ARXIV DESIVD DEL, CENFRE EXCVRSIONISIA

DE

SUMARI TEXT: CIENCIES NATURALS Enfonzament del Vallés (començament), J. E. EXCURSIONISME Excursió a les Escletxes de Papiol, X. SECCIÓ OFICIAL Sessió Inaugural del curs 1914-15 FOLRLORE CATALA Mars, Cels Gomis. CRÓNICA Excursió a Mataró i . -—Inauguració d'una llanterna de projeccions.— Excursió geológica i arqueológica a Cadafalch i Gallifa. —Excursió a Can Nicolau de Dalt i Can Amatller. GRAVATS: Sant Llorenç del Munt, Les Castellasses, clixé Galitzia.—Cros d'Argentona, Torre Garí,—Mataró, Finestral gotic, clixés P. Gorina. ANY IV .e JENER-MARÇ 1915 NÚM. XIX

CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA STUDIS DEL 59 58 ARXIU D'E es troven p e l nort, a , al Monfrodón, a , a can Amat, a c a n Font de G a y à , a la Borrumbina, a la estació de Olesa, a La Puda i a Collbató, i p e r mitjorn, a M o n t c a d a , a la s e - CIENCIES NATURALS r r a l a d a del T i b i d a b o , al Puig Pedrós, al Papiol i a M a r t o r e l l , amb la p a r t i c u l a r i t a t en a l g u n s llocs, de que mentres l e s d e l nort s'incli- n e n a mitjorn, com a La Garriga, les de mitjorn s'inclinen al nort, ENFONZAMENT DEL VALLÉS com a M o n t c a d a . Aixó a p e n s a r que l e s licorelles d e l nort, per d e s s o t a dels te- I rrenys miocénics del Vallés. estàn en c o m u n i c a c i ó per medi d'un d e l Vals u n a ali y sinclinal, amb l e s l l i c o r e l l e s de mitjorn. D ' a i x ó pot resultar que les Aquesta riallera ji e n c i s a d o r a comarca unya, que'l Dmie l l i c o r e l l e s de la Garriga s i g u i n continuació de les de M o n t c a d a : les pobladesi productives de nostra Catal la f e b r o s a Es, dema d e l Montrodón i Matadepera de les del T i b i d a b o : les de l e s P e d r i t - tel'ligent ha trastormat en un verger, l llunyanes da $ la xes de les del Puig Pedrós, l e s de la estació d'Olesa de les de P a - en empori de r i q u e s a i benestar, en époques tacjaéa dE ua ne xa piol, i les de La Puda i Esparraguera de les de . del p l a n e t a , en lloc de formar u n a vall a any. P Es Si aixís f o s , com es p r o b a b l e , tant les unes c o m les altres, po- avui, s'alçava com alterós planell que s ' e x t e n í a revelat i grans i d r i e n c o n s i d e r a r - s e com les e x t r e m i t a t s visibles d'un antic planell de c o s t a t s . Siíls estudis geológics no'ns haguessen la escorça de la t e r r a , liicorelles de la e r a primaria, que avui se trova soterrat al centre d e l vulsions q u e en altres temps ha sofert relleu, aquella afir- Vallés, i recobert pels sediments miocénics, pliocénics i quaternaris grans transformacions que ha experimentat s o n Dr t e a sala s una ficció de la e d'aquesta comarca. ( 1 ) mació e n s semblaría ú n disbarat o quan meny la observació m e s escrupu- Totes aquestes p r e s u m p c i o n s s o n molt raonables: i si p o d é m re- tada fantasia d'un poeta. I no o b s t a n t , ten arriivvar a la demostració f e r m a r - l e s amb a l t r e s fets q u e ' n s condueixin a les mateixes conclu- losa i'l m éés lógiclógi raonament, ensS perme e, com a i x í s ho a ni é m a s i o n s , podrém considerar-les c o m a proves d e c i s s i v e s . m é s clara ii concloenta d'aquest fet induptabl Continuant, d o n c s , nostra investigació, obs veure. ervarém que aquest , com desde Sant marc de l l i c o r e l l e s dintre del qual està encaixonate l V a l l é s : ofereix Si desd'algun dels cims de n o s t r e s voltants n iondalade c s es encara una a l t r a p a r t i c u l a r i t a t ben digne de t e n i r - s e en compte,i es Llorenç, p e r exemple, contemplém la gra leres parale r a em que p e r la part de fora e s t à c o m rodejat de roques secundaries. En Panadés, encaixonada entre d u g u e s cordil vall, potser a a efecte: al nort, en contacte casi sempre amb les llicorelles o amb el de d o n a r - n o s compte ae la formació d ' a q u e s t a u n gran dans Es granit, hi s e g u e i x una faixa de roques triàssiques composta d ' a r e n i s - acudir-sens la idea de q u e es deguda a ó q u e no bas ddel terrer, pero aixó no passaria d ' u n a suposici I (1) Una cosa molt semblanta passa al nort plena seguretat. Es cercar-ne l e s p r o v e s , de n o s t r a comarca, d o n c s q u e les tenir-ne la llicorelles, q u e desapareixen a la ' p a l tal P l a n a de Vich i al Moyanés, tornen a sortir a l s aném a fer en a q u e s t e s t u d i . Pirineus, aont formen un r no dis a ample faixa q u e potser per d e s s o t a d e l s dipósits e o c é n i c s mbm de cap a c a p aquesta e es comuniqui amb dEq u i hagi de la faixa de piçarres del nort del Vallés. Res tindría d'estrany haurà observa , ven quetant les fixat en la c l a s s e de roques q u e la e n v o l t e n , licorelles d e l s Pirineus, com les d e l nort del Vallés, c o m les d e l Tibi- ,i es si iadi dabo, en son p r i n c i p i formessen un sol i e x t e n s í s s i m s o r p r e s a , una particularitat molt remarcable dipósit d ' a r g i l e s al fons d'un mateix mar, ja q u e a la e r a p r i m a r i a ' l s nort com per mitjorn, p e r u n a amp a reia mars casi ho c o b r i e n tot, no existint a l e s h o - cenyida tant p e l res aquí grans conti e f e c t e , aques ( nents, sino illes de molta llargada, çarres, o m e s ben dit, de llicorelles. En

60 ARXIU D'ESTUDIS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA 61 ca roja O pedra esmoladora, calisses del muschelRalR i arenisques ques, al revés d'avui. Per a que aixís hagi cambiat lo relleu, ha sigut rojes i calisses del Reuper. Es lo que s'observa a Aigafreda, a Caste- precís que les llicorelles s'hagin enfonzat: veusaquí una de les raóns llar del Vallés, als Rossos detràs del Montrodón, a can Candi de més convincentes per a afirmar l'enfonzament de la comarca del Matadepera, a la Font del Molinot en terme de Viladecaballs, al Vallés. canal i montanyes de can Margarit, al Pont Gran d'Olesa, al Puig- I ventós, a La Puda, al Cairat i a Collbató. Per mitjorn passa lo ma- teix, sols que hi ha molts claps enfonzats al Mediterrani: los restos Si per lo que acabém d'exposar es veuben clar que a principis d'aquesta formació secundaria, o siga alguns pisos del triàssic, es de la era secundaria nostre terrer estava molt mes enlaire que avui iroven entre i , a Vallcarca, a Sant Andreu de la día, aném a veure ara a quin nivell se trovaven los terrenys del Va- Barca, al Brugués i a Aramprunyà etz. (1) llés a principis de la era terciaria. Per a averiguar-ho, continuém Aquesta faixa de roques secundaries que envolta a les llicorelles nostres investigacions al entorn d'aquesta comarca. per l'exterior, podriem comparar-la amb un vestit vermell que portés Pel nort i per ponent del Vallés, passades les roques triàssiques, com adorno dos franges blanques paraleles: lo vestit vermell seríen i en contacte amb elles, s'hi troven los terrenys eocénics i oligocé- les arenisques roiges triàssiques o pedra esmoladora, i les dos iran- nics que formen la més alta cordillera que tanca nostre horitzó. Los ges blanques, les calisses del muschelRalt i del Reuper. cims mes enlairats de la mateixa, com los Cingles de Bertí, Sant Sa- Prenent per base de nostre raonament los datos anteriors, podém durní de Gallifa, Sant Llorens del Munt, La Mala, L'Ubach 11 ja arrivar a la demostració del enfonzament del Vallés. Tenint en Montserrat, estàn avui molt mes enlairats que'ls terrenys triàssics i compte que les roques triàssiques d'Aigafreda estàn molt més enlai- que'ls primaris de que ja havem fet esment. Si aleshores nostra rades que les llicorelles de La Garriga, que les calisses i arenisques comarca hagués estat tan baixa com avui, les aigues del mar roiges del Pujol pujenmolt més que les llicorelles de Matadepera, eocénic i les del llac oligocénic, dintre de les quals es formaren el que les roques triàssiques de les montanyes de can Margarit desta- Montserrat i'l Sant Llorens, la hauríen anegada completament, i en quen extraordinariament per demunt de les piçarres de la estació de tal cas, tant les roques triàssiques com les llicorelles hauríen quedat Olesa, que les calisses del Puigventós surten més que les llicorelles recobertes pels sediments areniscosos i'ls conglomerats d'aquelles de Sant Pere Sacama, i queles calisses de La Puda i can Paloma MITE époques, més com no s'observa rés d'aixó, devém concloure que s'enlairen molt més que les piçarres de can Castells i decan Bru- aleshores, tant los terrenys triàssics com les llicorelles, estaven molt quetas, es comprén que si'l relleu del Vallés a principis de la era més enlairats que'ls eocénics i que'ls oligocénics, al revés de lo que secundaria hagués estat lo d'avui, lo mar triàssic, al fons del qual es succeeix ayui. Lo Vallés, doncs, continuava encara a més alt nivell dipositaren dits bancs d'arenisques i calisses, s'hauría abocat dintre que'l del Montserrat i del Sant Llorens, que encara estaven formant- la fondalada del Vallés, i hauría deixat a les llicorelles recobertes de se al fons de l'aiga. Per altra part, per a que aquestes dugues mon- llots vermells i de caliça. Mescom les llicorelles, a excepció d'una tanyes poguessen formar-se amb les desferres de les calisses, arenis- estreta franja a la vora, no presenten senyals d'haver estat recober- ques roiges, llicorelles, pedra foguera i granit de les veines roques tes pels sediments triàssics, es prova induptable de que les piçarres triàssiques i primaries, era precís que estiguessen més baixes que les estaven aleshores més enlairades que les arenisques i calisses triàssi- roques d'aont dits fracments se desprenien, perque d'altre modo era impossible que aquestos fracments anessen a parar tant enlaire com : (1) Segurament que aquestos claps del triàssic son continuació dels. claps se troven avui, formant partdels conglomerats. triàssics del nort de la Illa de Mallorca, principalmentdeltries d'Estallencs. Si, doncs, tant a principis de la era secundaria com a principis

C E N T R E EXCURSIONISTA DE TERRASSA . 63 62 ARXIU D' ESTUDIS DEL del plà, lo q u e p r o v a que a q u e s t sofrí un gran enfonzament abans de la terciaria, lo Vallés se trovaba més enlaire que'l Sant Llorens d ' a c a b a r lo període pliocénic, per d e m u n t d ' e l l e s vejeremlos talls i'l Montserrat :scom s'explica que avui succeeixi tot lo contrari2 No de la caixa o canal que'ls llots vermells q u a t e r n a r i s hi o b r i r e n al es- hi ha pas cap dupte de queaixó's deu a un enfonzament, lo qual be corrers costes avall fins al p l à , tenint dits talls l ' a p a r e n ç a d'un gran prou que ho manifesten les inclinacions de les llicorelles de Mont- gibrell p l é de sang, un poc m e s amunt e x a m i n à r e m l e s moltes g r u i - cada i de La Garriga que's dirigeixen cap al centre d'aquesta co- x e s d'acarreus deixats pel Llobregat, quan a principis de la é p o c a marca. Sarmantienca anava a parar prop de Sardanyola, entremitg d ' a q u e l l s Convençuts de que la formació d'aquesta fonda vall es deguda a pedregars s'hi troben faixes de sauló o a r e n a f i n a d i p o s i t a d a p e l m a - un gran enfonzament del terrer, vejàm ara en quina época tingué teix riu, les q u a l s son molt f o r a d a d e s p e r t e n i r - h i s o s caus les f o r m i - lloc aquest cataclisme, i"l modo com se produí. gues, sargantanesi llargandaixos: a q u e s t e s faixes estàn avui bastant Jav Es inclinades envers mitjorn, d e g u t al a c l o f a m e n t del terrer que produí (Seguird) els esborancs ocupatspel torrent de les Carbonelles a llevant i el de can Missert a ponent: t a m b é notàrem les senyals d'antics manantials c a r r e g a t s d ' ó x i t s de ferro, avui estroncats, i q u e ' s reconeixen pel c o l o r de rovell que tenyeix tant el s a u l ó com els conglomerats. D'entre aquestos en traguerem alguns palets c a l i ç o s , uns plens de petits i blancs numm EXCURSIONISME ulits, i a l t r e s de closques d'ammonits, palets baixats pel Llobregat, tant del nummulític com del cretàci y juràssic dels estrebs d e l Pirineu. Passat l'Estret d EXCURSIÓ A LES ESCLETXES DE PAPIOL e mossen Pere, a llevant de l a c a r r e t e r a , hi v e j é - rem una vinya r o d e j a d a de marges en forma de paràbola, qual d i s - posició sembla d e g u d a a una esllaviçada o a c l o f a m e n t del t e r r e r . El día 15 de Novembre de 1914 se portà a cap la projectada ex- Al arribar a la Creu dels Tres Batlles, o n hi ha la b i f u r c a c i ó de le cursió d'estudis geológics a les Escletxes de Papiol baix la direcció s c a - r r e t e r e s d e Martorell i d'Uilastrell, començarem a veure les const del estimat consoci En Jascinto Elías, prenent-hi part ademés la seva ants inclinacions dels bancs d'acarreusi s a u l ó amb buçament a l N. N. E., filla Eularia, entusiasta excursionista, ben sortosa en la recerca de provinentes d'aquella forta empenta vinguda de l e s Montanyes fóssils, i els Srs. Marc Armengol, Serra, Rigol, Baltasar i Santiago de Martorell i de , que al acabar la é p o c a S a r m a n t i e n c a Pineda i Llosas. feu c o - rer los"terrenys del Vallés cap al N. N. E . , alçant l l e u g e r a m e n t Sortirem a les 6 del matí per la carretera de Martorell, amb un aquestes serres del c e n t r e . de la comarca, b u i d a n t lo llac T o r t ó n i c - aire tan fresquet que'ns feia anar un xic arronsats. Al arribar detràs Sarmanti enc i arrambant s e s aigues cap al nort on formaren lo llac de la casa de can Aurell, ens fixarem en la caixa o areny que en el Pontienc. dipósit pliocénic obrí la Riera del Palau, quan a principis de la era Al e s s e r a unrecés que hi h a . al eixir de la carretera, al quaternaria passava per aquest lloc, deixant-la rublerta de graves i indret mateix de la casa de can Amat d', ferem a l t o acarreus. per a es- m o r s a r . . : A la pujada de can Poal hi terem diferentes i profitoses observa- Eren ja quarts de deu q u a n arrencarem, i Com e n c a r a estavem cions: allí hi vejerem dipósits d'argiles verdoses pontienques, que's molt lluny del terme de nostra excursió, apretarem lo pas troben per lo menys a 20 metres per demunt del nivell de les argiles , deixant-

DEL " CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA 65 64 ARXIU D'ESTUDIS f e t perdre. Prop d e corrents d'aigua que restàren detingudes i embassades en els grans nos d'observacions que tant temps nos havíen vejerem un p e t i t dipósit clots produits per l'aclofament del terrer a consegiiencia del movi- can Canyadell, al marge de la c a r r e t e r a hi envernissat Tn ment tectónic ja esmentat, i que inclinà els bancs Aguzifaniencs cap a de l l o t s vermells quaternaris, semblant a un embut, company inseparable llevant. El dipósit pliocénic de Martorell fou degut al embassament de c o s t ú m per la caliça travertínica 0 torturà, urà al mig del post de les aigues del Llobregat al enfonzar-se el terrer i produir-seels en- dels llots vermells quaternaris. Aquest tort com Magrimases: Part lairats ribassos del marge esquerre del riu, l'estany o estanys pliocé- semblava traspuar i rajar en llarcs gromolls l o s Cursos d ' a c a r r e u s nics de Terrassa a l'embassament de les aigues de les rieres del Palau d'avall de can Ribot comensen a desapareixer iles i bancs de margues i de les Arenes a consequiencia del enfonzament de la planura al peu d e i x a t s pel Llobregat, i sols s ' h i veueri arg molt visi- de les serres de can Sanfeliu i de Creu de Cunill, els dipósits pliocé- en algun lloc bastant desnivellats per falles tortonenques, nics de l'ermita de Sant Miguel de Taudell, del desmunt de can prop de can Costa de Gonteras i de dessota del Camp de Marà, al embassament de les tia al r e v o l t que f o r m a la carretera calices helvecieunques, aigues de la riera de Gayd al enfonzar-se els Plans de can Amat i for- , on s'hi t r o b e n les m a r g u e s i molt e s - mar-se els ribassos de les Gargantes de can Font i els de la seria de la recerca de fóssils. C o m aquell erm ha estat c o m e n ç a r e m can Missert, el dipósit pliocénic de can Ubach de Rubí al embassa- la explotació de la pe- corcollat i fa molt temps que s'ha abandonat nt, a copia de remoure ment de les aigues de la riera de Canals al aclofar-se el terrer a lle- drera, sols s'hi troba ja algun rebuig, no obsta ragments de scutel'les, mot- vant de Castellbisbal i al llarg de la riera de Rubí, i aquest dipósit t r o ç o s de margues, trovarem un COXLS, Í tes petxines. del Canyet al embassament de les aigues de la vessant de mitjorn l l o s o recumpliments de l u c i n e s i nacre de mol a mig día a Cas- del Puig Pedrós o Puig de Madrona. Poc d e s p r é s reprenguerem la marxa, arribant Passat el caseriu del Canyet el pont de la riera, arribàrem a la per la carretera de Papiol, la que seguirem fins a can Canals, on hi ha les eaa quarts de una quan sortirem de Castellbisbal mat a can Pedrerol e Caves del xampany. Allí prenguerem la dressera del poble, a ma r r e t e r a del Canyet. En el t r a j e c t e de can A vermelles Aquitanien- esquer:a, i a pocs passos trobàrem un bonic recés amb un gran sa- Dalt, observarem que'ls b a n c s d'arenisques llevant. Igual puçament ireig i una font, i allí ens deturàrem per a dinar. Al cap d'una hora ques p r e n í e n una inclinació general cap a notantse l efecte i eixirem d'aquell lloc tan vert i ombrívol, i seguint lo camí pujàrem presenten d i t s bancs a llevant de Castellbisbal, it de l e s Mines e vinyes amunt. Als cinc minuts ens sorprengué una gran esboletxaga- la e m p e n t a que'ls inclinó, fins al mateix gran son les m a t e i x e s que dera al costat del marge, i d'entremig dels pàmpols secs sortí una p l o m de can Doménech. Aquestes inclinacions l túnel de Martorell, perdiu, que devía estar ferida d'una ala, i es posà a correr. En Serra s'observen als bancs Aquitaniencs del c o s t a t de de p o n e n t ca — amb dos colps de bastó la alcansà i se la emportà viva. Seguint i provenen sens d u b t e d'aquella forta empenta eu r e t o r n a r al i o L nostra Via, després de baixar a un torrent molt fondo, pujarem una vant que a les darreries del període pliocenic f sobreixint per e m u n fatigosa costa i arrivarem a Papiol a les quatre de la tarda. Entrarem gat cap ací, embassant-se aquest a M a r t o r e l l ,i on anà ex- a un café del carrer de Montserrat, i després nos dirigirem a les de la s e r r a de p i ç a r r e s de mitjorn del P o n t del D i a b l e , t. Escletxes. cavant lo congost pel qual passa avui encaixona c o m e n s e u a esser Allí hi trobàrem un pintor amb son caballeti tela, que treia una Ans d'arribar al C a n y e t , l o s bancs Aquifaniencs liocénics groga bonica vista d'aquelles esqueixades i famoses roques. Aquestes cali- recoberts per grans gruixes de finíssims l l o t s p de can U b a c . ces estàn separades unes d'altres per qualques esquerdes, essent les vermellencs, que s e m b l e n coetanis dels de M a r t o r e l l , llots arrossegats per més remarcables dos escletxes paral'leles que prenen la direcció de de Rubí i de T a r r a s s a . Potser s i g u i n dipósits de

CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA 67 66 ARXIU D'ESTUDIS DEL nostres t r o b a l l e s f o u degut a la p r e s s a que p o r t a v e m , p e r anar-se po- N. a S., les quals tenen una fondaria de tres a quatre metres, i a nent lo s o l . Baixàrem, doncs, d'aquell serralet, i en Llosas, encara quines parets s'hi arrapen moltes eures. En Pineda's ficà en una de q u e a contra-llum, t r a g u é u n a f o t o g r a f í a del p o b l e de Papiol, apilo- elles, seguint-la d'un extrem l'altre, essent bastantdifícil recórrer-les nat a l'entorn d e l campanar i d e l Castell. per estar lo fons plé de runa de les mateixes calices. A l e s 6, e s s e n t ja llustre, baixàrem depressa c a p a la estació, on Dites esquerdes poden esser degudes a trencaments produits pels n o s esperava la tartana que havía de retornar-nos a Terrassa. En el terratremols o be pel arronsament de les roques, que hi ocasionen trajecte de Papiol a Rubí anàrem a les fosques: tant sols dos o tres les lifoclases, pero son aixamplament successiu potser prové de que vegades la resplandor dels potents reflectors d'algun auto que s'atan- les calices de ponent rellisquen de mica en mica per demunt de mar- s a v a , il'luminava f a n t à s t i c a m e n t aquell gran passeig de plàtanos de gues un poc pendentes, desgastades per les aigues d'infiltració. la carretera. Desde'l cementiri de Rubí f i n s a can Bosch, prop de iDe quina época son aquestes calicesP Si no hagués estat perque Terrassa, un dels excursionistes amb u n troç de ciri ficat dintre de per les obres del Dr. Almera i de mossen Norbert Font sabía que una paperina, e n s procurà llum, fent-nos mes s o p o r t a b l e aquella eren Aelvecienques, lo que és per les impresions rebudes al primer pausada marxa de la tartana en mitg de t a n t a foscor. A l e s 8 a r r i b a - cop d'ull, les hauria preses per creldciques. En primer lloc, dites cali- rem a Terrassa, molt satisfets, i amb desitjos de repetir la excursió ces no reposen demunt de les arenisques roiges Aquitanienques, sinó a l tra v e g a d a . de una bretxa piçarrosa provinenta de les veínes serres de piçarres de Ds llevant i de mitjorn, i demunt d'una marga groguenca, en segón lloc, per son color cendrós, s'assemblen més a les calices cretàciques de de Roca de Droc que a les grogues helvecienques de can Costa SECCIO OFICIAL Castellbisbal i de can Fatjó de Rubí, i per últim, casi es donen les mans amb les properes calices cretàciques del altre costat del Llo- SESSIÓ INAUGURAL DE CURS DEL CENTRE EXCURSIONISTA bregat, mentres estàn bastant allunyades de ses germanes les helve- cienques de Rubí. Ademés, de moment sembla també molt probable El d í a 5 de Janer va celebrar-se la S e s s i ó Inaugural del c u r s 1914-15 en e l que el mar cretàcic, en qual fons es formaren les calices de Roca de Centre de Dependents del C o m e r ç i de la Industria, entitat que galantment cedí el seu s a l ó d'actes. Droc, no es detingués sobtadamenten l'areny del riu, que aleshores El P r e s i d e n t S r . Domingo Palet i B a r b a obrí la S e s s i ó i en curt i bell p a r l a m e n t no existia, sinó que es fiqués en forma de badía fins a les reconades explicà la importancia del acte, que pel fet de pendre-hi part el Sr. Jeroni M a r t o - r de les piçarres de llevant de Papiol. ell, Director de la Junta de Conservació de Monuments de la Provincia per a de- Aitals son les consideracions que allí se'm ocorregueren, amb senrotllar un tema de gran interés, passava de vulgar festa r e g l a m e n t a r i a a f e s t a toti aixó, a dites calices se les considera, nó cretàciques com ses verament trascendental. El S e c r e t a r i Sr. Francesc Capella llegí l a memoria veines, sinó mes modernes o miocéniques. Jo no soc qui per a es- a n y a l del finit curs. A continuació e l Sr. J e r o n i M a r t o r e l l e x p l i c à bellament el tema " E l Patrimoni brinar-ho,. amb tant major motiu, en quan mes observacions foren Artístic Nacional". no faig més que apuntar impres- Fora l l à s t i m a que fetes tant sols a corre-cuita. Aquí amb p o q u e s paraules ens proposessim explicar a q u e s t a confe- sions de moment. rencia que exigeix dedicar-hi a t e n c i ó , per t a n t en n o m b r e s successius s e r à publi- Com dits dipósits de calices de les Esclefxes estàn en explotació, cada extensament. La Presidencia donà per c l o s a la S e s s i ó d e s p r é s entremig dels molts fragments que es troben a la cara de mitjorn hi de dedicar paraules d'agrai- ment al Centre de Dependents per la franca acullida que'ns havía de petxines, semblants a dispensat, i a la recullirem dugues impresions o motllos nombrosa concurrencia per la seva c o o p e r a c i ó an aquella festa. pectens, i un gros fragment d'una ostrea, si no foren mes abundantes

CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA 69 XIU D'ESTUDIS DEL 68 AR

FOLRLORE CATALÀ

MARS

Aygua de mars, herba à "ls sembrats. Quaresma ventosa, cullita granosa, Si massa se "n fa, ni palla ni grà. Ni dona desvergonyida, ni planta pel mars florida. Rams amunt Pasqua à casa. (Dita propia dels cerdàns, q u e baixen ab llurs ramats a las pro- v i n c i e s de y Tarragona durant l'hivern). Per Sant Joseph, la murgula treu lo bech. (Murgula: e s p e c i a de b ó l e t q u é fs fa en les v i n y e s , té forma d' una pinya). Per la Mare de Deu de Mars, la murgula treu lo nas. Mars marsot mata l'anyell y l'anyellot, y la vella à la vora del foch. (Es dir: que "1 mal temps del mes de mars mata fins lo bestiar que es à l'estable, y fins la gent que s'estàn à la vora del foch). asses Clixé, Galitzia St. Llorens del Munt.—Les Castell CELS GOMIS. (Recullit del popular.) / (De Revue Catalane de Perpinyà)

70 ARXIU D' ESTUDIS DEL CENTRE E X C U R S I O N I S T A DE TERRASSA 71 gótica i son hermós retaule del segle XVI, el C a s t e l l d'En Cabanyesi la torre d e l s a b i arquitecte en J. Puig i Cadafalch, a qui tingueren el gust de saludar nalment. p e r s o - Passaren c u r t a estona en el pintoresc Manantial Burriach, fent CRONICA Cros v í a després cap a l d'Argentona per a c o n e i x e r la riquí ssima torre Garí, Obra d'En. Puig i C a - dafalch que sens dubte constitueix un d e l s millors exemplars de l a arqu EXCURSIÓ A MATARÓ 1 ARGENTONA.—Un crescut mombre de socis prengué gòtica moderna. itectura part en la excursió que va celebrarse el díaÍ 14 de Març a Mataróaró ii Argentona al Molt b en r e b u t s i atesos pel Gerentde l a c a s a objecte de coneixer lo mes interessant d'ambdues poblacions. visitarèn detingudamentt o t e s Jes dependencies. Vestibol, menjadors, miradors i t e a t r e son llocs sabiament

construits i desde els quals s ' o v i r e n bells i variats paisatges. E s t a m b é f o r s a interessant e l s e u espléndit jardí amb son llac i o r n a t a m b delicioses e s c u l p t u r e s d'En Vall- mitjana. : Retornats a Mataró i llevant de t a u l a va visitarse l a Iglesia Parroquial d 'aquella industriosa C i u t a t i algunes case s veines que tenen interesantís- sims finestrals d'estimable v a l o r ar- q u e o l ó g i c . i Mes t a r t se visità el g r a n d i ó s i mo- dern Matadero Municipal i el Patronat Escolar , obra q u i sosté diferentes ins- t i t u c i o n s femenines que d e s e n r r o t l l e n una ac ció social digna d e l majorelogi, El seu incansable D i r e c t o r M n . Josep Valdé feu els honors de l a casa, do- nant tota mena d ' e x p l i c a c i o n s respecte e l funcionament de aquella entitat. Mataró.—Finestral gótic Clixé Gorina P er marica de t e m p s deixà de veu- r e s el col'legi Valdemia, Escoles Pies i e l Museu M u n i c i p a l , T o t h o m va restar agradós d' aquella ràpida excursió i sumamen les molte t r e c o n eguts per s atencions de que h a v í e n sigut objecte, INAUGURACIÓ D'UNA L L A N T E R N A D E PROJECCIONS que . —Un dels primers acords Cros d'Argentona.—Torre Garí 3 Clixé Gorina prengué l'actual J . D . fou adqu irir u n aparell de p r o j e c c i o n s p e r u n e l e m e n t indispensable c o n s i d e r a r - l o p e r a t o t a mena d e conferencies. : , dicd cel: En com En companyía de varis amabilíssims Mataronins, alguns del Círcol Católic i de pliment d ' a q u e s t proposit s'encarregà a la casa Narcís Cuyàs una i i ós edifici desti- nífica l l a n t e r n a que reuneix mag- Ajuntament d'aquella ciutat, se visità primeramentel bell i Sea t o t e s les ventatges queel s e u perfecte exigeix. funcionament da a Cases Consistorials, dirigint-se després en carruatges a Argen Cai 3 S'inaugurà el día 5 de F e b r e r , emps per a poder admirar degudament les riqueses arqueológiques e. projectant-se una bella c o l ' l e c c i ó C i u t a t e n c a n t a d a de clixés de la poble, entre les que és indispensablei esmentar sa gentiltil igiglesieta: de Cuenca, i m p r e s s i o n a t s pel aquell simpàtic m a l a g u a n y a t M n . Norbert Font i

72 ARXIU D'ESTUDIS DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE TERRASSA Sagué, acompanyant-los amb la lectura d'una conferencia que sobre dita "Ciutat" escrigué aquest intel'ligent geolec.

EXCURSIÓ GEOLÓGICA I ARQUEOLÓGICA A CADAFALC I GALLIFA.—El día 7 de Febrer tingué lloc aquesta interessant excursió en la que prengueren part 9 con- socis. Constituí una bona lliçó de la Geologia de la nostra comarca baix la direc- ció d'en Palet i Barba, que te prou estudiat el recorregut. A Castellar baixaren els excursionistes dels carruatges: prengueren la carretera de , podent observar fins a dita casa el redressament de les arenisques i calices fridssigues fins a ia vertical per l'empenta de l'enfondrament del Vallés, amb típics rebrecs i esmunyiments per la grossa pressió soferta, seguiren per la ca- rretera de Cadafalc, ascendint pel costat esquerre de la Vall, deixant a la carena (la que termina al Puig de la Creu) el camí de St. Sebastià de , fentse carrec del desenrotllo i variants del terciari inferior, que comença a Canyelles amb les al- ternancies de bretxes calcaries i llots on reculliren el Bulimus Gerundensis, se- gueix a eixa formació continental, altra claramentfluvial que denuncia el delta de una corrent local de conca limitada peró impetuosa, per a entrar ja cap a Cadafalc en l'area de dispersió o alcanç del delta del gran riu de St. Llorens del Munt, amb variants corresponents probablement als pisos o períodes Tanneciés, Esparneciés e Ipresiés. Desde Cadafalc se prengueren triangulacions topogràfiques per al plano del Sant Llorens, i datos arqueológics. Aquí esconstatà l'afebliment dels aluvions d'aquell del- ta i el major increment dels llots amb rastres d'algues marines, ja del pis Luteciés. Proseguiren pel caminet que's dirigeix cap a Gallifa per sobre la masía Coll Moner i carenejant per la divisoria d'aiguavesos del riu Ripoll i de la riera de Caides, fins a trobar la carretera de St. Llorens Savall a La Ferrería (arrabal de Gallifa) on, després d'anar-se accentuant l'apartament del Delta, els sediments per sa finor i co- loracions prenen el caràcter de purament marins que comprovenels fóssils. Al tombar la carena se descobreix la hermosa visió de la pintoresca vall de Ga- llifa amb ses cases esparramades i arredossadesal peu de les cingleres de Sobregrau al Nort i resguardades a Ponent pel grop alterós que acaba en el turó del Castell. Baixaren els excursionistes pel curriol dressera aquell vertiginós coster, reberen esquisides atencions del amable Sr. Rector D. Leandre Jó, i de retorn visitaren el respectuós Castell senyorial mitgeval, i la primitiva Iglesia romànica de son cim, abans parroquia de La Ferrería, anant per la carretera a Sant Llorens Savall, on prengueren novament els carruatges. EXCURSIÓ A CAN NICOLAU DE DALT I A C A N AMATLLER.—El 21 de F e b r e r ana- ren 8 dels nostres excursionistes a fer un n o u reconeixement de les cambres sepul- crals de la riera de Salces, en terreny de dites heretats. M e s endavant ARXIU S'ocu- p a r à extensamentd'elles.

Estampa La Industria de MORRAL é 0.9 Passeig, 79 i i ho Terrassa