13

butlletí d’informació del municipi de Llanars · Estiu 2014

La Bonafont: un nou punt d’abastament d’aigua a Llanars

La contenció de la Llanars instal.la La Volta Ciclista a Joan Dausà actuarà a despesa dóna una dispositius per reduïr la Catalunya torna Llanars dins el Festival liquidació positiva del despesa de l’enllumenat a la Vall de Camprodon de Música de Camprodon pressupost (P. 3) públic (P. 5) (P. 7) (P. 8) 02. SUMARIS / EDITORIAL

sumaris Benvolguts

P. 3 HISENDA Llanars liquida el Un any més ens trobem de nou a l’estiu, pressupost de 2013 amb un resultat moment que el nostre poble acull un gran positiu nombre de visitants i segons residents. P. 4 -5 URBANISME La Sala Polivalent, Molts d’ells ja ens coneixen de fa molt la millora de l’enllumenat i la temps i d’altres ens coneixeran per primera pavimentació, objectius del PUOSC vegada; sigui com sigui, segur que seran / Llanars regula la intensitat de ben acollits i benvinguts. l’enllumenat a la nit P. 6 -7 URBANISME Llanars tindrà una M’agradaria reivindicar la cultura i tradici- nova captació d’abastament d’aigua: ons locals del nostre municipi i del nostre la Bonafont / S’han iniciat els tràmits territori. Moltes d’elles provenen de temps de desenvolupament d’un nou sector ancestrals i han perdurat fins als nostres urbanístic / Llanars reclama la fi de dies, fet que es va poder apreciar en la Fira les obres del col·lector / Nou accés a de Pagès celebrada a principis de juny. Pen- amb la resta de la província de Girona, és la Font de la Badia / Un veï reclama so que precisament aquests esdeveniments molt fluida. Molta gent ens visita pràctica- una part dels comunals ens ajuden a recordar-nos d’on venim i, ment cada cap de setmana i ja els conside- P.8 ESPORTS i PROM. ECONÒMICA per tant, reforcen els lligams amb la nostra rem com un més de nosaltres. Molts dels La Vall de Camprodon acull per història, que massa freqüentment tendim a nostres joves hi van a cursar els estudis segon any consecutiu la Volta Ciclista oblidar o a deixar en segon terme. L’esforç universitaris i creen amistats que perduren P.9 CALAIX DE SASTRE De la Vall de dels nostres avantpassats ens ha portat al llarg dels temps, i les nostres empreses hi Camprodon a Sud-Àfrica / L’Hípic a tenir una cultura àmplia i rica, unes tenen relacions comercials. La fluïdesa de acull la festa dels Tres Tombs / tradicions arrelades al nostre territori i una cultures és constant i per tant, el nostre ter- Llanars es mulla per l’esclerosi manera de fer i actuar pròpies. ritori ja està integrat en la globalització. No múltiple / Piscina fins al 31 d’agost obstant això, som conscients que encara P. 10 MEDI AMBIENT El Ripollès arriba La relació entre pobles ens ha enriquit com tenim moltes mancances, sobretot pel que a 600 tones de producció anual a territori i el fet que ara tinguem molts fa a les telecomunicacions, fet que conside- de biomassa / Vehicle de l’ADF / visitants fa que la nostra societat sigui ro la pota coixa del món rural. Nosaltres Netegen els boscos d’Espinalba molt més rica en coneixements i relacions no en som una excepció, vivim abando- P. 11 PROMOCIÓ TURÍSTICA La Vall socials, fet que d’altra manera no seria nats per les grans companyies de telecomu- de Camprodon aposta per certificar- possible. nicacions, atès que semblen més interessa- se com a destinació de Turisme des a fer grans negocis que no pas a ajudar Familiar Els pobles de la Vall de Camprodon han els territoris. Per tant, en aquests moments P. 12-13 CULTURA Joan Dausà actuarà a tingut una relació molt estreta amb altres voldria ser crític amb les polítiques que Llanars / La Flama del Canigó / Nova pobles amb maneres de fer diferents. El s’han dut a terme fins al moment: des que plataforma web nostre passat ens ha portat a una relació sóc alcalde, tot i la nostra insistència, no P. 14 L’ESCOLA La gent del poble àmplia i estreta amb pobles de l’Alta hem avançat gaire i encara no disposem de col·labora amb l’escola Garrotxa i l’Alt Empordà, que prové sistemes de telecomunicacions en conso- P. 15 L’ENTREVISTA Simó Solà, activista d’èpoques molt llunyanes quan la trans- nància als temps actuals. Els visitants ho i aficionat a la música humància dels ramats relligava aquestes saben bé, els territoris rurals són la gran as- P. 16 FIRES Fira del pagès /Agenda terres. Sovint em trobo gent d’aquestes signatura pendent dels nostres governs; cal dues comarques que em parlen dels seus treballar més intensament per aconseguir avantpassats de la Vall de Camprodon. un bon nivell de telecomunicacions per tal Segurament per aquest fet tenim millor de donar els serveis necessaris a la nostra afinitat amb les cultures i la gent d’aques- gent i fer que puguin interrelacionar-se Edita: Ajuntament de Llanars tes contrades que amb la gent del Baix amb les cultures d’arreu del món des de la Difusió: 600 exemplars Ripollès i Osona. significació del nostre territori. Coordinació, redacció i disseny: Glam Comunicació SL (972 183 360) A principis del segle XIX, la Vall de Cam- Bon estiu a tothom Impressió: Lith Gràfiques prodon va començar a esdevenir un lloc Dipòsit legal: GI.1040-2008 d’estiueig de la burgesia catalana, sobretot Esteve Costa de la burgesia barcelonina, fet que va Alcalde de Llanars propiciar noves relacions amb contrades més llunyanes que van aportar una cultura i riquesa que encara es conserva. En els temps actuals la relació amb la capital catalana i els pobles de l’entorn, així com HISENDA .03 LLANARS LIQUIDA EL PRESSUPOST DE 2013 AMB UN SUPERÀVIT DE MÉS DE 70.000 EUROS

El bon resultat és fruit de la contenció en la despesa i de la selecció de les inversions

La cura en què l’Ajun- rec d’inversions. Són els RESULTAT PRESSUPOSTARI DE LA LIQUIDACIÓ DEL 2013 tament de Llanars ha fruits “d’un treball acurat DRETS RECONEGUTS NETS 565.259,35.- gestionat les finances de fet durant tot l’any”, ha OBLIGACIONS RECONEGUDES NETES 470.881,09.- la població ha donat els explicat Costa. seus fruits. La hisenda de RESULTAT PRESSUPOSTARI 94.378,26.- l’Ajuntament ha tancat L’Ajuntament de Llanars l’exercici del 2013 amb no s’ha embrancat amb uns resultats positius, per grans despeses ni grans un valor de 70.442,85 obres innecessàries; és CRÈDITS GASTATS FINANÇATS AMB ROMANENT euros. Això significa que per aquest motiu que DE TRESORERIA PER A DESPESES GENERALS 4.911,24.- l’Ajuntament ha ingressat s’arriba a aquesta bona TOTAL RESULTAT PRESSUPOSTARI AJUSTAT 70.442,86.- més del què ha gastat. situació econòmica.

Aquesta és una “bona La solvència econòmica ROMANENT DE TRESORERIA notícia”, segons ha permet a l’Ajuntament Deutors pendents de cobrar a final de l’exercici 236.533,07.- destacat l’alcalde, Esteve ajustar-se als criteris d’es- Creditors pendents de pagar a final de l’exercici -55.332,70.- Costa, ja que permet tabilitat pressupostària tenir unes arques saneja- que exigeix el Govern de Fons líquids a la tresoreria a finals de l’exercici 80.815,92.- des i equilibrades sense l’Estat a tots els munici- Saldos de dubtós cobrament 470.881,09.- que això hagi significat pis. Segons la normativa ROMANENT DE TRESORERIA 565.259,35.- deixar de donar serveis vigent, els ajuntaments PER A DESPESES GENERALS al poble. Això ha estat que no compleixen amb Aportació pròpia afectada a inversions 26.820,17.- possible gràcies a una aquesta demanda, no contenció en la despesa i poden demanar subven- ROMANENT DE TRESORERIA PER A a una selecció en l’encàr- cions. DESPESES GENERALS AJUSTAT 175.724,89

Es redueix el deute Pel que fa al deute de 2014, s’acabaran de pagar les riberes Ter i Feitús, A més, quedarà pendent realitza dins els terminis l’Ajuntament de Lla- dos préstecs importants: 2a fase, i un préstec ICO un altre préstec que es va legalment establerts, fet nars, durant els darrers el préstec concertat el que es va fer per pagar demanar el 2006-2007 força complicat a causa exercicis s’ha anat reduint 2004 per cobrir l’aporta- els proveïdors a l’espera per a l’adquisició d’un del retard en el cobrament progressivament, de ma- ció de l’Ajuntament a les de rebre subvencions terreny en direcció a de subvencions o recursos nera que s’han amortitzat obres del Projecte d’Ins- pendents del Pla d’Obres Setcases. Pel que fa als pa- ordinaris de les adminis- préstecs. De fet, aquest fraestructures Passeig de i Serveis de Catalunya. gaments, l’Ajuntament els tracions superiors. 04. URBANISME LA SALA POLIVALENT, LA MILLORA DE L’ENLLUMENAT I LA PAVIMENTACIÓ, OBJECTIUS DEL PUOSC

L’Ajuntament de Llanars sol·licita al PUOSC subvencions per valor d’uns 238.000 euros per a l’execució de quatre accions fins al 2016

L’adequació de la sala han estat seleccionades projectes presentats per de forma inminent. post més elevat és la de la polivalent, la millora de inicialment pel Departa- part de la Generalitat de L’alcalde lamenta que ens sala polivalent. L’Ajunta- l’eficiència energètica de ment de Governació de Catalunya, l’Ajuntament hagin fet gastar diners re- ment ha refet el projecte, l’enllumenat, la reforma la Generalitat de Catalu- no és massa optimista en dactant projectes i després que inicialment costava de la pavimentació dels nya en el Pla d’Actuació què es puguin dur a terme no es puguin realitzar les uns 178.000 euros, i ara carrers propers al sector d’Obres i Serveis de a curt termini, atès que la inversions per falta de pre- l’ha dividit en dues fases Quintà i també del carrer Catalunya (PUOSC) pel resolució definitiva encara visió de la Generalitat. per ajustar-lo a l’assignació Font d’en Rafel, són les període 2013-2017. Tot no s’ha efectuat i no es té de inicial PUOSC (70.000 quatre actuacions que la selecció inicial dels cap indici que es produexi L’obra que té un pressu- euros). Així, en una

Relació de subvencions a Llanars durant el 2014

Cost Subvenció Subvenció Organisme Concepte previst sol·licitada atorgada Diputació Desbrossament de marges per a prevenció d’incendis a la carretera de Feitús Feta Diputació Del Pla a l’Acció. Calefacció i il.luminació de la sala polivalent 14.886,37 10.000,00 pendent Diputació Recuperació de pastures a la muntanya de Feitús 6.042,74 5.438,47 2.529,49 Diputació Conservació i reparació de vies públiques i enllumenat (despeses corrents) 40.000,00 21.675,00 21.675,00 Diputació Despeses culturals de festes populars, esports i joventut i publicitat i propaganda 40.500,00 3.825,00 3.825,00 Generalitat Equipaments esportius. Arranjament de la piscina municipal 9.704,12 7.792,88 7.792,88 Diputació Fira de pagès i concurs Comarcal de Cavall Pirinenc Català 3.800,00 1.900,00 pendent Diputació Noves tecnologies. Equipaments informàtics no definit 781,31 781,31 Generalitat Commemoració del Tricentenari. Espectacle “Els nens i el 1714” 423,50 317,62 317,62 Diputació Calderes de Biomassa. Prolongació de la xarxa de calor fins església i sala de ball 18.326,30 13.744,72 pendent Diputació Pla especial d’Inversions Sostenibles. Magatzem forestal d’estella, 1a fase 45.871,53 20.176,00 pendent Generalitat Ajuts a la gestió forestal. Redacció Projecte ordenanció de la forest. muntanya 24.175,80 19.980,00 pendent Feitús DipSalut Subvenció despeses consultori local 4.200,00 1.800,00 1.800,00 Generalitat Espais protegits. Substitució filat espinós al perímetre de la finca Espinalba 9.768,80 8.791,92 pendent

Dipsalut Protecció de la piscina. Millores i instal·lació de bombes dosificadores 3.954,28 3.558,85 958,32 URBANISME .05

LA FOTO NO ËS BONA!!!

primera fase el projecte Altres costarà uns 94.000 euros subvencions LLANARS REGULA i, bàsicament, s’invertirà A part de les que estan en adequar-la a la norma- incloses al PUOSC, LA INTENSITAT DE tiva vigent. s’han aprovat altres subvencions a Llanars en diferents àmbits urba- L’ENLLUMENAT A LA NIT Pavimentació nístics: desbrossament dels carrers de marges, calefacció i L’Ajuntament ha instal·lat quatre reguladors La previsió és l’arranja- il·luminació de la sala per constribuir a l’estalvi energètic ment i millora dels car- polivalent, recuperació rers Quintà i Font d’en de pastures a Feitús, des- L’Ajuntament de incidència en l’estalvi Per al finançament de Rafel, per als exercicis peses de festes, esports, Llanars ha realitzat energètic. Mentre el despeses en arranjament 2015 i 2016. No obstant joventut i propaganda, diverses actuacions preu de l’energia ha anat de carrers i d’enllumenat arranjament de la pisci- això, a data d’avui encara de revisió d’instal. pujant, l’Ajuntament té públic, Llanars també na, noves tecnologies, no està resolt el finança- lacions, substitució de el mateix cost en despesa compta amb una magatzem d’estella, ment i per tant, el més làmpades i pàmpols per energètica, ja que els subvenció de la Diputació consultori i reformes a la probable és que aquesta unitats més eficients, estalvis han permès de 21.675 . piscina, entre d’altres. € planificació no es pugui seguint les directrius ser més eficients i no dur a terme i hi hagi un del Pla d’Adeqüació de incrementar el cost. Ara queden pendents retard significatiu de les El cost previst per a la il·luminació exterior, d’adequar un total de actuacions. aquestes actuacions és redactat l’any 2009. En l’àmbit de l’enllumenat 87 pàmpols i equips. d’uns 200.000 euros, dels Dins d’aquest projecte, públic, Llanars disposa de Aquestes accions va ser En total, les obres estan quals s’ha demanat sub- l’Ajuntament ha dut a 359 punts de llum, segons incorporades al PUOSC, pressupostades en uns vencions a la Diputació i terme recentment la instal. consta al Pla d’Adeqüació amb un pressupost 105.000 euros, amb una a la Generalitat per valor lació de reguladors de flux de la il·luminació exterior, de 85.859 euros i amb atribució de subvencions d’uns 120.000 euros. en quatre dels quadres de que pretén millorar la una atribució inicial de per valor de 91.000 euros Quan encara falten per comandament que hi ha lluminària de la població i subvenció de 77.273 €. a través del PUOSC. resoldre sis subvencions, al poble (com que el que afavorir l’estalvi energètic. A més de revertir de moment ja s’han figura a la fotografia). L’actuació més l’estat de deteriorament confirmat uns 40.000 Dins d’aquest Pla significativa pel que fa d’aquests carrers, a causa euros d’aquestes sol· Tal com explica l’alcalde, s’han anat adaptant al cost se centrarà en del pas del temps, les licituds. Per tant, s’haurà Esteve Costa, aquests les instal·lacions el sector de les Saletes millores permetran que d’adequar la despesa als aparells regulen la d’enllumenat a allò que on, a més de substituir estiguin a punt i amb imports concedits. intensitat de llum durant disposa la Llei d’ordenació les lluminàries per leds, tots els serveis. les hores nocturnes. Les ambiental de l’enllumenat caldrà actuar en les línies actuacions dutes a terme per a la protecció del medi elèctriques, fet que dispara des del 2009 ja tenen nocturn. el pressupost. 06. URBANISME

LLANARS TINDRÀ UNA NOVA CAPTACIÓ D’ABASTAMENT D’AIGUA: LA BONAFONT

Un conveni de col·laboració entre Llanars i Camprodon permetrà un aprofitament mutu de les aigües sobrants

Molt aviat el nucli d’Espi- nalba de Llanars disposarà d’aigua potable. És un dels molts avantatges que representa el nou projecte d’abastament d’aigua que s’està executant.

Aquesta obra garantirà un abastament d’aigua potable amb la pressió i els paràmetres de qualitat adequats a tot el veïnat. Els treballs consisteixen en la creació d’un nou dipòsit d’aigua i de la xarxa de canalització corresponent, que completarà la que ja important per al municipi, s’estableixen les bases existeix a dia d’avui. i tot i que és conscient de col·laboració entre que va molt a poc a poc, ambdós ens locals per Una obra Actualment, ja es troba “aquesta és la manera que poder efectuar la deriva- executada la primera fase té l’Ajuntament d’anar-la ció puntual d’aigua de amb retards d’obra, els dipòsits, el pagant sense que arribin les respectives captacions sistema de tractament i els pagaments de les amb destí a pal·liar les ne- la canonada principal de subvencions que tenim cessitats més peremptòries El projecte d’abastament d’aigua potable al nucli distribució. Aquest fet ja assignades”. “Estem treba- de la població en èpoques d’Espinalba de Llanars, que té un cost total de permet derivar l’aigua so- llant per poder executar excepcionals de sequera. 178.000 euros, està finançat parcialment pel Pla brant de la Bonafont cap l’obra sense generar un Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2012, amb al sistema de Llanars, i per problema de liquiditat a Tan bon punt les noves una subvenció de 150.000 euros. Els problemes de tant el nucli de la població l’Ajuntament”, ha afegit instal·lacions estiguin en liquiditat de la Generalitat de Catalunya han estat ja disposa de més aigua. l’alcalde. funcionament, no serà la causa principal del retard en l’execució d’aquest necessari, en èpoques projecte. L’Ajuntament, però, va decidir iniciar-los En els propers mesos Llanars podrà comptar d’escassetat d’aigua, de el mes d’octubre de l’any passat i s’aniran executant s’executarà la segona fase amb les aigües sobrants de recórrer (com es feia fins a mesura que es disposi de liquidesa per pagar al que consistirà en la xarxa la captació de la Bona- ara) a l’extracció d’aigua contractista, atès que encara no ha cobrat res de de distribució cap als veïns font. Això serà mercès del Pou dels Vivers, amb la Generalitat. Són unes obres molt importants d’Espinalba. al conveni signat amb el corresponent estalvi de cara a garantir i millorar, en el seu conjunt, el L’alcalde, Esteve Costa, ex- l’Ajuntament de Cam- energètic que això repre- subministrament d’aigua a tot el municipi. plica que és una obra molt prodon, a través del qual senta. URBANISME .07 iniciats EL TRÀMITS PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC D’UN NOU sector La Comissió d’Urbanisme permet tirar endavant el projecte de La Canal

La Comissió d’Urba- tament està treballant promotors es faran càrrec Nou accés nisme de Girona ha conjuntament amb els de les despeses d’urbanit- sol·licitat un text refós a propietaris per definir zació del carrer, a banda a la font l’Ajuntament com a me- com haurà de ser el futur de l’aportació econòmica sura per donar el vistiplau desenvolupament de la que faran a l’Ajuntament de la Badia al futur desenvolupament zona de la UA Canal 1, en concepte d’aprofita- Un conveni signat recentment entre urbanístic d’un sector per completar el nucli en- ment mitjà. l’Ajuntament de Llanars i el propietari previst en el planejament. tre el casc antic i el canal del mas la Badia, del veïnat d’Espinalba, S’espera que molt aviat es del riu Ter. permetrà a l’Ajuntament condicionar un tingui l’aprovació defini- nou accés independent a la Font de la tiva d’urbanisme per tal La reparcel·lació implica- Badia, sense haver de passar, com fins ara, que els propietaris puguin rà la construcció de nou pel mig de l’explotació ramadera. A més, disposar ja d’un nou habitatges unifamiliars i l’acord permetrà establir un perímetre de sector urbà per desenvo- un edifici plurifamiliar de Plànol del projecte de protecció de la font per raons de salubritat lupar. dues plantes, que es situ- reparcel·lació d’habitatges i sanitàries. arà a l’actual aparcament unifamiliars, darrere el carrer Des de fa temps l’Ajun- de la Cooperativa. Els Principal.

Llanars reclama la fi de Un veí d’Espi- nalba reclama les obres dels col·lectors part dels comunals L’Ajuntament, el passat dia 6 de juny, va acordar de reclamar a l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) la finalització immediata de les obres del col·lector, la Un veí d’Espinalba ha reclamat una part resolució de les deficiències que presenta la part d’obra executada i la correspo- dels comunals. L’Ajuntament ha trobat nent restauració de la llera i els terrenys afectats. Tot i l’avançat estat de les obres, documentació de l’existència dels comu- encara seguim abocant a la llera i això afecta la salubritat de les persones i té un nals d’abans de l’any 1961 i ha desestimat impacte molt negatiu sobre els nostres rius i en la imatge de projecció del nostre la demanda. poble. L’alcalde, Esteve Costa, afirma que els comunals de Llanars han estat sempre La mesura arriba després de més d’un any amb les obres parades i sense haver re- font de conflicte des de la desamortització but cap comunicació sobre el termini per part de l’ACA. Cal recordar que fa més massiva de béns comunals que l’Estat va de 14 anys que l’Ajuntament està treballant perquè l’ACA resolgui el sanejament dur a terme l’any 1855. No obstant això, de les aigües del municipi. “Sembla increïble, però per uns 300 o 400 metres de els veïns de Llanars sempre han sabut col·lector les aigües encara s’abocan directament al riu Ter”, afirma l’alcalde. “No defensar-los i els han preservat fins el dia entra en la ment de ningú que l’ACA encara no hagi resolt aquest tema”. d’avui. 08. ESPORTS I PROMOCIÓ ECONÒMICA LA VOLTA CICLISTA A CATALUNYA TORNA A LA VALL DE CAMPRODON

L’esdeveniment esportiu ha significat prop de 290 pernoctacions als hotels de la Vall de Camprodon i unes 675 a tot el Ripollès

La Vall de Camprodon Cal apuntar que els hote- del 7% en relació als i generalista, mitjans es- s’aposta per potenciar va acollir per segon any lers de la Vall de Cam- 2013. A aquestes pernoc- pecialitzats, etc. “És una aquest tipus de turisme, i consecutiu dues etapes prodon van ocupar unes tacions cal afegir-hi, re- aposta més pel turisme s’han dut a terme projec- de la Volta Ciclista a 290 places, ja fos per corda Costa, la publicitat esportiu, que s’afegeix a tes de senyalització com Catalunya. La 4a etapa acollir els participants i el màrqueting que ha la que ja tenim durant tot el de la pujada a Vallter, que sortia d’Alp (La Cer- a la cursa com l’equip representat per a la Vall l’any”, conclou l’alcalde, la promoció del centre danya), amb recorregut d’acompanyants, tènics i de Camprodon el pas de en referència a les estades BTT del Ripollès, el mar- pel Ripollès i la Garrotxa aficionats. Aquesta xifra la Volta: Televisió de Ca- dels esportistes a Llanars. catge de rutes als diversos i amb arribada a Vallter, significa un increment talunya, premsa esportiva De fet, ja fa temps que municipis, etc. i la 5a etapa, que es va iniciar a Llanars, davant l’hotel el Grèvol, i que Tercera victòria va passar per Campro- don, Ripoll, Berguedà per a Luka Mezgec (Lleida) i amb arribada a Valls (Tarragona). Una 5a En el pla estrictament etapa a la meta de Valls, etapa que va resultar molt esportiu, l’etapa que va on va superar amb un vistosa, tenint en compte començar de Llanars gran avantatge Julian que abastava diverses venia precedida de dos Alaphilippe (Omega províncies. dies frenètics a les cime- Pharma-Quick Step) res dels Pirineus. La 4a i Samuel Dumoulin En el pla de la promoció etapa, que va ser l’etapa (Ag2r La Mondiale), turística, el pas de la Reina de la volta i va do- segon i tercer, respecti- cursa per la Vall de Cam- nar la volta a Garrotxa i vament. prodon ha representat un Ripollès, i va finalitzar esforç econòmic per part a la Vall de Camprodon L’inici de l’etapa que va dels diferents ajunta- a Vallter. sortir de Llanars va ser ments, que un any més molt ràpid, amb un es- han fet una aposta ferma La 5a etapa no va ser tricte control de l’equip pel projecte, juntament menys espectacular, i del líder, Katiuixa, que amb Ferrocarrils de la l’eslovè Luka Mezgec no deixava marxar cap Generalitat. Tot i així, se- (de l’equip Giant- escapada malgrat els gons ha valorat l’alcalde Shimano) es va conso- intents constants en els de Llanars, Esteve Costa, lidar com l’esprintador primers quilòmetres. la inversió ha valgut la de moda a la Volta a Fins el quilòmetre 54 pena ja que “el retorn” ha Catalunya després de d’etapa no es va formar estat molt més generós. guanyar la seva tercera l’escapada definitiva. CALAIX DE SASTRE .09

L’Equip Imparables fa un entrenament a Llanars abans de participar en la Cape Epic

L’equip Imparables, amb els mediàtics Santi Millán, Josef Ajram i Rafa Medina, van fer un entrenament promocional a Llanars el febrer passat, abans de mar- xar a la Cape Epic. Llanars es mulla La Cape Epic de Sud-àfrica és una de les proves de BTT més importants del món. Per tercer any hi va par- per l’Esclerosi ticipar l’equip Imparables, encapçalat per l’actor Santi Múltiple Millán i el broker Josef Ajram. La piscina municipal participa en la campanya per recaptar fons i lluitar contra la malaltia

Piscina fins Preus piscina Es tracta d’una iniciativa solidària per col·laborar Al 31 d’agost! en la lluita contra l’esclerosi múltiple a la qual el Entrada individual municipi dóna suport des de fa anys. Aquest any, l’Ajunta- clor corresponent que Fins a 7 anys: Gratuïta ment ha fet reformes a necessitava. Tot plegat, Dill - Div: 4 € “Mulla’t” compta amb el suport de més de 600 la piscina. En concret, creava desajustos en els Dis, diu i festius: 4,50€ piscines i clubs nàutics d’arreu de Catalunya. durant l’hivern s’ha nivells de PH i de clor, a aprofitat per impermea- més de pèrdues d’aigua. Abonament de L’esclerosi múltiple és una malaltia del sistema bilitzar el vas. temporada nerviós central que afecta el cervell i la medul· Les reformes permetran Fins a 7 anys: Gratuït la espinal. Les fibres nervioses estan envoltades L’Ajuntament hi va que aquesta situació De 7 a 11 anys: 23€ i protegides per la mielina, una substància detectar problemes no es produeixi, i que A partir d’11 anys: 34€ composta per proteïnes i greixos, que facilita la de filtracions i fugues l’estat de l’aigua sigui Familiars: 65€ conducció dels impulsos nerviosos. Si la mielina d’aigua, de manera que l’òptim per al bany. La és destruïda o malmesa, l’habilitat dels nervis per s’hi havia d’anar afegint piscina estarà oberta Entrada per a grups conduir els senyals des del cervell s’interromp i més i més aigua, amb el fins al 31 d’agost. (màx. 20 pers) 2.40 € aquest fet produeix l’aparició de la malaltia. 10. MEDI AMBIENT

EL RIPOLLÈS ARRIBA A 600 TONES DE PRODUCCIÓ ANUAL DE BIOMASSA Llanars demana una subvenció de 21.000 euros a la Diputació per fer un magatzem forestal d’estella

El Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ri- Netegen el camí pollès (CEINR) produeix de l’ascensió i els 600 tones d’estella anuals per a 7 instal·lacions boscos comunals 100% públiques de la d’Espinalba comarca. Les destina- cions estan ubicades a Llanars, Molló i Setcases per mitjà de l’ADF Vall Llanars (xarxa de calor), de Camprodon, i amb el suport del SOC (Servei Planoles, Vallfogona de d’Ocupació de Catalunya), van contractar un total Ripollès, dues a Ribes de tres peons per netejar camins i boscos. de Freser (instal·lació del CEINR i la xarxa de Una imatge del magatzem forestal d’estella del polígon A Llanars s’hi van estar dos mesos, termini durant calor), Ripoll i Campde- Niubó, a Campdevànol. el qual van netejar el camí de l’Ascensió, pels vànol. Fa poc, també s’ha voltants de l’oratori entre Feitús i Freixenet, i els començat a subministrar de 50 tones anuals. Cinc d’estella. El pressupost de boscos comunals d’Espinalba. Aquests peons, que la instal·lació que s’ha anys més tard, ara, hi ha la inversió és de 42.000 van estar dirigits en tot moment per un tècnic res- posat en funcionament a calderes a les localitats euros, i la subvenció ponsable del CEINR (Consorci d’Espais d’Interès la comissaria dels Mossos més importants. El més demanada és de la meitat Natural del Ripollès), formaven part dels plans d’Esquadra de Ripoll. rellevant, però, és la de l’import. d’ocupació del SOC per aturats de llarga durada. Les 600 tones anuals són xarxa de calor que dóna el principal testimoni energia a edificis públics i del creixement de l’ús de a allotjaments privats. Perspectives la biomassa al Ripollès Per a aquest procés, és de creixement com a font d’energia. molt important l’emma- Si es duen a terme les pre- Llanars disposa La idea de convertir el gatzematge de l’estella: visions, la demanda d’es- d’un vehicle de sotabosc del Ripollès cal disposar d’un espai a tella és duplicarà. A més l’Agrupació de en la font d’energia dels l’aire lliure on es porti la de fer energia, l’objectiu Defensa Forestal edificis públics i privats fusta verda que arriba de és consolidar l’estructura va començar el 2008. En bosc. Aquí es fa el procés tècnica de l’ens (mecà- Mitjançant la signatura aquell any, el Consorci va d’assecatge, que pot durar nics experts en calderes) d’un conveni amb l’Ajun- presentar el pla estratègic. uns nou mesos, abans de i també la brigada que tament, l’ADF de la Vall Un any després, va posar fer l’estella. En el cas de de manera permanent de Camprodon ha cedit en servei una primera Llanars, l’Ajuntament ha treballa al bosc. És a dir, un vehicle per a ús de la caldera per escalfar equi- fet una petició d’ajut eco- crear i consolidar llocs brigada. A canvi l’Ajunta- paments municipals a nòmic a la Diputació per de treball a partir de la ment es fa càrrec del seu Planoles, amb un consum instal·lar un magatzem biomassa. manteniment. PROMOCIÓ TURÍSTICA.11 la vall de camprodon VOL CERTIFICAR-SE COM A Destinació de Turisme Familiar La distinció s’atorga als territoris que ofereixen determinats serveis específics per a aquest col·lectiu

L’Agència Catalana de adaptats a famílies amb Turisme ha proposat nens. Els ajuntaments i la declarar la Vall de Mancomunitat ho veuen Camprodon com a amb bons ulls sempre Destinació de Turisme i quan es mantingui Familiar. És un segell la marca de la Vall de d’especialització que Camprodon. Amb aquest s’atorga als territoris que objectiu, Llanars va acollir ofereixen uns determinats el 15 de maig una reunió serveis i equipaments informativa per explicar que estan adaptats a les el projecte. Posteriorment, necessitats de famílies amb el 26 de juny, es va nens. Aquesta distinció fer a l’Ajuntament de comporta que aquests Camprodon la presentació serveis siguin oferts tant oficial de la proposta de pel que fa a instal·lacions Destinació de Turisme i equipaments públics Familiar, a nivell de tota com pel conjunt de les la Vall. empreses turístiques. El 2003, Salou va ser La Vall de Camprodon és la primera població una destinació turística de Catalunya que va de primer ordre durant ser considerada com a tot l’any. Així ho entén destinació de turisme l’administració pública i familiar. A partir de Familiar a Catalunya. a Alemanya; “Nous turístiques catalanes també els agents privats llavors, es va anar estenent En el marc de la iniciativa sommes catalans”, que s’han adherit a la amb apostes com el nou pel territori i des de fa promocional d’aquest any, a França; “Está en iniciativa. parc d’aventura de Molló, dos anys, la voluntat de la Generalitat inverteix tu cabeza, está en inaugurat recentment. l’Agència de Turisme és 2,4 milions d’euros en Cataluña”, a l’Estat Enguany, seguint les Ara la Vall opta a ser implantar-ho a municipis una campanya específica espanyol; i “Si ho directrius del Pla de destinació de turisme i zones d’interior i per promocionar aquest tens al cap, ho tens a Màrqueting Turístic de familiar, qualificació muntanya del país. producte en diferents Catalunya”, a Catalunya. Catalunya, l’Agència que concedeix l’Agència mercats emissors. Catalana de Turisme Catalana de Turisme Any del Turisme L’any temàtic compta destina una part de la Generalitat. Es Familiar a Els eslògans triats en amb més de mil activitats important de la inversió tracta de promocionar Catalunya cada cas són: “We are i propostes vinculades al de la campanya en una zona que disposa Justament, aquest 2014 se Catalan”, al Regne Unit; turisme familiar ofertes accions dins l’entorn en de serveis i equipaments celebra l’Any del Turisme “Wir sind Katalanen”, per centenars d’empreses línia i xarxes socials. 12. CULTURA /

JOAN DAUSÀ ACTUARÀ A LLANARS EN EL XVè FESTIVAL DE MÚSICA DE CAMPRODON Els artistes Gemma Humet, Toni Xuclà, El Petit de Cal Eril i Sanjosex completen una cartellera de luxe

L’any 1999 va ser el Joan Dausà XVè FESTIVAL DE MÚSICA DE CAMPRODON primer, i aquest agost ja a Llanars en farà quinze. El Festival En el cas de Llanars, Diumenge, 10 d’agost de Música de Camprodon l’actuació prevista serà a Sala de Ball de Llanars, 19 h. tornarà a Llanars, Molló, la Sala de Ball el proper JOAN DAUSÀ Setcases i Vilallonga de diumenge 10 d’agost Ter durant l’agost, i ho a les set del vespre. Hi Divendres, 15 d’agost farà amb una cartellera de intervindrà l’actor i Església de Sant Miquel, Setcases, 19 h luxe. Del 10 al 24 d’agost, cantautor Joan Dausà, GEMMA HUGUET I TONI XUCLÀ diferents escenaris de que ha protagonitzat un les quatre poblacions dels èxits més rodons dels Diumenge, 17 d’agost acolliran algunes de les últims dos anys. Sala Cooperativa, Vilallonga de Ter, 19 h. veus més potents del panorama musical del Després de triomfar amb EL PETIT DE CAL ERIL país. «Jo mai mai» (2012), un disc que li va portar a fer Diumenge, 24 d’agost Es preveu que la una gira de més de 80 Sala de Ball, Molló, 19 h. programació atregui, no concerts -amb un Palau només públic de la Vall de la Música ple fins a la SANJOSEX de Camprodon, sinó bandera- i a incloure les d’arreu de les comarques seves peces en la pel·lícula gironines i de Catalunya. «Barcelona nit d’estiu», I és que els assistents de Dani de la Orden, podran gaudir de les Dausà presenta en directe següents actuacions: les cançons «On seràs l’actor i cantautor Joan demà?», el seu segon disc. Dausà; la parella formada per la cantant Gemma La música de Dausà, molt Huguet i el compositor propera i terriblement Toni Xuclà; el cantant còmplice amb el públic, Joan Pons (que adopta segueix guanyant adeptes. el nom artístic d’El Petit I de ben segur que ho de Cal Eril) i el músic seguirà fent a Llanars. Carles Sanjosé, amb el seu grup Sanjosex. Música de qualitat a prop de casa nostra. CULTURA / FESTES .13

LLANARS ESTRENA TROBADA UNA NOVA DE MOTOS I COTXES PLATAFORMA DIGITAL CLÀSSICS El web de la Mancomunitat Intermunicipal Llanars va acollir, un any més, la ja clàssica trobada de la Vall de Camprodon inclou totes de motos i cotxes antics. Les imatges mostren les activitats del nostre poble els models de vehicles participants, així com la benedicció a la Plaça de l’Om.

El domini web seu electrònica per fer tres. Els municipis de la www.llanars.cat (també tràmits de l’Ajuntament Vall de Camprodon, des accessible des de i conèixer els edictes i de fa dos anys, centra- llanars.cat) és des d’ara normatives, el web dis- litzen totes les seves la nova plataforma posa de les seccions activitats en una agenda LA FLAMA digital per estar al dia de “Coneix”, amb informa- conjunta que gestio- DEL CANIGÓ ENCÉN les novetats del munici- cions sobre el municipi, na la Mancomunitat. pi. Fins ara ja hi havia la història, geografia, D’aquesta manera hi ha LA FOGUERA disponible el web de llocs d’interès, meteo- una major coordinació DE SANT JOAN Llanars des de la plata- rologia, plànols, biblio- i es facilita la consulta Llanars va viure una nit de Sant Joan ben popular i forma que la Diputació grafia, fotos, enllaços i per part dels interessats. participativa. Un any més, la Flama del Canigó va posa a l’abast de dife- propostes; l’espai “Guia Visitant el web www. arribar al poble cap a les sis de la tarda. Abans de les rents municipis, però ara del poble”, amb dades valldedcamprodon. deu de la nit, els participants a la vetllada es van trobar s’han traslladat tots els sobre els diferents ser- org o bé en l’enllaç que a la plaça i van encendre torxes amb la Flama. Tots continguts a aquest nou veis de Llanars, així com hi ha al mateix web de junts i acompanyant la Flama, van baixar fins el Passeig domini, de manera que informació sobre els Llanars, es pot obtenir Mossèn Lluís, on es va llegir un manifest. fa més amena la visió i transports públics; de manera senzilla la lectura dels contin- i la secció “Ajuntament”, tota la informació de a donació de sang guts. amb les dades de l’admi- quin municipi, quan i a El dijous, 14 d’agost, de 2/4 de 5 a 2/4 de 8 del vespre, A més dels apartats de nistració, govern i quines hores es fan les a la Sala de Ball, es farà una campanya de donació de notícies, actualitat i la proveïdors, entre d’al- diferents activitats. sang. Emplacem a participar-hi tothom que hi vulgui col·laborar. 14. cultura / Administració local

LA GENT DEL POBLE COL·LABORA AMB L’ESCOLA

En aquest escrit, elaborat per l’Escola Les Moreres, s’explica que gràcies a la participació de voluntaris de Llanars, el centre ha pogut estrenar un capgròs i un vaixell de fusta de decorat

Tot va començar una el capgròs de Llanars ha Però aquest decorat no diada de Sant Jordi, quan anat ben mudat a la diada s’hagués aguantat dret Una gran vam fer ballar el nostre cultural de la Zer Vall del sense l’ajuda d’en Silvestre capgròs Pep el pastoret, a Ter. Soler. representació la plaça major del poble. teatral Un grup de dones de Representació A l’escola es va fer el Llanars es van adonar que de “Mar i Cel” croquis del nostre vaixell El 15 de juny passat, els en Pep ballava molt bé, Com cada any el mes pirata i en Silvestre ens el alumnes de l’escola Les però que anava molt mal de juny es va realitzar a va construir amb fusta. Moreres de Llanars, van guarnit. Elles es van oferir l’escola una representació Els nens i nenes el van representar l’obra “Mar a arreglar-li la vestimenta. teatral. Aquest curs, l’obra pintar i decorar. i cel”, una peça escrit era “Mar i cel”. per Àngel Guimerà I aquest any, gràcies a El nostre decorat era un Des de l’escola agraïm la l’any 1888. L’actuació aquest grup de cosidores, vaixell de fusta. seva ajuda desinteressada va tenir lloc a la Sala i li desitgem que gaudeixi de Ball, que es va de la seva jubilació. emplenar de llanarecs i llanarenques que van gaudir de valent veient els petits grans actors. (*) Aquest article ha estat Felicitats a tots els que elaborat per l’escola Les Mo- ho van fer possible! reres – ZER Vall de Ter

Colònies a L’Estartit Tots els nens i les nenes de la ZER van anar de colònies a l’Estartit, a la casa Marcel Maillot. Allà i van fer un munt d’activitats sobre el mar i s’ho van passar molt bé!! L’ENTREVISTA .15

En Simó Solà, llanarenc de 28 anys, és ben conegut al poble pel seu caràcter extravertit i la seva participació en diverses iniciatives que tenen lloc a la Vall del Camprodon. Voluntari de la Creu Roja, membre de la comissió de festes i compositor de dues havaneres, aquest jove contagia la seva il·lusió pel món de la música i, en especial, per les sardanes. El proper 8 o 9 d’agost tocarà la bateria en un concert a la piscina, juntament amb el Duo Juvi, integrat per dos jubilats, un cantant i l’altre pianista. En Simó treballa a la Fundació MAP de Ripoll, dedicada a l’ocupació de persones amb capacitats diferents. “Els dissabtes i diumenges em llevo a les set per escoltar sardanes”

Entrevista a Simó Solà i Soy, activista i músic aficionat

Simó, com t’ho fas per Un autèntic amant de “Per als companys”? ser tant popular? les sardanes! Sí, en agraïment als (Riu) Ara mateix M’agrada sobretot la companys de l’escola, recullo taps de plàstics tenora, té un so especial, que em van ajudar a pertot, a la piscina, a de colors molt càlids. a superar les meves la perruqueria... Allà on dificultats... Quan la treballo les posem en Digue’m un tenora que vam estrenar, ells la van garrafes de cinc litres i admiris... cantar, l’Amadeu la va després ho venem. Així En Josep Farràs, de la tocar al piano i jo, a la podem comprar aparells Selvatana. Sobretot en les bateria. auditius, cadires de cançons “Llanars festiu” i rodes... “Girona m’enamora”. N’has compost alguna altra? I què més? I t’hi has atrevit, a Sí, una “dedicada” al Ja he venut més de 100 tocar-ne? meu pare. Com que em números pel sorteig de No, però toco la bateria... costava convèncer-lo l’Oro d’aquest juliol, de i he compost havaneres! per anar a la cantada la Creu Roja... en sóc d’havaneres de voluntari. Com passes de Calella, un dia en vaig la bateria a les compondre una i em van Déu n’hi do! ... i havaneres...? convidar a Ràdio Sant què fas, els caps de Jo anava a classes de Joan les Fonts per cantar- setmana? bateria a l’escola de la. Així el meu pare no es Em llevo a les set música Isaac Albéniz, va haver de desplaçar per del matí de dissabtes de Camprodon. Un dia, sentir-ne! (riu). i diumenges i poso com que nevava, no vaig Catalunya Ràdio per poder portar la bateria. Molt enginyós! escoltar les sardanes. Llavors, l’Amadeu, Em va encantar anar a També n’escolto a Ràdio el professor, em va la ràdio, de fet sempre Olot, Ràdio Ripoll, proposar de compondre havia volgut ser locutor. Ràdio L’Escala, Ràdio una cançó, i va sortir Va ser el dia més feliç de Montgrí... A més a més, una havanera: “Per als la meva vida. com que hi anuncien companys”. aplecs, llavors em vaig planificant per anar-hi. 16. FIRES

AGENDA D’ESTIU

Dissabte 2 d’agost Bassal Rock – Ambauka- PER FI, tonabia 11 h. Camp del Toro

Inflables i jocs gegants UNA FIRA 16 h. Camp del Toro

Diumenge 10 d’agost DEL PAGÈS Festival de Música de Camprodon SENSE PLUJA 19 h. Sala de festes Divendres 15 d’agost Quim Vila 23.30 h. Sala de ball

Després d’anys seguits de la Benedicció de tractors nyir una vaca i una euga, L’Amadeu va amenitzar Dissabte 16 d’agost celebrar-la sota la pluja, i cercavila fins al Camp collars de fusta “musi- la jornada amb cançons Professor Karoli la Fira del Pagès va poder del Toro, on els tracto- cats” i fins i tot de com tradicionals. 17 h. Plaça de l’Om fer-se aquest any –el 8 de ristes van demostrar les fer un bon allioli i embo- juny passat, per la Segona seves habilitats. tir de manera tradicional Tot plegat i acompanyats Dissabte 23 d’agost Pasqua- amb bon temps (la llonganisseta que es pel bon temps, la aflu- Xeringada i escuma i un èxit d’assistència de A la fira hi van participar va oferir en el dinar), i ència de visitants va ser Migdia – Piscina gent tant de la Vall com els agricultors i rama- una demostració de sar- extraordinària així com Diumenge 24 d’agost de fora. ders del municipi, amb gir: així es com s’aprofi- la de comensals al dinar, Danses Internacionals Els la pretensió de fer una tava la roba o els mitjons que va creixent cada any. Cants de l’Estepa - Sibèria L’objectiu de la fira és petita demostració d’allò quan tenien algun estrip. 18 h Plaça de l’Om donar a conèixer la vida a que ens van ensenyar els També hi va haver una Només queda donar les pagès. Per això s’estructu- nostres avantpassats. En exposició de tractors i gràcies en nom de tots els 26 de setembre ra com una diada de ger- aquesta fira es van fer de diferents animals de llanarencs i llanarenques al 30 de setembre manor que culmina amb demostracions de dallar granja, tots ells perta- per la dedicació que hi Festa Major un dinar popular amb de forma tradicional, es- nyents a explotacions posen l’organització i els productes de la nostra tellar amb maça de fusta, ramaderes de Llanars, i col·laboradors perquè Per a més informació: vall. A primera hora, a la fer paret seca, esquilar paradetes amb diferents aquesta fira sigui millor www.llanars.cat Plaça de l’Om, es va fer ovelles amb tisora, mu- productes artesanals. cada any. www.valldecamprodon.org