De La Domus De Vilatzir a La Torre De Malla. Un Centre De Poder Senyorial En El Vallès a L’Edat Mitjana, Pàg

VILAGINÉS, J. (2020). De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana, pàg. 9-35 NOTES, 35 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana

Jaume Vilaginés i Segura*

Resum L’estudi s’ha realitzat amb ratpenats, En aquest article veurem com un que és una espècie gregària i sense ca- indret geogràfic concret, Vilatzir-Tor- pacitats visuals. Els individus del grup re de Malla, en el terme municipal de de ratpenats són capaços d’identificar Parets del Vallès, va funcionar durant la posició en l’espai dels seus congè- diversos segles (entre els segles XI i neres i localitzar aquells que exercei- XVI) com un centre de poder econò- xen el lideratge del grup. El seu cervell mic i social, malgrat que els seus esta- memoritza la posició de cadascun, de dants no van ser sempre de la mateixa tal manera que en qualsevol moment 9 nissaga. Tot i la manca de continuïtat són capaços de localitzar-los espacial- en les famílies que el van posseir, des ment. Els autors de l’estudi extrapo- de la domus de Vilatzir es va exercir len aquesta capacitat innata a la resta el poder sobre el territori, en diferent d’espècies de mamífers que viuen en extensió i en diversa mesura, segons comunitats. També la trobaríem en el moment i així els habitants de la l’espècie humana. Així, entenem com rodalia sabien que des d’allà s’exercia un jugador de futbol llança la pilota la dominació sobre el territori. a un company sense haver-lo localit- zat sensorialment. La pilota arriba on Paraules clau: Gallecs, Malla, Mo- toca sense que qui la llença visualitzi llet del Vallès, Parets del Vallès, Planella, la destinació. La ment del jugador ha Torre de Malla, Vilatzir, Villa-Litoris. memoritzat la posició del company i sap, sense haver-ho comprovat visu- Ratpenats, memòria espacial alment, la posició que té en el camp. i paisatge humà La vivència de l’espai (del pai- Un estudi científic ha demostrat satge, usant el terme geogràfic) en que les espècies de mamífers comu- l’espècie humana es porta a terme nitaris desenvolupen una capacitat en diferents nivells. En un àmbit més innata per localitzar en l’espai els íntim, es viu en el marc de la llar, que membres de la seva comunitat i dis- dona seguretat enfront de les incle- tingir-los pel seu estatus social (Geva- ments amenaces de l’exterior, i en un Sagiv, Las, Yovel i Ulanovsky, 2015). nivell més obert, trobem el cosmos,

*historiador, [email protected]

Notes 35 - des2019.indd 9 17/12/2019 10:04:39 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

que hi ha més enllà de les barreres seus protagonistes, però també com- protectores de la casa, de la família porta una anàlisi de les vicissituds de i de la comunitat social més imme- l’exercici del poder, que els mateixos diata (Tuan, 2005). La geografia del personatges establien amb l’entorn cosmos defineix normes, valors i je- social, on vivien els masovers de les rarquies a través d’elements visuals, terres de l’honor i els altres pagesos com els campanars de les esglésies, o de les parròquies veïnes, de Parets, sonors, com els sons de les campanes de Gallecs i de Mollet. L’enfocament (Lévy i Segaud, 1983); però també es fa des de la perspectiva del paisat- a través de la memòria i de la ubica- ge. El paisatge és una realitat física, ció en l’espai dels congèneres i dels que conformen els elements naturals seus líders. A més, el paisatge físic es (rius, vegetació, relleu), els elements percep com una realitat que té com- culturals (formes de poblament, ponents emocionals que reforcen els camps cultivats, instal·lacions de tre- valors socials, especialment en les so- ball, com molins, etc.), però també cietats jerarquitzades. és una realitat mental, una percepció En aquest sentit, els punts geogràfics que es modela sensorialment, però que ostenten un valor de poder, inde- també a través de paradigmes cultu- pendentment de les seves atribucions rals. La domus de Vilatzir presidia so- físiques i de les persones que les ha- cialment un territori. Els seus propi- biten, ajuden a crear el cosmos paisat- etaris exercien el domini social, que gístic que col·labora en la permanència comportava obligacions als habitants 10 d’una realitat social jerarquitzada. Les del seu territori senyorial, però també persones, com a membres d’una es- als altres residents de les parròquies pècie que de forma innata identifica de la rodalia. Per tant, va ser un ele- en l’espai els congèneres i aquells que ment destacat del paisatge medieval tenen un paper eminent en el sistema del racó del Vallès que incloïa les par- social, embolcallen amb un missatge ròquies de Mollet, Gallecs i Parets, es- d’autoritat els llocs on s’exerceix el pecialment de la darrera. poder, independentment dels propieta- La base documental que ens permet ris que aquest indret tingui o hagi tin- acostar-nos a la realitat medieval de la gut. Així doncs, la memòria geogràfica Torre de Malla és fragmentària. No hi que s’expressa en els capbreus senyori- ha un cos complet de documentació. als no deixa de ser una manifestació de Manca un arxiu familiar que doni con- l’aplicació en l’espai geogràfic de la ca- tinuïtat a la informació. Seria aquest el pacitat de localitzar els congèneres i de principal desavantatge respecte d’altres reconèixer els líders socials, en aquest estudis de llinatges senyorials, com els cas els que exerceixen el poder (Benito, Bell-lloc, els Montornès o els Carte- 1993; Treton, 2010). llà (Fernàndez, 1995, Reche, 2014 i En el treball ens plantegem estudi- Mallorquí, 2015). Els testimonis do- ar l’evolució de la domus de Vilatzir- cumentals són discontinus, perquè Torre de Malla, a Parets del Vallès, a provenen de fonts diverses i això im- través dels seus propietaris i observar pedeix una fidelitat a la continuïtat his- l’exercici del poder que des d’ella es tòrica. Malgrat els buits testimonials, i feia. L’estudi té, per tant, una part també la dispersió documental, es pot d’anàlisi genealògica, perquè resse- fer una revisió prou acurada i analítica gueix les vinculacions familiars dels de qui i com va viure a l’indret. Els lap-

Notes 35 - des2019.indd 10 17/12/2019 10:04:39 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

sus sense informació plantegen dubtes billa i hereva de l’honor de Vilatzir, i mantenen la història oberta, però amb els Malla, una família procedent no per això les conclusions del treball de Vic. En el document, Guillem de seran, com veurem, menys concloents. Malla, pare de Joanot, signava com a testimoni, identificant-se com a ciu- Vilatzir i Torre de Malla tadà de Vic. A les acaballes del segle XV Joanot Els Malla van convertir-se en els de Malla afirmava ser senyor de la casa senyors de Vilatzir. L’any 1522 el fill de Vilatzir. Vilatzir era el nom que va de Joanot, també de nom Joanot, tenir durant tota l’edat mitjana l’actu- encara essent menor d’edat, però al Torre de Malla de Parets del Vallès, hereu del patrimoni de la seva mare, avui dia una imponent masia del parc s’identificava com a Joanot de Plane- agrari de Gallecs (Vilaginés, 2013). lla i de Malla.2 El seu pare també es En un contracte signat el 1498, Joa- feia anomenar aleshores “de Planella not confirmava l’establiment del mas i Malla”. Les dues famílies van esde- Blanc de Gallecs a Ricard Bosc Negre.1 venir una i es va imposar finalment En el document Joanot esmentava la el cognom Malla. El lloc, la casa forta seva esposa Àngela com a senyora i el patrimoni associat va continuar seva. Àngela era una Planella, mem- vinculat amb la família fins almenys bre de la família que havia dominat la al segle XVII. Amb el pas del temps casa forta de Vilatzir durant més d’un el topònim va canviar, potser perquè segle. Els Planella, senyors de Vilatzir, els Malla van refer la mansió, fortifi- havien emparentat mitjançant el ma- cant-la amb l’aspecte que té en l’actu- 11 trimoni d’Àngela, probablement pu- alitat i això va ser motiu d’una nova

Sant Esteve de Parets

rie r

t o r d r e Santa Maria e

n de Gallecs M t Vilatzir e C r a d g a a n s n s e el n r e i l e T

r a

l Sant Vicenç d e e de Mollet

C a s ld ò e s Figura 1. Mapa de s e B situació de la Torre

l de Malla-Vilatzir. e 0 1 km Font: Jordi Bertran

1 BC, perg. 347, reg. 14970. 2 BC, perg. 221, reg. 17832.

Notes 35 - des2019.indd 11 17/12/2019 10:04:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

manera col·loquial d’anomenar-la, o d’un probable topònim Villa Anluiro, potser simplement perquè el cognom del qual va degenerar Vilatzir (Vilagi- Malla es va acabar de consolidar com nés, 2013). El nom apareix posterior- a nom de l’indret. ment de diferents formes (villa Alluiri, En l’edat mitjana, durant sis segles villa Adviri, Viladvir, Vilalir, villa Azuiri,...), ben bé, entre el segle X i XV, la casa fins que va quedar en Vilatzir amb oca- forta (domus) es va anomenar de Vilat- sionals modificacions (Viladzir, Vilazir, zir, amb l’excepció d’un període d’un Villa Alzir o Vilaziro). Però curiosament segle, del qual parlarem més endavant. quan tenim informació rellevant d’un Va ser, doncs, un centre de poder se- domini senyorial en el lloc, el topò- nyorial. Això vol dir que des dels murs nim se substitueix per un altre. El nou de la construcció, primer anomenada topònim que apareix en el segle XI en villa, després domus, es va exercir una el lloc de Vilatzir és Villa Litoris.4 L’in- dominació sobre els territoris de la dret és indubtablement el mateix, per rodalia, que formaven el patrimoni les referències geogràfiques que tro- senyorial, i en alguns moments sobre bem en els documents. A diferència àrees més extenses. La particularitat del cas abans esmentat, el canvi té una de Vilatzir era que va acollir no una explicació més difícil d’associar amb única família senyorial, sinó diferents una interpretació errònia de la trans- nissagues, que van considerar el patri- cripció. Es fa difícil entendre el nou moni que incloïa el topònim un nucli nom, si no es recorre a l’etimologia i de poder, generador de riquesa i pres- a una possible interpretació de l’ori- 12 tigi. Per motius diferents les famílies gen del domini terrer que va tenir la que van exercir el seu domini sobre el família que el va posseir durant dues territori van fracassar en el seu intent generacions. A aquesta família els ano- de perviure en el temps. Però, malgrat menarem els Villa Litoris, tot i que ells no tenir un únic cognom associat al no es van dir mai així. Més aviat, quan lloc, Vilatzir no va deixar de ser un re- van usar algun topònim, va ser el de ferent legal, físic i mental de l’autori- Vilatzir (Riculfo de Villa Alluir).5 Tot i això, tat per a la població dels encontorns, el topònim de Villa Litoris només el tro- no només perquè era un indret on re- bem en el període de temps que ells sidia qui tenia el poder, sinó perquè van exercir la possessió de la propietat. des d’allà s’exercia. L’etimologia del topònim podria provenir del terme litus litoris que en Vilatzir i Villa Litoris l’època altmedieval indicava la con- La primera coneixença del lloc de dició de pagès asservit (Du Cange, Vilatzir és de l’any 904. En aquest any, 1883); és a dir, el que estava vin- el bisbe de Barcelona va fundar (o re- culat a una propietat senyorial. Així fundar) la parròquia de Parets.3 Les Villa Litoris seria la Villa (o terme d’un parròquies tenien límits i en la des- llogaret habitat) de pagesos adscrits. cripció de la de Parets s’esmentava una Probablement, el domini terrer al vil·la, Linduiro, que el transcriptor del qual estaven sotmesos els pagesos era segle XVIII va anomenar així a partir d’origen fiscal. No gaire lluny de Vi-

3 BC, perg. 99, reg. 9134. Una còpia de més fàcil lectura és a ADB, Reg. Dot.,7, 11-12. 4 El primer cop que apareix és l’any 1031: Batlle (2006), 2, 469. 5 Rius (1945), 526 (1032).

Notes 35 - des2019.indd 12 17/12/2019 10:04:41 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

latzir apareix un altre topònim ano- mini terrer i, per tant, el lligam no menat Palatio Fisco (palau fiscal),6 que comportés una concessió de terres, el remet a una hisenda que depenia de que en altres documents s’anomena l’administració pública.7 Els Villa Li- benefici (beneficium). toris arribaren a Vilatzir procedents En tot cas, cal remarcar que Ricolf, de Pertegàs (Sant Celoni): Ricolf, el en testar, disposava de totes les posses- primer membre de la nissaga, afir- sions com a propietari absolut. Si en ma que els seus pares li havien dei- un primer moment les va rebre com a xat possessions a Pertegàs, que ell va feu fiscal o van ser cedides per l’abat cedir en testament als seus fills.8 Per o per un Montcada, Ricolf en disposà tant, Ricolf va arribar a Vilatzir i va amb total llibertat; ell i també els seus gestionar un patrimoni molt extens, descendents, el seu fill Guiu Ricolf i la que podria interpretar-se que van seva esposa. A més, hi hagué tota una rebre per cessió de l’autoritat. Es van estratègia per part del monestir de donar casos semblants a prop, per Sant Cugat per aconseguir la donació exemple Bonfill va donar al mones- absoluta del domini de Villa Litoris, que tir de Sant Cugat una extensa propi- descartaria qualsevol mena d’infeuda- etat a Plegamans, que havia rebut del ció o cessió en benefici per part del comte Borrell II.9 monestir (Vilaginés, 2013). Al final, Ricolf afirmava en els seus dos Sant Cugat va aconseguir que Raquel, testaments que els seus senyors eren esposa de Ricolf i mare de Guiu, en el l’abat del monestir de Sant Cugat seu testament lliurés el domini a les 11 (Salrach, 1992) i Ramon Guillem de seves mans i marxés de pelegrinatge. 13 Montcada, l’ardiaca de la catedral de Els Villa Litoris eren uns senyors Barcelona i senyor de la parròquia poderosos. El domini que van ad- de Parets (Shideler, 1987).10 Ells dos ministrar era extens. En el mapa es representaven un nivell molt elevat pot observar de forma esquemàtica en la jerarquia social del conjunt del que s’estenia de forma dispersa per comtat barcelonès. Es podria pensar llocs allunyats del nucli (Vilatzir-Villa que hi va haver alguna relació entre Litoris).12 En el mateix mapa l’extensió la vinculació de Ricolf amb ambdues de les possessions no està represen- personalitats i la possessió del patri- tada perquè els límits que es descri- moni de Villa Litoris; així, Ricolf podria uen a la documentació no són gaire haver rebut el domini per concessió identificables, però es pot deduir que d’un dels dos o d’ambdós. Però tam- eren possessions àmplies i no només poc es pot descartar que la relació fos camps de petites dimensions. El do- estrictament personal, aliena al domini de Ricolf de Villa Litoris tenia el

6 Rius (1945), 572 (1044). 7 El terme palau (palatium, palatio, palatiolo) és d’origen incert i controvertit. Se l’ha relacionat amb terres fis- cals comtals (Bonnasie, 1979) o se li ha atribuït un origen, també fiscal, en la conquesta musulmana (MARTÍ, R. “El palatium rural, una institución fiscal del siglo VIII”, Lo que vino de Oriente. Horizontes, praxis y dimensión material de los sistemas de dominación fiscal en al-Andalus (siglos VII-IX), Oxford, 2013, pp. 133-148). 8 Rius (1945), 526 (1044): “Et ipsum suum alodem qui fuit de ienitores sive per comparacione quod abebat in Pertegatio...” 9 Rius (1945), 243 (990). 10 Batlle (2006), 469 (1031) i Rius (1945), 2, 572 (1044). 11 Rius (1945), 656 (1067). 12 Vegeu la figura 2.

Notes 35 - des2019.indd 13 17/12/2019 10:04:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

Castellvell (Caldes) alodem

ri er Pertegatio a d

e s alodem S e e

n Plegamans n de ienitores

t e

m T alodem

e l

d Santa Maria de e

C Palau-solità a

l Villa Litoris d

s (Vilatzir) Sant Esteve

domos, ecclesia de Parets

St. Aciscli, alodem

alodem

Santa Maria

Rovira

i de Gallecs e

alode r

alodem e

alodem e s r d e

n a e to prato ns T

r l Canalies mansionem Palatio Fisco r e e n solario alode t Sant Vicenç

a de Mollet r g ie a r n s a e ò alaude d ll s r e e 14 i C B e Santa a r l r l i a d e e r Perpètua e Santiga a d s e e P l R d ol i e in 0 1 km p y o Sant à l ig l a

Figura 2 Mapa esquemàtic de les possessions de Ricolf de Villa Litoris. Font: Jordi Bertran Nisiano / Gramaned alodem

seu nucli en el lloc que ell anomena cions testamentàries o judicis. El mo- Villa Litoris i que abans i després de la nestir de Sant Cugat, després d’acon- seva família va dir-se Vilatzir. Allà hi seguir la possessió del domini, l’es- havia un grup d’edificacions (domos, menta l’any 1098 com a referència mansiones) on vivia la família (en les geogràfica del patrimoni que incloïa, quals ell hi residia), amb l’església de en la confirmació dels béns i posses- Sant Iscle. L’església era un element sions que va demanar al papa Urbà II: important en aquest nucli d’edificis; sanctus Aciscli de villa Auzuri.13 Ricolf ja la ho era per a Ricolf i ho va continuar va tractar de manera especial en el seu essent més endavant, donat que tindrà testament. Va donar una terra per al sagrera i s’hi celebraran actes públics prevere que havia de cantar-hi missa destacables, com juraments d’advera- i va encarregar al seu fill que estigués

13 Rius (1945), 774 (1098).

Notes 35 - des2019.indd 14 17/12/2019 10:04:43 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

amatent que cada setmana, el dilluns, quals parlarem més endavant, van es fes una missa cantada i s’oferís la traslladar el seu interès com a església missa per la seva ànima. Sant Iscle esde referència a la parroquial de Sant devenia així una església patrimonial Esteve de Parets, de la qual van ser sota els patronatges, primer dels Villa promotors de la refundació (1207)15 Litoris, després del monestir de Sant i van convertir en mausoleu familiar Cugat. Els primers la van potenciar (Vilaginés, 2013). com a temple patrimonial, com feien El patrimoni dels Villa Litoris, com els magnats des d’èpoques anteriors era habitual, girava entorn de la pos- (Sotomayor, 2004), i la construcció sessió de terrenys cultivats (alodes), de la sagrera manifestava l’intent de formats per camps, vinyes i arbres, convertir-la, si més no assimilar-la, a ocasionalment, també per molins, una parròquia, amb el que comporta- recs, prats i pastures. En cada conjunt va de poder imposar en els seus límits de possessions (alodis, alode) hi havia territorials la recaptació del delme. habitatges, més humils (casas), amb No va ser possible. Ni el monestir de corts per als animals (curtes), o habi- Sant Cugat ho va aconseguir. Proba- tatges de més envergadura (mansiones); blement, el bisbat de Barcelona, que l’habitatge més comfortable, on re- controlava directament o indirec- sidia el senyor, era la domus, que la ta la parròquia de Parets, va obligar documentació i l’arqueologia ha des- que Sant Iscle es mantingués vincu- crit com un habitatge amb torre cir- lada a Parets; així el monestir con- cular de pedra i una àmplia construc- siderava Sant Iscle una capella l’any ció per a residència de les persones i 15 112014 i la família dels Vilatzir, dels els animals (Cantarell i Dantí, 2007).

Ricolf Ermetrut

Atares Miró Guiu Ricolf Raquel Ricolf

Rovira Canalies Palau

Figura 3 Genealogia de la família dels Villa Litoris (s. XI)

14 Rius (1945), 849. 15 ADB, Reg. Dot., 7,308-309.

Notes 35 - des2019.indd 15 17/12/2019 10:04:43 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

En algun alou (alode) la residència cultiva”.16 El fet que no apareguin devia ser més gran (solario), amb teu- els pagesos com a part del patrimo- lada encavallada de fusta. El patrimoni ni, com passarà més endavant, en què de Ricolf era sorprenentment extens. els homes i les dones habitants de Tenia possessions a Villa Litoris, entorn les terres s’esmentaran com una part de l’àrea nuclear on residia i on hi més de les possessions de les senyo- havia l’església de Sant Iscle. També, a ries, demostra que els cultivadors del prop, encara a Villa Litoris hi posseïa un patrimoni de Ricolf, com molts d’al- altre alou. Altres alous importants se tres, eren lliures i independents de la situaven a Plegamans, a Castelone (pro- voluntat senyorial. La seva invisibilitat bablement el Castellvell de Caldes de evidencia la llibertat personal que els Montbui), a Llefià (Badalona) i Gra- caracteritzava. Per tant, el topònim de menet, on hi havia una torre militar Villa Litoris es fa de difícil explicació, i un solario, a Mollet, a Canalies (Santa perquè persones asservides no aparei- Perpètua, on hi havia una residència xen en els documents que descriuen senyorial amb mansione et solario), un les possessions dels Villa Litoris, de altre alou entre Santa Perpètua i Ca- manera general. El fill de Ricolf, Guiu, nalies, a la Rovira (Santa Perpètua) esmenta quatre esclaus sarraïns, però i a Palatio Fisco (terme de Mollet). Fi- probablement es tractava de compo- nalment, tenia possessions a Perte- nents de la família estesa del senyor.17 gàs (Sant Celoni), que havia heretat El nom de Villa Litoris devia remetre a dels seus pares. Tot aquest enorme una condició jurídica que els seus ha- 16 patrimoni, suma de grans explotaci- bitants ja havien perdut. ons amb residències senyorials, amb El rang econòmic i social de Ri- camps cultivats i erms, amb boscos, colf també es pot comprovar en les a vegades amb molins, prats i recs, deixes que fa de les possessions no Ricolf el va fragmentar entre la seva terreres. Per una banda, cal considerar esposa i els seus fills. El fet era ha- el bestiar, tant de transport (tres eu- bitual a l’època, període en què les gues, una mula i un pollí), de treball herències es repartien entre els fills (quatre parells de bous), com de pas- i, en aquest cas, l’esposa, aplicant el tura (ovelles) i de granja (volatilia). Per sistema anomenat per l’antropologia altra, els recipients de capacitat (cinc d’heretament igualitari (To, 1997). tones, bascula maiora et minora) i les eines És indubtable que les terres (ferramenta). Finalment, destaca la ri- del nombrós patrimoni de Ricolf quesa monetària, en joies (mancusos estaven treballades per pagesos, no d’or, fíbules i agulles d’or) i en roba sabem fins a quin punt asservits (de lli, de llana i importada, per valor o no. Els pagesos no surten en les de deu unces d’or). descripcions documentals; només Així doncs, la percepció que tenim ocasionalment, com a beneficiaris de de Villa Litoris en el bell mig del segle la magnanimitat testamentària dels XI és d’un centre senyorial impor- senyors: “concedeixo a la meva filla tant. El nucli d’un ampli domini, amb Ingilsendis aquesta casa on Ardman unes construccions remarcables per a habita, amb l’alou que Ardman l’època (domos), amb una església prò-

16 Batlle (2006), 469 (1031) i Rius (1945), 572 (1044). 17 Rius (1945), 634 (1063).

Notes 35 - des2019.indd 16 17/12/2019 10:04:43 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

pia que donava entitat al domini, com una còpia del qual va quedar en mans per altra banda havia estat habitual en de l’arxiu catedralici.18 En ell les do- l’alta edat mitjana (Sotomayor, 2004). nacions als senyors eren gairebé sim- El patrimoni governat s’estenia cap a bòliques. Però el fet que una còpia àrees distants, a la part baixa del Besòs del testament acabés a Barcelona i (Gramenet, Llefià), per tota la riera de cap a l’arxiu del monestir fa pensar Caldes (a Caldes mateix, a Santa Perpè- que Ricolf es decantava per la senyo- tua), també a Gallecs i Mollet, que jun- ria dels Montcada, a la qual pertanyia tament amb Parets esdevindran més l’ardiaca Ramon, que per altra banda endavant una unitat territorial impo- també exercia la seva influència en la sada des de Vilatzir. Aquest patrimoni parròquia de Parets. Ricolf va superar s’esmicola en el mateix testament de la malaltia que l’havia portat a testar. Ricolf. La visió familiar de Ricolf era Més tard, quan de nou va caure ma- restrictiva, es limitava a la generació lalt i definitivament va traspassar, el més immediata, la dels fills. Els fills es monestir es va encarregar que s’ela- repartiren el seu llegat en forma força borés una adveració testamentària equitativa, tot i que Guiu es va quedar de les seves darreres voluntats. El do- amb el nucli de referència de la famí- cument de 1044 mostra certs canvis lia: Villa Litoris i l’església de Sant Iscle. que evidencien que el monestir havia Era la manera de fer d’aquells qui te- aconseguit atreure a la seva òrbita els nien alguna cosa que llegar en el mo- Villa Litoris.19 El més clar era que Ri- ment de la mort (To, 1997). Els matei- colf només reconeixia com a senyor xos comtes posaven en perill la unitat seu l’abat Guitard. Per altra banda, el 17 territorial que governaven per seguir llegat al monestir era més important: aquesta política hereditària (Aurell, un gran alou a Plegamans. 1998). Però un altre element disrup- La influència del monestir sobre el tiu va aparèixer provocant la fi de la patrimoni dels Villa Litoris es va anar història dels Villa Litoris. Es tracta del accentuant amb el pas del temps. Guiu monestir de Sant Cugat del Vallès. Ricolf, el fill de Ricolf, va dictar les seves darreres voluntats l’any 1063, també Vilatzir i el monestir de Sant Cugat jacent malat en el seu llit.20 En el do- Ja hem vist com l’abat Guitard del cument, un cop més apareixen com a monestir de Sant Cugat era el senyor senyors l’abat de Sant Cugat, Andreu, i de Ricolf, juntament amb Ramon, Ramon Guillem de Montcada. Guiu no l’ardiaca de la catedral. La relació tenia fills i havia de llegar el seu patri- probablement es reduïa al reconeixe- moni. Va repartir el seu patrimoni entre ment de fidelitat personal que Ricolf tots aquells amb qui se sentia obligat tenia envers aquestes persones i, de o agraït: els seus senyors, que reberen retruc, les institucions que represen- importants alous, la seva esposa, mem- taven. L’abat, però, tenia els ulls po- bres de la família biològica, com una sats en el nucli de Villa Litoris. Ricolf filla, o extensa, com un nutricatus21, i di- va fer un primer testament el 1031, ferents institucions eclesiàstiques. En el

18 Batlle (2006), 469. 19 Rius (1945), 572. 20 Rius (1945), 634. 21 Un nutricatus o nutritus era un jove que era mantingut en la casa del senyor (Niermeyer, 1976, pàg. 725).

Notes 35 - des2019.indd 17 27/12/2019 11:50:37 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

testament, l’herència més important era tant del seu patrimoni era l’alou que per al monestir de Sant Cugat. El ceno- posseïa a Gallecs, que havia rebut del bi vallesà rebia el nucli patrimonial de seu marit difunt. El va cedir de forma Villa Litoris: l’església de Sant Iscle, la casa absoluta (solidamente) al monestir. El do- forta adjunta (ipsa mea mansione) i l’alou cument oblida el nucli patrimonial de terrer que l’envoltava. Raquel, l’esposa, Villa Litoris, amb l’església de Sant Iscle, quedava com a usufructuària del pa- probablement perquè ja havia passat a trimoni anterior i d’un extens alou a mans del monestir. De forma tàcita o a Gallecs, que en morir ella havia de re- través d’una donació que no ens ha ar- vertir al monestir. Però el monestir en ribat, Raquel degué cedir anteriorment volia més i de forma més clara. Aproxi- el nucli de Villa Litoris a Sant Cugat. madament un mes més tard, s’elaborà Amb el llegat de Raquel, el mo- un codicil que modificava de manera nestir havia aconseguit el domini important el testament anterior i en el absolut sobre Vilatzir. Els Villa Litoris qual Guiu donava tot el patrimoni terrer havien desaparegut del lloc, perquè a Sant Cugat, i Raquel, la seva esposa, no hi havia descendència i perquè en conservava l’usdefruit en vida.22 En el monestir havia aconseguit retenir el codicil, mantenia les donacions mo- els drets hereditaris. En el seu cas cap biliàries, però els alous, que eren la part parent amb drets legals o familiars va econòmicament més sensible, havien de poder discutir el procés que va portar revertir al monestir després del decés de el patrimoni a la institució monàsti- Raquel. Fins i tot la donació que havia ca, però la política d’acaparar patri- 18 fet al seu altre senyor, Ramon Guillem moni que va practicar Sant Cugat i la de Montcada, desapareixia. Tot fa pen- gran majoria d’institucions eclesiàsti- sar que el canvi a favor del monestir es ques de l’època, molt sovint trobava va fer per l’atractiu de ser enterrat en el la ferma oposició de parents propers recinte del cenobi. Guanyava l’abat An- que reclamaven el dret que creien na- dreu del monestir de Sant Cugat. tural de rebre l’herència. Amb els Villa Quedava Raquel. La pressió del Litoris també desapareix el topònim. monestir devia ser forta i la vídua de El monestir i els senyors que vindran Guiu Ricolf va decidir marxar de pele- després d’ell recuperaran el topònim grinatge. Per si moria en el camí, com de Vilatzir, que podríem considerar era habitual, va fer testament.23 Va de- que era el nom popular. clarar marmessor el seu senyor, l’abat El monestir va convertir el domini Andreu de Sant Cugat, entre d’altres. A de Vilatzir en una dominicatura, una l’hora de llegar, Raquel va recordar a explotació gestionada directament pel tots aquells que apreciava, molts d’ells monestir, potser a través d’un admi- pagesos, a qui va fer donacions d’ani- nistrador monàstic o a través de la fi- mals, recipients o eines; també va gra- gura d’un batlle, que cobraven un tri- tificar en moneda sacerdots i instituci- but específic (el braçatge).24 L’església ons eclesiàstiques, per la salvació de la de Sant Iscle apareix esmentada en la seva ànima. Però, la part més impor- relació de possessions del monestir

22 Rius (1945), 637 (1063). 23 Rius (1945), 656 (1067). 24 Esteve Vidal cobrava el braçatge, la renda reservada al gestor dominical (batlle senyorial) l’any 1122: Rius (1945), 862.

Notes 35 - des2019.indd 18 27/12/2019 11:50:37 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

que va confirmar el papa Urbà II en colf de Mollet, Ramon Miró de Palau, una butlla, l’any 1098.25 L’any 1120, Ramon de Gallifa, Guadall Gilabert de en canvi, Sant Iscle ja només es con- Plegamans, Arnau Ramon de Boada siderava una capella en la butlla papal (Palau-solità) i Ramon de Ronçana; d’aquell any.26 Aleshores s’esmenta la tots ells milites, membres de la petita dominicatura que devia haver relegat noblesa, amb vinculacions amb no- la importància de l’església a una ca- bles del comtat i posseïdors de cases pella. De tota manera, Sant Iscle l’any fortes i torres militars (Vilaginés, 1122 devia ser una edificació sòlida 2018b). El tribunal va aconsellar a (probablement de factura romànica), Sant Cugat que perdonés Esteve Vidal donat que sabem que es construïa per haver obert una porta entre l’es- des de 1067.27 Tenia sagrers adjunts a glésia i el seu sagrer, per haver ampliat l’edifici eclesial, l’any 1122, quan Es- sense permís el mas i la seva explota- teve Vidal va obrir una porta que co- ció i per no haver satisfet el pagament municava el seu sagrer amb l’interior del braçatge i d’altres compromisos de l’església, i l’any 1142, quan en que tenia amb el monestir; a canvi posseïa un Albert de Vilatzir.28 El do- proposava una penalització monetària mini terrer generava beneficis a través i el compromís ferm per part d’Esteve dels contractes emfitèutics als quals de complir els compromisos contrac- els pagesos estaven obligats i mitjan- tuals (precarias sive scripturas). çant l’explotació directa de les terres Esteve Vidal gestionava un mas (ipso de la dominicatura. A començaments manso de villa Hazir). El mas va esdeve- del segle XII el propietari controla- nir l’explotació per antonomàsia del 19 va els mitjans de producció naturals, camp català des del segle XI. Els masos com l’aigua que el monestir va cedir solien pertànyer a un senyor que els a Vidal, el pare d’Esteve, a canvi de tres cedia a través de contractes emfitèu- mitgeres de blat.29 Les ampliacions tics (carta precària o establiments) a dels masos també havien de decla- pagesos (To, 1993; Vilaginés, 2001). rar-se a l’administrador de Sant Cugat, El pagès disposava del domini útil, que hi estava amatent per carregar que vol dir que l’explotava segons més tributs. Tot això ho sabem pel la seva conveniència, i el senyor, el judici convocat pel monestir contra domini eminent, pel qual rebia una Esteve Vidal, que era un masover que varietat àmplia de rendes. Els pagesos havia prescindit de les seves obliga- amb tinences o masos eren els encar- cions amb el monestir i havia abusat regats de subministrar la feina que es de les seves atribucions. El judici es va destinava al manteniment i l’explota- celebrar a Vilatzir i el pacte final, més ció de les terres de les dominicatures, que sentència, es va decidir dalt de la com passava a Mollet amb les terres carena que separa Vilatzir de Gallecs. del bisbat (Vilaginés, 2006a). En el judici hi van participar el bo i A vegades el masover exercia de millor de l’aristocràcia local, Mir Ri- batlle senyorial sobre dominis més

25 Rius (1945), 774. 26 Rius (1945), 849. 27 Rius (1945), 656. 28 Rius (1945), 849 (1122) i Rius (1945), 945 (1142). 29 Rius (1945), 849 (1122): “Petivimus etiam tibi illam aquam que dedimus patri tuo Vitali et matri tue Garsendis.”

Notes 35 - des2019.indd 19 27/12/2019 11:50:37 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

grans, formats per altres masos i do- judicis, com li va passar a Esteve Vidal, minicatures. No era aquest el cas d’Es- que es va excedir en algunes decisions teve Vidal. No obstant això, Esteve, en o va deixar de satisfer pagaments im- el document de 1122, consta que portants. El monestir no només era el pagava l’alberga, una renda específi- poder, sinó que l’exercia. ca per a cobrir les despeses de l’allot- jament del senyor, i el braçatge, que Els Vilatzir anava destinat a l’administrador del El monestir va organitzar l’explota- monestir. Això vol dir que probable- ció del domini de Vilatzir com molts ment Esteve era la baula entre els ges- altres que posseïa, en una gran domi- tors de la dominicatura i els pagesos, nicatura gestionada directament, divi- posseïdors d’altres masos.30 dint l’explotació en masos i terres do- Des del testament de Guiu Ricolf minicals. Una altra solució hagués estat de Villa Litoris i el pelegrinatge de Ra- haver cedit el patrimoni del lloc a un quel, la seva esposa, el monestir de Sant potentat, amb una infeudació, mante- Cugat havia esdevingut el poder senyo- nint un control indirecte sobre el lloc, rial de la zona. Els alous del segle XI en detriment dels ingressos econòmics, s’havien convertit en explotacions de però sumant la fidelitat de vassalls po- senyoratge, dividits en masos i terres derosos i armats. Així ho va fer en altres dominicals. El senyor, el monestir, havia paratges, especialment quan el patri- imposat un tribut específic als masos moni incloïa castells (Salrach, 1992). per a la gestió del domini, el braçatge, Amb la decisió de mantenir una explo- 20 amb la finalitat de pagar als adminis- tació sense intermediaris nobiliaris, el tradors monàstics de les rendes i de les monestir també complia un compro- explotacions dominicals. Com passava mís que va exigir en el seu testament a Mollet, devia imposar pagaments en Guiu Ricolf quan específicament va treball (jova, verema i guàrdia) als pa- demanar que el domini que donava no gesos tinents o als masovers per dispo- passés a mans de cavallers armats (mi- sar de mà d’obra per al conreu de les lites) ni a cap home (homo, en el sentit dominicatures (Vilaginés, 2006a). Els de personatge poderós), sinó a page- representants del monestir podien acu- sos (laboratores); en cas contrari, el llegat dir a Vilatzir per litigis, com va passar havia d’anar a la seu catedralícia.31 l’any 1122. Hi van acudir l’abat Rotllan, El desig de Guiu Ricolf es va man- Bertran, el monjo prepòsit, i Bernat, el tenir força temps, però no sabem monjo cambrer. Ells eren el poder espi- com el domini de Vilatzir va acabar a ritual, però sobretot en aquell moment mans d’una família de milites de Pa- representaven el poder econòmic, que rets. Aquesta família va acabar rebent imposava tributs i exigia el compli- per part dels habitants de Parets el cog- ment de les cada cop més oneroses nomen de Vilatzir, la qual cosa mostra obligacions, esgrimides en documents la seva vinculació amb l’indret.32 Els escrits. Els pagesos de Vilatzir els veien Vilatzir tenien l’origen en la persona com el poder que els obligava; l’opció de Guifré, un miles que posseïa una de saltar-se les obligacions acabava en torre militar (més tard una domus) a

30 Rius (1945), 862: “petivimus namque tibi braciaticos in ipso manso de villa Hazir et albergha et manedia..” 31 Rius (1945), 634. 32 Baiges (2010), 792 (1142): “a parte meridie in via que pergit ad domos de Arbertus de Vilazir..”

Genealogia dels Vilatzir (segles XI i XII) De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

1000 ...... Guifré Eliarda

Ramon Guifré Guinedell

Eliarda Bernat Ramon Sicarda

Albert de Vilatzir Agnès Pere Bernat Beatriu Gerard de Vilatzir

1200 ...... Berenguera de Vilatzir Bernat de Vilatzir

Berenguer de Vilatzir

Figura 4. Genealogia dels Vilatzir (segles XI i XII) Pàg. 32 és 1556 i no 1156

Breda, llogaret de la parròquia de Pa- fill de Guifré). En altres documents és rets, situat no gaire lluny de l’església la manera com es presenta o se l’es- parroquial de Sant Esteve.33 Guifré es menta.36 De manera general, la filiació va casar amb Eliarda, una poderosa se- paterna va acabar dominant i el cog- nyora, que havia enviudat i posseïa un nom patern va predominar fins que nombrós patrimoni en el Vallès i en es va imposar el toponímic (Moreu, el curs baix del Besòs; també a Parets. 1985). En el cas de la descendència 21 La importància social d’Eliarda es re- de Ramon Guifré, van ser els seus nets flecteix en la manera com la va tractar els que s’anomenaren Vilatzir.37 El cog- el seu fill, Ramon Guifred. En el seu nom toponímic té un significat que va testament, Ramon Guifred s’anome- més enllà d’una referència geogràfica. na Raimundus filium Eliardis (Ramon fill Indicava una vinculació amb un lloc d’Eliarda).34 El seu pare va practicar (Morsel, 2008). La nova aristocràcia un matrimoni hipergàmic, fet habi- (la noblesa) plantejava una continuïtat tual en l’època que tractem, la prime- familiar que anava més enllà d’una sola ra meitat del segle XI (Aurell, 1998 i generació, pretenia perpetuar-se en el Ruíz-Domènec, 1979). Ramon sabia, temps, per això potenciava la primo- com la resta dels membres de la nova genitura masculina i generava referents aristocràcia militar, que la seva mare identitaris i identificadors (memòri- era més important socialment que el es genealògiques, heràldica, cognom seu pare, per això mostrava ufanosa- familiar i castell/domus emblemàtic) ment la seva ascendència materna.35 (Aurell, 1996 i Marí, 2006). El nom No obstant això, a Ramon també geogràfic era una manera de fixar en el se’l coneixia amb el cognomen del nom paisatge la família i destacar-ne la im- del seu pare: Raimundus Guifredi (Ramon portància social. Els Vilatzir eren pode-

33 Rius (1945), 289: “..strata que pergit .. ad ipsa turre de Guifredus”. El fill, Ramon Guifred, posseïa la mateixa turre i l’ubicava a Breda (Vilaginés, 2013). 34 Sabem de Ramon Guifred pels seus documents testamentaris (Vilaginés, 2013). 35 Rius (1945), 640 (1064): “Reimundus, filium Elliardis”. 36 Batlle (2006) :”Raimundi Guifredi” (1066); Rius (1945), 638 (1064); Rius (1945), 640 (1067). 37 Albert de Vilatzir (Baiges, 792; 1142) i Gerard de Vilatzir (Rius, 982; 1150). Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

rosos perquè eren nobles (es dedicaven El fill primogènit, Bernat, menor a la guerra, posseïen terres, tenien el d’edat, quedava sota la tutela de Sant poder coercitiu de les armes i gaudien Llorenç de Munt, amb la condició d’influència a través de pactes feudals que fos alimentat i vestit. A la seva amb nobles importants), però ho eren mort el patrimoni familiar se l’ha- també perquè residien oficialment en vien de repartir el monestir de Sant una casa forta que des de feia generaci- Llorenç i el de Sant Cugat. Però hi ons tothom identificava amb el poder va haver una darrera adveració tes- (Morsel, 2008; Crouch, 2005). tamentària (1067), que es va fer a No sabem com els descendents l’església de Sant Iscle de Vilatzir, de Ramon Guifré van arribar a ser territori de Sant Cugat.39 En aquesta senyors de Vilatzir. La maniobra del versió Bernat, les seves germanes i monestir de Sant Cugat de controlar la mare de tots els tres fills restaven l’herència de Ramon Guifré demos- sota la protecció i potestat de Sant tra el seu interès per les possessions Cugat. A la mort de tots ells el mo- de la família (els alous, un molí, la nestir s’havia de quedar en exclusiva torre i els habitatges de Breda). El (sense cap disminució) el patrimoni testament i la primera adveració tes- familiar. El monestir retenia així el tamentària de Ramon Guifré (1064 centre local de poder de Parets, la i 1066) eren molt generosos amb el torre militar de Breda i un alou im- monestir de Sant Llorenç de Munt.38 portant de la parròquia.

Figura 5 . Fotografia de la Torre de Malla, abans domus Vilatzir.

38 Rius, 640 (1064) i Batlle, 1117 (1066). 39 Rius, 660 (1067). De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

A partir d’aquest moment hi ha un ròquia. També rep un tracte especial període en què ens manca informa- el monestir de Sant Cugat, on deci- ció. No sabem res fins dècades més deix que l’enterrin, acompanyant la tard, quan trobem Bernat residint a decisió amb la donació d’un alou i Vilatzir amb el seu fill primogènit, de diners. Per tant, Albert mantenia Albert.40 Albert per aquella època apa- la relació de subordinació amb Sant reix com a Albert de Vilatzir (1142).41 Cugat, que va portar la família a Vilat- El seu germà Gerard també se l’es- zir i a la situació de prosperitat que ell menta amb el cognom Vilatzir (1150 mateix demostra en el seu testament. i 1151).42 La família tenia un altre Però, a més, hi afegia la submissió a germà, Pere, que en el seu testament la parròquia de Sant Esteve. Sant Este- sacramental de 1143 apareix com ve de Parets havia estat vinculada a la Pere Bernat.43 Albert estava casat però família dels Montcada. Possiblement, no tenia fills quan devia morir, l’any a meitat del segle XII ja se n’havia alli- 1142. Se’ns presenta com un membre berat i depenia del bisbe de Barcelo- respectable del grup dels milites. Posse- na (Vilaginés, 2013). La parròquia de ïa armes (un escut i una llança) i un Parets devia ser una entitat senyorial cavall, que va llegar a l’orde del Tem- important, amb capacitat econòmica ple. Tenia un feu que havia rebut dels suficient per aixecar un nou edifici, fills de Mir Ricolf de Mollet i era cre- de factura romànica, i mantenir di- ditor de diversos senyors feudals, als versos preveres. Si Albert va demanar quals havia prestat diners (Albert de ser enterrat a Sant Cugat, el seu germà Lliçà, Ponç de Lliçà, Pere de Noguera Pere Bernat, mort un any més tard, ho 23 i Guillem Ramon el vell de Montca- va fer a l’església de Parets, no com da). Demostrava certa solvència mo- un parroquià més, sinó amb un trac- netària: feia donacions per valor de te preferencial, donat que va acom- cinquanta morabatins, una part dels panyar la petició amb una donació quals havia deixat en préstec. Posseïa en diners, una altra en espècie i amb béns terrers, a Parets, a Granollers, a un alou.44 Els Vilatzir van convertir la Barcelona (Sant Joan del Pi), al Pene- parròquia de Parets en un mausoleu dès i a la zona del Llobregat. familiar i Pere Bernat va ser un dels La publicació sacramental del tes- que va ser enterrat allà. Una làpida tament es va jurar en un altar de l’es- posterior, avui desapareguda, ho cor- glésia de Sant Esteve de Parets. Albert roborava. També Bernat de Vilatzir, el anomena l’església seniore suo. Les dei- gran patró de la refundació de la par- xes que hi fa demostren la vinculació ròquia, l’any 1207, va ser enterrat en amb la parròquia de Sant Esteve: hi lloc privilegiat amb una làpida que ho dona un alou, diners per a les obres recordava (Vilaginés, 2013). del nou edifici eclesial i una quantitat De manera inversa, els Vilatzir van de cereals per als preveres de la par- convertir l’església parroquial en la de

40 Rius, 950 (1143). El document és el testament sacramental de Pere Bernat i parla de les cases on resideix el seu pare (Bernat) i el seu germà Albert. Albert va morir mesos abans (Rius, 945; 1142). És probable que l’escrivà conservés la seva memòria en la descripció. 41 Rius, 945; 1142. 42 Rius, 982 (1150) i Baiges, 945 (1151). 43 Rius, 950 (1143). 44 Rius, 950 (1143).

Notes 35 - des2019.indd 23 27/12/2019 11:50:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

referència familiar, malgrat que reco- poder, malgrat no ser-ne els senyors. neixien estar-hi sotmesos. La parrò- Però en el cim de la seva preeminència quia de Parets tenia un altre senyor, el social, la història dels Vilatzir s’estron- bisbe de Barcelona; de fet actuava com cava poc després. Berenguera de Vi- un senyor feudal, fins i tot dels Vilat- latzir, l’any 1209, es lliurava ella amb zir, que en sotmetre-s’hi acceptaven totes les seves possessions al bisbe de el seu vassallatge. També cal recordar Barcelona, per buscar-ne protecció.46 que a Vilatzir hi havia l’església del Berenguera feia homenatge (homina- lloc, Sant Iscle, que Sant Cugat havia ticum) i cedia el patrimoni familiar al devaluat a capella a començaments de bisbe (Vilaginés, 2013). La subjuga- segle XII. Probablement a meitat de ció es simbolitzava en un pagament segle ja se n’havia desvinculat. En el anual d’un parell de capons per Nadal. segle XIII el monestir ja no l’esmenta En poc temps, una petita desfeta fa- entre els seus béns i a inicis del segle miliar degué acabar amb les vides de XIV sabem que era una sufragània Bernat i el seu fill Berenguer. L’esposa, de la parròquia de Parets (Vilaginés, Berenguera, per la condició de dona, 2013). Albert i Pere Bernat la van en un món cada cop més hostil per a considerar, juntament amb el prevere elles, va optar per buscar la protecció que se n’ocupava, en les seves dona- del bisbat. L’homenatge era la manera cions testamentàries. Ells vivien en el d’aconseguir “el guiatge, la defensa i recinte on es trobava i també posseïen la manutenció” que li oferia el bisbe, algun celler de la sagrera. en un món cada cop més masculinitzat 24 El gran moment en què es demos- (Aurell, 1985 i Aurell, 1996). tra la influència que havien assolit els Vilatzir entre la comunitat local va ser Els Planella amb la nova fundació de la parròquia. Durant un llarg període de temps El bisbe Pere de Sirach va confirmar la no tenim notícies suficients com per dependència de la parròquia al bisbat fer-nos una idea de què va passar amb la nova consagració de l’església amb el domini de Vilatzir. Sabem que de Sant Esteve.45 El document defineix el monestir de Sant Cugat tenia una els termes de la parròquia, els de la sa- àmplia hisenda (dominicatura) a Vilatzir grera i les possessions terreres. També l’any 1234.47 També tenien propietats estableix el pagament del sínode, així a Parets els monestirs de Santa Maria com de les rendes parroquials, delme, de l’Estany, Santa Eulàlia del Camp primícies, oblacions i altres relaciona- (Barcelona), les ordes de l’Hospital i des amb el culte. el Temple, Santa Maria de Montserrat, El primer dels laics que signa com a Santa Maria d’Amer, Sant Pere de les testimoni és Bernat de Vilatzir; després Puel·les, Sant Miquel del Fai i Santa ho fa el seu fill, Berenguer. Els Vilatzir Cecília de Montserrat, segons es des- apareixen com els personatges pree- prèn de les afrontacions de l’acta de minents de la societat local que usaven consagració de Parets de 1207; així la parròquia com a emblema del seu mateix tenien propietats a la parrò-

45 ADB, Reg. Dot. VII, 308-309. Sobre la datació del document i un estudi més detallat, vegeu Vilaginés (2013). 46 ACB, LAIV, 199, 458. 47 Rius, 1320.

Notes 35 - des2019.indd 24 27/12/2019 11:50:41 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

quia les senyories de Plegamans, de minves que el pagès introduïa en el Montcada i del castell de Lliçà. Proba- recompte de la collita, a partir de la blement, algunes d’aquestes possessi- qual s’establia el repartiment. Per altra ons radicaven en l’entorn de Vilatzir.48 banda, en demanar la renda en blat La primera ocasió en què consta (frumenti), el senyor simplificava la seva un altre senyor de la casa és a la mei- comercialització, que es devia produir tat del segle XIV. Es tracta d’un ciuta- en el mercat de Granollers, tal com es dà de Barcelona, anomenat Francesc, dedueix de la mesura emprada. que es declarava senyor de la domus El nou establiment es firmà vincu- de Vilatzir. Era l’any 1346.49 En aquell lant-lo a les properes generacions. No moment, molts ciutadans enriquits sabem si els hereus de Francesc o ell de la ciutat invertien en la compra mateix continuaven essent propietaris de dominis territorials que donaven de Vilatzir entre 1365 i 1381, que és bons beneficis.50 El que no sabem és la franja temporal en què es pot datar com una propietat que la vàrem dei- el fogatge iniciat per les Corts de Cer- xar en mans del bisbat de Barcelona a vera de 1359 i continuades per les de començaments del segle XIII, després Tortosa de 1365.51 En aquest fogatge, de l’homenatge de Berenguera de Vi- a Parets es localitzaven dos focs reials, latzir, era una propietat laica un segle vint-i-quatre d’eclesiàstics i tres de i escaig més tard. ciutadans. Probablement, un d’aquests En tot cas, Francesc era l’amo de darrers devia ser la casa de Vilatzir en Vilatzir a meitat del segle XIV i pro- mans d’en Francesc o els seus hereus. bablement abans ho havien estat pa- A finals de segle, la domus de Vi- 25 rents seus. En el document de 1346, latzir i el seu domini passaren a mans Francesc estableix una propietat (ho- de la família Planella. Els Planella eren norem) de Lliçà de Vall a Pere de Prat una família originària de Moià (Sar- de l’esmentada parròquia. En l’acord ret, 1927; Dantí i Ruiz, 1993 i Gon- es comenta que la relació contractu- zález, 2013). Els primers avantpassats al es remuntava a les generacions an- coneguts van ser batlles de sac a Moià, teriors: “que vosaltres (Pere de Prat i del monestir de l’Estany. A comença- la seva família) i els vostres avantpas- ment del segle XIV, Bernat de Plane- sats... vàreu tenir per mi i els meus lla posseïa un patrimoni força extens avantpassats...”. El contracte canvia la (Pladevall, 2000). La família devia renda anterior, que era a parts (agrer, tenir una capacitat econòmica molt tasca i braçatge), per un cens anual gran, que la següent generació va in- permanent d’una quartera de blat de vertir en la compra de jurisdiccions a la mesura de Granollers. El propietari la monarquia. Els Planella van adqui- imposava una nova manera de contro- rir els castells de Mura i de Granera, el lar la renda que rebia. Una tributació 1380, el castell de Moià, el 1381, el fixa garantia que l’ingrés senyorial fos de Castellcir, el 1383, el de Montbui, permanent en el temps i estalviava les i les parròquies de Parets, Mollet i Ga-

48 ADB, Reg. Dot. VII, 308-309. 49 BC, perg. 220, reg. 17826. 50 Ho podem veure en el Maresme: Cuadrada, C. (1988), El Maresme medieval: hàbitat, economia i societat, segles X-XIV, Mataró, pàgs. 413-440. 51 CODOIN, XII, pàgs. 5-16. ACA, Cancelleria, Pere III, reg. 1548.

Notes 35 - des2019.indd 25 27/12/2019 11:50:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

Bernat

Bernat Blanca

Pere Camarlenc Marc Bernat

Jordi Ramon Pere

Pere Bartomeu

Joan

Àngela Joanot de Malla 26

Figura 6. Família dels Planella Joanot de Planella i Malla (segles XIV, XV i XVI)

llecs, el 1381 (Dantí i Ruiz, 1993). La Barcelona, de nom Pere també, que despesa en poc temps va ser molt ele- va ostentar la mitra entre 1371 i 1385 vada i va servir a la monarquia per fer (González, 2013). front a urgències militars. Els Plane- Un dels fills de Bernat de Planella lles van residir a Moià.52 Alguns mem- va ser Marc. Marc va comprar la juris- bres van fer fortuna en la Cort, la qual dicció de les tres parròquies de Mo- cosa els va permetre augmentar el seu llet, Gallecs i Parets al rei l’any 1381, poder. Pere de Planella va vincular-se juntament amb la seva mare, Blanca.53 a l’infant Joan i va establir-se amb ell Un document posterior, de 1399, as- a Sicília, on va aconseguir patrimoni i senyala que ambdós eren senyors de honors. Entre els Planella, hi va haver la casa (domus) de Vilatzir quan la van un sant, venerat per la família, Sant comprar.54 Per tant, tenim llavors a Ponç, inquisidor a la Seu d’Urgell, on Marc Planella com a senyor de Vilatzir. va morir l’any 1296, i un bisbe de No sabem com en Marc va arribar a

52 A més de l’important patrimoni que van acumular a Moià van dominar el castell de Clarà i van aconseguir convertir el Castellnou, la fortificació de referència de la localitat, en castell termenat (González, 2013). 53 ACA, Cancelleria, reg. 1699, fol. 158r-164v. 54 ACA, Cancelleria, reg. 2192, fol. 150r-151r.

Notes 35 - des2019.indd 26 27/12/2019 11:50:41 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

ser-ne. Probablement, hi va haver un recaptació de nous impostos. La com- enllaç matrimonial que va permetre pra de la jurisdicció també permetia que un Planella esdevingués senyor de exercir les atribucions públiques de Vilatzir (González, 2013). Sigui per justícia: el mer i mixt imperi i les ju- casament o per compra, el domini se- risdiccions alta i baixa; això vol dir nyorial va caure en mans dels Planella, la plena capacitat d’impartir justícia. que van fundar una branca menor a Finalment, a la venda s’hi afegien els Vilatzir, donat que el nucli familiar va drets senyorials que la monarquia quedar en mans de Pere de Planella. tenia en el territori de les tres parrò- Els Planella, establerts a Vilatzir, van quies, incloses les d’hosts i cavalcades, posar en pràctica la política familiar així com les tributacions que deriva- de comprar jurisdiccions, aprofitant ven d’aquests drets feudals, com eren el moment de debilitat econòmica de les toltes i les quèsties. la monarquia.55 Ho van fer en el ter- Els Planella devien veure en la ritori immediat, van comprar les tres compra de la jurisdicció una inversió parròquies en què el domini tenia profitosa, com segurament ho devia possessions, Mollet, Parets i Gallecs ser. Qualsevol abús sobre la pobla- (Vilaginés, 2006b). El 13 de maig ció passava desapercebut, perquè qui de 1381 en el monestir de Pedralbes, havia de jutjar-ho era el mateix se- l’infant Joan, en la seva condició de nyor. El detall de les característiques lloctinent reial, venia les jurisdiccions de la venda permet observar el grau de les tres parròquies a Marc de Pla- de dominació que va assolir Marc nella per quinze mil sous de tern, i Planella sobre els parroquians de la 27 el rei Pere el Cerimoniós ho ratifica- jurisdicció. L’infant Joan assenyala en va. La raó de la venda radicava en la el contracte que en Marc podia instal· necessitat d’alliberar-se del deute ge- lar forques, mitges forques, costells nerat pels interessos d’un crèdit que i perxes, signes del mer imperi, que es va demanar a diversos financers tractava delictes greus amb penes de Barcelona per satisfer les despeses que podien suposar l’execució o mu- provocades pel control de l’illa de Sar- tilació del reu, i li permetia assotar, denya.56 Segurament, Pere de Planella penjar, mutilar orelles, mans, peus i va facilitar la venda, donat que ales- altres membres; també, en aplicació hores era el camarlenc de l’infant Joan del mixt imperi, que tractava delic- i apareix signant el document com a tes menors, li concedia emetre les testimoni.57 L’objectiu de la compra condemnes que ell o els seus batlles era completar el domini senyorial consideressin convenients en fun- amb el control del dret de ban, que ció de la infracció, tal com en el seu sotmetia els pagesos a les arbitrarie- moment havien fet els oficials reials tats del senyor, sovint associades a la (Ferrer, 1970). Marc Planella obtenia

55 “El rei no podia viure del que era seu”: Sánchez, M. El naixement de la fiscalitat de l’Estat a Catalunya (segles XII-XIV), Girona-Vic, 1995, pàg. 87. 56 “Per restaurando Sardium Regnum... manlevamus ad mogobellum presentes quantitates pro exsolvendi dictis quantitatibus .. et mogubilis pro eiusdem et pro utilitatem rei publicem nostredeliberamus venere et alienare propria castra, villas et loca nosta etia signia ncnon feudum, jrisdictionem et alia patrimonialia bona nostra...”: ACA, Cancelleria, reg. 1699. Fol. 158r-164v. (1381). El mogobell era l’interès que s’aplicava sobre el capital prestat: Gran Enciclopèdia Catalana, 15, Barcelona, 1988, pàg. 274. 57 Per saber més sobre Pere de Planella: González, 2013

Notes 35 - des2019.indd 27 27/12/2019 11:50:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

una posició de dominació màxima en de la redempció. També demanen la el territori que comprava. Esdevenia protecció dels oficials reials per evitar el sobirà de fet, només limitat per les que Marc de Planella exercís qualse- lleis generals del Principat. Però la vol mena de violència contra els re- seva màxima autoritat es trobava en presentants dels pagesos encarregats la capacitat que tenien els seus oficials de la recaptació. Finalment, els parro- d’aplicar la justícia. Això li permetia, quians sol·liciten passar a la jurisdic- a la pràctica, una immunitat elevadís- ció de la ciutat de Barcelona, un cop sima. Els privilegis que concedia la culminada la redempció, i que el mer venda de la jurisdicció eren els que imperi l’exercís directament el veguer gaudien els posseïdors de baronies de Barcelona; això és, demanaven es- laiques o eclesiàstiques en tot el Prin- devenir carrer de la ciutat (Vilaginés, cipat, que augmentaven amb la políti- 2006b). Ja hem dit que el document ca de vendes de jurisdiccions realitza- atorga les peticions dels habitants de des per la monarquia (Ferrer, 1970). les tres parròquies. L’adquisició de la jurisdicció no va Qui eren els prohoms que esmen- durar gaire. La venda es feia a carta ten els textos que actuaven en nom de gràcia. Això vol dir que si el ve- dels col·lectius locals (universitats i nedor tornava el cost de la transacció parroquians)? Els prohoms parro- la propietat revertia al venedor (dret quians formaven un grup selecte de de lluir). Els més interessats en això pagesos que havien acumulat un cert eren els parroquians, que preferien la grau de riquesa; no obstant això, la 28 gestió pública de la jurisdicció que no majoria no disposaven de patrimoni pas la privada. De fet, van ser els parroquians de les tres parròquies, cons- tituïts en universitat (municipi), els que van demanar al rei poder exercir el dret de lluir la jurisdicció (Vilagi- nés, 2006b). El rei va acceptar la pro- posta dels vilatans. Ho sabem perquè el 20 de març de 1385 va enviar una carta al seu fill, l’infant Joan, expli- cant-li que els parroquians es com- prometien a recaptar el preu de la re- dempció i demanant-li que disposés que es complís el seu desig.58 L’infant Joan, recollint la voluntat paterna, va atorgar la redempció i el retorn a la jurisdicció reial en un document signat a Girona el 15 d’abril de 1385.59 En aquets document, els parroquians sol·liciten poder organitzar sindicats per recaptar talles i altres exaccions amb l’objectiu de reunir la quantitat Figura 7. Blasó dels Planella. Font: Garcia, 1968

58 ACA, Cancelleria, reg. 1560, fol. 61r-62v. 59 ACA, Cancelleria, reg. 1802, fol. 15r-15v.

Notes 35 - des2019.indd 28 27/12/2019 11:50:41 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

propi i estaven sotmesos als designis remences (Vilaginés, 2018a). Els re- del propietari, en gran mesura insti- mences no eren, doncs, pagesos em- tucions religioses. Coneixem alguns pobrits, sinó al contrari, molts eren d’aquests pagesos grassos de Mollet. pagesos rics, com els Borrell. A la En l’acte de constitució del beneficiat reunió hi va acudir Joan Borrell que de Santa Maria de l’església de Mo- uns anys abans, l’any 1439, posseïa en llet de l’any 1322 són Berenguer de arrendament un molí i es va enfron- Banyaloca, Felip Borrell, Guillem de tar en un plet a Joan Planella, per les Coscoi, Bartolomeu de Fonolleda i aigües de la riera del Tenes, a Parets, Jacob Ros, entre altres.60 El beneficiat a una certa distància de la seva masia tenia la funció de poder controlar la (Vilaginés, 2006c). L’arrendament del parròquia, que era de lliure col·lació molí de Parets demostra l’emprenedo- del bisbe i aliena als interessos dels ria d’aquest sector de la societat local, vilatans (Vilaginés, 2006d). El prin- malgrat el seu sotmetiment a les limi- cipal propietari de Mollet era el bisbe tacions dels mals usos i la remença. de Barcelona. Ho demostra el fogatge Els Planella també tenien pagesos de 1360-65 en el qual la majoria dels sotmesos a la remença. Concretament, focs eren de senyoriu religiós.61 En se- la família Blanc posseïa el mas Blanc gles anteriors ja queda demostrat un de Gallecs, que pertanyia a la senyoria patrimoni terrer del bisbat força im- territorial de Vilatzir. El mas Blanc va portant (capbreu i llevador de censos ser uns dels que van ser exclosos en de finals del segle XII i inicis del XIII) el lliurament a la jurisdicció de Bar- (Vilaginés, 2006a). A començaments celona de les tres parròquies de l’any 29 del segle XIII el bisbe havia fortificat 1393.63 Cinc masos de Parets i els de l’església romànica, amb el campanar Bartomeu Blanc, Antoni Çaplana i elevat que es conserva en l’actualitat. Arnau de Coll de Gallecs van mante- En un document de 1310 es parla del nir-se dins de la jurisdicció reial. El castell i la vila de Mollet del Vallès, la motiu era que eren masos del domi- qual cosa corrobora que la localitat ni de Vilatzir. Sabem d’aquesta mane- era un nucli de poder econòmic im- ra que el domini senyorial de Vilatzir portant per al bisbat. 62 abastava vuit masos, entre Parets i Ga- Segurament, Felip Borrell era ma- llecs. També s’estenia cap a altres lo- sover del bisbe. Els Borrell van quedar calitats, com hem vist l’any 1346 en sotmesos a servitud, perquè forma- què el senyor de Vilatzir establia unes ven part del grup de pagesos remen- propietats a Lliçà de Vall;64 també, més ces que es van convocar a la plaça del endavant l’any 1522, Joanot de Pla- poble l’any 1448 amb la intenció de nella i Malla va vendre uns drets de crear en el Principat un sindicat re- cens sobre unes possessions a la ma- mença per resoldre el conflicte soci- teixa població.65 Els masovers podien al generat en el camp català, que va gestionar possessions força extenses, acabar provocant les dues guerres com ho demostra l’establiment que

60 ACA, Patrimonials, Can Falguera, sec. 1, núm. 165. 61 CODOIN, XII, pàgs. 5-15. 62 AHCB, Pergamins, 1A-261 (1310). 63 ACA, Cancelleria, reg. 1907, fol. 122r-123r. 64 BC, perg. 220, reg. 17826. 65 BC, perg. 221, reg. 17883.

Notes 35 - des2019.indd 29 27/12/2019 11:50:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

Joanot de Planella va fer de l’esmentat varen ampliar el poder econòmic del mas Blanc, l’any 1498.66 Les finques domini territorial de Vilatzir amb atri- de l’establiment estaven disperses en bucions de l’autoritat pública, a través el terme de Gallecs. El mas Blanc era de la compra de la jurisdicció. La rà- una explotació gran, impossible de pida reacció de la pagesia enriquida portar tota ella només per un pagès i no va fer-se esperar i la redempció la seva família, amb la qual cosa hem de la compra va limitar el poder dels d’entendre que el masover devia sub- Planella, senyors de Vilatzir. La capa- establir o contractar pagesos en una citat d’organització d’aquest grup de situació de major precarietat. El mas persones, manifestada en la creació de Blanc de Gallecs va ser una de les pos- beneficiats, per exemple, va quallar sessions emblemàtiques del domini de en els embrions municipals que van Vilatzir. Periòdicament, els propietaris regir la vida local durant segles. No ratificaven l’establiment amb els page- és casualitat que el municipi on es- sos que l’habitaven. El cognom Blanc tava ubicat la casa de Vilatzir estigués dels masovers fa pensar que es tractava formada per tres parròquies, les ma- de la mateixa família; només el cas de teixes que van ser venudes a Marc Pla- Narcís Bosc Negre, anomenat Blanc, nella (Vilaginés, 2006b). El col·lectiu que trobem l’any 1498, fa pensar en de parroquians dels tres pobles, que un pagès desvinculat de la família, va sorgir de l’esperit alliberador con- potser resident en el mas per matri- tra la venda i el posterior sindicat per moni o per qualsevol altra raó. En tot recaptar la quantitat de la redempció, 30 cas, el nom del mas s’acabava conver- va convertir-se en l’embrió d’un or- tint sempre en cognom, donat que en ganisme que va quallar en el munici- l’establiment de 1556, el masover tor- pi (universitat de parroquians); més nava a dir-se Blanc (Antoni Blanc).67 tard, el municipi (universitat) va ser La vinculació del mas Blanc amb oficialment instituït per concessió els senyors de Vilatzir demostra com reial en el segle XVI.68 Així doncs, el eren les relacions senyorials a la baixa poder que emanava de la casa de Vilat- edat mitjana. El poder senyorial es ba- zir va estimular, sense premeditar-ho, sava en una elit pagesa emprenedora, la creació d’una institució de govern que gestionava els seus patrimonis local, un contrapoder de menor influ- a canvi de rendes. El domini sobre ència, que va regir la vida local durant aquest sector s’exercia mitjançant segles, fins al segle XIX. eines asservidores, com els mals usos i la remença. La incongruència que Els Malla suposava que una població amb un Les parròquies de Mollet, Parets i cert estatus social i capacitat d’associ- Gallecs van convertir-se en carrer de ació estigués sotmesa a lligams humi- Barcelona. La ciutat estenia els seus liants i limitadors de la llibertat, com privilegis, aconseguits al llarg del eren els mals usos i la remença, va temps a partir de concessions reials, portar al conflicte bèl·lic de les guer- en el territori més pròxim o més res remences del segle XV. Els Vilatzir llunyà: Palamós, Vilanova i Igualada,

66 BC, perg. 347, reg. 14976. 67 BC, perg. 90, reg. 5335. 68 ACA, Cancelleria, reg. 4701 (1573).

Notes 35 - des2019.indd 30 27/12/2019 11:50:41 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

també esdevingueren carrers bar- l’any 1401, la veiem actuant davant la celonins (Ferrer, 1999). En el Vallès Taula de Canvi de Barcelona.70 En el hi hagué moltes localitats acollides document apareix com la vídua de al carreratge de la ciutat (Caldes de Bernat de Planella, donzell. Els Pla- Montbui, Cardedeu, Granollers, etc.), nella, en Bernat, com en Marc, com en processos que partien de vendes posteriorment els altres Planella de de jurisdiccions i passaven per una Vilatzir, ostentaren el títol de donzells o dues redempcions abans d’entrar (cavallers) i tenien escut d’armes.71 El en l’administració de la jurisdicció títol no suposava un grau de noblesa barcelonina. Mentrestant, els Planella gaire elevat. Distingia els seus posseï- buscaven que la redempció els afectés dors del poble comú, però els situava el mínim. Ja hem vist com van im- a distància de l’alta noblesa. En certa posar a la monarquia que els masos manera, podem comparar el rang so- del domini territorial quedessin sota cial dels donzells amb el títol de miles l’administració reial, quan les tres que reberen els seus antecessors en la parròquies van esdevenir carrer de domus de Vilatzir. Barcelona. En el mateix sentit, Blanca, L’any 1433 coneixem el testa- la mare de Marc Planella, va reclamar ment de Pere Bartomeu de Planella, l’any 1399, i se li va concedir, que els senyor de la domus de Vilatzir.72 Se- enterraments que afectaven els masos gurament, el seu fill, Joan de Plane- del domini territorial de Vilatzir que- lla, va ser qui es va enfrontar judi- dessin sota l’autoritat reial (el veguer de Barcelona o la subvegueria del Va- 31 llès) i no pas en mans dels oficials de la ciutat, com correspondria a la resta del territori de les parròquies, que eren carrers de Barcelona.69 Hem vist que Marc de Planella va tenir un protagonisme important en la vida dels habitants de les parrò- quies de Mollet, Parets i Gallecs. Ell va comprar la jurisdicció, juntament amb la seva mare, Blanca. Blanca era l’esposa de Bernat de Planella de Moià, difunt ja l’any 1381, quan es va produir la venda de la jurisdicció. Blanca probablement va sobreviure el seu fill, perquè la trobem encapçalant la petició sobre els enterraments dels masos que depenien del domini de Vilatzir l’any 1399. En el document no apareix Marc de Planella. Més tard, Figura 8. Blasó dels Malla. Font: Garcia, 1968

69 ACA, Cancelleria, reg. 2192, fol. 150r-151r. 70 Feliu, G. (2016), Primers llibres de la Taula de Canvi de Barcelona, vol. 1, Barcelona, pàgs. 304 i 305, doc. 104. 71 García (1968), pàg. 5. 72 ACA, Llibre de rebudes, reg. 1699.

Notes 35 - des2019.indd 31 27/12/2019 11:50:41 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

cialment pel control de l’aigua del famílies, Joan de Malla quedava en un Tenes amb Joan Borrell de Mollet, nivell d’inferioritat. El casament l’ha- l’any 1439.73 La disputa pels drets via convertit en senyor d’un patrimo- de l’aigua va reviscolar tres anys ni important i l’havia emparentat amb més tard, en aquest cas entre Joan una família poderosa, la qual cosa Planella i diversos masovers de Pa- l’obligava a respectar la superioritat rets, Joan Torrents, Antic Mediona i de la seva esposa. Probablement, Joan Vicenç Massot, entre d’altres.74 Dos era fill segon. El seu pare Guillem, anys després el conflicte persistia, també donzell, signava amatent com donat que una altra interlocutòria a testimoni de l’establiment. Especi- aclaria els termes de la sentència an- ficava que residia a la ciutat de Vic, la terior.75 La família Planella va conti- qual cosa confirma l’origen osonenc nuar com a senyors de Vilatzir, fins de Joan. Per una àpoca de 1502 sabem que l’herència va passar a Àngela. que Joan de Malla, senyor de la casa Aquesta es va casar amb Joanot de de Vilatzir, va vendre un censal a Joan Malla, també donzell, de la família Berenguer Aguilar, ciutadà de Barcelo- homònima, procedent d’Osona.76 na.80 La venda la va fer amb la seva es- Els Malla eren una família instal· posa, que es deia Caterina. Joan, o Jo- lada a Vic amb títol de donzell i anot de Malla, es devia haver casat en escut nobiliari (García, 1968), que segones núpcies, però l’herència de la també van assentar-se a Barcelona seva primera esposa, Àngela, va passar on alguns membres van exercir de al seu fill Joanot de Planella i de Malla. 32 consellers durant el segle XIII i en Així en una venda de drets feudals de el segle XIV.77 Probablement, també l’any 1522, Joanot de Planella, encara estava emparentat amb la família de menor, apareix com hereu del domini Vic, Felip de Malla, que va ser ca- de Vilatzir.81 El seu pare, que aleshores nonge de Barcelona i president de adoptava el cognom Planella, exercia la Generalitat.78 la tutela del fill menor d’edat, però ja L’any 1498 Joanot de Malla es de- es feia dir senyor (domino) i gestionava clarava senyor de la casa de Vilatzir en el patrimoni. Posteriorment, l’any l’establiment del mas Blanc de Gallecs 1535 va engegar diversos processos a Narcís Bosc Negre.79 En l’acte que contra el batlle de Mollet, Parets i Ga- protagonitzava reconeixia la seva es- llecs com a Joan Planella.82 El cognom posa com la seva senyora (domina). En Malla s’imposà més tard. L’any 1556 l’enllaç que es produí entre les dues Flamidi Boil de Malla, senyor de Vilat-

73 ACA, Cancelleria, reg. 3246, fol. 175r-177v. 74 ACA, Reial Patrimoni, BGC, Processos, 1442, núm. 1, A (1142). 75 ACA, Reial Patrimoni, BGC, Processos, 1444, núm. 1, G (1144). 76 BC, perg. 347, reg. 14976 (1498). 77 Trobem representants de la família Malla com a consellers de la ciutat de Barcelona: Pere de Malla, l’any 1287 (AHCB, perg. 138, 140, 148), l’any 1404 (AHCB, perg. 974, 975) i 1407 (AHCB, perg. 1024). També, vegeu, García (1968), pàg. 335. 78 Cifuentes, Ll. “Felip de Malla, canonge de Barcelona (1425-1428” a Història de la Generalitat i dels seus presidents, www.enciclopedia.cat/EC-PC-013001.xml (18-17-2019). 79 BC, perg. 347, reg. 14976 (1498). 80 ACA, Diversorum, Queralt, perg. 180a. 81 BC, per. 221, reg. 17883. 82 ACA, Reial Patrimoni, BGC, Processos, 1535-1536, núm. 1, G.

Notes 35 - des2019.indd 32 27/12/2019 11:50:41 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

zir, a través d’un procurador, tornava gava a la submissió. La realitat de la a establir el mas Blanc, en aquest cas imposició que emanava del lloc de a Antoni Blanc.83 Finalment, s’havia Vilatzir es vivia entre la resignació del imposat el cognom de la via paterna, pagès que pagava les rendes i s’havia que procedia d’Osona. Els Malla van de sotmetre a la humiliació dels mals imposar el seu cognom familiar com usos i, per altra banda, la resistència el dels senyors de la domus (casa) de dels col·lectius vilatans, que creaven Vilatzir. Malgrat això, el nom de la re- beneficis parroquials, participaven en sidència i de l’heretat es va mantenir la revolta remença o pagaven costo- inalterada molt més temps. No va ser ses redempcions per alliberar-se de fins molt més tard, cap al segle XVII, la jurisdicció que el rei va vendre als que va assumir el nom de la família Planella. Els pagesos de la zona sabi- que la va regentar fins al segle XVIII, en que en un espai determinat entre els Malla (Dantí, 2004). Parets, Mollet i Gallecs s’exercia l’au- De tota manera, ja fossin els Pla- toritat, a través d’imposicions econò- nella o els Malla, la casa de Vilatzir va miques (censos i rendes), personals esdevenir una referència geogràfica (mals usos i remença) o jurisdiccio- destacada en el territori. Des d’allà es nals (tributs, sentències i penes cor- va exercir el domini sobre la població porals). Ho recordaven sense necessi- de la rodalia. En el paisatge, l’edifici tat de presenciar la visió de la casa de senyorial representava per als pagesos Vilatzir. Instintivament, sabien situar de la zona el lloc des del qual es go- el lloc, podien ubicar-lo espacialment. vernava socialment. Representava una Segurament, ho feien amb la prudèn- 33 manifestació del cosmos més proper, cia de qui respecta a qui pot alterar que imposava la implacable jerarquit- profundament la pròpia vida, perquè zació de la societat i, per tant, obli- té competències poderoses. Fonts arxivístiques ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó BAIGES, I. J., FELIU, G. i SALRACH, J. Ma. (2010), ACB: Arxiu de la Catedral de Barcelona Els pergamins de l’Arxiu comtal de Barcelona, de Ramon ADB: Arxiu Diocesà de Barcelona Berenguer II a Ramon Berenguer IV, Barcelona. AHCB: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona BATLLE, C., BAUCELLS, J., FÀBREGA, À., HER- BC: Biblioteca de Catalunya NANDO, J. i RIU, M. (2006), Diplomatari de l’arxiu capitular de la catedral de Barcelona. Segle XI, 5 Bibliografia vols., Barcelona. AURELL, M. (1996), La noblesse en Occident (Vè-XVè BENITO, P. (1993), “Hoc est breve... L’emergènia siècles), París. del costum i els orígens de la pràctica de AURELL, M. (1998), Les noces del comte. Matrimoni i capbrevació (segles XI-XIII)” a Estudios sobre poder a Catalunya (785-1213), Barcelona. renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, AURELL, M. (1985), “La détérioration du sta- Barcelona, pàgs. 3-27. tut de la femme aristocratique en Provence CANTARELL, C. i DANTÍ, J. (2007), Senyors i page- (Xe-XIIIe siècles)” a Le Moyen Âge, 91, pàgs. sos a la domus d’Olivet (segles XI-XIV), Canovelles. 5-32. CODOIN. BOFARULL, P. de (1856), Colección BONASSIE, P. (1979), Catalunya, mil anys enrere, de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Barcelona, 2 vols. Aragón, vol. XII, Barcelona, pàgs. 5-16.

83 BC, perg. 90, reg. 5335.

Notes 35 - des2019.indd 33 17/12/2019 10:05:06 Jaume Vilaginés i Segura NOTES, 35

CROUCH, D. (2005), The birth of nobility. Construc- MORSEL, J. (2008), La aristocracia medieval. El domi- ting aristocracy in England and France. 900-1300, nio social en Occidente (siglos V-XV), València. Harlow-Londres. NIERMEYER, J. F. (1976,), Mediae Latinitatis Lexicon DANTÍ, J. i RUIZ, J. (1993), Castellcir. Segles X- Minus, Leiden. XVIII. Origen i evolució d’un poble de la Catalunya PLADEVALL, A. (2000), “El Moianès i la sots- vella, Barcelona. vegueria de Moià en els segles medievals”, DANTÍ, J. (dir.), (2004), Parets 904-2004. Un poble, Modilianum, vol. 4, 1r sem, 22, Moià, pàgs. una parròquia, Parets del Vallès. 357-374. DU CANGE (1883), Glossarium mediae et infimae RECHE, A. (2014), L’speculo de 1764. Una aproxima- Latinitatis, 10 vols, Niort, L. Favre (ed.), ció documental al Montornès medieval, Montornès- 1883–1887. Barcelona. FERNÁNDEZ, J. (1995), Una família catalana me- RIUS, J. (1945), Cartulario de Sant Cugat del Vallès, 3 dieval. Els Bell-lloc de Girona (1267-1533), Bar- vols., Barcelona. celona. RUÍZ-DOMÈNEC, J. E. (1979), “Système de FERRER, Ma. T. (1970), “El patrimoni reial i parenté et théorie de l’alliance dans la So- la recuperació dels senyorius jurisdiccio- ciété catalane (environs 1000- environs nals en els estats catalano-aragonesos a la fi 1240)” a Revue històrique, 532, 1979, pàgs. del segle XIV” a Anuario de Estudios Medievales, 305-326. annex 7, Barcelona, pàgs. 352-452. SALRACH, J. Ma. (1992), “Formació, organit- FERRER, Ma. T. (1999), “El carreratge de Bar- zació i defensa del domini de Sant Cugat en celona” a 750 aniversari dels privilegis atorgats per els segles X-XII” a Acta històrica et archaelogica Jaume I a la ciutat de Barcelona, 1249-1999, Insti- Mediaevalia, 13, Barcelona, pàgs. 127-173. 34 tut Municipal de Cultura, Barcelona. SARRET, J. (1927) “Dades biogràfiques de la fa- GARCÍA CARAFFA, A. i A. (1968), El solar catalán, mília Planella (de 1339 a 1728)” a Butlletí valenciano y balear, vol. 3, San Sebastián. del centre excursionista de la comarca de Bages, 108, GEVA-SAGIV, M., LAS, L., YOVEL, Y., & ULA- pàgs. 19-21 i 109, pàgs. 29-32. NOVSKY, N. (2015), “Spatial cognition in SHIDELER, J.C. (1987), Una família de nobles catalans bats and rats: From sensory acquisition to a l’edat mitjana (1000-1230), Barcelona. multiscale maps and navigation”, Nature Re- SOTOMAYOR, M. (2004), “Las relaciones Igle- views Neuroscience, 16(2), pàgs. 94-108. sia urbana-iglesia rural en los concilios GONZÁLEZ, C. (2013), “Encumbramiento de hispano-romanos y visigodos” a Sacralidad y un linaje. Aproximación al ascenso políti- Arqueología. Antigüedad Cristiana, vol. 21, Murcia, co y económico de los barones de Granera 2004, págs. 525-539. entre los siglos XIII y XV”, Ab Initio, 7, pàgs. TO, Ll. (1193), “Le mas catalan du XIIe siècle: 59-86. genèse et évolution d’une e¡structure d’en- LÉVY, F. P. i SEGAUD, M. (1983), Anthropologie de cadrement et d’asserviment de la paysan- l’espace, París. nerie” a Chiers de Civilisation Médiévale, 36, 2, MALLORQUÍ, E. (2015), Col.lecció diplomàtica 1993, pàgs. 151-177. dels Cartellà, cavallers de Maçanet de la Selva (1106- TO, Ll. (1997), Família i hereu a la Catalunya nord- 1301), Barcelona. oriental (segles X-XIII), Barcelona. MARÍ, G. (2006), “Heráldica medieval: una TRETON, R. (2010), “Un prototip? Sobre un creación cultural para una sociedad laica” capbreu de rendes d’usos del comte d’Em- a Mirabilia, 6, juny-desembre, 2006, pàgs. púries al castrum de la Roca d’Albera fet el 128-140. 1264” a Revista de dret històric català, 10, 2010, MOREU-REY, E. (1991), “L’antroponímia dels pàgs. 263-290. segles X i XI” a Antroponímia. Història dels nostres TUAN, Yi-Fu (2005), Cosmos y hogar. Un punto de prenoms, cognoms i renoms, Barcelona. vista cosmopolita, Barcelona.

Notes 35 - des2019.indd 34 17/12/2019 10:05:07 De la domus de Vilatzir a la Torre de Malla. Un centre de poder senyorial en el Vallès a l’edat mitjana NOTES, 35

VILAGINÉS, J. (2001), El paisatge, la societat i l’ali- di d’història social (segle XIV)” a La gent mentació al Vallès Oriental (segles X-XII), Barcelona. i el paisatge. Estudis sobre el Vallès medieval, pàgs. VILAGINÉS, J. (2006a), “Senyors i pagesos. Les 75-86. relacions socials i la seva expressió en l’es- VILAGINÉS, J. (2013), “L’homenatge de Beren- pai a Mollet durant la plena edat mitjana guera. Vilatzir abans de ser Torre de Malla (segles XII-XIII)” a La gent i el paisatge. Estudis (Parets del. Vallès), segles X-XIII”, Notes, 28, sobre el Vallès medieval, pàgs. 117-130. Mollet del Vallès, 2013, pàgs. 93-114. VILAGINÉS, J (2006b), “Mollet i el carreratge” VILAGINÉS, J. (2018a), “El somni de Joan Bor- a La gent i el paisatge. Estudis sobre el Vallès medieval, rell. Els remences de Mollet: famílies page- pàgs. 163-175. ses i servitud en els segle XIV i XV” a Notes, VILAGINÉS, J. (2006c), “Aigua i molins en el 33, Mollet del Vallès, pàgs. 41-55. segle XV. Disputa per l’ús de l’aigua del VILAGINÉS, J. (2018b), “Aproximació a la peti- Tenes” a La gent i el paisatge. Estudis sobre el Vallès ta noblesa dels segles X al XII” a El comtat de medieval, pàgs. 205-216. Besalú en el context català i europeu. Actes de la XI As- VILAGINÉS, J. (2006d), “El benefici de Santa semblea. Besalú, 21 i 22 d’octubre de 2011. Quaderns Maria de la parròquia de Mollet. Un estu- de l’Assemblea d’Estudis, 1, Besalú, pàgs. 46-64.

Notes 35 - des2019.indd 35 17/12/2019 10:05:07