Fòrum Vallès Emprèn ®
El canvi de cicle al Vallès Occidental
La perspectiva local
Un espai de reflexió, diàleg Vallès Occidental i propostes al voltant del paper Juny—Desembre 2011 que ha de jugar el territori per a la reactivació econòmica i la creació d’ocupació.
1 El Consorci per l’Ocupació i Promoció Econòmica del Vallès Occidental (Copevo) inicia aquest 2011 el Fòrum Vallès Emprèn com un espai de reflexió, debat i propostes d’actuació al voltant de la reactivació econòmica i el foment de l’ocupació. Tenint com a punt de partida i de referència el Pla Estratègic Vallès Avança 2008-2013 –eina de concertació territorial i full de ruta pel desenvolupament de polítiques d’ocupació i promoció econòmica- el nou cicle econòmic i polític fa del tot necessari abordar els grans reptes actuals, com la creació d’ocupació i la disminució de la taxa d’atur, amb el conjunt d’institucions vinculades al desenvolupament econòmic local del territori. Per fer-ho, és important posar a l’abast espais per compartir un diagnòstic, reflexionar i proposar conjuntament i articular mesures proactives. El present estudi, juntament amb els articles d’opinió dels ponents participants en les 4 sessions de debat tècnic del fòrum i la 2a edició dels Projectes Rellevants del Vallès Occidental, amb el recull d’una vintena d’iniciatives públiques i privades, constitueixen els documents base de l’anàlisi, i són el punt de partida per l’inici del debat entre les institucions de la comarca i les entitats consorciades. Formen part del Canvi de cicle al Vallès Occidental dos volums diferents: una visió de conjunt, de l’evolució de la comarca en relació a Catalunya, i una visió local, amb el detall dels canvis més significatius als 23 municipis de la comarca. El conjunt d’informació que s’aporta, centrada especialment en identificar les noves dinàmiques que han desembocat en l’actual cicle -no per diagnosticar i detallar-ne les seves causes- i les perspectives i conclusions que se’n desprenen, permeten apuntar l’emergència i importància de nous sectors d’activitat econòmica, o l’impacte ocupacional tant en relació a Catalunya com en la seva distribució i dimensió local.
2 Índex
1. Localització de l’activitat i l’ocupació ______4 1.1.Llocs de treball localitzats______4 1.2. Evolució del pes local a la comarca de la localització 2008-2010 ______7 2. Perfils sectorials i d’estructura empresarial ______10 2.1. La localització sectorial de l’activitat______10 2.2. La diversitat d’estructura empresarial______12 2.3. Localització de la desocupació ______17 2.4. Evolució recent: 2008-2011 ______18 3. Caracterització de l’evolució local______21 4. Perfil local______25
3 Localització de l’activitat 01 i l’ocupació
Els tres muni- 1.1-LLOCS DE TREBALL LOCALITZATS cipis“ més poblats: La distribució actual dels llocs de treball, tant assalariats com autònoms, per municipis de Sabadell, Terrassa la comarca assenyalen una concentració a tres municipis que són, per grau d’importància, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès. Seguit d’aquests, l’altre conjunt estaria format per i Sant Cugat del municipis entre 10.000 i 24.000 llocs de treball localitzats amb Rubí, Cerdanyola del Vallès, Vallès, concentren Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Perpètua de la Mogoda, Palau-solità i Plega- més de la meitat mans i Sant Quirze del Vallès com a nuclis integrants. La resta de municipis de la comarca dels llocs de tre- apleguen cadascun menys de 10.000 llocs de treball. ball de la comar- ca Taula 1: Llocs de treball als municipis del Vallès Occidental 2008-2010 ” Municipis 2008 2009 2010 Variació 08-10 Badia del Vallès 947 866 854 -9,8%
Barberà del Vallès 20.835 18.601 17.757 -14,8%
Castellar del Vallès 9.079 7.930 7.448 -18,0%
Castellbisbal 10.959 10.247 9.990 -8,8%
Cerdanyola del Vallès 24.891 23.608 23.235 -6,7%
Gallifa 39 40 42 7,7%
Matadepera 2.100 2.049 1.992 -5,1%
Montcada i Reixac 19.648 18.042 17.620 -10,3%
Palau-solità i Plegamans 15.298 12.879 12.597 -17,7%
Polinyà 6.407 5.790 5.792 -9,6%
Rellinars 117 96 89 -23,9%
Ripollet 8.723 7.849 7.765 -11,0%
Rubí 27.041 24.681 23.920 -11,5%
Sabadell 70.919 65.926 65.345 -7,9%
Sant Cugat del Vallès 46.480 47.197 48.678 4,7%
Sant Llorenç Savall 502 444 415 -17,3%
Sant Quirze del Vallès 11.307 10.498 10.445 -7,6%
Santa Perpètua de Mogoda 17.594 15.902 14.591 -17,1%
1. S’entén per població poten- Sentmenat 4.204 3.821 3.807 -9,4% cialment activa aquella amb edats compreses entre els 16 i Terrassa 79.280 69.298 63.274 -20,2% 64 anys. Ullastrell 419 382 380 -9,3%
Vacarisses 2.105 1.828 1.717 -18,4%
Viladecavalls 4.966 4.044 3.893 -21,6%
Vallès Occidental 383.856 352.017 341.643 -11,0% Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya.
4 01 Ara bé, si s’observa la relació de llocs de treball amb la població potencialment activa1 Localització de cada municipi sorgeixen tres municipis amb ràtios superiors a 1.000 llocs de treball per de l’activitat i l’ocupació 1.000 habitants de 16-64 anys. Aquest municipis són Palau-solità i Plegamans, Castellbisbal i Polinyà, municipis on la funció de localització d’activitat és clarament dominant en relació a la pròpiament residencial. En l’extrem oposat, als municipis de Badia del Vallès i Ripollet, amb valor per sota dels 310 llocs de treballs per cada mil potencialment actius, la funció residencial és totalment dominant.
Taula 2: Llocs de treball localitzats i llocs de treball per 1.000 hab. de 16-64 anys. 2010 Tres municipis destaquen“ per la Municipis 2010 % Vers el total LldT per 1.000 hab. 16-64 seva funció de lo- Badia del Vallès 854 0,25% 93 calització d’acti- Barberà del Vallès 17.757 5,20% 792 vitat, Palau-solità Castellar del Vallès 7.448 2,18% 472 i Plegamans, Cas- Castellbisbal w9.990 2,92% 1.205 tellbisbal i Poli- Cerdanyola del Vallès 23.235 6,80% 567 nyà, i dos per la Gallifa 42 0,01% 269 residencial, Badia del Vallès i Ripo- Matadepera 1.992 0,58% 354 llet. Montcada i Reixac 17.620 5,16% 766 ” Palau-solità i Plegamans 12.597 3,69% 1.283 Polinyà 5.792 1,70% 1.038
Rellinars 89 0,03% 177
Ripollet 7.765 2,27% 304
Rubí 23.920 7,00% 467
Sabadell 65.345 19,13% 473
Sant Cugat del Vallès 48.678 14,25% 887
Sant Llorenç Savall 415 0,12% 270
Sant Quirze del Vallès 10.445 3,06% 800
Santa Perpètua de Mogoda 14.591 4,27% 834
Sentmenat 3.807 1,11% 674
Terrassa 63.274 18,52% 441
Ullastrell 380 0,11% 304
Vacarisses 1.717 0,50% 429
Viladecavalls 3.893 1,14% 759
Vallès Occidental 341.643 100,00% 567 Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya.
Pel que fa a l’evolució dels llocs de treball per municipis, Sant Cugat del Vallès juntament amb Gallifa són els únics en incrementar el seu nombre durant el període 2008-2010, con- cretament ha estat d’un 5% i 6% respectivament. Rellinars, Terrassa i Viladecavalls encapça- len la pèrdua de llocs de treball, amb una disminució per sobre del 20% en el període.
5 01 Localització Llocs de treball localitzats i llocs 2 de l’activitat de treball per 1.000 hab. de 16-64 anys. 2010 i l’ocupació
Font: elaboració pròpia.
2 El mapa que es representa és un cartograma, mapa temàtic que mostra dades de quantitat associades a respectives àrees mitjançant la modificació de les mides de les unitats de super- fície. La informació és aportada a través de la distorsió de les superfícies reals, utilitzant cada unitat de superfície com a símbol proporcional, el qual augmenta o disminueix en funció dels valors d’una variable. En el cas present, la variable és el nombre de llocs de treball de cada municipi. Per altra banda, la gama de colors representa els llocs de treball per 1.000 habitants de 16-64 anys d’edat que no guarda rela- ció amb la grandària del mateix.
6 01 Taula 3: Distribució municipal de la població 2010 Localització de l’activitat Municipis Població % i l’ocupació Badia del Vallès 13.703 1,5 % Barberà del Vallès 31.688 3,6 % Castellar del Vallès 23.129 2,6 % 3 Un exemple de la conseqüèn- Castellbisbal 12.223 1,4 % cia actual dela seva utilització és la reducció de les afiliacions Cerdanyola del Vallès 58.407 6,6 % de l’activitat mediació financera de certs municipis degut en part Gallifa 215 0,0 % a la fusió de la caixes d’estalvis locals. Aquest fet ha pogut ge- Matadepera 8.606 1,0 % nerar una assignació de llocs de treball a certs municipis en de- Montcada i Reixac 33.656 3,8 % triment d’altres, tot i que aquests darrers conserven en realitat Palau-solità i Plegamans 14.190 1,6 % aquest llocs de treball. Per tant, Polinyà 7.798 com és un esdeveniment recent 0,9 % cal esperar en una possible Rellinars 727 0,1 % rectificació o confirmació de la realitat d’aquest sector. Ripollet 37.151 4,2 % Rubí 73.591 8,3 % Sabadell 207.338 23,4 % Sant Cugat del Vallès 81.745 9,2 % Sant Llorenç Savall 2.402 0,3 % Sant Quirze del Vallès 18.702 2,1 % Santa Perpètua de Mogoda 25.191 2,8 % Sentmenat 8.112 0,9 % Terrassa 212.724 24,0 % Ullastrell 1.892 0,2 % Vacarisses 6.017 0,7 % Viladecavalls 7.323 0,8 % Vallès Occidental 886.530 100,0 % Font: Idescat
Dos dels mu- 1.2- EVOLUCIÓ DEL PES LOCAL A LA COMARCA DE LA LOCALITZACIÓ 2008-2010 nicipis“ amb més Dels municipis amb un increment del pes dels seus llocs de treball respecte al conjunt de la comarca destaca el cas de Sant Cugat del Vallès, el qual registra augments superiors als llocs de treball 10 punts percentuals durant els dos darrers anys analitzats. Aquest fet està originat per dos localitzats tenen motius: per una banda, per l’increment dels llocs de treball localitzats en aquest municipi i una evolució opo- per l’altra, pel descens en la resta de municipis del Vallès Occidental, augmentant així tant sada: Sant Cugat en el pes com en el nombre de treballadors. La resta de municipis que registren un increment del pes dels llocs de treball en els del Vallès aug- darrers dos anys és degut a una reducció més lleugera del seu nombre de treballadors res- menta en nombre pecte a altres municipis de la comarca que perden més llocs de treball. Per tant, tot i que i pes comarcal augmenta el pes no queden exempts de registrar descensos pel que fa al volum de llocs de mentre que Ter- treball localitzat. rassa en perd i El tercer cas, són aquells municipis que perden pes i nombre d’assalariats com per exem- ple el cas de Terrassa, Palau-solità i Plegamans i Viladecavalls entre d’altres. disminueix el Finalment cal esmentar, que l’evolució municipal de la localització dels llocs de treball pes. està analitzada amb les dades facilitades per la seguretat social que, en alguns casos, comp- ” tabilitza i assigna tots el treballadors d’una empresa al municipi on consta el centre de cotit- zació. Així doncs s’assumeixen els efectes que comporta la seva utilització.3
7 01 Localització Taula 4: Evolució del pes dels llocs de treball als municipis s/VOCC. Base 100=2008 de l’activitat i l’ocupació Municipis 2008 2009 2010 Badia del Vallès 100% 99,7% 101,3%
Barberà del Vallès 100% 97,4% 95,8%
Castellar del Vallès 100% 95,2% 92,2%
Castellbisbal 100% 102,0% 102,4%
Cerdanyola del Vallès 100% 103,4% 104,9%
Gallifa 100% 111,1% 119,6%
Matadepera 100% 106,4% 106,6%
Montcada i Reixac 100% 100,1% 100,8%
Palau-solità i Plegamans 100% 91,8% 92,5%
Polinyà 100% 98,5% 101,6%
Rellinars 100% 89,7% 85,9%
Ripollet 100% 98,1% 100,0%
Rubí 100% 99,5% 99,4%
Sabadell 100% 101,4% 103,5%
Sant Cugat del Vallès 100% 110,7% 117,7%
Sant Llorenç Savall 100% 96,5% 92,9%
Sant Quirze del Vallès 100% 101,2% 103,8%
Santa Perpètua de Mogoda 100% 98,6% 93,2%
Sentmenat 100% 99,1% 101,7%
Terrassa 100% 95,3% 89,7%
Ullastrell 100% 99,5% 102,0%
Vacarisses 100% 94,7% 91,7%
Viladecavalls 100% 88,8% 88,1%
Vallès Occidental 100% 100,0% 100,0% Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya
8 Perfils sectorials i d’estructura 02 empresarial
La distribució 2.1- LA LOCALITZACIÓ SECTORIAL DE L’ACTIVITAT dels“ llocs de tre- Actualment la localització de l’activitat segueix concentrada sobretot en tres municipis ball del sector in- (Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès) els quals apleguen el 52% dels llocs de treball de la comarca. dustrial es manté Per sectors econòmics, Sabadell, Terrassa i Sant Cugat del Vallès són els municipis amb estable entre els més treballadors en activitats de serveis; alhora Sabadell i Terrassa també ho són en el de la municipis. construcció. Pel que fa a la indústria, Terrassa i Rubí apleguen més del 25% dels afiliats del ” sector a la comarca.
Taula 5: Distribució dels afiliats per grans sectors al Vallès Occidental, 2010 Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
Badia del Vallès 0,0% 0,0% 0,5% 0,3% 0,2%
Barberà del Vallès 1,0% 9,0% 4,2% 4,0% 5,2%
Castellar del Vallès 4,6% 3,1% 3,1% 1,7% 2,2%
Castellbisbal 3,4% 6,6% 2,1% 1,7% 2,9%
Cerdanyola del Vallès 1,2% 3,0% 5,3% 8,3% 6,8%
Gallifa 1,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%
Matadepera 1,4% 0,2% 0,8% 0,7% 0,6%
Montcada i Reixac 4,1% 5,9% 6,7% 4,7% 5,2%
Palau-solità i Plegamans 4,5% 4,6% 1,6% 3,6% 3,7%
Polinyà 3,8% 4,4% 0,8% 0,9% 1,7%
Rellinars 0,5% 0,0% 0,1% 0,0% 0,0%
Ripollet 0,8% 2,5% 3,6% 2,0% 2,3%
Rubí 3,2% 11,5% 8,2% 5,3% 7,0%
Sabadell 10,3% 9,7% 19,0% 22,5% 19,1%
Sant Cugat del Vallès 9,7% 6,7% 8,0% 17,7% 14,2%
Sant Llorenç Savall 0,2% 0,2% 0,3% 0,1% 0,1%
Sant Quirze del Vallès 0,5% 4,3% 2,0% 2,7% 3,1%
Santa Perpètua de Mogoda 17,6% 8,7% 2,5% 2,9% 4,3%
Sentmenat 5,7% 2,4% 1,6% 0,6% 1,1%
Terrassa 10,4% 14,1% 28,0% 18,9% 18,5%
Ullastrell 9,0% 0,0% 0,2% 0,1% 0,1%
Vacarisses 0,5% 1,0% 0,8% 0,3% 0,5%
Viladecavalls 6,6% 1,9% 0,8% 0,9% 1,1%
Vallès Occidental 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya.
9 02 De l’avaluació del saldo dels afilats a la seguretat social entre 2008 i 2010 resulta una Perfils sectorials variació feble en la majoria dels municipis de la comarca. Tot i això s’aprecien canvis a de- i d’estructura terminats municipis sobretot en els sectors de serveis, construcció i agricultura. Dins del empresarial sector de serveis, dos municipis tenen comportaments oposats, és a dir, mentre Sant Cugat del Vallès incrementa el seu pes en 2,6 punts percentuals, Terrassa redueix el seu en 2,9. Un cas similar succeeix en el sector de la construcció on Montcada i Reixac augmenta en 2 punts percentuals i Terrassa descendeix també en 2.
La construcció Taula 6: Saldo del pes d’afiliats per sectors 2008-2010 en punts percentuals perd“ importància Municipis Agricultura Indústria Construcció Serveis a Terrassa i Saba- Badia del Vallès -0,3 0,0 -0,1 0,0 dell i incrementa Barberà del Vallès 0,0 0,6 -0,1 -0,4 a Montcada i Rei- Castellar del Vallès -1,3 -0,1 -0,5 0,0 xac. Terrassa és el Castellbisbal 0,0 0,4 0,4 0,1 municipi que més pes d’afiliats perd Cerdanyola del Vallès -0,2 -0,4 0,1 0,3 en el sector ser- Gallifa -0,1 0,0 0,0 0,0 veis i Sant Cugat Matadepera -0,1 0,0 0,0 0,0 del Vallès on més Montcada i Reixac -0,1 0,3 2,0 -0,3 s’incrementa.” Palau-solità i Plegamans -0,3 -0,1 0,1 -0,5 Polinyà 0,1 0,3 0,0 0,0
Rellinars 0,0 0,0 -0,1 0,0
Ripollet 0,1 -0,1 0,2 0,1
Rubí 0,2 0,3 -0,1 0,2
Sabadell 1,9 -0,5 -1,4 0,9
Sant Cugat del Vallès -0,7 -0,3 0,9 2,6
Sant Llorenç Savall 0,0 0,0 0,0 0,0
Sant Quirze del Vallès 0,0 0,2 0,2 0,1
Santa Perpètua de Mogoda 2,1 -0,1 0,3 -0,3
Sentmenat 0,5 0,2 0,0 0,0
Terrassa -3,0 0,1 -2,0 -2,9
Ullastrell 0,2 0,0 0,0 0,0
Vacarisses 0,3 -0,1 0,1 0,0
Viladecavalls 0,7 -0,8 -0,1 0,1
Vallès Occidental 0,0 0,0 0,0 0,0 Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya. Entre Sant Cugat“ del Vallès, L’agricultura és el sector que registra més divergències i canvis en la distribució del pes dels afiliats per municipis. En realitat dos municipis registren increments en detriment, so- Sabadell i Ter- bretot, d’altres dos. Així doncs, mentre Santa Perpètua de la Mogoda i Sabadell augmenten rassa concentren en 2,1 i 1,9 respectivament, Terrassa i Castellar del Vallès descendeixen en 3,0 i 1,3. gairebé el 60% dels assalariats en 2.2-LA DIVERSITAT D’ESTRUCTURA EMPRESARIAL El 48% dels assalariats del Vallès Occidental es concentren en empreses de menys de 51 tre- empreses de 251 i balladors. Més de la meitat dels assalariats que treballen en empreses de més de 251 treba- més treballadors lladors de la comarca ho fan a Sant Cugat del Vallès, Sabadell i Terrassa. En el cas de Sant al Vallès Occiden- Cugat del Vallès cal afegir que el 46% dels seus assalariats desenvolupen la feina a empreses tal.” amb aquesta dimensió. 10 02 Pel que fa a l’estructura empresarial de cada municipi, els assalariats que treballen en Perfils sectorials empreses de més de 251 treballadors representen més del 40% del total a Palau-solità i i d’estructura Plegamans, Sant Quirze de Vallès i Viladecavalls, juntament amb Sant Cugat del Vallès. En empresarial aquest sentit, els treballs localitzats en els tres primers municipis depenen de l’activitat d’un nombre reduït d’empreses.
Taula 7: Distribució dels assalariats segons grandària de l’empresa per municipi, 2010
Municipi <50 51-250 251 i més
Badia del Vallès 79% 21% 0%
Barberà del Vallès 49% 32% 19%
Castellar del Vallès 75% 20% 5%
Castellbisbal 42% 37% 21%
Cerdanyola del Vallès 42% 23% 35%
Gallifa 100% 0% 0%
Matadepera 66% 34% 0%
Montcada i Reixac 49% 21% 29%
Palau-solità i Plegamans 28% 14% 58%
Polinyà 49% 38% 13%
Rellinars 100% 0% 0%
Ripollet 80% 15% 5%
Rubí 60% 26% 15%
Sabadell 49% 16% 35%
Sant Cugat del Vallès 30% 24% 46%
Sant Llorenç Savall 100% 0% 0%
Sant Quirze del Vallès 42% 16% 42%
Santa Perpètua de Mogoda 44% 37% 19%
Sentmenat 56% 21% 22%
Terrassa 56% 21% 22%
Ullastrell 100% 0% 0%
Vacarisses 55% 35% 11%
Viladecavalls 26% 24% 50%
Vallès Occidental 48% 23% 30% Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya
Quant a l’evolució de la distribució dels assalariats segons dimensió de l’empresa entre 2008 i 2010, assenyalar que pel conjunt comarcal la variació no és gaire remarcable degut a que és inferior a 2 punts percentuals a totes les grandàries empresarials. No obstant això, els assalariats d’empreses de 51-250 i de 251 i més treballadors han increment el seu pes tant pel conjunt comarcal com per a la majoria dels municipis. En canvi els assalariats en empre- ses de 50 treballadors i menys han registrat descensos en més de la meitat dels municipis del Vallès Occidental. Per municipis destacar Viladecavalls i Terrassa els quals registren descensos del pes d’as- salariats a empreses de 251 i més treballadors en 1,1 i 4,5 punts percentuals respectivament, per altra banda, Sabadell i Cerdanyola del Vallès l’incrementen en 7,5 i en 4,3 punts per- centuals cadascú.
11 02 Taula 8: Evolució de la distribució dels assalariats per municipis segons dimensió Perfils sectorials de l’empresa entre 2008 i 2010 en punts percentuals i d’estructura empresarial Municipi <50 51-250 251 i més Badia del Vallès -5,9 5,9 0,0
Barberà del Vallès -2,0 2,3 -0,3
Castellar del Vallès 2,1 -3,2 1,1
Castellbisbal -0,8 2,1 -1,4
Cerdanyola del Vallès -1,5 -2,8 4,3
Gallifa 0,0 0,0 0,0
Matadepera -8,2 8,2 0,0
Montcada i Reixac -1,7 0,3 0,4
Palau-solità i Plegamans 0,6 1,2 -1,8
Polinyà -3,6 1,6 2,0
Rellinars 0,0 0,0 0,0
Ripollet -3,8 3,8 0,0
Rubí -2,4 1,7 1,7
Sabadell -5,8 -1,7 7,5
Sant Cugat del Vallès -2,8 0,2 2,6
Sant Llorenç Savall 0,0 0,0 0,0
Sant Quirze del Vallès -2,0 -0,2 2,2
Santa Perpètua de Mogoda -1,1 4,9 -3,7
Sentmenat -7,9 4,2 2,7
Terrassa 3,0 0,5 -4,5
Ullastrell 0,0 0,0 0,0
Vacarisses 3,7 4,6 -7,3
Viladecavalls 3,5 9,6 -13,1
Vallès Occidental -1,5 0,8 1,7 Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya
12 02 Taula 9: Localització dels assalariats segons grandària de l’empresa, 2010 Perfils sectorials i d’estructura Municipis <50 51-250 251 i més empresarial Badia del Vallès 0,3% 0,1% 0,0%
Barberà del Vallès 5,7% 7,8% 3,6%
Castellar del Vallès 3,1% 1,7% 0,3%
Castellbisbal 2,9% 5,3% 2,3%
Cerdanyola del Vallès 5,9% 6,8% 7,8%
Gallifa 0,0% 0,0% 0,0%
Matadepera 0,4% 0,4% 0,0%
Montcada i Reixac 5,8% 5,2% 5,5%
Palau-solità i Plegamans 2,3% 2,5% 7,7%
Polinyà 1,9% 3,1% 0,8%
Rellinars 0,0% 0,0% 0,0%
Ripollet 3,3% 1,3% 0,3%
Rubí 8,8% 7,9% 3,5%
Sabadell 19,3% 12,9% 21,7%
Sant Cugat del Vallès 9,4% 15,5% 23,0%
Sant Llorenç Savall 0,2% 0,0% 0,0%
Sant Quirze del Vallès 2,7% 2,2% 4,3%
Santa Perpètua de Mogoda 4,2% 7,5% 2,8%
Sentmenat 1,3% 1,1% 0,8%
Terrassa 21,2% 16,9% 13,5%
Ullastrell 0,2% 0,0% 0,0%
Vacarisses 0,5% 0,7% 0,2%
Viladecavalls 0,6% 1,2% 1,9%
Vallès Occidental 100,0% 100,0% 100,0% Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya
Del resultat del saldo de l’evolució del pes d’assalariats segons grandària de l’empresa n que les variacions entre 2008 i 2010 es produeixen bàsicament en els assalariats d’empre- ses de més de 251 i més treballadors. Tres municipis registren grans diferències en el saldo, obtenint Sabadell i Sant Cugat del Vallès un saldo positiu de 4,5 i 4,0 punts percentuals, respectivament, i Terrassa un saldo negatiu de 5,5 punts percentual.
13 02 Taula 10: Saldo de l’evolució del pes dels assalariats segons grandària de l’empresa Perfils sectorials per municipis 2008 - 2010 en punts percentuals. i d’estructura empresarial Municipis <50 51-250 251 i més Badia del Vallès 0,0 0,1 0,0
Barberà del Vallès -0,3 0,0 -0,4
Castellar del Vallès -0,1 -0,6 0,0
Castellbisbal 0,2 0,3 -0,2
Cerdanyola del Vallès 0,4 -0,5 1,0
Gallifa 0,0 0,0 0,0
Matadepera 0,0 0,1 0,0
Montcada i Reixac 0,1 0,1 -0,1
Palau-solità i Plegamans -0,1 -0,1 -1,4
Polinyà 0,0 0,1 0,1
Rellinars 0,0 0,0 0,0
Ripollet 0,0 0,3 0,0
Rubí -0,1 0,2 0,2
Sabadell -0,4 -1,2 4,5
Sant Cugat del Vallès 1,2 2,1 4,0
Sant Llorenç Savall 0,0 0,0 0,0
Sant Quirze del Vallès 0,1 0,0 0,1
Santa Perpètua de Mogoda -0,3 0,3 -1,1
Sentmenat -0,1 0,2 0,1
Terrassa -0,6 -1,9 -5,5
Ullastrell 0,0 0,0 0,0
Vacarisses 0,0 0,0 -0,2
Viladecavalls 0,0 0,4 -1,1
Vallès Occidental 0,0 0,0 0,0 Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya.
14 02 Perfils sectorials 2.3-LOCALITZACIÓ DE LA DESOCUPACIÓ i d’estructura La desocupació a la comarca del Vallès Occidental d’abril de 2011 està concentrada en els empresarial municipis de Terrassa, Rubí, Sabadell, Ripollet i Badia del Vallès. Alhora, aquests quatre registren taxes d’atur superiors a les de la comarca (16,7%)4, essent Badia del Vallès l’únic municipi que excedeix del 20%. En la situació oposada està Sant Cugat del Vallès que aple- ga un nombre reduït de desocupats tant respecte el seu nombre d’habitants com en relació amb la grandària municipal. Mapa 2: La desocupació i la taxa d’atur al Vallès Occidental 20115
4 Segons l’informe d’atur de la Diputació de Barcelona 5 El mapa que es representa és un cartograma, amb les carac- terístiques de l’anterior però representant en aquest cas la desocupació d’abril de 2011. 6 Primer trimestre 2011
Font: elaboració pròpia a partir dades de taxa d’atur de la Diputació de Barcelona.
2.4) EVOLUCIÓ RECENT: 2008-20116 Gairebé la meitat dels municipis del Vallès Occidental mantenen un pes de la desocupació Tots els muni- similar a 2008, indicant una tendència similar a la comarca. Tot i això, destaquen els in- cipis“ tenen un in- crements de pes de quatre municipis que són Rellinars, Gallifa, Montcada i Reixac i Sant crement d’aturats Cugat del Vallès, aquests dos darrers amb augments de 5,5 i 8,0 punts percentual respecti- vament. durant el perío- En la situació contrària està Matadepera que registra un descens de 15,8 punts percen- de a excepció de tuals que es tradueix per una escassa aportació d’aturats al còmput global de la comarca Matadepera, Cas- durant 2009 i 2010 fins a disminuir la desocupació municipal durant el primer trimestre de tellbisbal i Gallifa 2011. Finalment, un altre municipi a comentar és el cas de Badia de Vallès pel fet que registra que registren un la taxa d’atur més alta de la comarca però obté un descens del seu pes d’aturats en el còm- descens lleuger al put global. L’explicació resideix a l’alta taxa de desocupació de l’any de partida (2008), fet primer trimestre que limita i dificulta l’aportació de contingents d’aturats per mantenir el pes en la comarca. de 2011.” 15 02 Taula 11: Evolució de la desocupació al Vallès Occidental per municipis 2008-2011* Perfils sectorials i d’estructura Municipis 2008 2009 2010 2011 empresarial Aturats Taxa d’atur
Badia del Vallès 989 1.519 1.576 1.635 23,02
Barberà del Vallès 1.776 2.672 2.840 2.881 16,27
Castellar del Vallès 1.095 1.696 1.827 1.862 15,04
Castellbisbal 514 799 820 815 12,30
Cerdanyola del Vallès 2.680 4.139 4.450 4.752 14,89
Gallifa 3 6 9 5 4,17
Matadepera 186 259 280 276 6,46
Montcada i Reixac 1.707 2.707 3.008 3.092 17,02
Palau-solità i Plegamans 622 984 1.045 1.063 13,88
Polinyà 432 709 707 737 16,19
Rellinars 30 47 50 63 15,79
Ripollet 2.199 3.462 3.702 3.811 18,66
Rubí 4.297 6.653 7.220 7.796 19,25
Sabadell 11.140 17.111 18.449 19.423 17,97
Sant Cugat del Vallès 2.114 3.336 3.847 3.936 9,18
Sant Llorenç Savall 104 168 170 181 15,18
Sant Quirze del Vallès 630 949 1.041 1.096 10,71
Santa Perpètua de Mogoda 1.335 2.055 2.176 2.346 16,96
Sentmenat 399 589 636 686 15,28
Terrassa 12.096 17.962 20.033 21.677 19,10
Ullastrell 67 90 101 106 10,67
Vacarisses 300 435 503 502 15,50
Viladecavalls 328 480 538 578 14,65
Vallès Occidental 45.043 68.826 75.026 79.319 16,70 Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya * Primer trimestre 2011
16 02 Taula 12: Evolució del pes dels aturats MUNICIPI / V.OCC. Base 100=2008 Perfils sectorials i d’estructura Municipis 2008 2009 2010 2011 empresarial Badia del Vallès 100% 100,5% 95,6% 94,6%
Barberà del Vallès 100% 98,4% 96,0% 92,0%
Castellar del Vallès 100% 101,4% 100,2% 96,6%
Castellbisbal 100% 101,6% 95,7% 91,4%
Cerdanyola del Vallès 100% 101,1% 99,7% 100,3%
Gallifa 100% 136,2% 167,1% 107,2%
Matadepera 100% 90,9% 90,4% 84,2%
Montcada i Reixac 100% 103,8% 105,8% 105,5%
Palau-solità i Plegamans 100% 103,7% 100,9% 97,7%
Polinyà 100% 107,5% 98,3% 97,6%
Rellinars 100% 100,3% 99,0% 117,5%
Ripollet 100% 103,0% 101,1% 99,4%
Rubí 100% 101,3% 100,9% 102,0%
Sabadell 100% 100,5% 99,4% 98,4%
Sant Cugat del Vallès 100% 103,3% 109,3% 108,0%
Sant Llorenç Savall 100% 105,4% 98,0% 102,3%
Sant Quirze del Vallès 100% 98,6% 99,1% 100,3%
Santa Perpètua de Mogoda 100% 100,7% 97,9% 100,0%
Sentmenat 100% 96,7% 95,7% 99,1%
Terrassa 100% 97,2% 99,4% 101,3%
Ullastrell 100% 87,9% 90,5% 91,3%
Vacarisses 100% 95,0% 100,7% 101,9%
Viladecavalls 100% 95,6% 98,3% 99,4%
Vallès Occidental 100% 100% 100% 100% Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya
17 03 Caracterització de l’evolució local
L’anàlisi de l’evolució del pes dels llocs de treball i desocupació dels municipis del Vallès Occidental entre 2008 i 2010 permet la detecció de canvis a la comarca durant el període. El resultat del procés assenyala que més de la meitat dels municipis registren paràmetres similars als de 2008. Així doncs, els canvis s’han localitzat sobretot a 8 municipis amb saldos de pes d’atur que oscil·len entre -0,16 i 0,43 punts percentuals i saldos, més accentuats, de pes de llocs de treball entre -2,13 i 2,14 punts percentuals. Per tant, són municipis amb característiques divergents que a continuació es classifiquen segons l’evolució registrada.
Classificació dels municipis amb més canvis en el posicionament comarcal. 2008-2010 LLocs de treball Atur LLocs de treball Atur
Barberà del Vallès Cerdanyola del Vallès Santa Perpètua de Mogoda Sabadell Terrassa
LLocs de treball Atur LLocs de treball Atur
Montcada i Reixac Palau-solità i Plegamans Sant Cugat del Vallès
Dels 8 municipis exposats en la taula anterior, 6 obtenen valors alts en els saldos tant de l’atur com de llocs de treball. És per aquest motiu que mereixen una especial atenció. Terrassa és el municipi del Vallès Occidental que més pes perd pel que fa al còmput global del llocs de treball a la comarca. Tot i aquesta variació negativa registra una reducció quant a atur. Aquest cas és bastant similar a la situació de Barberà del Vallès però amb una intensitat inferior del fenomen. Sabadell és el segon municipi amb més increment del pes dels seus llocs de treball, no- més per darrera de Sant Cugat del Vallès. A aquest fet s’ha d’afegir que és el tercer en pèr- dua de pes d’aturats. Sant Cugat del Vallès tot i tenir una des les taxes d’atur més baixes de la comarca ha re- gistrat un fort increment del pes dels seus aturats en el còmput global degut a que l’aporta- ció al volum dels desocupats a escala comarcal era relativament baixa a l’any 2008. Malgrat això, és el municipi que més incrementa el seu pes pel que fa als llocs de treball. Finalment afegir que Cerdanyola del Vallès incrementa el seu pes de llocs de treball però continua presentant un percentatge d’aturats similar a 2008 i Montcada i Reixac és configu- ra com el segon municipi amb més increment de pes dels seus aturats.
18 Saldo de l’evolució del pes de llocs de treball i de desocupació, 2008-2010
19 03 Taula 14: Saldo del pes dels llocs de treball i de l’atur entre 2008 i 2010 Caracterització de l’evolució local Municipis Llocs de treball Atur
Badia del Vallès 0,00 -0,10
Barberà del Vallès -0,23 -0,16
Castellar del Vallès -0,19 0,00
Castellbisbal 0,07 -0,05
Cerdanyola del Vallès 0,32 -0,02
Gallifa 0,00 0,00
Matadepera 0,04 -0,04
Montcada i Reixac 0,04 0,22
Palau-solità i Plegamans -0,30 0,01
Polinyà 0,03 -0,02
Rellinars 0,00 0,00
Ripollet 0,00 0,05
Rubí -0,04 0,08
Sabadell 0,65 -0,14
Sant Cugat del Vallès 2,14 0,43
Sant Llorenç Savall -0,01 0,00
Sant Quirze del Vallès 0,11 -0,01
Santa Perpètua de Mogoda -0,31 -0,06
Sentmenat 0,02 -0,04
Terrassa -2,13 -0,15
Ullastrell 0,00 -0,01
Vacarisses -0,05 0,00
Viladecavalls -0,15 0,01
Vallès Occidental 0,00 0,00 Font: Departament d’empresa i ocupació - Generalitat de Catalunya
20 04 Perfil local
A continuació es sintetitzen les principals característiques de localització de l’activitat, mer- cat de treball i evolució en la crisi per a cada un dels municipis:
MUNICIPI LOCALITZACIÓ D’ACTIVITAT DESOCUPACIÓ EVOLUCIÓ EN LA CRISI
Badia del Vallès És el municipi amb la relació És l’únic municipi que supera Tot i que el pes del municipi més baixa de llocs de treball una taxa d’atur estimada del quant a atur i treball té un com- per 1.000 habitants de 16-64 20% portament favorable, presenta anys a la comarca alts índexs de desocupació i índexs baixos de localització de l’activitat.
Barberà del Vallès És el tercer municipi amb més Tot i l’increment de la desocu- Durant el període ha registrat concentració de llocs de treball pació, aquesta no ha suposat un una forta davallada de la loca- industrial increment del seu pes a escala lització de llocs de treball, tot i comarcal això el seu pes en la desocupa- ció ha baixat
Castellar del Vallès El nombre de treballs localitzats La taxa d’atur està per sota de Tot i la pèrdua de pes dels llocs al municipi ha registrat un des- la catalana en 4 punts percen- de treball localitzats, el pes dels cens de 18 punts percentuals tuals. desocupats pel conjunt comar- respecte 2008 cal s’ha mantingut estable, fins i tot ha registrat un lleuger des- cens al primer trimestre 2011
Castellbisbal Relació alta de llocs de treball Després de Matadepera i Ullas- Tot i la forta reducció del llocs per 1.000 habitants de 16-64. trell és el tercer municipi amb de treball localitzats, el muni- més reducció del pes dels seus cipi no registra un alt índex de aturats al còmput comarcal desocupació
Cerdanyola del Vallès Forta localització de llocs de Tot i l’augment de la desocupa- Evolució positiva del seu pes treball relacionats amb el ser- ció , el seu pes dins la comarca dins la comarca, incrementa pes veis que gairebé s’ha mantin- s’ha mantingut estable llocs de treball i manté el pes gut estable durant el període de desocupació
Gallifa Baixa localització de l’activitat Baixa taxa d’atur No presenta variacions pel pe- caracteritzada per ésser de di- ríode analitzat sobretot pel que mensions petites quant a llocs respecta al pes del municipi de treball dins la comarca
Matadepera Municipi amb baixa localització Municipi amb una taxa d’atur El seu pes dins la comarca es d’activitat econòmica. L’evo- inferior al 7%. A més, durant el manté gairebé estable durant el lució del pes d’aquesta pel primer trimestre de 2011 regis- període. La desocupació registra conjunt de la comarca es manté tra un descens de la desocupa- una lleugera reducció al primer estable al llarg del període. ció municipal trimestre 2011
Montcada i Reixac Malgrat la pèrdua de llocs de Fort increment de la deso- El municipi destaca sobretot per treball, el municipi manté el cupació gairebé el doble en l’augment d’aturats durant el seu pes dins la comarca comparació a 2008. És un dels període. municipis amb més increment del seu pes.
Palau-solità i Plegamans És el municipi amb la relació Malgrat la pèrdua de llocs de És el municipi amb el saldo més més alta de llocs de treball per treball, la taxa de desocupació negatiu de la comarca per ser el 1.000 habitants de 16-64 anys es situa entorn a la comarcal municipi que més pes ha perdut a la comarca en el conjunt de llocs de treball del Vallès Occidental
21 04 Perfil local
Polinyà Relació alta de llocs de treball La taxa d’atur és similar a la Polinyà ha incrementat el pes per 1.000 habitants de 16-64. comarcal. La desocupació va en llocs de treball i ha reduït en En els darrers dos anys no ha experimentar un fort creixement aturats pel conjunt comarcal. perdut llocs de treball. entre 2008 i 2009. Als dos darrers anys es manté entorn a 720 aturats
Rellinars Baixa localització de l’activitat Registra un fort increment de No presenta variacions pel pe- caracteritzada per ésser de di- desocupats en el primer trimes- ríode analitzat sobretot pel que mensions petites quant a llocs tre de 2011 respecta al pes del municipi de treball dins la comarca
Ripollet Relació baixa de llocs de treball Taxa d’atur superior a la co- El municipi ha perdut pes dels per 1.000 habitants de 16-64. marcal en un punt percentual , llocs de treball al sector de la representant el 5% dels aturats indústria. a la comarca
Rubí Segon municipi amb més llocs Increment de la desocupació La crisi del sector industrial de treball del sector de la in- cosa que implica una taxa juntament amb el perfil de la dústria a la comarca d’atur pròxima al 20%. A més població resident ha generat un aplega el 10% dels aturats de la increment de la desocupació i comarca la reducció de llocs de treball
Sabadell Gairebé una quarta part dels La taxa d’atur és lleugerament El pes dels seus llocs de treball llocs de treball en serveis de superior a la comarca en un ha augmentat i alhora ha re- la comarca està localitzats a punt percentual. Tot i això, el gistrat un descens del pes dels Sabadell seu pes s’ha mantingut estable seus aturats pel conjunt comarcal
Sant Cugat del Vallès Únic municipi que incrementa El fort increment del pes dels Segueix incrementant el nom- el nombre d’afiliats durant el seus aturats en el còmput global bre de llocs de treball localitzats període 2008-2001 és degut a que l’aportació al al municipi. Malgrat això ha volum dels desocupats a escala registrat un increment de la comarcal era relativament baixa desocupació, sobretot el seu pes a l’any 2008. dins la comarca.
Sant Llorenç Savall Baixa localització de l’activitat És un dels municipis amb més Pel que respecta al pes del caracteritzada per ésser de creixement de la desocupació municipi dins la comarca, no dimensions petites quan a llocs entre 2008 i 2010 presenta variacions pel període de treball analitzat.
Sant Quirze del Vallès El nombre de llocs de treball Malgrat l’increment registrat, Tot i l’evolució negativa, el pes s’ha reduït sobretot els relacio- la desocupació és baixa al del municipi a la comarca ha nats amb la indústria municipi. La taxa d’atur supera augmentat quant a llocs de tre- lleugerament el 10%. ball i disminuït en desocupació
Santa Perpètua de Mogoda És el segon municipi amb La taxa d’atur és similar a la La pèrdua de pes dels llocs de més pèrdua de pes de llocs comarcal. treball pel conjunt comarcal és de treball en el conjunt de la més intensa que el descens del comarca pes dels aturats
Sentmenat El 50% dels treballs localitzats Increment d’un 11% dels atu- El pes de Sentmenat pel con- al municipi estan relacionats rats respecte al 2008 junt del Vallès Occidental es amb el sector industrial manté estable.
22 04 Perfil local
Terrassa És el municipi que més pes Terrassa gairebé dobla el nom- El fet més destacables és la perd en còmput global dels bre absolut d’aturats al final del pèrdua de pes dels llocs de tre- llocs de treball a la comarca període 2008 - 2009 ball localitzats de tots els ser- sobretot en el sector de serveis veis a excepció de l’industrial i construcció. que l’incrementa lleugerament
Ullastrell Baixa localització de l’activitat Després de Matadepera és el No presenta variacions pel pe- caracteritzada per ésser de segon municipi amb menys ríode analitzat pel que respecta dimensions petites quan a llocs increment d’atur entre 2008 i al pes del municipi dins la de treball 2011 comarca
Vacarisses Registra un descens dels llocs El seu pes en la desocupació Tot i registrar un gran descens de treball d’un 18% respecte del Vallès Occidental és manté de llocs de treball, no presenta al 2008 en el 0,7% grans variacions pel que res- pecta al pes del municipi dins la comarca
Viladecavalls Forta presència d’empreses La desocupació ha augmentat És el municipi que registra de grans dimensions quan a un 9% respecte al 2008, però el major descens de llocs de nombre de treballadors. no ha suposat un increment treball sobretot l’industrial. Tot i del seu pes en el conjunt de la això l’evolució de la desocupa- comarca ció registra lleugers ascensos
23 Fòrum Vallès Emprèn®
Per més informació: 937 070 707 www.copevo.cat [email protected] Twitter:@vallesempren