Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Crònica 2003
AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s. -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
Serveis Socials D'osona
SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís. -
Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona
Paisajes Barcelona Castellano Paisatges Barcelona Las comarcas de L’Anoia, El Bages, El Moianès y Osona conforman Paisatges Barcelona, marca turística situada en el centro de Cataluña pero decantada ligeramente hacia levante y el norte, por lo que estas tierras, especialmente las comarcas de Osona y El Bages, han sido bautizadas popularmente como «el corazón de Cataluña». Patrimonio, historia y naturaleza en el corazón del país www.barcelonaesmoltmes.cat La centralidad es lo que une las cuatro comarcas, unas tierras de interior a medio el turismo como uno de los sectores más dinámicos de Cataluña, esta situación camino de todo, equidistantes de Barcelona, de la costa y de los Pirineos, lejos también les otorga un sello particular: Paisatges Barcelona es la patria del turismo y cerca a la vez. La estructura actual de Osona, El Bages, L’Anoia y El Moianès rural, de las masías reconvertidas en alojamientos para el disfrute, la tranquilidad es herencia de los tiempos medievales, en los que agricultores y comerciantes y el descanso de aquellos que quieren «desconectar». Nos encontramos con refugiados en las montañas prepirenaicas, por temor a las incursiones de los un territorio variado, con las llanuras de Vic, El Bages y L’Anoia y las mesetas sarracenos, volvieron a repoblar las tierras una vez pasado el peligro, bajo la de El Moianès, pero también con singulares y emblemáticas elevaciones, como protección de los condes catalanes y la Iglesia. Cierto es que durante muchos el macizo de El Montseny o Montserrat. El resultado no puede ser otro que una siglos las cuatro comarcas han vivido más bien de espaldas entre sí —las vías flora y una fauna también diversa. -
Fires, Festes I Mercats Més Destacats D'osona
Fires, festes i mercats més destacats d’Osona GENER • Manlleu: Badanadal • Sant Pere de Torelló: Fira de Sant Sebastià • Santa Eugènia de Berga: Festa del Tonis • Taradell: Festa de Sant Antoni Abat FEBRER • Centelles: Cau de bruixes i Mercat màgic • Perafita: 1r diumenge, Festes i Fires de la Candelera. • Torelló: Carnaval Terra Endins • Vic: Dijous Llarder MARÇ • Balenyà: Dilluns de Pasqua Florida, Fira de l'Aplec dels Ous (març o abril) • Muntanyola: Festa de l'arbre • Sant Bartomeu del Grau: Fira de Natura i Muntanya • Sant Julià de Vilatorta: caramelles del Roser • Santa Maria de Besora: Mercat medieval • Vic: Fira Slot Clàssic ABRIL • Roda de Ter: Fira de la Llavor • Santa Eulàlia de Riuprimer: Aplec de Sant Sebastià • Tona: Tona és Fira • Vic: Mercat del Ram i Làctium MAIG • Alpens: Fira del Jovent i trobada de forjadors. • Balenyà: Fira de la cervesa • L'Esquirol: Cabrerès BTT • Les Masies de Voltregà: Ruta de les Ermites (BTT) • Manlleu: Fira Circ • Olost: Fira de Santa Creu de Jutglar • Sant Julià de Vilatorta: Fira del Tupi • Tona: Festival Internacional de Màgia JUNY • Alpens: Cursa Tres Comarques • Centelles: Fira de la Ratafia • Tona: Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell • Vilanova de Sau: Fira d’Herbes Remeieres JULIOL • Manlleu: Llunes del Ter • Prats de Lluçanès: Fira de Sant Jaume • Roda de Ter: Fira del Pescador • Torelló: Festus: Festival d’Arts al Carrer. AGOST • Manlleu: Llunes del Ter i Festa del Serpent • Santa Eulàlia de Riuprimer: Festa del Segar i el Batre • Taradell: Festa del Toca-Sons. Mercat Medieval • Vic: Fira d'Antiguitats SETEMBRE • Calldetenes: Fira de la Mercè • Manlleu: Festa del Porc i la Cervesa • Sant Agustí de Lluçanès: Fira de l’Hostal del Vilar • Vic: Mercat de Música Viva OCTUBRE • Montesquiu: Fira de la Nou • Orís: Mercat de la Patata del Bufet • Sant Quirze de Besora: Fira del Tast del Bisaura • Santa Eulàlia de Riuprimer: Fira del Fredolic • Seva: Festa del Bolet • Tavèrnoles: Fira de Sant Galderic • Viladrau: Fira de la Castanya. -
Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins. -
Fons Especial Mon Rural
Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat.. -
Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia
262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona). -
Per Què Volem Ser Comarca? Per Què Hem De Ser Comarca?
PER QUÈ VOLEM SER COMARCA? PER QUÈ HEM DE SER COMARCA? PERQUÈ ÉS LA ÚNICA OPCIÓ POSSIBLE EL MODEL DE COOPERACIÓ DEL MOIANÈS: EL CONSORCI El Moianès és un territori format per 10 municipis situats a l'extrem de les respectives comarques: Castellcir, Castellterçol, Granera, Sant Quirze Safaja (Vallès Oriental), Collsuspina (Osona), Calders, l'Estany, Moià, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló (Bages), i que comptem amb una població de 13.140 habitants. D'aquests municipis, només 3 superen els 1.000 habitants. Aquesta petita dimensió dificulta el poder donar, de forma individual, respostes eficients a les necessitats i problemàtiques dels nostres pobles. El projecte de llei de Governs Locals aprovat recentment defineix les comarques com aquell nivell d'administració que facilitarà la cooperació i coordinació dels municipis, fent possible respostes conjuntes a problemàtiques comunes. Els 10 municipis tenim unes característiques geogràfiques, històriques i socioeconòmiques molt similars però alhora som molt diferents de les 3 comarques a les que pertanyem, i en les que el nostre pes és insignificant (en molts casos els nostres municipis ni tan sols compten amb representació dintre dels corresponents Consells Comarcals). Aquests fets han provocat que els municipis del Moianès, des de fa anys, no haguem trobat en les actuals comarques respostes adequades a les nostres necessitats en determinats àmbits i ens hàgim organitzat, ara fa ja 18 anys, sota la fórmula del Consorci del Moianès. El Consorci del Moianès va néixer l'any 1994 per a donar resposta a una necessitat del territori. La crisi del tèxtil dels anys 90 va generar una situació de desconcert al Moianès i a les seves persones i els 10 ajuntaments del territori ens vam unir voluntàriament per fer-hi front, mitjançant la creació d'aquesta entitat. -
Vols Comprar Aliments Ecològics a Osona?
Vols comprar aliments ecològics a Osona? www.setmanabio.cat On comprar Bio a la comarca? Directament als 7 La cabra de la Vall d’en Ges CC PA I CEREALS Ramaders de cabrum productors i [email protected] 14 Farines Ylla 1878 elaboradors Farines i derivats 8 Embotits Salgot [email protected] Carn i embotits de porc ylla1878.com AVIRAM I OUS [email protected] 1 Granja La Riera salgot.com 15 Mas Bellpuig Pollastres, ous i conills Pa i derivats. Horta. [email protected] [email protected] DEL BOSC 2 Niu Verd 16 Mas Corcó VD Pollastres 9 Castanya de Viladrau VD CC Pa i derivats [email protected] Castanyes i derivats [email protected] niuverd.cat [email protected] 3 Tofaroques 10 Mel Llàgrimes del Ra VD CC VERDURES, HORTALISSES, Ous Mel [email protected] FRUITA I FRUITS SECS [email protected] tofaroques.blogspot.com melcasasas.com 17 El Circell VD Horta 4 Viubé VD CC VD CC [email protected] Pollastres 11 Sambucus elcircell.cat [email protected] Herbes per a infusions [email protected] viube.com sambucus.cat 18 Masia Escrigas VD CC Horta i ous BEGUDES [email protected] 5 Companyia Cervesera FORMATGES I LÀCTICS masiaescrigas.com del Montseny Cervesa 12 Formatgeria Betara 19 Mas Jalech [email protected] Formatges i derivats Horta cervesamontseny.cat [email protected] [email protected] betara.cat CARN I EMBOTITS 20 Horta Vila VD CC 6 Arblanch Alimentació 13 Formatges Mas el Garet Horta Embotits Formatges de cabra [email protected] [email protected] [email protected] arblanch.com maselgaret.cat -
Agenda Del Cap De Setmana a Osona
Cultura i Mitjans | Redacció Osona.com | Actualitzat el 24/08/2012 a les 07:35 Agenda del cap de setmana a Osona Festa major a Orís, Sant Agustí de Lluçanès, Balenyà, El Brull, Tavertet, barri de Gràcia de Manlleu, Sant Bartomeu del Grau, Taradell i Santa Eulàlia de Riuprimer. El sopar bandoler tancarà les activitats de l'Estiu Bandoler de Viladrau Foto: Lurdes López Divendres, 24 d'agost Balenyà: festa major http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33149( ) Gurb: Festa Ràdio Flaixbac, amb Carles Pérez, i humor a la fresca, amb Ramon Guamà (http://www.lescarpes.cat/) L'Alou i Sant Agustí de Lluçanès: festa major (http://www.naciodigital.cat/llusanes/noticia/7334/festa/major/alou/sant/agusti/llucanes) Manlleu: festes del barri de Gràcia (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33090/barri/gracia/manlleu/gresca) Orís: (http:// http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33122) festa major (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33122) Prats de Lluçanès: concert de música clàssica, amb el pianista Sergi Costa (http://pratsdellucanes.webempresa.eu/images/stories/2012/noticies/Festelagost3bo.pdf) Sant Bartomeu del Grau: festa major (http://www.naciodigital.cat/llusanes/noticia/7336) Sant Quirze de Besora: Setmana Jove (http://www.montesquiu.cat/recursos- compartits/imatges/setmana_jove_2012/image_view_fullscreen) Taradell: Birracrucis (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33140) Taradell: concert d'Els Amics de les Arts (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/33143/amics/arts/plat/fort/festa/major/taradell) Taradell: festa major -
Guia Turística De Centelles
Centelles És una vila amb un entorn immillorable i un magnífic patri- moni històric, artístic i cultural. Amb la Festa del Pi i el Cau de Bruixes, viureu les tradicions d’un poble inquiet, dinàmic i ple d’atractius. A Centelles, coneixereu un poble per viure i conviure, assaborireu una samfaina autòctona i embo- tits artesanals de qualitat. Cada diumenge us hi espera el mercat tradicional i un comerç proper amb les portes obertes. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric Adreça k C-17 sortida de Centelles, en direcció a Vic La Sagrera c/ Nou, 19 k C-1413 de Sant Feliu de Codines La plaça Major La Sagrera és l’espai de 30 passes al voltant Telèfon Urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova de l’Església de Santa Coloma documentat Empresa Sagalés: 938 810 375 k casa del baró i les dels seus dos germans. Presideix la plaça des de 1145. Va ser el punt de partida del Línia Barcelona-Vic / Línia Castellterçol-Vic / 932 312 756 creixement urbanístic de Centelles realitzat Codi postal el Palau dels Comtes, construït a mitjans del segle XVI i pels barons el segle XVI. Una passejada per 08540 reconstruït el segle XIX. La façana principal conserva l’escut k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà dels Comtes de Centelles.