amb la base de la taula de l’altar i parets conserva el Museu Arqueològic del LA SELVA d’uns 90 cm. Caldrà esperar alguna al- Castellot de Bolvir i va voler regalar als tra campanya per veure si es poden ob- nens de l’escola municipal un dibuix Text > Joan Domènech tenir més dades. d’un elefant en record del pas d’Aníbal per la comarca. XIII Nit de la Cultura Lloretenca | El Blanes: els Premis Recull | Els Pre- Als murs de l’Espai Ceretània, es passat mes d’abril va tornar a ser el mis Recull són un clàssic dintre del ca- poden veure els dibuixos originals de moment propici per a la gran vetllada lendari d’esdeveniments culturals de deu de les Petites històries publicades dedicada a la literatura que, tradicio- la vila de Joaquim Ruyra. Fa cinquan- per l’Editorial Mediterrània. Entre els nalment, organitza cada any la Regi- ta-cinc anys que existeixen i la revista centenars de personatges i escenaris doria de Cultura de l’Ajuntament de que els promou celebrarà l’any vinent hi trobareu els protagonistes: Pompeu Lloret. Amb la intervenció dels perso- el centenari de la seva fundació. La sor- Fabra, Pau Casals, Josep Pla, Salvador natges televisius Llucià Ferrer i Anna presa de l’edició d’aquest any va ser que Dalí, l’abat Oliba, Antoni Gaudí, Mer- Bertran, el primer com a presentador el premi de narració Joaquim Ruyra va cè Rodoreda, Josep M. Subirachs i les i la segona com a actriu humorística, quedar desert. El Benet Ribas de poe- reines Maria de Luna i Margarida de la vetllada va començar amb un acte sia el va guanyar Joan Carles Gonzá- Prades. Les làmines permeten veure amb tots els escriptors lloretencs que, lez Pujalte, de Mataró. El barceloní Jan en directe el traç i la coloració dels di- al llarg de l’any, havien publicat algun Vilanova va obtenir el premi Ametller buixos i també les modificacions apor- llibre, els quals van rebre un artístic re- de teatre. El Salvador Reynaldos de pe- tades abans de publicar-se. cord. Després es van lliurar els premis riodisme fou per a Carlus Gay Puigvert El 3 d’agost, Pilarín Bayés torna a visi- del concurs de literatura de viatges, en i Víctor Gay Frias, de Girona. Miquel tar l’Espai Ceretània per dedicar i signar la categoria d’alumnes de secundària, Martí i Serra, de Begur, guanyà el Ra- els llibres dels més menuts de la casa. repartits entre alumnes dels diversos fael Cornellà - Joaquim Abril de retrat L’exposició tancarà el 24 de setembre. instituts, i en la categoria d’adults, amb literari, i el Joan Petit de conte infantil el alguns guardonats de fora del munici- va obtenir Teresa Barba, de Barcelona. pi. El guardó Sa Gavina es va atorgar a l’Associació de Dones L’Aurora per la seva tasca a favor de les arts i les lletres. També s’entregà el premi Joan Llave- rias de contes infantils il·lustrats. Foren homenatjats els membres de la penya Xino Xano Melcior Puigvert i Jordi Bal- trons, traspassats recentment. I la nit tingué una actuació estel·lar: la de l’ar- tista Didi Rodan, que manipulant sorra de mar damunt d’un vidre va traslladar a la pantalla imatges de gran bellesa.

Tossa: recuperant patrimoni | Des de fa uns mesos, han aixecat expec- >> Pilarín Bayés, acompanyada de Roser tació les excavacions que l’Obreria de Caselles, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Bolvir, en la inauguració de l’exposició Sant Isidre de la Capella de Sant Benet «Catalans universals». de Tossa ha impulsat a la recerca de les restes d’una esglesiola que podria ha- ver presidit un poblat medieval situat La Cerdanya, escenari audiovi- a l’interior, anomenat, per aquesta raó, sual | L’abril passat, la Cerdanya Film Vilademont. Tot i que Tossa ja ha tingut >> Portada de la revista Recull. (Font: Recull) Comission i el Grup de Recerca de Cer- sempre dos santuaris destacats (Sant danya van fer públic un directori de lo- Grau i Sant Benet) que s’afegeixen al calitzacions per tal d’estimular la pro- ric patrimoni arqueològic tossenc, en ducció audiovisual a la Cerdanya. En temps pretèrits encara disposava d’al- LA CERDANYA el web filmcerdanya.cat s’enumeren tres monuments que han desaparegut. diferents espais de la comarca per pro- Fa uns anys, l’alcalde Telm Zaragoza Text i foto > Sandra Adam moure l’arribada de productores que reivindicava l’ermita de la Mare de Déu vulguin enregistrar pel·lícules, espots de Gràcia, que els francesos van des- Els catalans universals de Pilarín publicitaris, sèries o documentals. truir i de la qual resten alguns murs Bayés, a Bolvir | El darrer 13 d’abril Amb una estètica molt acurada, el en el camí entre Tossa i Sant Grau. Se es va inaugurar l’exposició «Catalans web presenta espais urbans i paisatges sospita, també, l’existència d’un es- universals», de Pilarín Bayés, a l’Espai de la vall cerdana per inspirar creadors glesiola dedicada a Sant Lionç. Ara les Ceretània, de Bolvir. L’acte va comptar audiovisuals que vulguin sortir dels excavacions recents a Vilademont han amb la presència de l’autora, que es va escenaris habituals. En aquest inven- permès descobrir les ruïnes d’un absis mostrar sorpresa per la història que tari s’hi poden trobar imatges que ens

revista de girona 315 > 9 cròniques

traslladen directament al món rural present per transformar-lo en història». Quan Graells va morir, l’any 1992, es però també espais que trenquen els El primer museu s’instal·là a les golfes creà un patronat amb representació de tòpics de les comarques pirinenques. de la vella església de Sant Pere sota el l’Ajuntament de Ripoll, el Consell Co- L’augment de la demanda de rodat- nom d’Arxiu Museu Folklòric Parro- marcal del Ripollès i el Bisbat de Vic, ges a la comarca ha motivat la creació quial, i va esdevenir, així, el primer mu- que nomenà Maria Àngels Espona com d’aquest web que, sota el lema «La gran seu de Catalunya dedicat a l’etnografia a directora (1994-2005); sota la seva vall audiovisual del Pirineu», pretén po- pirinenca, amb un fons important, gestió es professionalitzà la institució tenciar aquest sector econòmic. A més tant per la qualitat com per la quanti- i es va inscriure al Registre de Museus de mostrar l’oferta d’espais, el web per- tat, d’objectes relatius al món rural, al de la Generalitat de Catalunya. El 2000 met simplificar els tràmits als produc- dels pastors i oficis tradicionals (que ja el vell museu tancà definitivament i tors facilitant informació sobre permi- aleshores anaven periclitant), a la reli- van haver de transcórrer onze anys fins sos i fent d’enllaç amb els ajuntaments. giositat popular (amb una remarcable a la reobertura i reinauguració, el 2011, col·lecció d’exvots), a la farga catalana i a la nova seu dins de la casa senyorial a les armes ripolleses, entre d’altres. de Can Budallés, totalment reestructu- rat i modernitzat, de manera que s’ha EL RIPOLLÈS Salvaguarda del patrimoni | A convertit en un dels equipaments cul- Tomàs Raguer el va succeir en la di- turals més notoris i renovadors de l’et- Text > Eusebi Puigdemunt recció de la institució Agustí Casano- nografia a Catalunya. va (1946-1955), que va saber continuar La directora actual, Roser Vilar- Noranta anys del Museu Etno- encertadament amb la filosofia del seu dell (2010), fent-se ressò de les parau- gràfic | Aquesta crònica del Ripollès predecessor en el sentit que un museu les d’Eudald Graells citades unes línies està centrada en un aniversari: els no- folklòric no havia de ser un mer dipòsit abans, declarava que la missió del MER ranta anys del Museu Etnogràfic de d’antiguitats. En els seus anys, el museu és la de «documentar, estudiar, difon- Ripoll (MER). Malgrat que oficialment es començà a especialitzar i va intro- dre i conservar el patrimoni etnològic i la inauguració va tenir lloc el 1929, ja duir els diorames per reforçar el missat- immaterial, especialment del Ripollès, deu anys abans, el 1919, el grup d’es- ge visual i pedagògic d’alguns temes en abastant els Pirineus de Girona, i des- tudiosos i folkloristes que sota l’ègida particular. Després de Casanova ocupà tacar-ne aquells aspectes originals que de Tomàs Raguer (1929-1946) recollien la direcció Eudald Graells (1957-1992), ens permeten explicar el passat i l’evolu- tota mena d’objectes i tradicions varen que, malgrat les circumstàncies adver- ció social, cultural, econòmica i tècnica oferir una mostra del que havien co- ses del franquisme, va continuar enri- de la zona [...] que ens ajudi a destacar la mençat a recopilar a les acaballes del quint les col·leccions i ampliant l’espai nostra identitat i a desenvolupar xarxes segle xix; el seu esperit de recerca era d’exposició gràcies a la dessacralització de treball i d’estudi al llarg del territori». el de la mirada de 360 graus, ja que tot el 1946 de l’església de Sant Pere. Per a era del seu interès. Donant un cop d’ull ell, la finalitat del museu no podia ser a les fitxes d’aquells prohoms i ben es- cap altra «que contribuir eficaçment a pecialment a les de Tomàs Raguer, un la salvaguarda del patrimoni cultural, s’adona que són d’un detall i concisió històric i espiritual del poble i, al mateix admirables! En paraules de la direc- temps, posar aquest patrimoni al servei tora actual del MER, Roser Vilardell, de la societat present i futura, per a la >> Imatge commemorativa del 90è aniversari al web «aquells folkloristes agafaven el seu seva educació i desenvolupament». del museu. (Font: Museu Etnogràfic de Ripoll)

GIRONINS A L’EXTERIOR Text > Eva Font, Mèxic Sona el despertador. Són dos quarts de sis d’un divendres d’arrels profundes. Entre les alumnes hi ha una mallorqui- qualsevol, però per a mi és el dia preferit de la setmana: és na, una dominicana, quatre mexicanes i dues argentines. l’últim dia de la setmana que em llevo tan de matí. Preparo Un esclat d’opinions! Això m’agrada i m’enriqueix. Treba- els esmorzars i també el dinar dels nens, que comencen l’es- llem juntes, comentem, riem, organitzem algun esmorzar cola a les set i en surten a dos quarts de cinc de la tarda (tenen i no importa l’origen. activitats esportives a l’escola). Estem a 16 graus i amb molta Cap al migdia, la temperatura és perfecta, 23 graus, es- humitat (com a Girona, que cala els ossos). Fred per a mi, que tem feliços amb aquest clima! En època de calor estem a fa disset anys que visc a Playa del Carmen i encara no m’hi 38 graus i amb una humitat molt elevada. No pots sortir al he acostumat. Per als turistes és ideal. Sortim de casa quan carrer, vius amb l’aire condicionat sempre engegat. Aquest comença a sortir el sol; a voltes transforma el cel en un mar cap de setmana no crec que anem, com és habitual, a la espectacular de colors, rosat, groc, blau cel… que t’ajuden a platja caribenya. L’aigua del mar, normalment calentona, obrir els ulls. Avui els meus fills m’han demanat llonganis- és d’un color turquesa preciós que varia el seu to segons la sa per esmorzar; de contraban, perquè encara no arriba per profunditat i els reflexos dels rajos solars. La sorra, blanca, aquestes terres. Tot i que són nascuts a Mèxic, els encanta procedent dels esculls, és fina i no crema al trepitjar-la. Res tant com el fuet! Els han tastat a casa dels avis de Girona. a envejar a les platges de la Costa Brava, d’un blau fosc pro- Quan els deixo a l’escola, alguns dies vaig a una classe fund, d’aigua gelada i on la sorra crema la planta dels peus. de total body. Avui toca. La professora és una madrilenya Millor a l’ombra d’un pi. Cada lloc té el seu encant.

revista10 de > revista girona de 315 girona > 10 315