Annex Núm. 4 Geologia I Geotècnia

ANNEX NÚM. 4

GEOLOGIA I GEOTÈCNIA

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

ÍNDEX

1 INTRODUCCIÓ...... 3

2 ANTECEDENTS ...... 4

3 OBJECTIUS...... 4

4 METODOLOGIA DE TREBALL ...... 4

5 CONTEXT GEOLÒGIC...... 5 5.1 Situació Geològica ...... 5 5.2 Tectònica...... 7 5.3 Geomorfologia...... 8 5.4 Riscos geològics ...... 8 5.5 Hidrologia...... 11

6 CONTEXT GEOLÒGIC DELS DIFERENTS TRAMS ...... 12 6.1 Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries ...... 12 6.2 Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon...... 13 6.3 Tram 3: Camprodon - Llanars ...... 13 6.4 Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter...... 13

7 UNITATS GEOLÒGICO-GEOTÈCNIQUES...... 14

8 FONAMENTACIONS DE LES ESTRUCTURES ...... 15

9 EXCAVABILITAT DELS MATERIALS...... 16

APÈNDIX NÚM.- 1 PLÀNOLS ...... 17

APÈNDIX NÚM.- 2 FITXA MASSA D’AIGUA SUBTERRÀNIA CONCA ALTA DEL FRESSER I DEL TER ...... 19

1

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

1 INTRODUCCIÓ

Amb motiu de la redacció del present estudi informatiu “Via ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga de Ter”, amb clau de projecte EI-XC- 10020.1, es realitza el present annex geològic-geotècnic.

Donat l’ampli abast de l’estudi (des de Sant Joan de les Abadesses fins a Vilallonga de Ter), el traçat s’ha dividit en 4 trams:

 Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries  Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon  Tram 3: Camprodon – Llanars  Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter

els quals s’han dividit alhora per subtrams amb característiques similars que es presenten al quadre següent:

TRAM 1. SANT JOAN DE LES ABADESSES - SANT PAU DE SEGÚRIES SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 11 Sant Joan de les Abadesses - Camí del Pont del Reixac 0+000,000 2+209,510 2.210 12 Camí del Pont del Reixac - Camí del pont de Perella 2+209,510 4+644,530 2.435 13 Camí del Pont de Perella - Sant Pau de Segúries 4+644,530 7+154,165 2.510 TRAM 2. SANT PAU DE SEGÚRIES - CAMPRODON SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 21 Sant Pau de Segúries - Pont de la Rovira (C-38) 0+000,000 0+477,640 478 22 Pont de la Rovira (C-38) - Camí del camping Vall de Camprodon 0+477,640 2+524,420 2.047 23 Camí del camping Vall de Camprodon - Pont de la Rocasses (C-38) 2+524,420 4+339,084 1.815 24 Pont de la Rocasses (C-38) - Camprodon 4+339,084 5+495,797 1.157 TRAM 3. CAMPRODON - LLANARS SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 31 Camprodon - Llanars 0+000,000 0+730,749 731 TRAM 4. LLANARS - VILALLONGA DE TER SUBTRAM DENOMINACIÓ PK inicial PK final Longitud (m) 41 Llanars - Vilallonga de Ter 0+000,000 2+419,120 2.419 42 Vilallonga de ter - Càmping Conca de Ter 2+419,120 2+714,786 296

Taula 1.- Tramificació via ciclista.

3 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

2 ANTECEDENTS

Com a pas previ a la redacció del present estudi s’han consultat els següents - Mapa geològic de Catalunya, escala 1:50.000, de l’Institut cartogràfic de documents que descriuen la geologia a nivell regional de la zona d’estudi: catalunya (www.icc.es).

- Mapa geològic de Catalunya, escala 1:50.000, de l’Institut cartogràfic de - Mapa geològic d’Espanya, escala 1:50.000, de l’Instituto Geológico y Minero catalunya (www.icc.es). de Espanya (IGME) full 256 (Ripoll) (www.igme.es).

- Mapa geològic d’Espanya, escala 1:50.000, de l’Instituto Geológico y Minero Aquesta anàlisi s’ha plantejat amb l’objectiu d’aconseguir el màxim aprofitament de Espanya (IGME) full 256 (Ripoll) (www.igme.es). possible de les dades recopilades prèviament (aspectes geològics, hidrogeològics i geotècnics).

3 OBJECTIUS Prenent com a base la informació recopilada i revisada s’ha situat sobre els plànols

L’objectiu consisteix en determinar les característiques geològiques i geotècniques geològics, el traçat de la via ciclista proposat, amb la finalitat de definir la zona on de la zona d’estudi. s’ha realitzat el reconeixement de camp.

En base a aquestes es determinarà: Aquests plànols es recullen a l’Apèndix núm. 1 del present annex.

 Les unitats geològico-geotècniques i llurs característiques geotècniques i/o 4.1.2 Treballs de camp geomecàniques. El reconeixement geològic s’ha realitzat durant el mes de maig de 2010, amb la  Pressió admissible de servei del terreny. finalitat de descriure i caracteritzar la geologia present.  Condicions d’excavabilitat.

 Definició dels talussos de desmunts i terraplens. Ha abastat una franja d’uns 100 metres d’ample la qual comprèn tot el traçat

projectat. Els aspectes geològics estudiats són: l’estratigrafia i litologies presents, 4 METODOLOGIA DE TREBALL característiques estructurals, aspectes hidrològics (superficials i subterranis) i identificació de riscos geològics. La metodologia seguida contempla les següents fases:

4.1.3 Processament de dades, càlculs realitzats i redacció del present informe - Anàlisi de la informació prèvia disponible. - Treballs de camp. Tota la informació recollida durant les fases de treball de camp s’ha processat per tal Processament de dades, càlculs i redacció del present informe. - de determinar, a nivell d’estudi informatiu, les característiques geotècniques i

geomecàniques dels materials presents, necessàries per elaborar els apartats de 4.1.1 Anàlisi de la informació prèvia fonamentació, excavabilitat, disseny de talussos, etc.

En primer lloc s’ha procedit a la consulta de les diferents cartografies geològiques Un dels aspectes resultants d’aquest processament és l’elaboració del plànol existents sobre la zona: geològic a escala 1:50.000 que queda recollit a l’Apèndix núm. 1.

4 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

mitjà, la base de la qual està caracteritzada per la presència d’una barra carbonatada bioclàstica. Sobre aquesta s’observa una alternança de sorrenques, 5 CONTEXT GEOLÒGIC llims i argiles vermelles i alguns nivells carbonatats grisos, que ocasionalment 5.1 Situació Geològica contenen fòsils; c) tram carbonatat superior, format per una alternança de barres carbonatades i margues grises, La zona d’estudi abasta part de la gran unitat geològica del Pirineus, concretament del Pirineu Oriental. La potència oscil·la entre els 150 i 200 m.

La part oriental dels Pirineus es caracteritza per un sistema d’encavalcaments La edat d’aquesta unitat és Cuisià inferior (Eocè mitjà). format per l’apilament d’unitats estructurals limitat per un sistema imbricat asimètric d’encavalcaments dirigits cap al N i cap al S (amb un major escurçament en la  Margues (Fm. Armàncies) vessant sud ~100 km).

Està constituïda per 4 grans nivells ben diferenciats en el camp: nivell inferior 5.1.1 Estratigrafia i litologia margocalcari, nivell margocalcàri amb slumps, nivell de margues amb 5.1.1.1 Cenozoic. Paleògen megabretxes i nivell superior de margues.

 Margues i calcàries (Fm. Margues del Sagnari) La potència del primer nivell és de 40 m, la del segon és de 140 m, la del tercer és variable (arribant a 370 m) i la del quart és superior a 200. La formació Sagnari està formada majoritàriament per una potent successió de margues blaves, que passen gradualment a ser més detrítiques amb La edat d’aquesta unitat és Cuisià mitjà – Lutecià inferior (Eocè mitjà - Eocè intercalacions de calcàries, calcàries margoses y calcàries sorrenques a la part superior). superior de la sèrie. A la part mitjana de la sèrie aflora un nivell mètric de calcàries bioclàstiques.  Margues, sorrenques, conglomerats i guixos (Formació de Campdevànol i de Vallfogona) La potència total del conjunt varia entre 800 m i 1000 m. Ambdues formacions afloren als dos flancs del sinclinal de Ripoll. No obstant, els La edat d’aquesta unitat és Ilerdià (Eocè inferior). materials equivalents d’ambdós flancs presenten diferències notables.

 Sorrenques, llims, margues i calcàries (Fm. Corones inf.); Calcàries, Al flanc N del sinclinal aflora una sèrie alternant de margues i sorrenques amb sorrenques, llims i argiles vermelles (Fm. Corones mig) i Calcàries i característiques turbidítiques (Fm. Campdevànol). Al sostre de la sèrie, es situen margues (Fm. Corones sup.) els guixos de Beuda.

Formació constituïda per 3 trams ben diferenciats: a) Tram inferior La potència d’aquesta formació és de 600 m. fundamentalment detrític, caracteritzat per sorrenques, llims y margues, entre els que esporàdicament es troben nivells carbonatats bioclàstics; b) tram vermell

5 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

Al flanc S del sinclinal de Ripoll aflora una alternança de margues, sorrenques  Sorrenques, microconglomerats i conglomerats del Puigsacalm inferior fines i guixos (Fm. Campdevànol). Damunt apareixen els guixos de Beuda. La sèrie sintètica inclou els següents termes: un tram conglomeràtic basal de La edat d’aquesta unitat és Lutecià inferior (Eocè superior). potència decimètrica a mètrica, segueix un tram sorrenc de gruix mètric o decamètric amb glauconita cap el sostre. Finalment apareix, de manera  Conglomerats, sorrenques i margues grises (Fm. Bracons) transicional, un nivell d’aproximadament 1 metre de gruix, constituït per sorra fina de tonalitat violàcia intensa degut al ciment ferruginós, amb restes abundants de Alternança de margues, sorrenques i conglomerats, amb nombroses estructures bioclastes i glauconita. Al N (al nord de Vidrà) aquesta unitat té un gruix molt sedimentàries organitzades en seqüències estrat i gra creixent. reduït, mentre que al sud (a l’oest de Manlleu) és de 500 m.

La potència d’aquesta unitat és de 100 m. L’edat de tots aquests materials és Bartonià inferior (Eocè superior).

La edat d’aquesta unitat és Lutecià inferior – Lutecià superior (Eocè superior).  Llims sorrencs amb fòssils de la unitat Puigsacalm mitjà

 Conglomerats, sorrenques i lutites vermelles (Fm. Bellmunt) Les fàcies són molt monòtones. Estan caracteritzades per llims sorrencs massius bioturbats amb algunes intercalacions centimètriques de sorrenques molt fines i La Fm. Bellmunt està formada per margues, sorrenques i conglomerats de color fines, on es poden observar estructures internes. vermell. Aquests materials es superposen sobre les fàcies grises sorrenques de la Fm. Bracons. El seu límit superior està representat per fàcies sorrenques L’edat de tot el conjunt és Bartonià inferior (Eocè superior). grises de la Fm. Puigsacalm.  Margues i sorrenques fines bioclàstiques de la unitat Puigsacalm superior Els conglomerats, sorrenques y margues, de color vermell, es presenten ordenats formant trams repetitius de 15 a 20 m de gruix. La sèrie de cada tram Dintre de la unitat pot distingir-se dues successions, constituïdes cadascuna és: d’elles per margues, sorrenques, conglomerats i margues, i conglomerats,  Conglomerats amb clastes de roques metamòrfiques i sedimentàries sorrenques i lutites vermelles. procedents del Paleozoic pirinenc (gneisos, esquistos, granits, calcàries...): La potència de la unitat és de 320 m, dels quals 180 m pertanyen a la primera successió i 140 m a la segona.  Sorrenques amb intercalacions lutítiques i còdols dispersos. L’edat de tot el conjunt és Bartonià (Eocè superior).  Margues vermelles amb intercalacions de sorrenques. Localment tenen nivells de paleosòls.

L’edat d’aquesta unitat és Lutecià mitjà-superior ( Eocè mitjà).  Conglomerats, lutites vermelles, sorrenques i margues (Vidrà inferior)

6 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

Els afloraments d’aquesta unitat es localitzen als punts més elevats de les serres Argiles i llims que contenen còdols subarrodonits – subangulosos que provenen de Santa Magdalena i Milany. La màxima potència aflorant és de 275 m. dels relleus terciaris, mesozoics i paleozoics adjacents. El gruix és molt variable Litològicament són conglomerats, sorrenques, lutites vermelles (conjunt vermell) (ordre mètric). Es disposen discordants sobre el substrat prequaternari i sobre i, sorrenques i margues marines. altres dipòsits quaternaris.

L’edat de tot el conjunt és Bartonià (Eocè superior). 5.2 Tectònica

A la zona d’estudi afloren materials de molt distinta litologia i edat distribuïts en 5.1.1.2 Cenozoic. Quaternari distintes unitats estructurals, separades per grans estructures amb una direcció a  Dipòsits al·luvials (Terrasses fluvials) grans trets E-W. Aquestes unitats estructurals son de N a S, l’apilament antiformal del Freser amb làmines encavalcants de roques paleozoiques, el mantell del Cadí, Són dipòsits al·luvials formats per blocs, graves, sorres , llims i argiles. Els amb roques paleògenes i la conca d’avantpaís, també constituïda per roques còdols són poligènics i molt heterogenis situats a diferents cotes respecte el riu paleògenes. Els dipòsits quaternaris, poc abundants recobreixen les zones més (terrassa baixa, mitjana i superior) Ter, en funció de la seva antiguitat. Als deprimides. afluents principals es troben desenvolupades la terrassa baixa i mitjana. L’apilament antiformal del Freser i el mantell del Cadí estan separats per La sèrie tipus de les terrasses estan formades per graves, sorres, llims i argiles. l’encavalcament de Serra Cavallera que al sector entre Sant Joan de les Abadesses La sèrie tipus es caracteritza per un nivell basal, d’ordre generalment mètric, de i Rocabruna té una direcció ENE-WSW. L’encavalcament de Vallfogona, que limita blocs, graves i sorres, sobre el qual es disposa un nivell, també d’ordre mètric, el mantell del Cadí dels materials de la conca d’avantpaís deformada, té una direcció de llims i argiles, amb graves i gravetes disperses, que pot incorporar nivells de molt rectilínia E-W. graves i sorres. Val a dir que no totes les terrasses presenten la sèrie tipus; La terrassa alta a Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries només és  L’apilament antiformal del Freser constituïda per un paquet de 3 – 4 m. Els materials paleozoics i de cobertora situats al N del sinclinal de Ripoll estan  Dipòsits al·luvials (Al·luvial actual) disposats en una sèrie de làmines encavalcants apilades, constituint la zona axial pirenaica. L’apilament antiformal està dividit en 4 unitats principals, que de Comprèn la plana d’inundació i té una repetició molt homogènia al llarg de la més inferior a la més superior són la de Ribes de Freser, de la Baell, Bruguera tots els cursos d’aigua. La major extensió es situa a la zona de Sant Joan i Perramon-Sant Amanç. Aquestes unitats estan formades per roques del de les Abadesses on arriba a enregistrar un ample de 200 m. Està format basament i roques de la cobertera. La sèrie hercínica està formada per materials per sorres i graves. del Cambro-Ordovició y Ordovicià superior. El Permià es disposa discordant sobre les sèries hercíniques, i és constituït per roques volcàniques. La cobertera està també representada per materials del Garumnià, amb un gruix menor que en el mantell del Cadí.  Dipòsits col·luvials Totes aquestes estructures són estructures tectòniques compressives eocenes (orogènia alpina).

7 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

En el nostre cas concret, la traça del projecte, tant en el tram de Sant Joan de les  El mantell del Cadí Abadesses fins a Camprodon com el de Camprodon fins a Vilallonga de Ter, discorre per la vall del Ter la qual, en aquest cas, es caracteritza per ser ample amb El mantell del Cadí està situat per damunt de l’apilament antiformal del Freser i un gran nombre de drenatges secundaris (torrents) de curt recorregut. separat d’aquest mitjançant l’encavalcament de Serra Cavallera. El límit meridional del mantell es situa a l’encavalcament de Vallfogona que el separa de 5.4 Riscos geològics la conca d’avantpaís deformada. 5.4.1 Risc sísmic

L’estructura interna del mantell és complexa. En la nostra zona, el mantell del S’ha determinat la zona d’acceleració sísmica, d’acord amb la Norma de Construcció Cadí és format pel sinclinal de Beget i l’Apilament antiformal de Montmajor (a Sismorresistent (NCSE-02), de la traça de la via ciclista. Segons l’esmentada norma, l’est de Camprodon i Sant Pau de Segúries) i el sinclinal de Ripoll. entre Sant Joan de les Abadesses i Vilallonga de Ter l’interval d’acceleracions

sísmiques és 0,08 g ≤ ab < 0,12. L’estructura més característica del mantell del Cadí és el sinclinal de Ripoll, el qual té una direcció E-W paral·lela a l’encavalcament de Vallfogona. Aquest plega a tots els materials paleògens, desenganxats del basament mitjançant l’encavalcament de Serra Cavallera localitzat a les pelites del garumnià. En sentit N-S és clarament dissimètric, essent el seu flanc N més potent que el S. Al fanc N aflora tota la sèrie eocena, mentre que al flanc S només afloren els materials més alts de la sèrie eocena.

 Conca de l’avantpaís plegat

La conca d’avantpaís s’estén des de l’encavalcament de Vallfogona cap el sud. Els materials més inferiors aflorats són els de la Fm. de Coubet i Bellmunt, els quals es troben afectats per plecs i encavalcaments de direcció ENE-WSW, paral·lela a la direcció de l’encavalcament de Vallfogona.

5.3 Geomorfologia

La zona d’estudi de N (Vilallonga de Ter) a S (Sant Joan de les Abadesses) es caracteritza per una geomorfologia variada i complexa. Al Nord presenta una Figura 1.- Mapa de Perillositat Sísmica d’Espanya segons la NCSE-02.. alineació E-W de formes amb un alt condicionant estructural, i les capes, que es troben subverticals, estan plegades i fracturades. Cap el S, es dóna un descens lent de les altures i la geomorfologia es composa de relleus monoclinals i tabulars.

8 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

5.4.2 Risc d’inundabilitat

S’han realitzat consultes a les bases de dades de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) a fi i efecte d’establir les àrees de l’àmbit d’estudi susceptibles de patir inundacions en episodis de pluges intenses. En aquest sentit, s’han consultat dues tipologies de zones inundables amb relació a la metodologia utilitzada per definir-les.

Per una banda, aquelles zones potencialment inundables que han estat delimitades a partir dels criteris geomorfològics i, per l’altra, aquelles zones inundables per modelització hidràulica.

El riu Ter, tal com s’ha comentat, presenta un comportament hidràulic propi d’un riu d’alta muntanya alimentat per les neus, i al mateix temps, presenta una forta influència de les rieres que l’alimenten. Aquests factors fan que presenti crescudes tan pel desglaç primaveral com per les torrentades de la tardor. El coneixement i abast d’aquestes crescudes és essencial a l’hora de dissenyar qualsevol ruta o camí arran de riu pel perill que això comporta. D’aquesta manera, aquells punts més sensibles en aquest sentit són els creuaments amb el riu Ter o bé aquells punts on el camí transcorre molt proper a aquest. Tots aquests punt s’hauran de minimitzar tant com sigui possible, i allà on no es pugui evitar, hauran de ser degudament senyalitzats informant del perill que això comporta.

A continuació s’adjunta el full 256 (Ripoll) de la Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT realitzat per l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) on es presenta la delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables.

9 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

Figura 2.- Delimitació geomorfològica de zones potencialment inundables (ACA).

10 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

A l’annex núm. 7. Climatologia, hidrologia i drenatge, es presenten els plànols amb  Aprofitament del riu Ter i els seus cabals les línees d’inundació del Ter per les avingudes de període de retorn 10, 50, 100 i 500 anys. La delimitació de la làmina d’aigua s’extreu del PEF del Alt Ter que està Aquest curs fluvial ha estat i és intensament explotat pels seus enormes recursos elaborant l’Agència Catalana de l’Aigua. hidràulics. Actualment hi ha 119 concessions al llarg dels cursos del Ter i del Freser (89 i 34 respectivament) amb un cabal pròxim als 508 m3/s, 120 m3/s dels quals 5.5 Hidrologia corresponen als embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. La producció hidroelèctrica i en segon terme l’ús industrial són els principals usos del riu Ter. La 5.5.1 Hidrologia superficial densitat d’aprofitaments hidràulics és especialment alta al tram entre el Ripollès (tant

La zona d’estudi s’inclou dins la conca hidrogràfica del riu Ter. El drenatge de les pel Ter com pel Freser) fins abans de l’embassament de Sau. Aquest fet queda aigües superficials es fa a través de rieres, torrents i cursos d’aigua menors, els palès en el tram objecte d’estudi amb nombroses colònies industrials i petites quals desguassen directament al Ter. centrals d’aprofitament hidroelèctric.

El Ter es mou en l’eix Sud-oest – Nord-est en el tram entre Ripoll i Camprodon, i Al Freser, la densitat de derivacions de cabal arriba a una per cada 1090-1280 aquest mateix eix, és a grans trets, el que defineix la ruta de la Via Ciclista en metres entre Ribes de Freser i Ripoll. Al Ter, les densitats més altes es donen entre projecte. El Ter és un riu nascut als Pirineus orientals en la zona d’Ulldeter Ripoll i Roda de Ter amb una mitjana d’una cada 740-1300 metres i amb una (Setcases) i, per tant, amb un règim de cabal molt propi dels rius que reben aigua de derivació de més de 4,5 m³/s per quilòmetre de riu. la innivació però al mateix temps amb una marcada influència dels nombrosos torrents de la part mitja i baixa que conflueixen amb ell. Després del seguit d’embassaments, el cabal de riu es troba intensament regulat i ha sofert un transvasament considerable de les seves aigües a l’àrea de Barcelona Aquest fet fa que presenti crescudes tant durant la primavera com a la tardor. La (8 m³/s), aigües, que a última hora, baixen pel Besòs, després de passar pels seva conca és de 3.010,5 Km2 descrita com una conca exorreica amb una diferents sistemes de sanejament. A partir del Pasteral, al municipi de la Cellera de distribució clarament dendrítica. En la taula següent es mostren dades generals Ter, el Ter condueix un cabal mitjà d’11,44 m³/s, que en un any de poques pluges la d’aquest riu. meitat dels dies és d’entre 4,0 m³/s i 8,0 m³/s. El cabal mínim en aquests períodes és de 3,3 m³/s, l’establert com a cabal ecològic (3 m³/s). Aigües avall el cabal Característiques generals del riu Ter s’incrementa per les aportacions de les rieres del tram baix, amb un cabal mitjà Longitud 208 km d’1,02 m³/s, excepte en períodes secs. Altitud del naixement 2.300 m Cabal mitjà 25 m3 / seg A continuació es presenten els embassaments del riu Ter: Àrea de la conca 3.010,5 Km2 Indret naixement Ulldeter (Setcases) Desembocadura Estartit (Mediterrani) Comarques que creua Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Baix Empordà

Taula 2. Dades generals del riu Ter. Embassaments del Ter

11 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

Pantà de Sau Pantà de Susqueda Pel que fa a la zona d’estudi, els punts d’aigua localitzats són deus, la majoria de les Pantà del Pasteral quals estan seques i es localitzen en zones d’intensa fracturació i / o deformació. No Pantà de Colomers s’han observat pous d’aigua. Els materials potencialment favorables per a trobar-hi Pantà de Seva (riu Gurri) aqüífers es localitzen a la terrassa baixa del Ter. No obstant, les pròpies

característiques de disseny de l’obra a realitzar no fan esperar que es produeixin Taula 3. Embassaments del riu Ter. intercepcions del freàtic de la terrassa inferior del Ter.

5.5.2 Hidrologia subterrània A l’Apèndix núm 2 s’adjunta la Fitxa de la massa d’aigua subterrania de la conca alta

La zona s’inclou des d’un punt de vista hidrogeològic i d’acord amb el Mapa d’Àrees del Freses i del Ter (IMPRESS, 2004). Hidrogeològiques de Catalunya a escala 1:250.000, dins la unitat hidrogeològica Cadí-Alta Garrotxa (115). 6 CONTEXT GEOLÒGIC DELS DIFERENTS TRAMS

Les unitats aqüíferes definides dins l’àrea Cadí-Alta Garrotxa (115) són: La geologia general de la zona es caracteritza per la presència d’un substrat rocós constituït per diferents litologies (margues, sorrenques, nargosorrenques, calcàries)  Dipòsits detrítics pèrmics del Cadí – Alta Garrotxa (115 – E30) sobre el qual es disposen els sòls de les formacions superficials quaternàries  Calcàries devonianes del Cadí – Alta Garrotxa (115 – C50) (dipòsits al·luvials o al·luvials- col·luvials).  Calcàries Paleògenes del Cadí – Alta Garrotxa (115 – C20)  Conglomerats paleògens (115 – B00) En el següent apartat es descriu el context geològic de cada tram:  Dipòsits detrítics paleògens (115 – F00) 6.1 Tram 1: Sant Joan de les Abadesses – Sant Pau de Segúries En termes generals, tant els aqüífers paleògens com paleozoics presents a la zona La primera part del tram, del del PK 0+000 al 2+210, la via ciclista va des del nucli d’estudi no constitueixen aqüífers regionals importants. Els aqüífers quan són urbà de Sant Joan de les Abadesses fins al camí del pont del Reixac pel marge presents són de caràcter local, amb nivells de diferent permeabilitat interconnectats, esquerre del riu Ter. La primera part del tram discorre paral·lel a la carretera C-26 molts d’ells, hidràulicament entre sí configurant un aqüífer força heterogeni. La fins a la Colònia Llaudet, salvant una sèrie de torrents existents mitjançant diferenst permeabilitat és per porositat secundària, és a dir per fissuració i carstificació. pasarel·les. A la Colònia Llaudet la via transcorre provisionalment per la vorera

existent fins que es desenvolupi el Pla de Millora Urbana previst per l’Ajuntament. La Els dipòsits al·luvials de terrassa baixa de la vall del Ter constitueixen un únic segona part surt de la Colònia Llaudet amb la traça paral·lela a la carretera C-26 fins aqüífer lliure recolzat sobre el substrat rocós de caire impermeable. Està formada agafar el camí del pont del Reixac, que voreja els Horts de la Colònia Llaudet. per graves més o menys netes, poc consolidades i sorres. En general aquesta unitat es troba connectada al riu. Té una alta permeabilitat per porositat d’origen primari, El terreny és constituït per un substrat rocós (margues i sorrenques de la Formació amb valors alts de transmissivilitat. La recàrrega es produeix a partir dels retorns de Vallfogona i Formació Campdevànol) sobre el qual es disposen les formacions regadiu, aigua de pluja i aports laterals dels rius. El flux de l’aqüífer presenta superficials, predominant els dipòsits al·luvials (terrassa mitja) del marge esquerra. direccions subparal·leles a les del riu Ter, cap on es produeixen les descàrregues En el PK 1+100, es salva el torrent del Clarà mitjançant una passarel·la (OF-1.4), a (pous d’extracció).

12 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia més es projecten tres passarel·les, en el PK 0+500 sobre el torrent del Covilar (OF- dret. A l’alçada del càmping Vall de Camprodon es creu novament el Ter mitjançant 1.1), en el PK 0+750 sobre el camí del Clot (OF-1.2) i en el PK 1+000 paral·lela a la una nova passarel·la al PK 2+600 (PF-2.2). carretera C-26 (OF-1.3). En aquest subtram s’han projectat dues obres de drenatge (OD-1.1 i OD-1.2). Una tercera part del tram, del PK 2+524 al 4+339, discorre per camins existents situats al marge esquerre del riu Ter. Té el seu inici al Càmping Vall de Camprodon, Tot seguit, entre el PK 2+210 i el PK 4+645, la via ciclista pràcticament en tot el seu i passa per la Casanova, la depuradora de Camprodon fins arribar al Pont de les traçat circula pel marge dret del riu Ter aprofitant camins existents. Travessa el Ter Rocasses de la C-38 que creua el Ter. En aquest subtram no s’ha previst en dos punts aprofitant ponts existents (Pont del Reixac, PK 2+350) i el Pont de arranjament. Perella (PK 4+350). Aprofita un camí existent que necessita arranjament. El terreny, igual que en subtram anterior, és format per margues i sorrenques de les formacions La part final d’aquest tram, del PK 4+339 al PK 5+496, s’inicia al nou pont de les Vallfogona i Campdevànol, recobertes irregularment per dipòsits col·luvials (graves Rocasses on es creua la carretera C-38 aprofitant una obra de drenatge existent i es anguloses – subanguloses amb una matriu llimosa argilosa). En aquest subtram no creua el riu Ter mitjançant l’antic pont de les Rocasses. A partir d’aquest punt s’han projectat noves obres de drenatge. s’aprofita un camí paral·lel al riu que dona accés a les Cabanyes i just abans de creuar el canal s’executa una nova traça paral·lel a aquest i es connecta amb el tram A continuació, entre el PK 4+645 i el pK 7+154, la via es disposa, seguint un nou de via ciclista existent dins del nucli urbà de Camprodon. traçat, paral·lela a la carretera C-38 fins a l’entrada al nucli urbà de Sant Pau de Segúries. Aquest subtram contempla 4 passarel·les noves, dues per creuar el riu Ter El terreny és constituït per un substrat rocós (margues i sorrenques de la Formació (OF-1.6 al PK 5+450 i OF-1.9 al PK 7+050) i les altres dues per creuar recs (OF-1.5 Vallfogona i Formació Campdevànol) sobre el qual es disposen les formacions al PK 4+700 i OF-1.7 al PK 5+800). A més es necessari la realització d’un mur superficials, predominant els dipòsits col·luvials al cantó dret del Ter i els dipòsits d’escullera al PK 5+450 (OF-1.8). Els terrenys per on discorre són formats per llims al·luvials (terrassa mitja) al marge esquerra. sorrencs amb graves disperses dels dipòsits al·luvials de les terrasses mitja i baixa. En aquest subtram s’ha projectat l’allargament de dues obres de drenatge. 6.3 Tram 3: Camprodon - Llanars

Aquest tram va des del PK 0+000 al PK 0+731, s’inicia a l’oest del municipi de 6.2 Tram 2: Sant Pau de Segúries - Camprodon Camprodon i discorre paral·lel a la carretera GIV-5264 pel marge esquerre en sentit La primera part d’aquest tram, del PK 0+000 al PK 0+478, la via ciclista va des del a Llanars fins arribar a l’entrada d’aquest municipi i connectar amb un tram de via nucli urbà de Sant Pau de Segúries al pont de la Rovira (C-38). S’inicia al nord del ciclista ja executat. En aquest tram no s’ha projectat cap tipus d’estructura ni obra de municipi i discorre paral·lel a la carretera C-38 en sentit a Campron fins creuar el Ter drenatge. mitjançant l’ampliació del pont de la Rovira al PK 0+500 (OF-2.1). En aquest subtram s’han projectat dues obres de drenatge (OD-2.1 i OD-2.2). Els terrenys per on discorre són formats per llims sorrencs amb graves disperses dels dipòsits al·luvials de les terrasses mitja i baixa. La segona part d’aquest tram, del PK 0+478 al PK 2+524, s’inicia a l’oest del Pont de la Rovira (C-38) i va fins al camí del càmping Vall de Camprodon. En una primera 6.4 Tram 4: Llanars – Vilallonga de Ter part s’aprofita l’antic camí de la Ral, passa pel mig del nucli de la Ral per a La primera part del tram, del PK 0+000 al PK 2+419, enllaça el nucli urbà de Llanars continuació aprofitar un camí ramader que discorre paral·lel al riu Ter pel seu marge amb el nucli urbà de Vilallonga de Ter. S’inicia a l’oest del nucli de Llanars i discorre

13 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia paral·lel al riu Ter, pel marge nord del riu en el límit entre el bosc de ribera i els Resistència: Nivell constituït per material generalment cohesiu de consistència tova. camps de conreu. Just abans d’arribar al nucli de Vilallonga de Ter voreja la nova Tant per gruix com naturalesa no es recomanable recolzar-hi cap estructura, motiu EDAR i creua la carretera GIV-5264 mitjançant un nou pas inferior al PK 2+350 (OF- pel qual no és rellevant la seva caracterització geotècnica. 4.2). a més es projecta una nova passarel·la sobre el torrent Gran al PK 0+700 (PF- 4.1). En aquest subtram s’han projectat dues obres de drenatge (OD-2.1 i OD-2.2). Altres consideracions: Puntualment, barrejat amb aquests materials hi ha restes de materials d’origen antròpic (runes i terres). La segona part del tram, del PK 2+419 al PK 2+715, la vioa ciclista va des del nucli urbà de Vilallonga de Ter fins a l’entrada del càmping Conca de Ter, S’inicia al nord Unitat I: Llims sorrencs argilosos amb graves disperses (Dipòsit al·luvial de del nucli urbà i discorre paral·lel a la carretera GIV-5264 pel marge dret en sentit a Terrasses) / argiles llimoses sorrenques amb graves disperses (Dipòsits Setcases fins arribar a l’entrada al càmping Conca de Ter. En aquest tram no s’ha col·luvials). projectat cap tipus d’estructura ni obra de drenatge. Constitució: Unitat constituïda per llims sorrencs argilosos / argiles llimoses El terreny és constituït per un substrat rocós (margues i sorrenques de la Formació sorrenques amb graves disperses. Vallfogona i Formació Campdevànol) sobre el qual es disposen formacions superficials, predominant dipòsits al·luvials (terrassa mitja). Gruix, Geometria i Distribució: Constitueix un nivell que presenta variacions verticals amb un gruix màxim que generalment no supera els 2-3 metres. En el cas dels llims sorrencs sòl distribuir-se recobrint la unitat II, mentre que les argiles 7 UNITATS GEOLÒGICO-GEOTÈCNIQUES llimoses amb graves solen trobar-se recobrint el substrat rocós (unitat III). En base a la descripció i caracterització geològica i geotècnica “in situ” dels terrenys presents a zona d’estudi s’han establert les següents unitats geològico- Característiques geotècniques: A nivell d’estudi informatiu, els paràmetres geotècniques. geotècnics adoptats per aquesta unitat segons referències bibliogràfiques són:

De la més superficial a la més profunda: Paràmetres geotècnics Unitat I Densitat aparent (T/m3) 1,9 Unitat 0: Sòl vegetal Angle fregament intern (º) 27 Cohesió (T/m2) 10 Constitució: Sota el nom d’aquesta unitat s’identifica l’horitzó de terres vegetals. En Mòdul d’elasticitat (MN/m2) 8-40 termes generals és constituït per llims sorrencs argilosos de tonalitat marró amb alguna que altre grava i graveta. Presenta un elevat contingut en matèria orgànica. Taula 4. Paràmetres geotècnics – Unitat I.

Gruix, Geometria i Distribució: Donada la seva naturalesa, el gruix és variable Unitat II: Blocs, Bolos, Graves, sorres, llims i argiles. Dipòsit al·luvial de entre 10 cm i 30 cm. Localitzadament, pot presentar potències majors. Es presenta terrasses i actual. formant un horitzó desenvolupat sobre la unitat I (dipòsits quaternaris) i irregular sobre la unitat II. Constitució: Unitat constituïda per materials detrítics heteromètrics i heterogenis (bolos, graves, sorres, llims i argiles).

14 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

Cohesió (T/m2) 10 Gruix, Geometria i Distribució: El gruix és molt irregular però sempre d’ordre Mòdul d’elasticitat (MN/m2) 500-8000 mètric. Es localitzen a la vall del Ter i d’alguns afluents principals. Corresponen als Margues i lutites: 380 Compressió simple martell dipòsits al·luvials terrasses fluvials i estan estretament relacionats amb els llims Margosorrenques: 520 d’Schmitd (q ) kg/cm2 sorrencs (unitat I). u Sorrenques i conglomerats: 540 Calcàries: 450

Característiques geotècniques: Els paràmetres geotècnics adoptats per aquesta Taula 6. Paràmetres geotècnics – Unitat III. unitat segons referències bibliogràfiques són:

(3) Valor bibliogràfic tret de: Paràmetres geotècnics Unitat II Ref.: “Guía de cimentaciones en obras de carretera Densitat aparent (T/m3) 2,0 Angle fregament intern (º) 35 2 8 FONAMENTACIONS DE LES ESTRUCTURES Cohesió (T/m ) 10 Mòdul d’elasticitat (MN/m2) 40-100 A nivell del present estudi informatiu, els valors de pressió admissible que es

proposen cal considerar-los com orientatius. El posterior estudi constructiu haurà de Taula 5. Paràmetres geotècnics – Unitat II. contemplar una descripció i caracterització de la geologia i geotècnia present per a

(2) cada actuació projectada, la qual s’utilitzarà per l’estudi de fonamentacions de Valor bibliogràfic tret de: Ref.: “ROM 0.5-94, pàg.39. Condicions drenades i no drenades cadascuna d’elles.

Unitat III: Conjunt rocós (margues, margosorrenques, sorrenques, A continuació, es recull una relació de les obres de fàbrica projectades al llarg del conglomerats, lutites i calcàries) traçat de la via ciclista.

Constitució: Unitat rocosa de litologia variable depenen de l’indret considerat a la  OF 1.1. Passarel·la torrent del Covilar (PK 0+500) traça.  OF 1.2. Passarel·la camí del Clot (PK 0+750)  OF 1.3. Passarel·la paral·lela a la carretera C-26 (PK 1+000) Gruix, Geometria i Distribució: Tot el conjunt rocós es distribueix en tot l’àmbit de  OF 1.4. Passarel·la sobre el torrent del Clarà (PK 1+100) la zona d’estudi constituint el substrat rocós, aflorant en aquells punts on no es troba  OF 1.5. Passarel·la sobre el rec de Can Barrerea (PK 4+700) cobert per les formacions superficials quaternàries. El gruix és d’ordre quilomètric (>  OF 1.6. Passarel·la sobre el riu Ter (PK 5+450). 1000 m)  OF 1.7. Passarel·la sobre el rec de Quatrecases (PK 5+800)

 OF-1.8. Mur d’escullera (PK 5+950) Característiques geotècniques:  OF 1.9. Passarel·la sobre el riu Ter (PK 7+050).

 OF 2.1. Ampliació pont de La Rovira (C-38) (PK 0+500). Paràmetres geotècnics Unitat III  OF 2.2. Passarel·la sobre el riu Ter (PK 2+500). Densitat aparent (T/m3) 2,5  OF 4.1. Passarel·la sobre el Torrent Gran (PK 0+700). Angle fregament intern (º) 45

15 TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Annex núm. 4. Geologia i Geotècnia

 OF-4.2. Pas inferior carretera GIV-5264 )PK 2+350) A partir de les unitats geològic-geotècniques definides i de la caracterització geotècnica de les seves litologies s’ha elaborat la següent taula resum A nivell general, el terreny a la zona d’emplaçament de les esmentades obres de d’excavabilitat. fàbrica està constituït per dipòsits al·luvials disposats sobre un substrat rocós. Unitat Geològica - Tipus terreny Descripció Tenint en compte aquest context geològic, es recomana que es fonamenti sempre geotècnica damunt la unitat III (substrat rocós). Unitat 0 Terres vegetals Excavadora Unitat I i II Dipòsits quaternaris Excavadora i Pala Margues i margo Excavadora, Pala i martell A efectes orientatius cal adoptar les següents pressions admissibles: Unitat III calcàries trencador

Pressió admissible orientativa Unitat Taula 8. Excavabilitat. Qad (MPa)

Unitat III 1

Taula 7. Valors orientatius de les pressions admissibles corresponents a la unitat III.

Els assentaments seran pràcticament inexistents.

Caldrà estudiar tots aquells aspectes hidràulics que puguin desestabilitzar les estructures (soscavacions).

9 EXCAVABILITAT DELS MATERIALS

La ripabilitat de les diferents unitats establertes obeeix a les seves característiques litològiques i estructurals. Així doncs, tenim:

 Unitat 0, I i II: Terres vegetals i dipòsits quaternaris (al·luvials, al·luvials- col·luvials i col·luvials): Són excavables mitjançant maquinària convencional (excavadora i pala).

 Unitat III (Margues i Margo calcàries): En el cas que hi hagi desmunts a la unitat III afectaran sempre als nivells més superficials. En aquesta situació podrà utilitzar-se maquinària convencional (pala) i puntualment martell trencador.

16