Maquetación 5

3 L’àmbit del Pla: diagnosi i objectius Factors clau de l’estructura territorial3.1 també dels principals corredors del gas o de les telecomunica- cions. L’àmbit, doncs, queda lluny, en temps d’accés, dels eixos i Posició geogràfica de l’àmbit nodes de major dinamisme socioeconòmic del país. De fet, una visió a gran escala del conjunt de la serralada pirinenca posa de Un territori excèntric dins el territori català manifest que la regió es troba encerclada per una anella d’infraestructures d’altes prestacions viàries i ferroviàries que discorren per L’Alt Pirineu i Aran té una posició excèntrica en relació la terra baixa, a peu de port, tant pel costat francès com per l’es- amb les vies de comunicació preferents de Catalunya, és a dir, la panyol, i que les infraestructures pirinenques, de disposició bàsi- xarxa formada per autopistes, autovies o tren d’alta velocitat, però cament nord-sud, punxen i van a buscar aquesta anella. Mapa 3.1 Accessibilitat a la xarxa de vies preferents de Catalunya 2001 53 3.1 0 -10 minuts 10 - 20 minuts 20 - 30 minuts 30 - 40 minuts 40 - 50 minuts 50 - 60 minuts 60 - 70 minuts 70 - 80 minuts 80 - 90 minuts 0 50 km més de 90 minuts 0 50 km Font: SIMCAT. Temps de viatge per carretera a l'accés més proper de la xarxa de vies preferents 2001. 3 L’àmbit del Pla: diagnosi i objectius Pla territorial parcial Alt Pirineu i Aran L’anàlisi dels corredors transfronterers que constitueixen camins Una regió fronterera mínims, en temps, entre les capitals regionals de l’entorn (Saragossa, Tolosa, Montpeller, Barcelona i València) posa en La mateixa serralada pirinenca pot veure’s com una evidència que només l’extrem més oriental de l’àmbit estaria tra- barrera o frontera, però també com la part central i l’espina dorsal vessat per un d’aquests corredors transfronterers de significació d’una determinada euroregió, com un espai de relacions transfron- realment transnacional: ens referim a l’eix transeuropeu de l’E-9 tereres potencialment molt fèrtils que obren expectatives i oportu- que uneix Barcelona i Tolosa pel corredor del Llobregat, la nitats. De fet, històricament, amb alts i baixos, aquesta comunica- Cerdanya i el Pimorent. ció entre les valls d’una i altra banda del massís s’ha produït i ara, en un context de foment de les polítiques transfrontereres dins la Tanmateix, ni que pugui semblar paradoxal, convé avançar que és Unió Europea, les possibilitats es multipliquen. precisament aquesta excentricitat un dels principals actius de l’àmbit, un factor de competitivitat de primer ordre des del L’Alt Pirineu i Aran limita amb França, amb Andorra i amb l’Aragó. moment que ha comportat una preservació més que notable A França, cap el Comminges, s’obre la Val d’Aran, de manera d’una sèrie de valors patrimonials i ha conferit a l’àmbit l’estatus natural i fàcil, seguint el curs del riu Garona. Però també, pel pas de recurs turístic de primer ordre. del Portilhon, cap a ponent, Aran pot anar a trobar la vall veïna de Luchon, que té ferrocarril. També la Cerdanya s’estén suaument, Unes comarques, totes de muntanya sense obstacles, cap a França, fins al coll de la Perxa, capçalera de l’eix que, seguint el riu Tet, davalla fins a Perpinyà. Orogràfica- Totes sis comarques que constitueixen l’àmbit de l’Alt ment més complicada és l’ascensió fins al coll muntanyós de Pirineu i Aran han estat considerades, des de l’aprovació de la Llei Pimorent, cap al nord, per anar a trobar la vall de l’Arieja i Tolosa. 2/1983, de 9 de març, d’alta muntanya, com a «comarques de L’Alt Urgell és la porta a l’estat d’Andorra i no escapa a ningú que muntanya». De fet, la Llei no va fer sinó complir el manament de bona part de la puixança de la ciutat de la Seu d’Urgell dins l’àm- l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia, que reconeix l’especificitat bit de l’Alt Pirineu i Aran es deu a la seva proximitat a aquest de les àrees de muntanya, i desenvolupar les competències de la important pol demogràfic i d’activitat econòmica que és Andorra. Generalitat de Catalunya en matèria de tractament especial d’a- Finalment, l’Alta Ribagorça s’obre de manera natural cap al sud, 54 questes àrees que recull l’article 9.10. seguint el curs de la Noguera Ribagorçana cap a l’Aragó i, de manera una mica més accidentada, seguint l’eix pirinenc, en direc- Les comarques de muntanya han estat i han de continuar essent ció a ponent, cap a la vall de l’Éssera. objecte de polítiques públiques diferenciades. Per causa de l’alti- tud, el pendent o l’exposició, les àrees de muntanya presenten un aïllament físic i unes condicions climatològiques extremes que creen dificultats i sobrecostos permanents per a les activitats agrà- ries, el desenvolupament d’activitats industrials i de serveis, la implantació d’infraestructures o l’expansió urbana, de manera que s’imposa una acció pública per compensar els desavantatges que això comporta per al desenvolupament econòmic. D’altra banda, la mateixa particularitat de les condicions ecològiques de la muntanya hi determinen la presència d’uns recursos físics, naturals o historicoculturals singulars i únics, que no solament representen un valor cultural i un potencial econòmic per a la població local, sinó que són objecte de consum i gaudi per al conjunt del país. Aquest fet converteix en una qüestió d’interès públic la preserva- ció dels recursos de la muntanya i el manteniment d’una població en equilibri amb aquests. Finalment, determinades àrees de muntanya pateixen encara els efectes del despoblament, amb la recessió demogràfica, l’envelliment i la manca de dinamisme social que això comporta. Aquest és el cas, dins l’àmbit de l’Alt Pirineu i Aran, de la franja prepirinenca (el Pallars Jussà i la major part de l’Alt Urgell). Per tot això, en aquestes zones totes aquelles políti- ques que impulsin l’activitat econòmica local i permetin millorar les rendes i aturar l’emigració esdevenen prioritàries. 3.2 L’àmbit del Pla: diagnosi i objectius Pla territorial parcial Alt Pirineu i Aran 3 3.2 Mapa 3.2 Zona pirinenca i zona prepirinenca Zona pirinenca Zona prepirinenca 0 20 km Font: elaboració pròpia. 55 0 20 km 3 L’àmbit del Pla: diagnosi i objectius Pla territorial parcial Alt Pirineu i Aran Geomorfologia ser suficients per sustentar els petits nuclis habitats que han estat secularment la tònica als Pirineus. De fet, només la petita mida de Un àmbit fragmentat per fortes barreres orogràfiques molts nuclis i el moment històric en què es van consolidar expli- quen la seva ubicació en un context general inadequat a la urba- Una orografia molt poderosa, la més potent de nització i el fet que fins hagin aprofitat, en més d’un cas, pendents Catalunya, condiciona fortament les comunicacions dins l’àmbit, superiors al 20%. l’estructura i abast dels sistemes urbans, les estratègies pel que fa a equipaments i serveis i fins la cohesió política i de gestió de l’àm- Un territori amb elevats condicionants urbanístics per raó de bit de l’Alt Pirineu i Aran. En aquesta regió, l’orografia és la raó que risc natural ho explica tot. L’Alt Pirineu i Aran és un territori de forts pendents i El sistema està vertebrat pels principals eixos fluvials, les vies natu- orogràficament accidentat, la qual cosa augmenta molt el risc rals de penetració, que configuren quatre subsistemes: la Val geològic d’esllavissaments i de despreniments però també, atès d’Aran (eix de la Garona), l’Alta Ribagorça (eix de la Noguera que es tracta de comarques d’alta muntanya, del risc d’allaus de Ribagorçana), el Pallars Sobirà i el Pallars Jussà (eix de la Noguera neu. D’altra banda, es tracta d’una regió on les precipitacions Pallaresa) i l’Alt Urgell i la Cerdanya (eix del Segre). La construcció poden ser abundants i intenses i on les valls són encaixonades i dels túnels de Vielha primer, i del Cadí més recentment, han modi- estretes, fet que comporta, en determinats indrets, un notable risc ficat una mica l’esmentada configuració de les relacions de mane- d’inundacions per avingudes fluvials. Per acabar-ho de complicar, ra que la Val d’Aran i l’Alta Ribagorça constitueixen, avui, una certa és en el fons d’aquestes valls on es localitzen els escassos sòls unitat de relació, mentre que la Cerdanya, amb la nova via de planers que, de no ser pel risc esmentat, serien les poques zones penetració per l’eix del Llobregat, avui s’ha independitzat una mica aptes per a un moderat desenvolupament urbanístic. de la seva comarca veïna de l’Alt Urgell i mira més cap a Barcelona que cap a les terres de Lleida. En aquest context de riscs naturals remarcables, el planejament urbanístic té l’obligació i la responsabilitat de delimitar amb preci- En tot cas, el que és una evidència és que no existeix un àmbit sió les àrees de risc i de condicionar els desenvolupaments a les 56 territorial fortament cohesionat sinó tres àmbits força diferenciats, possibilitats reals del territori, sense deixar que la pressió immobi- que treballen encara massa separadament: l’àmbit que vertebra liària comporti sobrecostos en el futur. No hi ha dubte que la pre- l’eix occidental (Val d’Aran i Alta Ribagorça), el que vertebra l’eix venció és molt més eficaç i infinitament més econòmica que les del Pallars (Pallars Sobirà i Pallars Jussà) i el que vertebra l’arc del mesures protectores a posteriori.

Load more