Notes Sobre Els Lepidópíers De Les Comarques Gironines

4f**-5í--5í--X--Kít^')í**ítít->^->t*->t**-H--ítí^******-ít-3^***«**ít****íf*-*^-'^-íí-it-X-^**-íí

Les plusies constitueixen un grup de lepi- dópters heterócers de característiques homogé- nies, agrupáis en la subfamilia Plusiinae( =Phy- tometrinae), familia deis Noctuidae. A Europa es troba representada per 47 especies (HAR- TIG & HEINICKE, 1973), de les quals 23 viuen a la Península Ibérica i d'elles, 22 han estat fins enguany trobades a Catalunya. DistribuTdes principalment per les zones paleártiques i sub- tropicals del planeta (Europa, África, Asia Cen tral i Oriental}, hom pot agrupar les especies catalanes, per llur procedencia, en 3 grups: a) eurasiátiques (EA) (zona paleártica, Europa i Sibéria), 13 especies; b) mediterrani-asiátiques (MA) (Asia Central i Oriental, Europa Meridio nal, conca mediterránia), 5 especies; c) sublro- notes sobre els picals (ST) {especialment africanes, que arri ben ais paTsos del Sud d'Europa en el curs de lepidópíers de llurs migracions), 4 especies. L'estudi del grup a Catalunya s'iniciá a fináis les comarques del segle XIX, car per tractar-se de lepidópters d'indubtable valor biogeográfic, pels greus danys causats ais conreus per les erugues d'algunes d'elles i fins i tot per incloure entre elles alguns gironines deis heterócers mes vistents i bonics de la nostra fauna, de bon antuvi van atreure l'interés deis entomólegs i naturalistes catalans. CUNf X. - les plusies de les (1874) inclou per primera vegada al seu catáleg 8 especies, la major part trobades ais voltants nostres comarques de Barcelona. Salvador MALUQUER (1901) des- cobn' una especie nova per a Europa i amb pos- terioritat, SAGARRA (1915 i 1923). WEISS (lep. nocí- plusiinee) (1915) i ROSSET (1920), afegiren a la nostra fauna 7 especies mes, la major part procedents deis Pirineus. No és fins mes de quaranta anys després que Mariana de IBARRA (1968, 1975, 1979) i BOURSIN (19Ó4) afegiren 5 nous eíe- ments ais ja coneguts, entre altres citacions interessants de la Valí d'Aran. Des de 1978, amb la creació de la Societat Catalana de Lepidopte rologia (SCL), els estudis sobre el grup s'han intensifica! i entre altres troballes notables, s'ha incrementat el cens amb una nova especie (GARCÍA, DE-GREGORIO, ROMANA, 1981).

Les dates ressenyades a continuado proce- deixen de l'estudi de la bibliografía especialit- zada i de la revisió de diverses coNeccions publi ques i particulars, entre les primeres i especial ment, les del Museu de Zoología de Barcelona, (MZB). Els autors volen agrair especialment MARIANA DE IBARRA I'ajuda i coNaboració rebuda deis entomólegs ÁNGEL GARCÍA esmentats al text i com ja és habitual, la bona JOSÉ J. P. DE-GRFGORIO acollida que han tingut en les seves visites al IGNASI ROMANA Departament d'Entomologia del MZB per part deis amics Srs. F. Español i O. Escola, Conser- Societat Catalana de Lepidopterologia vadors del centre.

T47

*íe**ífíf «**««««««««*-»-ít#-x-w**->t*****************-}t-Jt-}t4t-it*****4íW**ít****4(-*** ^^•^•it^^^^^W^^-K-******-^-**^^^*^^*****-»**-*^-^*-****-^**-»*****-*^*-!^***********-^

un Genere ABROSTOLA 0., 1816. 1979), Vil, on és rara. Hi ha citacions del ves- >^ Compta ainb 4 especies europees, de sant francés deis Pirineus Orientáis (Cíinigó. el quais 3 habiten Catalunya: Vernet. DUFAY, 1961 ).

A. triplasia L. (EA). Estesa deis Pirineus fins a les Guilleries-Montseny. Citada per primer cop Genere PANCHRYSJA HB., 1821. O per WEISS (1915) de Ribes de Freser (Ripo- llés) i Manlleu (Osona), s'ha trobat fins ara ais 2 especies europees, 1 present a Catalunya: 'O Pirineus (Valí d'Aran, Queralbs, Alp, Das) a I—I P. deaurata ESP. (MA). Especie molt rara, Olot (B, Garrotxa) i a les Guilleries (Susqueda, de la qual només coneixíem 2 individus recollits Viladrau) (IBARRA, 1975, DE-GREGORIO, 1979, a Salardú (Valí d'Aran) (IBARRA, 1975 i 1979), García, Vallhonral, Casas, etc.). Vola en una ge- fins que el IX,1978 es va recollir una femella a neració, VI-IX. Susqueda (Guilleries) (DE-GREGORIO, 1979). Cal suposar deu ésser estesa deis Pirineus a les A. asclepiadis SCHIFF (MA). Idéntica distri- Guilleries-Montseny. bució que l'anterior. Descoberta recentment ais Pirineus [Valí d'Aran, Queralbs, Alp, Porté) (GARCÍA, DE-GREGORIO, ROMANA, 1981), Dar- rerament s'ha trobat a les Guilleries (Viladrau. Genere DIACHRYSIA HB., 1821. A, García). Vola en una generació, Vll-Vlll. D. chrysitis L. (EA). Estesa del Pirineus a A. trigémina WERN (triplasia auct nec L). les Guilleries-Montseny, amb alguns enclaus en Especie la mes comú del genere i distribuida serralades litorals (Montnegre, etc). Malgrat és per tota Catalunya, des del litoral fins ais Piri ser abundosa i molt característica, no és fins neus. Citada ja per CUNÍ (1874 i 1888) deis vol- Tany 1920 quan és trobada per primer cop per tants de Barcelona, s'ha trobat al litoral (Ssnt O. ROSSET (1920) a la Serra de Montgrony Ais Feliu de Guíxols, Lloret), Guilleries (Susqueda, Pirineus ha estat citada de la Valí d'Aran (Les, Viladrau), Pirineus (Ribes. WEiSS, 1915, Que Viella. IBARRA, 1975 i 1979), Queralbs, Das, ralbs, Das, etc). Vola en dues generacions: IV- etc., i a les Guilleries s'ha recollit a Susqueda i VI i VIII-ÍX. Viladrau (DE-GREGORIO, 1979). Vola els mesos de Vil a IX (una generació).

D. cJiryson ESP. (EA), Durant molt temps Genere EUCHALCIA HB., 1821. fou considerada forga rara i propia de la Valí 3 especies europees, 2 a Catalunya: d'Aran (Salardú, Les, Viella. SAGARRA, 1923, IBARRA, 1975 i 1979), fins que recentment fou E. variabllis PILLER, 1783 (EA). Esoécie su recollida en diversos indrets deis Pirineus Orien balpina, reclosa ais Pirineus, on vola ais prats táis [Ribes de Freser, Alp, Queralbs, Nuria. DE- situats entre els 1.200 i els 2.000 mts. Fou ci GREGORIO i ROMANA, 1980) i l'any passat es tada per primer cop de! Congost de Nuria (R¡- presenta molt abundosa a les Guilleries (Sant pollés) (WEISS, 1915) i posteriorment de diver Sadurní d'Osormort, Espinelves, Viladrau, Sant sos indrets de la Valí d'Aran (Salardú, Les, Vie- Hilari Sacalm. A. GARCÍA). Vola en una genera lla. Codina, 1918, IBARRA, 1975 i 1979, FLORES, ció, Vll-Vlll. 1980). Recentment, ha estat retrobada nova- ment al Pirineu Oriental; Porté, Das, Oueralbs, etc. [GARCÍA, DE-GREGORIO, VALLHONRAT). Genere MACDUNNOUGHIA KOST., 1961. Vola en una generació, Vll-Vlll, M. confusa STPH. (gutta GNE). (EA). Espe E. modesta HB,, (EA), subalpina i present cie abundant i molt freqüent a tot Catalunya. únicament ais Pirineus. Molt mes rara que l'an Les localitats gironines on s'ha trobat o esmen- terior, només es coneíxen dues troballes catala tat son: Caldes de Malavella (Selva) (CUNÍ, nes, a la Valí d'Aran: Salardú, Vil. 1922 (Nove- 1884), Lloret (Selva) [col. MZB), Guilleries Sus llas, SAGARRA, 1923) i Viella, Vil. 19Ó2, 1 ex queda Viladrau (DE GREGORIO, 1979), la Bis- (M. Ibarra, col. MZB). Fa poc (DUFAY, 1982) bal [B. Emparda), aiguamolls de Roses (A. Em- s'ha cítat de Porté (Alta Cerdanya), la qual pordá}, Queralbs (Ripollés, P. Oriental), etc. cosa iñ suposar la seva presencia al nostre Pi Dues generacions, IV-Vl i Vlll-lX. rineu.

Genere PLUSIA 0., 1816. Genere POLYCHRYSIA HB., 1821. P. festucae L. (EA), Abunda especialment al P. moneta F. (EA). És Túnica del genere i litoral, sobretot a terrenys paludícoles: Can Tu- fins ara és coneguda exclusivament de la Valí nis, el Prat de Llobregat, Barcelona (CUNÍ, 1874, d'Aran (SAGARRA, 1915, M. IBARRA, 1975 i FLORES, 1980), Mataró (Maresme) [Masó),

^i|áS

it-íf*-x-)t-K--it**-íí-ít-)t-it-)t****-;fít**-->tít**-jt*íeíex-íe-K-*ít-jt-x-ít*-K-***************-K-^ ^ ^ X ^ ^ ^ ^ ^ ^ ít ít *-ít-***-ít-}t-Jt-ít-jf* ^-ít-ít ** íf íe ít ít-X-ít * ít* * íf ****** *-ít •»*•-íe •»*-ít-Jt * *

Santa Coloma de Gramenet (col. SAGARRA, S. inlerrogalionis pyrenaica HMPS. (EA). MZB), la Bisbal, aiguamoils de Roses, etc., per6 Viu ais prats subalpins deis Pirineus (1.200 • viu també a l'intertor, arribant fins ais Pirineus, 2.000 mts.), on de vegades és freqüent volant 0 on és molt rara: Gombrén, Alp, Valí d'Aran. de dia; mes rara atreta per la llum. La primera (AGENJO, 1970, I BARRA, 1975 i 1979, A. GAR citació catalana és de la Valí d'Aran (Vieila. OH CÍA). Ais indrets baíxos té dues generPücions: IBARRA, 1975 i 1979), indret on és abundant. V-VI i VIII-IX. Al Pirineu gironí s'ha recollit ais Coms de Das O (Cerdanya) i a Nuria i Queralbs (Ripollés), Vola NOTA: ais mesos de Vll-Vlll. I—I P. putnami gracilis Lmpk., especie holártica citada de diversos indrets europeas, fou esmen Genere TRICHOPLUSIA MC DUNG., 1944. tada l'any 1975 (MAXINER) de la Devesa del o; Saler (Valencia). La presencia d'aquesta especie T. ni HB (ST). Moit abundosa a l'Europa a la fauna ibérica és molt dubtosa. meridional, a Catalunya viu al litoral (Empordá, Maresme, Vallvidrera), Guilleries-Montseny (Sus queda, Viladrau, St. Pere de Vilamajor, Aigua- Genere AUTOGRAPHA HB., 1821. freda, Manlleu, etc.) i ais Pirineus (Querpibs, A. gamma L (EA). La mes comú de les plu- Valí d'Aran). Vol.: Vil a IX (una generació). sies ¡ un deis lepidópters mes coneguts per la T. daubei BDV (MA). Especie propia del li seva abundancia i pels greus danys causats per toral, mes rara a l'interior. Citada per CUfMÍ llurs erugues ais conreus. Viu tot l'any a toT el (1874 i 1888) de diverses localitats deis vol- país. tants de Barcelona (el Prat de Llobregat, l'Hos- A. pulchrina HAW, (EA). Viu exclusivament pitalet, Vallvidrera), al M.Z.B. es conserva un ais Pirineus, havent-se citat de la Valí d'Aran exemplar de Lloret (La Selva) (Weiss, leg) i (Les, Viella. I BARRA, 1975 i 1979, FLORES, ha estat citada de Susqueda (Guilleries) (DE- 1980) i deporté (Cerdanya) (A. GARCÍA, 1981, GREGORIO, 1979) i La Jonquera (A. Empordá) DUFAY, 1982). La seva semblanza amb la se- (BOLLAND, 1976). Poc freqüent, en una gene güent ha estat la causa de moltes citacions er- ració (VIII-IX). rónies. Vola en una generado, Vli-Vlll i és poc •freqüent. T. orichalcea F (aurífera) HB (ST). Aquesta bonica especie fou introduída a Europa (Bar A. iota L. (MA). DistribuTda pels Pirineus celona) pels cargaments de verdures procedents (on sovinteja) fins a les Guilleries-Montseny, de les ilíes Cañarles (MALUQUER, 1901). Es va Fou trobada per primer cop a la Valí d'Aran estendre ben aviat peí país, especialment per la (Salardú. SAGARRA, 1923), localitat d'on ha zona litoral [Barcelona, Maresme, Montnegre, estat citada diverses vegades {I BARRA, 1975 i Sant Feliu de Codines, el Prat de Llobregat Pa- troba a Alp, Das^ Nuria, Queralbs, Porté, el rets del Valles, Terrassa, Montgat, S'Agaró) on Vernet, les Bulleses, Sant Privat de Bas, (Puig- és un flageli segons els anys deis conreus. A l'in- sacalm) (FLORES, 1980, DUFAY, 19Ó1, DE- terior és mes rara: Manlleu (Osona) (WEISS, GREGORIO), Sant Hilari Sacalm i Viladrau 1915), Susqueda (Guilleries) (DE-GREGORIO, (Guilleries), A. GARCÍA. Una generació, VI-VIII. 1979), Vola l'adult els mesos de IX-X (una ge A. bractea SCHIFF (EA). Especie molt nota neració). ble, descoberta ais Pirineus Centráis {Salardú, Viella, Valí d'Aran) per M. IBARRA (1968, 1975, Genere CTENOPLUSIA DEY, 1970, 1979} (BOURSIN, 19ó4) i trobada posterior- Genere tropical, dues especies s'han esmen- ment en diversos indrets deis Pirineus Orientáis tat d'Europa: (Alp, Puigcerdá, Porté, Queralbs, Setcases, etc,, ROMANA, GARCÍA, DE-GREGORIO), Andorra (J. C. accentifera LEFV (ST). Fou citada per Josa) i a la zona Guilleries-Montseny (Puisa- CUNl els anys 1874 i 1888 de diversos indrets calm, Montseny, Susqueda. DE-GREGORIO, 1979, deis voítants de Barcelona i des d'aleshores no Ll, Bosch, V. Sarto). Vola en una generació VII- ha estat trobada mai mes. N'hi ha també cita VIII. cions d'altres indrets del Sud d'Espanya. Cal confirmar la seva presencia a Catalunya. Re- A. aemula SCHIFF (EA alpina). Descoberta centment, una altra especie (C. limbirena GNE) amb l'anterior per M. IBARRA (1968, 1975, ha estat trobada a la Baixa Andalusia (Huelva, 1979, 1934) a Hendaya (B. Pirineus) i a la Valí Cadis), segurament fruit de migracions. d'Aran. FJns ara i a diferencia de bractea, no ha estat trobada fora deis Pirineus Centráis. Genere CHRYSODEIXIS HB., 1821. Ch. chalciles ESP (ST). Abundosa a tota la Genere SYNGRAPHA HB., 1821. regió, gairebé tot l'any. Constitueix un flageli Compren un grup d'espécies eurasiátiques del molts conreus i plantes baixes. Vola sobre- alpines, de les quals només una viu ais Pirineus: tot els mesos de Vlll a X (una generació).

149

*********íf*************#**************}f*****ít**íf#-íf'>t***#.>t->t-jf***íe***í{.**^*^.jí t***íeít-Jí-Jt«-Jt-X-*^->í"J("JÍ-íí- ^•Jt**ít***í(-***ít-ít-M--ít->t****-Jf*4(--X-)t*-5t-)t****ít*«*ítít-ítít->t*****^*-X--X--X-*-íí--«-

en CD o T3 1—I OH ® BIBLIOGRAFÍA

S'esmenten els treballs mes importants; no inclou les meres llistes sistemátiques (HARTIG & HEiNICKE, 1973, DUFAY in LERAUT, 1980, etc).

BOURSIN, CH-, 19Ó4. — Plusla bractea Schiff MALUQUER, S., 1901. — Nota sobre la Piusia et Plusia aemula Schiff dans les Pyrenées. aurífera Hb. Bul. Inst. Cat. Hist. Nat., 1: Bull. Mens. Soc. Linn. Lycn, 23 (1):13. Lió. 2-3. Barcelona. CODINA, A., 1918. — Heterocers nous per a la fauna de Catalunya. But. Ins. Cat, Hlsl. Nat., PÉREZ DE-GREGORIO, J. J., GARCÍA, A. ROMA IB: Ó0-Ó2. Barcelona. NA, 1., 1979, 1980, 1981. — Fauna lepidop- CUNI, M., 1874 i 1888. — Catálogo de los lepi lerológica de Les Guilleries (Familia Noctui dópteros de Cataluña. Insectos encontrados dae), Treb. Soc. Cat. Lep., II: 23-39; Noc en los alrededores de Barcelona. Barcelona. tuidae nous o interessants per a la fauna ca talana, 1, II i IV. Treb. Soc. Cat. Lep. II: DUFAY, Cl., 1961 i 1982. — Faune terrestre et 57-Ó8; III: 15-24 i IV; 17-31. Mataró. d'eau douce des Pyrenées - Orientales (Vi. Lépidoptéres) (1.* part). Suplem. a Vie et Mllieu. 2n. suplement. Vie el MiÜeu, 31 (2): ROSSET, O-, 1920. — Doce días en la Sierra de 183-191. Banyuls. Montgrony. But. Inst. Cat. Hisl. Nat., 20: 1-5. Barcelona. FLORES, H., 1980. — Contribución al conoci miento de los heteróceros de Catalunya íll." parte. Noctuidae). Trab. Soc. Cat. Lep., III: 9-14. Mataró. SAGARRA, 1., 1915 i 1923. — Lepidópters nous per a la fauna catalana (VI. - Noctuidae). IBARPA, M-, 1968, 1975, 1979. — Contribución But. Inst. Cat. Hist. Nat., 15: 74-84; Adlció al conocimiento de los lepidópteros del Valle a la fauna lepidopterologica catalana. But. de Aran, Algunas capturas nuevas para Es Insl. Cat. Hist. Nat., 23: 26-27. Barcelona. paña. Mise. Zool., 11 (3): 153-154. Barcelo na; Catálogo de los Lepidópteros del Valle de Aran. Rev. Shilap, 7: 190-195; 8: 284- WEISS, A., 1915. — Contribució a la fauna le 288; 9: 36-40; Plusia recogidas en Catalu pidopterologica de Catalunya. Treb. Inst. nya. Bullí. Soc. Cat. Lep., 21: 8-9. Mataró Cat. Hist. Nat., I: 59-89. Barcelona.

T50

***^-)tít-w-)t**-it-)t-ít-ítdt*^****íf->t*-jf-»ít*íeíf«-->f-M-*ít->t->t*íf********-í^**-í^****í^-*