Itinerarios Señalizados
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Survey of Meloidogyne Spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain
Supplement to Journal of Nematology 26(4S):731-736. 1994. © The Society of Nematologists 1994. Survey of Meloidogyne spp. in Tomato Production Fields of Baix Llobregat County, Spain F. J. SORRIBAS 1 AND S. VERDEJO-LucAs 2 Abstract: A survey was conducted to determine the frequency and abundance of Meloidogyne spp. in tomato production sites located in Baix Llobregat County, Barcelona, Spain. Forty-five sites were sampled before planting and at harvest from February to October, 1991. Meloidogyne spp. occurred in 49% of the sites sampled. Preplant population densities ranged from 10 to 220 (g = 110)juveniles/ 250 cm 3 soil, and final population densities ranged from 20 to 1,530 (~ = 410)juveniles/250 cm ~ soil. Final population densities were higher in open fields than in field greenhouses, but initial population densities were higher in greenhouses than in fields. Meloidogyne incognita, M. javanica, and M. arenaria were found in this survey. Meloidogyne populations that reproduced on M. incognita-resistant tomato cuhivars in the field sites did not circumvent the Mi gene resistance in greenhouse tests. Key words: greenhouse, Lycopersicon esculentum, Meloidogyne, nematode, resistance, root-knot nema- tode, Spain, survey, susceptibility, tomato. Meloidogyne is the most important genus types of vegetables grown in open fields of plant-parasitic nematodes that affect are more numerous and diverse, but to- vegetable crops in Spain. Recent reports mato and lettuce are the most important have shown an increased concern about annual crops. Tomato is cultivated as an the rapid spread and wide distribution of early crop from February to June in field Meloidogyne spp. -
Actualització Objectius Del Consorci Compliment Objectius Consorci 2008/2007 ?
Actualització objectius del Consorci Compliment objectius Consorci 2008/2007 ? Objectiu Consorci 2008/2007: cap Entrades reals 2008/2007: -1,62% Situació homogènia al 2008 ? Situacions diferenciades segons Ajuntaments consorciats : - Gràfics 1-3: situació 2008 respecte capacitat de tractament individual. - Gràfics 4-6: variació 2008/2007. Gràfic 60.000 -1 : Entrades reals vs teòriques segons coeficient Consorci 55.000 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000Tones de residus 15.000 10.000 5.000 0 Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d'Estrac Calella Canet de Mar El Masnou Llavaneres Mancomunitat Alt Maresme Mataró Municipis Òrrius Premià de Dalt tones reals Premià de Mar entrades Sant Cebrià de Vallalta tones teòriques sobre capacitat Sant Iscle de Vallalta planta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Teià Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Gràfic 8.000 6.000 4.000 -2 : Diferència entre entrades reals i teòriques 2.000 -2.000 0 -4.000 Tones-6.000 de residus -8.000 -10.000 -12.000 -14.000 Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d'Estrac Calella Canet de Mar El Masnou Llavaneres Mancomunitat Alt Maresme Mataró Municipis Òrrius Premià de Dalt Premià de Mar Sant Cebrià de Vallalta diferència entre tones reals i Sant Iscle de Vallalta teòriques sobre capacitat planta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Teià Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Gràfic-3 : Percentatge d’excés sobre part teòrica de capacitat 220 200 180 160 140 120 100 percentatge d'excés sobre 80 -
Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g. -
1557-2011 Àrea De Coneixement I Noves Tecnologies Tapa A4
Mapa de Patrimoni Cultural CAMPINS (Vallès oriental) Redacció Marta Lloret Blackburn (Antquem S.L.) Maig 2019 Ajuntament de Campins Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona. Memòria MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE CAMPINS(VALLÈS ORIENTAL) Marta Lloret Blackburn Mataró, 3 de maig de 2019 C. Hospital, 35 baix dreta | 08301 Mataró T./F. 937903259 | M. 619882005 E-mail [email protected] Mapa del Patrimoni Cultural Campins (Vallès Oriental) SUMARI 1. PRESENTACIÓ ..................................................................................................................... 3 2. AGRAÏMENTS ....................................................................................................................... 5 3. MARC GEOGRÀFIC I HISTÒRIC ......................................................................................... 6 3.1. Medi Físic ........................................................................................................................... 6 3.2. Demografia i economia ...................................................................................................... 7 3.3. Síntesi històrica .................................................................................................................. 8 3.4. Toponímia i escut municipal ............................................................................................... 9 4. METODOLOGIA .................................................................................................................. 10 4.1. Marc teòric ....................................................................................................................... -
15A Edició Bases Del CONCURS DE MÚSICA JOVE 2019 (El Masnou, Montgat, Vilassar De Mar I Cabrils)
15a edició Bases del CONCURS DE MÚSICA JOVE 2019 (El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Cabrils) El Concurs de Música Jove del Maresme és una de les accions dels plans locals de joventut de El Masnou, Montgat, Vilassar de Mar i Cabrils. Aquest concurs té com a finalitat, donar suport i promocionar els grups locals de música jove. Els objectius d’aquest concurs són: Millorar la formació musical dels músics que participen al concurs. Promocionar als músics i les formacions novells participants. Donar suport a la creació musical local i de la comarca. Fomentar l’ incorporació de músics emergents i novells als espais d’actuació musical del territori. El concurs es regirà per les bases següents: BASES 1.- Aspectes generals El concurs és obert a qualsevol estil i gènere musical. 1) Es valorarà, en les cançons presentades, l’ús de la llengua catalana i que siguin temes propis. 2) Com a criteri de selecció es tindrà en compte l’originalitat i la qualitat de les propostes musicals. 3) No hi poden participar grups i solistes que ja hagin publicat algun disc amb alguna discogràfica. Tampoc aquells que tinguin contractes discogràfics o de management vigents. 2.- Qui hi pot participar? Hi poden participar tots aquells grups o solistes que compleixin els requisits següents: ● Els components dels grup o solistes dels quals tinguin edats compreses entre els 16 i 30 anys i com a mínim un dels components estigui empadronat a un dels municipis del Maresme. (S’admet que algun dels components dels grups sigui menor o major de les edats indicades, sempre que la majoria de components del grup estiguin dins d’una de les categories. -
Parc Natural Del Montseny Espai Natural De Les Guilleries
Espai Natural de les Guilleries-Savassona Parc Natural del Montseny Parc Natural de Sant Llorenç Parc del del Munt i l’Obac Montnegre i el Corredor Parc del Garraf El programa Coneguem els nostres parcs és un programa d’educació ambiental, que organitza des de 1984 l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, destinat a promoure el coneixement dels espais naturals entre els docents i els escolars de la província de Barcelona. Existeix una versió d’aquest material didàctic per a nens i nenes amb ceguesa o altres discapacitats visuals. Qualitat Activitat Fauna Vegetacio de l’aigua Roques Paisatge humana Fauna Alguns dels animals que viuen lliurement en espais naturals poden observar-se a ull nu o be amb binocles, si no fem gaire soroll. ALV OO AP OP Formiga Tudo Barb de muntanya Pit-roig Messor capitatus Insecte Columba palumbus Au Barbus meridionalis Peix Erithacus rubecula Au ALV AA ER LB Escurço Escorpi Sargantana Aliga cuabarrada Vipera aspis Rèptil Podarcis hispanica Rèptil Aquila fasciata Au Buthus occitanus Aràcnid 3 4 A vegades no els podem veure per la seva raresa o singularitat, pero els podem sentir. Alguns animals tenen un cant molt facil d’identificar. AA JC JC Puput puu-puu- Mallerenga carbonera tiitxiu-tiitxiu Gamarus uu-uu-uu- Upupa epops Au puu Parus major Au -tiitxiu Strix aluco Au uu ke-uik AM ALV HK Granota verda creee-creee Grill cri-cri- Gaig skraaak Rana perezi Amfibi kia-kia-kià-grrr Gryllus sp. Insecte cri-cri Garrulus glandarius Au Mes facil es detectar la seva presencia observant els rastres que deixen. -
Calendari 2021 / Grup B
Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat. -
Estación De Tratamiento De Agua Potable Del Ter, Situada En Los Términos Municipales De Cardedeu, La Roca Del 1 Vallès Y Llinars Del Vallès
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 41 deldel TerTer 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient 51 i Habitatge 52 53 54 PresentaciónPresentación l crecimiento y desarrollo de Barcelona y su área de influencia durante E los años 1956-1962 planteó la necesidad de aportar nuevos recursos hídricos. Para tratar este nuevo caudal se construyó la estación de tratamiento de agua potable del Ter, situada en los términos municipales de Cardedeu, la Roca del 1 Vallès y Llinars del Vallès. Los ríos Ter y Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de suma importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat estas dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, am- pliar y explotar la Red Regional, con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evidentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, in- dustrial y económico del territorio. Un trabajo sostenido que Aigües Ter Llobregat ha de mantener en constante progreso, como única alternativa para que el área de Barcelona disponga de los recursos de agua potable necesarios en cantidad y calidad. -
Cisa- Arbre 10
CISA Arbre 10- Avantpassats de Maria Nogueres Vallmajor En Na En Na En Na En Na En Na En N' Pere Francesca Pere Saurina Pere Francesca Pere Francesca Guillem Francesca Bernat Alamanda Ferrer Joan Jofre Vinyals Pons Isern Bonhivern Mir Arnó Vallmajor Galceran * ca 1350 Vidal * * ca 1369 Garau * Alacant * Pagès Castellar Serra Vilassar Òrrius † 15.8.1422 Vilassar de Dalt Cabrera * * ca 1342 * * ca 1370 * ca 1371 † 23.4.1402 t. 13.8.1422, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 135r Pagès † 25.10.1395 † 1.6.1410 Teià Vilassar Cabrera Dosrius Vilassar Vilassar * ca 1340 Vilassar Vilassar † d 20.4.1402 t. 4.5.1419, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 121v t. 20.4.1402, Parròquia de Sant Genís de Vilassar, Manual 3, foli 94 Vilassar de Dalt t. 18.10.1395, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 66v t. 30.5.1410, Sant Genís de Vilassar, M3, foli 104r t. 27.2.1400, Parròquia de Sant Genís de Vilassar, Manual 3, foli 92 † 25.4.1413 Vilassar t. 30.5.1412, Parròquia de Sant Genís de Vilassar p d 14.2.1372 ca 1362 a 7.9.1366 a 6.6.1395 N' Na En N' En N' N' Na En N' Antoni Constança Salvador Alamanda Bernat Alamanda Antoni Salvadora Bernat Angelina Ferrer Jofre Pons Puig Bonhivern Altafulla Arnó Vallmajor * ca 1410 † ca 1489 * ca 1378 * ca 1375 Joan Vinyals Isern Mir Pagès Galceran t. 1489 Cabrera (Agell) Òrrius * * * Pagès † 30.1.1457 Pagès pagès Vilassar Òrrius Cabrera * ca 1365 Vilassar * ca 1374 * ca 1408 Vilassar de Dalt t. -
PARATGE 20 OK.Indd
Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P. -
Pdf 1 20/04/12 14:21
Discover Barcelona. A cosmopolitan, dynamic, Mediterranean city. Get to know it from the sea, by bus, on public transport, on foot or from high up, while you enjoy taking a close look at its architecture and soaking up the atmosphere of its streets and squares. There are countless ways to discover the city and Turisme de Barcelona will help you; don’t forget to drop by our tourist information offices or visit our website. CARD NA O ARTCO L TIC K E E C T R A B R TU ÍS T S I U C B M S IR K AD L O A R W D O E R C T O E L M O M BAR CEL ONA A A R INSPIRES C T I I T C S A K Í R E R T Q U U T E O Ó T I ICK T C E R A M A I N FOR M A BA N W RCE LO A L K I NG TOU R S Buy all these products and find out the best way to visit our city. Catalunya Cabina Plaça Espanya Cabina Estació Nord Information and sales Pl. de Catalunya, 17 S Pl. d’Espanya Estació Nord +34 932 853 832 Sant Jaume Cabina Sants (andén autobuses) [email protected] Ciutat, 2 Pl. Joan Peiró, s/n Ali-bei, 80 bcnshop.barcelonaturisme.cat Estación de Sants Mirador de Colom Cabina Plaça Catalunya Nord Pl. dels Països Catalans, s/n Pl. del Portal de la Pau, s/n Pl. -
AGREEMENT Between the European Community and the Republic Of
L 28/4EN Official Journal of the European Communities 30.1.2002 AGREEMENT between the European Community and the Republic of South Africa on trade in wine THE EUROPEAN COMMUNITY, hereinafter referred to as the Community, and THE REPUBLIC OF SOUTH AFRICA, hereinafter referred to as South Africa, hereinafter referred to as the Contracting Parties, WHEREAS the Agreement on Trade, Development and Cooperation between the European Community and its Member States, of the one part, and the Republic of South Africa, of the other part, has been signed on 11 October 1999, hereinafter referred to as the TDC Agreement, and entered into force provisionally on 1 January 2000, DESIROUS of creating favourable conditions for the harmonious development of trade and the promotion of commercial cooperation in the wine sector on the basis of equality, mutual benefit and reciprocity, RECOGNISING that the Contracting Parties desire to establish closer links in this sector which will permit further development at a later stage, RECOGNISING that due to the long standing historical ties between South Africa and a number of Member States, South Africa and the Community use certain terms, names, geographical references and trade marks to describe their wines, farms and viticultural practices, many of which are similar, RECALLING their obligations as parties to the Agreement establishing the World Trade Organisation (here- inafter referred to as the WTO Agreement), and in particular the provisions of the Agreement on the Trade Related Aspects of Intellectual Property Rights (hereinafter referred to as the TRIPs Agreement), HAVE AGREED AS FOLLOWS: Article 1 Description and Coding System (Harmonised System), done at Brussels on 14 June 1983, which are produced in such a Objectives manner that they conform to the applicable legislation regu- lating the production of a particular type of wine in the 1.