Z i O Enamorat de les Guilleries o (A uan jo era jove, o si voleu, de Barcelona i la de lle\'ant de la de Girona. mes jove que ara, ais rec- El bosc s'estenia ufanos a banda i banda, UJ lors que tenien una parro ens Irobávem al mig d'una valí, res indicava quia que termenejava amb cap diferencia o diversitat i jo no entenia un bisbat diierenl del seu el per qué d'aital divisió; un xic mes enllá, Q se'ls anomenava ca/rabi- mentrc esmorzávem i bevíem l'aigua fresca ners, per irobar-se a la frontera i gaudir de de la font del Vilar, jo demanava ingénua- «liieéncies ministerials» a les parróquies del ment al meu pare si l'aigua era de Barce bisbaí vei. Aixó era en argot clerical, pero, lona o de Girona. No recordó el que em va ais encara mes joves, aixó els sonará a xinés dir, el que sí recordó bé és que la masia del (A o a música celestial. Jo, en eanvi, per la Vílar-del-bosc era de Viladrau, i per lant meva condtció clerical, em sentó autoritzat de Girona, i la seva masoveria o la Casa lü a fer al'lusió a aquesta circumstáncia. Nova del Vilar era i és de Taradell, i per tant N'hi puc fer perqué jo sóc un cairabi- de Barcelona, i ambdues es troben a un tiral nei\ no d'ofici o de ministeri, sí en eanvi de fona. de naixenga. Vaig néixer a la bonica pobla- Deu ésser per aixó que sempre he tin- ció de Taradell, a la falda del Montseny i gul una certa prevencíó i desconfianza a les a quatre quilomeires escassos de casa meva divísions i ais límits provincials. passa el limit provincial entre Barcelona i Mai he entes bé els conccptes de Girona, Un límít artificial, convencional i «gironí», «barccloní», «lleidatá» o «tarra- sovint absurd, que fa que dues poblacions goní», quan s'apliquen a sectors allunyals germancs dMiistória i de tradició, com Tara del lloc on aqüestes paraules teñen el seu dell ¡ Viladrau, que durant segles van per- origen; vull dir que per a mi un gironí és tányer a un mateix terme senyorial i van un home de Girona i deis seus voltants, un formar una única baronia, ara Tuna siguí barccloní un de Barcelona i rodalia, un llei barcelonina i l'altra gironina. datá un de Lleida ¡ de les terres del baix Aixó deis límits provincials va vinculat Segre i un tarragoní un habitant de Tarra ais meus records d'infanl. El meu pare, que gona o del seu Camp. era un bon boletairc —«calador de bolcts» Quan ens allunyem d'aquests centres scgons la parla local—, se m'havía eiiipor- histories i tradicionals aquelles paraules tat de petil, alguna de les malinals domi- perden el sentit propi i es tornen estantis- nicals de [ardor, que és quan feia (a seva ses, artificiáis, polítiques... Voleu mes «cacera», a buscar bolcis cap al «Camp del absurd que el que llegeixo en un Ihbre, que limonar», que era el seu lloc prefcrit. El no vull anomenar, sobre l'art románic o «Camp del limonar» és un pia un xic sol- medieval «gironí», que fica en un mateix cat de lorrenteres, abans pie de pins, que sac peces del románic de Ripoll, de Mont- fou victima de la gran socarrada del 31 de grony o de Mosol! amb altres de Besalú, juliol de 1984, per a nosaltres «l'any del Vilabcrtran o Sant Pere de Rodcs? Entre els foc», el qual es troba prop del punt de coin correnls i inHuéncies arfistics deis díferents cidencia deis tres municipis de Seva, Tara punts de terres «gironines», perranyents a dell i Viladrau. Dones bé, a un extrem del comtats i bisbats díferents, hi ha tanta simi «Camp del limonar» i mírant cap a la casa litud o relació com la que hi puguí haver del Vílar-del-bosc, hi havia dues o tres fites entre el Valles i Osona amb el Solsonés, de pedra amb els escuts de Barcelona i de Urgellet o Pallars Sobirá. Es veu que els Girona í la data de 1833, que marcaven el «románics» ja tenien ciar el concepte pro límit provincial. Ara només n'bi he sabut vincial ! retrobar una i encara un xic malmesa, mans barroercs o potser alguna de les grans O, enlbcant-ho d'una altra manera, maquines que ja es fiquen peí bosc, l'han algú em podría aclarir la diferencia existent mig partida. entre un cerda de Bellver o de Baltarga i un de Meranges o d'lsóvol o bé entre un oso- Recordó que el meu pare —seria cnlorn nene de Taradell i un de Viladrau? La res- de l'any 1945— apartanl les mates, em va posta ja la sé: uns son lleidatans i els altres ensenyar Tescut i la data i em va explicar gironins, uns bareelontns i els altres gíro- que la parí de ponen! era de la provincia nins... pero a mi aixó no em conven?.
3ü| 22 Revista de Girona ' NCim. 159 mar? - abril 1990 «Em considero ^^Wa*»*.- prácticament tan gironí com els habitants de Sant Hilari, població on etn sentó com a casa-.
Fel aquesl aclariment, que revela una mica el meii laranná i que campoc és la pri mera vegada que faig, puc dir que em con sidero del toi «un altre gironí», práclicament lan gironi com els habilants de Sant Hilari o de Viladrau, poblacions que sempre he estimat i on em sentó com a casa. Si Tatzar em va fer néixer a ponent del límit provincial, per gust, estima i propia voiunlat, sempre que he pogut he residit al sector Uevanli o «.gironí». Fa exaciamenl trenta-un anys, era Tany 1958, que vaig comengar a passar tongades estivals a Sant Hilari Sacalm, a un casal situat sota Sant Miquel de les Formigues o la muntanya de Solterra, al centre o al MEL botó de la roda de les Guilleries. Des d'ales- i altres anomenen «gironí». També he gau- hores, Uevat de tres estius, he vingut cada dit estudian! la seva gent, tant la gent sen- any a passar uns dies a les Guilleries i el zilla que ha donat vida des de l'anonimat meu lloc habitual de residencia ha estat la a cada racó d'aquestes meravelloses contra- població de Sant Hilari Sacalm, el casal de des com els personatges singulars i pinto- Villavecchia o el mas Subirá de Santa Creu rescs com forcn les bruixes, en Joan Sala, d'Horta, del terme d'Oson alies Serrallonga o el general Josep Des d'aquests indrets o punts de par- M o ragúes. ten(;a he recorregut en toles direccions i per Mes lard i de molt antic he ampliat el tots els camins i corriols possibles aquest meu camp d'estudi de temes «gironins» a bé de Déu de naiuralesa luxuriant que son Vidrá, el Ripollés, la Cerdanya i fins a la les Guilleries, d'elles he anat baixant cap mateixa ciutat de Girona dins la CoHecció a les contrades ve'ínes de la baixa Selva, de «El Nostre Patrimoni» de la Caixa d'Estal- la Garrotxa i del Girones. vis de Girona. Els meus contactes amb Viladrau van Tanmateix, les meves estades i les mevcs comen(;ar abans que els de Sant Hilari i, visites per les contrades gironines no han lot i que mai hi he residit temporalmenl, eslat simple i únicament per molius per a mi Viladrau es com a casa meva. d'estudi; molt, molt sovint han estai per Afeccionat a la historia des de sempre, per pur esplai i gaudi de l'csperit. allá l'any 1948 vaig comcncar a consultar Qui no s'hagi perdut mai, una jornada l'arxiu parroquial de Viladrau que és un xafogosa d'estiu, per un corrió] cobert per complement de l'arxiu parroquial de Tara- l'espés fuUam d'una perxada de casianyes del!. Grácies ais dos arxius m'anava assa- i no hagi sadoílat la seva set en una de tan- benlant i anava reconstruint la historia de les riquíssimes fonts guillercnques, qui no l'antic terme del caslell de Taradell del qual, hagi trepitjal mai una catifa de tulles de com ja he dit, dcpenia Viladrau. Per a mi faig de color de bronze, mentre a la soca Taradell i Viladrau son un maieix terme i hi resten les seves ultimes companyes d'un sempre l'he estudiat conjuntament prescin- groe d'or vermell, inimitable, qui no hagi dint de Pabsurd i totalment gratu'il límit gaudit de !a imprcssió d'un bosc de sure- provincial de Tany 1833. rcs mig despullades o abillades amb túni- La finalitat deis meus recorreguts per ques moradenques o qui no hagi reposal, aquest sector de les «Ierres gironines» ha després d'una tirosa ascensió, sobre un estaí básicament el de seguir i reconstruir cimal de roques miranl volciar els vollors les traces deis homes que les han habitat i o sol'rinl Tembaí de les formigues alades, hi han deixat rastre en els antics caslells i no podrá dir mai que ha copsal tota l'cssen- esglésies, masies i capelles, ponls i molins, cia i d mistcri d'un deis sectors mes mera- etc. que he intentat recollir i divulgar en vellosos de les que propiament o impró- monografies i anieles sobre Sant Hilari piameni anomcnem «terres gironines». Sacalm, ei Coll, Osor, el Far, els antics ponts del riu Ter, Sania Margarida de Va- ANTONI PLADEVALL i FONT llors, Viladrau, Espincíves, Cerdans, Sant Pere Desplá... i en general sobre tot el sec Anlonl Pladevall és cloclor en ciéncies liislóriques oer la tor del Montseny que jo anomeno osonenc Ur-iiversjtal de Lovana
Revista de Cirona / Num, 1 39 marg - abril 1990 23 113'