Annex Núm. 4 Geologia I Geotècnia
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ANNEX NÚM. 4 GEOLOGIA I GEOTÈCNIA TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ....................................................................................................... 3 2 ANTECEDENTS ..................................................................................................... 4 3 OBJECTIUS............................................................................................................ 4 4 METODOLOGIA DE TREBALL .............................................................................. 4 5 CONTEXT GEOLÒGIC........................................................................................... 5 5.1 Situació Geològica .......................................................................................... 5 5.2 Tectònica......................................................................................................... 7 5.3 Geomorfologia................................................................................................. 8 5.4 Riscos geològics ............................................................................................. 8 5.5 Hidrologia...................................................................................................... 11 6 CONTEXT GEOLÒGIC DELS DIFERENTS TRAMS ........................................... 12 6.1 Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries .................... 12 6.2 Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon................................................ 13 6.3 Tram 3: Camprodon - Llanars ....................................................................... 13 6.4 Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter.............................................................. 13 7 UNITATS GEOLÒGICO-GEOTÈCNIQUES.......................................................... 14 8 FONAMENTACIONS DE LES ESTRUCTURES .................................................. 15 9 EXCAVABILITAT DELS MATERIALS................................................................... 16 APÈNDIX NÚM.- 1 PLÀNOLS ................................................................................... 17 APÈNDIX NÚM.- 2 FITXA MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA CONCA ALTA DEL FRESSER I DEL TER ................................................................................................. 19 1 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia 1 INTRODUCCIÓ Amb motiu de la redacció del present estudi informatiu “Via ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga de Ter”, amb clau de projecte EI-XC- 10020.1, es realitza el present annex geològic-geotècnic. Donat l’ampli abast de l’estudi (des de Sant Joan de les Abadesses fins a Vilallonga de Ter), el traçat s’ha dividit en 4 trams: Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon Tram 3: Camprodon – Llanars Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter els quals s’han dividit alhora per subtrams amb característiques similars que es presenten al quadre següent: TRAM 1. SANT JOAN DE LES ABADESSES - SANT PAU DE SEGÚRIES SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 11 Sant Joan de les Abadesses - Camí del Pont del Reixac 0+000,000 2+209,510 2.210 12 Camí del Pont del Reixac - Camí del pont de Perella 2+209,510 4+644,530 2.435 13 Camí del Pont de Perella - Sant Pau de Segúries 4+644,530 7+154,165 2.510 TRAM 2. SANT PAU DE SEGÚRIES - CAMPRODON SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 21 Sant Pau de Segúries - Pont de la Rovira (C-38) 0+000,000 0+477,640 478 22 Pont de la Rovira (C-38) - Camí del camping Vall de Camprodon 0+477,640 2+524,420 2.047 23 Camí del camping Vall de Camprodon - Pont de la Rocasses (C-38) 2+524,420 4+339,084 1.815 24 Pont de la Rocasses (C-38) - Camprodon 4+339,084 5+495,797 1.157 TRAM 3. CAMPRODON - LLANARS SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 31 Camprodon - Llanars 0+000,000 0+730,749 731 TRAM 4. LLANARS - VILALLONGA DE TER SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 41 Llanars - Vilallonga de Ter 0+000,000 2+419,120 2.419 42 Vilallonga de ter - Càmping Conca de Ter 2+419,120 2+714,786 296 Taula 1.- Tramificació via ciclista. 3 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia 2 ANTECEDENTS Com a pas previ a la redacció del present estudi s’han consultat els següents - Mapa geològic de Catalunya, escala 1:50.000, de l’Institut cartogràfic de documents que descriuen la geologia a nivell regional de la zona d’estudi: catalunya (www.icc.es). - Mapa geològic de Catalunya, escala 1:50.000, de l’Institut cartogràfic de - Mapa geològic d’Espanya, escala 1:50.000, de l’Instituto Geológico y Minero catalunya (www.icc.es). de Espanya (IGME) full 256 (Ripoll) (www.igme.es). - Mapa geològic d’Espanya, escala 1:50.000, de l’Instituto Geológico y Minero Aquesta anàlisi s’ha plantejat amb l’objectiu d’aconseguir el màxim aprofitament de Espanya (IGME) full 256 (Ripoll) (www.igme.es). possible de les dades recopilades prèviament (aspectes geològics, hidrogeològics i geotècnics). 3 OBJECTIUS Prenent com a base la informació recopilada i revisada s’ha situat sobre els plànols L’objectiu consisteix en determinar les característiques geològiques i geotècniques geològics, el traçat de la via ciclista proposat, amb la finalitat de definir la zona on de la zona d’estudi. s’ha realitzat el reconeixement de camp. En base a aquestes es determinarà: Aquests plànols es recullen a l’Apèndix núm. 1 del present annex. Les unitats geològico-geotècniques i llurs característiques geotècniques i/o 4.1.2 Treballs de camp geomecàniques. El reconeixement geològic s’ha realitzat durant el mes de maig de 2010, amb la Pressió admissible de servei del terreny. finalitat de descriure i caracteritzar la geologia present. Condicions d’excavabilitat. Definició dels talussos de desmunts i terraplens. Ha abastat una franja d’uns 100 metres d’ample la qual comprèn tot el traçat projectat. Els aspectes geològics estudiats són: l’estratigrafia i litologies presents, 4 METODOLOGIA DE TREBALL característiques estructurals, aspectes hidrològics (superficials i subterranis) i identificació de riscos geològics. La metodologia seguida contempla les següents fases: 4.1.3 Processament de dades, càlculs realitzats i redacció del present informe - Anàlisi de la informació prèvia disponible. - Treballs de camp. Tota la informació recollida durant les fases de treball de camp s’ha processat per tal Processament de dades, càlculs i redacció del present informe. - de determinar, a nivell d’estudi informatiu, les característiques geotècniques i geomecàniques dels materials presents, necessàries per elaborar els apartats de 4.1.1 Anàlisi de la informació prèvia fonamentació, excavabilitat, disseny de talussos, etc. En primer lloc s’ha procedit a la consulta de les diferents cartografies geològiques Un dels aspectes resultants d’aquest processament és l’elaboració del plànol existents sobre la zona: geològic a escala 1:50.000 que queda recollit a l’Apèndix núm. 1. 4 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia mitjà, la base de la qual està caracteritzada per la presència d’una barra carbonatada bioclàstica. Sobre aquesta s’observa una alternança de sorrenques, 5 CONTEXT GEOLÒGIC llims i argiles vermelles i alguns nivells carbonatats grisos, que ocasionalment 5.1 Situació Geològica contenen fòsils; c) tram carbonatat superior, format per una alternança de barres carbonatades i margues grises, La zona d’estudi abasta part de la gran unitat geològica del Pirineus, concretament del Pirineu Oriental. La potència oscil·la entre els 150 i 200 m. La part oriental dels Pirineus es caracteritza per un sistema d’encavalcaments La edat d’aquesta unitat és Cuisià inferior (Eocè mitjà). format per l’apilament d’unitats estructurals limitat per un sistema imbricat asimètric d’encavalcaments dirigits cap al N i cap al S (amb un major escurçament en la Margues (Fm. Armàncies) vessant sud ~100 km). Està constituïda per 4 grans nivells ben diferenciats en el camp: nivell inferior 5.1.1 Estratigrafia i litologia margocalcari, nivell margocalcàri amb slumps, nivell de margues amb 5.1.1.1 Cenozoic. Paleògen megabretxes i nivell superior de margues. Margues i calcàries (Fm. Margues del Sagnari) La potència del primer nivell és de 40 m, la del segon és de 140 m, la del tercer és variable (arribant a 370 m) i la del quart és superior a 200. La formació Sagnari està formada majoritàriament per una potent successió de margues blaves, que passen gradualment a ser més detrítiques amb La edat d’aquesta unitat és Cuisià mitjà – Lutecià inferior (Eocè mitjà - Eocè intercalacions de calcàries, calcàries margoses y calcàries sorrenques a la part superior). superior de la sèrie. A la part mitjana de la sèrie aflora un nivell mètric de calcàries bioclàstiques. Margues, sorrenques, conglomerats i guixos (Formació de Campdevànol i de Vallfogona) La potència total del conjunt varia entre 800 m i 1000 m. Ambdues formacions afloren als dos flancs del sinclinal de Ripoll. No obstant, els La edat d’aquesta unitat és Ilerdià (Eocè inferior). materials equivalents d’ambdós flancs presenten diferències notables. Sorrenques, llims, margues i calcàries (Fm. Corones inf.); Calcàries, Al flanc N del sinclinal aflora una sèrie alternant de margues i sorrenques amb sorrenques, llims i argiles vermelles (Fm. Corones mig) i Calcàries i característiques turbidítiques (Fm. Campdevànol). Al sostre de la sèrie, es situen margues (Fm. Corones sup.) els guixos de Beuda. Formació constituïda per 3 trams