Informe De Sostenibilitat Ambiental Del Pla Especial Urbanístic a L’Entorn De L’Estació Del Cremallera Al Terme Municipal De Queralbs (Ripollès)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Informe De Sostenibilitat Ambiental Del Pla Especial Urbanístic a L’Entorn De L’Estació Del Cremallera Al Terme Municipal De Queralbs (Ripollès) Informe de sostenibilitat ambiental del Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del Cremallera al terme municipal de Queralbs (Ripollès) Juliol 2010 IINFORME DE SOSTENIIBIILIITAT AMBIIENTAL DEL PLA ESPECIIAL URBANÍÍSTIIC A L’’ENTORN DE L’’ESTACIIÓ DEL CREMALLERA AL TERME MUNIICIIPAL DE QUERALBS (EL RIIPOLLÈS) MEMÒRIIA 1. INTRODUCCIÓ...............................................................................................3 1.1. Objecte i antecedents...........................................................................3 1.2. Context ...............................................................................................4 2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS .......6 2.1. Aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn..................................................................6 2.1.1. Medi físic.............................................................................................6 2.1.2. Medi biòtic.........................................................................................11 2.1.3. Medi antròpic.....................................................................................13 2.1.4. Definició de les àrees d’especial interès i vulnerabilitat ..........................18 2.2. Determinació d’objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental previstos en la normativa o per altres plans o programes aplicables........21 2.2.1. Objectius ambientals..........................................................................21 2.2.2. Planejament directriu..........................................................................22 2.3. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla .............29 2.3.1. Objectius del planejament ...................................................................29 2.3.2. Principis de sostenibilitat .....................................................................29 2.3.3. Definició dels objectius i criteris ambientals adoptats.............................30 3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA ......................................................................35 3.1. Descripció de les alternatives considerades ..........................................35 3.2. Anàlisi de cada alternativa d’acord amb els objectius i criteris ambientals38 3.3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada...............40 4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA .........................42 4.1. Contingut de l’Ordenació proposada ....................................................42 4.1.1. Classificació i qualificació del sòl actual................................................42 4.1.2. Descripció de la proposta....................................................................42 4.1.3. Ordenació proposada i repercussions significatives sobre el medi ambient ........................................................................................................45 4.2. Identificació i quantificació dels sòls objecte de la transformació i de les seves demandes ................................................................................47 4.3. Descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient .....................................................................47 5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’Ordenació proposada sobre el medi ambient............49 5.1. Ocupació i consum del sòl ..................................................................49 5.2. Cicle de l’aigua ..................................................................................49 5.2.1. Xarxa d’abastament i clavegueram ......................................................49 5.2.2. Aigües subterrànies i superficials.........................................................50 5.3. Ambient atmosfèric ............................................................................51 5.3.1. Contaminació de l’aire ........................................................................51 5.3.2. Contaminació acústica........................................................................51 5.4. Gestió dels materials i dels residus ......................................................52 5.5. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació.....................53 5.5.1. Mobilitat sostenible.............................................................................53 5.5.2. Il·luminació ........................................................................................53 5.5.3. Energia .............................................................................................53 5.6. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general .............................................................................................54 5.7. Qualitat del paisatge...........................................................................54 5.8. Socioeconomia ..................................................................................54 5.9. Connectivitat ecològica.......................................................................55 5.10. Verificació i justificació del compliment dels objectius ambientals............55 5.11. Avaluació global.................................................................................58 5.12. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes ..............59 5.12.1. Proposta de mesures ambientals en l’execució de les actuacions...........59 5.12.2. Criteris i recomanacions de cara al manteniment de les mateixes...........60 5.12.3. Paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva avaluació continuada..........................................................................61 6. SÍNTESI .......................................................................................................62 PLÀNOLS 1. Situació 1:25.000 2.1. Localització (topogràfic) 1:5.000 2.2. Localització (ortofotomapa) 1:5.000 3. Hidrografia 1:5.000 4. Infraestructures 1:5.000 5. Vulnerabilitat ambiental 1:5.000 6. Usos del sòl 1:2.000 7. Zonificació actual 1:1.000 8. Proposta Pla Especial 1:1.000 ANNEXOS 1. Document de referència del DMAiH Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 2 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Objecte i antecedents El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, estableix en l’article 70, que en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d’especificació que estableixi l’òrgan ambiental en el document de referència... establint el seu contingut mínim com el següent: Art. 70 L’informe de sostenibilitat ha de contenir: a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla. b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts f) Síntesi de l’estudi Com a antecedents, cal tenir en compte, que en l’àmbit on es desenvolupa el Pla Especial, actualment s’està executant un projecte de soterrament de la carretera GIV- 5217, que farà que s’elimini el pas a nivell que hi ha a l’estació del cremallera de Queralbs. Aquest projecte, a part de les obres en les infraestructures, comporta el moviment de terres a l’entorn de l’estació, i es preveu, que les terres sobrants s’acumulin a l’entorn de l’aparcament actual formant terrasses. El Pla Especial Urbanístic, preveu l’ordenació d’aquestes terrasses que actualment ja estan fetes, amb l’objectiu de construir o urbanitzar un aparcament a més de millorar l’edifici de l’estació i les andanes. Per poder desenvolupar aquesta implantació serà necessari tramitar un Pla Especial Urbanístic tal i com determina el recent aprovat Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP), aprovat definitivament el 2 de juny de 2010. En un inici, es va presentar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Girona l’”Informe de sostenibilitat ambiental preliminar del Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera del terme municipal de Queralbs", per tal que l’òrgan ambiental definís l’abast del present informe de sostenibilitat ambiental, tal com preveu l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme. En data de 13 de març de 2.010, s’ha rebut el document de referència del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en relació a l’amplitud i nivell de detall de l’estudi de sostenibilitat ambiental en el qual considera que cal valorar si el dimensionat de l’edifici previst és l’adequat d’acord amb la capacitat necessària i les estimacions fetes del Pla. Així, estableix les següents consideracions prèvies: · El document del POUP determina per al PEU d’ordenació de l’àmbit de l’estació de Queralbs la necessitat d’un edifici per a aparcament
Recommended publications
  • Geozona 136 Queralbs-Núria
    Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural GEOZONA 136 QUERALBS - NÚRIA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL En aquesta geozona es poden reconèixer els materials més inferiors del Pirineu: gneis i materials de la sèrie cambro-ordoviciana, que plantegen un seguit de problemes geològics d’interès. L’edat dels gneis, el seu origen i relació amb els materials de la sèrie cambro-ordoviciana són objecte de controvèrsia i constitueixen un dels principals problemes de la geologia dels materials hercinians del Pirineu. D’altra banda l’edat dels materials cambro-ordovicians tampoc està ben establerta, atès el seu caràcter azoic, i per això se’ls atribueix una edat cambriana i/o ordoviciana. Aquests materials són els més antics d’aquest sector, però són els que formen els relleus més alts. Aquest aparent paradoxa és deguda a la presència, entre altres estructures, de plecs de dimensions quilomètriques que han provocat l’aixecament d’aquests materials i la posterior erosió dels suprajacents. Cal destacar també la presència d’importants mineralitzacions d’As en els nivells més inferiors de la sèrie cambro-ordoviciana. Voltants del Santuari de Núria. Foto: J.M. Casas. GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 1. La Farga - Central de Daió de Baix 2. Gorges de Núria 3. Santuari de Núria 4. Pic de Noufonts Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural COMARCA: Ripollès MUNICIPI(S): Queralbs DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona està situada a la part alta de la vall de Ribes, entre el poble de Queralbs, al Sud, i el Pic del Noufonts al Nord.
    [Show full text]
  • Diagnosi D'espais Connectors De La Demarcació De Girona
    DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA SETEMBRE DE 2005 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONA DOCUMENT REALITZAT PER Josep Sala i Cullell Marta Sampedro i Cugota amb la col·laboració de Jordi Puig i Roca DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 3 ÍNDEX 1. Introducció 5 Antecedents 5 Metodologia 5 Tipologia dels espais 6 Prioritats 6 2. Fitxes dels espais connectors 7 Introducció a les fitxes descriptives 7 3. Cartografia 64 Índex dels espais connectors 1 Plana Ceretana 9 2 Coll de Pimorent 10 3 Ribes de l’Alt Segre 11 4 Camí ramader Alp – Ger 12 5 Tossal d’Isòvol i Olopte 13 6 La Molina 14 7 Entorns de Ribes 15 8 Llanars – Camprodon 16 9 St. Pau de Segúries – Camprodon (Creixenturri) 17 10 Vallfogona – Ogassa per Hostal de Rama 18 11 Catllar – Corones 19 12 Collada de Grats – Corones 20 13 Llosses – Ripoll (Farga de Beibé) 21 14 Collada de Capsacosta 22 15 Serra de St. Valentí – La Canya – Serra de l’Aiguanegra 23 16 Plana agrícola de la Vall d’en Bas 24 17 Vall de Bianya – Socarrats 25 18 Bosc de Tosca 26 19 Vall de la Serra – Roca Bellera 27 20 Sant Cosme 28 21 Túnels de Castellfollit 29 22 Rieres de l’Alta Garrotxa 30 23 Pla de Tapioles 31 24 Massís de les Salines – Massís de l’Albera 32 25 Albera – Cap de Creus 33 DIAGNOSI D’ESPAIS CONNECTORS 4 26 Cap de Creus – Aiguamolls de l’Alt Empordà 34 27 El Llobregat 35 28 La Muga 36 29 Anella Verda de Figueres – riu Manol i riera d’Àlguema 37 30 El Fluvià 39 31 Connectors interns dels Aiguamolls de l’Alt Empordà 40 32 Aiguamolls de l’Alt Empordà – Montgrí 41 33 El Ser
    [Show full text]
  • Por Campelles Y Ribes De Freser Bajo La Mirada Del
    Unió Europea Fons social europeu L'FSE inverteix en el teu futur ESP LA RED DE SENDEROS ITINERÀNNIA Itinerànnia es una red de senderos de 2.500 kms entre las comarcas del Ripollès, la Garrotxa y el Alt Empordà Una red de senderos, es un como un mapa de carreteras, pero pedestre, que permite ir de cualquier punto a cualquier otro. Se han recuperado antiguos caminos históricos entre los pueblos, para poder llegar a cualquier pequeño 12 lugar. RIPOLLÈS Esta red permite hacer múltiples excursiones, en función del tiempo que se quiera dedicar, el grado de dificultad, los intereses naturales, arquitectónicos y culturales. Esta ruta que os proponemos es sólo una muestra de todo lo que podéis descubrir caminando por la red Itinerànnia, en el Ripollès, en la Garrotxa o en el Alt Empordà! LA SEÑALIZACIÓN Todos los senderos que forman parte de la red Itinerànnia están marcados con señalización horizontal (pintada en el camino) de color amarillo. MARCA DE GIRO A LA DERECHA SEGUIMIENTO CAMINO POR CAMPELLES Y O LA IZQUIERDA (3 x 10 cm) ERRÓNEO +INFO: RIBES DE FRESER BAJO www.itinerannia.net Las marcas se sitúan, aproximadamente cada 300 www.elripolles.com LA MIRADA DEL TAGA metros y se pintan con pintura sobre cortezas de árbol, piedras o aprovechando algún otro soporte En el Ripollès encontraréis 18 pantallas táctiles Media 5h. 30 min. que ya esté implementado en la zona. La señalización vertical, se encuentra en los cruces de caminos. Indica de información turística 24 horas, ubicadas las 4 poblaciones más cercanas en cada dirección, de en todos los pueblos de la comarca.
    [Show full text]
  • Annex - Unitats De Paisatge I Els Seus Municipis
    ANNEX - UNITATS DE PAISATGE I ELS SEUS MUNICIPIS Àmbit territorial (Unitat de paisatge) Municipi Campdevànol Gombrèn les Llosses Ogassa PAESC de l’Alt Ter Ripoll Sant Joan de les Abadesses Vallfogona de Ripollès Sant Pau de Segúries Vidrà Albanyà Beuda PAESC de l’Alta Garrotxa Montagut i Oix Sales de Llierca Tortellà Cadaquès Colera Llançà Palau-saverdera PAESC del Cap de Creus Pau Portbou el Port de la Selva Roses la Selva de Mar Vilajuïga Bellcaire d'Empordà Foixà Fontanilles Gualta Palau-sator Pals Parlavà Rupià PAESC de l’Empordanet Serra de Daró la Tallada d'Empordà Torrent Torroella de Montgrí Ultramort Ullà Ullastret Verges Forallac Página 1 de 6 Banyoles Camós Cornellà del Terri PAESC del l’Estany de Banyoles Fontcoberta Maià de Montcal Palol de Revardit Porqueres Serinyà Avinyonet de Puigventós Boadella i les Escaules Cabanelles Cistella PAESC de la Garrotxa Lladó d'Empordà Llers Pont de Molins Sant Llorenç de la Muga Terrades Vilanant Biure la Bisbal d'Empordà Bordils Celrà Corçà Flaçà Juià PAESC de les Gavarres Llambilles Madremanya la Pera Quart Sant Joan de Mollet Sant Martí Vell Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Begur Calonge i Sant Antoni Castell-Platja d'Aro Mont-ras PAESC de les Gavarres Palafrugell marítimes Palamós Regencós Sant Feliu de Guíxols Santa Cristina d'Aro Vall-llobrega Página 2 de 6 Anglès Brunyola i Sant Martí Sapresa Espinelves Massanes PAESC de les Guilleries Osor Riudarenes Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners la Cellera de Ter Susqueda Arbúcies Breda PAESC del Montseny Hostalric Riells
    [Show full text]
  • Recerca Geològica I Mineralògica Per La Comarca Del Ripollès: Des De Campdevanol a Ribes De Freser, Queralbs I a Planès De R
    XARAGALL Revista de Ciències de la Catalunya Central Sèrie B nº 413 - setembre del 2011 ISSN 1131 – 5385 D.L.B. 36.662 - 82 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Josep M. Mata-Perelló _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 4 DE JULIOL DEL 2010 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Per Josep M. Mata-Perelló ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el de Vilamalla a la Mina Saragossa; i com des d´aquesta fins al Pla de les Barraques. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per tres dels seus sectors més representatius: en concret pel Mantell del Cadí, per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser, i també per la Zona Axial, pròpiament dita.
    [Show full text]
  • La Reserva Nacional De Caça Freser-Setcases
    isard*:Maquetación 1 30/11/10 12:20 Página 2 Tel. 872 975 000 975 872 Tel. Vives iJordiXifra Jordi JordiCalaf, Turró, Marta Il·lustracions: 17002 Girona 17002 C/ Pompeu Fabra, 1 Fabra, Pompeu C/ Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases Caça de Nacional Reserva www.mediambient.gencat.cat Vall de Ribes 00 42 567 93 Telèfon: 08017 Barcelona 08017 Les reserves nacionals de caça Las reservas nacionales de caza National Hunting Reserves Com arribar-hi 80 Roux, Dr. C/ Les reserves nacionals de caça són zones geogràficament Las reservas nacionales de caza son zonas geográficamente delimitadas Per carretera, la Reserva disposa de tres entrades principals, una per Cinegètiques d’Activitats Àrea National hunting reserves are geographically delimited areas, with Natural Medi del General Direcció delimitades declarades per llei, de característiques singulars i declaradas por ley, de características singulares y sujetas a un régimen singular features and subject to a particular hunting regime, declared la vall de Camprodon i dues per la vall de Ribes. subjectes a un règim cinegètic especial, que van ser declarades a fi cinegético especial, que fueron declaradas a fin de promover, fomentar, Vall de Camprodon: as such by law in order to promote, foster, conserve and protect certain Habitatge i de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies conservar y proteger determinadas especies de fauna salvaje Des de Barcelona: Barcelona-Vic-Ripoll (ctra. C-17), Ripoll-Camprodon- species of native wild fauna, subordinating to this end their possible Ambient Medi de Departament de fauna salvatge autòctona, subordinant a aquesta finalitat el seu autóctona, subordinando a esta finalidad su posible aprovechamiento Vilallonga de Ter/Setcases (agafant la carretera C-26 i continuant per la exploitation for hunting, to guarantee the continuity and improvement Catalunya de Generaliata possible aprofitament cinegètic, de manera que es garantís la cinegético, de forma que se garantizase la continuidad y mejora de sus of their populations.
    [Show full text]
  • Cadenza Document
    PARO REGISTRADO SEGÚN SEXO, EDAD Y SECTOR DE ACTIVIDAD ECONÓMICA GIRONA FEBRERO 2018 SEXO Y EDAD SECTORES TOTAL HOMBRES MUJERES SIN AGRI- INDUS- CONS- SERVICIOS EMPLEO CULTURA TRIA TRUCCIÓN MUNICIPIOS <25 25 - 44 >=45 <25 25 - 44 >=45 ANTERIOR AGULLANA 38 2 6 4 3 9 14 2 3 3 28 2 AIGUAVIVA 12 4 3 3 2 2 1 9 ALBANYA 11 3 3 4 1 1 1 8 1 ALBONS 33 2 4 9 1 6 11 1 4 4 24 ALP 35 1 5 8 10 11 1 2 5 27 AMER 84 1 14 27 2 18 22 2 25 12 41 4 ANGLES 261 7 41 87 8 49 69 10 43 41 146 21 ARBUCIES 302 13 31 87 8 70 93 29 61 14 178 20 ARGELAGUER 18 6 2 1 2 7 3 1 14 ARMENTERA, L' 37 4 6 3 13 11 5 1 30 1 AVINYONET DE PUIGVENTOS 47 5 7 5 4 10 16 6 6 33 2 BANYOLES 801 37 143 210 40 182 189 56 135 54 499 57 BASCARA 40 2 5 11 1 12 9 2 3 3 31 1 BEGUR 159 8 29 38 7 35 42 2 15 15 126 1 BELLCAIRE D'EMPORDA 34 1 4 11 5 13 2 2 6 22 2 BESALU 63 11 9 2 23 18 2 12 3 46 BESCANO 168 5 28 29 5 31 70 34 13 114 7 BEUDA 11 4 2 3 2 1 1 9 BISBAL D'EMPORDA, LA 745 29 140 163 25 208 180 50 68 60 506 61 BIURE 10 4 2 4 1 3 6 BLANES 3.134 189 524 629 140 719 933 83 198 245 2.458 150 BOADELLA I LES ESCAULES 9 1 3 1 4 1 8 BOLVIR 14 1 3 4 1 5 1 2 1 10 BORDILS 59 2 11 17 3 13 13 1 18 5 29 6 BORRASSA 29 1 7 4 2 7 8 2 4 23 BREDA 189 4 22 59 3 31 70 4 48 16 111 10 BRUNYOLA 11 2 4 2 3 2 3 6 CABANELLES 18 1 6 3 4 4 3 2 1 10 2 CABANES 50 1 11 14 1 11 12 5 2 2 40 1 CADAQUES 97 6 22 17 4 31 17 5 6 85 1 CALDES DE MALAVELLA 369 16 57 88 17 86 105 11 38 31 272 17 CALONGE 596 21 104 153 23 124 171 19 41 76 425 35 CAMOS 23 2 4 6 3 8 5 2 16 CAMPDEVANOL 112 6 14 23 3 19 47 2 26 4 76 4 CAMPELLES 1 1 1 CAMPLLONG
    [Show full text]
  • Beaches* Beaches
    EN Beaches* Beaches www.costabrava.org *You’ll want to keep coming back Published by Patronat de Turisme Costa Brava Girona Design and production Minimilks Translated and revised by Tick Translations, Kobalt Languages Printed by GRÀFIQUES ALZAMORA SA. Legal deposit GI 1761-2014 Text Robert Carmona, Xavier Carmaniu Photographers Àlex Tremps, Jordi Ferre, Santi Bosch, Josep Algans, Maria Geli, Pilar Planagumà, Manel Puig, Santi Font, Esther Torrent, Julien Collet, Victoria Pujades, Julian Guisado, Paco Dalmau, Claudia Cama, Lluis Maimí, Francesc Tur, Jordi S.Carrera, Òscar Vall, Pep Iglesias, Jordi RenArt, Jordi Gallego, Toti Ferrer, Olga Planas, Àlex Gosteli. Photos courtesy of Arxiu Imatges PTCBG, Diputació de Girona, ACT, Fons IPEP, Festival de Música Castell de Peralada, Arxiu d’Imatges Castell de Peralada, Club Nàutic L’Escala, Vies Braves, P.W.A. Ajuntament de Tossa de Mar, Portbou, Colera, Llançà, Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Castelló d’Empúries-Espuriabrava, L’Escala, Torroella de Montgrí-L’Estartit, Pals, Palafrugell, Mont-Ras, Calonge- Sant Antoni, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar, Lloret Turisme, Turisme Blanes Beaches Legend 5 Legend Services m Length (m) width (m) Foot bath Water sports school Bathing assistance service for the disabled Setting natural Restaurant Sailing school Guide for persons with impaired vision Setting residencial Bar Oating platform Amphibian crutches, walking sticks Setting urban Buoys Dogs allowed Kids Friendly Occupancy low Leisure boat hire Nude beaches Occupancy moderate
    [Show full text]
  • El Conseller Recoder Inaugura El Nou Pavelló Congost De Granollers, Dins
    Comunicat de premsa L’ACA finalitza prop de 100 actuacions a Girona per adequar diversos trams fluvials afectats pels aiguats de la passada tardor Actualment hi ha 30 treballs que estan en curs a les conques del Ter, el Daró i la Muga i que estan sent desenvolupats per nou brigades que actuen de manera simultània La totalitat de les mesures, arran dels aiguats d’octubre i novembre, estaran enllestides a principis de la primavera Es preveu destinar més de 4 milions d’euros en totes les actuacions L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha finalitzat prop de 100 actuacions de manteniment i conservació de lleres a les conques dels rius Ter, Daró i Muga, a causa de les llevantades registrades en el territori català durant els mesos d’octubre i novembre. Les pluges intenses i continuades van provocar la caiguda d’arbres i l’acumulació de vegetació en diversos trams fluvials, la qual cosa ha requerit ràpides actuacions Treballs ja finalitzats al riu Ter, entre per a minimitzar el risc de Ripoll i Campdevànol. desbordaments. En total es preveu que es destinin més de 4 milions d’euros en els treballs. Mesures a la conca del Ter (llevantada del mes d’octubre) A la conca del riu Ter, amb els treballs iniciats a partir del passat octubre, ja s’han executat i finalitzat un total de 87 actuacions repartides entre 18 municipis de les comarques del Ripollès i d’Osona: Setcases, Queralbs (4), Vilallonga de Ter, Ribes de Freser (8), LLanars (2), Sant Joan de les Abadesses (8), Campdevànol (11), Camprodon (2), Gombrèn (2), Manlleu (12), Montesquiu, Orís (2), Ripoll (17), Roda de Ter (4), Sant Pau de Seguries, Sant Quirze de Besora (3), Sant Vicenç de Torelló (3), Torelló (2), Vilallonga de Ter (3).
    [Show full text]
  • Transport Públic Actual Pág
    Oferta de transport públic actual Pág. 1 Sumari SUMARI _____________________________________________________1 ANNEX C :OFERTA DE TRANSPORT PÚBLIC ACTUAL ______________3 C.1 Línies Regulars.........................................................................................................3 C.1.1 Ferrocarril ..................................................................................................... 3 C.1.1.1 Línia Barcelona(Hospitalet)-La Tor de Querol............................... 3 C.1.1.2 Línia Ribes-Núria (cremallera) ...................................................... 4 C.1.2 Bus ............................................................................................................... 8 C.1.2.1 Línia Llívia-Girona......................................................................... 8 C.1.2.2 Línia Olot-Ripoll ............................................................................ 9 C.1.2.3 Línia Camprodon-Ripoll .............................................................. 10 C.1.2.4 Línia Camprodon-Setcases......................................................... 11 C.1.2.5 Línia Bagà-Ripoll......................................................................... 11 C.1.2.6 Línia Ripoll-Ribes de Freser........................................................ 12 C.1.2.7 Línia Camprodon-Barcelona ....................................................... 14 C.1.2.8 Línia Berga-Ripoll ....................................................................... 15 C.1.2.9 Línia Camprodon-Olot................................................................
    [Show full text]
  • Queralbs I Toses, a Punt Per Llurs Festes Majors
    È ELNÚM. 687 ANY XIII RIPOLLDijous, 20 de juliol de 2017 PREU EL RIPOLLÈSS 1’25E ABRIL CHINCHILLA Engeguen les obres del nou IE de Sant Joan El projecte és àmpliament recolzat per tots els sectors: La previsió és d’onze mesos d’obres i que el curs 2018- Ajuntament, Institut Escola i AMPA 19 ja pugui acollir els primers alumnes de secundària ARREUP3 ARREUP19a21 XAVIER ROURA Queralbs i Toses, a punt per llurs Festes Majors EL RIPOLLÈS ARREUP7 Ja s’han iniciat les obres de descontaminació dels terrenys de Can Ribalaigua; s’espera tenir l’escola enllestida per al curs 2018-19 EMPRESA DE SERVEIS INFORMÀTICS DE LA ZONA DEL RIPOLLÈS REQUEREIX: · Persona per a realitzar tasques Administratives i Comercials amb coneixements bàsics de Gestió. · Disponibilitat per desplaçar-se. · Carnet de conduir i vehicle. EL MERCATP22 ESPORTSP33 ESPORTSP38 OFEREIX: · Estabilitat laboral. Dies de cursos i El Torneig de Neix l’Esquella · Formació de productes. festivals de Futbol Sala de Community amb · Cartera de clients. · Retribució variable segons perfil (fix + variable). música a Ripoll i Ripoll s’apropa a una cursa de a Camprodon la gran final BTT sota el braç ENVIAR CURRICULUMS A: [email protected] Dijous, 20 de juliol de 2017 P2TALAIA EL RIPOLLÈS GALLS Divendres es penjaran els records compartits de Ripoll Cal refrescar-nos Un usuari de la nova rotonda QUIM I TXELL de Ripoll, a l’alçada de la benzi- nera, ha alertat que sovint no es fan servir els intermitents per girar. Potser cal refrescar-nos i, no precisament, amb aigua. Fora d’hores Hi ha coses que, potser som sabatots, se’ns escapen de l’enteniment.
    [Show full text]
  • 11Maig14b RIBES DE FRESER
    ALGEPS REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 615 - Gener del 2013 ISSN 1132 – 7014 D.L.B. 28.178 - 92 14 pàgines RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Josep M. Mata-Perelló i Joaquim Sanz Balagué _______________________________________________________________ Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia 14B DE MAIG DEL 2011 2 3 RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL RIPOLLÈS: DES DE CAMPDEVANOL A RIBES DE FRESER, QUERALBS, PLANOLES I A TOSES Per Josep M. Mata-Perelló i Joaquim SANZ BALAGUÉ ADVERTIMENT PREVI Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS. Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el de Vilamalla a la Mina Saragossa; i com des d´aquesta fins al Pla de les Barraques. En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari. BREU INTRODUCCIÓ En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per tres dels seus sectors més representatius: en concret pel Mantell del Cadí, per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser, i també per la Zona Axial, pròpiament dita.
    [Show full text]