De La Domus De Vilatzir a La Torre De Malla. Un Centre De Poder Senyorial En El Vallès a L’Edat Mitjana, Pàg
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
VILAGINÉS, J. (2020). De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana, pàg. 9-35 NOTES, 35 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana Jaume Vilaginés i Segura* Resum L’estudi s’ha realitzat amb ratpenats, En aquest article veurem com un que és una espècie gregària i sense ca- indret geogràfic concret, Vilatzir-Tor- pacitats visuals. Els individus del grup re de Malla, en el terme municipal de de ratpenats són capaços d’identificar Parets del Vallès, va funcionar durant la posició en l’espai dels seus congè- diversos segles (entre els segles XI i neres i localitzar aquells que exercei- XVI) com un centre de poder econò- xen el lideratge del grup. El seu cervell mic i social, malgrat que els seus esta- memoritza la posició de cadascun, de dants no van ser sempre de la mateixa tal manera que en qualsevol moment 9 nissaga. Tot i la manca de continuïtat són capaços de localitzar-los espacial- en les famílies que el van posseir, des ment. Els autors de l’estudi extrapo- de la domus de Vilatzir es va exercir len aquesta capacitat innata a la resta el poder sobre el territori, en diferent d’espècies de mamífers que viuen en extensió i en diversa mesura, segons comunitats. També la trobaríem en el moment i així els habitants de la l’espècie humana. Així, entenem com rodalia sabien que des d’allà s’exercia un jugador de futbol llança la pilota la dominació sobre el territori. a un company sense haver-lo localit- zat sensorialment. La pilota arriba on Paraules clau: Gallecs, Malla, Mo- toca sense que qui la llença visualitzi llet del Vallès, Parets del Vallès, Planella, la destinació. La ment del jugador ha Torre de Malla, Vilatzir, Villa-Litoris. memoritzat la posició del company i sap, sense haver-ho comprovat visu- Ratpenats, memòria espacial alment, la posició que té en el camp. i paisatge humà La vivència de l’espai (del pai- Un estudi científic ha demostrat satge, usant el terme geogràfic) en que les espècies de mamífers comu- l’espècie humana es porta a terme nitaris desenvolupen una capacitat en diferents nivells. En un àmbit més innata per localitzar en l’espai els íntim, es viu en el marc de la llar, que membres de la seva comunitat i dis- dona seguretat enfront de les incle- tingir-los pel seu estatus social (Geva- ments amenaces de l’exterior, i en un Sagiv, Las, Yovel i Ulanovsky, 2015). nivell més obert, trobem el cosmos, *historiador, [email protected] Notes 35 - des2019.indd 9 17/12/2019 10:04:39 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35 que hi ha més enllà de les barreres seus protagonistes, però també com- protectores de la casa, de la família porta una anàlisi de les vicissituds de i de la comunitat social més imme- l’exercici del poder, que els mateixos diata (Tuan, 2005). La geografia del personatges establien amb l’entorn cosmos defineix normes, valors i je- social, on vivien els masovers de les rarquies a través d’elements visuals, terres de l’honor i els altres pagesos com els campanars de les esglésies, o de les parròquies veïnes, de Parets, sonors, com els sons de les campanes de Gallecs i de Mollet. L’enfocament (Lévy i Segaud, 1983); però també es fa des de la perspectiva del paisat- a través de la memòria i de la ubica- ge. El paisatge és una realitat física, ció en l’espai dels congèneres i dels que conformen els elements naturals seus líders. A més, el paisatge físic es (rius, vegetació, relleu), els elements percep com una realitat que té com- culturals (formes de poblament, ponents emocionals que reforcen els camps cultivats, instal·lacions de tre- valors socials, especialment en les so- ball, com molins, etc.), però també cietats jerarquitzades. és una realitat mental, una percepció En aquest sentit, els punts geogràfics que es modela sensorialment, però que ostenten un valor de poder, inde- també a través de paradigmes cultu- pendentment de les seves atribucions rals. La domus de Vilatzir presidia so- físiques i de les persones que les ha- cialment un territori. Els seus propi- biten, ajuden a crear el cosmos paisat- etaris exercien el domini social, que gístic que col·labora en la permanència comportava obligacions als habitants 10 d’una realitat social jerarquitzada. Les del seu territori senyorial, però també persones, com a membres d’una es- als altres residents de les parròquies pècie que de forma innata identifica de la rodalia. Per tant, va ser un ele- en l’espai els congèneres i aquells que ment destacat del paisatge medieval tenen un paper eminent en el sistema del racó del Vallès que incloïa les par- social, embolcallen amb un missatge ròquies de Mollet, Gallecs i Parets, es- d’autoritat els llocs on s’exerceix el pecialment de la darrera. poder, independentment dels propieta- La base documental que ens permet ris que aquest indret tingui o hagi tin- acostar-nos a la realitat medieval de la gut. Així doncs, la memòria geogràfica Torre de Malla és fragmentària. No hi que s’expressa en els capbreus senyori- ha un cos complet de documentació. als no deixa de ser una manifestació de Manca un arxiu familiar que doni con- l’aplicació en l’espai geogràfic de la ca- tinuïtat a la informació. Seria aquest el pacitat de localitzar els congèneres i de principal desavantatge respecte d’altres reconèixer els líders socials, en aquest estudis de llinatges senyorials, com els cas els que exerceixen el poder (Benito, Bell-lloc, els Montornès o els Carte- 1993; Treton, 2010). llà (Fernàndez, 1995, Reche, 2014 i En el treball ens plantegem estudi- Mallorquí, 2015). Els testimonis do- ar l’evolució de la domus de Vilatzir- cumentals són discontinus, perquè Torre de Malla, a Parets del Vallès, a provenen de fonts diverses i això im- través dels seus propietaris i observar pedeix una fidelitat a la continuïtat his- l’exercici del poder que des d’ella es tòrica. Malgrat els buits testimonials, i feia. L’estudi té, per tant, una part també la dispersió documental, es pot d’anàlisi genealògica, perquè resse- fer una revisió prou acurada i analítica gueix les vinculacions familiars dels de qui i com va viure a l’indret. Els lap- Notes 35 - des2019.indd 10 17/12/2019 10:04:39 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35 sus sense informació plantegen dubtes billa i hereva de l’honor de Vilatzir, i mantenen la història oberta, però amb els Malla, una família procedent no per això les conclusions del treball de Vic. En el document, Guillem de seran, com veurem, menys concloents. Malla, pare de Joanot, signava com a testimoni, identificant-se com a ciu- Vilatzir i Torre de Malla tadà de Vic. A les acaballes del segle XV Joanot Els Malla van convertir-se en els de Malla afirmava ser senyor de la casa senyors de Vilatzir. L’any 1522 el fill de Vilatzir. Vilatzir era el nom que va de Joanot, també de nom Joanot, tenir durant tota l’edat mitjana l’actu- encara essent menor d’edat, però al Torre de Malla de Parets del Vallès, hereu del patrimoni de la seva mare, avui dia una imponent masia del parc s’identificava com a Joanot de Plane- agrari de Gallecs (Vilaginés, 2013). lla i de Malla.2 El seu pare també es En un contracte signat el 1498, Joa- feia anomenar aleshores “de Planella not confirmava l’establiment del mas i Malla”. Les dues famílies van esde- Blanc de Gallecs a Ricard Bosc Negre.1 venir una i es va imposar finalment En el document Joanot esmentava la el cognom Malla. El lloc, la casa forta seva esposa Àngela com a senyora i el patrimoni associat va continuar seva. Àngela era una Planella, mem- vinculat amb la família fins almenys bre de la família que havia dominat la al segle XVII. Amb el pas del temps casa forta de Vilatzir durant més d’un el topònim va canviar, potser perquè segle. Els Planella, senyors de Vilatzir, els Malla van refer la mansió, fortifi- havien emparentat mitjançant el ma- cant-la amb l’aspecte que té en l’actu- 11 trimoni d’Àngela, probablement pu- alitat i això va ser motiu d’una nova Sant Esteve de Parets rie r a t o r d r e Santa Maria e n de Gallecs t M Vilatzir e C r a d g a a n s n s e el n r e i l e T r a l Sant Vicenç d e e de Mollet C a s ld ò e s Figura 1. Mapa de s e B situació de la Torre l de Malla-Vilatzir. e 0 1 km Font: Jordi Bertran 1 BC, perg. 347, reg. 14970. 2 BC, perg. 221, reg. 17832. Notes 35 - des2019.indd 11 17/12/2019 10:04:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35 manera col·loquial d’anomenar-la, o d’un probable topònim Villa Anluiro, potser simplement perquè el cognom del qual va degenerar Vilatzir (Vilagi- Malla es va acabar de consolidar com nés, 2013). El nom apareix posterior- a nom de l’indret. ment de diferents formes (villa Alluiri, En l’edat mitjana, durant sis segles villa Adviri, Viladvir, Vilalir, villa Azuiri,...), ben bé, entre el segle X i XV, la casa fins que va quedar en Vilatzir amb oca- forta (domus) es va anomenar de Vilat- sionals modificacions (Viladzir, Vilazir, zir, amb l’excepció d’un període d’un Villa Alzir o Vilaziro).