LES MARQUES DELS PASTORS

Núria Lázaro

L’home, durant la seva evolució, ha CARAMELLAARXIU 22 estat capaç de crear i millorar dife- rents elements relacionats amb les tasques que ha realitzat per tal d’afa- vorir o de complementar el seu de- senvolupament social.

Caramella La ramaderia ha estat una de les 22 primeres ocupacions econòmiques. El Ripollès, per la seva situació geogràfica (pas obligat per despla- çar-se de nord a sud i d’est a oest), posseeix una llarga tradició dins aquest camp. La seva geografia afa- voreix la difusió d’aquesta tasca. La major part del territori està ocupat per muntanyes i, en els seus pen- dents –a causa de l’alçada i la clima- tologia–, una de les activitats que es pot desenvolupar és la ramaderia. Ramat del Moianès fent la transhumància al pas per Alboquers (Lluçanès). Els temps canvien, la societat evoluciona i les pràctiques impor-

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA tants d’una època poden desapa- Ú rèixer amb molta facilitat. Els grans M ramats, principalment d’ovelles, han anat desapareixent.Ara sols en resten alguns elements com a testimoni de la importància que va tenir en uns temps no gaire llunyans. Les marques

de propietat que s’aplicaven a les El Soler () Portavella Cal Batlle (Serrat) Reixac (Sant Joan ovelles són un d’aquests testimonis. (les Lloses) de les Abadesses) Parlem de les marques de pro- pietat de bestiar que trobem al Mu- seu Etnogràfic de Ripoll (actual- ment és tancat perquè es troba en A hi ha una de les situació de trasllat a un nou edifici). cases de pagès més antigues del N’hi ha una cinquantena. Foren re- Ripollès. Encara en conserva la collides entorn el 1952.Totes elles van marca. Es tracta de la masia de Lli- acompanyades del nom de la casa a la mós.Tenen documentació que, tot i qual pertanyien i això permet situar- no establir l’època de creació del les geogràficament en el territori. senyal, situa el cognom en el mateix La seva observació ens ofereix habitatge des del segle XIII (des del la possibilitat d’entrar en una èpo- 1200 i el 1300). Llimós (les Lloses). ca de la nostra història recent en La té com a prin- què la vida es desenvolupava a un cipal nucli ramader la zona de Al Museu Etnogràfic trobem altre ritme. Queralbs. Allí encara hi podem tro- marques de cases de diferents termes El Ripollès té diferents zones ra- bar alguna cabana de pastor ben municipals al voltant de Ripoll maderes delimitades per les valls que conservada. com: Parròquia de Ripoll, Camp- el configuren. Així podem parlar de La vall de està poc devànol, Sant Llorenç de Campde- la zona de les Llosses, la de la vall de representada en les marques reco- vànol,Vallfogona,Vidrà,Alpens, Sant Ribes i la de la vall de Camprodon llides en aquest museu etnogràfic Joan de les Abadesses, , Bru- com les més importants. (no n’hi ha cap mostra). guera, Nevà... Signes bàsics.

La marca s’aplicava al llom de

l’ovella amb el marcador. La forma es 22 trobava en un dels extrems i, a l’altre, un mànec de fusta que permetia la seva correcta manipulació mentre s’aplicava la pega al llom de l’ovella.

Dels signes bàsics –el cercle, el Caramella triangle, el quadrat, la creu...– en 23 les marques de Ripoll en predomi- na la utilització del cercle i la creu. Arquers (les Lloses) i Les Cases (les Lloses) La forma quadrangular, tot i ser la Pardinella (Gombrèn) que predomina en l’entorn habi- tual de l’home (casa, habitacions, Figures 1 i 2. llit...), és poc utilitzada en les mar- ques d’ovelles.

S’observa que hi ha cases que DE… PARLEM tenen dues marques, en ocasions amb petites variacions, que poden correspondre a dues èpoques dife- rents; o d’altres que representen dos noms diferents –haurien estat uti- litzades per dos propietaris distints? O potser es varen desplaçar d’una casa a l’altra i s’endugueren la mar- Signes geomètrics.. Figura 3. ca?– ( figures 1 i 2). Les marques són fruit de la combinació de signes. La seva diver- sitat formal permet agrupar-les de maneres diferents. Hi ha, però, un tret diferencial important que les divideix en dos grans grups:

• Els signes geomètrics • Els signes alfabètics: les inicials

Els signes geomètrics Figures 4. El signes geomètrics acostumen a anar acompanyats de la creu. La I també de comarques veïnes: forma bàsica és, principalment, el Berguedà (la Pobla de Lillet, Sant cercle. Jaume de Frontanyà, Castellar de En ocasions es pot establir una n’Hug), Cerdanya (), Lluçanès nova agrupació ja que al cercle i a la (Sant Boi de Lluçanès)... creu els acompanyen d’altres ele- En les marques recollides al ments lineals simples (figura 3). Museu Etnogràfic de Ripoll l’ele- D’altres formes permeten es- ment constructor és la línia.Tots els tablir una nova agrupació malgrat signes s’han aconseguit treballant-la, no respondre a cap patró dels signes ja sigui recta o bé corba. El traç ha bàsics. És el cas de l’omega (figura 4). Cal Sastre Cal Violí estat situat en la diversitat de posi- La combinació de signes dóna cions que ofereix: horitzontal, verti- imatges relacionades amb el nom de Figura 5. cal, obliqua i corba. la casa que els acompanya (figura 5) . 22 Signes alfabètics simples. Signes alfabètics complexos.

Els signes alfabètics Aquí no es tracta d’una combinació

Caramella atzarosa dels 26 grafismes que for- 24 men l’alfabet. En aquestes marques la tria ve determinada pel nom del propietari de l’ovella. En ocasions s’utilitza una de les inicials (potser la del cognom?) i, en d’altres, més complexes, es realitzen amb les dues inicials (nom i cog- nom). En les recollides a Ripoll Grafisme simètric (esquerra) i grafisme apareixen grafies de la A, B, C, J, M, asimètric (dreta). O, P,R, S i V. Malgrat ser la representació del RIPOLL DE ETNOGRÀFIC MUSEU DEL FONS mateix signe, la marca té trets dife- rencials del treball constructiu del ferrer que les féu.

SICA I CULTURA POPULAR SICA I CULTURA En aquest grup, però, hi desa- Ú pareix la creu. Això ens permet M pensar que foren utilitzades en una època posterior a les dels signes geomètrics. En una època en què la religió perdia importància (no es creia amb la protecció divina que atorgava). També cal tenir present que l’alfabetització general de la so- cietat no va començar fins a la dè- cada dels anys trenta del segle XX . Per això resulta més fàcil la com- prensió d’un grafisme geomètric que la grafia d’una lletra. És curiós observar que els nú- meros només apareixen un únic cop. Es tracta d’un 8, les caracterís- tiques del qual permeten pensar que es tracta d’un grafisme compost per dos cercles. La resta de marques permeten establir d’altres agrupacions, com podrien ser els grafismes simètrics, els tancats, els asimètrics... Aquests signes formen part de la riquesa de la nostra cultura i són un aspecte ric i oblidat que, per proper i quotidià, hem desat, en el millor dels casos, a l’apartat de Plafó lluminós curiositats. de marques.