DOCSLIB.ORG

Anàlisi Creixement Econòmic Comarques Despoblament

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Anàlisi Creixement Econòmic Comarques Despoblament Creixement econòmic comarques amb risc despoblament i regressió demogràfica. 2012-2017 Juan Antonio Duro Catedràtic Departament d’Economia Director CELIR URV Març 2020 BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 2012 2019 Població Superfície Densitat Població Superfície Densitat Var. 2012-19 Alt Urgell 21.386 1.447,50 14,8 20.177 1.447,46 13,9 -5,65% Alta Ribagorça 4.235 426,9 9,9 3.802 426,86 8,9 -10,22% Pallars Sobirà 7.457 1.377,90 5,4 6.932 1.377,92 5,0 -7,04% Pallars Jussà 14.113 1.343,10 10,5 13.080 1.343,09 9,7 -7,32% Terra Alta 12.713 743 17,1 11.490 743,04 15,5 -9,62% Priorat 9.971 498,6 20,0 9.245 498,61 18,5 -7,28% Noguera 40.200 1.784,10 22,5 38.770 1.784,07 21,7 -3,56% Garrigues 20.212 797,7 25,3 18.833 797,7 23,6 -6,82% Ripollés 26.268 956,6 27,5 25.087 956,62 26,2 -4,50% Ribera d'Ebre 23.867 827,3 28,8 21.865 827,32 26,4 -8,39% Solsonés 13.676 1.001,20 13,7 13.469 1.001,24 13,5 -1,51% Total 194.098 11.204 17,3 182.750 11.204 16,3 -5,85% Les comarques de menor densitat experimenten significades baixades població. Destaquen Alta Ribagorça, els Pallars, Terra Alta i Ribera, amb reduccions de més del 7%!!! BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Var. 2012-19 0,0% -2,0% Ripollés Priorat Solsonés-1,5%Noguera Alt Urgell Garrigues Terra A lta Pallars Jussà Pallars Sobirà Ribera d'Ebre Alta Ribagorça -4,0% -3,6% -4,5% -6,0% -5,7% -6,8% -8,0% -7,0% -7,3% -7,3% -8,4% -10,0% -9,6% -10,2% -12,0% El ranking segons variació població 2012-2019 entre el grup de comarques … BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Creixement PIB 35,0% 32,3% 30,0% 25,0% 20,0% 15,5% 15,3% 14,8% 14,7% 15,0% 13,5% 10,0% 9,3% 10,0% 8,5% 7,9% 5,9% 5,0% 1,7% 0,0% Priorat Noguera Ripollés Catalunya Solsonés Garrigues Alt Urgell Terra A lta Pallars Jussà Alta Ribagorça Pallars Sobirà Ribera d'Ebre Malgrat les dades de població, els PIBs creixen I en i una part comarques en línia mitjana catalana (Noguera, Solsonés o Garrigues) BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Creix Pob, 2012-2017 Var Pob 0 0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 0,3 0,35 0,4 0,45 -0,02 -0,04 -0,06 -0,08 y = -0,1611x - 0,0331 -0,1 R² = 0,3003 -0,12 Creix PIB, 2012-2017 De fet, fins i tot, la correlació és negativa entre aquestes variables: major creixement PIB major baixada població. Problema:poques observacions I paper d’Alta Ribagorça BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Creix Pob, 2012-2017 Var Pob y = -0,0059x - 0,0574 0 R² = 9E-05 0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 -0,01 -0,02 -0,03 -0,04 -0,05 -0,06 -0,07 -0,08 -0,09 -0,1 Creix PIB, 2012-2017 De fet, si eliminem pel seu caràcter atípic l’Alta Ribagorça no hi ha correlació en les comarques entre creix PIB i creix població… BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Creix Pob, 2012-2017 Pob y = 0,3142x - 0,0717 R² = 0,2111 0,04 0,02 0 0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 -0,02 -0,04 -0,06 -0,08 -0,1 Creix PIB, 2012-2017 Si anàlisi el fem per a totes les comarques catalanes la correlació és positiva però no és especialment significativa. Errors. APRENENTATGE: encara que hi ha certa associació, el PIB es lluny de recollir totes les dinàmiques de població. De fet, com hem vist hi ha comarques que creixen força i que perden població. Hem d’anar més enllà del PIB, doncs! BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 I ara mirem l’ocupació i la població … Var Pob 2012-2019 Var Cotitzants 2012-2019 Alt Urgell -5,65% 4,33% Alta Ribagorça -10,22% 8,85% Pallars Sobirà -7,04% 11,01% Pallars Jussà -7,32% 4,16% Terra Alta -9,62% -1,82% Priorat -7,28% 8,44% Noguera -3,56% 12,59% Garrigues -6,82% -0,27% Ripollés -4,50% 7,93% Ribera d'Ebre -8,39% 0,12% Solsonés -1,51% 6,18% Catalunya 1,38% 17,90% MaJoritàriament, les comarques que perden població incrementen cotitzants!!! BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Creix Població, 2012-2019 Creix L-Creix P y = 0,2322x - 0,0804 R² = 0,1453 0 -0,04 -0,02 0 0,02 0,04 0,06 0,08 0,1 0,12 0,14 -0,02 -0,04 -0,06 -0,08 -0,1 -0,12 Creix Cotitzants, 2012-2019 Si creix més la cotització tendeix a baixar menys la població, però és una correlació força dèbil en aquestes comarques BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Creix Població, 2012-2019 Var P y = 0,4746x - 0,0796 R² = 0,4259 0,06 0,04 0,02 0 -0,05 0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 -0,02 -0,04 -0,06 -0,08 -0,1 -0,12 Creix Cotitzants, 2012-2019 A nivell totes comarques correlació significativa. Segons tendència Perquè població incrementi cotitzants haurien d’haver augmentat més d’un 15% BUTLLETÍ CONJUNTURA LOCAL TERRES EBRE. 4rt TRIMESTRE 2019 Impactes coronavirus • Impactes sobre cadena aprovisionaments. Perdua d'activitat sector industrial • Pèrdua activitat sector transport •Clara pèrdua activitat sector turístic, i més en destinacions depenents mercat internacional i de producte cultural i de negocis (no sol i platja). Turisme urbà, p. ex (turisme low season) •Baixades borses. Pèrdua valor inversions finançeres •Incertesa. Aturada momentànea inversions productives ü Els impactes s'acceleraran i depenen estrictament de la duració. Hipotetitzant una reconducció del problema en aprox. 2 mesos l'impacte podria ser relativament manegable. ü És absolutament vital que el coronavirus entri en fase de correció abans de finals de maig, perqué no toqui la temporada turística. Penso que un cop passada la tempesta n'hi haurà una forta recuperació que mitigarà els efectes globals en tot l'any. Les borses, per exemple, en quan entri la pandèmia en control reaccionaran fortament a l'alça GRÀCIES!!! [email protected].
Load more

Recommended publications
  • L'aprofitament De Les Aigües Del Canal D'urgell
    L'aprofitament de les aigües del canal d'Urgell Ramon J. BATALLA i VILLANUEVA El canal d'Urgell rega terres de les comarques de l'Urgell, la Noguera, el Segria i les Garrigues, sector de la Depressió Central de Cataluya compres entre el Segre i els pri­ mers altiplans de la Segarra. El canal, de 144 Km. de llargada, arrenca del Segre, aigües avall del Tossal (la Noguera), passa a tocar d' Artesa de Segre i Foradada (nom anterior a la foradada de Montclar, de 4 km. de llargada,en un anticlinal guixenc), deixa fora Agramunt i travessa un altre anticlinal, la serra d' Almenara, per una trinxera de 2,44 km. i un terraple alt de 25 m. que li permet mantenir-se amb una inclinació mínima vore­ jant la corba de nivell de 300 m. Passa entre Tarrega (no regada) i Bellpuig d'Urgell, on tomba a l'oest, fins fregar els murs de les Borgues Blanques; rega Juneda i Artesa de Lleida i desguassa en el Segre, entre Albatarrec (regat) i Montoliu de Lleida, tal com es manifesta en el mapa i les dades adjuntes. Comja se sap, molts segles abans que l'empresa mercantil de Barcelona, Girona Hnos. Clavé i Cia, donés forma al projecte mal acabat i incomplet del canal, a mitjan segle XIX, s'havien fet molts projectes i estudis per regar aquesta part de Catalunya. La necessitat de regar aquestes terres arides de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles i ja des de CarIes I es parlava d' obrir-hi un canal.
    [Show full text]
  • Waste Statistics in Catalonia 2018
    1998 2168 2018 1203 2018 2536 2791 1982 1539 1376 WASTE 2127 DADES DE 2023STATISTICS IN RESIDUS A CATALONIA CATALUNYA 2009 2011 2017 2012 2018 2015 2013 2016 2010 2014 INTRODUCTION CONTENTS MUNICIPAL WASTE INDUSTRIAL WASTE CONSTRUCTION AND DEMOLITION WASTE 1 2 3 4 INTRODUCTION MUNICIPAL INDUSTRIAL CONSTRUCTION 3 WASTE WASTE AND DEMOLITION 5 32 WASTE 41 2 INTRODUCTION 1 MUNICIPAL WASTE INDUSTRIAL WASTE INTRODUCTION CONSTRUCTION AND DEMOLITION WASTE 3 INTRODUCTION In a relatively short time, waste management has become a key area of environmental management and created a basic economic sector. In recent years, we have seen fundamental changes take place in this field, which have now been multiplied MUNICIPAL WASTE and accelerated. Catalonia is fully immersed in these changes: INDUSTRIAL WASTE — Significant progress has been made in reducing the impact of waste generation on the environment and human health. The challenge for the future is to continue this progress, especially as concerns the amount of untreated waste that is still CONSTRUCTION AND being disposed of. DEMOLITION WASTE — There are two main challenges to be addressed: reducing levels of waste generation and aligning waste management goals with those of a circular economy. Clearly, waste minimisation and management can significantly contribute to the efficient use of resources, which is one of the central pillars of a circular economy. — Selective collection must be promoted and improved. There can not be a circular economy without good selective collection. — Small and medium-sized cities tend to perform better than national capitals, so there needs to be a greater focus on larger cities. — The role of citizens is key and local authorities have the closest contact with them.
    [Show full text]
  • Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg
    Modelo Región Sanitaria (Lleida) Regiones Sanitarias Reg. Sanit. Lleida ALT PIRINEU I ARÁN LA LITERA BAJO CINCA LLEIDA Población dependiente CENTRE COMARCA HABITANTS LLEIDA Segrià 190.912 TÀRREGA Urgell 35.163 BALAGUER Noguera 35.080 MOLLERUSSA Pla d’Urgell 32.727 BORGES BLANQUES Garrigues 19.596 CERVERA/GUISSONA Segarra 19.114 TOTAL 332.592 ARAGÓN (LA LITERA y BAJO CINCA) 42.213 La RHB en la R. S. Lleida Historia • Hosp. Univ. Arnau de Vilanova: – 3 Médicos Rehabilitadores – 6 Fisioterapeutas – 1 Terapeuta Ocupacional • Hosp. Santa María: – 6 Fisioterapeutas • Fisiogestión: – FST Domiciliaria • Centros Privados Concertados Proyecto R. S. Lleida • En el año 2006 sale a concurso • Adjudicado a GSS • Incluye: – Rhb. Ambulatoria – Rhb. Domiciliaria – Rhb. Gran Discapacitados – Logopedia • Circuito: Médico Rhb Terapeuta Datos 2009 Realizado SCS Ambulatoria 8.237 8.005 Domiciliaria 1.653 1.490 Gran Discapacitado 168 100 Logopedia 781 641 Datos 2009 • 1ª Visitas: 10.208 • 58.88% Lleida • 41.12% Periferia • 2ª Visitas: 8.694 • 66.5% Lleida • 33.5% Periferia • Ratio (2ª/1ª) : 0.85 Datos 2009 • Media Sesiones Ambulatoria: • 17.4 Vs 22.55 • Media Sesiones Domiciliaria: • 18.66 Vs 21.64 • Media Sesiones Logopedia: • 14.59 Vs 47.17 Procesos Grupales: 987 » 417 Cervical » 485 Lumbar » 86 Escoliosis Relación con Primaria • 45 % total pacientes • Charlas en CAP’s – Funcionamiento del Servicio – Ejercicio Físico en Embarazadas – Linfedema y Cáncer de Mama – Rhb Respiratoria • Jornadas – I Jornada de Actualización en patología del Aparato Locomotor (5 y 6 Febrero) – I Jornada sobre Fibromialgia (5 Marzo) – Curso de Trastornos Musculo-Esqueléticos, Ergonomía Postural y Contención Mecánica (Enero a Marzo) – I Jornadas de Rehabilitación (Noviembre 2010) • SAP La RHB por Comarcas Segriá Segriá • Población : 190.912 habitantes • Capital : Lleida • RRHH : » 5 Facultativos » 20.5 Fisioterapeutas » 3 Terapeutas Ocupacionales » 2.5 Logopedas » 6 Auxiliar administrativa/clínica • Actividad : 4.750 procesos Segriá Segriá • Hosp.
    [Show full text]
  • Consells Comarcals I Cultura. El Consell Comarcal Del Berguedà
    Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà © Diputació de Barcelona Novembre de 2019 Impressió: Departament de Reproducció Gràca de la Diputació de Barcelona Consells comarcals i cultura El Consell Comarcal del Berguedà Index pàg. 1. Introducció 3 1.1. Marc general i objectius 3 2. Marc conceptual 5 3. Els consells comarcals i la cultura 11 3.1. Marc competencial 11 3.2. El servei de cultura en els consells comarcals de Catalunya 13 4. El Berguedà: diagnosi 17 4.1. Territori i context socioeconòmic 17 4.2. Territori i cultura 25 4.2.1. Elements patrimonials 25 4.2.2. Equipaments socioculturals 30 4.2.3. Principals activitats culturals i calendari festiu 39 4.2.4. Agents i recursos 43 5. El Consell Comarcal del Berguedà 51 5.1. La intervenció actual en cultura 51 5.2. Plans i accions estratègiques de caràcter cultural amb la participació del Consell Comarcal del Berguedà 55 5.3. El paper de la cultura en l’oferta de l’Oficina de Turisme del Berguedà 57 6. Proposta d’estructura estratègica 2020 - 2025 59 6.1. Principis bàsics que han de definir les polítiques culturals del Consell Comarcal del Berguedà 59 6.2. Estructura bàsica sobre la que fonamentar les polítiques públiques del Consell Comarcal del Berguedà 61 7. Línies i accions a desenvolupar dels quatre àmbits d’acció cultural 69 7.1. Dinamització de l’activitat cultural 70 7.1.1. Suport a les activitats de caràcter municipal 70 7.1.2.
    [Show full text]
  • Wine List Bolero Winery
    WINE LIST BOLERO WINERY White & Rosé Wines Glass/Bottle* Red Wines Glass/Bottle* 101 2019 Albariño 10/32 108 2017 Garnacha 12/40 102 2018 Verdelho 10/32 110 NV Poco Rojo 12/32 103 2018 Garnacha Blanca 10/29 111 2019 Cabernet Sauvignon Reserve 20/80 104 2018 Libido Blanco 10/28 115 2004 Tesoro del Sol 12/50 50% Viognier, 50% Verdelho Zinfandel Port 105 2016 Muscat Canelli 10/24 116 2017 Monastrell 14/55 107 2018 Garnacha Rosa 10/25 117 2017 Tannat 12/42 109 Bolero Cava Brut 10/34 Signature Wine Flights Let's Cool Down Talk of the Town The Gods Must be Crazy Bolero Albariño Bolero Tannat 2016 Bodegas Alto Moncayo "Aquilon" Bolero Verdelho Bolero Monastrell 2017 Bodegas El Nido "El Nido" Bolero Libido Blanco Bolero Cabernet Sauvignon Reserve 2006 Bodegas Vega Sicilia "Unico" $18 $26 $150 Bizkaiko Txakolina is a Spanish Denominación de Origen BIZKAIKO TXAKOLINA (DO) ( Jatorrizko Deitura in Basque) for wines located in the province of Bizkaia, Basque Country, Spain. The DO includes vineyards from 82 different municipalities. White Wines 1001 2019 Txomin Etzaniz, Txakolina 48 1002 2019 Antxiola Getariako, Txakolina 39 Red Wine 1011 2018 Bernabeleva 36 Rosé Wine Camino de Navaherreros 1006 2019 Antxiola Rosé, 39 Getariako Hondarrabi Beltz 1007 2019 Ameztoi Txakolina, Rubentis Rosé 49 TERRA ALTA Terra Alta is a Catalan Denominación de Origen (DO) for wines located in the west of Catalonia, Spain. As the name indicates, Terra Alta means High Land. The area is in the mountains. White Wine Red Wine 1016 2018 Edetària 38 1021 2016 Edetària 94 Via Terra, Garnatxa Blanca Le Personal Garnacha Peluda 1017 2017 Edetària Selecció, Garnatxa Blanca 64 1022 2017 "Via Edetana" 90 1018 2017 Edetària Selecció, Garnatxa Blanca (1.5ml) 135 BIERZO Bierzo is a Spanish Denominación de Origen (DO) for wines located in the northwest of the province of León (Castile and León, Spain) and covers about 3,000 km.
    [Show full text]
  • FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA Resum
    FITUR 2020 DOSSIER DE PREMSA resum www.aralleida.cat 2 DOSSIER DE PREMSA FITUR 2020 França / Toulouse PIRINEU Bausen Canejan Les França 13 14 Bossòst Arres França Val d'Aran Bagnères-de-Luchon Vilamós Es Bòrdes Era Garona Bagergue Salardú Port de la Alt Àneu Vielha Bonaigua Alòs d’Isil Baquèira Vall d’Àneu Arties Túnel de Vielha València Naut Aran d'Àneu Esterri d'Àneu PARC NATURAL Pantà de la Tavascan DE L'ALT PIRINEU Torrassa Vall de Cardós La Guingueta Lladorre Pantà de Baserca d'Àneu Ribera Esterri PARC NACIONAL Espot de Cardós Caldes de Boí D'AIGÜESTORTES La Noguerade Pallaresa Cardós I ESTANY DE Alins SANT MAURICI 9 10 Vall Ferrera Boí La Noguera Ribagorçana Vall de Boí Barruera Taüll Pallars Tírvia Toulouse Alta Farrera Vilaller 3 4 Capdella Sobirà Llavorsí Andorra Llívia Ribagorça Cerdanya Perpinyà Benasc/ Rialp Andorra 5 6 Guils de Benasque El Pont Cerdanya Vall Fosca Llessui de Suert Les Valls Bolvir Puigcerdà Torre de Sort de Valira Capdella Ger Sarroca La Seu Lles de Alp Cerdanya Prullans Isòvol Fontanals de Bellera El Pont La Pobleta Baix Pallars d'Urgell Estamariu de Cerdanya de Bellveí de Bar Das Soriguera Prats i Sansor Pantà d'Escales Arsèguel Bellver Urús Montellà de Gerri Alàs i Riu de Senterada de la Sal i Martinet Cerdanya Estany de Montferrer Cerc Cava Cerdanya Montcortés i Castellbó Túnel del Cadí Ripoll Ribera PARC NATURAL Les Valls d’Aguilar d’Urgellet DEL CADÍ-MOIXERÓ El Segre El SERRA DEL CADÍ Berga La Pobla de Segur La Noguera Pallaresa Cabó Alt UrgellLa Vansa 7 8 Conca i Fórnols Gósol Salàs de de Dalt Josa
    [Show full text]
  • Terra Alta Greenway (Tarragona)
    Terra Alta Greenway Terra Alta is a rural area of Cataluña dotted with almond and pine groves through which a few trains used to run up until 1973. Now we can make use of the disused rail bed of this forgotten railway to travel through the spectacular countryside around the Sierra de Pandols ridge and the Beceite heights. A journey through tunnels and over viaducts takes us from Aragon to the Ebro. TECHNICAL DATA CONDITIONED GREENWAY Spectacular viaducts and tunnels between the ravines of the Canaletas river. LOCATION Between the stations of Arnes-Lledó and El Pinell de Brai TARRAGONA Length: 23 km Users: * * Punctual limitations due to steep slopes in la Fontcalda Type of surface: Asphalt Natural landscape: Forests of pine trees. Karst landscape of great beauty: cannons, cavities Cultural Heritage: Sanctuary of Fontcalda (S. XVI). Convent of Sant Salvador d'Horta in Horta. Church of Sant Josep en Bot Infrastructure: Condidtioned Greenway. 20 tunnels. 5 viaducts How to get there: To all the towns: HIFE Bus Company Connections: Tarragona: 118 Km. to Arnés-Lledó Barcelona: 208 Km. to Arnés-Lledó Castellón de la Plana: 169 Km. to Arnés-Lledó Maps: Military map of spain. 1:50.000 scale 470, 495, 496 and 497 sheets Official road map of the Ministry of Public Works Ministerio de Fomento More information on the Greenways guide Volume 1 Attention: Lack of lighting in some tunnels by vandalism. It is recommended to use a torch DESCRIPTION Km. 0 / Km. 13 / Km. 17,5 / Km. 23,7 Km 0 The Greenway begins at the Arnes-Lledó station alongside the river Algars which at this point forms the border between the autonomous communities of Aragon and Cataluña.
    [Show full text]
  • Of Regulation (EEC) No 2081/92 on the Protection of Geographical Indications and Designations of Origin
    C 61/22EN Official Journal of the European Union 10.3.2004 Publication of an application for registration pursuant to Article 6(2) of Regulation (EEC) No 2081/92 on the protection of geographical indications and designations of origin (2004/C 61/06) This publication confers the right to object to the application pursuant to Articles 7 and 12d of the abovementioned Regulation. Any objection to this application must be submitted via the competent authority in a Member State, in a WTO member country or in a third country recognized in accordance with Article 12(3) within a time limit of six months from the date of this publication. The arguments for publication are set out below, in particular under 4.6, and are considered to justify the application within the meaning of Regulation (EEC) No 2081/92. COUNCIL REGULATION (EEC) No 2081/92 APPLICATION FOR REGISTRATION: ARTICLE 5 PDO (x) PGI ( ) National application No: 93 1. Responsible department in Member State Name: Subdirección General de Sistemas de Calidad Diferenciada — Dirección General de Alimen- tación — Secretaría General de Agricultura y Alimentación del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación de España Address: Paseo Infanta Isabel, 1, E-28071 Madrid Tel. (34) 913 47 53 94 Fax (34) 913 47 54 10 2. Applicant group Names: Addresses: (a) Joaquim Blanc i Tejedor (DNI (national identity card) No 72960812), representing the Coop- erativa Agrícola d'Arnes SCCL (NIF (tax code) No 43014067F), of 4 c/Onze de Setembre, Arnés; (b) Francesc Martí i Alcoverro (DNI No 40901659), representing the Cooperativa Agrícola i Caixa Rural SCCL (NIF No 43014067F), of 2 c/Estació, Bot; (c) Francesc Sabaté i Tarragó (DNI No 77880592), representing the Cooperativa Agrícola Sant Isidre SCCL (NIF No 43014281), of Av.
    [Show full text]
  • Geografia 27
    GEOGRAFIA 27 GEOGRAFIA El Segrià a estudi: Definició de l’espai i la seva gent Quintí Casals Bergés Universitat de Lleida pàg. 27-36 RESUM ABSTRACT Les planes que segueixen fan un estudi geogràfic The pages that follow make a geographic and i demogràfic de la comarca del Segrià. Partint demographic study of the region of El Segrià. Based de la cerca de trets distintius (físics, climàtics, on the search for distinctive features (physical, comunicacions, econòmics i culturals), hem climatic, communications, economic and cultural), dividit el Segrià en vuit zones prou definides i amb we have divided the Segrià into eight well-defined personalitat pròpia: 1) el Segrià Sud; 2) el Baix areas with their own personality: 1) Segrià Sud; Segre; 3) el Segrià Sec; 4) les colònies de l’oest; 5) 2) Baix Segre; 3) Segrià Sec; 4) the colonies of the la Séquia de Pinyana; 6) l’aiguabarreig del Noguera west; 5) the Pinyana Channel; 6) the Noguera Ribagorçana i el Segre; 7) la Plana de Lleida, i 8) Ribagorçana and Segre lagoon; 7) la Plana de el Segrià urgellenc. Aquest estudi és un punt de Lleida, and 8) Segrià Urgellenc. This study is a partida per definir l’espai de la comarca i la gent que starting point to define the region and the people hi habita. that live there. PARAULES CLAU KEYWORDS Segrià, espai geogràfic, patrimoni agrícola, inventari. Segrià, geographic space, agricultural heritage, inventory. shikar. Revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià • núm. 5 | 2018 TRETS FÍSICS I ADMINISTRATIUS El Segrià és una comarca formada per 38 municipis, entre els quals destaca la seva capital provincial, Lleida, amb més de 135.000 habitants.
    [Show full text]
  • The Politics of Landscape Value: a Case Study of Wind Farm Conflict in Rural Catalonia
    Environment and Planning A 2009, volume 41, pages 1726 ^ 1744 doi:10.1068/a41208 The politics of landscape value: a case study of wind farm conflict in rural Catalonia Christos Zografos, Joan Mart|¨ nez-Alier Institut de Cie© ncia i Tecnologia Ambientals, Edifici Cie© ncies, Universitat Auto© noma de Barcelona, 08193 Bellaterra, Barcelona, Spain; e-mail: [email protected], [email protected] Received 9 July 2008; in revised form 24 July 2008; published online 9 March 2009 Abstract. Conflicts over the installation of wind farms constrain the potential to adopt an effective means for mitigating climate change. Although conventional wisdom attributes wind farm opposition to `not in my back yard' attitudes, research shows that this explanation fails to incorporate the multiplicity of underlying motivations of opposition. Instead, distributional and institutional factors and procedural opportunities for public participation significantly influence support for wind farms. We consider the relevance of a political ecology explanation of wind farm conflicts by focusing on a case study in rural Catalonia, Spain. We argue that the conflict constitutes a recurrence of older and broader `centre' ^ `periphery' antagonisms and that two more explanatory elements are complementary to this political ecology explanation: the existence of alternative landscape valuations and the encouragement of instrumental rationality by the planning framework. We suggest that the absence of opportunities for meaningful deliberation in decision making and the predominance of decisional bottom lines curtail claims to fairer distribution of costs and benefits from locally hosted energy developments, as well as alternative landscape value claims, and that this fuels conflict. Introduction On 16 March 2008 the inhabitants of the Catalan village of Horta de Sant Joan in the comarca(1) of Terra Alta were invited to vote for or against the installation of a wind farm in their community.
    [Show full text]
  • Determinants of Waste Generation Per Capita in Catalonia (North-Eastern Spain): the Role of Seasonal Population
    European Journal of Sustainable Development (2016), 5, 3, 489-504 ISSN: 2239-5938 Doi: 10.14207/ejsd.2016.v5n3p489 Determinants of waste generation per capita in Catalonia (North-eastern Spain): the role of seasonal population Òscar Saladié1 Abstract Seasonal population is not taken into account in waste management policies and regional differences in waste generation per capita are magnified. Here I analyze the differences among the Catalan counties (North-eastern Spain) and I compare the results if seasonal population is added or not to the resident people. Waste generation per capita in tourist areas is overestimated and actually the differences among the counties are lower than those indicated in the official data. Only reliable data will allow determining the reasons of differences in waste generation per capita and stablishing more precise objectives in waste management policies. There is a positive correlation between municipal waste generation per capita and the services sector’s contribution to GDP, a negative correlation with the percentage of population over 64 and no correlation with income per capita. Finally, taking into account territorial factors, the lowest waste generation per capita corresponds to counties with very low population densities located in inland Catalonia. Key words: Municipal waste management, seasonal population, determinants of waste generation per capita, Catalonia 1. Introduction There are broad typologies of waste, all with varying behaviour related to environmental agents, potential evolution over time and impacts on environment and human health. The natural ecosystem’s capacity to receive and incorporate waste is limited, and exceeding it can become a serious environmental problem. Waste can be harmful to human health and animal and plant life and may also affect soil, ground water and air quality, including global warming and inadequate management can compromise the sustainability of our development.
    [Show full text]
  • (Tarragona). [email protected]
    Caracterización químico-sensorial de los aceites vírgenes obtenidos en las cinco DOP de Cataluña A. Romero, J. Tous, I. Díaz IRTA-Mas de Bover. Ctra. Reus-El Morell, km. 3,8. E-43120 Constantí (Tarragona). [email protected] INTRODUCCIÓN y OBJETIVOS La estructuración del mercado de los aceites españoles con Denominación de Origen se está acercando a un punto de saturación, con una oferta a medio plazo de unas 36 denominaciones reconocidas o en trámite de reconocimiento. Aunque las expectativas comerciales de este tipo de aceites siguen siendo buenas, es evidente que la competencia será cada vez más importante. Ante esta situación, el conocimiento de los caracteres diferenciales de los aceites vírgenes pueden tener una gran importancia para establecer las estrategias comerciales idóneas para cada zona productora. Se presentan los principales atributos sensoriales y de composición química de los aceites vírgenes producidos en las cinco DOP catalanas METODOLOGÍA DOP Empordà Se han analizado aceites de 55 almazaras (14 de la DOP “Siurana” subzona DOP Garrigues “Camp”, 9 de la DOP “Siurana” subzona “Priorat”, 9 de la DOP “Oli de Terra DOP Siurana Alta”, 5 de la DOP “Oli del Baix Ebre-Montsià”, en Tarragona; 4 almazaras de DOP Baix Ebre-Montsià la DOP “Oli de l‟Empordà”, en Girona; y 10 de la DOP “Les Garrigues”, en DOP Terra Alta Lleida), durante el período 1994-2008 (Figura 1). En total, se han realizado 639 análisis químicos y 550 sensoriales (con el Figura 1.- Zona geográfica perteneciente a cada una Panel de Cata Oficial de Cataluña, aplicando la norma UE 2568/91en el de las cinco DOP de Cataluña.
    [Show full text]