Les Muntanyes Del Nostre
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
les muntanyes del nostre per David M. Aloy i M*. Mercè Lleonart d'Aloy e n to rn _________ Dibuix d'Agusti Masvidal EL PUIG DE LA CREU, EL FARELL i GALLIFA Sense que constitueixin pròpiament cobrir un megàlit que fou batejat corn a Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà. una unitat orogràfica, ja que solament es dòlmen de la font d'En Fargas, per tal poden considerar com a més afins els dos com era a prop d'aquest indret. LA SERRA DE GALLIFA.- Es la més primers massissos, i encara amb reser El recorregut més complet seria dones, septentrional del conjunt, la carretera ves, tractarem avui d'aquestes serres de de Castellar al puig de la Creu, castell de entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de l'entom sabadellenc, amb la brevetât Guanta, font d'En Fargas i Sentmenat. Codines transcorre al peu de la serra- amb què escau de fer-ho en aquesta pu- Itinerari apropiat corn a matinal. lada-cinglera, que es pot atenyer també blicaciô que no és d'excursionisme, i te- des del coll de Poses (limit del Vallès i nint en compte que tots aquests llocs EL FARELL O PIC DEL VENT.- Es la Moianés), per la serra de Berenguer. La Gallifa, Guanta, el Pareil, Puig de la serra central de la "trilogia muntanyen- cinglera de Callida en realitat és l'extrem Creu- són indrets amb més contingut ca" d'avui i, junt amb Sant Sebastià de sud d'una serra que, per les Pujades i poètic que geogràfic. Montmajor constitueix la part més inté Sant Juliá d'Uixols s'origina al turó de ressant del conjunt. Rosanes, damunt de Castellterçol, men EL PUIG DE LA CREU.- Es el dm més La també llegendària muntanya del tre que la serra de Berenguer (819-815 m) proper que, tal com diu la llegenda, fou Pareil (2), s'aixeca entre Castellar, Sent n'és un branc parai.lei secundan. lloc on anà a morir el drac de Sant menat, Caldes i Sant Feliu de Codines. Cim de Sant Sadurni de Gallifa Llorenç després de l'escomesa que li pro Els seus vessants, abans poblats de bosc, (951m). La panoràmica supera amb dui el brau guerrer català (vegeu el avui són repobláis... amb urbanitza- escreix la que ofereixen els altres punts QUADERN, n° 6). A la guia del Centre cions, i una carretera apta ais turismes esmentats, ja que l'alçada és també Excursionista de Terrasa (1), es llegeix mena fins a un establiment hoteler superior. Al seu peu es troba el vilatge que al dm havia una mena de pedris per (antiga casa del Pareil), a poca distáncia de Gallifa, on el ceramista Llorenç asseure's, que hom atribuía a restes de del cim. Artigas té el seu taller d'art, i mossèn l'ossamenta de la fera. Una creu monumental corona aquesta Dalmau, la seva parrôquia burnii i soli L'església romànica del dm (664 m) i talaia (789 m.) que es pot assolir a peu, tària. l'hostalatge pertanyen al municipi de des de la regió de Catafau, per les roques Castellar del Vallès, i són també terme- dites de la Jofresa (els Tres Pins) i la Els tres massissos, el Pareil, puig de la nals amb el de Sentmenat. Avui es pot carena occidental del massis. Aquest iti Creu i Sant Sadurni de Gallifa, tenen pujar cômodament en cotxe per la pista nerari es pot ampliar si l'iniciem a Sant una semblança entre élis, per tal com de can Canyelles, per bé que els Feliu del Racó i seguim pel puig Capsut, pertanyen a la mateixa latitud i gaudei- aficionats a caminar segueixen emprant per devallar després directament a Sent xen d'un mateix clima mediterrani. Per el carni veil de solana, que puja directe menat, per Sant Martí del Rovinyó, el aixô la vegetació, la flora i també la de Castellar en uns tres quarts. gorg d'en Pélags i Sant Miquel dels fauna es pot considerar la mateixa, amb Ja en el dm que és un esplèndid mira Arços. El temps esmerçat en aquest lleugeres diferèneies entre la més meri dor acançat damunt el Vallès Occiden recorregut (St. Feliu del Racó-Catafau El dional (puig de la Creu)i la situada més tal, es pot carenejar al nord cap a Cata- Farell-Sentmenat) serà d'unes cinc bores al nord (Gallifa). fau (o Cadafalc) i, per can Montner, de marxa. El conjunt conegut corn a cingles de enllaçar amb la regió de Gallifa, en una De l'itinerari anterior, mereix capitol a Berti, a la riba esquerra del petit riu caminada no massa llarga i amb pocs part el llogaret ja esmentat de Sant Tenes, pertany al Vallès oriental (3), desni veils. Sebastià de Montmajor, amb la notable com el Montseny. Una altra opció de tant o més interés, església romànica i les pintures interiors Potser es podrien incloure dins aquest és davallar a la comarcada de Guanta^ del sabadellenc Vila Arrufat. context de serres dels voltants sabade- amb el seu castell, el gorg, el sait i les Com a complement una mica més llencs. Com també bo podriem fer, fins a coves del Comte. Aquest itinerari permet allunyat, podem esmentar l'itinerari de cert punt, amb les serres presidides pel també apropar-se a la serra Llisa del Sant Feliu de Codines al castell i ermita santuari de Sant Salvador de les Espases Pareil, per enllaçar-hi. Al vessant de de Montbui (noves urbanitzacions a- (4), per bé que siguin emmarcades dins Sentmenat no fa gaires anys es va des- vuil), tot complétant el trajéete cap a la comarca del Baix Llobregat. COL. LABORA ^ 2 D c/m u /i/ D e /p s n e e u.