Les Guilleries- Savassona
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Crònica 2003
AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s. -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Premi Porc D'or 2005 Explotacions Nominades
Premi Porc d’Or 2005 Explotacions nominades CRITERIO EMPRESA NOMBRE POBLACIÓN PROVINCIA 1ª Cat. Pn Coop. Plana de Vic Granja La Riera Vilanova de Sau Barcelona 1ª Cat. Pn Copaga Sccl Salvador Reves Sarroca de Lleida Lleida 1ª Cat. Pn Copaga Sccl Pedro Tobeña Binefar Huesca 1ª Cat. Pn Gitxezel Lesmes Belaunzarán Berrobi Guipúzcoa 1ª Cat. Pn I.T.G.Ganadero Explotación Agropecuaria Atondo Iruñela Navarra 1ª Cat. Pn Copaga – Lacetania Can Feliu Naves Lleida 1ª Cat. Pn Piensos Bagà Santesmases Vilanova de L’Aguda Lleida 1ª Cat. Nv Coop. Plana De Vic Granja El Tei Malla Barcelona 1ª Cat. Nv Copaga Sccl Salvador Reves Sarroca de Lleida Lleida 1ª Cat. Nv Copaga Sccl Pedro Tobeña Binefar Huesca 1ª Cat. Nv I.T.G. Ganadero Roberto Crespo Morentin Azuelo Navarra 1ª Cat. Nv I.T.G. Ganadero Jose Maria Iribarren Etxegia Hurtos Navarra 1ª Cat. Nv I.T.G. Ganadero Begoña Sanzberro Iturriria Almandoz Navarra 1ª Cat. Nv Copaga – Lacetania Can Feliu Naves Lleida 1ª Cat. Tp Coop. Plana De Vic Granja El Tei Malla Barcelona 1ª Cat. Tp Coop. Plana De Vic Granja La Riera Vilanova de Sau Barcelona 1ª Cat. Tp Copaga Sccl Salvador Reves Sarroca de Lleida Lleida 1ª Cat. Tp Copaga Sccl Alfonso Gene Benavent de Lleida Lleida 1ª Cat. Tp Copaga Sccl Pedro Tobeña Binefar Huesca 1ª Cat. Tp Gitxezel Lesmes Belaunzaran Berrobi Guipúzcoa 1ª Cat. Tp I.T.G.Ganadero Explotación Agropecuaria Atondo Iruñela Navarra 1ª Cat. Tp Copaga – Lacetania Can Feliu Naves Lleida 1 CRITERIO EMPRESA NOMBRE POBLACIÓN PROVINCIA 2ª Cat. Pn Pinsos Baucells Alimentació Corminons Tona Barcelona 2ª Cat. -
La Cacera Al Collsacabra Conversaamb Josep Roquer I Jofré Detavertet
ECINGLES DE COLLSACABRA LA CACERA AL COLLSACABRA CONVERSAAMB JOSEP ROQUER I JOFRÉ DETAVERTET En Josep Roquer és el president de la So i no podríem controlar bé la cacera. Als pro cietat de Caçadors de Tavertet, i ha tingut pietaris de les finques se'ls fa un carnet gra l'amabilitat de concedir-nos uns minuts per tuït per caça, després els que viuen al poble parlar de la cacera al Collsacabra. o hi tenen una casa, se' ls fa el carnet de soci - Senyor Roquer, quants anys fa que es va i han de pagar com a soci, i als de fora se'ls constituir la Societat de Caçadors de fa un carnet dinvitació per tota la tempora Tavertet i quina és la seva organització? da; a més, si un soci vol portar un amic se li L'Associació de Caçadors de Tavertet es fa una invitació per un dia. Cada soci té dret va fundar l'any 1977. Es va fer una junta a dues o tres invitacions l'any per a amics. amb la gent del poble i es va agafar gent de fora, se'ls feia un carnet d'invitació en ser - Quants caçadors la componen i quina poca gent aquí i així poder cobrir despeses. mitjana d'edat es pot calcular? El vedat no costa diners ja que els propieta Entre els tres municipis soms entre qua ris dels terrenys ens els deixen sense cobrar ranta o cinquanta, però el dia de caçar no hi res , els pagaments s' han de fer a la Gene soms tots, sempre hi ha a qui no li va bé; ralitat pels permisos, cada any. -
Serveis Socials D'osona
SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís. -
El Clima De Les Guilleries
GEOGRAFÍA El pantá de Sau es va construir e! 1962. amb un mur de 75 m. d'alíura. El clima de les Guilleries AGUSTÍXERCAVÍNSICOMAS aquesta subcomarca. Finalment. el una serie d'ondulacions suaus que limit oriental coincideix amb les s'eleven lentament des del peu de muntanyes situades a ponent d'An- la cinglera de Collsacabra. entre a subcomarca de les Guille giés i Santa Coloma de Farners, 600 i 700 m. d'alpária. passant per ries correspon al massís pa- entre les quals deslaca Santa Bár les calmes residuals de Torn i L leozoic granltic-pissarrenc bara (854 m.}. Per tant. les Guille Montdois (a mes de 900 m.), els situat a l'oesl de la Depressió de la ries están situades a cavall entre les lloms arrodonits de Sant Gregori Selva. Els cingles calcaris de Taver- comarques d'Osona i la Selva; llurs (1.088 m.). Sanl Benet (1.144 m.). tet. Bent i el Far ja pertanyen a la limits, principáis muntanyes. rius i Faig Verd (1,182 m.} i Guardia subcomarca de Collsacabra i limi poblacions figuren en el mapa ad- (1.128 m.). i fins a les extenses cal junt. ten peí nord les Guilleries. Per l'o- mes de Sant Hilari. a 800-900 m. est. el límit coincideix amb la riera d'altitud. sobre les quals destaca Major I el Savassona (863 m. d'alti- lleugerament el cim mes alt d'a- tud), ja a la Plana de Vic El llmit Un lerritori essencialment quest territori; Sant Miguel de les Formigues o de Solterra (1.204 m.), meridional passa aproximadament muntanyós La xarxa fluvial hi está forga en- per la riera d'Arbúcies; aixi, el mas caixada, sobretol la riera d'Osor i el sís del Montseny tanca peí sud Els cims de les Guilleries formen 169 Revista de Girona i GEOGRAFÍA MAPA DE LES GUILLERIES FONT: MAPES DE L'I.G.N., MAPA DE (JFDlTORiAL o 1 2 km. -
Tesina Sobre Els Parcets
Història genealògica dels Gaju - Duran de Rubí Tesina sobre els Parcets Josep Climent Parcet Doctor Enginyer Industrial. Membre de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. Resum: Continuació de l’estudi de la nissaga Parcet d’Espinelves (Osona) i de les seves diferents branques, des de finals del s. XIX fins avui dia. Paraules clau: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. Resumen: Continuación del estudio del linaje Parcet de Espinelves (Osona) y de sus diversas ramas, desde finales del s. XIX hasta nuestros dias. Palabras clave: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. Abstract: Continuing the work on Parcet d’Espinelves lineage (Osona) and its various branches, from the end of the 19th century until present times. Key words: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. Resumé: Suite de l’étude du lignage Parcet d’Espinelves (Osona) et de ses branches, depuis la fin du XIXe S TUDI S siècle jusqu’aujourd’hui. E Mots-clés: Parcet, Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Sau. 25 • PARATGE 24 25 Tesina sobre els Parcets Josep Climent Parcet Post Scriptum sobre la nissaga Parcet 1.- Introducció En el present article, a més de fer un resum de la tesina original, “Una nissaga de més de 700 anys: els Parcet” lliurat a la SCGHSVN el mes de març de 2012, dins del Curs Superior de Genealogia, i presentat públicament el passat mes de febrer del 2013, s’amplia la investigació feta anteriorment en base a noves informacions trobades després de l’entrega de l’estudi, completant d’aquesta manera algun dels buits que havien quedat en algunes branques. -
Pdf 1 20/04/12 14:21
Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl. -
Fons Especial Mon Rural
Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat.. -
Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia
262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona). -
Material De Consulta Turística De Sant Hilari Sacalm Editat Per L’Oficina De Tursime - Ajuntament De Sant Hilari Any D’Edició: 2020 BENVINGUDES I BENVINGUTS!
Agenda del visitant Material de consulta turística de Sant Hilari Sacalm Editat per l’Oficina de Tursime - Ajuntament de Sant Hilari Any d’edició: 2020 BENVINGUDES I BENVINGUTS! Sant Hilari Sacalm és la capital de les Guilleries, el km 0 d’un feréstec i -encara- poc conegut massís a tocar del Montseny. Un km 0 on la natura i els boscos ens regalen amb generoistat innumerables fruits, sensacions i productes, on són més agraïts que maig amb qui els visita i estima, i on arriben als màxims nivells de bellesa, pau i autenticitat. Un lloc privilegiat on els amants de la natura poden gaudir-la de mil maneres diferents, i on es mostra i ens dona nosaltres sense matisos, tal i com és. El municipi és també conegut per la seva gran quantitat de fonts, entre les que destaquem la Font Picant, que conté aigua mineromedicinal; la Font del Ferro amb propietats per millorar la vista i per a aquelles persones baixes de ferro; i la Font Vella que és l’aigua comercialitzada més coneguda al nostre país. També cal destacar diversos personatges històrics i popuars, com en Jaumet del flabiol, el famós bandoler Serrallonga, el General Moragas i el poeta i escriptor Anton Busquets i Punset entre d’altres. *Les diferents activitats i horaris poden variar degut a les normatives i mesures de prevenció de la Covid-19. ÍNDEX ACTIVITATS CULTURALS .................................................................................................... 3 Museu Guilleries ............................................................................................................................4 -
Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).