Serveis Socials D'osona

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Serveis Socials D'osona SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís. similar i també s’organitzen fent una atenció més especialitzada en gent gran. *El Voltreganès s’ha incorporat l’any 2018 Aquesta àrea és la porta d’entrada el sistema de serveis socials i està integrada per professionals , treballadors/es socials, educadors/ es socials, treballadores familiars i personal de diferents disciplines que estan al primer nivell d'atenció pública de la xarxa de serveis Roda de Ter Cabrerès socials. Aquests professionals estan a cada un dels 50 municipis de la comarca d’Osona i Roda de Ter tenen com a funció conèixer, prevenir, i activar intervencions destinades a promoure la Les Masies de Roda inclusió social de persones, famílies i grups socials, acompanyant i fent el suport necessari l’Esquirol Rupit durant tot el procés vital de les persones ateses. Tavèrnoles Tavertet ÀREA DE SERVEIS SOCIALS BÀSICS Els equips de serveis socials bàsics estan organitzats per territoris Els serveis socials bàsics utilitzen el treballen comunitari i grupal com a metodologia de treball per apoderar la població i fer-los partícips. En quest sentit el 2017 s’han continuïtat realitzant grups d’acompanyament socioeducatiu a diferents municipis de la comarca d’Osona per persones en situació de vulnerabilitat social, concretament a la els territoris de la s’han realitzat un total de 9 grups i atès a 133 persones. S’ha portat a terme grups a Sant Pere de Torelló, Voltreganès, Sant Julià de Vilatorta, Santa Eugènia de Berga. S’ha donat continuïtat els projectes comunitaris de la xarxa alimentària al municipi de Sant Pere de Torelló: els horts socials comunitaris i les cuines col·lectives. S’ha iniciat projecte pilot amb targetes moneder que han de substituir els bans d’aliments. El que pretenen aquests projectes és apoderar als participants i dignificar el concepte d’ajuda alimentària. SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Clica per veure el vídeo Al 2018 també s’ha donat continuïtat el Programa Pedala; un projecte que té per objectiu la inserció laboral a través d’un recorregut pensat en 3 fases en funció de les habilitats i capacitats dels participants.. Els tècnics s’han continuat formant per treballar en el treball Continua la implementació dels tallers d’habilitats parentals, amb grupal. treballadors/es Socials i educadors/es socials per acompanyar-los a millorar les habilitats parentals i millorar les relacions amb els seus fills i filles, destacant un grup d ‘adolescents. Amb els infants i joves destacar el segon any de funcionament els programa de l’ Esports en Valor amb la participació de Prats de Lluçanès, Sant Bartomeu , Santa Eugènia de També els programes de voluntariat jove que es fa l’estiu a diferents Berga, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Balenyà, Sant Julià de Vilatorta, municipis amb col·laboració amb els punts joves. Esquirol, Prats de Calldetenes , Roda de Ter i Esquirol amb més de 70 infants i amb una trobada final Sant lluçanès, Calldetenes i Santa Eugènia són municipis on s’han portat a julià de Vilatorta. terme. TREBALL GRUPAL I COMUNITARI Aquesta Àrea aglutina els programes i serveis que tenen per objectiu principal de suport i acompanyament a tots aquells col·lectius amb més vulnerabilitat social. És una àrea que treballa d’una manera molt transversal amb tota la xarxa de serveis de la comarca. El creixement de la desigualtat i la pobresa en els darrers anys ha originat canvis substancials en les estructures de suport familiar i de les relacions Intergeneracionals, com una nova manera de fer front a la crisi, l’atur i l’exclusió social. És necessària, per tant, una nova visió sobre els mecanismes i els programes de cohesió i d’inclusió social, d’enfocament comunitari, de lluita contra la pobresa i d’aprofitament de les energies col·laboratives i pel bé comú. L’atur i la pèrdua de l’habitatge, com a problemes estructurals, també requereixen un nou enfocament de les polítiques socials. L’any 2018 s’ha consolidat aquesta àrea de suport als serveis socials bàsics amb suport específic i amb l’objectiu de donar informació ràpida i àgil als professionals de serveis socials per donar resposta sobretot els temes relacionats amb l’ habitatge, la pobresa energètica, l’alimentació i la inserció sociolaboral de col·lectius vulnerables i el desenvolupament del treball grupal i comunitari dins l’organització. S’han consolidat els circuits per donar compliment a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit d’habitatge i la pobresa energètica s’han enviat 1.109 cartes informant de l’opció de presentar informes d’exclusió residencial per tal de protegir a usuaris vulnerables de possibles talls amb les companyies d’aigua, llum i gas així com també s’han consolidat els convenis de col·laboració amb les companyies de subministraments. D’aquests s’han realitzat 265 nous informes positius de vulnerabilitat per evitar talls. També es realitza una mediació amb les diferents companyies de subministraments per fraccionar pagaments amb usuaris que tenen especial dificultats. Cal dir que enguany segueix vigent el conveni amb el Fons de SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS solidaritat de SOREA, de 3.000 euros, per al pagament de factures per a col·lectius de serveis socials amb especial dificultats. Des de la Comissió s’ha treballat en la elaboració d’uns Procediments d’actuació per al compliment de la Llei 24/2015 i s’ha seguit implementant mesures preventives com les auditories energètiques amb la Diputació de Barcelona, que aquest 2018 ha concedit 70 auditories energètiques per tal de realitzar als diferents municipis del Consorci. També s’ha realitzar una primera convocatòria d’ajuts en subministraments en els diferents municipis del consorci, en aquesta primera convocatòria s’han presentat un total de 332 sol·licituds amb factures presentades de gas, llum i aigua i amb un total de 23.774, 52 € d’ajuts atorgats. En relació a la xarxa alimentària destacar que continua la col·laboració amb el Seminari de Vic per la distribució de menú de baix cost. Amb aquest sistema s’han atès 188 persones de tota la comarca i s’han distribuït més de 1700 menús el llarg del 2018. També destacar la xarxa d’acolliment residencial d’urgència. Aquesta xarxa està formada per tres recursos principals que acullen a les persones que de forma sobtada no poden realitzar la seva estància en el seu habitatge habitual per algun problema sobrevingut, aquests recursos són l’alberg, el seminari i els pisos d’estada temporal. ÀREA INCLUSIÓ SOCIAL I DESENVOLUPAMENT COMUNITARI Aquesta àrea acull els programes integrats dins del SEAIA (EAIA I SIFE) , el SOAF com a servei d’orientació, assessorament i tractament familiar , i els SIS com a servei socioeducatius pels municipis de la comarca . Aquesta àrea la integren tècnics professionals com a psicòlegs, pedagogs, educadors socials i treballadors socials . L’EAIA, que és l’Equip d’Atenció ala Infància i Adolescència de la comarca, que atén als infants i adolescents i les seves famílies menors de 18 anys que estiguin en situació d’alt risc social segons la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats a la infància i adolescència (LDOIA). Ha atès 261 infants i adolescents i les seves famílies biològiques de la comarca per dotar-los de més eines per atendre’ls adequadament. EL SIFE és un equip que fa els seguiment dels infants i adolescents d’Osona que estan sota la mesura d’acolliment en família extensa, sota una tutela administrativa de la DGAIA. Aquest any han intervingut en 62 infants/adolescents i les seves famílies d’acollida. Fan l’acompanyament d’aquestes famílies en tot el procés de l’acolliment amb les dificultats i incerteses que van sorgint. Des d’aquest servei han iniciat un treball grupal amb acollidors . Han fet tres grups d’acollidors que en freqüència mensual han anat treballant diferents situacions que se’ls hi presenten i han d’abordar. Aquest desembre ha acabat el primer grup d’infants acollit amb uns resultats molt satisfactoris per treballar diferents temàtiques que són del seu interès.
Recommended publications
  • Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La
    1,40 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 3930 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 20 de gener de 2020 646 079 023 Pascual inverteix 15 milions d’euros a la planta de Gurb per augmentar la producció (Pàgina 35) Actualment s’envasen gairebé 150 milions de litres anuals de llet i es vol arribar als 200 milions en els propers tres anys (Pàgina 6) (Pàgina 3) En primer terme, el radar actual del Pinós. El nou aparell s’instal·larà en sentit sud L’Esquirol, Rupit, Tavertet i les Masies de Roda estudien crear un cos de policia mancomunat (Pàgina 7) El pati de l’escola Salarich de Vic estarà obert fora de l’horari lectiu perquè en facin ús els veïns (Pàgina 10) Roger Torrent inaugura les obres de l’ajuntament de Muntanyola ALBERT LLIMÓS (Pàgines 39 i 40) Trànsit posarà un radar fix al Pinós en sentit sud El fred no desllueix el cap de setmana Després dels dos accidents mortals que que instal·larà un radar fix en aquest les dades d’accidents a les comarques hi va haver durant el 2019 a la sortida punt negre per reduir-ne la sinistralitat. centrals. Trànsit va incrementar durant amb més passants del Pinós de la C-17 en sentit sud, el Ser- El director del SCT, Juli Gendrau, ho l’any passat els controls a l’Eix Transver- dels Tonis a Osona vei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat va dir divendres en la presentació de sal i es van reduir els sinistres. (Pàgines 16 i 17) (Pàgines 4 i 5) El Voltregà guanya el Ribes reclama que es Wolfurt i es classifica mantingui el personal per a quarts de la a l’estació de tren WS Cup europea Els tres grups polítics amb repre- sentació a l’Ajuntament de Ribes van fer pinya dissabte amb les (Pàgines 20 i 21) plataformes Perquè no ens fotin el tren i El Ripollès Existeix per dema- nar que l’estació es mantingui ple- nament operativa tot l’any.
    [Show full text]
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Fires, Festes I Mercats Més Destacats D'osona
    Fires, festes i mercats més destacats d’Osona GENER • Manlleu: Badanadal • Sant Pere de Torelló: Fira de Sant Sebastià • Santa Eugènia de Berga: Festa del Tonis • Taradell: Festa de Sant Antoni Abat FEBRER • Centelles: Cau de bruixes i Mercat màgic • Perafita: 1r diumenge, Festes i Fires de la Candelera. • Torelló: Carnaval Terra Endins • Vic: Dijous Llarder MARÇ • Balenyà: Dilluns de Pasqua Florida, Fira de l'Aplec dels Ous (març o abril) • Muntanyola: Festa de l'arbre • Sant Bartomeu del Grau: Fira de Natura i Muntanya • Sant Julià de Vilatorta: caramelles del Roser • Santa Maria de Besora: Mercat medieval • Vic: Fira Slot Clàssic ABRIL • Roda de Ter: Fira de la Llavor • Santa Eulàlia de Riuprimer: Aplec de Sant Sebastià • Tona: Tona és Fira • Vic: Mercat del Ram i Làctium MAIG • Alpens: Fira del Jovent i trobada de forjadors. • Balenyà: Fira de la cervesa • L'Esquirol: Cabrerès BTT • Les Masies de Voltregà: Ruta de les Ermites (BTT) • Manlleu: Fira Circ • Olost: Fira de Santa Creu de Jutglar • Sant Julià de Vilatorta: Fira del Tupi • Tona: Festival Internacional de Màgia JUNY • Alpens: Cursa Tres Comarques • Centelles: Fira de la Ratafia • Tona: Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell • Vilanova de Sau: Fira d’Herbes Remeieres JULIOL • Manlleu: Llunes del Ter • Prats de Lluçanès: Fira de Sant Jaume • Roda de Ter: Fira del Pescador • Torelló: Festus: Festival d’Arts al Carrer. AGOST • Manlleu: Llunes del Ter i Festa del Serpent • Santa Eulàlia de Riuprimer: Festa del Segar i el Batre • Taradell: Festa del Toca-Sons. Mercat Medieval • Vic: Fira d'Antiguitats SETEMBRE • Calldetenes: Fira de la Mercè • Manlleu: Festa del Porc i la Cervesa • Sant Agustí de Lluçanès: Fira de l’Hostal del Vilar • Vic: Mercat de Música Viva OCTUBRE • Montesquiu: Fira de la Nou • Orís: Mercat de la Patata del Bufet • Sant Quirze de Besora: Fira del Tast del Bisaura • Santa Eulàlia de Riuprimer: Fira del Fredolic • Seva: Festa del Bolet • Tavèrnoles: Fira de Sant Galderic • Viladrau: Fira de la Castanya.
    [Show full text]
  • Fons Especial Mon Rural
    Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat..
    [Show full text]
  • Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia
    262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona).
    [Show full text]
  • Vols Comprar Aliments Ecològics a Osona?
    Vols comprar aliments ecològics a Osona? www.setmanabio.cat On comprar Bio a la comarca? Directament als 7 La cabra de la Vall d’en Ges CC PA I CEREALS Ramaders de cabrum productors i [email protected] 14 Farines Ylla 1878 elaboradors Farines i derivats 8 Embotits Salgot [email protected] Carn i embotits de porc ylla1878.com AVIRAM I OUS [email protected] 1 Granja La Riera salgot.com 15 Mas Bellpuig Pollastres, ous i conills Pa i derivats. Horta. [email protected] [email protected] DEL BOSC 2 Niu Verd 16 Mas Corcó VD Pollastres 9 Castanya de Viladrau VD CC Pa i derivats [email protected] Castanyes i derivats [email protected] niuverd.cat [email protected] 3 Tofaroques 10 Mel Llàgrimes del Ra VD CC VERDURES, HORTALISSES, Ous Mel [email protected] FRUITA I FRUITS SECS [email protected] tofaroques.blogspot.com melcasasas.com 17 El Circell VD Horta 4 Viubé VD CC VD CC [email protected] Pollastres 11 Sambucus elcircell.cat [email protected] Herbes per a infusions [email protected] viube.com sambucus.cat 18 Masia Escrigas VD CC Horta i ous BEGUDES [email protected] 5 Companyia Cervesera FORMATGES I LÀCTICS masiaescrigas.com del Montseny Cervesa 12 Formatgeria Betara 19 Mas Jalech [email protected] Formatges i derivats Horta cervesamontseny.cat [email protected] [email protected] betara.cat CARN I EMBOTITS 20 Horta Vila VD CC 6 Arblanch Alimentació 13 Formatges Mas el Garet Horta Embotits Formatges de cabra [email protected] [email protected] [email protected] arblanch.com maselgaret.cat
    [Show full text]
  • Guia Turística De Centelles
    Centelles És una vila amb un entorn immillorable i un magnífic patri- moni històric, artístic i cultural. Amb la Festa del Pi i el Cau de Bruixes, viureu les tradicions d’un poble inquiet, dinàmic i ple d’atractius. A Centelles, coneixereu un poble per viure i conviure, assaborireu una samfaina autòctona i embo- tits artesanals de qualitat. Cada diumenge us hi espera el mercat tradicional i un comerç proper amb les portes obertes. Seva Seva Tona Gurb Malla El Brull Taradell Viladrau Centelles Espinelves Folgueroles Calldetenes Muntanyola Aiguafreda Vilanova de Sau Vilanova St. Julià de Vilatorta St. St. Martí de Centelles St. Sta. Eugènia de Berga Sta. Balenyà - Els Hostalets Balenyà St. Sadurní d’Osormort Sadurní St. S. Eulàlia de Riuprimer S. Ajuntament Com arribar-hi Patrimoni històric Adreça k C-17 sortida de Centelles, en direcció a Vic La Sagrera c/ Nou, 19 k C-1413 de Sant Feliu de Codines La plaça Major La Sagrera és l’espai de 30 passes al voltant Telèfon Urbanitzada entre el 1514 i el 1549, on es va edificar la nova de l’Església de Santa Coloma documentat Empresa Sagalés: 938 810 375 k casa del baró i les dels seus dos germans. Presideix la plaça des de 1145. Va ser el punt de partida del Línia Barcelona-Vic / Línia Castellterçol-Vic / 932 312 756 creixement urbanístic de Centelles realitzat Codi postal el Palau dels Comtes, construït a mitjans del segle XVI i pels barons el segle XVI. Una passejada per 08540 reconstruït el segle XIX. La façana principal conserva l’escut k Renfe: Línia Barcelona-Puigcerdà dels Comtes de Centelles.
    [Show full text]
  • Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
    Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).
    [Show full text]
  • VIC+ OSONA Guía Del Visitante >> Español
    VIC + OSONA Guía del Visitante >> Español www.victurisme.cat vic_turisme vic.turismeres vic_turisme Anunci.indd 2 10/4/19 11:25 Vic. Guia del Visitante 2 / 3 Edición: Ayuntamiento de Vic VIC Año: 2019 - 2020 Redacción: Oficina de Turismo de Vic QUÉ SE PUEDE VISITAR 4 - 11 Diseño y maquetación: GS-crea.com Fotografías: Ivan Raga, Toni Anguera, Miquel Coll, Oriol Molas, Guillem Sol- QUÉ SE PUEDE HACER 12 - 23 / 33 - 35 devila, Eulàlia Grau (Archivo obispado de Vic), Archivo Ayuntamient o de Vic, Archivo Oficina de Turismo de Vic, MAPA DEL CENTRO DE LA CIUDAD 24 - 25 Archivo Museo Episcopal de Vic, Archivo Osona Turismo. Depósito Legal: DL B 20289-2018 DÓNDE SE PUEDE COMER 26 - 32 DÓNDE SE PUEDE COMPRAR 36 - 37 DÓNDE SE PUEDE DORMIR 38 - 39 LA COMARCA DE OSONA 42 - 47 Oficina de Turismo. Plaça del Pes (edificio ayuntamiento). Tel. 93 886 20 91 N - 41º 55’ 47” CÓMO LLEGAR E - 2º 15’ 18” Por carretera: www.victurisme.cat C17 ( Puigcerdà-Barcelona) Eje transversal C-25 ( Gerona- Lérida), enllaza con la autopista Ap-7 dirección a Francia C-37 Eje Vic-Olot. En Tren (R3): Desde Barcelona dirección Vic, Ripoll, Puigcerdà, La Tour de Carol DIRECCIONES DE INTERÉS Desde la Tour de Carol dirección Vic - L’Hospitalet Ayuntamiento de Vic. En autobús: Pl. Major, 1. Tel. 93 886 21 00 Sagalés: desde Barcelona, C/Casp-Pau Clarís (Plaza Catalunya) (directo) Consejo Comarcal de Osona. Teisa: servicio desde Olot - Vic C/ Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5. Eixbus: Lérida - Gerona Tel. 93 883 22 12 Guardia Urbana.
    [Show full text]
  • Expediente De La Indicación Geográfica Protegida Salchichón De Vic-Llonganissa De Vic A) Nombre Del Producto
    MINISTERIO DE AGRICULTURA, PESCA Y ALIMENTACIÓN DIRECCIÓN GENERAL DE ALIMENTACIÓN Subdirección General de Denominaciones de Calidad EXPEDIENTE DE LA INDICACIÓN GEOGRÁFICA PROTEGIDA SALCHICHÓN DE VIC-LLONGANISSA DE VIC A) NOMBRE DEL PRODUCTO INDICACIÓN GEOGRÁFICA PROTEGIDA "Salchichón de Vic"-"Llonganissa de Vic". Se solicita el registro para el nombre en catalán y castellano. B) DESCRIPCIÓN DEL PRODUCTO El "Salchichón de Vic" - "Llonganissa de Vic" es un embutido tradicional de Catalunya elaborado con carne magra de cerdo (piema.espalda y magros de primera), sal y pimienta como únicos condimentos, sometida a picado, maceración, embutido y posterior curación. Pertenece al grupo de los embutidos crudos/curados. Su elaboración tiene lugar en la Plana de Vic que incluye los municipios que se relacionan en el apartado C) Características Todos los salchichones amparados por esta Indicación Geográfica son de categoría Extra, de acuerdo con la Norma de Calidad para productos cárnicos embutidos crudos-curados (Orden 7 de febrero de 1980; BOE, núm. 70, de marzo de 1980) y se ajustan a las siguientes características: - Perfecto ligado de toda la masa embutida. - Tripa natural culana o rizada. - Fácil desprendimiento de la tripa del conjunto de la masa cárnica. - Distribución regular de los componentes dentro de la masa cárnica. - Corte de color característico, con el tocino visible a dados y la pimienta en grano. - Olor y gusto característico y agradable que le proporciona el proceso de curado y las especias. - Forma cilindrica más o menos regular. - Consistencia firme y compacta al tacto . - Presentación en vela de longitudes variables - Aspecto exterior rugoso con la tripa bien adherida a la masa.
    [Show full text]
  • 3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA La Vall De
    3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA La vall de Sau- Collsacabra està situada entre l’altiplà de Collsacabra i el massís de les Guilleries que formen part de la comarca d’Osona. El Ter el travessa i en part origina uns característics roquissars formats per les serres de Tavertet, Rupit i el Far. El marge nord del riu, al seu pas per la vall de Sau, està delimitat pel Collsacabra on es troben Rupit i Pruit, Tavertet i l’Esquirol-Santa Maria de Corcó. En aquesta zona el paisatge està retallat per sortints calcaris aguts de forma tabular. Els relleus culminants de l’altiplà són les plataformes de Cabrera (1.306 m), Aiats (306 m) i el Sitjar (1.121 m). Tot això enllaça suaument amb la plana de Vic a l’oest, la plana d’en Bas a l’est i les Guilleries al sud. Figura 3.1- Localització de l’embassament de Sau. En l’altre marge del riu, el massís de les Guilleries ofereix, en contraposició, formes més suaus que el Collsacabra. És una zona de muntanyes granítiques que enllaça amb el Montseny, on predominen els volums arrodonits. En aquesta banda hi ha Folgueroles, Vilanova de Sau i Tavèrnoles. Les altituds més grans corresponen a Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.444 m), Faig Verd (1.182 m) i Sant Miquel de Solterra (1.204 m). A la conca del Ter hi ha l’embassament de Sau, al peu dels cingles de Tavertet, d’una banda, i la Vall de Sau de l’altra. El pantà de Sau, que arriba a Roda de Ter, té 17 Km de llargada i una amplada variable, que en alguns punts supera els 3 Km (Fig.
    [Show full text]