Del, Cenfre Excvrsionisia
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
ARXIV DESIVD DEL, CENFRE EXCVRSIONISIA DE TERRASSA SUMARI TEXT: CIENCIES NATURALS Enfonzament del Vallés (començament), J. E. EXCURSIONISME Excursió a les Escletxes de Papiol, X. SECCIÓ OFICIAL Sessió Inaugural del curs 1914-15 FOLRLORE CATALA Mars, Cels Gomis. CRÓNICA Excursió a Mataró i Argentona. -—Inauguració d'una llanterna de projeccions.— Excursió geológica i arqueológica a Cadafalch i Gallifa. —Excursió a Can Nicolau de Dalt i Can Amatller. GRAVATS: Sant Llorenç del Munt, Les Castellasses, clixé Galitzia.—Cros d'Argentona, Torre Garí,—Mataró, Finestral gotic, clixés P. Gorina. ANY IV .e JENER-MARÇ 1915 NÚM. XIX CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA 59 ARXIU D'ESTUDIS DEL 58 es troven p e l nort, a La Garriga, al Monfrodón, a Matadepera, a can Amat, a c a n Font de G a y à , a la Borrumbina, a la estació de Olesa, a La Puda i a Collbató, i p e r mitjorn, a M o n t c a d a , a la s e - NATURALS r r a l a d a del T i b i d a b o , al Puig Pedrós, al Papiol i a M a r t o r e l l , amb CIENCIES la particularitat en a l g u n s llocs, de que mentres l e s d e l nort s'incli- n e n a mitjorn, com a La Garriga, les de mitjorn s'inclinen al nort, T DEL VALLÉS com a M o n t c a d a . ENFONZAMEN Aixó a p e n s a r que l e s licorelles d e l nort, per d e s s o t a dels te- I rrenys miocénics del Vallés. estàn en comunicació per medi d'un sinclinal, amb l e s llicorelles de mitjorn. D ' a i x ó pot resultar que les Vals u n a ali y ji e n c i s a d o r a comarca d e l llicorelles de la Garriga s i g u i n continuació de les de M o n t c a d a : les Aquesta riallera ie atalunya, que'l Dm productives de nostra C d e l Montrodón i Matadepera de les del T i b i d a b o : les de l e s P e d r i t - pobladesi Es, dema un verger, l la f e b r o s a a de les de P a - 'ligent ha trastormat en xes de les del Puig Pedrós, l e s de la estació d'Oles tel llunyanes da $ la i benestar, en époques La Puda i Esparraguera de les de Martorell. en empori de r i q u e s a e xa piol, i les de tacjaéa dE ua n en lloc de formar u n a vall Si aixís f o s , com es p r o b a b l e , tant les unes c o m les altres, po- del p l a n e t a , s ' e x t e n í a a any. P Es com alterós planell que d r i e n considerar-se com les extremitats visibles d'un antic planell de avui, s'alçava i grans i no'ns haguessen revelat avui se trova soterrat al centre d e l c o s t a t s . Siíls estudis geológics liicorelles de la e r a primaria, que la escorça de la t e r r a , ltres temps ha sofert Vallés, i recobert pels sediments miocénics, pliocénics i quaternaris vulsions q u e en a aquella afir- experimentat s o n relleu, sala ns transformacions que ha Dr t e a d'aquesta comarca. ( 1 ) gra s una ficció de la e ú n disbarat o quan meny Totes aquestes presumpcions s o n molt raonables: i si p o d é m re- mació e n s semblaría m e s escrupu- a. I no o b s t a n t , la observació a les mateixes conclu- tada fantasia d'un poet f e r m a r - l e s amb a l t r e s fets q u e ' n s condueixin rmeten arriivvar a la demostració lógiclógi raonament, ensS pe s i o n s , podrém considerar-les c o m a proves decissives. losa i'l m éés s m a i x í s ho a ni é m a quest fet induptable, co que aquest m é s clara ii concloenta d'a Continuant, d o n c s , nostra investigació, observarém marc de llicorelles dintre del qual està encaixonate l V a l l é s : ofereix veure. tants, com desde Sant dels cims de n o s t r e s vol encara una a l t r a particularitat ben digne de t e n i r - s e en compte,i es Si desd'algun ade c s es ntemplém la gran iondal c o m rodejat de roques secundaries. En Llorenç, p e r exemple, co m que p e r la part de fora e s t à cordilleres parale r a e encaixonada entre d u g u e s efecte: al nort, en contacte casi sempre amb les llicorelles o amb el Panadés, vall, potser a a compte ae la formació d ' a q u e s t a granit, hi s e g u e i x una faixa de roques triàssiques composta d ' a r e n i s - de d o n a r - n o s dans Es q u e es deguda a u n gran acudir-sens la idea de el posició q u e no bas dd o passaria d ' u n a su (1) Una cosa molt semblanta passa al nort de n o s t r a comarca, d o n c s q u e les terrer, pero aixó n I Es cercar-ne l e s p r o v e s , llicorelles, q u e desapareixen a la P l a n a de Vich i al Moyanés, tornen a sortir a l s tenir-ne la plena seguretat. p a l tal e s t u d i .' Pirineus, aont formen una ample faixa q u e potser per d e s s o t a d e l s dipósits e o c é n i c s aném a fer en a q u e s t dis c a p aquesta er no es comuniqui amb la faixa de piçarres del nort del Vallés. Res tindría d'estrany hagi dembm de cap a dEq u i observa , ven quetant les licorelles d e l s Pirineus, com les d e l nort del Vallés, c o m les d e l Tibi- ques q u e la e n v o l t e n , haurà fixat en la c l a s s e de ro di dabo, en son p r i n c i p i formessen un sol i extensíssim dipósit d ' a r g i l e s al fons d'un arcable,i es si ia una particularitat molt rem mateix mar, ja q u e a la e r a primaria'ls mars casi ho c o b r i e n tot, no existint a l e s h o - s o r p r e s a , p e r u n a amp a reia p e l nort com per mitjorn, res aquí grans continents, sino illes de molta llargada, cenyida tant ques ( llicorelles. En e f e c t e , a çarres, o m e s ben dit, de 60 ARXIU D'ESTUDIS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA 61 ca roja O pedra esmoladora, calisses del muschelRalR i arenisques ques, al revés d'avui. Per a que aixís hagi cambiat lo relleu, ha sigut rojes i calisses del Reuper. Es lo que s'observa a Aigafreda, a Caste- precís que les llicorelles s'hagin enfonzat: veusaquí una de les raóns llar del Vallés, als Rossos detràs del Montrodón, a can Candi de més convincentes per a afirmar l'enfonzament de la comarca del Matadepera, a la Font del Molinot en terme de Viladecaballs, al Vallés. canal i montanyes de can Margarit, al Pont Gran d'Olesa, al Puig- I ventós, a La Puda, al Cairat i a Collbató. Per mitjorn passa lo ma- teix, sols que hi ha molts claps enfonzats al Mediterrani: los restos Si per lo que acabém d'exposar es veu ben clar que a principis d'aquesta formació secundaria, o siga alguns pisos del triàssic, es de la era secundaria nostre terrer estava molt mes enlaire que avui iroven entre Montgat i Badalona, a Vallcarca, a Sant Andreu de la día, aném a veure ara a quin nivell se trovaven los terrenys del Va- Barca, al Brugués i a Aramprunyà etz. (1) llés a principis de la era terciaria. Per a averiguar-ho, continuém Aquesta faixa de roques secundaries que envolta a les llicorelles nostres investigacions al entorn d'aquesta comarca. per l'exterior, podriem comparar-la amb un vestit vermell que portés Pel nort i per ponent del Vallés, passades les roques triàssiques, com adorno dos franges blanques paraleles: lo vestit vermell seríen i en contacte amb elles, s'hi troven los terrenys eocénics i oligocé- les arenisques roiges triàssiques o pedra esmoladora, i les dos iran- nics que formen la més alta cordillera que tanca nostre horitzó. Los ges blanques, les calisses del muschelRalt i del Reuper.