Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

GEOZONA 136 QUERALBS - NÚRIA

INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL En aquesta geozona es poden reconèixer els materials més inferiors del Pirineu: gneis i materials de la sèrie cambro-ordoviciana, que plantegen un seguit de problemes geològics d’interès. L’edat dels gneis, el seu origen i relació amb els materials de la sèrie cambro-ordoviciana són objecte de controvèrsia i constitueixen un dels principals problemes de la geologia dels materials hercinians del Pirineu. D’altra banda l’edat dels materials cambro-ordovicians tampoc està ben establerta, atès el seu caràcter azoic, i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquests materials són els més antics d’aquest sector, però són els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambro-ordoviciana.

Voltants del Santuari de Núria.

Foto: J.M. Casas.

GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. La Farga - Central de Daió de Baix 2. Gorges de Núria 3. Santuari de Núria 4. Pic de Noufonts

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

COMARCA: Ripollès MUNICIPI(S): Queralbs

DADES FISIOGRÀFIQUES

La geozona està situada a la part alta de la , entre el poble de Queralbs, al Sud, i el Pic del Noufonts al Nord. Aquest pic, juntament amb els del Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina i Noucreus, forma una carena amb alçades entre els 2600 i els 2900 m en la que hi neixen les cinc valls principals que conflueixen a Núria i que formen l’anomenada Olla de Núria. D’aquesta confluència en neix el riu de Núria, que flueix entre el Santuari i la central elèctrica de Daió de Baix, on desemboca per la dreta amb el riu Freser. En aquest curt trajecte el riu de Núria baixa un desnivell d’uns 850 m, originant les espectaculars Gorges de Núria. Els diferents geòtops estan situats en una transversal S-N entre la Central de Daió de Baix i el Pic del Noufonts (Fig. 1).

CONDICIONS D’ACCÉS Cal usar diversos mitjans de transport. L’automòbil per anar al geòtop 1 (abans de Queralbs agafeu a la Farga la carretera que va al Serrat i deixeu-la després del pont sobre el riu Freser). Per anar a la resta de geòtops cal usar el tren cremallera Ribes-Núria. Des de Núria (1970 m) el camí vell a Queralbs ens porta al geòtop 2 (GR 11 molt ben senyalitzat) i el mateix GR ens porta al Coll del Noufonts (2652) on cal seguir la carena cap a l’oest fins el Noufonts (2861).

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Forestal (bosc de pins o avets), erm i pasturatge.

SITUACIÓ GEOLÒGICA

SITUACIÓ GEOLÒGICA Els materials d’aquesta geozona són els més antics que afloren en aquest sector del Pirineu. Constitueixen l’acabament meridional del massís del Canigó-Carança. Estan afectats per una deformació herciniana polifàsica, que ha donat lloc a l’adquisició de, com a mínim, un clivatge present en tota la sèrie. Aquest clivatge es formà acompanyat d’un metamorfisme regional que ateny un desenvolupament diferent segons els sectors, però que en termes generals incrementa el seu grau cap el Nord.

PARAULES CLAU Cambrià Mineralització Cambro-Ordovicià Ordovicià Clivatge Paleozoic Esquist Pirineu Gneis Plec Granit Sòcol Intrusió Tectònica herciniana Marbre Tectònica polifàsica Metamorfisme Vulcanita Micasquist Zona Axial

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS

INFORMACIÓ GEOLÒGICA

TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona és interessant perquè permet una bona observació tan dels materials de la sèrie cambroordoviciana com els gneis infrajacents. Aquests materials plantegen un seguit de problemes geològics d’interès.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

L’edat i la relació dels gneis amb la resta de materials cambroordovicians són objecte de controvèrsia. Per alguns autors els gneis representarien un antic sòcol granític pre-hercinià (Precambrìà?), deformat durant l’orogènia herciniana, damunt del què s’hi haurien dipositat discordantment els materials cambrians i/o ordovicians Per d’altres derivarien d’una intrusió granítica anterior a la deformació herciniana principal i posterior per tan als materials cambro-odovicians. En aquest cas la seva edat hauria d’estar compresa entre l’Ordovicià superior i el Carbonífer. D’altra banda l’edat dels materials cambroordovicians tampoc està ben establerta atès el seu caràcter azoic i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquest punt és també clau per tal d’avaluar la significació de la discordança dels materials de l’Ordovicià superior, que es reconeix en àrees properes, així com per establir la relació amb els gneis infrajacents (contacte discordant o intrusiu?). Aquests materials més antics són però els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambroordoviciana i que foren objecte d’una intensa explotació durant les primers dècades del segle passat. Per la qualitat i quantitat dels afloraments, així com per les bones condicions d’accés, aquesta zona ofereix nombroses possibilitats des del punt de vista didàctic que es combinen amb un elevat interès de tipus turístic i històric-artístic.

Interès turístic: 3 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4,5 Interès científic: 4,5

RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Tots els punts que configuren aquesta geozona presenten algun tipus d’interès patrimonial afegit ja sigui de tipus històric, cultural o biòtic. En el geòtop 1 es poden analitzar els materials en els que se situen les mineralitzacions d’As explotades a principi del segle XX en nombroses mines als voltants de Queralbs. El geòtop 2 se situa en el camí vell de Queralbs a Núria, al costat de les Gorges de Núria i que durant molts anys fou l’únic camí d’accés. El geòtop 3 està situat

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural als voltants del Santuari de Núria i permet visitar nombrosos indrets d’interès històric i cultural. El geòtop 4 permet observar diversos exemples de la fauna d’alta muntanya, entre els que destaquen les ramades d’isards habituals als voltants de la Coma del Noufonts.

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Els materials d’aquesta geozona són els més antics que afloren en aquest sector del Pirineu. Constitueixen l’acabament meridional del massís del Canigó-Carançà. Estan afectats per una deformació herciniana polifàsica, que ha donat lloc a l’adquisició de, com a mínim, un clivatge present en tota la sèrie. Aquest clivatge es formà acompanyat d’un metamorfisme regional que ateny un desenvolupament diferent segons els sectors, però que en termes generals incrementa el seu grau cap el Nord. Aquest clivatge està afectat per diverses generacions de plecs de dimensions variades. Entre aquests destaquen una sèrie de plecs en genoll, angulosos de dimensions quilomètriques.

Posteriorment, la deformació alpina originà la formació d’un seguit d’encavalcaments que desplaçaren cap el sud aquest conjunt de materials. En darrer lloc, cal esmentar la presència de falles normals orientades NW-SE amb importants salts verticals. L’edat d’aquestes falles és difícil de precisar, però per comparació amb altres falles properes es pot proposar una edat neògena per a la seva formació.

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La rellevància geològica d’aquesta geozona se centra sobretot en els camp dels processos tectònics i metamòrfics. D’una banda permet observar tot un conjunt de litologies característiques de la parta baixa de la sèrie paleozoica, roques sedimentàries i metamòrfiques, i per l’altra observar com l’estructura que actualment presenten aquests materials és funció de la interacció entre l’estructura de plegament herciniana i dels episodis de fracturació posteriors.

Cal afegir-hi la possibilitat d’estudiar els processos metal·logenètics responsables de les mineralitzacions metàl·liques presents en diversos indrets.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Alguns d’aquests aspectes són estudiats en les sortides de camp que regularment hi duen a terme estudiants i professors de geologia de la Universitat de Barcelona.

SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Els gneissos de Núria conjuntament amb els de les Guilleries són les formacions d’aquest tipus de roques més representatives en quan a l’extensió que ocupen. La problemàtica de l’origen de les formacions de gneissos ocel·lars va començar a esdevenir un tema cabdal de la geologia de les formacions de roques metamòrfiques més antigues des de que G. Guitard va començar a reinterpretar la significació dels gneissos del Canigó. Aquestes roques havien estat interpretades com el resultat de la transformació metamòrfica de roques metasedimentàries. Guitard va assenyalar que l’origen dels gneissos del Canigó i per extensió els de Núria es trobava en el metamorfisme i la deformació de roques granítiques. Si bé aquesta interpretació es manté actualment, l’origen dels granits no ha estat exent de polèmica, ja que en les primeres interpretacions es considerava que formaven part d’un sòcol precambrià i ara es consideren derivats d’un magmatisme ordovicià. La tesi doctoral de P. Santanach de 1972 sobre l’estructura del massís de Núria, va representar un progrés en la geologia dels materials d’aquest sector de la Zona Axial del Pirineu oriental.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Ayora, C. i Casas, J.M. (1986) Strabound As-Au mineralization in pre-Caradocian rocks form the Vall de Ribes, Eastern , . Mineralium Deposita 21: 278-287.

Casas, J.M.; Martí, J. i Ayora, C. (1986) Importance du volcanisme dans la composition lithostratigraphique du Paleozoique inferieur des Pyrénées Catalans. Comptes Rendus de l’Academie des Sciences Serie III-Sciences de la Vie 302, (19): 1193-1198.

Cirés, J.; Casas, J.M.; Santanach, P.; Muñoz, J.A.; Fleta, J. i Serrat, D. (1994) Mapa geológico de España a escala 1:50.000 hoja de Molló (nº 218). I.T.G.E.

Santanach, P. (1972) Estudio tectónico del Paleozoico inferior del Pirineo entre La Cerdaña y el río Ter. Tesis doctoral, Universitat de Barcelona, 238 pp.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Santanach, P. (1972). Estudio tectónico del Paleozoico inferior del Pirineo entre Cerdaña y el río Ter (resumen). Acta geológica Hispánica 2, 44-49.

Santanach, P. (1973). Die variszische Formung und ihre Strukturen im Süden des Canigó-Massives (Ostpyrenäen) in Relation zu den Nachbargebiten. N. Jb. Geol. Paläont. Abh. 144(2), 252-269.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Les Gorges de Núria al començament del camí vell, prop de Núria. Es veu, en primer terme, la via del Cremallera de Núria. Foto: J.M. Casas.

Aspecte del contacte entre els materials cambro-ordovicians i els gneis a la cresta dels Racons des del Racó Gros. Foto: J.M. Casas.

Aspecte dels gneis leucocràtics intercalats a la sèrie cambro-ordoviciana. Presenten un clivatge subvertical i formen un crestó que es reconeix fàcilment en el paisatge. Foto: J.M. Casas.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL La geozona està quasi totalment inclosa a l’espai PEIN capçaleres del Ter i del Freser a excepció de l’enclavament de la zona del santuari i de les pistes d’esquí. És un espai en general ben preservat en gran part, fruit de la restricció de l’accés rodat a la vall. Queda també exclosa de protecció l’inicia de la pista que arrenca de la Farga.

En la zona del Santuari i a la pista de la Farga seria d’utilitat col·locar panells explicatius que introdueixin la geologia d’aquest sector del Pirineu i indiquin els itineraris geològics més recomanables.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se n’ha detectat cap

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS La vall de Núria és una localitat potencialment utilitzable com a recurs didàctic en el camp de la geologia a un nivell avançat.

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS No es considera una localitat prioritària

AUTORIA DE LA FITXA Josep Maria Casas

Departament de Geodinàmica i Geofísica Facultat de Geologia Universitat de Barcelona 08028-Barcelona e-mail: [email protected]

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 LA FARGA - CENTRAL DE DAIÓ DE BAIX

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA L’interès d’aquest geòtop rau en que en un curt recorregut, d’un quilòmetre aproximadament, podem observar els diversos materials cambro-ordovicians situats per damunt dels gneis del Freser. Així, en fer el trajecte entre la Farga, al Sud, i la Central de Daió de Baix, al nord, baixem estratigràficament en la sèrie fins atènyer els nivells més inferiors, que estan situats immediatament per damunt dels gneis del Freser als voltants de la Central. La major part de la sèrie està constituïda per una alternança rítmica de nivells gresosos i pelítics de gruix mil·limètric i de color verd-grisós. Intercalades en aquesta sèrie es reconeixen altres roques sedimentàries, volcàniques o subvolcàniques: gneis leucocràtics, nivells carbonàtics, micasquistos foscos amb ilmenita, volcanites andesítiques, tufs riodacítics i esquistos grafitosos. Tots aquests materials tenen una disposició subvertical i una direcció NW-SE, ja que formen el flanc vertical d’un plec en genoll de dimensions quilomètriques que té aproximadament aquesta mateixa direcció. En els micasquistos foscos amb ilmenita es localitzen les mineralitzacions d’As (arsenopirita) que foren explotades a començaments del segle XX (Ayora i Casas, 1986). A la vora d’aquest geòtop es troba l’entrada a una d’aquestes explotacions (Mina Yellas).

Aspecte dels gneis leucocràtics intercalats a la sèrie cambroordoviciana. Presenten un clivatge subvertical i formen un crestó que es reconeix fàcilment en el paisatge. Foto: J.M. Casas.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Convé preservar el talús del vial que des de la Farga remunta la vall del Freser, ja que aquesta és la secció més utilitzada com a recurs didàctic per poder observar les relacions entre els esquistos i els gneissos. Seria útil col·locar un panell explicatiu a l’inici de la pista.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No detectats.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les pròpies de la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 GORGES DE NÚRIA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA El camí vell de Núria a Queralbs segueix el curs del riu de Núria entre aquesta localitat i Queralbs. El riu s’encaixa en els gneis del Freser formant les Gorges de Núria. Això permet l’observació d’aquests materials d’una manera pràcticament contínua en aquest recorregut en afloraments de gran qualitat. Els gneis del Freser constitueixen els materials més inferiors que afloren en aquesta zona del Pirineu. Es tracta d’ortogneis amb un aspecte massís formats per megacristalls de feldspat que destaquen en una matriu formada bàsicament per quars i moscovita. Els cristalls de quars tenen un color gris-blavós característic. Es reconeixen fàcilment en el paisatge perquè donen relleus vigorosos (Roques de Totlomón, Serrat de Les Pedrisses). Aquests gneis constitueixen els afloraments més meridionals dels massís del Canigó-Carançà. Com els materials suprajacents (geòtops 1 i 4) els gneis estan afectats per plecs en genoll de grans dimensions. Això fa que presentin una una disposició variada. En el sector més proper a Núria el clivatge cabussa suaument cap el Nord, mentre més cap el Sud, als voltants de la Central de Daió, el clivatge presenta cabussaments elevats cap al sud. Aquesta disposició queda ben reflectida en el tall geològic de la figura 2. L’edat i la relació d’aquests gneis amb la resta de materials cambroordovicians són objecte de controvèrsia. Per alguns autors els gneis representarien un antic sòcol granític pre-hercinià (Precambrìà?), deformat durant l’orogènia herciniana, damunt del què s’hi haurien dipositat discordantment els materials cambrians i/o ordovicians Per d’altres derivarien d’una intrusió granítica anterior a la deformació herciniana principal i posterior per tan als materials cambroodovicians. En aquest cas la seva edat hauria d’estar compresa entre l’ordovicià superior i el carbonífer.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

El camí vell de Núria a Queralbs als voltants del Salt del Sastre. Foto: J.M. Casas.

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Aspecte dels gneis del Freser. És una roca d’aspecte massís en la que hi destaquen els megacristalls de feldspat. El llapis assenyala els plans de clivatge. Foto: J.M. Casas.

Les Gorges de Núria al començament del camí vell, prop de Núria. Foto: J.M. Casas.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Es un espai ben preservat i podria millorar-se la utilitat com a recurs col·locant algun petit panell explicatiu.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No detectats.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les pròpies de la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 SANTUARI DE NÚRIA

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA Aquest geòtop permet observar en una àrea reduïda al voltant del Santuari de Núria un seguit d’elements geològics d’interès, de tipus estructural, litològic o geomorfològic. En primer lloc cal fer esment de la falla de Núria. Aquesta falla està orientada NW- SE, té un cabussament fort cap el NE i ha tingut fonamentalment un moviment com a falla normal, originant que els materials de la sèrie cambroordoviciana del seu bloc superior es posin en contacte lateralment amb els gneis del Freser del seu bloc inferior (vegeu el mapa i el tall geològic de les figures 1 i 2). Amb les dades actuals no es pot precisar l’edat d’aquest desplaçament, però per comparació amb altres falles properes es pot proposar una edat neògena. Aquesta falla limita doncs pel Nord l’aflorament de gneis del Freser que es poden observar al sud del Santuari (a la Creu d'en Riba) i que formen les Gorges de Núria (geòtop 2). Degut a que són més resistents a l’erosió que els materials cambroordovicians, els gneis formen un llindar rocós clarament visible (fotografia 1). A l’altra banda de la falla, en els materials cambroordovicians menys resistents, es localitzen l’Estany, el Santuari i les pistes d’esquí. Els dos primers estan situats damunt d’una cubeta de sobreexcavació glacial que està limitada al sud pel llindar rocós format pels gneis.

Llindar rocós format pels gneis del Freser i que limita pel sud la cubeta de sobreexcavació on es localitzen el Santuari i l’Estany de Núria. Foto: J.M. Casas.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Vista des d'un altre angle del llindar rocós format pels gneis del Freser i que limita pel sud la cubeta de sobreexcavació on es localitzen el Santuari i l’Estany de Núria. Foto: J.M. Casas.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Junt amb la Farga són les dues àrees idònies per col·locar panells explicatius que contextualitzin la geologia de la vall de Núria en el marc de la geologia de l’Hercinià i del Pirineu.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se n’han detectat.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les pròpies de la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 PIC DE NOUFONTS

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA En aquest geòtop es pot observar el contacte entre els materials cambro- ordovicians i els gneis infrajacents en molt bones condicions d’aflorament degut a la manca de vegetació que hi ha en aquesta zona d’alta muntanya. Destaquen la presència d’abundants nivells de roques carbonàtiques (marbres i dolomies) suparal·lels o paral·lels al contacte, alguns d’ells situats just per damunt del contacte amb els gneis. Cal remarcar també que els gneis propers al contacte són de gra fi i leucocràtics, amb un aspecte força diferent al dels gneis del Freser i que en aquesta zona són absents els gneis intercalats en la sèrie que s’observen en el tall de La Farga a la Central de Daió (geòtop 1). D’altra banda, des del cim del Noufonts es té una bona visió sobre el massís de Carançà i s’aprecia especialment bé l’estructura del seu vessant sud, assenyalada per una sèrie de plecs en genoll angulosos i amb vergència cap el Sud. Aquests plecs afecten els gneis i als materials cambroordovicians (figura 2), són de dimensions quilomètriques i són especialment visibles al voltant del Roc del Boc, en la cresta que va des del Pic d’Eina fins a Prats de Balaguer. Tan els gneis com els materials cambroordovicians presenten un cabussament generalitzat cap el sud d’uns 45º.

El cim del Noufonts des del Pic del Racó Gros. S’observen els nivells de marbres, de color blanc, i el contacte amb els gneis de Carançà, marcat per un nivell més clar en el paisatge. Foto: J.M. Casas.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA

Aspecte del contacte entre els materials cambro-ordovicians i els gneis a la cresta dels Racons des del Coll de Nou Creus. Foto: J.M. Casas.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL Espai molt ben preservat.

IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se n’han detectat.

RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS Les pròpies de la geozona.

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94