DOCSLIB.ORG

Estación De Tratamiento De Agua Potable Del Ter, Situada En Los Términos Municipales De Cardedeu, La Roca Del 1 Vallès Y Llinars Del Vallès

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Estación De Tratamiento De Agua Potable Del Ter, Situada En Los Términos Municipales De Cardedeu, La Roca Del 1 Vallès Y Llinars Del Vallès 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 41 deldel TerTer 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient 51 i Habitatge 52 53 54 PresentaciónPresentación l crecimiento y desarrollo de Barcelona y su área de influencia durante E los años 1956-1962 planteó la necesidad de aportar nuevos recursos hídricos. Para tratar este nuevo caudal se construyó la estación de tratamiento de agua potable del Ter, situada en los términos municipales de Cardedeu, la Roca del 1 Vallès y Llinars del Vallès. Los ríos Ter y Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de suma importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat estas dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, am- pliar y explotar la Red Regional, con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evidentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, in- dustrial y económico del territorio. Un trabajo sostenido que Aigües Ter Llobregat ha de mantener en constante progreso, como única alternativa para que el área de Barcelona disponga de los recursos de agua potable necesarios en cantidad y calidad. La estación de tratamiento de agua potable del Ter, que aquí se presenta, es uno de los elementos básicos del sistema. LaLa RedRed RegionalRegional Ter-LlobregatTer-Llobregat l abastecimiento de agua al área de potabilizadora del Ter, que se encuentra E Barcelona se estructura a partir de ubicada en los términos municipales de una red estratégica o red regional, desde Cardedeu, La Roca del Vallès y Llinars del las dos fuentes básicas de abastecimiento: Vallès. Esta instalación es capaz de tratar los ríos Ter y Llobregat. hasta 8 m3/seg. El agua procedente del Ter se capta en el Los recursos aprovechados a partir del 2 embalse del Pasteral y se beneficia de la Llobregat, regulados por los embalses de regulación que suponen los embalses de la Baells, Sant Ponç y la Llosa del Cavall, Sau y Susqueda. Mediante una conduc- son tratados en dos instalaciones diferen- ción en túnel de 56 Km. llega a la estación tes. ATLL es titular de uno de ellos, la Zona de abastecimiento de agua de ATLL Límites municipales Límites comarcales y ámbito EMSHTR 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 ETAP planta del Llobregat en Abrera, con una compleja red de distribución integrada 216 una capacidad de tratamiento actual de por más de 600 Km. de tuberías de diá- 317 3 m3/seg. metros hasta 3.000 mm. En lo que afecta 418 a la red regional de ATLL, ésta sobrepasa 519 Las tres estaciones potabilizadoras confi- los 430 Km. de tuberías y dispone de 42 620 guran los tres vértices de un triángulo des- estaciones de bombeo y 101 depósitos. 721 de los que se abastece un total de 111 Todas estas instalaciones son gestionadas 822 municipios de las comarcas del Barce- mediante un avanzado sistema de tele- 3 923 lonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el mando (Sistema de Automatización y Con- 1024 Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el trol Centralizado, SACC) soportado sobre 1125 Anoia, el Alt Penedès y el Garraf, mediante la red de comunicaciones Hispasat. 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 3549 3650 3751 3852 3953 4054 41 42 43 44 45 Red regional. 46 Red y instalaciones 47 planificadas. 48 49 Potabilizadora 50 51 52 53 54 LaLa estaciónestación dede tratamientotratamiento dede aguasaguas potablespotables deldel TerTer bicada en los términos municipales Captación en el Ude Cardedeu, la Roca del Vallès y Llinars del Vallès, entró en funcionamiento Pasteral y el año 1966 y, actualmente tiene una ca- acueducto pacidad de tratamiento de 8 m3/seg., ocu- pa una superficie de 347.582 m2 y puede de aducción almacenar hasta 617.000 m3 de agua 4 tratada en sus depósitos. n los embalses de Sau y Susqueda E hay torres de captación del agua, de manera que puede seleccionarse la pro- fundidad del agua de captación según la calidad óptima para su tratamiento y con- sumo. En ambos embalses el agua se tur- bina en puntas y el del Pasteral, aguas abajo de Sau y Susqueda, actúa como contra embalse, permitiendo regular el caudal uniforme para el abastecimiento de agua al área de Barcelona, mantener el caudal ecológico en el río y suministrar para otros usos como el abastecimiento a Girona, a la zona central de la Costa Brava y para regadío (acequia Pardines). Así pues, la captación se realiza en el em- balse del Pasteral, hasta un caudal máximo 1 de 8 m3/seg. La instalación tiene rejas para el desbaste grueso, regulación de caudal me- diante dos válvulas Larner reguladas por un Venturi que se encuentra aguas abajo, amor- tiguador de energía, cuatro tamices de malla muy fina autolimpiables para retener el mate- rial en suspensión hasta 0,25 mm. (incluso huevos de peces), finalmente el mencionado cabalímetro Venturi antes de iniciar el recorrido en lámina libre hasta la estación del Ter. La galería de aducción desde el Pasteral hasta la ETAP tiene una longitud de 56 Km. y está prácticamente toda construida en túnel. La sección tiene forma de herradura peraltada de 2,8 m. de ancho y 3,15 m. de alto, excepto los tramos en que el terreno puede tener una pendiente importante, en los que es circular de 3,05 m. de diámetro. La velocidad del agua, a caudal máximo, es de 1,35 m/seg. y la pendiente de 0,0004. 2 Como obras singulares hay cinco sifo- nes de gran magnitud: Osor, Santa Coloma, Arbúcies, Gualba y el del Besòs. El sifón de Osor tiene una longitud de 274 1 Embalse de Susqueda 2 Obra de llegada 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 m., el de Santa Coloma, 436 m y el de 216 Arbúcies 308 m., los tres con tuberías de 317 1,75 m. de diámetro, el de Gualba 331 418 m. y una tubería de 2,80 m. El del Besòs 519 es el de más longitud con 1.342 m. y dos 3 620 tuberías de 1,60 m. de diámetro. 721 822 El agua mezclada con los reactivos 5 923 Obra de llegada. pasa a la obra de reparto, donde se distri- 1024 Medida de caudal buye homogéneamente el caudal a tratar 1125 mediante cuatro aliviaderos hacia los ocho 1226 a obra de llegada dispone de un ali- decantadores de que dispone la planta. A 1327 viadero que, en el caso de llegar a la cada entrada del decantador se dosifica el 1428 L planta más caudal del que es posible tra- coadyuvante de floculación (polielectrolito). 1529 tar, desvía el agua hacia el río Mogent, me- 1630 diante una tubería de 1,85 m. de diáme- 1731 tro. Asimismo existe una compuerta mural 1832 Decantación que permite el vaciado total de la conduc- 1933 ción o el desvío del agua (bypass), previa- n la estación hay ocho decantadores 2034 mente clorada hacia Barcelona, es decir, “Pulsator”, del tipo “lecho de fangos” 2135 E sin pasar por la planta, en caso de parada con corriente ascendente. Las dimensio- 2236 de las instalaciones. nes son 36,75 x 36,50 m. y tienen una 2337 superficie total de decantación de 10.731 2438 En este punto se realiza una pre- m2. La entrada del agua se realiza a través 2539 cloración, añadiendo el coagulante, así de la campana central y se distribuye uni- 2640 como la toma de muestras para analizar la formemente por el fondo del decantador 2741 calidad del agua de entrada a la planta, mediante una red de tubos perforados. 2842 también puede dosificarse como pretra- 2943 tamiento el dióxido de cloro. También en El agua entra en el lecho de fangos de 3044 este punto se dispone de sensores on line manera intermitente o pulsada. Para conse- 3145 para conocer en tiempo real las principales guir esta pulsión regulada se produce el va- 3246 características del agua (turbidez, oxígeno cío en la campana central durante unos se- 3347 disuelto, pH, temperatura, redox). gundos, el nivel del agua en esta campana 3448 se eleva progresivamente y cuando consi- 3549 A continuación el agua pasa por un gue un cierto valor, una válvula accionada 3650 cabalímetro Venturi que permite conocer el por un relé temporizado pone en comunica- 3751 caudal de entrada, totalizar los caudales y ción la campana con la atmósfera y el agua 3852 dosificar automáticamente los reactivos, entra a gran velocidad en la zona de decan- 3953 de acuerdo con el caudal instantáneo. tación y se inicia otro ciclo. Con este siste- 4054 ma se consiguen altas velocidades de de- 41 cantación y un agua perfectamente decan- 42 tada. Los fangos se concentran en el inte- 43 Obra de mezcla y rior del decantador y se purgan automática- 44 reparto mente en manera periódica. 45 46 n la obra de mezcla se dosifica la cal Los decantadores funcionan habitual- 47 para la corrección del pH.
Load more

Recommended publications
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Montnegre I El Corredor Park, Serralada Starting Point: Pineda Church
    Signposted routes The park These are circular routes that return to the starting point, Situated in the coastal mountain range, the park is made up of except routes marked with an asterisk (*). The routes are two great massifs, El Corredor and El Montnegre. Due to its designed to reveal the richness of the natural and cultural location in the coastal region, the park’s vegetation boasts a heritage of different places within the park and are richness typical of Atlantic and continental climates. Neolithic usually adapted for families. SL-C 106 dolmens, archaeological remains from the Iberian period and medieval churches are dotted amid a landscape surrounded 1 8 hrs 16 min A B 23.7 km 13 30 min A B 1.7 km by crops, woods and farmhouses. GR 5 The lookout trail. From Sant Celo- SL-C 78 L’Erola chapel SL-C 70 ni to Sant Iscle de Vallalta* Starting point: Hortsavinyà Information Starting point: Can Batlle housing Centre. Hortsavinyà neighbourhood (Tordera). development (Sant Celoni). 14 3 hrs 30 min A B 9.6 km BASIC INFORMATION: 2 11 hrs 52 min A B 38.2 km SL-C 79 Olzinelles valley Year of park constitution: 1989 Protected area: 15,010 ha GR 83 The northern path or Canigó Starting point: Can Draper (Sant Celoni). path. From Mataró to Sant Celoni* Starting point: Can Pineda (Mataró). 15 3 hrs 20 min A B 9.8 km 3 14 hrs 32 min A B 44.3 km SL-C 80 Ca l’Arenes dolmen Starting point: Can Bosc (Dosrius).
    [Show full text]
  • Els Mapes De Patrimoni Cultural, Una Eina Per Al Coneixement De Les Masies Del Maresme
    Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme María del Agua Cortés Elía Doctora en Arqueologia Tècnica de Patrimoni Cultural. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [email protected] RESUM Des de l’any 1999 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. La finalitat és la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració. Actualment hi ha 162 municipis que tenen el mapa de patrimoni cultural realitzat i 25 en procés de realització. Del total de 30 municipis de la comarca del Maresme, 13 tenen el mapa acabat i 3 es troben en procés de realització, el que representa un 53%. Una part molt important del patrimoni documentat són les masies i altres elements relacionats amb aquest tipus d’hàbitat. En aquesta comunicació volem donar a conèixer les principals característiques d’aquest patrimoni cultural i una anàlisi del seu impacte, a més de transmetre una eina de coneixement i d’inventari de conjunts d’aquest patrimoni. PARAULES CLAU: Patrimoni Cultural — Masies — Maresme — Documentació 133 q Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme r ABSTRACT Since 1999 the Office of Cultural Heritage of the Diputació de Barcelona has developed the Cultural Heritage Map program for the municipalities of the province of Barcelona who request it. The purpose is the exhaustive collection of data on the cultural and natural heritage of a municipality and its assessment.
    [Show full text]
  • Passejades Guiades 2020 [PDF]
    © Cristina Chaves© Passejades guiades 2020 Descobreix l’encant del Montnegre i el Corredor Itineraris per conèixer millor el parc Les vint-i-vuit passejades que s’han programat per al 2020 al Parc del Montnegre i el Corredor tenen per objecte ajudar a conèixer millor el patrimoni natural i cultural del parc i gaudir del seu entorn. Aquest cicle de sortides es duu a terme, bàsicament en cap de setmana (dissabtes o diumenges), als municipis de l’àmbit del parc: Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Tots els itineraris, d’una durada d’entre 3 i 4 hores i de dificultat baixa o mitjana, estan conduïts per un expert coneixedor del territori que ajudarà els participants a interpretar i comprendre els paisatges i a descobrir racons amagats del parc i els seus municipis. Aquest programa de passejades pel Parc del Montnegre i el Corredor ha estat elaborat per l’Escola de Natura del Corredor a l’empara d’un contracte de serveis signat amb la Diputació de Barcelona. 2 Informació general Preu per sortida: menors de 6 anys, gratuït; de 6 a 12 anys i majors de 65 anys, 2 euros; usuaris que acreditin la seva condició de socis del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, 2 euros; usuaris que acreditin la seva condició de membres de famílies nombroses, 2 euros; majors de 12 anys i menors de 65 anys, 3 euros. Requisits: cal dur calçat còmode per caminar i cantimplora amb aigua.
    [Show full text]
  • Mapa Del Patrimoni Cultural I Natural De Premià De Mar
    Mapa del patrimoni cultural i natural de Premià de Mar Memòria tècnica Jordi Montlló Bolart (Actium, Patrimoni Cultural, S.A) febrer 2011 SUMARI 1. PRESENTACIÓ..............................................................................................3 2. AGRAÏMENTS................................................................................................4 3. MARC TERRITORIAL ...................................................................................5 3.1. El medi físic ................................................................................................5 3.2. La població i la seva activitat.......................................................................7 3.3. Evolució històrica ......................................................................................10 4. METODOLOGIA ..........................................................................................20 4.1. Marc teòric.................................................................................................20 4.2. Processos de treball..................................................................................23 5. RESULTATS DE L’ESTUDI.........................................................................26 5.1. Patrimoni immoble....................................................................................28 5.2. Patrimoni moble .......................................................................................45 5.3. Patrimoni documental ..............................................................................46
    [Show full text]
  • Actividades Náuticas Activités Nautiques
    Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle.
    [Show full text]
  • Inventari Del Patrimoni Històric, Arquitectònic I Ambiental De Dosrius I.Rr.63/143 -1
    INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS I.RR.63/143 -1- NÚM. REF. : I.RR.63/143 DENOMINACIÓ : Masia de Can Rius Altres denominacions: Masia de can Mateu Ros NUCLI : Canyamars LOCALITZACIÓ : Veïnat Rupit, 11. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Possiblement durant el segle XVI-XVII. Modificacions al segle XVIII i XX (durant la dècada dels setanta). Arquitectura de tradició popular. AUTOR: Joan Masuet Puxeu, arquitecte (reforma de 1973). PROMOTOR : Mateu Ros Moré (Reforma 1973) TIPOLOGIA : Arquitectura residencial rural. CONTEXT : Edificació aïllada, situada a la meitat del vessant de migdia de la serra del Corredor, a la riba esquerra del torrent de can Rius, rodejada de bosc. En un trencall del camí que va del Pou del Glaç a Rupit (abans d’arribar a la masia de can Cot), molt a prop de la masia de cal Ranco. RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Normes Subsidiàries de Planejament de Dosrius, 1998 Classificació: Sòl No Urbanitzable Qualificació: 13.- Agrícola Inventari I. 5 RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Mateu Ros Moré. Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/10.000 DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE DOSRIUS Autors: Alsina, N.; Calonge, R.; Cuspinera, L., Jubany, M.A.; Lacuesta, R. Desembre 2005 INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS I.RR.63/143 -2- DESCRIPCIÓ : Edifici aïllat, actualment compost per una sèrie de cossos que formen una planta irregular i trencada. L’edifici principal, de planta rectangular i orientat a migdia, està constituït per un cos central que sobresurt en alçada, i que queda flanquejat per dos cossos més baixos, adoptant el conjunt la forma basilical.
    [Show full text]
  • Aigua Transversal Al Maresme
    XII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Dosrius AIGUA TRANSVERSAL AL MARESME JOAN MANEL RIERA I VIDAL Escola de Natura del Corredor Resum La comprensió d’un element, d’un fenomen o d’un sistema requereix una visió trans- versal. Encara més quan es tracta d’un conjunt d’elements, fenòmens o sistemes. Cal la combinació de les percepcions des de diferents visions. La cultura és la transmissió compartida d’aquesta combinació. Aigua transversal traça la trama d’aquestes visions compartides des de diferents dis- ciplines, al Maresme. Paraules Clau: Aigua, vida, agricultura, indústria, vincles, canvi climàtic, transversalitat. Aigua geogràfica L’aigua, en els seus diferents estadis, configura el relleu quan actua sobre el rocam, tant violentament com parsimoniosa. La contundència o la suavitat de l’orografia depenen de la relació entre les diferents tipologies geològiques i els règims i camins de l’aigua. El Montnegre és abrupte per la gran resistència a l’erosió de les pissarres metamorfitzades. A la resta del Maresme, els diferents tipus de granitoids responen de manera desigual a l’erosió. El Corredor, Burriac i Céllecs, per exemple, són alterosos per la riquesa del seu granit en quars, mineral de difícil dissolució en l’aigua. Una de les múltiples manifestacions d’aquesta acció generadora de relleu per part de l’aigua és l’erosió regressiva. Es dona quan un torrent va aixaragallant el terreny, munta- nya a munt, fins capturar l’aigua d’un altre torrent perpendicular a aquell i més enlairat, fins deixant-lo eixut. Aquest fenomen, que triga desenes de milers d’anys, és ben viu i observable a les Passadores, veïnat del Far, de Dosrius.
    [Show full text]
  • Estudi Sobre Els Polígons Industrials a La Comarca Del Maresme Consell Comarcal Del Maresme / Febrer 2006
    Estudi sobre els polígons industrials a la comarca del Maresme Consell Comarcal del Maresme / febrer 2006 Elaborat per: ÍNDEX 0 Resum Executiu Pàg. 4 1 Necessitat de l’estudi Pàg. 5 2 Objectius de l’estudi Pàg. 5 3 Abast de l’estudi Pàg. 5 4 Mètodes Pàg. 7 4.1 Xerrada informativa Pàg. 7 4.2 Carta enviada pel Consell Comarcal del Maresme Pàg. 8 4.3 Correu electrònic enviat per CETEMMSA Pàg. 9 4.4 Fitxa enviada Pàg. 11 4.5 Documentació sol·licitada i recopilada Pàg. 14 4.6 Entrevistes qualitatives Pàg. 14 4.7 Visites a Ajuntaments Pàg. 14 4.8 Trucades a Ajuntaments Pàg. 14 4.9 Elaboració d’informes Pàg. 15 5 Personal implicat en l’estudi Pàg. 15 6 Llistat de polígons Pàg. 15 6.1 Polígons actius Pàg. 16 6.2 Polígons projectats i en construcció Pàg. 19 7 Descripció General Pàg. 22 7.1 Característiques tècniques Pàg. 24 7.2 Principals activitats econòmiques Pàg. 29 7.3 Dades urbanístiques Pàg. 32 7.4 Subministraments i abocaments Pàg. 34 7.5 Comunicacions Pàg. 35 7.6 Valoració general i infrastructures Pàg. 36 7.7 Empreses instal·lades Pàg. 39 8 Entrevistes qualitatives Pàg. 40 9 Resultat de les entrevistes qualitatives Pàg. 41 10 Propostes d’actuació Pàg. 42 11 Recomanacions per a la promoció Pàg. 44 12 Futur Pàg. 44 Estudi sobre polígons industrials a la comarca del Maresme 2 12.1 Digitalització de l’estudi Pàg. 44 12.2 Fomentar la comunicació entre municipis Pàg. 45 13 Bibliografia Pàg. 45 14 Annexes Pàg.
    [Show full text]
  • Itinerarios Señalizados
    Equipamientos y servicios Itinerarios señalizados autopista ocina restaurante del parque carretera información camping pista Son rutas circulares que vuelven al punto de inicio, excepto las construcción área de pista no transitable de interés recreo rutas marcadas con un asterisco (*). Están pensadas para mostrar para vehículos museo, exposición hotel/hostal GR (sendero permanente la riqueza del patrimonio natural y cultural de los diferentes parajes de gran recorrido) centro de documentación golf PR (sendero de del parque y adaptadas, habitualmente, para un público familiar. pequeño recorrido) escuela de naturaleza, hípica casa de colonias SL (sendero local) observatorio estación de ferrocarril otros itinerarios astronómico señalizados itinerario señalizado hospital ferrocarril fuente gasolinera 1 5 h 35 min A B 20,1 km 8 2 h 30 min A B 9 km núcleo urbano mirador aparcamiento GR 92 Sendero del Mediterráneo. SL-C 115 Al castillo de Burriac desde límite del parque límite con otros cueva itinerarios De La Roca del Vallès a Tiana* Cabrera de Mar parques señalizados Punto de inicio: ctra. de Cardedeu a Dosrius Punto de inicio: Plaça del Poble. Cabrera cima BV-5103, km 6. de Mar. masía, edicación dolmen camino cerrado 2 1 h 10 min A B 4,3 km 9 50 min A B 2,9 km GR 97.1 De Marata al altiplano Pla de SL-C 116 La cruz de Montcabrer* l’Espinal* Punto de inicio: Plaça de l’Església. Cabrils. Punto de inicio: Carrer de l’Ermita. Santa Agnès de Malanyanes. 10 2 h 15 min A B 6,8 km 3 2 h 50 min A B 9,8 km SL-C 120 Las fuentes de Santa Maria de Martorelles GR 97.3 De Palaudàries a Alella* Punto de inicio: Plaça de l’Església.
    [Show full text]
  • Full Informatiu
    FULL INFORMATIU Sport Ciclista Bétulo FUNDAT A L’ANY 1930 OFICINA DIMARTS: 20,00 a 21,30 hores TLF: 600 74 23 85 A ens trobaràs e-mail: [email protected] Web: scbetulo.org INFORMACIÓ PER AL SOCI Nº 65 ABRIL 2020 ASSEMBLEA GENERAL NOTES SOCIALS El passat dimarts dia 25 de Febrer a les 20:00h., en segona convocatòria, es va Donem la benvinguda als nous socis: celebrar l’Assemblea General Ordinària de socis del Sport Ciclista Bétulo, En Pedro Alarcón Ruiz, (ingrés 28/1/2020) enguany vam decidir mantenir la convocatòria en dimarts per tal de veure si l’assistència de socis era igual o superior a la dels anys anteriors, i al final va ser En Antón Prat Monguió (ingrés 28/1/2020) igual que la de l’any passat, però superior a la d’anys anteriors, en total vam ser En Juan de Dios Fernández Martínez (ingrés 04/2/2020) uns 22 socis. En Juan José Carrasco Cerón (ingrés 18/2/2020) El secretari En Fernando González, va començar l’Assemblea donant-li la paraula Al President En Josep Bernabeu, el qual va donar la benvinguda als assistents, i va demanar un minut de silenci en memòria dels tres socis que van morir darrerament: En Josep Navarro, En José Maria Andanuche i En Antonio LLIURAMENTS DE TROFEUS I FESTA DEL 90 ANIVERSARI Hernández. Seguidament es va lliurar a cada assistent un extracte de les comptes de Benvolguts companys, des de la Junta Directiva del S. C. Bétulo us l’any 2019 i un pressupost previst per l’any 2020, els dos punts van ser informem que degut a la situació de confinament actual que patim pel explicats pel tresorer En Dídac Moreno, tot seguit es va procedir a la votació, COVID-19, queda ajornada temporalment la festa del 90 Aniversari del que van ser aprovats per unanimitat.
    [Show full text]