El Sector Agrari a La Terra Alta. Una Análisi Quantitativa a Partir De L'orientació Técnico Económica De Les Explotacions

Home , Cerdanya (comarca), Terra Alta (comarca)

El sector agrari a la Terra Alta. Una análisi quantitativa a partir de l'orientació técnico económica de les explotacions

Gelasio NOGUEIRA ESMORIS Joan TORT i DONADA

O. Preliminar

En el present article ens proposem de fer un estudi de les explotacions agraries de la Terra Alta a partir de la informació del cens agrari de 1982 i centrant-nos, en particular, en un factor d'analisi de tipus quantitatiu i que, a nivell metodologic, pot considerar-se com a innovador: és el que s'anomena orientació técnico-economica (OTE) de les explo tacions. Després de fer una presentació general de la comarca i de donar un panorama succint del seu sector agrari, passem a introduir el concepte d'orientació técnico-económica bo i exposant.la seva genesi i les seves característiques fonamentals. Segueix a aquest capítol el que és propiament l' objecte del nostre estudi: l' analisi de les explotacions agraries de la comarca a partir de la seva OTE, amb incidencia especial en el que són sectors produc tius determinants (el vi, l'ametlla, la ramaderia industrial). L'exposició és complementa da amb les taules que hem emprat com a base i que, com el mapa, són d'elaboració propia (a partir del buidat de qüestionaris i de l'aplicació de mitjans informátics), Un resum bi bliografic específic constitueix el darrer epígraf del treball. L' article resultant ve a ser el resum d' alguns capítols de l' estudi titulat Dues especialit zacions agraries diferenciades: Terra Alta i Cerdanya, que fou realitzat pels autors du rant el curs 1986-87 en el marc de l'assignatura «Geografia agraria», impartida per la professora Roser Majoral a la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barce lona.

(427) 101 Lles CERDANYA

Montelli i Mlrtinet

TERRA ALTA

MAPA O

102 (428) 1. La Terra Alta en el marc de Catalunya

Dins el marc global de Catalunya, la Terra Alta és una de les comarques considerades sovint com a paradigma de zona deprimida, generalment en base a tres caracterfstiques generiques: presencia fonamental del sector agrari, estagnament demográfic i nivells de renda per habitant molt baixos. Situada a l'extrem sud-oest del triangle catala, la Terra Alta es caracteritza pel seu allu nyament respecte al gran passadís pre-litoral i litoral-es troba situada entre l'Ebre i els vessants interiors dels Ports de Tortosa- i, d'alguna manera, per una innegable excentri citat en relació amb els principals eixos economico-productius del país. Compta amb una superfície territorial de 740.04 km2 en la qual, a nivell morfologic, es distingeixen tres grans sectors o unitats de relleu: un fragment de la serralada pre-litoral, format per materials paleozoics fortament plegats i fallats; una conca d'erosió, excavada en sediments miocenics i paral-lela a l'eix anterior; finalment, una plataforma estructural miocenica, inclinada cap al nord-oest i integrada en la depressió morfológica de l'Ebre. El seu clima, mediterrani de tendencia continental, és forca homogeni tot i que a les vores muntanyoses sud-orientals hi incideix el factor altitud; les precipitacions, en general, són irregulars i amb unes mitjanes que no arriben als 450 mm anuals. La població de la comarca era, el 1986, de 13.443 habitants, amb tendencia a la baixa. La densitat resultant, 18 h/km', és una de les més febles de la Catalunya continental no pirinenca. El poblament es presenta en forma concentrada, amb nuclis bastant distants entre si. D'altra banda la Terra Alta, comarca secularment mal comunicada amb la resta de Catalunya, no ha arribat a tenir una capital que actués com a centre economic rector, i la seva área d'influencia potencial ha estat absorbida per Tortosa, Móra d'Ebre i Reus.

2. El sector agrari a la Terra Alta: aproximació general

Si .haguéssimde caracteritzar amb poques paraules la Terra Alta des del punt de vista estrictament agrari, hauríem de dir que compta amb un dels percentatges més alts del Prin cipat de població activa dedicada al'agricultura, que té el 98,7% de la seva superfície agrícola conceptuat com de seca i que, en definitiva, les seves possibilitats endogenes de creixement i d'expansió del sector són prácticament nul-les. A més, l'entrada d'Espanya a la CEE, amb el consegüent increment de la competencia, és possible que agreugi les grans diferencies que ja actualment es donen entre la Terra Alta i les comarques agráries desenvolupades. Antigament la Terra Alta era una zona de pas per als ramats transhumants, en el transit per camins ramaders des de les zones muntanyoses dels Ports de Beseit i del Maestrat cap a la vall i el delta de l'Ebre. Propiament, la ramaderia ha tingut una importancia tradi cional a la comarca pero només a un nivell familiar i centrada en el porcí. Aquest fet donat en la mateixa mesura que en altres comarques veínes, com també la tendencia ac tual, aixo és, d'anar progressivament cap a una ramaderia de tipus industrial.

(429) 103 ~ 'Tj rIjrlj 'Tj o o ~ ~ ~¡>= ~ ~ ~ .-...., ~ ~ ~ w ~ ~ o == ....~ rIj "-'" -~_. o f'I) o ~ ~ e, ""1 o ~ ~ ~ ¡= o~ o~ .., ~ ~ ""1 a s ~ ~ o' ""1 ~ f'I) ~== ~ o' ; . ¡¡;;. .... = ~. ~ ~ ::!~~~!!~¡ ~ == .. ~ ~ ~ =- ~ ¡ .:::::::::+ ~ .., f'I) ~ :;.e: .•i:ll¡m¡¡: a. ~¡ ~ ""1 ~Q. a. ..,~ ""1 ~~ ·tp ft Q.. s- ~= (1) ..,= ~ ua--.... s- ~ •••m :tttt ::::: s- .-..=~S" •••• HU! ::::: ~ 1-" HiH ::::: ::t:: ::::: 1~ '-' W N s- ~ W N -- o o 1-" o o o C? '"o '"o 1-" '"o v 1-" '"o1-" I !. v 1-" 1-" 1-" 1-" o ~ ¡ I VI ~ W N ~ o w N o .... o v. o ~ o o o ~ ~~ o o o ~ ~ ~ ~ ~ ~ Taula 1 ~ ~ ~= r1j~ Distribució percentual de la terra cultivada (no inclou guarets ni prats naturals), 1985 >= ~~ .-.. Cereals Llegurninoses gra Tuberc1es Farratges Hortalisses Fruiters f'I) ~

Terra Alta Seca Regadiu Total Seca Regadiu Total Seca Regadiu Total Seca Regadiu Total Seca Regadiu Total Seca Regadiu Total Vinya Olivera f'I) ==~ Ames 14.2 0,3 14,5 0,1 0,3 0,4 2,8 2,8 1,0 0,4 1,4 0.1 0,7 0.8 34.3 0,3 34,6 19,3 26,2 ~.., Batea 2.1 2,1 0,0 0,0 0.0 0,0 0.1 0,1 10.4 0.1 10,5 75,4 11,8 a f'I) Bot 5,3 5,3 0,9 0,9 -. 0.1 .0.1 0,3 0,3 31,8 31,8 30,4 11,1 .... Caseres 1,4 1.4 0.3 0.3 0.3 0.3 0,7 0.7 27,1 4,6 31.7 51.5 14,1 ~ Corbera d'Ebre 1,0 0,1 I.1 0,1 0,1 0.2 0,1 0,1 0,2 0,0 0.0 0,3 0,7 1.0 39,5 39,5 47.0 10.9 = La Fatarella 15,7 15,7 0,5 0,0 0,5 1,9 0,5 2,4 1,2 0,4 1,6 46,0 46,0 12,1 21,7 ¡= Gandesa 2,8 2,8 0,3 0,2 0.5 0,1 0.1 0,4 0,4 0.8 17,7 17.7- 64.8 13.3 f'I) '-' Horta de Sant Joan 9,7 0,1 9.8 3,0 0,3 3.3 0,0 1,0 1.0 0,4 0.4 0.3 I.1 lA 38,3 0,5 38,8 22.6 22,3 ~ 'C El Pinell de Brai 0,6 0.6 1,3 1.3 0.1 0,1 0.2 003 0.3 0.6 0,4 0.2 0.6 54.3 0.8 55.1 20.8 21,0 QC 0,5 0,5 0,5 0,5 0,8 0.8 30.2 30.2 21.0 47.0 ua La Pobla deMassaluca .-.. Prat de Comte 1.8 1,8 0,6 0,6 58,5 1.6 60,2 I.1 36,4 ~ Vilalba deis Ares 0.4 0,4 0,1 0,1 0,0 0,1 0.1 0,4 0.2 0.6 24.8 24.2 49.4 24,7 '-' Total 4,0 0,0 4,0 0,5 0,1 0.6 0,3 0,4 0,7 0.1 0.1 0.2 0,3 0,4 0.7 29,6 0.4 30.0 45.5 18,4 Font: Elaboració propia a partir de les explotacions deIs qüestionaris de les Cambres Agráries Locals. 1985. De fet, de mitjan segle passai enea, la Terra Alta ha sofert un empobriment continuat, tant a nivell economiccom poblacional. L'estancament, en línies generals, podríem dir que deriva de l'allunyament físic dels mercats potencials, de l'aillament viari i de la difi cultat de transformacio del seca en regadiu, com també, en gran mesura, de la incapacitat de formació d'uns capitals autoctons que puguin generar una activació continuada. Com a conseqüencia de la recessió económica -que ha comportat una disminució de les terres conreades, una especialització agrícola i l'emigració-, s'han abandonat del conreu les zones menys afavorides. L'olivera (vegeu la taula i el mapa 1) ha estat tradicionalment un dels conreus princi pals de la Terra Alta. En les darreres decades -a causa, entre d'altres factors, de la per dua de rendibilitat del producte-eha experimentat una forta recessió. La producció d'olives, encara que regressiva, és superior a la mitjana catalana. A pesar d'aixo, en els darrers anys s'ha vist un gran increment a nivell comarcal, de l'ametller i els cereals. La vinya (vegeu la taula 1 i el mapa 2) hi ha estat conreada des de temps molts reculats, pero les majors produccions corresponen als segles XIX i XX. Cal tenir present que du rant els segles XVII i XVIII la intensitat del conreu era inferior a la d'altres comarques, per causa de l'aillament dels mercats urbans catalans -Barcelona, sobretot- i dels ports de mar, la qual cosa significa cenyir la producció al'autoconsum. En els anys anteriors a la fil·loxera la vinya guanya posicions a la Terra Alta, tot i que, arribada la plaga, torna a minvar. Posteriorment, la incorporació de noves tecniques i l'organització en coopera tives ha contribuít a augmentar-ne la producció, afavorida per les característiques del cli ma i del terrer (mentre que, contrariament, ha disminuiten altres comarques tradicionalment vinícoles). A nivell d'ocupació del sol, alllarg del present segle hi ha hagut un desplaca ment del conreu devers les zones planes i més comodes per treballar.

(431) 105 ~61 !.~ o"T1 ~ ~ -~ :;::s ~l ~ ~tr1 !.~ tr1 w N~ ~ _. ~ ~ N o .., ~ o '-' = ~ :. ~ ~ ~ o~ ;- e = s l=e "'O "':t"~ "'O n 10'1 f'Ij = Io"t ;. o' ~~~ o' "'O ~. Q,¡ S' ~~ ~ ~ ~ ,-....., ~ "'O ~ ~ ~~ "'O ~ :. =1' a. ;- '-'1 Io"t .., ~ ~ ~ f'Ij ~ ~ ••lIm ElE •••• nnl ..... ~ 00 '-J 0"1 u. o ~ W N C? V ? 9 ? ..o ~ C? v ? 9 9..... 1~ \O ...... u...... o N ~ ~ s ~ N ~ o 00 ~ o V. W !. ~ o o o ~ o o o o ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ Taula 2 ~i ~= Superfície ocupada pels fruiters, en Ha. 1985 >~ ~ ,-... Fruita dolca Total Fruita seca Total ~ fruita fruita Total Total Total ~ Terra Alta Poma Pera Codonyer Nesprer Albercoc Cirera Préssec Pruna Figuera dolca Ametller Noguera Avellana seca seca regadiu fruites =f'Ij ~ Ames 2 2 191 58 249 249 2 251 ~ Batea 2 7 3 12 524 524 531 5 536 a f'Ij Bot 5 10 15 555 555 570 570 Caseres 62 62 400 400 395 67 462 ~ Corbera d'Ebre 2 2 4 694 428 1.122 1.126 1.126 ; LaFatarella 4 7 6 17 550 385 935 952 952 a. Gandesa 1 22 2 25 775 775 800 800 ~ Horta deSant Joan 2 27 40 69 1.126 5 1.131 1.184 16 1.200 ~ ElPinell deBrai - 2 4 11 3 20 1.060 6 1 1.067 1.071 16 1.087 ~ LaPobla deMassaluca 386 386 386 386 Prat deComte 12 13 25 416 416 429 12 441 ~ Vilalba deis Ares 1 2 10 2 15 380 1 280 661 676 676 '-' Total 26 2 2 46 176 14 266 7.057 7 1.157 8.221 8.369 1)8 8.487 Font: EIaboració propia a partir de les expIotacions deIs qüestionaris de les Cambres Agraries locals. 1985. EIs arbres fruiters havien estat escassos a la Terra Alta fins als anys 70, i en tot cas eren dedicats al consum familiar. En els darrers decennis han vist incrementada la seva importancia, especialmenten els pocs indrets de la comarca on hi ha possibilitats de rega diu (vegeu la taula 2 i els mapes 3 i 4). Quant a les explotacions, la Terra Alta es configura com la comarca de la província de Tarragona en que les dimensions mitjanes de les explotacions sónmés grosses, Hi pre dominen les compreses entre 10 i 20 ha. Per una altra banda, es detecta una tendencia a la concentració en explotacions superiors a 20 ha, la grandaria mitjana va passar de 16,6 ha el 1972 a 19,6 ha el 1982. L'abandó de terres, quan s'ha produít, s'ha localitzat alsmunicipis on no hi havia unes alternatives economiques que permetessin l'agricultura a temps parcial. Cal remarcar, així mateix, la tradició del cooperativisme a la comarca, amb motiu de les necessitats d'elaboració i comercialització de l'oli i del vi sorgides en el present segle (el 1918 s'inaugura la cooperativa del Pinell de Brai, i el 1919 la de Gandesa). \

3. L'orientació tecníco-económíca de les explotacions (OTE) com a factor d'análísí: consideracions previes

L'entrada d'Espanya a la Comunitat Económica Europea és un motiu perqué la infor mació estadística elaborada pels diferents nivells administratius de l'Estat sigui millorada en qualitat, freqüencia, difusió i accessibilitat, i, alhora, és la causa determinant de la introducció de sistemes de classificació de dades que permetin la comparació i el tracta ment comú amb la informació estadística dels altres paísos de la Comunitat. En aquest sentit, i en relació amb les estadístiques agraries, l'Instituto Nacional de Es tadística en els resultats del Cens Agrari del 1982 incorpora el concepte d' orientació técnico economica de les explotacions censades (OTE), que més endavant definirem. A aquests efectes, la informació que nosaltres utilitzarem és producte d'una explotació dels resultats del Cens Agrari de 1982 duta a terme pel Consorci d'Informació i Documentació de Cata lunya (CIDC) l'any 1986, amb motiu d'una demanda feta en aquest sentit pel Departa ment d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (DARP). El fet que la SAU hagués estat fins ara l'element definidor de les característiques de les explotacions obligava a la formulació d'un instrument teoric més dinámic i precís, ja que I'heterogeneítat de les explotacions censades -tant a nivell d'orientació com de funcionament- és un fet incontestable. Amb aquest motiu s'introdueix la classificació de les explotacions segons la seva orientació tecnico-economica, basada en l'analisi de la composició del seu «marge brut» (MB). L'objectiu del sistema de classificació en que es desenvolupa el concepte en qüestió és d'agrupar explotacions agraries que siguin el més homogenies possible, amb l'ajut de dos criteris economics: per una banda, l'orientació técnico-economica predominant en l'explotació i, per una altra banda, la dimensió economica de l'explotació, expressats amb dós criteris en termes de marge brut total (MBT). Per MBT hom entén la diferencia entre el valor monetari de la producció bruta final d'una explotació i el valor dels costos direc tes generats per aquesta producció. La dimensió económica d'una explotació ve donada pel seu MBT, i s'expressa referida a una unitat de mesura monetaria. En el cas d'Espa nya, la unitat monetaria adoptada és de 1.000 ptes., mentre que per a la resta de paísos comunitaris la unitat actualment vigent és de 1.000 Unitats de Compte Europeu de MBT. Ara bé, coro que en el cas d'Espanya la mesura del MBT no es pot treure directament

(433) 107 de l'explotació del cens agrari, s'ha procedit a calcular-la per un altre sistema, que tot seguit detallarem. En primer lloc s'ha calculat un coeficient a nivell de província (en el cas de Catalunya es féu a nivell de comarca, a través del Departament d' Agricultura), anomenat marge brut estandard (MBS), i referit a cada unitat de superfície i de bestiar. Partint d'aquesta base, el valor del MBT d'una explotació s'obtindra de la suma dels pro ductes de cadaconreu (en ha), i del nombre de caps de les diferents classes de bestiar, per mitjá dels corresponents MBS resultants (i utilitzant com a informació de referencia la del cens agrari del 1982). La relació de característiques incloses per al calcul del MBT de cada explotació ha estat incorporada al qüestionari del cens de 1982. Hi són compresos tots els conreus i tipus de bestiar, així com les terres no llaurades (amb l'excepció de les convencionalment con ceptuades com a «altres superfícies»). Per a Catalunya, la tipologia de les explotacions agracies segons la seva orientació técnico económica s'ha establert en nou grans grups, que ressenyarem a continuació. Aquests grups es divideixen, per la seva part, en una serie de subgrups -els quals, per manca d'espai, no citarem. EIs nou grups són: 1. Agricultura general 2. Horta 3. Conreus permanents 4. Herbívors 5. Granívors 6. Conreus diversos 7. Ramaderia diversa 8. Conreus amb ramaderia 9. Forestal Resta només referir-nos als criteris que determinen l'assignació d'una determinada OTE a una explotació donada. Sense entrar en detalls, assenyalarem que elcriteri fonamental es basa en la contribució relativa de les diferents activitats de l' explotació en el MBT (marge brut total); ·dit en altres paraules, l'OTE ens assenyala a «quina activitat o activitats es dedica fonamentalment l'explotació, en funció dels ingressos que aporta al'empresari»?.

4. Les explotacions agráríes de la Terra Alta a partir de la seva orien tació tecníco-económica: els sectors determinants

De I'analisi de l'OTE de les explotacions agráries de la Terra Alta es despren una ca racterística general fonamental: l'especialització productiva que es dóna envers uns sec tors preponderats (vi, fruita, olivera, conreus diversos, granívors) i, dins aquests sectors, la importancia específica del vi, l'ametlla i la ramaderia industrial. A la taula 3, que reflecteix la distribució de les explotacions a la Terra Alta en base a l'OTE, observem que el 36,7% de les explotacions tenen una OTE decantada a la pro ducció de vi, el 26% a l'oliva, eI7,8% a la fruita i el 14,9% a conreus diversos (alternan ca dels tres conreus anteriors amb l'horta). L'observació del mapa 5 ens pot donar una

2 Dins GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA 1 PES CA, Pla Nacional Agrari de Catalunya 1986-1990, Barcelona 1987, pago 103. Es tracta d'un deIs primers estu dis publicats a Catalunya on s'utilitza, a efectes de I'analisi i amb carácter sistematic, el concepte d'OTE.

108 (434) idea de la seva respectiva distribució pér municipis. Quant a les 73 explotacions de graní• vors, no obstant representar tan sols el 2,1 % de les explotacions, 1'examen de la taula 7 ens mostra que el seu MBT és molt elevat. Tot seguit ho analitzarem de forma particula ritzada.

4.1 El vi De les 1.269 explotacions amb OTE vinícola (el 36,7% de la comarca), els municipis que concentren la major part d'elles són Batea (304), Bot (157), Corbera (166), Gandesa (369) i Vilalba dels Ares (154). El vi de taula, amb 1.262 explotacions (el 99,4% d'OTE vinícola) és la producció més important de la comarca, En la seva major part són petites explotacions (en MBT) , i gai rebé el 90% d'elles no arriba a un MBT de 500.000 ptes. D'explotacions que superin el milió de pessetes en MBT en trobem a Batea (56), Bot (8), Corbera (10), Gandesa (19), Horta de Sant Joan (1), la Pobla de Massaluca (27) i Vilalba dels Ares (12). No n'hi ha cap que superi els 5 milions de pessetes. I Tan sols es detecten 6 explotacions amb üTE de raím de taula, amb un MBT petit (el 33,3% de les explotacions no superen les 500.000 ptes.). Quant a la viticultura mixta tan sols trobem una explotació, a la Fatarella, amb un MBT inferior a les 250.000 ptes.

4.2 La fruita Hi ha un total de 269 explotacions (un 7,8%) amb orientació a la fruita -gairebé exclu sivament ametller. El seu MBT queda molt lluny de 1'OTE vinícola, pero cal tenir present que, com ja hem anat veient al llarg del treball, hi ha una progressiva especialització d'aquesta comarca devers l'ametller. Cara al futur, dones, no seria estrany que aquest conreu arribés a donar ací uns grans rendiments. L'observació de la taula 6 ens permet de veure que el Pinell de Brai (amb 58 explota cions), Horta de Sant Joan (amb 50) i la Fatarella (amb 42) reuneixen el 56,2% de les explotacions que tenen aquesta OTE. Aquests mateixos municipis són els que compten amb un MBT més gran. Bl fet que ja hi hagi en aquests moments tres explotacionsamb un MBT superior als tres milions de pessetes és prou significatiu, i permet pensar en les possibilitats d'evolució futura. Les 186 explotacions amb un MBT inferior a 250.000 ptes., mostren, tanmateix, que el camí a recórrer fins a assolir uns optims productius en aquesta especialitat és encara forca llarg. L'existencia de dues explotacions de cítrics (taronja al Pinell de Brai i mandarina a Horta de Sant Joan) , amb un MBT relativament important, podria ésser interpretat com un indi ci de la introducció d'aquesta classe de cultius a la comarca; en principi, no hi ha dades per pensar d'altra manera, i, en tot cas, l'evolució en els proxims anys permetra d'escatir-ho amb certesa.

(435) 109 ~ o~ ~ I ; l i tm: I I :" W __'11 I~ti 1111 . 0\ '-'" ~ ~x'DO"· . ,:. .... ~ ~a ~ E ~. •••m :3. Q 0Cl -.J U'l ...0 ...0 O =-=fIl V ~ = I o. = -..o -0Cl O Q, a 8 O O ~ ~ ~ ~ a = =o~ o.=. trj 1~. ---~ ~ =+ ~ ~ '-'s.~ ~ :a.~ Taula 3 ~~= Nombre d'explotacions per grups d'OTE. 1982. ~ + UI ~ ..... ~ Agr. Herbi Grani Conreus Ram. Conreus .... ~ Gen. Horta Vi Fruita Oliva vors vors diver. diver. ramad. Forest gi 43 018 Ames 153 3 17 6 20 29 4 4 54 1 7 8 Q. =~ 43 022 Batea 539 2 O 304 4 112 7 5 89 3 6 7 ~'" + 43 032 Bot 241 O 1 157 8 56 5 3 9 O 1 1 "eS ~ ..... f"') 43 041 Caseres 98 O 4 3 10 43 O 5 27 O 6 O aQ

43 048 Corbera 345 1 5 166 19 100 5 O 23 O 18 ~ 8 =f"')_. "1= 43 056 Fatarella, La 223 O 1 3 42 88 2 O 63 2 12 10 ~ 485 6 3 369 18 8fIl 43 064 Gandesa 36 3 7 22 1 16 4 .Q. 43 071 Horta deSant loan 505 10 20 19 51 140 17 11 139 12 70 16 ~ :a. 43 106 Pinell deBrai, El 317 O 7 32 59 149 6 30 11 1 14 8 ~~ N~ 43 110 Pobla deMassaluca, La 146 O O 51 9 47 O 1 28 O 3 7 Q fIl 43 117 Prat deComte 127 OO 5 3 28 2 6 32 3 13 35 ~ 43 175 Vilalba dels Ares 281 1 O 154 26 71 2 1 19 1 6 O Total Terra Alta 3.460 23 58 1.269 269 899 53 73 516 24 162 114 0.7% 1,7% 36,7% 7,8% 26% 1,5% 2.1% 14,9% 0.7% 4.7% 3,3% Font: INE: Censo Agrario de 1982. Elaborat pel CIDC sota definició i demanda del DARP. 1986. Taula 4 Nombre d'explotacions per OTE i MBT. 1982.

CÓdi Total Marge brut total (MBT) (Milers ptes.) ooססOO 1ססOTE Concepte Explot, % 250 250-500 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-1 1110 Cereals excepte arrñs 23 0,7 17 1 O 3 I O 1 O 2110 Horticultura intensiva a I'aire lliure 58 1,7 53 5 OO O OOO 3120 Vide taula 1.262 36,5 371 378 377 ll7 15 4 O O 3130 Raím de taula 6 0,2 2 3 I OO OO O 3140 Viticultura mixta I 0,0 I OOO OO OO 3210 Fruiters excepte agris 267 7,7 186 35 33 10 O 3 O O 3221 Taronger I 0,0 OOO I O OO O 3222 Mandarina I 0,0 O 1 OO OO OO 3232 Oliva detrull 63 1,8 63 OOO OO O O 3240 Conreus permanents diversos 836 24,2 388 248 151 43 I 3 1 I 4110 Llet especialització 2 0,1 O I O I OO OO 4410 Oví 24 0,7 4 8 10 2 O OO O 4430 Herbívors diversos 11 0,3 4 3 3 I OO OO 4440 Conills 16 0,5 2 8 5 I O OOO 5110 Porcs cria 7 0,2 O O I I I I 1 2 5120 Porcs engreix 8 0,2 O 3 2 I O I O I 5130 Porcs cicle tancat 1 0,0 O O OOO OO 1 5210 Gallines ponedores 3 0,1 O O OOO 1 I I 5220 Pollastres engreix 54 1,6 O O O I 5 8 18 22 6110 Horticultura i conreus permanents 96 2,8 75 14 7 OO OO O 6210 Agricultura general i horticultura 3 0,1 3 OOO OOO O 6220 Agricultura general i viticultura 3 0,1 OO 1 2 OO OO 6230 Agricultura general i fruiters/altres 29 0,8 18 7 4 OO OOO 6240 Agricultura general parcialment dominant 13 0,4 5 3 2 3 OOO O 6250 Horticultura i conreus permanents parcial 372 10,8 190 99 59 18 4 I I O 7120 Herbívors no lleters parcialment dominants 23 0,7 5 7 6 2 II 1 O 7230 Granívors parcialment dominants I 0,0 OO I O OO OO 8140 Herbívors nolleters amb agricultura general I 0,0 1 OOO OO OO 8222 Tots els tipus restants 161 4,7 119 12 18 6 4 I 1 O 9000 Forestal 114 3,3 88 11 5 2 II 2 4

~ Total Terra Alta 3.460 100 1.595 847 686 215 33 25 27 32 w -.l % 100 46,1 24,5 19,8 6,2 1,0 0,7 0,8 0,9 '-' - Font: INE. Censo Agrario de 1982. Elaborat pel eme sota definició i demanda del DARP. 1986. ~ ~ Taula 5 N .-.. Explotacions amb OTE vinícola, i MBT respectiu. 1982. ~ w 00 Total Marge brut total (MBT) (Milers ptes.) '-' Codi Nom municipi Explotacion s 250 250-500 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 10000 43 018 Ames 6 O 1 2 3 O OOO 43 022 Batea 302 42 75 129 52 3 1 OO 43 032 Bot 157 35 69 45 8 O O O O 43 041 Caseres 3 2 O 1 O O OOO 43 048 Corbera 165 56 52 47 10 O OOO 43 056 Fatarella, La r 1 O OOO OOO 43 064 Gandesa 368 153 112 84 17 1 1 O O 43 071 Horta deSant Joan 18 11 6 OO O 1 OO 43 106 Pinell de Brai, El 32 24 8 OOO OOO 43 110 Pobla deMassaluca, La 51 3 8 13 17 10 OOO 43 117 Prat deComte 5 4 O 1 OO OOO 43 175 Vilalba deis Ares 154 40 47 55 10 1 1 O O

TotalOTE = 3.120 1.262 371 378 377 117 15 4 O O % 100 29,4 30,0 29,9 9,3 1,2 0,3 OTE = 3.130 Raím detaula Total Marge brut total (MBT) (Milers ptes.) Codi Nom municipi Explotacions 250 250-500 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 10000 43 022 Batea 2 O 1 1 O O OO O 43 048 Corbera 1 1 O OO O OOO 43 056 Fatarella, La 1 O 1 O O O OOO 43 064 Gandesa 1 1 O OO O OO O 43 071 Horta deSant Joan 1 O 1 OO O O OO

TotalOTE = 3.130 6 2 3 1 OO OO O OTE = 3.140 Viticultura mixta Total Marge brut total (MBT) (Milers ptes.) Codi Nom municipi Explotacions 250 250-500 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 10000 43 056 Fatarella, La 1 1 OOO O O OO

TotalOTE = 3.140 1 1 OOO OOOO

Font: INE. Censo Agrario de 1982. Elaborat pel CIDC sota definició i demanda del DARP. 1986. Taula 6 Explotacions amb OTE de fruiters, i MBT respectiu. 1982.

OTE = 3.210 Fruiters excepte agris

Total Marge brut total (MBT) (Milers ptes.) Codi Norn rnunicipi Explotaeions 250 250-500 500-1000 1000-2000 2000-3000 3000-5000 5000-10000 10000 43 018 Ames 20 11 4 4 1 O O O O 43 022 Batea 4 3 1 OO O O OO 43 032 Bot 8 5 O 2 1 O O O O 43 041 Caseres 10 2 4 2 2 OO O O 43 048 Corbera 19 10 3 4 1 O 1 O O 43 056 Fatarella, La 42 22 10 6 4 O O O O 43 064 Gandesa 18 18 OOOO O O O 43 071 Horta deSant loan 50 35 8 6 1 O O OO 43 106 Pinell deBrai, El 58 55 O 2 OO 1 O O 43 110 Pobla deMassaluea, La 9 8 1 OOO O OO 43 117 Prat deCornte 3 1 1 OOO 1 O O 43 175 Vilalba dels Ares 26 16 3 7 OO OO O

TotalOTE = 3.210 267 186 35 33 10 O 3 O O % 100 69,7 13,1 12,4 3,7 1,1

~ w Font: INE. Censo Agrario de 1982. Elaborat pel CIDC sota definició i demanda del DARP. 1986. \O "-'"

~ ~ w 4.3 L'olivera Tot i que I'olivera és un cultiu encara important a la Terra Alta, hi ha una certa base per pensar que la tendencia per a les properes decades sera, si no la desaparició, l'abandó progressiu de les explotacions menys rendibles -en benefici de la vinya i dels fruiters. Per tant, respecte a l'olivera, més que parlar d'especialització parlarem de manteniment estructural amb tendencia a la baixa .: Horta de Sant Joan i el Pinell de Brai són els municipis amb un major nombre d'explo tacions, i Batea és el que, en aquest aspecte, té un MBT més elevat -amb 12 explotacions que superen elllindar del milió de pessetes.

4.4 Conreus diversos Incloem ací les explotacions que combinen els tres conreus fins ara analitzats, i com prenen a més una part d'horticultura i una altra d'agricultura general. La desconeixenca dels percentatges de combinació respectius és, pero, l'obstacle més seriós per a l'estudi. Pensem que és possible que es tracti, en general, d'explotacions properes als nuclis de població que combinen l'horticultura amb els conreus dominants, El fet que, de les 516 explotacions considerades sota el present epígraf, n'hi hagi 468 (el 90,7%) on l'horticul tura és un dels conreus combinats ens emmena a formular la hipótesi de referencia.

4.5 Els granívors Al llarg del treball hem observat la importancia, relativa pero certa, de la ramaderia industrial en el ventall d'activitats economiques de la Terra Alta. Diem importancia rela tiva en el sentit que, tot i ser el tipus de ramaderia predominant a la comarca,.en relació amb la resta de Catalunya representa només 1'1,4% del total d'explotacions amb lamatei xa OTE. Si la comparació la referim exclusivament a I'OTE de «pollastres d'engreix», aleshores el percentatge puja fins al 4,6%. Cal subrat1lar en especial que la incidencia d' aquesta ramaderia industrial en l'econo mia comarcal és particularment notoria en relació amb els elevats valors de MBT que generen .aquestes explotacions. Així, de les 32 explotacions que té la comarca amb un MBT superior a 10.000.000 de pessetes, el 81,2% correspon a explotacions amb aquesta OTE. A nivell intracomarcal, i pel que fa als pollastres d'engreix, gairebé el 50% de les ex plotacions es localitza al Pinell de Brai, essent Prat de Comte el següent municipi en im portancia, bé que a molta distancia de l'anterior.

114 (440)

Per una altra banda, el 74% de les explotacions de la comarca que tenen aquesta orien tació compta amb un MBT superior als 5.000.000 de pessetes. 1 no hi ha cap explotació amb un MBT inferior al milió. Així mateix, a la Terra Alta hi ha tres explotacions amb una aTE de «gallines ponedo res», situades a Gandesa -dues- i a Caseres -una. El seu MBT és en tots els casos superior als tres milions. Pel que fa al'altre tipus de ramaderia industrial, la del porcí, hi ha localitzat un total de 16 explotacions: set de cria (tres a Horta de Sant Joan, dues al Pinell i una a Bot i a Vilalba) i vuit d'engreix (dues a Gandesa, Bot i el Pinell i una a Batea i a Horta). Final ment, detectem a Gandesa una explotació amb aTE de «porcs de cicle tancat». Cal remar car que el MBT dels «porcs de cría» supera, enun percentatge del 57,1 %, els tres milions de pessetes, mentre que el 75% de les explotacions amb aTE de «porcs d'engreix» té un MBT compres entre les 250.000 i els dos milions de pessetes.

5. A manera de resum

En qualsevol estudi de geografia agraria d'un determinat territori, I'analisi d'un sector concret exigeix de posar en joc i d'interrelacionar un gran nombre de variables. Amb la incorporació de I'O'TE com a factor d'analisi fonamental en el present treball, hem volgut assajar les possibilitats d'ús i de tractament d'una variable que, al nostre país, prac ticament no s'havia utilitzat fins ara. Inicialment assenyalavem que el nostre objectiu era l'estudi de les explotacions agráries de la Terra Alta a partir de la seva aTE, amb incidencia en particular en el que són sec tors productius determinants. EIs resultats de l' analisi ens fan pales que en aquesta co marca es dóna una remarcable especialització productiva; en concret, en el vi, la fruita, 1'olivera, els conreus diversos i en elsgranívors (i, dins aquests grups, ha quedat destaca da la importancia específica del vi, l' ametlla i la ramaderia industrial). Una bona part del treball esta dedicada a intentar mesurar -amb tota la precisió possible partint de les dades disponibles- el grau amb que es presenta aquesta especialització, bo i fent-ne un desglossament per als diferents municipis.

(441) 115