DOCSLIB.ORG

ADVERTIMENT. Lʼaccés Als Continguts Dʼaquesta Tesi Queda

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Cover picture: Harvest by Jenny Downing cc 2.0 Photo stream at https://www.flickr.com/photos/jenny-pics/with/4964437532/ Back Picture: Panoramic View of Gallecs (Consorci de Gallecs) Poem: Author’s Own Front and Back Cover design: Meera Supramaniam Layout: Mireia Miralles Lamazares Printed by: Service Point Bcn on BIO TOP 3® next paper Ph.D. Tesis A Space for Resistance Understanding the Socio-Ecological Archetype of Successful Resistance: Case Study of Gallecs by Meera Supramaniam Ph.D. in Environmental Science and Technology Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Director Prof. Dr. Louis Lemkow Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) July 2018 Contents Contents 7 Abstract 13 Resumen 14 Resum 15 Overview 17 Objectives 19 1. Micro Influences: Te Story of Gallecs 21 Where and what is Gallecs? 22 Location and Distance of Gallecs 26 Gallecs’s Beginnings 33 Formal institutions in Gallecs 35 Te expropriation …. and thereafter. 36 Literature Review 44 Categorisation of the Literature 44 Issue defined by Literature 46 Actors defined by literature 47 Conclusions as provided by the literature 48 Limitation and Gaps in past work 49 Contribution of this Work …. Setup 49 | A SPACE FOR RESISTANCE UNDERSTANDING THE SOCIO - ECOLOGICAL ARCHETYPE OF SUCCESSFUL RESISTANCE: CASE STUDY OF GALLECS 2. Macro Influences: Demographics, Social Movements and the Times 51 Te Neighbourhood 51 Mollet del Vallès 53 Background 54 Major industrial changes 54 Current population structure 56 Parets del Vallès 58 Palau-Solità i Plegamans 60 Santa Perpètua de Mogoda 62 Martorelles 64 Santa Maria de Martorelles 67 Lliçà de Vall 69 Montcada i Reixac 71 Te Nexus between the Municipalities 73 Participant Observation 73 Demographic evolution 75 Industry of Barcelona and its greater metropolitan area in the 1950s to 70s 76 3. Framing the Research Space 79 Te case study ontologically and epistemologically 79 What is the relevance of this Study? 83 Social Imaginary 84 Community 86 Cultural cognition as a tool 87 Emics and Etics 88 Reflecting on Reflexivity 90 Meaning and Significance and its relation to an archetype of resistance 93 Te Jigsaw that is the Teoretical Framework 94 CONTENTS | 4. Methods of Doing 97 Methodological Graphic of the Case study 97 Entering with ethnography 98 Te Grounding of Grounded Teory 99 Data: Conducting the Interviews 101 Structure of the case study 104 Analysis 106 Data: Internet Sources, Archives and Secondary Sources 107 5. Te Communities that Create Gallecs 109 Inter Gallecs: Microcommunities 109 Te Players: Te Public Face of Gallecs 112 Te Players: Te Villagers 117 Separation: the influence of Way of Life and Function? 120 Te stakes: Who created Gallecs? 123 Te Klein Gardens (Weekend farmers) 126 Te Outliers 126 Intra Gallecs: Mesocommunities 127 Te Population of Mollet 127 Te Surrounding Towns 127 Social Movements- Associació de Veïns 128 Civil Associations Involved 129 Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) 129 DRAG (Defensa de Rèptils i Amfibis de Gallecs) 130 Cànem 130 La Comissió de Defensa de Gallecs 131 Plataforma per la Defensa de Gallecs (PDG) 131 6. Epochs and Events 133 Micro Time 135 Te Epoch of Expropriation 135 Te Wild West 136 | A SPACE FOR RESISTANCE UNDERSTANDING THE SOCIO - ECOLOGICAL ARCHETYPE OF SUCCESSFUL RESISTANCE: CASE STUDY OF GALLECS Te Agro-ecological Park 137 Meso Time 138 Political parties, strongholds in the region 138 MacroTime 140 Winds of Change 140 7. Codes to Conceptual Treads 143 Utopia 143 Social Imaginaries 146 Narrative Plurality 149 Deep distrust of politicians 151 Identity and Belonging 153 8. Te Recipe of Resistance 155 Time 155 Te Limbo 155 Tat opportune time? 156 Te Luck of Not having Plans 158 Size: Large enough to resist 158 Networks: Move it! 160 Strategy 162 Vigilance or? 164 9. Finding my Methodological Mecca: A journey of coherence in interdisci plinary research design and analysis in social environmental science 169 Introduction 169 Using Reflexivity to Create Congruence with the Context Drivers of Research 171 How this translates into prioritising the case and NOT disciplinary frames in interdisciplinary research 171 Te beginning of that impredicative loop 173 CONTENTS | Te beginnings of a Question 176 Te researcher is part of the research 178 Designing the questions 180 Creating expertise in learning 182 Conclusion 183 10. To Conclude 185 Further Research 187 Further Methodological Research 187 Further Empirical Research 188 Acknowledgments 191 List of table and figures 195 References 197 Appendix 1: Semi-Structured Interview Questions 213 Appendix 2: Bibliografía Gallecs 215 A bstract To build an archetype of successful resistance to urbanisation, the case study of Gallecs, a peri urban rural area of 733,52 ha at 20km from Barcelona is analysed. A conflict that began in the 70s, this area and the people living on it have since secured a level of stability to live in a rural Gallecs. Primary and secondary data collected was analysed at the micro level with grounded theory and at the meso and marco level as a case study of a “building block type” (To- mas, 2011). Tis was used to describe the evolution of the space during these years, along with the various social divisions within the population in this area. All of which works towards understanding the complexity of social segregation and group dynamics in a small town. It also offers a more dynamic narrative of that which is commonly given on the success of Gallecs. Te thesis results in an archetype along the axis of time, networks, size, strategy and vi- gilance. Tis archetype details the particular predicament of time in framing the action of the population and government as well as the use and mobilisation of networks built during those years. Strangely, the “evil” of the expropriation, had given Gallecs a size that could be fought for. While an emphasis on a strategy of long term legal protection within the social movement in association with the ongoing vigilance of the population supported the maintainence of Gallecs. R esumen Para describir el arquetipo del éxito de la resistencia a la urbanización, se analiza el caso de estudio de Gallecs, una zona rural rodeada de territorio urbanizado de 733,52 hectá- reas a 20 km de Barcelona. El conflicto comenzó en los años 70 y ahora esta zona y las personas que viven en ella ya han alcanzado y asegurado un nivel de estabilidad para vivir en un Gallecs rural. Los datos primarios y secundarios recogidos, han sido analizados a nivel micro con las teorías fundamentadas y los datos de nivel meso y macro como “bloques de construc- ción” para el caso en estudio (Tomas, 2011), son usados para describir la evolución del espacio a lo largo de los años, junto con los diversos grupos sociales de la población en esta zona. Todo lo cual, ayuda a entender la complejidad de las dinámicas de desacuerdo entre los grupos sociales en un pequeño pueblo. También se ofrece una narrativa más dinámica de la que comúnmente se ha dado del éxito de Gallecs. La tesis resulta en un modelo a lo largo del eje de tiempo, de las interacciones, el tama- ño, la estrategia y vigilancia necesaria. Detallando la situación particular de cómo deben actuar en su marco temporal la población y la administración, en el uso y la movilización de las redes de contactos construidas durante estos años. Extrañamente, la difícil situación debido a la expropiación, es lo que le dio a Gallecs un tamaño que permitió luchar por la conservación, además provocó la discusión sobre una estrategia a largo plazo dentro del movimiento social que podría proporcionar una protección legal y la vigilancia permanente de la población para mantener Gallecs. R esum Per descriure l’arquetipus de l’èxit de la resistència a la urbanització, s’analitza el cas d’estudi de Gallecs, una zona rural rodejada de territori urbanitzat de 733,52 hectàrees a 20 km de Barcelona. El conflicte va començar als anys 70 i ara aquesta zona i les persones que hi viuen han assolit i assegurat un nivell d’estabilitat per viure en un Gallecs rural. Les dades primàries i secundàries han estat analitzades a nivell micro amb les teories fonamentades i les dades de nivell meso i macro, com a “blocs de construcció” pel cas de l’estudi (Tomas, 2011), són utilitzats per descriure l’evolució de l’espai al llarg dels anys, juntament amb els diversos grups socials de la població de la zona. Tot la qual cosa, ajuda a comprendre la complexitat de les dinàmiques de desacord entre els grups socials en un petit poble. També s’ofereix una narrativa més dinàmica del que comunament s’ha donat de l’èxit de Gallecs. La tesi resulta en un model al llarg de l’eix del temps, de les interaccions, la mida, l’estratègia i la vigilància necessària. Detallant la situació particular de com deuen actuar en el seu marc temporal la població i l’administració, en l’ús a la mobilització de les xarxes de contactes construïdes durant aquests anys. Estranyament, la difícil situació deguda a l’expropiació, és el que va donar a Gallecs una mida que va permetre lluitar per la conservació, a més a més provocà la discussió sobre l’estratègia a llarg termini dins el moviment social que podria proporcionar una protec- ció legal i la vigilància permanent de la població per mantenir Gallecs.
Recommended publications
  • Tasta El Vallès

    Tasta El Vallès

    Tasta el Vallès és un projecte del Con- Tasta el Vallès és possible gràcies a la sorci de Turisme del Vallès Occidental, gran tasca que porten a terme moltes mitjançant la Xarxa Productes de la Te- persones que creuen en el patrimoni rra, que neix amb la finalitat de difondre gastronòmic de la nostra comarca: cui- el patrimoni gastronòmic que singularit- ners, productors, elaboradors... za la comarca i dotar de visibilitat als productors i elaboradors que hi ha al Aquest document és concebut com darrere. una eina viva, en constant revisió i ac- tualització. Per aquest motiu, us dema- En el marc d’aquest projecte, hem ela- nem la vostra col·laboració per a en- borat el catàleg que us presentem, que grossir-lo. Si coneixeu altres productes, recull diversos productes singulars, de singulars i de proximitat que en podrien qualitat i vinculats amb el territori. Tam- formar part, feu-nos-ho saber! bé hi podreu consultar els llocs on els podeu trobar. Ens podeu escriure a: [email protected] Pans i dolços Formatges, ous i brous Belgues Cendrat d’Ullastrell Cardinal Cingle de Vacarisses Coca de Munt Mató, Recuit i Tendral d’Ullastrell Coca de Sant Quirze Ous de Sant Llorenç Coca de Vidre Brous de gallina ecològica Galetes de Sant Llorenç Gominoles naturals Vins del Vallès Occidental Llançadores Arraona Llonguets 5 Quarteres Melmelades Del Pot Petit El Quico i la Quica Montserratines Martialis Mussolets de Sant Quirze Vins de Ca l’Esteve Pa d’espelta de Ca n’Arnella Pa de Munt Escumosos, vermuts Pa de Pagès Català i vins dolços Pa
  • Calendari 2021 / Grup B

    Calendari 2021 / Grup B

    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
  • Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona

    Mapa De Base Dels Límits Municipals I Comarcals De La Província De Barcelona

    MAPA DE BASE DELS LÍMITS MUNICIPALS I COMARCALS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 8 Castellar de n'Hug 2 Gisclareny Bagà Guardiola de Berguedà Saldes la Pobla de Lillet Sant Julià Vallcebre de Cerdanyola Sant Jaume la Nou de Frontanyà de Berguedà Castell de l'Areny BERGUEDÀ Fígols 16 Cercs OSONA Vilada Borredà Castellar del Riu 9 Alpens Montesquiu Santa Maria 14 Berga de Besora la Quar Sora Capolat Sant Quirze de Besora Sant Pere de Torelló Sant Agustí de Lluçanès Sant Vicenç Avià Olvan de Torelló Orís 15 l'Espunyola Lluçà 6 Perata Sant Boi 13 de Lluçanès L’Esquirol Sagàs Sant Martí Torelló d'Albars les Masies Rupit i Pruit Montclar Gironella de Voltregà Casserres Sobremunt Sant Hipòlit de Voltregà Manlleu Prats de Olost Tavertet Lluçanès Santa Cecília Santa Maria de Voltregà les Masies de Merlès de Roda Sant Bartomeu Montmajor del Grau Roda de Ter Puig-reig Gurb Viver i Serrateix 19 Sant Feliu 23 Tavèrnoles Vilanova de Sau Sasserra Oristà 20 Folgueroles Gaià Calldetenes 18 Santa Eulàlia Vic Santa Eugènia Sant Sadurní Cardona de Riuprimer 17 de Berga Sant Julià d'Osormort de Vilatorta Navàs 22 Malla Muntanyola BAGES Taradell Balsareny Avinyó l'Estany Santa Maria d'Oló 25 Tona 10 Seva Súria Castellnou MOIANÈS de Bages Collsuspina Sant Mateu de Bages Moià Balenyà Sallent el Brull Artés 24 VALLÈSVALLÈS ORIENTALORIENTAL Castellfollit Callús de Riubregós Centelles Santpedor Calders 5 Aiguafreda Fonollosa Castellcir Montseny Sant Joan Sant Fruitós Calonge de Segarra de Vilatorrada de Bages Navarcles Castellterçol Sant Pere Monistrol Sallavinera
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN

    Regional Aid Map 2007-2013 EN

    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
  • Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat

    Implementació De Projectes Europeus En Ciberseguretat

    Implementació de Projectes Europeus en Ciberseguretat Ciberseguretat a Catalunya ACCIÓ 22 d' abril de 2021 Diana Navarro Llobet, Marc Jofre Ramon Romeu, Jordi Puig, Toni Alonso, Carles Rúbies, Javier Morate, Anna Benavent Fundació Privada Hospital Asil de Granollers Reference Population (RCA ’16; n=439.651) Montseny Aiguafreda Fogars Tagamanent de Montclús Gualba Campins Sant Pere de Vilamajor Sant Esteve de Palautordera Figaró-Montmany Cànoves i Samalús Sant Celoni Gallifa St. Feliu de Codines La Garriga Santa Maria de Palautordera H Bigues i Riells Sant Antoni de Vilamajor L’Ametlla del Vallès Vallgorguina Les Franqueses University Hospital Santa Eulàlia de Ronçana del Vallès Cardedeu Vilalba Sasserra Caldes de Montbui 53.979 Canovelles Llinars del Vallès Lliçà d'Amunt 224.040 Granollers H Lliçà de Vall 161.632 Palau-solità i Plegamans BAIX MONTSENY Parets del Vallès VALLÈS ORIENTAL CENTRAL Mollet Montmeló Vilanova del Vallès BAIX VALLÈS del Vallès Montornès del Vallès HSanta Maria Santa Perpètua de Martorelles de Mogoda Vallromanes La Llagosta Martorelles Sant Fost de Campsentelles 340 beds 1,600 professionals Raising cybersecurity awareness in healthcare • Digital Health Sector: – more dependent on digital information every day • Cyber Criminals – obtain very lucrative benefits from stolen data • Breach of Integrity – tragic consequences for the patients • Hospitals – hosting and being responsible for healthcare datasets • Individuals (Patients) – main data providers • Research Centers – use an individual’s data, in particular biomedical
  • Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia

    Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia

    262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona).
  • Les Muntanyes Del Nostre

    Les Muntanyes Del Nostre

    les muntanyes del nostre per David M. Aloy i M*. Mercè Lleonart d'Aloy e n to rn _________ Dibuix d'Agusti Masvidal EL PUIG DE LA CREU, EL FARELL i GALLIFA Sense que constitueixin pròpiament cobrir un megàlit que fou batejat corn a Santa Eulàlia de Ronçana i Lliçà. una unitat orogràfica, ja que solament es dòlmen de la font d'En Fargas, per tal poden considerar com a més afins els dos com era a prop d'aquest indret. LA SERRA DE GALLIFA.- Es la més primers massissos, i encara amb reser­ El recorregut més complet seria dones, septentrional del conjunt, la carretera ves, tractarem avui d'aquestes serres de de Castellar al puig de la Creu, castell de entre Sant Llorenç Savall i Sant Feliu de l'entom sabadellenc, amb la brevetât Guanta, font d'En Fargas i Sentmenat. Codines transcorre al peu de la serra- amb què escau de fer-ho en aquesta pu- Itinerari apropiat corn a matinal. lada-cinglera, que es pot atenyer també blicaciô que no és d'excursionisme, i te- des del coll de Poses (limit del Vallès i nint en compte que tots aquests llocs EL FARELL O PIC DEL VENT.- Es la Moianés), per la serra de Berenguer. La Gallifa, Guanta, el Pareil, Puig de la serra central de la "trilogia muntanyen- cinglera de Callida en realitat és l'extrem Creu- són indrets amb més contingut ca" d'avui i, junt amb Sant Sebastià de sud d'una serra que, per les Pujades i poètic que geogràfic. Montmajor constitueix la part més inté­ Sant Juliá d'Uixols s'origina al turó de ressant del conjunt.
  • Descubrir El Vallès Occidental

    Descubrir El Vallès Occidental

    Descubrir El Vallès Occidental 1. Conocer El Vallès Occidental El Vallès es la denominación histórica del territorio situado, de oeste a este, entre el río Llobregat y el macizo de El Montseny, y de norte a sur entre las cordilleras Prelitoral y Litoral. A partir de la división territorial de Cataluña de 1936, el sector occidental de esta zona –aproximadamente entre el río Llobregat y la riera de Caldes– se denomina comarca de El Vallès Occidental. La comarca, situada en la parte central de la Región Metropolitana de Barcelona, limita con El Vallès Oriental, al noreste; con El Barcelonès, al sudeste; con El Baix Llobregat, al sudoeste; y con El Bages, al noroeste. Administrativamente, la comarca está formada por 23 municipios, dos de los cuales ejercen la capitalidad: Sabadell y Terrassa. No en vano, a medio camino entre las dos capitales, se encuentra la sede de El Consell Comarcal, órgano administrativo de gestión de la comarca, creado en 1987. La superficie comarcal es de 583,2 km2, lo que representa un 1,8% de la superficie total de Cataluña. No obstante, en este territorio relativamente pequeño se registraron 836.077 habitantes en el año 2006 (aproximadamente el 12% de la población catalana y casi el 2% de la población española) y es la segunda comarca más poblada de Cataluña, después de El Barcelonès. Montaña y plana Desde el punto de vista orográfico, en la comarca pueden diferenciarse tres zonas, de norte a sur: el sector montañoso de la cordillera Prelitoral, que conforma el tercio norte de la comarca; el sector de llanura ondulada en la parte central, que ocupa aproximadamente la mitad de la superficie comarcal; y un sector montañoso relativamente poco extenso que corresponde a una parte de la cordillera Litoral.
  • Presentación De Powerpoint

    Presentación De Powerpoint

    Smart Cities 1: Maximising national policy frameworks for regional/local benefit Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance IEA-RSA Bilateral Event Electricity Transmission and Distribution, Smart Cities 6 July 2011, Johannesburg, South Africa Prof. Dr. Luisa F. Cabeza University of Lleida Spanish Representative Energy Storage Implementing Agreement The Perfect Combination for Success • Spanish Renewable Energy Plan 2005-2010 • Barcelona's Solar Thermal Ordinance (1999) – The first regulation of this type to be adopted in a large European city – Regulates the introduction of active systems to capture and use low- temperature solar energy (solar thermal collectors) in order to produce domestic hot water in buildings and constructions public or private) Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 2 Public and Private Buildings Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 3 Outcomes Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 4 Outcomes • 20,75 m2 surface installed per 1,000 inhabitants • Nearly 4,000 MWh produced/year • Savings of EUR 220,000 • Reduced 700 tonnes of CO2 equivalent Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 5 Evolution of Surface Area Success of Barcelona Solar Thermal Ordinance, Johannesburg, July 2011 6 Evolution of Capacity Superficie de captació solar total [m2] 70.000 62.819 60.000 51.436 50.000 40.095 40.000 31.078 30.000 23.719 18.817 20.000 14.296 10.000 6.936 2.338 2.474 2.599 2.687 2.687 Superficie de captación

  • Estació De França Sant Vicenç De Calders R2 Granollers Centre

    GA-2007/0093 Regionals R2 Maçanet-Massanes Aeroport Nord Per Por By Granollers Centre R2 Granollers Centre Castelldefels R2 Estació de França Sant Vicenç de Calders Sud Per Por By Vilanova i la Geltrú Feiners Laborables Weekdays 1 / 6 / 2021 MaçanetHostalric - MassanesRiells i ViabreaGualba - BredaSant CeloniPalautorderaLlinars delCardedeu Vallès Les Franqueses-GranollersGranollersMontmeló CentreMollet-St.Fost Nord La LlagostaMontcadaBarcelona i ReixacBarcelona - Sant BarcelonaAndreu - El Clot ComtalBarcelona -- AragóEstacióBarcelona - Passeig de FrançaBellvitge - deSants GràciaEl Prat deAeroport Llobregat ViladecansGavà Castelldefels St.Vicenç Platja deGarraf CastelldefelsSitges Vilanova Cubellesi la GeltrúCunit Segur deCalafell Calafell de Calders 4.57 5.08 5.13 5.19 5.24 5.30 4.55 5.00 5.04 5.07 5.10 5.17 5.22 5.28 5.35 5.41 5.46 5.52 5.28 5.39 5.45 5.51 5.56 6.01 6.04 6.08 6.11 6.16 6.23 6.29 5.47 5.58 6.04 – – – 6.22 6.26 – – 6.38 6.45 6.50 6.54 6.57 7.00 7.06 5.29 5.34 5.38 5.41 5.44 5.51 5.56 6.02 6.09 6.15 6.20 6.26 5.58 6.09 6.15 6.21 6.26 6.31 6.34 6.38 6.41 6.46 6.53 6.59 6.17 6.28 6.34 – – – 6.52 6.56 – – 7.08 7.15 7.20 7.24 7.27 7.30 7.36 5.37 5.41 5.46 5.50 5.55 5.59 6.04 6.08 6.11 6.14 6.21 6.26 6.32 6.39 6.45 6.50 6.56 6.28 6.39 6.45 6.51 6.56 7.01 7.04 7.08 7.11 7.16 7.23 7.29 6.15 6.20 6.24 6.27 6.30 6.37 6.42 6.48 6.53 6.59 7.04 7.08 7.11 7.14 6.47 6.58 7.04 – – – 7.22 7.26 – – 7.37 7.44 7.48 7.52 7.55 7.58 8.02 >>Lleida 6.07 6.11 6.16 6.20 6.25 6.29 6.34 6.38 6.41 6.44 6.51 6.56 7.02 7.09 7.15 7.20 7.26 6.58 7.09 7.15
  • Informe Anual De L'habitatge Al Vallès Occidental – 2019

    Informe Anual De L'habitatge Al Vallès Occidental – 2019

    INFORME ANUAL DE L’HABITATGE AL VALLÈS OCCIDENTAL. 2019 Edició: juliol 2020 DADES DESTACADES L’HABITATGE AL VALLÈS OCCIDENTAL 2019 Durant el 2019 es va iniciar la construcció de 2.211 habitatges a la comarca, 303 menys que a l’any anterior, el que suposa una reducció del 12,1%. Es trenca la dinàmica de recuperació de construcció d’habitatge iniciada el 2014. L’any 2019 s’han finalitzat 1.356 habitatges, 397 més que un any abans. La finalització d’habitatges ha augmentat força (41,4%) respecte a l’any anterior, seguint la tendència de creixement dels darrers quatre anys. A la comarca va haver-hi 9.964 transaccions de compravenda d’habitatge l’any 2019. El mercat registra una davallada (-6,3%), per primer cop des de 2015. La majoria de les transaccions són per habitatge de segona mà (86,3%). El 2019 s’han formalitzat 15.951 contractes de lloguer, 1.070 menys que l’any anterior (-6,3%). El règim de lloguer és predominant en el mercat immobiliari comarcal. El preu mitjà de compravenda augmenta un 10% i se situa en 2.180 €/m2. Des de 2015 el preu de compravenda d’habitatges creix, arribant als valors més elevats l’any 2019. La mitjana del preu de lloguer contractual a la comarca se situa en 729,69 € al mes. Continua la tendència d’increment del preu del lloguer, també iniciada en 2015, amb un increment anual del 6,3%. La construcció d’habitatge de protecció oficial s’ha incrementat notablement respecte de 2018. Tot i l’augment en els últims anys en l’inici i la finalització d’obres, les xifres queden molt lluny de les registrades el 2008.
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID

    Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID

    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.