Informe de sostenibilitat ambiental del Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del Cremallera al terme municipal de Queralbs (Ripollès)

Juliol 2010

IINFORME DE SOSTENIIBIILIITAT AMBIIENTAL DEL PLA ESPECIIAL URBANÍÍSTIIC A L’’ENTORN DE L’’ESTACIIÓ DEL CREMALLERA AL TERME MUNIICIIPAL DE QUERALBS (EL RIIPOLLÈS)

MEMÒRIIA

1. INTRODUCCIÓ...... 3 1.1. Objecte i antecedents...... 3 1.2. Context ...... 4 2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS ...... 6 2.1. Aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn...... 6 2.1.1. Medi físic...... 6 2.1.2. Medi biòtic...... 11 2.1.3. Medi antròpic...... 13 2.1.4. Definició de les àrees d’especial interès i vulnerabilitat ...... 18 2.2. Determinació d’objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental previstos en la normativa o per altres plans o programes aplicables...... 21 2.2.1. Objectius ambientals...... 21 2.2.2. Planejament directriu...... 22 2.3. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla ...... 29 2.3.1. Objectius del planejament ...... 29 2.3.2. Principis de sostenibilitat ...... 29 2.3.3. Definició dels objectius i criteris ambientals adoptats...... 30 3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA ...... 35 3.1. Descripció de les alternatives considerades ...... 35 3.2. Anàlisi de cada alternativa d’acord amb els objectius i criteris ambientals38 3.3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada...... 40 4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA ...... 42 4.1. Contingut de l’Ordenació proposada ...... 42 4.1.1. Classificació i qualificació del sòl actual...... 42 4.1.2. Descripció de la proposta...... 42 4.1.3. Ordenació proposada i repercussions significatives sobre el medi ambient ...... 45 4.2. Identificació i quantificació dels sòls objecte de la transformació i de les seves demandes ...... 47 4.3. Descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient ...... 47 5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’Ordenació proposada sobre el medi ambient...... 49 5.1. Ocupació i consum del sòl ...... 49 5.2. Cicle de l’aigua ...... 49 5.2.1. Xarxa d’abastament i clavegueram ...... 49 5.2.2. Aigües subterrànies i superficials...... 50 5.3. Ambient atmosfèric ...... 51 5.3.1. Contaminació de l’aire ...... 51 5.3.2. Contaminació acústica...... 51 5.4. Gestió dels materials i dels residus ...... 52 5.5. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació...... 53 5.5.1. Mobilitat sostenible...... 53 5.5.2. Il·luminació ...... 53 5.5.3. Energia ...... 53 5.6. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general ...... 54 5.7. Qualitat del paisatge...... 54 5.8. Socioeconomia ...... 54 5.9. Connectivitat ecològica...... 55 5.10. Verificació i justificació del compliment dels objectius ambientals...... 55 5.11. Avaluació global...... 58 5.12. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes ...... 59 5.12.1. Proposta de mesures ambientals en l’execució de les actuacions...... 59 5.12.2. Criteris i recomanacions de cara al manteniment de les mateixes...... 60 5.12.3. Paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva avaluació continuada...... 61 6. SÍNTESI ...... 62

PLÀNOLS

1. Situació 1:25.000 2.1. Localització (topogràfic) 1:5.000 2.2. Localització (ortofotomapa) 1:5.000 3. Hidrografia 1:5.000 4. Infraestructures 1:5.000 5. Vulnerabilitat ambiental 1:5.000 6. Usos del sòl 1:2.000 7. Zonificació actual 1:1.000 8. Proposta Pla Especial 1:1.000

ANNEXOS

1. Document de referència del DMAiH

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 2 1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objecte i antecedents

El Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, estableix en l’article 70, que en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, amb el grau d’especificació que estableixi l’òrgan ambiental en el document de referència... establint el seu contingut mínim com el següent:

Art. 70 L’informe de sostenibilitat ha de contenir:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla. b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts f) Síntesi de l’estudi

Com a antecedents, cal tenir en compte, que en l’àmbit on es desenvolupa el Pla Especial, actualment s’està executant un projecte de soterrament de la carretera GIV- 5217, que farà que s’elimini el pas a nivell que hi ha a l’estació del cremallera de Queralbs. Aquest projecte, a part de les obres en les infraestructures, comporta el moviment de terres a l’entorn de l’estació, i es preveu, que les terres sobrants s’acumulin a l’entorn de l’aparcament actual formant terrasses. El Pla Especial Urbanístic, preveu l’ordenació d’aquestes terrasses que actualment ja estan fetes, amb l’objectiu de construir o urbanitzar un aparcament a més de millorar l’edifici de l’estació i les andanes. Per poder desenvolupar aquesta implantació serà necessari tramitar un Pla Especial Urbanístic tal i com determina el recent aprovat Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP), aprovat definitivament el 2 de juny de 2010.

En un inici, es va presentar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Girona l’”Informe de sostenibilitat ambiental preliminar del Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera del terme municipal de Queralbs", per tal que l’òrgan ambiental definís l’abast del present informe de sostenibilitat ambiental, tal com preveu l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

En data de 13 de març de 2.010, s’ha rebut el document de referència del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en relació a l’amplitud i nivell de detall de l’estudi de sostenibilitat ambiental en el qual considera que cal valorar si el dimensionat de l’edifici previst és l’adequat d’acord amb la capacitat necessària i les estimacions fetes del Pla. Així, estableix les següents consideracions prèvies:

· El document del POUP determina per al PEU d’ordenació de l’àmbit de l’estació de Queralbs la necessitat d’un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això, el POUP no estableix específicament les dimensions ni tampoc la capacitat que aquest aparcament ha de tenir · Ni la memòria urbanística, ni l’Informe de Sostenibilitat ambiental preliminar justifiquen clarament les dimensions de l’esmentat edifici en relació a l’increment de visitants previst, ni amb el nombre/dies/any durant els quals es supera la capacitat d’aparcament disponible actualment, que no està documentat en el Pla.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 3 En conclusió doncs, el present informe s’ajusta al que demana el document de referència, que és el que determina l’article 100 del Decret 305/2006 i que a més ha d’incloure els següents aspectes complementaris.

ASPECTES COMPLEMENTARIS DE L’ ISA APARTAT DEL PRESENT ISA ON SEGONS EL DOCUMENT DE ES DESENVOLUPA REFERÈNCIA Determinació dels requeriments complementaris en l’àmbit del pla Valorar una alternativa consistent en no 3.3. Justificació ambiental de l’elecció afectar o transformar els terrenys exceptuant de l’alternativa seleccionada els que es troben fora de l’àmbit que actualment ja està condicionat com a aparcament i àrea logística. Valorar alternatives per a l’ordenació de la 3.3. Justificació ambiental de l’elecció zona B (zona est) i el dimensionat de l’edifici de l’alternativa seleccionada proposat que tinguin en compte les necessitats reals d’aparcament de l’estació, justificades en funció de les previsions d’increment de visitants i d’estacionalitat de les visites Valorar alternatives de disseny que 3.2 Anàlisi de cada alternativa d’acord afavoreixin una major integració ambiental de amb els objectius i criteris ambientals l’edifici d’aparcaments Descriure i valorar el tractament de les terres 3.2 Anàlisi de cada alternativa d’acord que es puguin generar per l’excavació dels amb els objectius i criteris ambientals terrenys afectats Incorporar la determinació ambiental de la 2.1.4 Connectivitat ecològica normativa sectorial sobre connectivitat (valorar i justificar l’adequació de la proposta a la directriu 40 i 41 del document “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”) Incorporar la determinació ambiental de la 2.1.1 Medi físic normativa sectorial sobre ordenació de l’enllumenat (justificar en relació al previst a l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Descriure les mesures correctores 5.12 Descripció de les mesures de específiques per a minimitzar els efectes seguiment i supervisió previstes negatius identificats i derivats de les previsions del Pla (configuració constructiva de l’edifici, plantació d’espècies autòctones per esmorteir visualment l’edifici d’aparcaments i les instal·lacions associades)

Per a més detall, s’adjunta el document de referència al present informe (annex núm.1).

1.2. Context

El cremallera de Núria uneix la població de Ribes de Freser, amb Queralbs i el santuari de Núria, on s’hi poden practicar diverses activitats de lleure i a l’hivern, a més de l’esquí. El cremallera és l’únic mitjà de transport per arribar a la Vall de Núria.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 4

La gran afluència de visitants a la Vall de Núria, hi accedeixen majoritàriament des de l’estació de Ribes de Freser i des de l’estació de Queralbs.

En el cas concret de Queralbs, principalment durant les vacances i els caps de setmana, succeeix que els visitants no disposen de suficients places d’aparcament per deixar els vehicles i acaben aparcant en els laterals de la carretera i pels carrers de Queralbs, comportant un col·lapse en la circulació per l’interior del nucli urbà, molèsties a la població local i un risc per la seguretat de les persones. S’ha estimat que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és inferior a 300 ocupant la zona d’aparcament asfaltada a l’est de la carretera, la zona d’aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres.

Així doncs, el present pla especial urbanístic té com a objectiu l’ordenació de noves zones d’aparcament a l’entorn de l’estació del cremallera a Queralbs, on actualment ja s’hi localitzen les zones d’aparcament formant terrasses.

El planejament vigent que afecta l’àmbit d’estudi, i que es pren de referència, és el Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP) aprovat definitivament en data de 2 de juny de 2010.

L’estació de ferrocarril de Queralbs és l’estació intermèdia de la línia de FGC del Cremallera de Vall de Núria que uneix la població de Ribes de Freser amb Núria.

Situada a les afores del nucli urbà de Queralbs, la proximitat amb la carretera GIV- 5217, amb Vall de Núria i la disponibilitat de zones d’aparcament, la converteixen en una estació intermodal entre el vehicle privat i el ferrocarril.

Vall de Núria, un dels principals motors econòmics de la Vall de Ribes i de la comarca, és un complex d’oci, cultural i de restauració de propietat pública basat en l’explotació turística del paratge natural de la Vall de Núria que forma part del municipi ripollès de Queralbs.

L’únic accés rodat al complex es fa a través del Cremallera, així doncs aquest medi de transport públic és la principal porta d’entrada de Vall de Núria.

En el moment de redactar aquest informe, es troba ja aprovat i a punt d’executar, la construcció d’un pas soterrat que permet eliminar el pas a nivell actual entre la via del Cremallera i la carretera d’accés a Queralbs. Es pren doncs, com a estat actual l’entorn de l’estació amb aquesta infraestructura executada.

L’estació de Queralbs, en els dies de màxima afluència, rep un ingent nombre de visitants que es desplacen fins allà amb vehicle privat. La major part d’aquests vehicles són estacionats en zones d’aparcaments habilitades a l’aire lliure, però en determinades dates del calendari, el nombre de vehicles superen les places previstes i es veuen obligats a estacionar en la carretera GIV -5217 i marges que envolten l’estació.

Així, al terme municipal de Queralbs, es fa necessari incrementar la capacitat d'aparcament de vehicles, per tal de reordenar la dispersió i saturació actual de vehicles. La possible solució és la construcció o urbanització d’una nova àrea reservada a aparcament on actualment hi ha àrees aterrassades.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 5 2. DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS

2.1. Aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn.

2.1.1. Medi físic a) Situació i característiques generals

La zona d’estudi se situa al municipi de Queralbs, en l’àmbit territorial de la Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès. Aquesta vall forma part del sector sud-oest de l’Alt Ripollès i limita al nord amb l’Alta Cerdanya, i el Conflent, al sud amb el Baix Ripollès, a l’est amb la Vall de Camprodon i a l’oest amb la Baixa Cerdanya i el Berguedà. És una subcomarca molt accidentada, encaixada en valls estretes situades entre els pics principals dels Pirineus axials i els seus contraforts i les serres que formen la barrera dels Pre-pirineus. Està formada per sis municipis: Ribes de Freser, Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs i Tosses.

Concretament l’àmbit d’estudi s’ubica a les proximitats del nucli urbà, concretament al N-E d’aquest, a l’entorn de l’estació del cremallera, afectant parcialment o totalment les parcel·les següents:

Polígon Parcel·la 1 315 1 316 1 317 1 318 1 9003 1 9009 4 4 4 6 4 14 4 80002 4 9000 4 9002 5 9000 Font: Elaboració pròpia

Queralbs, a 1236m d'altitud i amb uns 200 habitants, és un nucli urbà basat en la pastura de bestiar i el turisme per la seva situació geogràfica.

L’àmbit té una extensió de 3,94ha de superfície, i està ocupat actualment per l’estació, vies ferroviàries, la carretera GIV-5217, camps de pastures, zones arbrades, aparcaments i aparcaments provisionals.

S’adjunten els plànols 1 i 2 relatius a situació i emplaçament. b) Climatologia

El clima de la Vall de Ribes és del tipus de muntanya plujosa amb variacions importants segons l’altitud, concretament el clima de Queralbs, segons l’índex d’humitat de Thornthwait és del tipus humit perhumit a més de la meitat nord del municipi, humit IV a la part central del terme i humit III a la franja sud, incloent els nuclis de la Farga, Queralbs, Fustanyà i Serrat. La temperatura mitjana anual varia entre 11 ºC al fons de la vall del Freser i els 4 ºC a les zones més elevades topogràficament, i l’amplitud tèrmica anual varia entre els 14 i 15 ºC. La precipitació mitjana anual és d’entre 1000 mm a l’extrem sud del municipi i 1250 mm a l’extrem

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 6 nord-est. L’estació més humida, a diferència de la major part del territori català, és a l’estiu amb valors de precipitació acumulada d’entre 338 i 480 mm, mentre que l’estació més seca és l’hivern amb valors d’entre 165 i 241 mm.

L’estació meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya més propera al municipi és la del santuari de Núria, al municipi de Queralbs. c) Atmosfera

Pel que fa a la incidència del model urbà i de mobilitat en la contaminació de substàncies, especialment aquelles vinculades al canvi climàtic, aquesta s’ha analitzat en base a l’establert als Mapes de Vulnerabilitat i de Capacitat del Territori (MVCT), que permeten avaluar la incidència dels contaminants emesos.

D’acord amb les dades que s’han pogut consultar en els MVPC enfront a la contaminació atmosfèrica, volum 8 que inclou la zona del Ripollès, l’àrea afectada pel projecte presenta una molt baixa vulnerabilitat i una alta capacitat.

Paràmetre Capacitat Vulnerabilitat Partícules Alta Molt baixa SO2 Alta Molt baixa NOx -- -- CO Alta Molt baixa

El municipi de Queralbs no disposa de plànol de capacitat acústica municipal (zones de sensibilitat acústica).

Així doncs mentre no s’elabori el mapa de capacitat acústica del municipi, la legislació que li és d’aplicació és la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, la qual defineix els nivells d’immissió màxims permesos en tres zones diferents:

a) Les zones de sensibilitat acústica alta (A) comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. b) Les zones de sensibilitat acústica moderada (B) comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll. c) Les zones de sensibilitat acústica baixa (C ) comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.

Així, els nivells d’immissió que s’han de tenir en compte en les diferents zones són els següents:

Valors límit d’immissió Valors d’atenció Zona de LAr en dB(A) LAr en dB(A) sensibilitat Dia Nit Dia Nit A – Alta 60 50 65 60 B – Moderada 65 55 68 63 C – Baixa 70 60 75 70

Font: Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.

En qualsevol cas, però, no es preveu que la implantació que es proposa incrementi de forma notòria (superant els valors límits establerts actualment) els nivells sonors actuals, ja que aquesta tan sols contempla l’ordenació d’una zona d’aparcaments.

Finalment, dir que els nivells sonors de la línia de ferrocarril estan a uns nivells d’emissió baixos, ja que la freqüència de pas del cremallera és molt baixa. Així mateix, també es consideren baixos els nivells sonors emesos pels vehicles que aparquen a

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 7 l’entorn de l’estació ja que el nombre d’aquests no supera els 300 en dies de màxima afluència.

Mentre que quant a la contaminació lluminosa, i segons el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa aprovat pel DMAiH, el sector del pla especial presenta proteccions alta (zona E2) i moderada (zona E3).

Imatge 1: mapa de protecció envers la contaminació lluminosa aprovat pel DMAiH a l’àmbit del pla especial de Queralbs. En color blau cel protecció alta; groc protecció moderada. La polilínia vermella assenyala l’àmbit d’estudi.

En aquest sentit, segons els criteris de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a protecció del medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el reglament de desenvolupament de la Llei, la zona de protecció envers la contaminació lluminosa a que pertany la il·luminació, el tipus i les característiques de la il·luminació que s'hi pot instal·lar varien:

Tipus i característiques de la Zones Zones Zones E2 Zones E4 il·luminació E1 E3 vespre sodi (*) sodi (*) sodi (*) sodi Làmpades nit sodi sodi (*) sodi (*) sodi Flux de l’hemisferi vespre 1 5 15 25 superior (%) nit 1 1 15 25 Enlluernament pertorbador (%) 10 10 15 15 vespre 2 5 10 25 Il·luminació intrus nit 1 2 5 10 Intensitat lluminosa vespre 0 50 100 100 màxima en direcció a àrees nit 0 0,5 1 2,5 protegides (kcd) Lluminància màx. rètols lluminosos (cd/m2) 50 400 800 1.000 Lluminància màxima vespre 10 40 80 100

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 8 d’aparadors i finestres (cd/m2) nit 5 20 40 50 Lluminància mitjana vespre 5 5 10 5 màxima de façanes i monuments nit 0 0 5 12 (cd/m2) Alçada del llum (m) Índex d'enlluernament 4,5 4.000 4,5 - 6 5.500 6 7.000 Il·luminació en zona de Il·luminació en zona de vehicles vianants Trànsit elevat 35 20 Trànsit moderat 25 10 Trànsit baix 15 6 Trànsit escàs 10 5

(*) Preferentment. S’aconsella aquesta mena de làmpades pel seu menor impacte i menor consum. Font: http://mediamb.gencat.cat.

D’altra banda cal tenir en compte que actualment la zona ja té abastament de radiocomunicació i de transport de l’energia elèctrica a l’estació, per tant, no s’haurà de plantejar l’abastament de noves línies per als nous equipaments.

d) Geomorfologia i geologia

Des d’un punt de vista general, el municipi de Queralbs se situa en el sector de l’anomenada Vall de Ribes de la comarca del Ripollès.

El poble de Queralbs es troba a 1.236 m d’altitud, en un replà del vessant dret del riu Freser, més amunt del torrent d’Estremera o de Toses. El municipi de Queralbs es troba en un fort pendent. El terreny de la zona d’estudi presenta un desnivell pronunciat, essent la cota més baixa de 1.165 m i la més alta de 1.210 m.

Geològicament, la Vall de Ribes es situa a la vessant sud de la zona axial de la serralada dels Pirineus. Aquesta és una serralada de col·lisió entre la placa ibèrica al sud i la placa Europea al nord. Tanmateix els municipis de Ribes de Freser, Queralbs i Pardines es situen a cavall de l’apilament antiforme del Freser i del sòcol cambroordovicià del mantell del Canigó al nord.

Concretament en l’àmbit d’estudi s’hi troben còdols i lutites de l’holocè quaternari i esquists i marbres del carbonífer-permià.

A uns 200 m al nord de l’àmbit del pla especial es localitza una geozona inclosa a l’Inventari d’espais d’interès geològic, aquesta és la geozona 136 Queralbs-Núria. Les principals característiques d’aquest espai són les següents:

Codi: 136 Localitat: Queralbs - Núria Tipus: GZ Nombre de geòtops inclosos: 4 Tipus d'interès: Petrologia Àmbit fisiogràfic: Pirinenc Era geològica: Paleozoic i Quaternari Tipus de roca: Roques ígnies prehercinianes, Roques metamòrfiques

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 9 Procés geològic: Tectònica Herciniana Tipus de registre: Relacions tectònica - metamorfisme i/o magmatisme

e) Hidrologia

El Freser que forma part de la vall de Ribes estricta, rep per la dreta el riu de Núria, el Rigard (vall de Toses) i el Merdàs (vall de Gombrèn) i per l’esquerra el Segadell (vall de Pardines). Aquest neix a la Coma de l’Infern, al Puig de Bastiments i conflueix amb el Ter al municipi de Ripoll.

Hidrogràficament, els municipis de la vall de Ribes pertanyen a la conca del Ter, i a la vegada els municipis de Ribes de Freser, Campelles i Queralbs formen part de la conca del Freser.

El riu Freser travessa el terme municipal de Queralbs de nord a sud. Per la riba dreta rep les aigües de diversos rius i torrents que drenen el municipi de NW a SE dels quals destaquen el torrent de les Barrques, el torrent de Coma de Vaca, el clot de Malinfern, el torrent de la Balma, el torrent de Jona Déu, el torrent de Salt de Grill, el riu de Núria, el torrent de la Riura i el riu de Tosa. Per la riba esquerra rep les aigües de torrent i barrancs que drenen la resta del municipi d’est a oest i de SE a NW com el torrent de Bogadé, el torrent de la Calí, el torrent del Forn i del riu Maçanell en el límit amb el municipi de Ribes de Freser.

En la zona d’estudi, l’únic riu proper és el Freser, que tot així no afecta la zona ja que discorre a uns 120 m a l’est de l’àmbit del pla especial, en direcció N-S. A part d’aquest riu, en les proximitats de la zona d’actuació no es localitza cap curs d’aigua permanent. El més proper és a uns 400 m. al nord (torrent de la Ruïra). Cal destacar també que a uns 10 m al sud de l’àmbit hi ha una petita torrentera que normalment està seca i només porta aigua quant plou intensament.

En la zona d’estudi no s’hi localitza cap aqüifer protegit ni cap zona humida.

L’àrea hidrogeològica on s’ubica l’actuació és la unitat 110 que correspon a Núria- Canigó.

La zona no es troba en zones declarades i zones proposades vulnerables per contaminació de nitrats segons el Decret 283/1998.

A l’apartat de plànols es pot observar el plànol núm. 3 amb la hidrografia de la zona.

f) Cicle de l’aigua

L’abastament d’aigua potable al terme de Queralbs prové de la captació d’aigües del riu Freser.

L’aigua captada a la font de la Creueta, on és conduïda cap a un dipòsit de 150 m3, des del qual es distribueix l’aigua a la xarxa d’abastament, que té una capacitat de 75 m3/dia.

L’empresa encarregada de la gestió i manteniment de la xarxa d’aigua potable del municipi de Queralbs és Aigües Puigmal, a través de la xarxa d’abastament i distribució, a excepció de certs masos aïllats que disposen de fonts d’abastament pròpia.

Pel que respecta al sanejament, Queralbs no disposa actualment d’un sistema de sanejament, és a dir, les aigües residuals i les aigües de pluja són evacuades conjuntament al riu, sense ser tractades. Tot i així, el Programa de Sanejament

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 10 d’Aigües Residuals Urbanes de 2005 preveu la construcció d’una depuradora al municipi de Queralbs, davant de la inexistència de cap mecanisme de depuració de les aigües residuals. La gestió i manteniment de la xarxa de clavegueram es porta des del propi Ajuntament.

Així, tal i com ja estableix l’Agenda 21 supramunicipal, el sanejament és una de les problemàtiques majors a les quals ha de fer front el municipi, la resolució de la qual queda fora de l’abast del present document.

2.1.2. Medi biòtic a) Vegetació

La vegetació a les proximitats del municipi de Queralbs correspon a un bosc caducifoli. Els boscos caducifolis que ocupen l'estatge montà s'estenen fins als 1500 o 1700 m i estan formats principalment per rouredes de roure martinenc i pinedes de pi roig. La roureda de roure martinenc (Buxo-Quercetum) és una formació característica del món submediterrani, i està formada pel roure martinenc (Quercus pubescens) i sota seu neix un abundant estrat arbustiu on destaca el boix (Buxus sempervirens ). La roureda és substituïda per pinedes de pi roig (Pinus sylvestris) a la major part de les obagues. Aquest últim constitueix arreu pinedes secundàries, ja sigui fent-se més abundant a les rouredes que els mateixos roures, o bé recobrint brolles i joncedes Tot i així, també hi és present la pineda de pi negre (Pinus mugo). En sòls silicis predominen les rouredes mixtes de roure martinenc i roure de fulla gran (Quercus petraea). Al domini de la roureda de roure martinenc prosperen boixedes humides, que solen ser etapes més o menys avançades de la degradació del bosc de roures climàcic. Quan el bosc és destruït, el microclima esdevé més sec i assolellat: així, entre els prats de pastura del sector de les rouredes hi han les joncedes amb plantatge mitjà i el fenàs de marge (veure plànol núm. 4).

Sovint, les rouredes van acompanyades d’altres caducifolis, com són el freixe, el gatsaule, el cirerer, la moixera, el bedoll, .... Aquestes especies, en algunes àrees concretes ( fondals i obacs) arribin inclús a ser més importants que el propi roure.

En l’àmbit concret d’actuació però, la vegetació forestal és pràcticament inexistent. La major part de la superfície afectada, que no ha estat artificialitzada (zona d’aparcament, carretera, cremallera, etc.) correspon a prats de pastures o de dall amb alguns peus de freixe, cirerer i bedoll en els marges.

Pel que fa a hàbitats d’interès comunitari segons Directiva 67/97/CE, dins l’àmbit d’estudi hi trobem l’HIC de prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) amb codi 6510, considerat no prioritari (veure plànol núm. 6)

A la zona no trobem cap arbre catalogat com a arbre monumental però si un roure de grans dimensions i centenari.

b) Fauna

Els hàbitats de l’àrea d'estudi són els de l'alta muntanya. Els éssers vius es distribueixen per les muntanyes segons una zonificació altitudinal: cada animal o planta té unes preferències concretes sobre el lloc on viure. N'hi ha alguns, molt especialitzats, que només poden viure en un lloc concret si l'indret s'adapta totalment a les seves necessitats; mentre d'altres espècies, menys exigents, poden trobar-se en llocs força diferents.

L’àmbit més pròxim al projecte correspon al d’espais oberts de matollar, prats i claps arbrats de la muntanya mitjana.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 11 En aquests ambients de muntanya mitjana entre els ocells cal citar, com a més comuns, el pinsà (Fringilla coelebs), la cadernera (Carduelis carduelis), el lluer (Carduelis spinus), el verdum (Carduelis chloris), el passerell (Acanthis cannabina), el gafarró (Serinus serinus)... També són comuns el tord (Turdus sp.), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), la garsa (Pica pica) i altres còrvids (Corvus sp.). Igualment, aquests boscos a l’hivern acullen molts túrdids i fringíl·lids com la griva cerdana (Turdus pilaris), el tord ala-roig (Turdus iliacus), el pinsà mec (Fringilla montifringilla), etc.

Destacar, entre els rapinyaires, l’esparver (Accipiter nisus) i l’astor (Accipiter gentilis), com a nidificants, i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i l’aligot (Buteo buteo), com a migradors. Per sobre el poble de Queralbs es poden veure volar en algunes ocasions el voltor.

Entre els mamífers forestals destacar la presència del senglar (Sus scrofa), el teixó (Meles meles), la fagina (Martes foina) i la guineu (Vulpes vulpes), així com altres espècies més petites : varies musaranyes (Crocidura russula, Sorex minutus, Neomys fodiens), el talp (Talpa europaea), la rata cellarda (Elyomis quercinus), el liró gris (Glis glis), a part dels rats penats.

La zona d’estudi es troba inclosa dins la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, zona geogràficament delimitada i subjecte a règim cinegètic especial amb la finalitat de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies, subordinant a aquesta finalitat el possible aprofitament cinegètic, d’acord amb la Llei 1/70.

Així mateix, la zona d’estudi també es troba dins l’àmbit del Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya segons el Decret 282/1994, de 29 de setembre.

Cal tenir en compte que l’àmbit concret de l’actuació se situa al costat mateix del nucli de Queralbs, en una zona ja molt antropitzada per la presència de la carretera d’accés a Queralbs, la proximitats de les cases d’aquest nucli de població i la presència del cremallera, l’estació de Queralbs i les àrees d’aparcament actualment existents. Tot plegat fa que la majoria d’espècies descrites anteriorment, pròpies de l’estatge muntà més pròxim, no estiguin presents; tant sols es poden observar aquelles espècies més acostumades a conviure amb la presencia de l’home.

g) Patrimoni natural

A la zona estudiada no es localitza cap espai del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Així mateix, tampoc existeix a l’àmbit d’estudi cap espai natural de protecció especial, zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), zona humida o lloc d’importància comunitària (LIC).

L’espai PEIN més proper a la zona es localitza a uns 800 m i és l’espai anomenat Capçaleres del Ter i del Freser, aquest PEIN coincideix també amb l’espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 amb codi ES5120002 i mateix nom, aquest està catalogat com a Zona d’Especial Protecció per les Aus (ZEPA) i Lloc d’Importància Comunitària (LIC)

A l’àmbit d’estudi tampoc no es troba cap arbre monumental catalogat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ni s’hi localitza cap aqüifer protegit ni cap zona humida.

Com ja s’ha comentat a l’apartat de geologia, a uns 200 m al nord de la zona d’actuació del projecte es troba una geozona inclòs a l’Inventari d’espais d’interès geològic, aquesta és la geozona 136 Queralbs -Núria.

La zona d’estudi es troba inclosa dins la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, zona geogràficament delimitada i subjecte a règim cinegètic especial amb la finalitat de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies, subordinant a

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 12 aquesta finalitat el possible aprofitament cinegètic, d’acord amb la Llei 1/70. L’àmbit del pla també es troba dins del Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya segons el Decret 282/1994, de 29 de setembre.

Com s’ha esmentat abans, pel que fa a hàbitats d’interès comunitari segons Directiva 67/97/CE, dins l’àmbit d’estudi hi trobem l’HIC de prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) amb codi 6510, considerat no prioritari (veure plànol núm. 6)

2.1.3. Medi antròpic a) Ocupació del sòl

Les superfícies de l’àmbit d’actuació es troben ocupades actualment per:

· Zona d’aparcament · Infraestructura viària · Infraestructura FFCC (cremallera i estació) · Subestació elèctrica · Prats de pastura, amb alguns peus aïllats de freixe i bedoll.

El municipi de Queralbs es regeix pel Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP) aprovat definitivament en data de 2 de juny de 2010.

D’acord amb la recent aprovació del POUP, els terrenys afectats corresponen a sòl no urbanitzable. I concretament, el POUP estableix per aquest sòl el desenvolupament d’un pla especial, amb l’objectiu de concretar principalment les actuacions necessàries per ordenar l’ús d’aparcament per donar acollida els usuaris de l’estació de Queralbs.

b) Paisatge

A nivell de paisatge, Queralbs es caracteritza per a ser un ambient ja antropitzat envoltat per zones principalment agrícoles de pastures i boscos. El caràcter de poble de muntanya i la proximitat a la Vall de Núria fan d’aquest terme un lloc amb cert atractiu turístic. Tot i així, el fet de ser ja un àmbit força urbà, fan que la fragilitat alhora d’actuar-hi sigui baixa. Concretament, per l’àmbit que ocupa el Pla Especial el paisatge es troba condicionat per l’ús ferroviari i viari, pel pas de la línia del cremallera i la carretera GIV-5217. Tanmateix, es considera també que la qualitat global del paisatge a l’entorn de l’àmbit és moderada. A continuació es mostra un fitxa descriptiva:

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 13

FITXA DESCRIPTIVA D'UNITAT DEL PAISATGE LOCALITZACIÓ Pla Especial Urbanístic Localització: Municipi de Queralbs Tipologia: Urbà i agrícola Terme municipal: Queralbs CARACTERÍSTIQUES I DESCRIPCIÓ DE LA UNITAT Conca visual: semi oberta degut a la posició a mitja vessant. Les visuals més directes s'obtenen des del GR-11 a l'oest del municipi, ja que passa per les cotes més altes del municipi Relleu: forta pendent, la qual arriba al 50% al nucli urbà del municipi Exposició: l'orientació predominant és al sud-est Vegetació: la vegetació dominant són prats de dall, pinedes i rouredes Distribució humana: és un ambient urbanitzat que forma un nucli urbà força compacte CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DE LA UNITAT Qualitat primària: Visible des de la carretera de Fontalba, des del GR11 situat a cota més alta que el nucli urbà, i des de la carretera GIV -5217 situada a cota més baixa que el nucli. Qualitat secundària: Diversitat: alta morfològica, cromàtica i texturalment Vegetació: diversificada, molt influenciada per la presència antròpica Fauna: poc interessant per la forta antropització de l'àrea Relleu: forta pendent per la ubicació del nucli en la vessant de la muntanya Grau de naturalitat: baixa degut al nucli urbà i a les infraestructures viàries i ferroviàries Elements antròpics: traçat del cremallera, nucli urbà, carretera GIV -5217, carretera de Fontalba Singularitat: alta degut al nucli urbà i a l'entorn on s'ubica Qualitat de les vistes: moderada en relació al conjunt de l'entorn Cromatisme: alt per la diversitat d'ambients entre urbà, agrícola i forestal Textures: diversificades pel contrast del nucli urbà i la vegetació Qualitat terciària: Fragilitat: baixa Capacitat d'absorció: més elevada com més aprop del nucli urbà per la presència d'altres elements antròpics VALORACIÓ DE LA UNITAT Qualitat primària: moderada Qualitat secundària: moderada Qualitat terciària: moderada Qualitat global: moderada FOTOGRAFIA REPRESENTATIVA DE LA UNITAT

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 14 c) Patrimoni cultural

Segons la informació disponible de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya a la pàgina web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al terme municipal de Queralbs no es localitza cap Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però, dins de l’àmbit d’actuació trobem l’Estació de Queralbs que està catalogada com a BIPCC. La resta d’elements catalogat dins del terme de Queralbs es localitzen molt allunyats de la zona afectada pel projecte. El més proper a l’àmbit d’estudi correspon al Castell de Queralbs, situat a uns 200 m al sud de l’actuació.

d) Medi socio-econòmic

El terme municipal de Queralbs té una superfície de 93,5 km2 i una densitat de població de 2,1 hab/km2 l’any 2.007.

Segons el cens del darrer any 2007, extretes de la web de l’Institut d’estadística de Catalunya el nombre d’habitants del terme municipal de Queralbs és de 197, i observant les dades de població dels darrers 10 anys es pot observar com aquesta s’ha mantingut estable al voltant dels 200 habitants.

Any Població 2007 197 2006 198 2005 202 2004 198 2003 192 2002 196 2001 200 2000 201 1999 197 1998 200 Font: Idescat

La distribució de la població al 2007 per grans grups d’edat és d’un 12,7% de 0 a 14 anys, un 58,9% de 15 a 64 anys i un 28,4% de 65 i més anys.

La major part de la població en edat de treballar i ocupada es troba en el sector serveis (67% l’any 2001), seguit per un igual del sector indústria (14% l’any 2001) i agricultura (15% l’any 2001).

Les úniques activitats industrials de Queralbs es limiten a les centrals hidroelèctriques i una empresa de construcció, mentre que cada vegada més, la principal activitat econòmica del municipi és el turisme.

Com s’ha dit anteriorment, el turisme cada vegada té més importància dins l’economia del municipi i és un dels principals atractius turístics és el Santuari i la Vall de Núria (on cada any hi pugen milers de visitants), amb l’atractiu afegit del cremallera, que hi dona accés.

e) Infraestructures i mobilitat

L’àmbit del pla especial es troba condicionat pel conjunt d’infraestructures que hi conflueixen: la carretera GI-V-5217, el cremallera de Ribes de Freser a Núria, l’estació del cremallera de Queralbs, i diverses zones d’aparcament de vehicles. A més, també cal considerar la proximitat al nucli urbà de Queralbs.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 15

La pròxima construcció d’un pas soterrat adjacent a l’àmbit que permet eliminar el pas a nivell existent que connecta la via del Cremallera i la carretera d’accés a Queralbs, millorarà la seguretat de l’àrea. Així mateix, la construcció de nous aparcaments pròxims a l’estació, permetrà millorar la mobilitat entorn a l’estació, sobretot els caps de setmana, quan aquest municipi es veu pràcticament saturat de vehicles

f) Energia

Caldrà ordenar adequadament les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge. En aquest sentit,degut a que l’actual estació ja té abastament d’aquest tipus, no serà necessària cap més línia elèctrica, tan sols s’haurà de definir al projecte executiu, les instal·lacions elèctriques necessàries per a la urbanització de l’aparcament.

g) Residus

Tal i com es pot observar en les taules adjuntes, la quantitat de residus generats al terme municipal de Queralbs ha disminuït any rere any i el percentatge de recollida selectiva ha crescut de forma progressiva.

Matèria Paper i Envasos Residus Medica- any Vidre orgànica cartró lleugers voluminos ments os 2007 12,49 6,38 31,19 1,46 9,04 0,02 2006 11,66 7,29 10,14 3,10 2,70 0,02 2005 4,85 8,30 22,00 2,41 6,18 0,01 2004 - 8,99 18,04 2,65 - 0,01 *dades en tones

% Rec.Sel. Total %Fracció Generació any Padró 2007 Kg/hab/dia(*) s/total Fracció Resta Resta / Total (total) (Tn) (Tn) 2007 197 34,2 116,57 65,8 177,15 2,46 2006 198 20,63 134,23 79,37 169,13 2,34 2005 202 22,99 146,53 77,01 190,27 2,58 2004 198 12,81 202,00 87,19 231,69 3,21 Font: Agència Catalana de Residus. (*) els Kg/hab/dia es calcula a partir dels residus produïts i la població censada. En aquest cas, s’obtenen valors elevats degut a l’afluència de turisme, que no es considerat per el càlcul d’aquesta dada.

Actualment al municipi de Queralbs no s’hi localitza cap instal·lació per la gestió de residus urbans, ubicant-se les més properes als termes municipals de Camprodon, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Així com tampoc s’hi localitza cap instal·lació per la gestió de residus industrials, residus ramaders ni residus de la construcció, trobant- se el més proper per la gestió de residus de construcció al terme municipal de Capdevànol.

Així mateix, al terme municipal no s’hi troba cap activitat extractiva en actiu ni abandonada.

La gestió dels residus de la comarca és competència del Consell Comarcal del Ripollès. Així, Vigfa Residus S.L s’encarrega de la recollida del rebuig (així com de les diferents fraccions valoritzables) i del seu transport fins a l’abocador de les Llosses.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 16 h) Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació

L’instrument més viable per aconseguir aquest objectiu és la implantació en les modificacions de les instal·lacions, del Codi Tècnic d’Edificació (CTE), aprovat pel Reial Decret 314/2006, de 17 de març (BOE 28.03.06), que va entrar en vigor el 29 de març de 2006, per tal d’assegurar la qualitat bàsica dels edificis i promoure la innovació i la sostenibilitat. · · El CTE estableix les exigències bàsiques per cadascun dels requisits bàsics de seguretat estructural, seguretat en cas d’incendi, seguretat de utilització, higiene, salut i protecció del medi ambient, protecció contra el soroll i estalvi d’energia i aïllament tèrmic. · En aquest cas cal destacar, sobretot, els articles 13, 14 i 15, on es detallen les exigències bàsiques de salubritat, de protecció front al soroll i d’estalvi d’energia:

- Art. 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS): ü HS 1. Protecció front la humitat ü HS 2. Recollida i evacuació de residus ü HS 3. Qualitat de l’aire interior ü HS 4. Subministra d’aigua ü HS 5. Evacuació d’aigües - Art. 14. Exigències bàsiques de protecció front al soroll (HR) - Art. 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) ü HE 1. Limitació de la demanda energètica ü HE 2. Rendiment de les instal·lacions tèrmiques ü HE 3. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació ü HE 4. Contribució mínima d’aigua calenta sanitària (ACS) ü HE 5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

D'altra banda, la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis (DOGC núm. 4574 de 16.02.06). Destacar que l’article 2 diferencia 4 paràmetres d’ecoeficiència que han de complir els edificis, els quals fan referència a 4 conceptes: a) Aigua (article 3) b) Energia (article 4) c) Materials i sistemes constructius (articles 5 i 6) d) Residus (article 7)

D’aquesta forma, els paràmetres d’ecoeficiència que cal tenir en compte són: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus.

i) Connectivitat ecològica

Segons les “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”, una veritable estratègia de connectivitat ecològica no implica excloure les activitats humanes dels espais que compleixen funcions de connectivitat ecològica; al contrari, en alguns casos el manteniment de determinats usos és necessari per a la conservació d’aquesta funció. Tanmateix, les activitats que estiguin incloses en aquests sectors han de ser compatibles amb el manteniment de la Connectivitat

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 17 ecològica. D’aquesta manera, les diferents polítiques sectorials que hi incideixin hauran de definir clarament els usos que hi són admesos.

Tot i així, un cop analitzat l’àmbit, aquest es caracteritza per estar en un entorn urbà, que a més està travessat per infraestructures viàries i ferroviàries. Això fa que la zona, pel fet d’estar fortament antropitzada, no exerceixi les funcions de connectivitat ecològica.

2.1.4. Definició de les àrees d’especial interès i vulnerabilitat a) Àrees protegides sectorialment (per la legislació ambiental i urbanística)

La zona d’actuació no s’inclou sota cap figura de protecció de les que a continuació s’indiquen:

- Espai Natural de Protecció Especial - Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) - Zona d’Especial Protecció per les Aus. - Zona Humida. - Espai de la Xarxa Natura 2000, - Arbre d’interès monumental, comarcal, local i/o arbreda catalogada. - Geozona ni Geotop. - Aqüífer protegit. - Pla de recuperació fauna - Àrea d’interès per la connectivitat biològica

Tot i així, s’hi troba un habitat d’interès comunitari no prioritari corresponent a Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) com es pot observar al plànol núm. 6. En el mateix plànol també s’hi pot veure un element de patrimoni arquitectònic corresponent a un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) que és l’estació de Queralbs. Es defineix també una àrea agrícola de valor composta per pastures i una zona arbrada al nord de l’àmbit.

En el plànol núm. 6 de vulnerablilitat ambiental, s’han cartografiat les figures de protecció existents a l’àmbit de la implantació.

En base a tot això, es pot concloure que l’àmbit on es pretén dur a terme el Pla Especial Urbanístic no afectarà àrees rellevants des del punt de vista de la protecció especial, fragilitat o singularitat ambiental, ni posarà en perill les zones protegides properes a aquest. En tot cas, caldrà tenir especial cura amb l’edifici de l’estació i l’àrea situada al nord de l’àmbit on hi ha una zona arbrada.

b) Àrees amb valors susceptibles de preservació

A l’àmbit d’actuació del projecte no es localitzen hàbitats especialment singulars, fràgils o que permetin el desenvolupament i manteniment de fauna o flora d’interès. S’afecta, en tot cas, una àrea que antigament tenia ús silvo -pastoral, però que actualment està ocupada i molt modificada per aparcaments provisionals.

En base a tot això, es pot concloure que l’àmbit on es pretén dur a terme l’actuació no inclou cap àrea especialment rellevant des del punt de vista de la protecció especial, fragilitat o singularitat ambiental tret de la zona nord, on hi ha una àrea agrícola de valor composta per pastures i una zona arbrada.

No obstant, per proximitat, el desenvolupament de l’àmbit ha de ser compatible amb la conservació i millora de l’espai fluvial. L’interès ambiental i paisatgístic de l’entorn es reflexa en el fet que el riu Freser estructura les proximitats de Queralbs.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 18

En el plànol núm. 9 de d’espais d’interès natural s’han cartografiat totes les figures de protecció existents pròximes a l’àmbit de la implantació.

c) Definició de les àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones

L'Administració sectorial competent ha d'identificar les àrees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, segons l’article 10.3 del Decret 287/2003, pel qual s’aprova el reglament parcial de la Llei 2/2002.

D’acord amb el que estableix l’article 17 la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, els municipis amb població superior a 20.000 habitants i els que, sense arribar a aquesta població tenen la consideració de turístics o que són considerats de risc especial per llur situació geogràfica o llur activitat industrial segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, han d’elaborar i aprovar plans bàsics d’emergència municipal que garanteixin la coordinació i l’aplicació correcte en el territori del Pla de protecció civil de Catalunya(...)

En aquest sentit el municipi de Queralbs no disposa d’un pla bàsic d’emergència municipal i no està obligat a disposar-ne.

A continuació s’analitzen els principals riscos als que està sotmès el municipi, i concretament l’àmbit del projecte:

Risc d’inundació

Entre les possibles catàstrofes naturals que poden afectar el territori, que més impacte tenen per la seva freqüència i gravetat són, sens dubte, les inundacions per desbordament de rius i rieres i per negament de punts baixos del territori i dels nuclis urbans. L’efecte de qualsevol avinguda o inundació extraordinària és conseqüència de la combinació de la magnitud del fenomen meteorològic i hidrològic (factor de perill) i del valor dels elements del territori i de la magnitud de la població afectada (vulnerabilitat).

D’acord amb les seves competències, l'Agència Catalana de l'Aigua elabora estudis hidrològics i hidràulics per posar-los a disposició dels organismes competents en la planificació del territori i en el disseny i establiment de les mesures de protecció de les persones i els seus béns.

Segons aquests estudis, es mostra al plànol núm. 3 com la zona potencialment inundable geomorfològicament corresponent al riu Freser, queden fora de l’àmbit del pla especial. Pel que fa a les zones potencialment inundables hidrològicament, no existeix cartografia de la zona ja que no es considera potencialment inundable hidrològicament.

Risc d’incendis forestals

El municipi de Queralbs no es troba inclòs en l’annex del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, on s’especifiquen els municipis amb alt risc d’incendi forestal.

Segons el mapa de perill bàsic d’incendi forestal la zona del pla especial presenta un risc d’incendi entre baix i moderat. Aquest mapa és el resultat de la integració dels factors que intervenen en el perill d’incendi forestal: perill d’ignició i perill de propagació, per la realització del qual s’ha utilitzat el mapa de models d’inflamabilitat i de combustible de Catalunya, el model d’elevacions del terreny, el mapa de dèficit hídric anual, i sèries meteorològiques.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 19 Cal tenir en compte que aquesta és una classificació bàsica, i que el risc real d’incendi forestal varia dia a dia segons les condicions climàtiques, el grau de sequedat, la humitat i la intensitat del vent.

Imatge 3: Perill bàsic d’incendi forestal

Risc en el transport de mercaderies perilloses

El marc legislatiu per aquest tipus de riscos ve donat per:

- Pla de Protecció Civil per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT) - Reial Decret 387/1996, d'1 de març pel que s'aprova la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc d'accidents en els transports de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril - Reial Decret 2115/1998, de 2 d'octubre pel que s'estén l'aplicació de l'Acord Europeu sobre el Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera (ADR) al transport intern espanyol - Reial Decret 2225/1998, de 19 de octubre pel que s'estén l'aplicació del Reglament relatiu al Transport Internacional de Mercaderies Perilloses per Ferrocarrils (RID) al transport intern espanyol

El sector objecte de modificació es troba a l’oest de la carretera nacional GIV-5217, que és una via amb molt poca intensitat de trànsit en la qual no hi acostumen a circular vehicles de transport de mercaderies perilloses.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 20 2.2. Determinació d’objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental previstos en la normativa o per altres plans o programes aplicables

2.2.1. Objectius ambientals a) Consell d’Europa

L’Estratègia panaueropea per a la conservació de la diversitat biològica i paisatgística treballa per la protecció de la natura: conservació de la fauna salvatge i hàbitats naturals amb l’ajuda del Conveni de Berna, per al seguiment del Conveni de Rio sobre medi ambient i desenvolupament, i la Xarxa Ecològica: el diploma europeu de zones protegides, la xarxa ecològica panaeuropea i la xarxa Emerald.

b) Àmbit europeu

Esdevenen una referència els acords de les conferències europees de ciutats i viles sostenibles: la Carta d’Aalborg (1994), la declaració de Hannover (2000).

La Convenció Europea del Paisatge (Florència, 20 d’octubre de 2000) que va entrar en vigor el 1 de març del 2004 té per objectiu la protecció, la gestió i l’ordenació dels paisatges europeus i organitzar la cooperació europea en aquest àmbit.

c) Àmbit comunitari

En l’àmbit comunitari, cal destacar el VI Programa d’acció comunitari en matèria de mediambient (2002), l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible (2001), l’Estratègia territorial europea (1999) i l’Estratègia per a la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat (1998).

En aquests documents i programes s’assenyalen les quatre problemàtiques bàsiques entorn de les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions proposades: el canvi climàtic, la biodiversitat, el medi ambient i la salut; l’ús sostenible dels recursos naturals i la gestió dels residus.

L’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible adopta 5 objectius prioritaris a llarg termini: limitar el canvi climàtic, incrementar l’ús d’energies netes, dur a terme una gestió més responsable dels recursos naturals, millorar el sistema de transports i l’ordenació territorial.

d) Àmbit estatal

Llei 4/1989, de 27 de març, de protecció dels espais naturals i la flora i la fauna silvestres, que regula els espais naturals protegits i les espècies amenaçades.

El Reial Decret 439/1990 de 30 de març, amb el qual es regula el Catàleg Nacional d’espècies amenaçades, i que té com a objectiu la protecció de les espècies incloses al Catàleg, especialment les que tenen un grau d’amenaça més elevat.

e) Àmbit autonòmic

No existeix una estratègia global de sostenibilitat, però sí programes de caràcter sectorial i una legislació ambiental exhaustiva, així com diversos instruments de planificació ambiental aprovats i d’altres de planejament territorial i urbanístic. Tot i així, cal destacar els articles 3 i 9 del DL 1/2005, de 26 de juliol.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 21 Altres entitats relacionades que s’han tingut en compte alhora de definir els objectius ambientals han estat: l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya.

En relació a la planificació ambiental es tindrà en compte les determinacions de plans territorial sectorials, com el PEIN, els programes de sanejament i de residus de l’Agència Catalana de l’Aigua i de l’Agència de Residus de Catalunya.

Caldrà considerar els instruments de planificació ambiental: els Plans especials d’espais naturals protegits, els futurs plans d’ordenació dels recursos forestals, la planificació hidrològica i dels espais fluvials, els mapes de capacitat i vulnerabilitat per que fa a la contaminació atmosfèrica, els mapes de capacitat acústica.

També s’han valorat la importància d’incorporar les disposicions declaratòries dels diversos tipus d’espais naturals protegits i les seves delimitacions: Xarxa Natura 2000, el Pla d’espais d’interès natural, espais naturals de protecció especial, reserves naturals de fauna salvatge i refugis de fauna...

El Pla Especial haurà d’incorporar les directrius i les determinacions ambientals dels plans territorials parcials i els plans directors urbanístics.

Pel que fa al paisatge és té en compte la dels catàlegs del paisatge i les directrius del paisatge, i molt especialment, les mesures d’aplicació al planejament urbanístic que estableixin els plans territorials parcials i els pals directors territorials.

Els objectius de caràcter ambiental han d’atendre especialment als processos derivats de les Agendes 21 locals i/o de les diagnosis i auditories ambientals del territori (en aquest cas específicament l’Agenda 21 del Ripollès).

2.2.2. Planejament

El planejament directriu té com a objectiu establir les directrius i pautes bàsiques per a l’ordenació integral o sectorial de grans àmbits territorials, i esdevé l’obligat marc de coherència per als plans de rang inferior.

A continuació es detallen els plans de planejament previstos en l’àmbit territorial que fan referència directament o indirectament al municipi de Queralbs.

a) El Pla Territorial General de Catalunya

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i d’orientar les accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat econòmica als espais idonis.

Recull la formació d’un Àmbit Funcional Territorial (AFT) anomenat Comarques gironines que podria esdevenir una vegueria/província amb funcions de govern territorial delegades de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, el PTGC preveu també uns àmbits administratius locals, els Àmbits Bàsics Territorials (ABT), que haurien de servir per solucionar serveis supramunicipals que els municipis petits no poden assumir.

El PTGC, en el capítol 3 “Sistemes de Proposta” i en concret en el punt 3.1, i l’article 9 “Directrius per al planejament urbanístic” del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, s’indica que és necessari que el creixement urbà dels municipis es basi en un creixement compacte i a partir del nucli central urbà i mai ocupant terrenys que tinguin

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 22 una pendent superior del 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

Pel que fa als aspectes ambientals, aquests queden poc recollits en el PTGC i en general té poc nivell de concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes en l’escala local, o fins i tot comarcal.

b) El Pla Territorial de les comarques gironines

El 19 de març de 2002 es va encarregar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de la Secretaria per a la Planificació Territorial, la realització del Pla Territorial de les comarques gironines.

Actualment se n’ha redactat l’Avantprojecte, que és un document tècnic coherent que se sotmet a debat institucional públic amb caràcter previ a cap decisió aprovatòria per part de l'òrgan competent. Amb aquesta finalitat l'Avantprojecte està en fase d'informació pública i durant el període que estableix l'edicte es poden presentar observacions i suggeriments perquè siguin tinguts en compte en la definició de les propostes del nou Pla. El nou Pla té com a objectius:

· Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori. · Protegir valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d’espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les Comarques Gironines. · Articular les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l’estructuració d’una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, hauran de potenciar els serveis d’altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines i contribuir a la vertebració interior dels principals sistemes urbans del territori. · Assegurar l’accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial c) Pla Director Urbanístic del Ripollès

La redacció del Pla Director Urbanístic del Ripollès tot just s’ha adjudicat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques

d) Pla Director de les estacions de muntanya

Aquest Pla té com a objectiu recolzar el turisme de neu i aportar un marc d’actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya.

L’àmbit es limita a les estacions de muntanya de Catalunya i els seus entorns territorials. A la Vall de Ribes es concreten dues àrees: la Molina i la Vall de Núria, que estan incloses dins els cinc grans destins de muntanya de Catalunya.

Així cal dir que l’àmbit del pla especial no es troba estrictament inclòs dins el pla director de les estacions de muntanya, no obstant aquest pla director influeix en part a les actuacions que el pla especial pretén delimitar, degut a que una de les

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 23 conseqüències de l’afluència dels esquiadors a la Vall de Núria és la manca de zones d’aparcament a Queralbs

A l’Eix del Ter trobem el sistema 10 Ripollès, a on Núria, es defineix com l’estació de muntanya amb una oferta d’esquí més aviat complementària, amb un nombre d’esquiadors estable, però amb creixent importància dels principiants, té necessitat de modernitzar les instal·lacions de les pistes i cal assenyalar que les pèrdues d’explotació són compensades per aportacions de FGC.

Per ubicació, cal assenyalar que les estacions situades a prop dels grans nuclis de població, on hi trobem les estacions de Girona i Barcelona, tenen un mercat potencial a menys de 3 hores superior als 6-7 milions de persones en tots els casos. Aquesta situació permet atraure un nombre important d’esquiadors de dia i cap de setmana.

Les principals conclusions del pla director de les estacions de muntanya es reuneixen en la premissa de que el negoci de la neu pot ser viable. Però, alhora, cal assenyalar que la viabilitat està subjecta al compliment d’alguns supòsits bàsics. En primer lloc cal que cada projecte defineixi correctament el seu producte -mercat. Això vol dir que la capacitat comercial i de mercat està en funció tant de l’atractivitat del domini, mesurada pels km de pista amb neu assegurada, com per la distància als principals mercats emissors. Cal buscar un equilibri entre aquests dos conceptes.

Per altra banda, cal buscar una major integració del cicle de consum i, per tant, dels ingressos. La viabilitat passa per integrar forfait i altres activitats complementàries: lloguers, restauració i hostaleria bàsicament.

Imatge núm. 5. Dominis esquiables de Vall de Núria i la Molina

L'accessibilitat d'aquesta estació constitueix un cas únic en el conjunt de les estacions de muntanya catalanes, amb el cremallera com a únic sistema d'accés.

Aquest fet diferencial confereix a l'estació seriosos impediments d'accessibilitat, però alhora una atractivitat exclusiva, més propera a la concepció de parc temàtic.

La millora de l'accessibilitat i mobilitat en aquest sistema passa per impulsar actuacions genèriques referents a la millora del servei ferroviari i a la separació del

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 24 tràfic a través de les poblacions (en concret, a Ribes de Freser). Altres actuacions de caire més concret serien l'ampliació de les àrees d'aparcament als municipis que es poden considerar peu de les estacions de muntanya (Ribes de Freser i Queralbs), el reforç del transport públic a partir d'aquests punts (el cremallera, inel·ludiblement, en el cas de Vall de Núria).

e) Pla comarcal de muntanya del Ripollès 2001-2005

El Pla comarcal de muntanya és el principal mitjà de planificació a les comarques de muntanya i respon a la figura legal dissenyada a l’article 4 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, que el defineix com a instrument bàsic per al desenvolupament i l’aplicació de la política de muntanya.

Entre els elements que configuren el pla comarcal de muntanya, cal destacar-ne alguns de bàsics: l’estudi socioeconòmic de la comarca, els programes d’actuació, el pla d’inversions directes i complementàries , les directrius orientadores de la planificació urbanística. Aquest document de planificació es configura com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on, per un període de 5 anys, es coordinen les actuacions i les inversions dels diversos agents de l’Administració de la Generalitat a cadascuna de les comarques de muntanya.

El Consell Executiu de la Generalitat aprova, per a cadascuna de les comarques de muntanya, un pla comarcal de muntanya amb una vigència de cinc anys. Aquests documents determinen, com a mínim, objectius i mitjans en relació als aspectes següents:

· La defensa, la conservació i la restauració del medi físic i del patrimoni històric i artístic. · La protecció i el foment de les activitat agràries. · La promoció o la protecció de la indústria, del turisme i de l’artesania. · L’habitatge. · Les obres públiques, amb especial prioritat per a les de la xarxa viària. · La sanitat i l’assistència social, l’ensenyament i l’esport. El document de referència que s’ha consultat és la diagnosi socioeconòmica i el programa d’actuacions i el marc financer del Pla Comarcal de Muntanya 2001-2005.. Entre les inversions programades per la Generalitat de Catalunya en aquest període, territorialitzades específicament a la Vall de Ribes, no en destaca cap dins l’àmbit del pla especial.

Actualment encara no es disposa del quart pla comarcal de muntanya (2006-2010).

f) El Pla d’Espais d’Interès Natural

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat mitjançant el Decret 328/1992 de 14 de desembre, és un instrument de planificació sectorial de desplegament del PTGC.

Els objectius principals del PEIN són: · Establir una xarxa d espais naturals àmplia i representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya. · Delimitar i establir de les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 25 No es troba cap espai inclòs en el PEIN ni a l’interior ni a les immediacions de l’àmbit d’actuació, per tant, no cal considerar cap tipus de protecció addicional en aquest aspecte.

g) Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya

El Pla hidrològic de les conques internes, elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua, la última versió del qual és de l’any 1992 té com a objectiu principal assegurar que hi hagi aigua disponible, en prou quantitat i en qualitat adequada per als diferents sectors i àrees demandants.

Assolir aquest principi general obliga entre d’altres a complir uns objectius (com ara aconseguir l’ús racional dels recursos hidràulics o promoure la conscienciació ciutadana) que han d’inspirar i presidir qualsevol proposta, estudi, actuació o inversió.

L’ACA estableix que aproximadament que, en municipis de les conques internes de Catalunya, la dotació domèstica es troba a l’entorn dels 240 litres/persona i dia.

h) Agenda 21 de la comarca del Ripollès

Per tal d’encaminar-se cap a un desenvolupament sostenible, els municipis de la comarca del Ripollès s’han adherit als principis de la Carta d’Aalborg i al programa d’ajuts de la Diputació de Girona, per tal d’elaborar les Agendes 21 locals de cada un dels municipis de la comarca. Aquesta és la primera experiència de la realització d’una Agenda 21 en la que tots els municipis de la comarca aposten alhora per engegar aquest projecte comú, el qual permetrà adquirir una visió local, regional i comarcal del Ripollès.

Els objectius bàsics a assolir mitjançant la redacció de les Agendes 21 locals de cada un dels municipis de la comarca del Ripollès són els següents:

· Donar als municipis de la comarca del Ripollès els elements de coneixement necessaris per portar a terme polítiques de desenvolupament local sostenible dels municipis de manera planificada. · Preveure accions globals que integrin tots aquells aspectes necessaris que tendeixin a fer efectiva la sostenibilitat supramunicipal de la comarca del Ripollès. • Definir uns criteris de sostenibilitat que orientin la futura modificació dels planejaments municipals. · Determinar una sèrie d’actuacions prioritàries (projectes, estudis, organització interna), definir-ne el calendari i buscar les fonts de finançament, la gestió, etc. per accelerar la transició cap a un desenvolupament sostenible de la comarca. · Fomentar la participació dels agents socials, els grups d’opinió i els col·lectius ciutadans en el procés d’elaboració de l’estratègia local. · Definir uns indicadors quantificables que permetin seguir en el temps els efectes de la política ambiental i, a la vegada, detectar les desviacions que requereixin noves formulacions. · Assegurar, en els municipis de la comarca del Ripollès, un alt grau de qualitat de vida per tots els seus habitants.

Cal tenir en compte que s’ha elaborat un document preliminar el qual ha estat objecte de debat i discussió en el procés de participació ciutadana.

Entre les temàtiques de les quals l’auditoria fa referència es troben els aspectes que hauria d’afrontar en el futur el planejament municipal. Així, es valora la necessitat de

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 26 la revisió de la normativa d’ordenació urbanística, per l’important nombre de modificacions puntuals i de planejaments derivats, i per la millora de la precisió i de la qualitat de les tècniques d’anàlisi i de planejament. Així mateix, els canvis en el marc legislatiu sectorial d’urbanisme fan també que resulti convenient l’adaptació del planejament a les noves disposicions. A més, segons s’estableix en el propi document preliminar, el context urbà de les NNSS de 1986 és diferent a l’actual, l’estructura social actual de la societat presenta una problemàtica específica d’envelliment i estancament de la població, i l’estructura econòmica ha experimentat un canvi.

Finalment, també cal dir que paral·lelament a aquests treballs, també s’està realitzant Pla Especial de Regulació d’Usos del Sòl No Urbanitzable i el Pla Director Territorial de la comarca del Ripollès.

i) Les Normes Subsidiàries de planejament municipal

La Mancomunitat de la Vall de Ribes, d’acord amb la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya van acordar l’any 1985 la redacció d’un sol planejament pels municipis que integren la Vall, entre aquests el municipi de Queralbs. El 3 de desembre de 1985, es va aprovar pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, l’expedient de les Normes subsidiàries de planejament de la Mancomunitat de la Vall de Ribes, i es va publicar l’acord en el DOGC de 12 de març de 1986.

Atès que en els municipis de la Vall es plantejaren diverses modificacions puntuals de les Normes, així com la redacció de planejament derivat, es va redactar el Text refós publicat en data d’11 d’octubre de 2005 (DOGC 4487).

El planejament preveu únicament una àrea apte per urbanitzar a Queralbs i una altre al Serrat.

Actualment però, s’acaba d’aprovar el Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes, deixant de ser vigent les normes subsidiàries de planejament de la mancomunitat de la Vall de Ribes.

j) El Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes

La normativa urbanística que es pren com a referència és Pla Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP) aprovat definitivament en data 2 de juny de 2010. En aquest document, i quan fa referència al sòl no urbanitzable, es recullen 4 plans especials a desenvolupar a la Vall de Ribes; el PEU Estació de Queralbs n’és un d’ells, n’estableix el marc normatiu general i la delimitació de l’àmbit.

Article 200.PEU Estació de Queralbs

El Pla especial urbanístic de l’estació de Queralbs ha de concretar principalment les actuacions necessàries per ordenar l’ús d’aparcament per donar acollida als usuaris de l’estació de Queralbs, d’acord amb el que disposa l’article 67.1 e) del text refós de la Llei d’urbanisme, en tractar-se d’una infraestructura bàsica de comunicacions d’interès supramunicipal.

La polaritat turística de la Vall de Núria sobre el nucli urbà de Queralbs requereix l’habilitació d’unes àrees d’aparcament, per a un cert nombre de vehicles amb la previsió d’un nombre de places per a autocars, que resolgui la mobilitat que genera el servei ferroviari de la Vall de Núria.

La superfície de l’àmbit del pla especial urbanístic és de 39.440 m2.

El pla especial urbanístic ha de delimitar les superfícies i definir les àrees a ubicar destinades a sistema ferroviari amb ús d’aparcament així com, concretar les operacions de condicionament

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 27 paisatgístic i les mesures destinades a minorar els impactes paisatgístics durant les obres i la restitució del paisatge al finalitzar aquestes.

El pla especial urbanístic que ordeni el sector de l’estació de Queralbs ha de resoldre els accessos rodats des de la carretera de Ribes i els recorreguts de vianants des del nucli de Queralbs, així com preveure la ubicació de les instal·lacions complementàries vinculades a la infraestructura ferroviària.

S’estableix el termini de dos anys, a comptar des de l’aprovació definitiva del POUP per al desenvolupament del planejament urbanístic.

En sistema d’actuació previst és el d’expropiació.

k) Mapa de capacitat acústica

L’article 9.7. de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, estableix com els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll.

El municipi de Queralbs no disposa de plànol de capacitat acústica municipal (zones de sensibilitat acústica).

Així doncs mentre no s’elabori el mapa de capacitat acústica del municipi, la legislació que li és d’aplicació és la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, la qual defineix els nivells d’immissió màxims permesos en tres zones diferents:

· Les zones de sensibilitat acústica alta (A) comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll. · Les zones de sensibilitat acústica moderada (B) comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll. · Les zones de sensibilitat acústica baixa (C ) comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.

Així, els nivells d’immissió que s’han de tenir en compte en les diferents zones són els següents:

Valors límit d’immissió Valors d’atenció Zona de LAr en dB(A) LAr en dB(A) sensibilitat Dia Nit Dia Nit A – Alta 60 50 65 60 B – Moderada 65 55 68 63 C – Baixa 70 60 75 70

Font: Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica.

En qualsevol cas, però, no es preveu que la implantació que es proposa incrementi de forma notòria (superant els valors límits establerts actualment) els nivells sonors actuals, ja que aquesta tan sols contempla l’ordenació d’una zona d’aparcaments i la millora de l’estació en una zona on actualment ja està poc freqüentada pels vehicles.

Únicament s’incrementaran els nivells sonors en la zona d’estudi de forma significativa en la fase d’obres degut a la maquinària i els propis treballs de les obres de construcció.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 28 Tanmateix, els possibles nivells de soroll que se’n puguin generar pel canvi en els usos de la zona a l’ús ferroviari s’avaluaran en detall al capítol d’identificació i avaluació dels impactes (5.3.2 Contaminació acústica).

2.3. Objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla

2.3.1. Objectius del planejament

El document del Pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès), té com a objecte ordenar l’espai més pròxim a l’estació de Queralbs del cremallera de Núria i la creació de més places d’aparcament degut a que actualment no es disposa de suficients zones habilitades d’aparcament per donar servei a la gran afluència de visitants a la Vall de Núria. S’estima que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és troba entre els 200 i els 300 vehicles, ocupant la zona d’aparcament asfaltada a l’est de la carretera, la zona d’aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres.

Per poder desenvolupar aquesta implantació serà necessari tramitar un Pla Especial Urbanístic per tal que l’àmbit actualment delimitat com a Sòl no urbanitzable (zona Agrícola de Valor i Sistema Viari) es qualifiqui com a Sistema Ferroviari (el nou aparcament) i com a Sistemes Viari, Sistema Ferroviari i Zona Agrícola de Valor.

2.3.2. Principis de sostenibilitat

Segons l’art. 3 de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme, relatiu al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible, aquest es defineix com:

1. El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient, i comporta conjum inar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures. 2. El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals en àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient. 3. L’exercici de les competències urbanístiques ha de garantir, d’acord amb l’ordenació territorial, l’objectiu de desenvolupament urbanístic sostenible."

En la mateixa línia, l'art. 9 de la Llei 2/2002 defineix les directrius per al planejament urbanístic:

1. Les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscos naturals i tecnològics. 2. És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció de riscos. 3. El planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni natural i la identitat dels municipis, i ha d’incorporar les prescripcions adequades perquè les construccions i les instal·lacions s’adaptin a l’ambient on estiguin situades o bé on s’hagin de construir i no comportin un demèrit per als edificis o les restes de caràcter històric, artístic, tradicional o arqueològic existents a l’entorn. 4. Si l’avaluació d’impacte ambiental és preceptiva, el planejament urbanístic ha de contenir les determinacions adequades per a fer efectives les mesures que contingui la declaració corresponent.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 29 5. Les administracions urbanístiques han de vetllar perquè la distribució en el territori dels àmbits destinats a espais lliures i a equipaments s’ajusti a criteris que en garanteixin la funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.

D’altra banda, cal destacar també el punt 1.2 de la Carta d'Aalborg (coneguda també com la Carta de les ciutats europees cap a la sostenibilitat), aprovada al 1994 pels participants a la conferència europea sobre ciutats sostenibles, relatiu a la noció i principis de sostenibilitat:

...la sostenibilitat ambiental significa preservar el capital natural. Ens demana que el nostre consum de recursos materials, hídrics i energètics renovables no superi la capacitat dels sistemes naturals per reposar-los i que la velocitat a la qual consumin els recursos no renovables no superi el ritme de substitució dels recursos renovables duradors. La sostenibilitat ambiental significa també que el ritme d'emissió de contaminats no superi la capacitat de l'aire, de l'aigua i del sòl per absorbir-los i processar-los.

La sostenibilitat ambiental implica, a més, el manteniment de la diversitat biològica i la salut humana i també de la qualitat de l'aire, l'aigua i el sòl a nivells suficients per preservar la vida i el benestar, igual que la vida animal i vegetal, per sempre.

La sostenibilitat és un concepte complex, producte de múltiples variables i amb un conjunt de dimensions estretament interdependents (ambiental, ecològica, social, econòmica, tecnològica, ...).

Una de les condicions necessàries per assolir un desenvolupament sostenible és la capacitat per mantenir la base de recursos naturals que en possibiliten la perdurabilitat, ja que un tipus de desenvolupament que exhaureixi la disponibilitat dels recursos que l’han de nodrir és, a curt o llarg termini, inviable. Així doncs, cal assumir com a prioritats la protecció de la base ambiental i de recursos que fan possible el desenvolupament i, al mateix temps, satisfer la necessitat de desenvolupament i igualtat econòmica.

La futura modificació del planejament urbanístic de Queralbs comportarà una transformació d’una part de la realitat física del territori, on s’hi establirà un aparcament de vehicles canviant l’ús que s’hi desenvolupava. Així doncs, s’hauran d’aplicar aquells mecanismes que previnguin els impactes concrets que genera al planejament sobre els recursos ambientals mitjançant solucions concretes que millorin l’eficiència en la utilització d’aquests recursos.

2.3.3. Definició dels objectius i criteris ambientals adoptats

Els objectius i criteris que es formulen pretenen abastar aquells àmbits en què l’urbanisme pot incidir i estan relacionats amb el medi ambient i els recursos naturals. Aquests objectius es troben jerarquitzats, de forma que s’adapten a la realitat territorial i ambiental del municipi de Queralbs.

D’aquesta forma, en funció de les característiques del territori i del document publicat a la web del Departament de Medi Ambient i Habitatge: Instruccions tècniques per a l’avaluació ambiental de plans d’ordenació urbanística municipal, es determinen els objectius.

Així mateix, s’han tingut en compte les consideracions efectuades a l’Agenda 21 de la comarca per tal de definir uns criteris de sostenibilitat que orientin la modificació del planejament municipal. També s’ha recollit la voluntat d’aquest document per a definir uns indicadors quantificables que permetin seguir en el temps els efectes de la política ambiental i, a la vegada, detectar les desviacions que requereixin noves formulacions.

Tanmateix, per a la jerarquització dels objectius s’ha tingut en compte criteris de sostenibilitat, és per això que és de primordial importància l’ordenació del sòl i la

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 30 mobilitat, la integració paisatgística i també la prevenció de la contaminació acústica. La resta d’objectius es consideren secundaris. a) Model territorial i ocupació del sòl: minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne I'ús, d'acord amb un model territorial globalment eficient.

- Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i la mobilitat. - Evitar l’ocupació innecessària de sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos. - Altres: preservar els espais i elements de valor rellevant del territori.

Com ja s’ha tractat extensament, l’objectiu principal del planejament proposat és el de donar resposta a la necessitat d’ordenació dels vehicles que s’acosten a les estacions de FGC per tal d’accedir al cremallera de Núria. L’actuació aporta, per tant, solucions a la creixent saturació del nucli urbà de Queralbs per part de l’afluència de vehicles tot millorant el servei ofert i la mobilitat en el conjunt de la població, el que es troba d’acord amb els principis de sostenibilitat.

Per tal de realitzar el seguiment durant el funcionament de l’adequació dels objectius assenyalats es defineix el següent indicador:

Nombres d’usuaris dels serveis de l’estació i aparcaments

Es vol mesurar anualment el nombre d’usuaris de les noves instal·lacions de l’estació i serveis dels FGC i conèixer la seva proporció respecte al conjunt d’usuaris del cremallera.

Es consideraran usuaris aquells visitants que utilitzin tant l’estació com els seus aparcaments i que han estat comptabilitzats pels responsables dels equipaments.

La tendència desitjada serà que l’indicador augmenti, es mantingui o es redueixi en funció dels objectius que es fixin per poder adaptar així els serveis oferts a la demanda.

b) Paisatge: integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat.

- Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori - Integrar el nou sector en el paisatge de la zona i l’arquitectura del territori. - Altres: protegir, millorar i recuperar els elements i els ambients paisatgístics d’interès.

Tanmateix, el desenvolupament de l’àmbit ha de ser compatible amb la conservació i millora del medi en què s’implanta i de la regeneració de l’espai fluvial limítrof.

Cal tenir en compte que l’àmbit es troba en una zona eminentment urbana ja que és molt pròxima al nucli de Queralbs. De totes maneres l’interès ambiental i paisatgístic de l’entorn es reflexa en l’entorn agrícola i forestal que s’estructura més enllà del nucli urbà de Queralbs. Per tant, el disseny de les actuacions ha de tenir especial cura de la seva imatge i resultat paisatgístic, per tal d’assegurar la seva integració en el seu entorn.

c) Ambient atmosfèric (I): prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 31 - Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. - Limitar la generació de necessitats de l’enllumenat exterior(públic i privat) i evitar-ne els fluxos a l’hemisferi superior, la intrusió lumínica i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. - Altres: ordenar adequadament les instal·lacions de transport de l’energia elèctrica per minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

L’actuació que es durà a terme, disminuirà a nivell del nucli urbà els nivells sonors respecte els nivells actuals ja que la situació de l’emplaçament, situat a l’entrada de Queralbs, disminuirà el trànsit a l’interior del nucli que es produeix per la manca de places d’aparcament properes a l’estació, reduint, per tant, els nivells sonors a l’interior del casc urbà.

El sector on s’implantarà l’aparcament però, no té un trànsit elevat de vehicles, i tampoc es preveu que aquest augmenti excessivament. Per tant, l’impacte que tindrà la urbanització de l’aparcament serà mínim.

No obstant, per tal de poder valorar de forma temporal els efectes respecte els possibles nivells de soroll que se’n puguin generar pel canvi en els usos de la zona s’adjunta a continuació una proposta d’indicador sobre el compliment d’aquest objectiu en concret. Les seves característiques s’especifiquen a continuació:

Persones exposades a nivells sonors significatius

Aquest indicador requereix l’existència de mapes de soroll i davant l’inexistència de cap document aprovat al respecte es pot aplicar la proposta del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Determina el percentatge de població exposada a nivells de soroll ambiental de referència. Es consideren valors de referència per aquest indicador el nivell equivalent (Leq) diürn > 70dB diürns i 60 dB nocturns. Cal tenir present que els valors escollits corresponen als valors límit d’immissió per a zones de sensibilitat baixa segons la legislació vigent, que són adients i referents per fer una valoració prou exigent de l’estat de la qüestió.

S’establirà l’efecte del possible nivell de soroll que es pugui generar pel canvi d’usos de la zona a l’ús de logística ferroviària. Pel càlcul d’aquest indicador s’efectuarà anualment un estudi acústic que consti de mesures de soroll de l’àmbit urbà proper a l’aparcament per tal d’establir la proporció de la població exposada a nivells de soroll ambiental superior als valors esmentats respecte la població total que resideix en aquest àmbit d’influència.

Amb aquest indicador es pretén comprovar si serà necessària l’adopció de mesures d’atenuació de la contaminació acústica i la seva evolució a curt, mitjà i llarg termini després de l’executar l’actuació projectada.

d) Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d'interès natural, i promoure'n I'ús sostenible.

- Establir una xarxa d’espais d’interès natural, físicament contínua i connectada amb les xarxes territorials exteriors i amb les d’espais lliures urbans. - Conservar i millorar la connectivitat ecològica - Ordenar i gestionar amb especial cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos o altres d’interès general, i per hàbitats d’espècies amenaçades.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 32

A l’àmbit d’actuació del projecte es localitza una àrea arbrada i pastures que es considera zona agrícola de valor, però aquesta no es veurà directament afectada ja que queda a uns metres de la plataforma de l’aparcament.

e) Ambient atmosfèric (II): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de I'aire i el canvi climàtic, i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants.

- Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. - Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic. - Altres: Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.

Respecte la qualitat atmosfèrica, es tracta de minimitzar els efectes de l’actuació sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. L’actuació que es durà a terme no suposarà un increment de contaminants a l’atmosfera.

f) Cicle de I'aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de I'aigua i racionalitzar I'ús d'aquest recurs en el marc d'un model territorial globalment eficient.

- Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua - Minimitzar el consum de l’aigua derivat del planejament - Prevenir riscos hidrològics - Altres: preservar i millorar la qualitat de l’aigua

El projecte del nou aparcament preveu unes necessitats d’abastament d’aigua relativament baixes atès que no es tracta d’una construcció destinada a habitatges sinó d’un servei. No obstant, atesa la localització pròxima a la xarxa hídrica natural caldrà efectuar un seguiment durant la fase d’obres com el que a continuació s’exposa:

Control de l’evolució dels paràmetres físico-químics i biològics de les aigües del riu Freser

En relació al seguiment de la hidrologia caldrà garantir durant la fase d’obres en la mesura del possible, la qualitat de les aigües superficials. Per fer-ho s’haurà de determinar quina és la situació inicial de partida (abans de les obres) i comprovar els canvis soferts un cop s’ha executat el projecte i ja es troba en funcionament la nova infraestructura. Amb aquest objectiu es preveu la realització dels següents controls: - Control de la qualitat de les aigües superficials. Mitjançant els paràmetres bàsics següents: o físico-químics: sòlids en suspensió, pH, DBO, DQO, etc. o biològics: índex BMWPC, etc. o índexs de qualitat: ISQA, etc.

S’han de mantenir els controls periòdics fins 2 anys després de la posada en funcionament del projecte amb l’objectiu d’assegurar el volum i la qualitat de les aigües superficials.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 33 g) Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d'instal·lacions adequades per al seu tractament i dipòsit. Gestió de materials: minimitzar I'impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general.

- Implantar l’equipament i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus. - Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus, i, en general, les operacions de gestió. - Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

El tipus d’implantació prevista en aquesta àrea d’estudi, no suposarà a priori la generació de grans quantitats de materials i/o residus. En qualsevol cas, però, es fomentarà el reciclatge i la reutilització dels residus i es facilitarà la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 34 3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA

3.1. Descripció de les alternatives considerades

Tal i com ja s’ha comentat, la finalitat d’aquest pla especial és ordenar l’espai més pròxim a l’estació de Queralbs del cremallera de Núria i la creació de més places d’aparcament degut a que actualment no es disposa de suficients zones habilitades d’aparcament per donar servei a la gran afluència de visitants a la Vall de Núria. S’estima que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és troba entre 200 i 300, ocupant la zona d’aparcament asfaltada a l’est de la carretera, la zona d’aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres.

Davant d’aquestes circumstàncies l’anàlisi d’alternatives passa, a grans trets, per algunes consideracions bàsiques que exerceixen de clars condicionants. S’ha realitzat un estudi previ d’alternatives en base als següents criteris:

· Dur a terme d’una manera adequada i respectuosa amb el territori, el creixement de l’actual zona d’aparcament. · Minimitzar al màxim l’impacte ambiental que sempre significa la implantació d’una zona d’aparcament, mitjançant una correcta localització i la protecció dels elements naturals necessaris amb zones que preservin la imatge de la zona, de cara al nucli de Queralbs i a l’entorn natural.

Partint d’aquest context es pot optar per diverses solucions; tanmateix, totes elles han de complir uns requeriments mínims per compatibilitzar el desenvolupament d’aquest nou ús amb el respecte per l’entorn en el que s’ubica. Aquest criteris es basen en que l’actuació:

· No afecti a espais naturals protegits o d’interès natural existents a l’àmbit. · Eviti zones definides com d’interès geològic. · Afecti zones de menor valor ecològic, evitant actuar sobre les masses forestals i les formacions botàniques de més valor. · Eviti les zones d’especial interès faunístic. · Redueixi la superfície de nova ocupació.

Així, l’anàlisi d’alternatives queda determinat pel grau de compliment dels criteris proposats i pels requeriments definits anteriorment.

Les diferents opcions de desenvolupament del Pla Especial donat l’objectiu que es pretén assolir i la ubicació del mateix són limitades.

La primera alternativa considerada ha estat l’alternativa 0, la no realització del pla especial i el manteniment de la situació actual. Aquesta alternativa doncs, suposaria el manteniment de l’actual nombre de places d’aparcament i, la solució que plantejaria per a donar resposta a l’actual problemàtica seria una regulació del nombre de visitants que agafarien el cremallera des de l’estació de Queralbs per visitar Vall de Núria, proporcional al nombre de places d’aparcament existents actualment. Aquesta alternativa degut a les implicacions econòmiques i socials negatives que portaria associades per Vall de Núria ha estat descartada.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 35 Així, per al desenvolupament del pla especial les alternatives realistes i factibles es limiten a les diferents possibilitats de distribuir les zones dins l’àmbit. En aquest sentit, s’han plantejat dues alternatives. La primera d’elles consta de les següents actuacions:

· La creació d’un edifici d’aparcament i billetatge, amb quatre plantes d’aparcament i una capacitat per a uns 400 vehicles i una planta de serveis, ubicat a la banda est de la carretera i al nord de l’estació de Queralbs, on actualment hi ha hi una zona d’aparcament pavimentat a l’aire lliure. De les quatre plantes, dues estaran soterrades. · Una zona d’aparcament i àrea logística a l’aire lliure a la banda oest de la carretera ocupada actualment en part per una zona d’aparcament provisional de terra i per prats. En una part d’aquest sector es preveu una ocupació provisional durant la fase d’obres de l’edifici d’aparcament amb la posterior restauració quan aquest entri en funcionament, i en la resta del sector una ocupació permanent destinada a temes de logística del cremallera. · La creació d’una zona de protecció, al nord de l’àmbit i a la vora del bosc.

Es presenta a continuació l’alternativa considerada inicialment:

Alternativa 1

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 36 On les seves principals característiques són:

Alternativa 1 Àmbit 28.000 m2 Zona d’ocupació 23.053 m2 Zona de protecció 3.769 m2

Així mateix, tal i com es pot observar en la imatge anterior, l’àmbit també inclou part de la carretera GIV-5217 i el creuament d’aquesta amb la via del cremallera. No obstant, les actuacions que es pretenen realitzar per a la construcció d’un pas inferior d’aquesta carretera sota les vies del cremallera han estat tramitades en un expedient independent.

Un cop emès el Document de Referència per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i adaptant-se als nous requeriments pressupostaris i necessitats d’explotació, es decideix replantejar tota l’actuació.

El nou plantejament de la segona alternativa, amplia l’àmbit, prescindeix de la construcció de l’edifici d’aparcaments i es substitueix per la urbanització dels actuals aparcaments en superfície provisionals.

Així, aquesta alternativa 2, proposa, dins d’un àmbit de 3,94ha:

· L’ampliació de l’estació: degut al canvi d’explotació es preveu un augment de visitants, i per tant es proposa l’ampliació de l’estació per tal de millorar el servei i la cobertura parcial de les andanes · La rectificació del traçat de les vies llançadora degut al nou model d’explotació. Es proposa rectificar el traçat per tal d’augmentar els trams rectilinis i alhora alliberar espai a la façana est de l’estació

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 37 · La construcció d’una nova andana per a l’accés dels viatgers aprofitant el canvi de traçat de la via 3. · La construcció d’un moll de càrrega per facilitar el transport de mercaderies aprofitant el canvi de traçat de la via 5 · Facilitar l’accés a l’andana 2 mitjançant un sistema de rampes adaptades per a la mobilitat reduïda · La urbanització de l’aparcament 1 i l’aparcament 2: es proposa consolidar aquests espais urbanitzant-los ja que actualment tenen caràcter provisional. Aquesta urbanització consistirà amb el reforç de la capa superficial actual de graves, l’estesa d’aglomerats, el sanejament i la seva il.luminació. Es completa l’actuació amb el reforç dels talussos amb elements de contenció a base de murs verds i gabions, l’execució de voreres, delimitació de places i l’enjardinament del conjunt. Amb aquestes actuacions es preveu tenir una reserva d’aparcament de vehicles a l’aire lliure d’unes 246 places. · La urbanització i l’ampliació de l’aparcament 3: es proposa ampliar la capacitat d’aquest aparcament, actualment provisional, fins a les 83 places amb la creació d’una subplataforma situada uns 2 m per sobre de l’actual espai. Es completa l’actuació amb la urbanització de la superfície, la portada de serveis, el sanejament i la il·luminació. · La construcció d’una rotonda per millorar l’accés als aparcaments des de la carretera · La construcció d’un vial per tal de connectar viàriament l’accés principal a l’àmbit amb l’aparcament 1 · La prolongació de l’actual vial de l’estació cap a la zona on s’ubica el nou moll de càrrega · Creació de nous recorreguts a peu que permetin la interconnexió entre els aparcaments 1 i 2, i entre aquest últim i el pla de l’estació. · La construcció d’un passeig de ronda que permeti connectar Queralbs amb l’àmbit de l’estació.

Justificació de l’alternativa adoptada

L’alternativa 2 s’escull ja que té una millor integració paisatgística degut a la menor construcció d’infraestructura, i consegüentment té un cost inferior. A més, aquesta alternativa aprofita les plataformes creades a partir dels sobrants de terres conseqüència de l’execució del projecte de soterrament de la carretera GIV-5217. D’aquesta manera s’aprofita la zona de plataformes a diferent nivell, que ja està molt modificada, donant-li un aspecte més integrat mitjançant la urbanització d’aquesta.

3.2. Anàlisi de cada alternativa d’acord amb els objectius i criteris ambientals

Es mostra tot seguit un quadre comparatiu de la valoració dels impactes principals deguts a l’actuació urbanística en funció de l’alternativa escollida:

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 38

Descripció dels impactes Elements afectats Alternativa 1 Alternativa 2

Es realitzaran moviments de terres en L’ocupació dels terrenys no la construcció de l’edifici representa un augment significatiu d’aparcament i de l’aparcament i àrea respecte la situació inicial. Es Ocupació del logística a l’aire lliure. Especialment realitzaran moviments de terres poc sòl i moviment importants seran els moviments de de terres terres per a l’ocupació provisional de abundants en la construcció de l’aparcament mitjançant l’excavació a l’aparcament i àrea logística a l’aire la part nord de l’àmbit i el terraplenat lliure, que un cop construït l’edifici a la part sud. d’aparcament, es restaurarà. En bona part de l’àmbit no hi ha No hi ha vegetació d’interès a la zona vegetació d’interès ja que es tracta ja que es tracta d’una zona molt d’una zona on actualment ja s’hi propera al nucli urbà. Tot i que hi ha ubiquen zones d’aparcament. Fora prats de pastura que estan d’aquestes zones s’afectarà catalogats com hàbitats d’interès majoritàriament vegetació comunitari, són no prioritaris, i estan Vegetació corresponent a prats de pastura, i àmpliament representats en la zona algun peu aïllat de freixe. Tot i que Únicament hi ha un grup de aquests prats de pastura estan vegetació arbòria i pastures a la part catalogats com hàbitats d’interès nord de l’àmbit untj amb un roure comunitari, són no prioritaris, i estan centenari a l’entrada, que no es àmpliament representats en la zona. veurà afectat per l’urbanització de l’aparcament. L’hàbitat afectat pel pla especial Es tracta d’una zona urbana no correspon al de zones urbanes, amb utilitzada com a indret de pas presència d’espècies ja habituades a faunístic i pròxima al nucli urbà de conviure am b l’home i la pertorbació Queralbs. Les superfícies afectades Fauna que provoca la seva activitat. Les superfícies afectades no s’inclouen no s’inclouen dins d’habitats d’especial interès i tampoc dins d’habitats d’especial interès i s’afectarà de forma directa a tampoc s’afectarà de forma directa a espècies faunístiques d’interès o espècies faunístiques d’interès o protegides. protegides.

No es preveu cap impacte important, No es preveu cap impacte important, encara que s’haurà de tenir en encara que s’haurà de tenir en compte les proximitats dels cursos compte la proximitat del riu Freser. Hidrologia d’aigua. Tant el subministrament com el Tant el subministrament com el desguàs d’aigües residuals es desguàs d’aigües residuals es realitzarà a la xarxa pública existent. realitzarà a la xarxa pública existent.

La futura implantació no suposa un impacte molt important al paisatge, L’ordenació suposa el manteniment donat que es tracta majoritàriament de les àrees de major interès d’una actuació en una zona amb un paisatgís tic. Així, i sota el criteri de ús actual ja d’aparcaments. Tot i així, protegir d’edificació els espais les dues plantes de l’edifici naturals i recuperar al domini públic Paisatge i d’aparcaments que no quedaran es proposa mantenir la franja de ordenació soterrades, crearan un lleu impacte vegetació existent a la part nord de estètica visual. També cal tenir present l’àmbit. Així mateix, en l’execució l’impacte paisatgísti c que es produirà dels talussos i la urbanització de pel moviments de terres a realitzar a l’aparcament, es pretén sembrar i la zona de prats però que serà de plantar espècies autòctones. caràcter temporal restaurant-se un cop finalitat la construcció de l’edifici d’aparcaments.

No s’afectarà l’element catalogat No s’afectarà l’element catalogat

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 39 Descripció dels impactes

Patrimoni com a bé cultural d’interès local. La com a bé cultural d’interès local. cultural i construcció d’un edifici de 4 plantes L’ampliació de les actuals socioeconomia es realitza amb el màxim respecte instal·lacions de l’estació es realitza possible a les característiques amb el màxim respecte possible a arquitectòniques de la zona. les característiques arquitectòniques A nivell d’infraestructures i que han meres cut la seva socioeconomia s’avalua com a positiu catalogació. La nova intervenció, tot ja que millorarà la mobilitat en l’àrea i ser un cos adossat a l’antiga urbana al disminuir el trànsit a edificació, es resol en planta baixa i l’interior del nucli urbà i evitarà la amb una coberta de poc pendent dispersió de vehicles aparcats fora de per tal d’afectar-la el mínim les zones destinades a aquest ús. possible. A nivell socioeconòmic s’avalua com a positiu ja que millorarà la mobilitat en l’àrea urbana ja que s’evitarà la dispersió de vehicles aparcats per tota la zona urbana. Es planteja com un dels objectius d’aquesta modificació aconseguir Es planteja com un dels objectius una alternativa que reordeni el flux d’aquesta modificació aconseguir una d’accés i sortida i l’estacionament de Mobilitat alternativa que pugui ubicar tots els vehicles. Així mateix es planteja la vehicles en el nou edifici de 4 plantes . construcció d’una ronda a peu per millorar l’accés als vianants.

El projecte preveu estableix la El projecte preveu estableix la protecció de la subestació permetent protecció de la subestació permetent Energia la seva transformació parcial i la seva transformació parcial i ampliació. L’energia per al projecte ampliació. L’energia per al projecte s’agafarà de les línies ja existents. s’agafarà de les línies ja existents. Els nivells sonors es mantindran igual a l’estat actual o seran lleugerament Els nivells sonors disminuiran a les proximitats del nucli urbà ja que Soroll inferiors degut a que gran part de l’estacionament de vehicles es s’evitarà l’aparcament a les realitzarà en zona coberta, disminuint proximitats d’aquest. així la dispersió del soroll. Gestió dels residus generats en les Gestió dels residus generats en les Residus obres de construcció, i generació de obres de construcció, i generació de residus domèstics i comercials. residus domèstics i comercials.

Tal i com s’ha exposat, els impactes generats per l’execució de l’alternativa 2 són més positius que per l’alternativa 1.

3.3. Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada

Les dificultats de la topografia del lloc on està emplaçada l’estació actual de Queralbs, el seu accés i l'espai disponible, comporten, com ja s’ha comentat, falta de lloc d'aparcament, i dificultat de trànsit d'accés i sortida en les hores puntes. Per aquest motiu, i pel creixent nombre de visitants que està tenint el municipi, s’ha escollit urbanitzar i ampliar l’actual zona d’aparcaments així com ampliar i millorar l’estació del cremallera.

L’espai escollit, per la seva ubicació, permet un fàcil accés a l’estació des de la carretera sense haver de creuar el nucli urbà, facilitant l’ordenació de la circulació dels fluxes de vehicles cap a aquestes vies sense interferir en el tràfic del nucli urbà.

Aquesta ubicació evita la dispersió de vehicles que, actualment, per poder aparcar ocupen part de la carretera GIV-5217.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 40 Per altra banda, la part que s’amplia de l’aparcament, es situa en un espai aterrassat, fet positiu a l’hora d’evitar els grans moviments de terres.

L’ampliació de l’estació així com la modificació del traçat del ferrocarril es fa adjacent a aquestes de manera que no s’ocupa més sòl del que ja estava abans ocupat per infraestructures.

Finalment, l’àmbit escollit es situa en una zona on no s’afecta excessivament cap zona d’especial interès natural. L’única zona que hi ha a l’àmbit d’interès (pastures i zona arbrada) es conservarà adjacent a la plataforma de l’aparcament. L’ocupació del sòl i els moviments de terres presenten un impacte moderat, ja que en la fase d’obres es realitzaran moviments de terres de poca importància. Les actuacions previstes suposen un impacte compatible pel que fa a la vegetació, fauna, paisatge, hidrologia i patrimoni, i presenten un impacte positiu pel que fa a soroll i socioeconomia, ja que disminuiran els nivells sonors al nucli de Queralbs i millorarà la mobilitat en l’àrea urbana al disminuir el trànsit a l’interior del nucli urbà.

Així, l’anàlisi d’alternatives queda determinat pel grau de compliment dels objectius proposats i pels requeriments definits anteriorment. Aquest és el cas de l’actuació projectada, la qual requereix un Pla Especial per tal de modificar l’actual desenvolupament assignat als sectors de dins de l’àmbit d’actuació.

La transformació de l’espai estudiat, per tant, permetrà millorar la qualitat de vida dels habitants de Queralbs tot oferint als visitants qualitativament i quantitativament més serveis, dotant-los de millors infraestructures de comunicació i ús públic.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 41 4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ ADOPTADA

4.1. Contingut de l’Ordenació proposada

4.1.1. Classificació i qualificació del sòl actual

El document del Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs, té com objecte l’ordenació de l’àrea urbana necessària per a possibilitar la urbanització i ampliació dels aparcaments actuals, l’ampliació de l’actual estació i la reordenació dels espais i les circulacions a l’entorn de la mateixa.

Com ja s’ha comentat, la normativa urbanística d’aplicació en aquesta zona és el POUP de la Vall de Ribes aprovat definitivament en data 2 de juny de 2010.

Aquest document estableix que l’àmbit del PEU es troba en Sòl No Urbanitzable i el qualifica sota les següents claus urbanístiques: Viari (V), Ferroviari (F), Agrícola de Valor (21) i Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

El PEU, prenent com a referència la qualificacions urbanístiques establerts pel POUP, adapta la zonificació i estableix els paràmetres d’ordenació que permetin el desenvolupament dels objectius sobre els quals es fonamenta.

Per més detall es pot observar el plànol núm. 7 que permet visualitzar la qualificació urbanística actual.

4.1.2. Descripció de la proposta a) Àmbit del Pla Especial

La zona en la que es preveu el Pla Especial es troba prop del nucli urbà de Queralbs. Travessant l’àmbit de nord a sud hi trobem la carretera GIV -5217 i la línia del cremallera, que intersecten en un punt on la carretera queda soterrada.

El relleu de l’àmbit és terrassat a tres nivells. Dins de l’àmbit s’hi troba també l’edifici de l’estació del Cremallera que està ubicat a la part sud junt amb les andanes de les corresponents vies ferroviàries.

En total, la superfície de l’àmbit consta de 3,94 ha.

b) Definició de la proposta

A continuació es descriuen les actuacions previstes pel Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs.

· Infraestructures ferroviàries

- Ampliació estació

L’actual edifici de l’estació està format per dos cossos independents. El primer de planta baixa i pis, cobert a dos aigües per una coberta de pissarra, allotja el cap d’estació, la bitlleteria, la sala d’espera i una vivenda a la planta superior. El segon de dimensions més reduïdes allotja els serveis i les instal·lacions. La superfície construïda supera per poc els 200 m2.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 42 El canvi d’explotació preveu un augment de visitants que accediran a la Vall de Núria des de Queralbs. Aquesta necessitat farà que l’actual edifici quedi per sota de les necessitats mínimes d’espai. És per aquest motiu que es proposa la seva ampliació per millorar el servei així com la cobertura parcial de les andanes.

- Rectificació traçat vies llançadora

L’estació disposa en aquests moments de 4 vies. El nou model d’explotació preveu la instauració d’uns combois llançadora entre Queralbs i Núria que utilitzarien les dues vies emplaçades més a l’est, vies 3 i 5. Per optimitzar la seva utilització es proposa rectificar el traçat actual per augmentar els trams rectilinis. S’aprofita aquesta rectificació per tal d’escurçar el seu recorregut en direcció sud i d’aquesta manera alliberar espai a la façana est de l’estació.

- Andana llançadora

Aprofitant el canvi de traçat de la via 3 es proposa la construcció d’una nova andana per a l’accés de viatgers.

- Moll de càrrega llançadora

Aprofitant el canvi de traçat de la via 5 es proposa la construcció d’un moll de càrrega per facilitar el transport de mercaderies.

- Accessos adaptats andanes

Actualment l’accés a l’andana 2 des de l’andana 1 es realitza creuant les vies. Aprofitant la construcció de la passarel·la de la Ronda a peu que creua per sobre de les vies 1 i 2, es preveu facilitar l’accés a l’andana 2 mitjançant un sistema de rampes adaptades per a la mobilitat reduïda.

· Aparcaments - Urbanització aparcament 1 i aparcament 2

En aquests moments la zona de l’entorn de l’estació disposa de 2 espais destinats a l’aparcament provisional de vehicles a l’aire lliure emplaçats per sota de la carretera. Aquests espais són fruit de la modificació de la topografia original, per l’aportació de terres procedent de l’excedent, provocat per les obres del pas de sotavies. En el seu moment es van abocar les terres sobre dues plataformes topogràfiques existents, disposades a diferent nivell, que conformaven un antic aparcament d’aglomerat i un prat. La nova disposició de terres aprofita aquestes plataformes per generar dues subplataformes situades uns 2 m una per sobre de l’altre. El resultat són 4 subplataformes agrupades de dos en dos que conformen els aparcaments 1 i 2.

Es proposa consolidar aquests espais urbanitzant-los. Aquesta urbanització consistirà amb el reforç de la capa superficial actual de graves, l’estesa d’aglomerats, el sanejament i la seva il.luminació. Es completa l’actuació amb el reforç dels talussos amb elements de contenció a base de murs verds i gabions, l’execució de voreres, delimitació de places i l’enjardinament del conjunt.

Amb aquestes actuacions es preveu tenir una reserva d’aparcament de vehicles a l’aire lliure d’unes 246 places.

- Urbanització i ampliació aparcament 3

Per sobre de la carretera s’hi troba una superfície d’aparcament provisional a l’aire lliure d’unes 60 places.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 43 Es proposa ampliar la seva capacitat fins a les 83 places amb la creació d’una subplataforma situada uns 2 m per sobre de l’actual espai. Es completa l’actuació amb la urbanització de la superfície, la portada de serveis, el sanejament i la il.luminació.

· Accessos rodats - Rotonda

Per tal de regular i concentrar l’accés rodat als aparcaments des de la carretera, es preveu la construcció d’una rotonda. Aquest element viari permet la distribució del trànsit en un sol punt per tal de que esdevingui l’única entrada a tot l’àmbit, reduint d’aquesta manera les interferències al trànsit de la carretera. En aquest punt coincideix el vial que dóna accés a l’estació i a l’aparcament 3, l’entrada de l’aparcament 2 i el vial que dóna accés a l’aparcament 1.

- Obertura i urbanització vial Ap 1

Per tal de connectar viàriament l’accés principal a l’àmbit amb l’aparcament 1, es preveu la construcció d’un vial d’un sol sentit, sentit d’entrada, des de la rotonda fins a l’esmentat aparcament. Aquest element viari discorre pel talús que separa les plataformes dels aparcament 1 i 2, cosa que fa necessària la previsió d’elements de contenció de terres per assegurar-ne la seva estabilitat. Aquests elements es realitzaran mitjançant el sistema de gabions de pedra natural.

- Urbanització vial Ap 1

Es preveu la urbanització de l’actual accés a l’aparcament 1 per tal de que esdevingui un vial d’un únic sentit, de sortida, que permeti l’evacuació dels vehicles de l’aparcament 1 cap a la carretera.

- Vial moll de càrrega

Es preveu també la prolongació de l’actual vial de l’estació cap a la zona on s’ubica el nou moll de càrrega. Aquest vial ha de permetre l’accés de càrrega i descàrrega a la zona de la platja de vies de l’estació. La seva execució sobre l’actual marge comporta la utilització de sistemes de contenció de terres mitjançant gabions de pedra natural.

· Accessos vianants - Camins estació

El canvi de model de l’estació obliga a repensar les circulacions a peu, especialment aquelles que interfereixen en la dinàmica ferroviària que s’hi desenvolupa. Aquest és el cas de l’actual accés a peu des de la zona d’aparcaments fins a l’estació. Per tot això es proposen un seguit de nous recorreguts a peu que permeten la interconnexió entre els aparcaments 1 i 2, i entre aquest últim i el pla de l’estació. Aquests accessos es desenvolupen al llarg del talús que separa el pla de l’estació i la plataforma dels aparcaments, cosa que obligarà a adaptar la seva topografia mitjançant sistemes de contenció de terres mitjançant gabions de pedra natural.

- Ronda a peu

El pla preveu la construcció d’un passeig de ronda que permeti connectar Queralbs amb l’àmbit de l’estació. Aquesta ronda, a més d’acomplir aquest objectiu, permet també interconnectar les diferents actuacions tot resolent les interferències que es podrien originar entre el vianant i el cotxe o el ferrocarril.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 44 El recorregut s’inicia a l’actual carretera, un passat el pas sotavies en direcció Queralbs, descendeix pel talús de la subestació elèctrica, sobrepassa les vies mitjançant una passera de nova construcció i arriba al pla de l’estació. En aquest punt, punt on conflueixen tots els recorreguts a peu provinents dels diferents aparcaments, es preveu la urbanització d’una plaça a la qual donarà façana l’accés principal de la futura ampliació de l’estació. La ronda segueix paral.lela a la zona de càrrega de l’estació fins a recuperar el traçat de l’antiga carretera d’accés a Queralbs. El recorregut finalitza un cop passat el gran roure emplaçat vora la carretera.

c) Qualificació urbanística proposada

Les actuacions previstes en aquest PEU es consideraran com Actuacions d’Interès Públic d’acord amb les determinacions de l’Art.180 del POUP i de l’Art.47 del TRLUC 1/2005.

L’aprovació d’aquest PEU ha de permetre l’execució directa d’obres d’infraestructura del territori i elements determinants per al desenvolupament urbà, social i econòmic de la Vall de Ribes i comarca en Sòl no Urbanitzable.

Per més detall es pot observar el plànol núm. 8 que permet visualitzar la qualificació urbanística proposada.

4.1.3. Ordenació proposada i repercussions significatives sobre el medi ambient

Per dur a terme l’avaluació, es confronta l’ordenació del sector amb els objectius proposats a l’apartat 2.3.3., que resulten d’aplicació en aquest nivell de l’elaboració del Pla, per tal determinar el grau d’adequació i els possibles punts en conflicte.

S’exposa a la taula següent les determinacions del Pla Especial Urbanístic, susceptibles d’originar efectes ambientalment significatius.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 45 Cicle de Qual. de Cond. Cond. Cond. Gestió Gestió Biodiv. i Eficiència Const. Paisatge l’aigua l’aire acústiq. lumíniq. Electro de de pat energètica sostenible m. residus material natural Determinacions de caràcter general (art. 57-58 del DL 1/2005) Classificació del sòl X X X X X X X X X X Model d’implantació urbana i estructura X X X X X X X X X X X de l’ordenació Indicadors per decidir l’oportunitat i la X X X X X X X X X X X conveniència de cada actuació Previsions sobre la disponibilitat de X X X X recursos hídrics i energètics Determinacions necessàries per assolir X X X X una mobilitat sostenible en el municipi Sistemes generals Comunicacions X X X X X X X Espais lliures públics X X X X X

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 46 4.2. Identificació i quantificació dels sòls objecte de la transformació i de les seves demandes

La superfície total de l'àmbit on es faran les millores serà de 3,94ha. I, en tot l’àmbit es manté la qualificació segons el POUP de la Vall de Ribes.

D’altra banda, es marquen unes zones de dins el sistema ferroviari i part del forestal com a àrees d’integració paisatgística, així com un element del patrimoni natural (roure centenari) i un nou element del patrimoni construït (subestació elèctrica).

Finalment, les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars de l’ordenació proposada es detallen en els respectius apartats d’identificació i avaluació dels efectes significatius sobre el medi ambient (vegeu 5.IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT).

4.3. Descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient a) Mesures relatives a l’impacte sobre l’atmosfera:

· En relació a les emissions atmosfèriques, l’actuació prevista no suposa increments destacables en les emissions atmosfèriques de la zona, i es preveu que compleixin els límits establerts en la legislació vigent. · En relació a la contaminació lumínica caldrà garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn. b) Mesures relatives a l'impacte sobre els nivells sonors (en la fase d’obres)

· Restringir la realització dels treballs d’obra a la franja horària diürna i preferiblement adaptar-la a la franja horària normal laboral (de 8 a 20 h). · Comprovar que no s'assoleixen els nivells màxims sonors admesos en zona urbana. c) Mesures relatives a l’impacte sobre l’ocupació de terrenys

· Limitar la superfície afectada per les obres a la mínima necessària mitjançant l’encintament del límit d’obra. · Utilitzar com a superfícies d’ocupació temporal aquelles de més baix valor geològic. Aquestes superfícies seran convenientment restaurades un cop acabades les obres. · En cas de ser necessaris préstecs procediran d’extraccions degudament legalitzades d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 de la Generalitat de Catalunya. · Transport a abocador controlat dels materials de rebuig i residus generats per l’obra. · S'intentarà que les àrees destinades a abocadors estiguin el menys allunyades possible a l’àmbit, per tal d'aconseguir reduir el cost del transport. · Reutilització dels materials d’excavació quan sigui possible per les característiques d’aquests. · Utilitzar els excedents de terres aprofitables com a reblerts d’altres obres.

d) Mesures relatives a l'impacte sobre la hidrologia

· Evitar l’acopi de materials, terres i estacionament de la maquinària prop del Freser o del torrent al sud de l’àmbit. · Exercir un control exhaustiu del manteniment de la maquinària, prohibint l’abocament d’olis i hidrocarburs en qualsevol punt. · Prohibir l’abocament de les aigües de neteja de la maquinària i les diferents instal·lacions auxiliars a qualsevol punt de l’entorn. · Evitar la realització de moviments de terres durant els moments de fortes pluges o en previsió de grans avingudes. · Construir una bassa de decantació que es situarà aigües avall del punt on es realitzin les obres, recollint i decantant les aigües que puguin resultar contaminades per aquestes. · Adoptar les mesures necessàries per a evitar la caiguda de terres, blocs o pedres al torrent. e) Mesures relatives a reduir el risc d’inundació (segons estudi hidrològic):

· Degut a la llunyania de la zona inundable del riu Freser, no caldrà prendre cap mesura especial al respecte f) Mesures relatives a l'impacte sobre el paisatge

· Tenir especial cura en la construcció de la urbanització i la disposició dels espais lliures per tal d’assegurar una bona integració paisatgística en l’entorn utilitzant per exemple, espècies autòctones i tècniques de bioenginyeria. g) Mesures relatives a la protecció del patrimoni cultural:

· Tot i que no s’afecta a cap element del patrimoni arquitectònic i arqueològic, caldrà realitzar el seguiment de moviments de terres per tal de recuperar i/o catalogar les restes arqueològiques d'interès que poguessin aparèixer en la zona d'influència de l'obra. h) Mesures relatives a la gestió de residus:

En la fase d’obres:

· Gestionar els residus generats en l'obra (olis, formigons, restes de ferm, bidons, plàstics i fustes, entre d'altres) segons el que estableix la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, i el Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus. · En la fase d’obres complir el que estableix el Decret 201/1994, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció, la Llei 6/1993, reguladora de residus, i la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de l’anterior.

Durant el funcionament:

· No es preveu la generació de residus perillosos i tòxics. Caldrà realitzar la correcta gestió dels RSU (Residus Sòlids Urbans) i dels residus comercials. Caldrà portar-los a deixalleria o fer-ne una recollida selectiva (caldrà disposar dels diferents tipus de contenidors, i preveure’ls en la xarxa de recollida local, per tal facilitar la recollida selectiva i la valoració dels residus generats).

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 48 5. IDENTIFICACIÓ I AVAL UACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT

A continuació es descriuen els principals efectes sobre el medi ambient, en els paràmetres més importants dels aspectes ambientals de 2.1. Aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn., tant en fase d’obra com d’explotació.

5.1. Ocupació i consum del sòl

L’ocupació dels terrenys en cap cas superarà el 40% i la posició queda definida pels gàlibs grafiats en el plànol normatiu d’Ordenació núm. 8. així com la topografia, en que s’ha de tenir en compte els següents criteris:

- Les plataformes d’aparcament, un cop urbanitzades, no podran tenir una cota superior o inferior a la grafiada en el plànol normatiu d’Ordenació núm. 8.

- L’estabilització i contenció d’aquestes plataformes, així com dels seus accessos, es realitzarà sempre que sigui possible mitjançant talussos naturals de proporció 3h/2v. En cas de ser necessaris sistemes de reforç de la contenció, s’utilitzaran sistemes compatibles amb la integració paisatgística tals com gabions de pedra natural o murs verds.

- S’admet l’ús del formigó vist i d’estructures metàl·liques vistes a l’entorn de la passera de l’estació.

- S’admet la modificació o substitució dels accessos a peu actuals.

- S’admet la obertura de nous i modificació dels actuals vials rodats, sempre i quan s’adeqüin a l’esquema de circulació previst en el plànol normatiu d’Ordenació núm. 8.

- La obertura de nous vials s’adequarà a les prescripcions respecte a les alteracions topogràfiques esmentades anteriorment.

També al plànol normatiu d’Ordenació núm. 8 es fixen unes àrees d’integració paisatgística corresponents als talussos. En aquests espais es plantaran peus arboris que redueixin l’impacte visual de les grans superfícies pavimentades.

Com a factor positiu cal esmentar que la parcel·la es situa en terrenys que actualment ja tenen l’ús d’aparcament, encara que no està urbanitzat i és provisional, ja està formant terrasses, de manera que no caldrà gaire moviment de terres.

En conseqüència, cal valorar que l’impacte, especialment pel moviments de terres requerit, es considera moderat.

5.2. Cicle de l’aigua

5.2.1. Xarxa d’abastament i clavegueram

Es tracta de compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar- ne el seu ús en el marc d’un model territorial globalment eficient.

El projecte preveu unes necessitats d’abastament d’aigua relativament baixes atès que no es tracta de construccions destinades a habitatges sinó d’un servei i d’uns aparcaments.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 49 Tot i així, tenint en compte que el màxim de persones que poden arribar a passar per l’estació serien unes 4000, i comptant que cadascuna d’elles consumeix 25litres/dia, el consum màxim en un dia seria de 100 m3. Tot i així cal tenir en compte, que aquest volum de visitants es dona molt pocs dies a l’any.

Atès el poc requeriment d’abastament d’aigua que precisa l’actuació no es preveu cap incidència a l’hora de garantir el subministrament d’aigua al sector estudiat més enllà de les pròpies de definir una xarxa de distribució dimensionada i adequada als nous requeriments del sector.

Tant la definició tècnica la xarxa d’aigua potable com les connexions amb les infraestructures que disposa la companyia subministradora a la zona es definiran en els respectius projectes d’urbanització que s’hauran de redactar amb posterioritat i que contemplaran l’execució de tots els serveis.

Pel que respecta al sanejament, Queralbs no disposa d’un sistema de sanejament, és a dir, les aigües s’aboquen directament al riu. Tot i així, el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de 2005 preveu la construcció d’una depuradora al municipi de Queralbs, davant de la inexistència de cap mecanisme de depuració de les aigües residuals.

En definitiva, tal i com ja estableix l’Agenda 21 supramunicipal, aquesta és una de les problemàtiques majors a les quals ha de fer front el municipi, la resolució de la qual queda fora de l’abast del present document.

5.2.2. Aigües subterrànies i superficials

L’impacte directe sobre les aigües subterrànies és poc probable que es produeixi per la seva llunyania al riu Freser. L’afectació indirecta es pot donar per la infiltració d’aigües contaminades provinents de la superfície com a conseqüència dels moviments de terres, del moviment vehicles o bé dels lixiviats i residus originats pels serveis i freqüentació humana.

Quant a l’impacte sobre les aigües superficials, caldrà considerar que al municipi no hi ha cap instal·lació per al sanejament i que l’aigua del clavegueram s’aboca directament al riu. Tot i així, com s’ha comentat abans, el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes de 2005 preveu la construcció d’una depuradora al municipi de Queralbs, davant de la inexistència de cap mecanisme de depuració de les aigües residuals.

Respecte el risc d’inundació, el límit està suficientment allunyat de l’àmbit per afirmar que no hi ha cap tipus de risc i per tant no caldrà prendre mesures.

De totes maneres, la minimització de l’afecció sobre els cursos fluvials superficials i sobre les aigües subterrànies és important. Així, doncs, es preveu la següent protecció: - Ubicar el parc de maquinària lluny dels cursos d’aigua. - Resta totalment prohibida l’extracció de graves o sorres procedents dels cursos d’aigua de la zona per l’execució de l’obra. - Recollir i tractar les aigües que es puguin originar durant els treballs d’excavació per l’efecte dren per la seva potencial contaminació abans d’abocar-les de nou.

Així mateix, un cop implantada l’actuació s’haurà de preveure que la companyia municipal d’aigua tingui la capacitat suficient per subministrar el reduït volum requerit. De la mateixa forma, és important que la connexió a la xarxa de clavegueram estigui dimensionada per a poder evacuar les aigües residuals. Tot i que actualment les

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 50 aigües residuals s’aboquen directament al riu Freser, caldrà preveure, en un futur, la construcció d’un sistema de sanejament d’aigües residuals.

L’impacte sobre les aigües es pot valorar com a moderat.

5.3. Ambient atmosfèric

5.3.1. Contaminació de l’aire

Els impactes sobre l’atmosfera es produeixen pels moviments de terres de la maquinària pesada durant les obres per l’aixecament de pols i partícules en suspensió. En aquest cas atès que el volum d’obra implicat és considerable caldrà tenir especial cura en portar a terme totes les mesures preventives i correctores esmentades.

Respecte la incidència sobre la qualitat atmosfèrica es tracta de minimitzar els efectes de l’actuació sobre la qualitat de l’aire i el canvi climàtic i, en general, reduir al màxim les immissions de substàncies contaminants. En aquest sentit, el projecte no preveu la instal·lació de cap indústria ni de cap tipus d’activitat que pugui suposar un risc de contaminació a l’atmosfera.

Una vegada s’hagin ampliat els equipaments l’impacte estarà relacionat amb el trànsit dels vehicles pels carrers i aparcaments del sector. Així, a l’hora d’avaluar la incidència de la mobilitat sobre la contaminació atmosfèrica cal tenir present que Queralbs presenta una capacitat d’absorció de nous focus emissors alta i una vulnerabilitat molt baixa, degut a la seva alta capacitat de dispersió i a la seva escassa contaminació.

Finalment, cal incidir en un factor positiu, i és que la proposta suposa l’ordenació del flux de vehicles, la millora de la mobilitat i el foment de transport públic el que es tradueix en una major eficiència energètica i una contaminació atmosfèrica derivada del trànsit menor.

5.3.2. Contaminació acústica

Durant la fase d’obres es produirà un increment del soroll causat pel funcionament de la maquinària i el seu moviment per la zona. En tot cas es tracta d’un impacte limitat en el temps i en l’espai, fàcilment controlable mitjançant el control de l’emissió de soroll dels motors i limitació dels horaris dels treballs. En aquest sentit, la maquinària utilitzada en l’obra haurà de complir el Real Decret 212/2002 de 22 de febrer pel que es regulen les emissions sonores en l’entorn degut a determinades maquinàries d’ús a l’aire lliure (BOE núm. 52, de 1/03/2002). De totes maneres, l’actuació que es durà a terme, disminuirà els nivells sonors respecte els nivells actuals al nucli de Queralbs ja que la situació de l’emplaçament, pròxim a la xarxa viària principal i situat a l’entrada de Queralbs disminuirà el trànsit a l’interior del nucli que es produeix per la manca d’aparcament a l’actual estació, reduint, per tant, els nivells sonors a l’interior del casc urbà.

La zona on s’executarà el projecte no es veurà afectada per cap augment de soroll ja que l’afluència de vehicles, encara que es té previst un petit augment, seguirà essent poc significativa quant a les emissions de soroll

Els equipaments projectats afectats per la contaminació acústica serien els més propers a les fonts de soroll: la GIV-5217 i la línia del cremallera tot i que com s’ha dit anteriorment les emissions no són significatives.

Així doncs, si donem per vàlids els raonaments anteriors i en preveure’s usos no residencials la zona s’inscriuria en una zona de sensibilitat baixa. Els valors límits

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 51 admissibles serien els 70 dB(A) entre les 7h i les 23 h i de 60 dB(A) entre les 23h i les 7h. Degut a les poques emissions de les infraestructures presents i la poca freqüència amb que es donen, no serà necessari prendre cap mesura al respecte.

Una vegada establertes les mesures en fase d’obres, es preveu que l’impacte acústic del sector i sobre el sector sigui compatible amb el medi.

5.4. Gestió dels materials i dels residus

El tipus d’implantació prevista en aquesta àrea d’estudi, no suposarà a priori la generació de grans quantitats de materials i/o residus. En qualsevol cas, però, es fomentarà el reciclatge i la reutilització dels residus i es facilitarà la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al seu tractament i/o dipòsit.

Caldrà incloure en el projecte de reparcel·lació i d’urbanització espais suficients i adequats per a la col·locació de contenidors o d’altres equipaments necessaris per a optimitzar les operacions de recollida i transport de residus. S’evitarà la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i aquells potencialment perillosos per a la salut.

En la fase d’obres es produiran els següents tipus de residus:

· Residus de construcció i demolició (Formigó, maons, teules, metalls, fibrociment...). Aquests residus són generalment residus inerts o no especials els quals tenen com a vies de valorització la utilització en la construcció, el reciclatge de metalls,... etc. La disposició del material de rebuig s’ha de realitzar majoritàriament en deposició de residus inerts i no especials o deposició en dipòsit de terres i runes. · Paviments, sòls i productes de dragatge (aglomerats asfàltics i mescles de terra i asfalt, paviments, terres, sorres, sòls i pedres). Es tracta de residus inerts o no especials que es poden valoritzar reutilitzant-los en la construcció o en el rebliment de terrenys (en el cas de les terres es poden utilitzar en la restauració de pedreres). La disposició del material de rebuig s’ha de realitzar majoritàriament en deposició de residus inerts i no especials o deposició en dipòsit de terres i runes.

Un cop en funcionament es produiran diversos tipus de residus, entre els quals:

· Paper i cartró, vidre i plàstics que es recolliran selectivament per tal de reciclar-los, · Residus orgànics procedents de l’edifici de serveis que es poden recollir separadament per fer-ne compostatge o bé, si es disposen amb el rebuig, incinerar-los o portar-los a abocador controlat. · Productes de neteja, originats en la neteja de les diverses instal·lacions, els quals es duran a deixalleria per fer-ne una incineració de residus no halogenats o valoritzar-los mitjançant un tractament fisicoquímic i biològic. · Tubs fluorescents i llums de vapor de mercuri, es poden recollir selectivament i dur-los a deixalleria. Poden valoritzar-se mitjançant reciclatge i recuperació de metalls o compostos metàl·lics o disposar-los en rebuig en disposició de residus especials. · Residus generals no recollits selectivament, originats en les papereres de l’estació, de l’aparcament.. que es duran a incinerar-los o a dipòsit controlat. · Residus orgànics de parcs i jardins procedents de la poda i treballs de jardineria de les zones verdes de l’àmbit (talussos i aparcament). Aquests residus es poden valoritzar mitjançant el compostatge o dur-los a dipòsit controlat.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 52 Es valora la gestió dels residus selectiu com a compatible.

5.5. Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació

La urbanització i l’edificació complirà amb els objectius de la construcció sostenible ja definits a l’apartat 2.1.3.

D’aquesta forma, cal definir mesures on es millori l’eficiència energètica de les edificacions i es redueixi la seva contribució al canvi climàtic, es limiti la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat), es promogui en els edificis espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus, es contribueixi a la mobilitat sostenible.

5.5.1. Mobilitat sostenible

El projecte en sí ja es planteja per donar resposta a una problemàtica com és la saturació de vehicles i la manca de places per a l’estacionament, contribuint a millorar el servei ofert pels equipaments de FGC i així en conjunt, millorar el servei del transport públic tot contribuint a que la gent deixi el cotxe a l’estació.

Es realitza l’estudi de mobilitat generada pel sector i les propostes per tal de fer aquesta mobilitat més sostenible, donant prioritat als vianants i a l’ús del transport públic.

5.5.2. Il·luminació

L’enllumenament artificial durant la nit és un dels requisits imprescindibles per a l’habitabilitat de les zones urbanes modernes i, en menor mesura, de les zones rurals, i és també necessari per a la realització d’un gran nombre d’activitats lúdiques, comercials o productives. No obstant això, un disseny o un ús inadequats de les instal·lacions d’enllumenament té conseqüències perjudicials per a la biodiversitat i el medi ambient, en la mesura que s’estiguin alterant, d’una manera desordenada, les condicions naturals de foscor que són pròpies de les hores nocturnes.

D’altra banda, un enllumenament nocturn excessiu o defectuós constitueix una forma de contaminació, en tant que afecta la visió del cel, el qual forma part del paisatge natural i ha d’ésser protegit, tant perquè es tracta d’un patrimoni comú de tots els ciutadans com per la necessitat de possibilitar-ne l’estudi científic.

Finalment, un enllumenament nocturn que respongui a criteris coherents i racionals té una incidència directa i immediata en el consum de les fonts d’energia i fa possible un notable estalvi energètic. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’ús eficient dels recursos és un dels principis bàsics de desenvolupament sostenible a què aspira Catalunya. Caldrà adaptar l’enllumenat a les condicions de la legislació actualment vigent.

5.5.3. Energia

Caldrà ordenar adequadament les instal·lacions de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge. En aquest sentit, no serà necessària una línia elèctrica, ja que ja n’hi ha una que actualment abasteix el recinte de l’estació i per tant no hi haurà afecció als éssers vius ni al paisatge.

En l’actualitat, no hi ha cap línia elèctrica de distribució d’alta tensió (AT) que travessi Queralbs però hi ha tres línies que tenen el seu pas per la comarca del Ripollès.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 53

Al municipi de Queralbs hi ha 4 centrals de producció d’energia hidroelèctrica en actiu. Aquestes son anomenades Central Hidroelèctrica de Freser, Central Hidroelèctrica de Rialb, Central Hidroelèctrica de Daió i Central Hidroelèctrica de Molí.

Per altra banda, el municipi de Queralbs no té xarxa de distribució de gas natural i tampoc compta amb xarxa de GLP.

En la seva globalitat l’impacte pot considerar-se com compatible.

5.6. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general

Els impactes que es poden produir sobre la vegetació són els que es deriven de la seva destrucció directa per a l’ocupació dels terrenys per a la instal·lació de les infraestructures.

No obstant, com hem vist, a l’àmbit estudiat no es localitzen àrees d’alt interès botànic. Únicament hi ha una petita zona forestal al nord de l’àmbit, però que no es veurà afectada per l’urbanització de l’aparcament. L’hàbitat que més s’afectarà serà el que actualment presenta major superfície com és l’hàbitat agrícola, que en l’àmbit ja està molt degradat per la realització del projecte del soterrament del pas a nivell.

Tanmateix, les àrees agrícoles a la part nord, mantindran el seu caràcter atès que la zona d’aparcament no arriba fins aquella zona.

Pel que fa a la fauna, es tracta d’una zona molt propera a la urbana, que no és utilitzada com a indret de pas. L’execució del projecte no suposarà la pèrdua directa d’hàbitats faunístics.

L’impacte pot considerar-se com compatible.

5.7. Qualitat del paisatge

L’impacte sobre el paisatge pot considerar-se com el resultat o la suma final d’altres impactes exposats anteriorment com són l’impacte sobre la gea i sobre la vegetació, però a aquests se’ls hi afegirà la incidència que tindrà l’efecte visual dels nous elements sobre la zona, que no serà massa notable atès que presentarà certa continuïtat des de l’actual estació.

A la part nord de l’àmbit es deixarà una franja que conservi els valors paisatgístics que actualment componen la zona per tal de minimitzar l’impacte paisatgístic. Així mateix s’integrarà els talussos entre plataformes realitzant hidrosembres amb espècies autòctones.

La resta de l’àmbit, no es modificarà significativament a nivell paisatgístic ja que actualment la zona ja està ocupada per aparcaments provisionals. És també el cas de la zona de l’estació, on les petites obres de millora que es faran, seguiran criteris d’integració de la zona explicats al Pla.

Per tant, l'impacte serà compatible si es realitzen les mesures que es proposen.

5.8. Socioeconomia

No s’afectarà cap element catalogat de Patrimoni arqueològic i arquitectònic ja que l’element que hi és present com a Bé Cultural d’Interès Local, es pretén conservar.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 54

A nivell d’infraestructures i socioeconomia s’avalua com a positiu ja que millorarà la mobilitat en l’àrea urbana en disminuir el trànsit a l’interior del nucli urbà i evitarà la dispersió de vehicles aparcats per tota la carretera.

Els impactes sobre l’ús del sòl es deuen a l’ocupació dels nous terrenys que suposa la construcció dels nous equipaments i, per tant, per un canvi de l’ús del sòl. En aquest sentit, també convé indicar que el projecte suposa l'ocupació de sòls productius actualment des del punt de vista agrícola. Es tracta de conreus de prats de pastures, però que en l’actualitat la majoria es fan servir ja com a aparcament provisional.

No obstant, l’ordenació proposada comportarà un efecte social clarament positiu en donar resposta a la demanda de serveis no només en referència a la necessitat d’ordenació de la mobilitat sinó també a la creació de nous espais de passejada com és el cas de la ronda a peu.

Per tant l'impacte sobre el medi antròpic es pot considerar compatible, fins i tot positiu en termes socials i de millora d’infraestructures.

5.9. Connectivitat ecològica

La zona de l’àmbit estudiat presenta un fort caràcter urbà, ja sigui degut a infraestructures ferroviàries i de serveis, com a infraestructures viàries. Per aquest motiu, la zona no es caracteritza per exercir funcions de connectivitat ecològica.

D’aquesta manera, l’impacte sobre la connectivitat ecològica es pot considerar compatible.

5.10. Verificació i justificació del compliment dels objectius ambientals

La implantació del projecte en l’àmbit que es pretén ordenar haurà de tendir cap a uns estàndards de qualitat alts. Per tal que així sigui s’hauran d’aplicar els criteris de sostenibilitat que s’apunten en el present informe per tal de racionalitzar els recursos i evitar posar en perill la seva disponibilitat i perdurabilitat.

A continuació es procedeix a valorar resumidament el compliment dels objectius fixats (veure apartat 2.3.3):

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 55 Objectiu Valoració i observacions A. Model territorial i ocupació del sòl:minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne I'ús, d'acord amb un model territorial globalment eficient. A-1 Evitar l'ocupació La finalitat del Pla és l’ordenació de l’àrea innecessària de sòl per a usos urbana necessària per a possibilitar la millora urbans i infraestructures vinculades a l’entorn de l’estació del cremallera de a aquests usos Queralbs, amb la zonificació de l’àmbit ocupat per aquestes instal·lacions, així com la delimitació de l’àrea d’afectació viària i ferroviària corresponent i els seus accessos.

A-2 Assignar els usos del sòl L’àmbit considerat pot admetre els usos sense sobrepassar la capacitat proposats atès que actualment no s’hi dóna d'acollida del territori cap tipus d’aprofitament. En tot cas, l’ús que se li està donant de manera provisional, no és altre que el d’aparcament de vehicles. A-3 Contribuir a la mobilitat Al Pla s’hi adjunta un informe de mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat A-4 Ordenar adequadament la L’àrea arbrada al nord de l’àmbit es globalitat del sòl no urbanitzat, bo i conservarà al límit nord de l’àmbit, així com mantenir-ne o, si és el cas, una zona agrícola de pastures. recuperar-ne I'estructuració orgànica A-5 Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori B. Cicle de I'aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de I'aigua i racionalitzar I'ús d'aquest recurs en el marc d'un model territorial globalment eficient. 8-1 Prevenir els riscs hidrològics Es comprova que l’àrea en qüestió no té cap risc hidrològic 8-2 Protegir els recursos hídrics i L’ús del sòl destinat bàsicament a serveis minimitzar el consum d'aigua derivat porta associat un consum d’aigua relativament del planejament baix 8-3 Fomentar I'estalvi i la Es preveu la introducció de paràmetres de reutilització de I'aigua racionalització del consum de l’aigua en projectar les edificacions

8-4 Preservar i millorar la qualitat Es prendran les mesures correctores en la de I'aigua fase d’obra. Es té previst construir una depuradora al nucli urbà de Queralbs però queda fora de l’àmbit d’aquest Pla C. Ambient atmosfèric (I): minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de I'aire i el canvi climàtic, i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants. C-l Millorar l’eficiència La proposta suposa l’ordenació del flux de energètica dels sistemes urbans i vehicles, la millora de la mobilitat i el foment reduir-ne la contribució al canvi de transport públic el que es tradueix en una climàtic una major eficiència enegètica i una menor contaminació atmosfèrica derivada del trànsit C-2 Millorar l'eficiència Les ampliacions en les edificacions ja seran energètica de les edificacions i projectades introduint criteris d’eficiència reduir-ne la contribució al canvi energètica i sostenibilitat en les edificacions climàtic C-3 Prevenir i corregir les No es preveu la implantació d’activitats amb immissions i les fonts contaminants focus emissors. Es regularà el trànsit i facilitarà la implantació del transport públic

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 56 D. Ambient atmosfèric (lI):prevenir i corregir la contaminació acústica, lumínica i electromagnètica. D-l Reduir la població exposada Suposa l’ordenació de l’activitat que resulta a nivells acústics no permesos per la ser la major font de soroll del municipi: el legislació trànsit. El cremallera ja circula actualment per aquest punt i, per tant, no suposa cap increment de soroll en aquest sentit. S’adoptaran les condicions de la legislació actualment vigent.

D-2 Limitar la generació de S’adaptarà l’enllumenat exterior a les necessitats d'enllumenat exterior condicions de la legislació actualment vigent (públic i privat) i evitar-ne els fluxos a l'hemisferi superior, la intrusió lumínica i I'impacte negatiu sobre els organismes vius

D-3 Ordenar adequadament les Les connexions elèctriques necessàries per instal·lacions de radiocomunicació i garantir les necessitats energètiques del de transport d'energia elèctrica per projecte seran soterrades minimitzar-ne els efectes sobre els éssers vius i el paisatge E. Gestió de residus: fomentar el reciclatge i la reutilizació dels residus urbans i facilitar la disponibilitat d'instal·lacions adequades per al seu tractament i dipòsit. Gestió de materials: minimitzar I'impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general. E-l Implantar I'equipament i els En qualsevol cas es fomentarà el reciclatge i sistemes de disseny urbà adients per la reutilització dels residus i es facilitarà la a la reutilització i la recollida disponibilitat d’instal·lacions adequades per al selectiva dels residus seu tractament i/o dipòsit

E-2 Promoure en els edificis la S’inclourà en el projecte espais suficients i previsió d'espais i instal·lacions que adequats per a la col·locació de contenidors o facilitin la recollida selectiva dels d’altres equipaments necessaris per a residus, i, en general, les operacions optimitzar les operacions de recollida i de gestió (article 42.2 Llei 611993). transport de residus E-3 Ordenar el desenvolupament S’evitarà la utilització de materials amb forts de I'activitat constructiva amb impactes ambientals de fabricació i aquells l'objectiu de minimitzar els impactes potencialment perillosos per a la salut. associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 57 F. Biodiversitat, connectivitat ecològica i patrimoni natural en general: conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d'interès natural, i promoure'n I'ús sostenible. F-1 Establir, com a element bàsic i L’àmbit estudiat no es considera com vertebrador del model territorial, una xarxa d’importància en quant mantenir d'espais d'interès natural, físicament biodiversitat o possibles connectors. Tot contínua i connectada amb les xarxes i així es manté una zona al nord de territorials exteriors i amb les d'espais l’àmbit. lliures urbans F-2 Conservar i millorar la L’àmbit d’estudi no actua com a corredor connectivitat biològica ecològic. Tanmateix, si que ho fa el riu Freser, que és pròxim a la zona però que no es veu afectat pel Pla. F-3 Ordenar i gestionar amb especial No hi ha ecosistemes especialment cura els sòls ocupats per ecosistemes fràgils ni hàbitats d’interès a la zona. Tot fràgils o escassos o altres d'interès i així, es pretén conservar la zona al general, i per hàbitats d'espècies nord de l’àmbit corresponent a pastures i amenaçades una zona arbrada.

G. Paisatge: integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat. G-l Conservar i/o millorar la qualitat del En l’actualitat l’àmbit presenta certs paisatge en la totalitat del territori símptomes de degradació amb el que la actuació suposarà la seva ordenació. G-2 Gestionar el paisatge per garantir-ne S’adaptarà l’arquitectura de l’ampliació el manteniment regular i per dirigir i dels nous edificis a l’entorn, a més, es harmonitzar els canvis provocats pels tindrà especial cura en la integració de processos socials, econòmics i ambientals l’urbanització dels aparcaments per tal d’assegurar una bona integració a l’entorn G-3 Protegir, millorar i recuperar els Els espais de major valor paisatgístic, elements i els ambients paisatgístics els situats al nord de l’àmbit, mantindran d'interès la seva funció així com el roure centenari que hi ha a l’entrada dels aparcaments

Tal i com s’ha comentat a l’apartat anterior, l’ordenació proposada compleix els requeriments ambientals, funcionals i estratègics requerits.

5.11. Avaluació global

De l’anàlisi efectuat se’n desprèn que aquesta zona presenta com a espai d’especial interès l’àmbit de pastures i vegetació arbòria situat més al nord, que junt amb el roure centenari i l’estació, constitueix un dels elements més destacats a nivell natural, social i paisatgístic. No obstant, en referència a aquest espai el projecte no només preveu el manteniment de les seves característiques sinó que preveu la seva millora.

És però l’impacte socioeconòmic positiu el que justifica plenament l’adopció de les actuacions aquí descrites. A nivell d’infraestructures i socioeconomia es millorarà la mobilitat en l’àrea urbana en disminuir el trànsit a l’interior del nucli urbà i evitarà la dispersió de vehicles aparcats per tota la carretera d’accés. Alhora, es dóna resposta a la demanda de serveis no només en referència a la necessitat d’ordenació de la mobilitat sinó també a la creació de nous espais de passejada .

D’altra banda, també s’aconseguirà rehabilitar i integrar les àrees periurbanes que en alguns sectors presenten símptomes de degradació.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 58 Els impactes negatius que suposa l’ordenació fan referència a les infraestructures a implantar un cop aquest es desenvolupi. Així, es donarà un canvi en l’ús del sòl, hi haurà una afectació directa sobre la capa edàfica, la cobertura vegetal, i l’alteració d’hàbitats faunístics. Tot i així, aquest tipus d’actuacions s’implantaran en zones designades com a més aptes, reservant i no actuant en els sòls de més valor natural i paisatgístic.

Per altra banda, existeixen una sèrie d’afeccions que, en establir-se les mesures per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient que s’han proposat es qualifiquen com a compatibles.

D’aquesta forma, i tal i com s’ha especificat en l’apartat anterior es compleix amb els objectius ambientals proposats, considerant l’efecte sobre el medi ambient compatible i clarament positiu en termes socials sempre i quan es portin a terme les mesures correctores, definides tant en la fase d’obra com en la fase d’ús.

5.12. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes

5.12.1. Proposta de mesures ambientals en l’execució de les actuacions

En base als impactes ambientals previstos pel projecte, es defineixen un seguit de mesures correctores a adoptar: a) El control del so

- Establir en un document provisional el funcionament sonor dels treballs que comporten les obres, per a remarcar els seus punts crítics. - Preveure els períodes d'altres activitats molestes de les obres. - Comprovar que no s'assoleixen els nivells màxims sonors admesos en zones naturals, rurals i nuclis urbans. b) Control de l'afecció sobre les aigües

- Restablir al màxim les condicions inicials. - Restituir els fluxes superficials i subterranis que puguin resultar afectats. - Comprovació dels paràmetres de qualitat abans, durant i després de les obres. c) La integració de les infraestructures

Per assolir la integració de les infraestructures cal complir els següents objectius:

- Privilegiar l'aprehensió del paisatge des del punt de vista dels veïns, espectadors permanents que veuen afectada la qualitat del seu nivell de vida per les noves obres. - Fer un esforç particular en les situacions sensibles com l’adequació dels desmunts, restabliment dels camins locals, senders d'excursionistes... d) La gestió de la terra vegetal en les zones ajardinades

- Qualitat i quantitat disponible (cartografia i anàlisi de les terres). - Esbrossada : tècniques utilitzades, èpoques. - Emmagatzematge: localització i geometria dels magatzems, preservació de la qualitat de la terra. - Reutilització i preparació de les terres, gruixos. e) L'elecció de les plantacions en funció de la natura i abundància de les espècies llenyoses (arbres, arbusts...) presents a la zona, en les zones on es projecta l’enjardinament

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 59

Els principis generals seran els següents:

- Plantar abundantment - Utilitzar espècies locals - Adaptar-se a la natura dels indrets ocupats - Minimitzar i facilitar el manteniment f) Preveure un control rigorós de les obres en:

- Els moviments de terres, en l'òptica paisatgística (forma dels talussos) - Les revegetacions herbàcies - Les plantacions g) Control de l'afecció sobre la flora

L'objectiu principal serà reduir al mínim les pèrdues de cobertura vegetal promovent al màxim la restauració de la flora autòctona. Evitar en tot moment l'afecció a la vegetació més singular i/o protegida.

Així mateix, caldrà garantir el compliment del que estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, així com la resta de normativa aplicable en relació als incendis. h) El control de l'afecció sobre la fauna

- Reduir al màxim les afectacions a les espècies terrestres en els seus moviments per a satisfer les seves necessitats vitals (territori, alimentació, reproducció). . i) Control de la producció de residus

Complir el que estableix el Decret 201/1994, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció, la Llei 6/1993, reguladora de residus, i la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de l’anterior.

En general, durant la construcció s'assegurarà el nivell actual de serveis del territori, reposant els serveis afectats i possibilitant els accessos a les parcel·les, així com als diferents camins i senders que puguin ser interceptats per les obres.

5.12.2. Criteris i recomanacions de cara al manteniment de les mateixes

Amb l’objectiu de desenvolupar i mantenir adequadament les mesures preventives, correctores i compensatòries caldrà tenir en compte el següent:

- Verificar l'avaluació inicial dels impactes previstos, concretant en detall els paràmetres de seguiment de la qualitat dels vectors ambientals afectats. - Controlar l'aplicació de cadascuna de les mesures correctores previstes - Definir d’immediat, les mesures correctores adients, pels nous impactes no previstos. - Redefinició de noves mesures correctores en el cas d’ineficàcia de les actuacions previstes.

En el quadre resum que s’adjunta a continuació s’estableixen les línies d’actuació per portar a terme les mesures correctores principals, conjuntament amb els criteris que determinaran el control del bon funcionament de les mateixes:

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 60

Línies d’actuació Freqüència Criteris d’acceptació/rebuig

- Absència de processos d’erosió en les Control de les operacions superfícies afectades. Setmanal a realitzar. - Ocupació controlada dels terrenys agrícoles. - No contaminació del sòl. Reg de les zones de Segons - Extracció d'aigua amb autorització trànsit per evitar la pols. climatologia administrativa (permisos). - Verificació de l’absència de pols. Inspecció visual dels Abans inici obra i - No ocupació de les rieres per accessos cursos d’aigua. diària durant les d’obra i/o ubicació d’instal·lacions auxiliars. obres Seguiment dels - Control de l’aparició de possibles restes moviments de terres per Diària arqueològiques, i avís als tècnics del detectar restes Departament de Cultura, si és així, per tal arqueològiques. de documentar-les. - Correcta senyalització dels residus generats. Abans inici obra i - Correcta segregació dels residus generats. Gestió dels residus. setmanal durant - Els contenidors de residus especials tenen les obres data d’inici d’emmagatzematge i estan degudament protegits (tapats i sobre terra impermeabilitzat). Zones d'emmagatzematge - Ubicació en indrets amb impacte visual Inici unitat d'obra i/o acopi de material. mínim. - Emissions fugitives mínimes. - Correcta delimitació de l’obra. - Correcta ubicació i impermeabilització de Abans inici obra o Senyalització de l’obra. les instal·lacions auxiliars. activitat - Correcta senyalització dels accessos. - Establiment d’accessos provisionals, si és el cas

5.12.3. Paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva avaluació continuada

L'avaluació dels impactes es verificarà amb el seguiment dels paràmetres de qualitat dels vectors ambientals afectats. Així aquest seguiment mostrarà el grau d'aplicació de les mesures adoptades.

El control es realitzarà tant en la fase de construcció com en la d'ús, de manera que llur evolució en l'espai i el temps vingui determinada i se sàpiga en cada moment l'estat i el grau d'aplicació de les mateixes.

Com ja s’ha esmentat anteriorment, en el cas de la ineficàcia de les actuacions preventives i correctives previstes, es procedirà a la redefinició de noves mesures correctores.

En concret, d’entre els paràmetres que requeriran d’una anàlisi continuada citar els següents:

- Comprovar que no s’assoleixen els nivells màxims sonors admesos, realitzant mesures diàries de 10 minuts de duració mitjançant sonòmetre. - Comprovar que no es sobrepassen els valors límit dels paràmetres indicadors de la qualitat atmosfèrica. En especial analitzant l’increment de partícules sòlides.

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 61 6. SÍNTESI

La finalitat d’aquest informe de sostenibilitat ambiental ha estat efectuar una anàlisi ambiental del Pla Especial Urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs. Així, es dóna compliment al Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, el qual estableix que per al procediment d’avaluació ambiental dels plans d’ordenació urbanística municipal cal la presentació d’un informe de sostenibilitat ambiental.

Per poder desenvolupar aquesta implantació serà necessari tramitar un Pla Especial Urbanístic tal i com estableix el Pla d’Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP) aprovat definitivament en data de 2 de juny de 2010.

Tanmateix, la implantació de les actuacions en l’àmbit haurà de tendir cap uns estàndards de qualitat alts. Per tal que així sigui s’hauran d’aplicar els criteris de sostenibilitat que s’apunten en el present informe per tal de racionalitzar els recursos i evitar posar en perill la seva disponibilitat i perdurabilitat. En concret, els criteris i objectius fixats són els que a continuació s’exposen conjuntament amb les principals actuacions que preveuen desenvolupar-los per ordre de prioritat:

- Minimitzar el consum del sòl i racionalitzar-ne I'ús, d'acord amb un model territorial globalment eficient. S’ordenarà l’àrea necessària per a la implantació de les millores a l’estació tot tenint present les àrees més naturalitzades, que es conservaran en el mateix estat. - Integrar el paisatge en tots els processos de planejament territorial i urbanístic i garantir-ne la qualitat. S’adaptarà l’actuació a l’entorn, reordenant els espais ermes i mantenint els espais de major valor paisatgístic (zona al nord de l’àmbit). - Prevenir i corregir la contaminació acústica. L’actuació suposarà l’ordenació del trànsit, disminuint el soroll generat a l’interior del nucli urbà. - Conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d'interès natural, i promoure'n I'ús sostenible. L’àrea arbrada es conservarà al límit nord de l’àmbit, així com una zona agrícola de pastures. - Minimitzar els efectes del planejament sobre la qualitat de I'aire i el canvi climàtic, i, en general, reduir el màxim les immissions de substàncies contaminants. La proposta suposa l’ordenació del flux de vehicles, la millora de la mobilitat i la millora de l’accés als FGC, el que es tradueix en una disminució de la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit. - Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de I'aigua i racionalitzar I'ús d'aquest recurs. L’ús del sòl és destinat a serveis, el que suposa un consum d’aigua reduït. - Fomentar el reciclatge i la reutilizació dels residus urbans i minimitzar I'impacte de la construcció sobre el cicle dels materials i el medi ambient en general. Es fomentarà el reciclatge i es facilitarà la disponibilitat dels contenidors i equipaments necessaris per a la gestió adient dels residus. S’evitarà l’ús de materials amb forts impactes ambientals i dels perillosos per a la salut.

Igualment, la zona afectada no presenta valors naturals destacables, pel fet de la seva situació en contacte amb la trama urbana de Queralbs. A aquest respecte, l’únic espai subjecte a qualificació especial pels seus valors naturals, social o econòmics és a la part nord de l’àmbit, i aquest no es veurà afectat pel Pla.

Les principals afeccions del nou planejament són les derivades del canvi d’ús del sòl que comportarà la implantació de les millores a l’entorn de l’estació, manifestant-se de forma més important durant la fase d’obres. Amb l’adopció de les mesures correctores adequades, aquestes afeccions són compatibles. Cal destacar l’impacte positiu ja que millorarà la mobilitat en l’àrea urbana en disminuir el trànsit a l’interior del nucli urbà i evitarà la dispersió de vehicles aparcats per tota la zona urbana i la

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 62 carretera. La reducció del trànsit per l’interior del nucli urbà implica minimitzar els impactes que comporta aquest (soroll, fums, risc per a la població,... etc.)

Per altra banda, existeixen una sèrie d’afeccions que, en establir-se les mesures per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient que s’han proposat es qualifiquen com a compatibles.

D’aquesta forma, i tal i com s’ha especificat al llarg del document es compleix amb els objectius ambientals proposats, considerant l’efecte sobre el medi ambient COMPATIBLE i clarament positiu en termes socials sempre i quan es portin a terme les mesures correctores, definides tant en la fase d’obra com en la fase d’ús.

Barcelona, juliol de 2010

L’Autor de l’Informe,

Joan Bastons i Prat DNI: 40295204-D Enginyer Agrònom

Informe de sostenibilitat ambiental del pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès) 63