DOCSLIB.ORG

Catàleg Dels Coleòpters Crisomèlids De Catalunya, I

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Catàleg Dels Coleòpters Crisomèlids De Catalunya, I Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 45 (Sec. Zool., 3): 65-76. 1980 CATALEG DELS COLEOPTERS CRISOMELIDS DE CATALUNYA, 1. CRYPTOCEPHALINAE E. Petitpierre * Rebut: mare 1980 SUMMARY Catalogue of the Coleoptera Chrysomelidae of Catalonia , I. Cryptocephalinae A list of the sixty-five species of Cryptocephalinae Chrysomelids inhabiting Catalo- nia is reported as a contribution to the Catalogue of Iberian Chrysomelidae. The Iberian distribution and host plant records are also briefly summarized. These species belong to the following genera: Stylosomus ( 3), Pachybrachis (12) and Cryptocephalus (50). Cryp- tocephalus sexpunctatus ( L.), C. nitidulus F., C. parvulus Mull., C. mayeti Mars. and C. pi- ni (L.) are new records for the Iberian Peninsula though the first three seem to be strictly restricted to the Central Pyrenees of Catalonia. Des de fa uns dcu anys he anat reunint lins, es a dir, no seguim un ordre filogene- una col-lcccio de crisomelids iberics, prin- tic des de Ics subfamilies mes primitives cipalment de Catalunya, que crec que po- perque existeixen dues monografies re- den servir per a fer un cataleg de les espe- cents de revisio en l'ambit europeu dels cies catalanes d'aqucsta famflia. Dissorta- generes mes importants del grup, Crvpto- dament, no tenim encara cap mena de ca- cephalus (BURLINI, 1955) i Pachvbrachis taleg dels crisomelids iberics, corn tampoc (BURLINI, 1968), que faciliten molt la iden- no el tcnim de moltes altres families de tificacio de la quasi totalitat de les espe- coleopters o d'insectes en general. L'unic cies d'ambdos generes. Els Stylosomus son treball de conjunt sobre crisomelids ibe- els 6nics criptocefalins europeus pendents rics es el de JOLIVET (1953), relatiu a la encara de revisio, pero com que es ttracta fauna de les Balears, molt meritori pero d'un genere amb poques especies catala- que convindria revisar i ampliar en certs nes no planteja gaires dificultats. aspectes. Per aixo creiem que el coneixe- Els estudis sobre els criptocefalins ibe- ment do quines son les especies de la nos- rics han estat sempre fragmentaris. A part tra fauna es una tasca previa indispensa- dels dos treballs ja esmentats de Burlini ble en l'aprofundiment de les peculiaritats i del de Jolivet, que incideixen d'una ma- zool6giques i ecologiques dels crisomelids nera molt tangencial sobre la fauna iberi- a Catalunya. ca, alguns autors espanyols o estrangers Comencem l'elaboraci6 d'aquest cataleg han publicat recentment dades sobre els dels crisomelids catalans pels criptocefa- criptocefalins (COBOS, 1949, 1958; CODINA * Departament de Genetica. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Barcelona, 7. 65 PAUii.i.\ 1961, 1963a, 1963b; DWCORDI, 1976; bre blots tcndres de I'alzina, Qucrcus ilex. DACCORDI & PETITFIERRE, 1977; PLAZA IN- Element propi del Mediterrani occidental. FANTE, 1979), pero manca encara un trcball de conjunt com el que ens proposem dur 3. S. minutissimus GERMAR 1823 a terme. El material utilitzat per a publicar Barcelona: Collformic, Santa Fe del aquest cataleg procedeix principalment de Montseny, Tagamancnt (Petitpierre). la colleccio del Museu de Zoologia de Bar- Girona: Llagostcra (Petitpierre). celona (MZB) i de ]a nostra propia col- Comu durant el juny i el juliol sobre el leccio, pero tambe hem examinat la collec- bruc, Erica arborea. Distribuit per l'Euro- cio de J. Vives, a Tcrrassa i una part de pa mediterrania. la de l'Instituto Espanol de Entomologia a Madrid (IEE). Agraeixo molt sincera- ment 1'ajut de F. Espanol, ex-director del PACHHYBRACIIIS CHEVROLAT 1836 Museu de Zoologia de Barcelona, i d'A. Compte, cncarregat de la col•leccio de co- 4. P. pradensis MARSEUL 1875 leopters de l'Instituto Espanol de Ento- mologia, per facilitar-me faeces a les col- Barcelona: Guardiola de Berga (MZB). leccions d'aquests centres, i tambe a tots Tarragona: Valls (MZB). els companys i collegues que m'han cedit Lleida: S. Guim (MZB); Gerri de la o deixat per a determinar exemplars de Sal, la Seu d'Urgell (Burlini). crisomelids, d'aquest o d'altres grups. L'ordre de les especies del present cata- Especie del sud de Franca, nord d'Italia leg es el proposat per BURLINI (1955, 1968), i de diverses localitats iberiques (BURLINI, per als Cryptocephalus i Pachybrachis; pel 1968). Citada sobre diverses plantes hoste, que fa rcferencia als Stvlosornus, hem se- les Artemisia semblen, pero, csser el seu guit l'ordre d'especies del cataleg WINKLER hoste preferit. (1929). La nomenclatura toponimica es la del a Nomcnclator de pobles i poblats de 5. P. petitpierrei DACCORDi 1976 Catalunya» (Ed. Aedos, Barcelona, 3a. ed.). Boll. Mus. Civ. St. Nat. Verona 3: 595- Hem prescindit d'incloure les sinonimies 597. i cls articles on es descriu cada especie Barcelona: Esplugues de Llobregat, la perque es poden trobar a les monografies Garriga (Petitpierre). dc Burlini ja indicades o en el Coleoptero- ruin Catalogus de Junk. Tan sols quan Especie descrita sobre els exemplars de aquesta informacio no es suficient es fa la Garriga i altres d'Escatron (Saragossa). referencia a la corresponent sinonimia i Es troba tot l'estiu sobre Artemisia cain- bibliografia. pestris. 6. P. simius MARSEUL 1875 CRYPTOCEPHALINAE Barcelona: Centelles (MZB). Lleida: Montan de Tost, Tuixent (Mu- STYLOSOMUS SUFFRIAN 1848 seu Zoologia Barcelona). 1. S. tamaricis HERRICH-SCHAFFER 1838 Especie nord-africana de la qual existei- xen molt poques citacions iberiques i una Girona: Empuries (Petitpierre). cola del sud de Franca (BuRLINI, 1968). Frequent sobre Tamarix gallica pel juny hieroglyphicus LAICHARTING 1781 i juliol. Especie circummediterrania. 7. P. Barcelona: Sant Fcliu de Llobregat 2. S. ilicicola SUFFRIAN 1848 (MZB), la Garriga, Sant Marti de (Petitpierre). Barcelona: La Garriga (Petitpierre). Tous Castcll del Remci, la Seu d'Ur- Tarragona: Valls (MZB); Querol, 1'Es- Lleida: gell, Vansa (Petitpierre); Organya, pluga de Francoli (Petitpierre). la Girona: Breda (Doguet). Sant Llorenc dell Morunys (MZB); Prats i Sampsor (Vinolas); Les Es troba des de 1'abril fins al juliol so- (MZB). 66 l`s cl Pachvbrachis mes frequent a Cata- 13. P. piciis Wrist. 1882 lunya, on es troba des de Ies terres baixes Barcelona : Santa Fe del Montseny fins a uns 1.000 m d'altitud, sobre els sal- (Petitpierre). zes (Salix spp.). Nosaltres l'hem capturat especialment sobre S. eleagnos, durant tot Forma classificada per DACCORDI (1976) l'estiu. Esta distribuit per tot Europa i corn <<prope >) picus, trobada en un sol nord d'Africa. Se li coneixen moltes cita- exemplar mascle sobre Salix eleagnos. tions ibcriques (BURLINI, 1968). 14. P. antigae WEISE 1900 8. P. catalonicus BURLINI 1968 Barcelona: Balenya, Centelles (MZB). Barcelona: Centelles, Fonts de Giscla- reny (MZB). Endemisme ibcric quc deu ser molt rar, Llcida: Ponts, Llavorsi, Sant Llorenc puix que no s'ha tornat a trobar des de dcls Morunys, Tuixent (MZB); la Seu la seva descripcio. BuRLINI (1968) tambe d'Urgell, la Vansa (Petitpierre). 1'assenyala de la Sierra de Segura (Jaen). Esta distribuit pel Pirincu i Pre-pirineu 15. P. (Chloropachvs) azureus SUFFRIAN catala, i arriba fins al Pirineu frances. Co- 1968 lonitza els salzes, Salix spp., i es troba tot l'cstiu, pero no es gairc abundant. Barcelona: Valldoreix, el Brull (Mu- seu Zool. Barcelona); la Garriga 9. P. kraatzi WEISE 1882 (Petitpierre). Lleida: Avellanet (Petitpierre); Prats Llcida: Viclla (Vives). i Sampsor (Vinolas). Especie coneguda de bastants localitats Es captura el mes de maig i juny, pero ibcriques (BuRLINI, 1968). a la Cerdanya es pot trobar fins I'agost. Es citat dc moltes localitats ibcriques, excep- P. planifrons WAGNER 10. 1927 te de Galicia i regio cantabrica. Sembla Lleida: La Scu d'Urgell ( Burlini). que viu sobre l'alzina exclusivament. S'es- ten tambe pel sud de Franca i el Marroc. BI'RLINI ( 1968) el cita d'una localitat de Logrono i d'una altra de Teruel , a part de la citacio catalana . A Espanya sembla que CRYPTOCEPHALUS GEOFFROY 1764 viu sobre els brucs, Erica spp., pero a Fran- ca sobre Genista spp. 16. C. quadripunctatus OLIVIER 1791 11. P. tessellatus OLIVER 1791 Barcelona: Tcrrassa (Vives); Sant Llo- renc de Munt (Espuny, Petitpierre); Girona: Hostalets do Bas (MZB); Vi- 1'Ametlla, la Garriga, Canoves (Pe- dra (Petitpierrc). titpierre); Rubi, Balenya (MZB); la Puda de Montserrat, Seva, Santa Fe Es una especie xerofila, que viu sobre del Montseny, Collformic, Tavertet, Salix, Quercus spp., Corylus avellana i Eri- Pruit, Sant Sadurni d'Osomort, Coll- ca arborea (BURLINI, 1968). suspina, Sant Miquel Sesperxes (Pe- titpierre). 12. P. hippophaes SuFFRIAN 1848 Tarragona: Valls (MZB); Albiol, la Ri- Girona: Planoles (Petitpierre ); Puig- ba, la Mussara, Mont-ral (Alonso de cerda, Camprodon ( Burlini). Medina); Sant Magi de Brufaganya (Petitpierre). Segons BURLINI (1968) es una especie hi- Lleida: Montan de Tost, Montfcrrer, grofila propia de 1'Europa central que s'es- Vall de Tabescan, Pla de I'Artiga ten tambe per Ies muntanyes de I'Europa (Petitpierre). meridional. L'hem trobada sempre en gran Girona: Sant Aniol de Finestres (Vi- nombre sobre Salix eleagnos. No la conei- ves); Sant Jaume de Llierca (Pe- xem d'altres localitats ibcriques fora del titpierre); Girona (Vives); Olot, Lli- Pirincu. via (MZB); Vidra, Queralbs, Port de Toses (Pctitpierre). 67 Molt frequent a Catalunya, principal- Junk, de 1976, amb la inancga, sobre ar- ment a les arees muntanyenques ; sobre al- busts. Ls citada del Pirineu fiances, Euro- zines i roures ( Quercus sp..), des de maig pa central i septentrional . Viu sobre les fins a l'agost. mateixes plantes que l'especie anterior. MARSEUL ( 1875) l'assenyala sobre Lavan- dula, pero nosaltres no Them trobat mai 20. C. pominorum BURLINI 1948 sobre aquestes labiades. No tenim conei- Barcelona: Sant Boi de Llobregat, Va- xenga d'altres citacions iberiques a part llirana, Collbato (MZB); Montser- de les catalanes . Distribuit pel Pirineu, rat (Vives); el Figuero (Vives); la Alps occidentals i els Balcans .
Load more

Recommended publications
  • Geozona 136 Queralbs-Núria
    Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 136 QUERALBS - NÚRIA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL En aquesta geozona es poden reconèixer els materials més inferiors del Pirineu: gneis i materials de la sèrie cambro-ordoviciana, que plantegen un seguit de problemes geològics d’interès. L’edat dels gneis, el seu origen i relació amb els materials de la sèrie cambro-ordoviciana són objecte de controvèrsia i constitueixen un dels principals problemes de la geologia dels materials hercinians del Pirineu. D’altra banda l’edat dels materials cambro-ordovicians tampoc està ben establerta, atès el seu caràcter azoic, i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquests materials són els més antics d’aquest sector, però són els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambro-ordoviciana. Voltants del Santuari de Núria. Foto: J.M. Casas. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. La Farga - Central de Daió de Baix 2. Gorges de Núria 3. Santuari de Núria 4. Pic de Noufonts Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural COMARCA: Ripollès MUNICIPI(S): Queralbs DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona està situada a la part alta de la vall de Ribes, entre el poble de Queralbs, al Sud, i el Pic del Noufonts al Nord.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca Del Ripollès: Des De Campdevanol a Ribes De Freser, Queralbs I a Planès De R
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 413 - setembre del 2011 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 4 DE JULIOL DEL 2010 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Per Josep M. Mata-Perelló ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el de Vilamalla a la Mina Saragossa; i com des d´aquesta fins al Pla de les Barraques. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per tres dels seus sectors més representatius: en concret pel Mantell del Cadí, per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser, i també per la Zona Axial, pròpiament dita.
    [Show full text]
  • La Reserva Nacional De Caça Freser-Setcases
    isard*:Maquetación 1 30/11/10 12:20 Página 2 Tel. 872 975 000 975 872 Tel. Vives iJordiXifra Jordi JordiCalaf, Turró, Marta Il·lustracions: 17002 Girona 17002 C/ Pompeu Fabra, 1 Fabra, Pompeu C/ Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases Caça de Nacional Reserva www.mediambient.gencat.cat Vall de Ribes 00 42 567 93 Telèfon: 08017 Barcelona 08017 Les reserves nacionals de caça Las reservas nacionales de caza National Hunting Reserves Com arribar-hi 80 Roux, Dr. C/ Les reserves nacionals de caça són zones geogràficament Las reservas nacionales de caza son zonas geográficamente delimitadas Per carretera, la Reserva disposa de tres entrades principals, una per Cinegètiques d’Activitats Àrea National hunting reserves are geographically delimited areas, with Natural Medi del General Direcció delimitades declarades per llei, de característiques singulars i declaradas por ley, de características singulares y sujetas a un régimen singular features and subject to a particular hunting regime, declared la vall de Camprodon i dues per la vall de Ribes. subjectes a un règim cinegètic especial, que van ser declarades a fi cinegético especial, que fueron declaradas a fin de promover, fomentar, Vall de Camprodon: as such by law in order to promote, foster, conserve and protect certain Habitatge i de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies conservar y proteger determinadas especies de fauna salvaje Des de Barcelona: Barcelona-Vic-Ripoll (ctra. C-17), Ripoll-Camprodon- species of native wild fauna, subordinating to this end their possible Ambient Medi de Departament de fauna salvatge autòctona, subordinant a aquesta finalitat el seu autóctona, subordinando a esta finalidad su posible aprovechamiento Vilallonga de Ter/Setcases (agafant la carretera C-26 i continuant per la exploitation for hunting, to guarantee the continuity and improvement Catalunya de Generaliata possible aprofitament cinegètic, de manera que es garantís la cinegético, de forma que se garantizase la continuidad y mejora de sus of their populations.
    [Show full text]
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA FEBRERO 2018 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 38 2 6 4 3 9 14 2 3 3 28 2 AIGUAVIVA 12 4 3 3 2 2 1 9 ALBANYA 11 3 3 4 1 1 1 8 1 ALBONS 33 2 4 9 1 6 11 1 4 4 24 ALP 35 1 5 8 10 11 1 2 5 27 AMER 84 1 14 27 2 18 22 2 25 12 41 4 ANGLES 261 7 41 87 8 49 69 10 43 41 146 21 ARBUCIES 302 13 31 87 8 70 93 29 61 14 178 20 ARGELAGUER 18 6 2 1 2 7 3 1 14 ARMENTERA, L' 37 4 6 3 13 11 5 1 30 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 47 5 7 5 4 10 16 6 6 33 2 BANYOLES 801 37 143 210 40 182 189 56 135 54 499 57 BASCARA 40 2 5 11 1 12 9 2 3 3 31 1 BEGUR 159 8 29 38 7 35 42 2 15 15 126 1 BELLCAIRE D'EMPORDA 34 1 4 11 5 13 2 2 6 22 2 BESALU 63 11 9 2 23 18 2 12 3 46 BESCANO 168 5 28 29 5 31 70 34 13 114 7 BEUDA 11 4 2 3 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 745 29 140 163 25 208 180 50 68 60 506 61 BIURE 10 4 2 4 1 3 6 BLANES 3.134 189 524 629 140 719 933 83 198 245 2.458 150 BOADELLA I LES ESCAULES 9 1 3 1 4 1 8 BOLVIR 14 1 3 4 1 5 1 2 1 10 BORDILS 59 2 11 17 3 13 13 1 18 5 29 6 BORRASSA 29 1 7 4 2 7 8 2 4 23 BREDA 189 4 22 59 3 31 70 4 48 16 111 10 BRUNYOLA 11 2 4 2 3 2 3 6 CABANELLES 18 1 6 3 4 4 3 2 1 10 2 CABANES 50 1 11 14 1 11 12 5 2 2 40 1 CADAQUES 97 6 22 17 4 31 17 5 6 85 1 CALDES DE MALAVELLA 369 16 57 88 17 86 105 11 38 31 272 17 CALONGE 596 21 104 153 23 124 171 19 41 76 425 35 CAMOS 23 2 4 6 3 8 5 2 16 CAMPDEVANOL 112 6 14 23 3 19 47 2 26 4 76 4 CAMPELLES 1 1 1 CAMPLLONG
    [Show full text]
  • El Conseller Recoder Inaugura El Nou Pavelló Congost De Granollers, Dins
    Comunicat de premsa L’ACA finalitza prop de 100 actuacions a Girona per adequar diversos trams fluvials afectats pels aiguats de la passada tardor Actualment hi ha 30 treballs que estan en curs a les conques del Ter, el Daró i la Muga i que estan sent desenvolupats per nou brigades que actuen de manera simultània La totalitat de les mesures, arran dels aiguats d’octubre i novembre, estaran enllestides a principis de la primavera Es preveu destinar més de 4 milions d’euros en totes les actuacions L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha finalitzat prop de 100 actuacions de manteniment i conservació de lleres a les conques dels rius Ter, Daró i Muga, a causa de les llevantades registrades en el territori català durant els mesos d’octubre i novembre. Les pluges intenses i continuades van provocar la caiguda d’arbres i l’acumulació de vegetació en diversos trams fluvials, la qual cosa ha requerit ràpides actuacions Treballs ja finalitzats al riu Ter, entre per a minimitzar el risc de Ripoll i Campdevànol. desbordaments. En total es preveu que es destinin més de 4 milions d’euros en els treballs. Mesures a la conca del Ter (llevantada del mes d’octubre) A la conca del riu Ter, amb els treballs iniciats a partir del passat octubre, ja s’han executat i finalitzat un total de 87 actuacions repartides entre 18 municipis de les comarques del Ripollès i d’Osona: Setcases, Queralbs (4), Vilallonga de Ter, Ribes de Freser (8), LLanars (2), Sant Joan de les Abadesses (8), Campdevànol (11), Camprodon (2), Gombrèn (2), Manlleu (12), Montesquiu, Orís (2), Ripoll (17), Roda de Ter (4), Sant Pau de Seguries, Sant Quirze de Besora (3), Sant Vicenç de Torelló (3), Torelló (2), Vilallonga de Ter (3).
    [Show full text]
  • Queralbs I Toses, a Punt Per Llurs Festes Majors
    È ELNÚM. 687 ANY XIII RIPOLLDijous, 20 de juliol de 2017 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25E ABRIL CHINCHILLA Engeguen les obres del nou IE de Sant Joan El projecte és àmpliament recolzat per tots els sectors: La previsió és d’onze mesos d’obres i que el curs 2018- Ajuntament, Institut Escola i AMPA 19 ja pugui acollir els primers alumnes de secundària ARREUP3 ARREUP19a21 XAVIER ROURA Queralbs i Toses, a punt per llurs Festes Majors EL RIPOLLÈS ARREUP7 Ja s’han iniciat les obres de descontaminació dels terrenys de Can Ribalaigua; s’espera tenir l’escola enllestida per al curs 2018-19 EMPRESA DE SERVEIS INFORMÀTICS DE LA ZONA DEL RIPOLLÈS REQUEREIX: · Persona per a realitzar tasques Administratives i Comercials amb coneixements bàsics de Gestió. · Disponibilitat per desplaçar-se. · Carnet de conduir i vehicle. EL MERCATP22 ESPORTSP33 ESPORTSP38 OFEREIX: · Estabilitat laboral. Dies de cursos i El Torneig de Neix l’Esquella · Formació de productes. festivals de Futbol Sala de Community amb · Cartera de clients. · Retribució variable segons perfil (fix + variable). música a Ripoll i Ripoll s’apropa a una cursa de a Camprodon la gran final BTT sota el braç ENVIAR CURRICULUMS A: [email protected] Dijous, 20 de juliol de 2017 P2TALAIA EL RIPOLLÈS GALLS Divendres es penjaran els records compartits de Ripoll Cal refrescar-nos Un usuari de la nova rotonda QUIM I TXELL de Ripoll, a l’alçada de la benzi- nera, ha alertat que sovint no es fan servir els intermitents per girar. Potser cal refrescar-nos i, no precisament, amb aigua. Fora d’hores Hi ha coses que, potser som sabatots, se’ns escapen de l’enteniment.
    [Show full text]
  • 04M Sistema10 Tcm32-37801.Pdf
    159 Eix del Ter Eix delTer Sistema 10. Ripollès 160 Eix delTer Definició del sistema i emmarcament territorial s’ha inclòs al Pla director d’estacions de muntanya perquè allotja les dues estacions de muntanya més orientals dels Pirineus cata- El sistema Ripollès constitueix el sistema més oriental del lans: Vallter 2000 i Vall de Núria. Aquesta última és, a més, una de present estudi. Està situat sobre l’eix vertebrador del Ter, i no s’in- les més antigues de Catalunya (any d’obertura: 1947). clou al Pla territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, donat que es troba ja fora d’aquestes demarcacions geogràfiques. El sistema Ripollès El sistema Ripollès es defineix al present estudi incloent 11 muni- Dominis esquiables 161 cipis de la comarca del Ripollès. La seva delimitació física, que es Eix delTer troba representada a l’esquema adjunt, s’ha efectuat incorporant- El sistema Ripollès inclou, com s’ha dit, dues estacions de hi aquells municipis que tenen una vinculació directa, sigui de muntanya: Vall de Núria i Vallter 2000. El plànol IN 10-1 inclou l’es- tipus geogràfic, econòmic o de connectivitat amb alguna de les tat actual del sistema a escala 1:50.000: dominis esquiables exis- estacions de muntanya que inclou el sistema. L’extensió total del tents i àrees amb algun tipus de protecció especial. conjunt és de 54.700 ha. Vall de Núria El sistema Ripollès presenta una marcada bipolaritat, amb dues poblacions —Ribes de Freser i Camprodon—, que constitueixen El plànol IN 10-2 inclou, a escala 1:25.000, el domini actual els nuclis capçalera i motors econòmics de les valls que acullen les de l’estació de Vall de Núria, amb la dotació existent de pistes i dues estacions de muntanya.
    [Show full text]
  • La Ruta Del Ter La Zona Fronteriza España-Francia-Andorra
    estrategias conjuntas a favor del desarrollo territorial sostenible. territorial desarrollo del favor a conjuntas estrategias actividades económicas, sociales y medioambientales transfronterizas a través de de través a transfronterizas medioambientales y sociales económicas, actividades La Ruta del Ter la zona fronteriza España-Francia-Andorra. Su ayuda se concentra en el desarrollo de de desarrollo el en concentra se ayuda Su España-Francia-Andorra. fronteriza zona la 2014-2020). El objetivo del POCTEFA es reforzar la integración económica y social de de social y económica integración la reforzar es POCTEFA del objetivo El 2014-2020). 01 10 19 28 (FEDER) a través del Programa Interreg V-A España-Francia-Andorra (POCTEFA (POCTEFA España-Francia-Andorra V-A Interreg Programa del través a (FEDER) LA RUTA DEL TER és una ruta senderista i cicloturística que enllaça dos pols d’atracció turística El proyecto ha sido conanciado al 65% por el Fondo Europeo de Desarrollo Regional Regional Desarrollo de Europeo Fondo el por 65% al conanciado sido ha proyecto El com són els Pirineus i la Costa Brava mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter Cap�aleres del Ter Parc del Castell La geologia de Illa de Pedret i bosc de Can i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, podreu observar i del Freser de Montesquiu Guilleries i Collsacabra Salvatella una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història, la gastronomia i les tradicions www.ceinr.cat www.parcs.diba.cat/web/montesquiu www.saucollsacabra.cat www.girona.cat de cada municipi per on passa la ruta.
    [Show full text]
  • Centrales Hidroeléctricas Del Alto Freser (Queralbs) Y Brutau (Vilallonga De Ter) 1900-1910
    LAS CENTRALES HIDROELÉCTRICAS DEL ALTO FRESER (QUERALBS) Y BRUTAU (VILALLONGA DE TER) 1900-1910. UNAS OBRAS PIONERAS EN CATALUÑA Jaume Font Garolera Profesor titular (Análisis Geográfico Regional) Departament de Geografía Física i Anàlisi Geogràfica Regional Universitat de Barcelona [email protected] Las centrales hidroeléctricas del Alto Freser (Queralbs) y Brutau (Vilallonga de Ter) 1900-1910. Unas obras pioneras en Cataluña (Resumen) Desde finales del siglo XIX Cataluña se erige en una de las regiones pioneras en el uso de la energía eléctrica en España y Europa. La electricidad se obtenía inicialmente en centrales térmicas pero pronto se descubrió el potencial de los ríos catalanes, comenzando su explotación por el Llobregat y el Ter, los ríos pirenaicos más cercanos a Barcelona. En este ámbito, las centrales del alto Freser (Daió) y Brutau, en el alto Ter, constituyen un buen ejemplo del empuje adquirido por la hidroelectricidad al comenzar el siglo XX. Ambas obras surgen de iniciativas y capitales locales y requirieron de la realización de complejos trabajos de ingeniería en un medio de alta montaña. Son obras que se adelantan unos años a las grandes empresas que impulsaron decisivamente la electrificación catalana: Energía Eléctrica de Cataluña y Barcelona Traction Light and Power, creadas en 1911. Los ejemplos analizados reflejan también la capacidad de innovación, dinamismo y difusión territorial de la industria catalana al comienzo del siglo XX. Palabras clave: Innovación, hidroelectricidad, electrificación, industrialización, Catalunya, The hidroelectric power stations of High Freser river (Queralbs) and Brutau (Villalonga de Ter), 1900-1910. Two pioneering works in Cataloniam (Abstract) Since the end of the Nineteenth Century Catalonia set up as one of the pioneering regions in the use of electric energy in Spain and Europe.
    [Show full text]
  • Els Aprofitaments Del Freser 1 Afluents Entre El 1871 1 El 1924
    ELS APROFITAMENTS DEL FRESER 1 AFLUENTS ENTRE EL 1871 1 EL 1924 Els segles XIX i XX els nostres rius es veuen sotmesos a un gran aprofitament, industrial J,, ~~~t i olivella primer i hidroel&ctric després, queja van intentar regular les Corts de Cadis, amb una Reial Ordre de 14 de mar$ de 1846 que fixa les regles per a les concessions administrati- ves, ampliada els anys 1863 (concessió de cahals), 1866 (previsió dels mateixos), el mateix 1866 amb la Llei de 3 d'agost, i amb la Llei de 20 de febrer de 1870 amb el Reglament de 20 de desembre. Arriba, per fi, la Llei de 13 de juny de 1879, que obre la via a I'expansió industrial de les ribes dels rius. Francesc Cambó, quan va ser Ministre de foment, l'any 1918, va limitar el període de les concessions. Aquest treball es complementa amb un altre d'igual dedicat al Ter i al Ritort, que vaig pre- sentar a la IX Assemblea d'Estudis del Comtat de Besalú, celebrada a Camprodon el 21 de setembre del 2002, i amb uns apendixs de la Cerdanya i 1'Alt Empordi. És fruit del buidatge de la serie 4.1.4 "Usos i aprofitaments d'Aigües i ports" del fons del Govern civil de 1'Arxiu Histbric de Girona pel que fa a la part del Pirineu. Cal dir que en total la serie conté 498 expedients, que van del 1865 al 1924,4 dels quals corresponen a Queralbs, 2 a Pardines, 1 a Toses, 25 a Ribes, 1 a Campelles, 15 a Campdevinol, 1 a Gombren i 28 a Ripoll.
    [Show full text]