Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia 262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona). They were a cotton yarn fac- oral, patrimoni immaterial tories which, following the trail of rural suggest an industrial reach beyond the Palabras clave: cuenca del Ter, colonia Barcelona area (Nadal, 1975: 198). industry, were established upstream industrial, fábricas de Gallifa, memoria oral, These are areas which, apart from the and remained in operation for almost patrimonio inmaterial Maresme, Baix Llobregat, Garraf and a hundred years, from the end of the Barcelonès areas, are not located on 19th century up until the last decade the Catalan coast, but in the so-called of the 20th century. The study is not “interior” or “hinterland” of Cata- limited to creating an inventory of the lonia. They include counties such as entire heritage that can be drawn from Anoia, Vallès Occidental, Bages, Alt these factories, rather it aims to give Penedès and Osona. In recent years, this heritage a wider dimension and to several studies and initiatives have been delve deeper into the historical reality it published with the aim of highlight- holds. In any case, it represents a micro- The article is about the Gallifa factories L’article gira entorn del model de fàbrica El artículo gira alrededor del modelo located in Les Masies de Voltregà and i colònia que presenten les fàbriques de de fábrica y colonia que presentan las the model of factory and industrial colony Gallifa de les Masies de Voltregà, així fábricas de Gallifa de Les Masies de Vol- they assume, as well as their role in the in- com del seu paper en el procés d’indus- tregà así como de su participación en el dustrialisation process of the Voltreganès trialització de l’àrea del Voltreganès. Per proceso de industrialización del área del area (Catalonia). The article explains the això es plantegen els vincles d’aques- Voltreganès. En este sentido, se plantean links these factories had with the area’s tes fàbriques amb el passat tèxtil del los vínculos de estas fábricas con el pa- textile past, their relationship with the territori, la seva relació amb els recursos sado textil del territorio, su relación con area’s resources, the morphology of the de l’entorn, la morfologia de colònia que los recursos del entorno, la morfología industrial colony they make up and how desenvolupen i la seva incidència en les de colonia que desarrollan y su inciden- they have affected the new ways of life noves formes de vida i en les transforma- cia en las nuevas formes de vida y en las and the socio-economic transformations cions socioeconòmiques de l’àrea en la transformaciones socioeconómicas del of the area in which they are located. qual s’inscriuen. área en la cual se inscriben. The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony RESEARCH 263 view of the national and continental fer from the most accepted models. shop known as Can Rovira and much phenomenon of industrialisation. The After all, trying to understand what earlier as Can Borra. However, the two reduction of the study scope, focusing type of factory-colony we are talking storage warehouses, the gatehouse and on the specific case of a textile factory, about means addressing the ways in the housing of a manager and of a lock- allows for a more in-depth look at which human activities on the land smith are still standing today – albeit everything that is developed around have adapted and developed and what in a somewhat advanced state of dete- it, the dynamics that develop and the ways of living derive from this process. rioration. Apart from all these spaces, impact all this has on peoples’ way of This is why it is necessary to raise issues the Gallifa factories also had a block life. The purpose of this approach is to such as resources, industrial origin and which housed the director of the la highlight what similarities and differ- socio-economic structures that are Vella factory and a house in the style ences exist between this specific case developed around these factories in of the usual master’s home, although and the more generic and “Catalan” question. it was never occupied by this person, statements regarding industrialisation, rather by the director of the la Nova fac- thus seeking to offer a more dynamic Heritage, sources tory. All of them were buildings next to view of this period of our history. and methodology the factories and, consequently, erected On 22 April 2014, the partial demo- right on the banks of the Ter, two kilo- When we talk about rural industrialisa- lition of the Gallifa factories began metres from the town of Sant Hipòlit tion – particularly understood in terms due to the bad state the architectural de Voltregà. The only architectural of the exploitation of the Ter and Llo- complex had been in for a long time. element that is still in good condition bregat rivers – the paradigmatic model The intervention affected the factories and still performs its original function for industrial colonies – developed, that had been the two most important is the three blocks of housing that were planned and autonomous – is often manufacturing sites and which housed built for the workers in these factories placed at the centre of the whole expla- virtually the whole production process. during the 1950s: the so-called Sant nation. This ignores the presence of These two buildings were given the Salvador Group. factories which, despite being located name la Nova – located in the north in the same river basins, adopted the of the complex – and la Vella1 – in the It is obvious, therefore, that when we factory system or urban factory model. It south –, and the Gallifa factories were talk about the Gallifa factories, we are also eludes to the existence of industrial always made up of two factories which faced with a case where much of the experiences that present other forms of were independent but had a particular architectural heritage is on the verge of development and organisation of the form of coexistence and operation. The disappearing. Disappearing at a similar industrial colony model. Besides being demolition also partially affected the rate is the so-called intangible herit- a few cotton yarn factories, the Gallifa space that for many years had been age, which in this case is essentially the factories gave rise to various residential occupied by the small weaving work- direct testimonies of the life of these spaces for their employees. In a way, factories: former workers as well as this brings the case of these factories closer to the category of industrial colony. However, the final form that they acquired, the organisation system they developed, as well as the reasons that impelled this development show a rather specific case of factory construc- tion. Gallifa is very far from examples such as the industrial colonies of Güell (Baix Llobregat), Ametlla de Merola (Berguedà) or Borgonyà (Osona), but in the long run this allows us to ques- tion whether Gallifa is an exception or whether it is consistent with other cases of the river Ter in Osona. Without try- ing to establish new models, the case of Gallifa highlights the existence of other Current appearance of a part of the Gallifa factories (2014). manufacturing arrangements that dif- MARINA CIRERA. PHOTOGRAPHIC COLLECTION OF THE MUSEU DEL TER 264 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 people with other significant links to factories remain untraceable and/or a supporting role. However, the in- Gallifa. Living memory is a unique have been lost. In this sense, the docu- depth study of the case of the Osona source of information about ways of mentation provided by the Mercantile region and in particular the Plain of Vic life and everyday life that is often left Registry and the Property Registry is shows that as early as 1831 there was out of documentary records. In addi- essential, as are different documents an important industrial concentration tion, in many cases it is through these obtained with statistical information in the region (Albareda, 1981: 54).
Recommended publications
  • Tasta El Vallès
    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
    [Show full text]
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • Serveis Socials D'osona
    SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís.
    [Show full text]
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona
    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Fons Especial Mon Rural
    Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat..
    [Show full text]
  • Les Muntanyes Del Nostre
    les muntanyes del nostre per David M. Aloy i M*. Mercè Lleonart d'Aloy e n to rn _________ Dibuix d'Agusti Masvidal EL PUIG DE LA CREU, EL FARELL i GALLIFA Sense que constitueixin pròpiament cobrir un megàlit que fou batejat corn a Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà. una unitat orogràfica, ja que solament es dòlmen de la font d'En Fargas, per tal poden considerar com a més afins els dos com era a prop d'aquest indret. LA SERRA DE GALLIFA.- Es la més primers massissos, i encara amb reser­ El recorregut més complet seria dones, septentrional del conjunt, la carretera ves, tractarem avui d'aquestes serres de de Castellar al puig de la Creu, castell de entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de l'entom sabadellenc, amb la brevetât Guanta, font d'En Fargas i Sentmenat. Codines transcorre al peu de la serra- amb què escau de fer-ho en aquesta pu- Itinerari apropiat corn a matinal. lada-cinglera, que es pot atenyer també blicaciô que no és d'excursionisme, i te- des del coll de Poses (limit del Vallès i nint en compte que tots aquests llocs EL FARELL O PIC DEL VENT.- Es la Moianés), per la serra de Berenguer. La Gallifa, Guanta, el Pareil, Puig de la serra central de la "trilogia muntanyen- cinglera de Callida en realitat és l'extrem Creu- són indrets amb més contingut ca" d'avui i, junt amb Sant Sebastià de sud d'una serra que, per les Pujades i poètic que geogràfic. Montmajor constitueix la part més inté­ Sant Juliá d'Uixols s'origina al turó de ressant del conjunt.
    [Show full text]
  • The Path Step by Step
    PR-C 9 GR-5 runs close to Caldes that meets Canet de Mar and Sitges by the inside line. PR-C9 is a short trail that meets Caldes with this GR-5 at Santa Maria del Grau Chapel. From Serra Llisa we can be astonished at the wonderful panorama or stop us at Sant Sebastià de Montmajor. Santa Maria del Grau hermitage lenght: 14,2 Km duration: 3 h 52 min elevation gain uphill: 704 m elevation gain downhill: 481 m circular route: NO elevation max: 700 m elevation min: 192 m info difficulty: **** (moderate) PR-C 9 01 http://en.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1372937 Aparcament estació de bus: 41o 628946’ 2,166163’’ Aparcament zona esportiva: 41o 63677’ 2,157995’’ Sant Miquel de l’Arn: 41o 631075’ 2,157995’’ Camí de la Torre Roja: 41o 635333’ 2,1406’’ Collet del català: 41o 6373’ 2,133033’’ Alzina de les Tuies: 41o 643897’ 2,122938’’ Serra Llisa: 41o 647764’ 2,120139’’ Obaga del Farell: 41o 655946’ 2,124786’’ Desviament: 41o 660465’ 2,11847’’ Torre del rellotge: 41o 663638’ 2,117141’’ Pont de la riera: 41o 674589’ 2,134101’’ Gorg de les Elies: 41o 676077’ 2,132983’’ o POINTS OF INTEREST Santa Maria del Grau : 41 678463’ 2,129019’’ PR-C 9 02 km altitude description partial total 0,00 205 Font del Lleó Square is the starting point of this path; take 00:00 00:00 Pont Street, behind Broquetas Hotel Spa. Historical note plaça de la font del lleó The name of this square is due to the fountain, built up in 1581 and renewed in 1822 and in 1927, nineteenth-century style.
    [Show full text]
  • Descubrir El Vallès Occidental
    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
    [Show full text]
  • Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
    Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).
    [Show full text]