Butll. Inst . Cat. Hist. Nat., 45 (Sec. Zool., 3): 65-76. 1980 CATALEG DELS COLEOPTERS CRISOMELIDS DE CATALUNYA, 1. CRYPTOCEPHALINAE E. Petitpierre * Rebut: mare 1980 SUMMARY Catalogue of the Coleoptera Chrysomelidae of Catalonia , I. Cryptocephalinae A list of the sixty-five species of Cryptocephalinae Chrysomelids inhabiting Catalo- nia is reported as a contribution to the Catalogue of Iberian Chrysomelidae. The Iberian distribution and host plant records are also briefly summarized. These species belong to the following genera: Stylosomus ( 3), Pachybrachis (12) and Cryptocephalus (50). Cryp- tocephalus sexpunctatus ( L.), C. nitidulus F., C. parvulus Mull., C. mayeti Mars. and C. pi- ni (L.) are new records for the Iberian Peninsula though the first three seem to be strictly restricted to the Central Pyrenees of Catalonia. Des de fa uns dcu anys he anat reunint lins, es a dir, no seguim un ordre filogene- una col-lcccio de crisomelids iberics, prin- tic des de Ics subfamilies mes primitives cipalment de Catalunya, que crec que po- perque existeixen dues monografies re- den servir per a fer un cataleg de les espe- cents de revisio en l'ambit europeu dels cies catalanes d'aqucsta famflia. Dissorta- generes mes importants del grup, Crvpto- dament, no tenim encara cap mena de ca- cephalus (BURLINI, 1955) i Pachvbrachis taleg dels crisomelids iberics, corn tampoc (BURLINI, 1968), que faciliten molt la iden- no el tcnim de moltes altres families de tificacio de la quasi totalitat de les espe- coleopters o d'insectes en general. L'unic cies d'ambdos generes. Els Stylosomus son treball de conjunt sobre crisomelids ibe- els 6nics criptocefalins europeus pendents rics es el de JOLIVET (1953), relatiu a la encara de revisio, pero com que es ttracta fauna de les Balears, molt meritori pero d'un genere amb poques especies catala- que convindria revisar i ampliar en certs nes no planteja gaires dificultats. aspectes. Per aixo creiem que el coneixe- Els estudis sobre els criptocefalins ibe- ment do quines son les especies de la nos- rics han estat sempre fragmentaris. A part tra fauna es una tasca previa indispensa- dels dos treballs ja esmentats de Burlini ble en l'aprofundiment de les peculiaritats i del de Jolivet, que incideixen d'una ma- zool6giques i ecologiques dels crisomelids nera molt tangencial sobre la fauna iberi- a Catalunya. ca, alguns autors espanyols o estrangers Comencem l'elaboraci6 d'aquest cataleg han publicat recentment dades sobre els dels crisomelids catalans pels criptocefa- criptocefalins (COBOS, 1949, 1958; CODINA * Departament de Genetica. Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes, 585. Barcelona, 7. 65 PAUii.i.\ 1961, 1963a, 1963b; DWCORDI, 1976; bre blots tcndres de I'alzina, Qucrcus ilex. DACCORDI & PETITFIERRE, 1977; PLAZA IN- Element propi del Mediterrani occidental. FANTE, 1979), pero manca encara un trcball de conjunt com el que ens proposem dur 3. S. minutissimus GERMAR 1823 a terme. El material utilitzat per a publicar Barcelona: Collformic, Santa Fe del aquest cataleg procedeix principalment de Montseny, Tagamancnt (Petitpierre). la colleccio del Museu de Zoologia de Bar- Girona: Llagostcra (Petitpierre). celona (MZB) i de ]a nostra propia col- Comu durant el juny i el juliol sobre el leccio, pero tambe hem examinat la collec- bruc, Erica arborea. Distribuit per l'Euro- cio de J. Vives, a Tcrrassa i una part de pa mediterrania. la de l'Instituto Espanol de Entomologia a Madrid (IEE). Agraeixo molt sincera- ment 1'ajut de F. Espanol, ex-director del PACHHYBRACIIIS CHEVROLAT 1836 Museu de Zoologia de Barcelona, i d'A. Compte, cncarregat de la col•leccio de co- 4. P. pradensis MARSEUL 1875 leopters de l'Instituto Espanol de Ento- mologia, per facilitar-me faeces a les col- Barcelona: Guardiola de Berga (MZB). leccions d'aquests centres, i tambe a tots Tarragona: Valls (MZB). els companys i collegues que m'han cedit Lleida: S. Guim (MZB); Gerri de la o deixat per a determinar exemplars de Sal, la Seu d'Urgell (Burlini). crisomelids, d'aquest o d'altres grups. L'ordre de les especies del present cata- Especie del sud de Franca, nord d'Italia leg es el proposat per BURLINI (1955, 1968), i de diverses localitats iberiques (BURLINI, per als Cryptocephalus i Pachybrachis; pel 1968). Citada sobre diverses plantes hoste, que fa rcferencia als Stvlosornus, hem se- les Artemisia semblen, pero, csser el seu guit l'ordre d'especies del cataleg WINKLER hoste preferit. (1929). La nomenclatura toponimica es la del a Nomcnclator de pobles i poblats de 5. P. petitpierrei DACCORDi 1976 Catalunya» (Ed. Aedos, Barcelona, 3a. ed.). Boll. Mus. Civ. St. Nat. Verona 3: 595- Hem prescindit d'incloure les sinonimies 597. i cls articles on es descriu cada especie Barcelona: Esplugues de Llobregat, la perque es poden trobar a les monografies Garriga (Petitpierre). dc Burlini ja indicades o en el Coleoptero- ruin Catalogus de Junk. Tan sols quan Especie descrita sobre els exemplars de aquesta informacio no es suficient es fa la Garriga i altres d'Escatron (Saragossa). referencia a la corresponent sinonimia i Es troba tot l'estiu sobre Artemisia cain- bibliografia. pestris. 6. P. simius MARSEUL 1875 CRYPTOCEPHALINAE Barcelona: Centelles (MZB). Lleida: Montan de Tost, Tuixent (Mu- STYLOSOMUS SUFFRIAN 1848 seu Zoologia Barcelona). 1. S. tamaricis HERRICH-SCHAFFER 1838 Especie nord-africana de la qual existei- xen molt poques citacions iberiques i una Girona: Empuries (Petitpierre). cola del sud de Franca (BuRLINI, 1968). Frequent sobre Tamarix gallica pel juny hieroglyphicus LAICHARTING 1781 i juliol. Especie circummediterrania. 7. P. Barcelona: Sant Fcliu de Llobregat 2. S. ilicicola SUFFRIAN 1848 (MZB), la Garriga, Sant Marti de (Petitpierre). Barcelona: La Garriga (Petitpierre). Tous Castcll del Remci, la Seu d'Ur- Tarragona: Valls (MZB); Querol, 1'Es- Lleida: gell, Vansa (Petitpierre); Organya, pluga de Francoli (Petitpierre). la Girona: Breda (Doguet). Sant Llorenc dell Morunys (MZB); Prats i Sampsor (Vinolas); Les Es troba des de 1'abril fins al juliol so- (MZB). 66 l`s cl Pachvbrachis mes frequent a Cata- 13. P. piciis Wrist. 1882 lunya, on es troba des de Ies terres baixes Barcelona : Santa Fe del Montseny fins a uns 1.000 m d'altitud, sobre els sal- (Petitpierre). zes (Salix spp.). Nosaltres l'hem capturat especialment sobre S. eleagnos, durant tot Forma classificada per DACCORDI (1976) l'estiu. Esta distribuit per tot Europa i corn <<prope >) picus, trobada en un sol nord d'Africa. Se li coneixen moltes cita- exemplar mascle sobre Salix eleagnos. tions ibcriques (BURLINI, 1968). 14. P. antigae WEISE 1900 8. P. catalonicus BURLINI 1968 Barcelona: Balenya, Centelles (MZB). Barcelona: Centelles, Fonts de Giscla- reny (MZB). Endemisme ibcric quc deu ser molt rar, Llcida: Ponts, Llavorsi, Sant Llorenc puix que no s'ha tornat a trobar des de dcls Morunys, Tuixent (MZB); la Seu la seva descripcio. BuRLINI (1968) tambe d'Urgell, la Vansa (Petitpierre). 1'assenyala de la Sierra de Segura (Jaen). Esta distribuit pel Pirincu i Pre-pirineu 15. P. (Chloropachvs) azureus SUFFRIAN catala, i arriba fins al Pirineu frances. Co- 1968 lonitza els salzes, Salix spp., i es troba tot l'cstiu, pero no es gairc abundant. Barcelona: Valldoreix, el Brull (Mu- seu Zool. Barcelona); la Garriga 9. P. kraatzi WEISE 1882 (Petitpierre). Lleida: Avellanet (Petitpierre); Prats Llcida: Viclla (Vives). i Sampsor (Vinolas). Especie coneguda de bastants localitats Es captura el mes de maig i juny, pero ibcriques (BuRLINI, 1968). a la Cerdanya es pot trobar fins I'agost. Es citat dc moltes localitats ibcriques, excep- P. planifrons WAGNER 10. 1927 te de Galicia i regio cantabrica. Sembla Lleida: La Scu d'Urgell ( Burlini). que viu sobre l'alzina exclusivament. S'es- ten tambe pel sud de Franca i el Marroc. BI'RLINI ( 1968) el cita d'una localitat de Logrono i d'una altra de Teruel , a part de la citacio catalana . A Espanya sembla que CRYPTOCEPHALUS GEOFFROY 1764 viu sobre els brucs, Erica spp., pero a Fran- ca sobre Genista spp. 16. C. quadripunctatus OLIVIER 1791 11. P. tessellatus OLIVER 1791 Barcelona: Tcrrassa (Vives); Sant Llo- renc de Munt (Espuny, Petitpierre); Girona: Hostalets do Bas (MZB); Vi- 1'Ametlla, la Garriga, Canoves (Pe- dra (Petitpierrc). titpierre); Rubi, Balenya (MZB); la Puda de Montserrat, Seva, Santa Fe Es una especie xerofila, que viu sobre del Montseny, Collformic, Tavertet, Salix, Quercus spp., Corylus avellana i Eri- Pruit, Sant Sadurni d'Osomort, Coll- ca arborea (BURLINI, 1968). suspina, Sant Miquel Sesperxes (Pe- titpierre). 12. P. hippophaes SuFFRIAN 1848 Tarragona: Valls (MZB); Albiol, la Ri- Girona: Planoles (Petitpierre ); Puig- ba, la Mussara, Mont-ral (Alonso de cerda, Camprodon ( Burlini). Medina); Sant Magi de Brufaganya (Petitpierre). Segons BURLINI (1968) es una especie hi- Lleida: Montan de Tost, Montfcrrer, grofila propia de 1'Europa central que s'es- Vall de Tabescan, Pla de I'Artiga ten tambe per Ies muntanyes de I'Europa (Petitpierre). meridional. L'hem trobada sempre en gran Girona: Sant Aniol de Finestres (Vi- nombre sobre Salix eleagnos. No la conei- ves); Sant Jaume de Llierca (Pe- xem d'altres localitats ibcriques fora del titpierre); Girona (Vives); Olot, Lli- Pirincu. via (MZB); Vidra, Queralbs, Port de Toses (Pctitpierre). 67 Molt frequent a Catalunya, principal- Junk, de 1976, amb la inancga, sobre ar- ment a les arees muntanyenques ; sobre al- busts. Ls citada del Pirineu fiances, Euro- zines i roures ( Quercus sp..), des de maig pa central i septentrional . Viu sobre les fins a l'agost. mateixes plantes que l'especie anterior. MARSEUL ( 1875) l'assenyala sobre Lavan- dula, pero nosaltres no Them trobat mai 20. C. pominorum BURLINI 1948 sobre aquestes labiades. No tenim conei- Barcelona: Sant Boi de Llobregat, Va- xenga d'altres citacions iberiques a part llirana, Collbato (MZB); Montser- de les catalanes . Distribuit pel Pirineu, rat (Vives); el Figuero (Vives); la Alps occidentals i els Balcans .