activitat Es col·locarà a un lloc visible del municipi, en un termini màxim de 10 dies músic Xavier industrial Forcada El consistori la va haver de retirar de la façana de l’ajuntament per possibles sancions EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS MBP EL MERCATP23 ESPORTSP42i43 El Swing, jazz i folk ripollès Albert en el primer Altarriba repassa àlbum d’estudi la seva trajectòria del grup de professional, ara música The Tal com ha avançat Joan Dordas, alcalde de Campelles, la bandera estelada llui- que fitxa per un Taffaners, amb rà de nou en un punt del municipi. Una acció amb un doble objectiu: recuperar aquest símbol català i que no els treguin aquesta llibertat. L’ajuntament va cele- club de futbol nou temes brar un acte de rebuig al fet d’haver de penjar la bandera espanyola al consistori d’Anglaterra per imperatiu legal. Dijous, 13 de juliol de 2017 P2TALAIA EL RIPOLLÈS GALLS Els ulls, els grans oblidats de la protecció solar Ai... Ja sabem que això de les diè- resis és difícil d’entendre.
    [Show full text]
  • Informe Activitat Econòmica Del Ripollès
    INFORME ACTIVITAT ECONÒMICA DEL RIPOLLÈS Turisme AJUNTAMENT DE RIPOLL AJUNTAMENT DE RIPOLL ÍNDEX 1. TERRITORI ......................................................................................................................... 2 2. POBLACIÓ ......................................................................................................................... 2 2.1 Població total per municipis ........................................................................................ 2 2.2 Densitat ...................................................................................................................... 3 2.3 Evolució ...................................................................................................................... 4 2.4 Estructura de la població .............................................................................................. 4 2.5 Envelliment i dependència ........................................................................................... 6 2.6 Població per nacionalitats ............................................................................................ 8 3. MERCAT DE TREBALL ........................................................................................................ 10 3.1 Evolució de la població en el mercat de treball ......................................................... 10 3.2 Evolució dels afiliats a la seguretat social per residencia padronal ............................ 11 3.3 Demografia i mercat de treball .................................................................................
    [Show full text]
  • Por Campelles Y Ribes De Freser Bajo La Mirada Del
    Unió Europea Fons social europeu L'FSE inverteix en el teu futur ESP LA RED DE SENDEROS ITINERÀNNIA Itinerànnia es una red de senderos de 2.500 kms entre las comarcas del Ripollès, la Garrotxa y el Alt Empordà Una red de senderos, es un como un mapa de carreteras, pero pedestre, que permite ir de cualquier punto a cualquier otro. Se han recuperado antiguos caminos históricos entre los pueblos, para poder llegar a cualquier pequeño 12 lugar. RIPOLLÈS Esta red permite hacer múltiples excursiones, en función del tiempo que se quiera dedicar, el grado de dificultad, los intereses naturales, arquitectónicos y culturales. Esta ruta que os proponemos es sólo una muestra de todo lo que podéis descubrir caminando por la red Itinerànnia, en el Ripollès, en la Garrotxa o en el Alt Empordà! LA SEÑALIZACIÓN Todos los senderos que forman parte de la red Itinerànnia están marcados con señalización horizontal (pintada en el camino) de color amarillo. MARCA DE GIRO A LA DERECHA SEGUIMIENTO CAMINO POR CAMPELLES Y O LA IZQUIERDA (3 x 10 cm) ERRÓNEO +INFO: RIBES DE FRESER BAJO www.itinerannia.net Las marcas se sitúan, aproximadamente cada 300 www.elripolles.com LA MIRADA DEL TAGA metros y se pintan con pintura sobre cortezas de árbol, piedras o aprovechando algún otro soporte En el Ripollès encontraréis 18 pantallas táctiles Media 5h. 30 min. que ya esté implementado en la zona. La señalización vertical, se encuentra en los cruces de caminos. Indica de información turística 24 horas, ubicadas las 4 poblaciones más cercanas en cada dirección, de en todos los pueblos de la comarca.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • La Travesía De Los Pirineos En BTT
    La sección Biciclista del Komando Kroketa presenta: La travesía de los Pirineos en BTT Parte I: Llançà – La Seu d’Urgell Prólogo Con la llegada del verano del 2009, la mayoría de los miembros del Komando Kroketa se dedican a barranquear, crestear o recorrer el Pirineo a pie (casi mejor, tras la experiencia con algunas “miembras” en la Ruta del Cister). Pero otra parte, prefiere compaginarlo con rutas con la bicicleta de montaña. Por eso de que un deporte que se hace sentado no ha de ser muy cansado. Así sin grandes preparativos, solamente Guillermo y yo (Pablo) decidimos realizar la Transpirenaica en BTT en diversos tramos desde el Mediterráneo al Atlántico. La oportunidad se presenta en el mes de Julio, donde ambos tenemos 5 días disponibles para empezar la travesía. A última hora se nos junta Javi, que se encontraba en otros “menesteres” más delicados. Esta primera parte la empezaremos en Llançà y la terminaremos a orillas del Segre justo antes de llegar a la Seu d’Urgell. Serán 5 días de ruta, llevando con nosotros todo lo necesario por no poder engañar a nadie para que nos hiciera de coche de apoyo. Para no llevar peso, dormiremos y comeremos siempre en los pueblos que vayamos pasando en la ruta. Nos alojaremos en bungalows y pequeñas fondas que hemos reservado previamente desde Zaragoza. Guillermo acopla un trasportín en la bici y Javi y yo optamos por pequeñas mochilas. Ambas opciones son buenas, siempre que la mochila no sea pesada (entre 4-5 kilos). Para evitar el calor vespertino intentaremos salir por la mañana prontito y así tener la tarde para descansar, pueblear y repasar las bicis.
    [Show full text]
  • Centre De Salut Desviament
    CENTRE DE SALUT DESVIAMENT CL Castell d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Santa Cristina d'Aro desviament al CAP a Platja d'Aro CL Fogars desviament al CAP de Tordera CL de Vilanna desviament al CAP Bescanó o Salt CL Estanyol desviament al CAP Bescanó o Salt CL Montfullà desviament al CAP Bescanó o Salt CL Aiguaviva desviament al CAP Salt CL Fornells desviament al CL Vilablareix CL Campllong desviament al CAP Cassà de la Selva CL LLambilles desviament al CAP Cassà de la Selva Cl Riudellots desviament al CAP Cassà de la Selva CL Bonmatí desviament al CAP Anglès CL Osor desviament al CAP Anglès CL Massanes desviament al CAP Hostalric CL Riells desviament al CAP Hostalric / Breda CL Canet d'Adri desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Esteve de Llémena desviament al CAP Dr.JoanVilaplana (Girona) o CL Sant Gregori CL Sant Martí Vell desviament al CAP Celrà CL Sant Joan de Mollet desviament al CAP Celrà CL la Pera desviament al CAP Celrà CL Juià desviament al CAP Celrà CL Madremanya desviament al CAP Celrà CL Colomers desviament al CAP Sarrià de Ter CL Viladesens desviament al CAP Sarrià de Ter CL Medinyà desviament al CAP Sarrià de Ter CL Sant Jordi Desvalls desviament al CAP Sarrià de Ter CL Cervià de Ter desviament al CAP Sarrià de Ter CL Serinyà desviament al CAP Banyoles CL Mieres desviament al CAP Banyoles CL Fontcoberta desviament al CAP Banyoles CL Crespià desviament al CAP Banyoles CL Esponellà desviament al CAP Banyoles CL Palol de Revardit desviament al CAP Banyoles CL Sant Miquel de Campmajor
    [Show full text]
  • 30 Anys De Gegants I Vila Gegantera Del Pirineu Gironí Thalassa I Mercat
    È ELNÚM. 530 ANY X RIPOLLDijous, 24 de juliol de 2014 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25€ El parvulari Daina tanca les seves portes 47 anys després Tot i que només hi havia una matriculació pel curs que ve, la raó principal Ripoll i el Ripollès perdran una llar d’infants el mateix any que ha arribat el és la incertesa econòmica pel que fa les subvencions moment de jubilar-se de la seva directora ARREUP3 EL MERCATP15 EL MERCAT P18 30 anys de gegants i Vila Thalassa i Mercat del comte Arnau Gegantera del Pirineu Gironí al Cicle de Representacions RIBES DE FRESER SANT JOAN DE LES ABADESSES Més de 30 colles geganteres d’arreu de Catalunya van participar durant el cap de setmana en la El Cicle de Representacions del Mite del Comte Arnau viurà un cap de setmana important celebració de Ribes de Freser en motiu dels 30 anys de gegants. Una trobada multitudinària que aquest proper dissabte i diumenge amb la tercera de les representacions. Serà amb l’actuació del es tradueix en la segona població que ha reunit més colles, després de la trobada Ciutat Gegan- grup Thalassa a l’Era d’en Serralta. Però sens dubte, Sant Joan de les Abadesses viurà durant dos tera de Catalunya. A més, Ribes de Freser també s’ha convertit per segona vegada com a Vila dies la celebració del Mercat del Comte Arnau. Una edició que, a més, coincidirà amb una nova Gegantera del Pirineu Gironí, després que ostentés aquest títol fa cinc enrera quan va celebrar convocatòria del concurs de fotografia Instagram your City que ha triat per l’ocasió l’escenari el vint-i-cinquè aniversari dels seus gegants: la Núria i en Manelic.
    [Show full text]
  • Sobre Una Fíbula a Navicella Trobada a Ribes De Freser, Avui Al Museu Episcopal De Vic
    Quaderns del M E V, I V, 2 0 1 0 , p . 1 2 3 - 1 3 2 © M u s e u E piscopal de Vic Sobre una fíbula a navicella trobada a Ribes de Freser, avui al Museu Episcopal de Vic Raimon GRAELLS i FABREGAT* Römisch-Germanisches Zentralmuseum, Mainz resu M A B STRACT On a navicella fibula found in Ribes de Freser, now in the Museu Episcopal de Vic El Museu Episcopal de Vic conserva entre The Museu Episcopal de Vic preserves among les seves col·leccions una fíbula itàlica, its collections an italic fibula, of the so-called a del tipus anomenat a navicella, datable en- navicella type, dated between mid-7th and first tre mitjan segle VII aC i la primera meitat half of 6th century BC, registered as coming del segle VI aC, i que consta com a proce- from Ribes de Freser (Catalonia). The identifi- dent de Ribes de Freser. La identificació cation of this exceptional object contributes to a d’aquest objecte excepcional contribueix a better knowledge of the presence of italic fibulae conèixer millor la presència de fíbules itàli- in the West during 7th century BC, a fact that ques cap a Occident durant el segle VII aC, gradually requires a re-consideration of the un fet que progressivament obliga a con- contacts between northern Italy and the Cata- siderar de nou els contactes entre la Itàlia lan and southern French arch in this period. del nord i l’arc català i del sud de França en aquest període. Paraules clau: fíbula a navicella, Primera Edat del Key words: fibula a navicella, First Iron Age, Italy, Ferro, Itàlia, Mediterrània Occidental Western Mediterranean 1 2 3 Q uaderns del M E V I V, 2 0 1 0 , p .
    [Show full text]