les muntanyes del nostre

per David M. Aloy i M*. Mercè Lleonart d'Aloy e n to rn ______Dibuix d'Agusti Masvidal

EL PUIG DE LA CREU, EL FARELL i GALLIFA

Sense que constitueixin pròpiament cobrir un megàlit que fou batejat corn a Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà. una unitat orogràfica, ja que solament es dòlmen de la font d'En Fargas, per tal poden considerar com a més afins els dos com era a prop d'aquest indret. LA SERRA DE GALLIFA.- Es la més primers massissos, i encara amb reser­ El recorregut més complet seria dones, septentrional del conjunt, la carretera ves, tractarem avui d'aquestes serres de de Castellar al puig de la Creu, castell de entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de l'entom sabadellenc, amb la brevetât Guanta, font d'En Fargas i . Codines transcorre al peu de la serra- amb què escau de fer-ho en aquesta pu- Itinerari apropiat corn a matinal. lada-cinglera, que es pot atenyer també blicaciô que no és d'excursionisme, i te- des del coll de Poses (limit del Vallès i nint en compte que tots aquests llocs EL FARELL O PIC DEL VENT.- Es la Moianés), per la serra de Berenguer. La Gallifa, Guanta, el Pareil, Puig de la serra central de la "trilogia muntanyen- cinglera de Callida en realitat és l'extrem Creu- són indrets amb més contingut ca" d'avui i, junt amb Sant Sebastià de sud d'una serra que, per les Pujades i poètic que geogràfic. constitueix la part més inté­ Sant Juliá d'Uixols s'origina al turó de ressant del conjunt. Rosanes, damunt de Castellterçol, men­ EL PUIG DE LA CREU.- Es el dm més La també llegendària muntanya del tre que la serra de Berenguer (819-815 m) proper que, tal com diu la llegenda, fou Pareil (2), s'aixeca entre Castellar, Sent­ n'és un branc parai.lei secundan. lloc on anà a morir el drac de Sant menat, Caldes i . Cim de Sant Sadurni de Gallifa Llorenç després de l'escomesa que li pro­ Els seus vessants, abans poblats de bosc, (951m). La panoràmica supera amb dui el brau guerrer català (vegeu el avui són repobláis... amb urbanitza- escreix la que ofereixen els altres punts QUADERN, n° 6). A la guia del Centre cions, i una carretera apta ais turismes esmentats, ja que l'alçada és també Excursionista de Terrasa (1), es llegeix mena fins a un establiment hoteler superior. Al seu peu es troba el vilatge que al dm havia una mena de pedris per (antiga casa del Pareil), a poca distáncia de Gallifa, on el ceramista Llorenç asseure's, que hom atribuía a restes de del cim. Artigas té el seu taller d'art, i mossèn l'ossamenta de la fera. Una creu monumental corona aquesta Dalmau, la seva parrôquia burnii i soli­ L'església romànica del dm (664 m) i talaia (789 m.) que es pot assolir a peu, tària. l'hostalatge pertanyen al municipi de des de la regió de Catafau, per les roques Castellar del Vallès, i són també terme- dites de la Jofresa (els Tres Pins) i la Els tres massissos, el Pareil, puig de la nals amb el de Sentmenat. Avui es pot carena occidental del massis. Aquest iti­ Creu i Sant Sadurni de Gallifa, tenen pujar cômodament en cotxe per la pista nerari es pot ampliar si l'iniciem a Sant una semblança entre élis, per tal com de can , per bé que els Feliu del Racó i seguim pel puig Capsut, pertanyen a la mateixa latitud i gaudei- aficionats a caminar segueixen emprant per devallar després directament a Sent­ xen d'un mateix clima mediterrani. Per el carni veil de solana, que puja directe menat, per Sant Martí del Rovinyó, el aixô la vegetació, la flora i també la de Castellar en uns tres quarts. gorg d'en Pélags i Sant Miquel dels fauna es pot considerar la mateixa, amb Ja en el dm que és un esplèndid mira­ Arços. El temps esmerçat en aquest lleugeres diferèneies entre la més meri­ dor acançat damunt el Vallès Occiden­ recorregut (St. Feliu del Racó-Catafau El dional (puig de la Creu)i la situada més tal, es pot carenejar al nord cap a Cata- Farell-Sentmenat) serà d'unes cinc bores al nord (Gallifa). fau (o Cadafalc) i, per can Montner, de marxa. El conjunt conegut corn a cingles de enllaçar amb la regió de Gallifa, en una De l'itinerari anterior, mereix capitol a Berti, a la riba esquerra del petit riu caminada no massa llarga i amb pocs part el llogaret ja esmentat de Sant Tenes, pertany al Vallès oriental (3), desni veils. Sebastià de Montmajor, amb la notable com el . Una altra opció de tant o més interés, església romànica i les pintures interiors Potser es podrien incloure dins aquest és davallar a la comarcada de Guanta^ del sabadellenc Vila Arrufat. context de serres dels voltants sabade- amb el seu castell, el gorg, el sait i les Com a complement una mica més llencs. Com també bo podriem fer, fins a coves del Comte. Aquest itinerari permet allunyat, podem esmentar l'itinerari de cert punt, amb les serres presidides pel també apropar-se a la serra Llisa del Sant Feliu de Codines al castell i ermita santuari de Sant Salvador de les Espases Pareil, per enllaçar-hi. Al vessant de de Montbui (noves urbanitzacions a- (4), per bé que siguin emmarcades dins Sentmenat no fa gaires anys es va des- vuil), tot complétant el trajéete cap a la comarca del Baix Llobregat.

COL. LABORA ^ 2 D c/m u /i/ D e /p s n e e u