Geozona 136 Queralbs-Núria
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 136 QUERALBS - NÚRIA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL En aquesta geozona es poden reconèixer els materials més inferiors del Pirineu: gneis i materials de la sèrie cambro-ordoviciana, que plantegen un seguit de problemes geològics d’interès. L’edat dels gneis, el seu origen i relació amb els materials de la sèrie cambro-ordoviciana són objecte de controvèrsia i constitueixen un dels principals problemes de la geologia dels materials hercinians del Pirineu. D’altra banda l’edat dels materials cambro-ordovicians tampoc està ben establerta, atès el seu caràcter azoic, i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquests materials són els més antics d’aquest sector, però són els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambro-ordoviciana. Voltants del Santuari de Núria. Foto: J.M. Casas. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. La Farga - Central de Daió de Baix 2. Gorges de Núria 3. Santuari de Núria 4. Pic de Noufonts Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural COMARCA: Ripollès MUNICIPI(S): Queralbs DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona està situada a la part alta de la vall de Ribes, entre el poble de Queralbs, al Sud, i el Pic del Noufonts al Nord. Aquest pic, juntament amb els del Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina i Noucreus, forma una carena amb alçades entre els 2600 i els 2900 m en la que hi neixen les cinc valls principals que conflueixen a Núria i que formen l’anomenada Olla de Núria. D’aquesta confluència en neix el riu de Núria, que flueix entre el Santuari i la central elèctrica de Daió de Baix, on desemboca per la dreta amb el riu Freser. En aquest curt trajecte el riu de Núria baixa un desnivell d’uns 850 m, originant les espectaculars Gorges de Núria. Els diferents geòtops estan situats en una transversal S-N entre la Central de Daió de Baix i el Pic del Noufonts (Fig. 1). CONDICIONS D’ACCÉS Cal usar diversos mitjans de transport. L’automòbil per anar al geòtop 1 (abans de Queralbs agafeu a la Farga la carretera que va al Serrat i deixeu-la després del pont sobre el riu Freser). Per anar a la resta de geòtops cal usar el tren cremallera Ribes-Núria. Des de Núria (1970 m) el camí vell a Queralbs ens porta al geòtop 2 (GR 11 molt ben senyalitzat) i el mateix GR ens porta al Coll del Noufonts (2652) on cal seguir la carena cap a l’oest fins el Noufonts (2861). Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL Forestal (bosc de pins o avets), erm i pasturatge. SITUACIÓ GEOLÒGICA SITUACIÓ GEOLÒGICA Els materials d’aquesta geozona són els més antics que afloren en aquest sector del Pirineu. Constitueixen l’acabament meridional del massís del Canigó-Carança. Estan afectats per una deformació herciniana polifàsica, que ha donat lloc a l’adquisició de, com a mínim, un clivatge present en tota la sèrie. Aquest clivatge es formà acompanyat d’un metamorfisme regional que ateny un desenvolupament diferent segons els sectors, però que en termes generals incrementa el seu grau cap el Nord. PARAULES CLAU Cambrià Mineralització Cambro-Ordovicià Ordovicià Clivatge Paleozoic Esquist Pirineu Gneis Plec Granit Sòcol Intrusió Tectònica herciniana Marbre Tectònica polifàsica Metamorfisme Vulcanita Micasquist Zona Axial Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS INFORMACIÓ GEOLÒGICA TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL Aquesta geozona és interessant perquè permet una bona observació tan dels materials de la sèrie cambroordoviciana com els gneis infrajacents. Aquests materials plantegen un seguit de problemes geològics d’interès. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural L’edat i la relació dels gneis amb la resta de materials cambroordovicians són objecte de controvèrsia. Per alguns autors els gneis representarien un antic sòcol granític pre-hercinià (Precambrìà?), deformat durant l’orogènia herciniana, damunt del què s’hi haurien dipositat discordantment els materials cambrians i/o ordovicians Per d’altres derivarien d’una intrusió granítica anterior a la deformació herciniana principal i posterior per tan als materials cambro-odovicians. En aquest cas la seva edat hauria d’estar compresa entre l’Ordovicià superior i el Carbonífer. D’altra banda l’edat dels materials cambroordovicians tampoc està ben establerta atès el seu caràcter azoic i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquest punt és també clau per tal d’avaluar la significació de la discordança dels materials de l’Ordovicià superior, que es reconeix en àrees properes, així com per establir la relació amb els gneis infrajacents (contacte discordant o intrusiu?). Aquests materials més antics són però els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambroordoviciana i que foren objecte d’una intensa explotació durant les primers dècades del segle passat. Per la qualitat i quantitat dels afloraments, així com per les bones condicions d’accés, aquesta zona ofereix nombroses possibilitats des del punt de vista didàctic que es combinen amb un elevat interès de tipus turístic i històric-artístic. Interès turístic: 3 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4,5 Interès científic: 4,5 RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Tots els punts que configuren aquesta geozona presenten algun tipus d’interès patrimonial afegit ja sigui de tipus històric, cultural o biòtic. En el geòtop 1 es poden analitzar els materials en els que se situen les mineralitzacions d’As explotades a principi del segle XX en nombroses mines als voltants de Queralbs. El geòtop 2 se situa en el camí vell de Queralbs a Núria, al costat de les Gorges de Núria i que durant molts anys fou l’únic camí d’accés. El geòtop 3 està situat Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural als voltants del Santuari de Núria i permet visitar nombrosos indrets d’interès històric i cultural. El geòtop 4 permet observar diversos exemples de la fauna d’alta muntanya, entre els que destaquen les ramades d’isards habituals als voltants de la Coma del Noufonts. RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) Els materials d’aquesta geozona són els més antics que afloren en aquest sector del Pirineu. Constitueixen l’acabament meridional del massís del Canigó-Carançà. Estan afectats per una deformació herciniana polifàsica, que ha donat lloc a l’adquisició de, com a mínim, un clivatge present en tota la sèrie. Aquest clivatge es formà acompanyat d’un metamorfisme regional que ateny un desenvolupament diferent segons els sectors, però que en termes generals incrementa el seu grau cap el Nord. Aquest clivatge està afectat per diverses generacions de plecs de dimensions variades. Entre aquests destaquen una sèrie de plecs en genoll, angulosos de dimensions quilomètriques. Posteriorment, la deformació alpina originà la formació d’un seguit d’encavalcaments que desplaçaren cap el sud aquest conjunt de materials. En darrer lloc, cal esmentar la presència de falles normals orientades NW-SE amb importants salts verticals. L’edat d’aquestes falles és difícil de precisar, però per comparació amb altres falles properes es pot proposar una edat neògena per a la seva formació. RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC La rellevància geològica d’aquesta geozona se centra sobretot en els camp dels processos tectònics i metamòrfics. D’una banda permet observar tot un conjunt de litologies característiques de la parta baixa de la sèrie paleozoica, roques sedimentàries i metamòrfiques, i per l’altra observar com l’estructura que actualment presenten aquests materials és funció de la interacció entre l’estructura de plegament herciniana i dels episodis de fracturació posteriors. Cal afegir-hi la possibilitat d’estudiar els processos metal·logenètics responsables de les mineralitzacions metàl·liques presents en diversos indrets. Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural Alguns d’aquests aspectes són estudiats en les sortides de camp que regularment hi duen a terme estudiants i professors de geologia de la Universitat de Barcelona. SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Els gneissos de Núria conjuntament amb els de les Guilleries són les formacions d’aquest tipus de roques més representatives en quan a l’extensió que ocupen. La problemàtica de l’origen de les formacions de gneissos ocel·lars va començar a esdevenir un tema cabdal de la geologia de les formacions de roques metamòrfiques més antigues des de que G.