DOCSLIB.ORG

Exc R ·Ons Per La Llacuna

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Exc R ·Ons Per La Llacuna A.E. Talaia BRC19710800_129 /12 ~ - . \ <! agrupaci6 - 0 ~'. ',:) - -" l \- >< excursionista . , . i t-) a: \ ! .-- \ ~i :-_1 <I talaia I F, ,,1 FEDERATS A : '\ /'-:~ ~,~.~ ..~.~ federac io n catalana da montana r_.::.'--:~~ . ' I ~ '" ., • ,.,. .---& • faderacion catalana de esqul ~ ~ .~ :. 'y"'? J' .:. ;:' comi~il ~~ exploraciones sUbt~rran"'8 da c ~..: i'%~:':: ., asoeracron . spall o la de camping 1/ caravan - CARRER ANSELM CLAVE, 3 -TELEFON 893125 7 - VILANOVA I LA GELTRU CIRC ULAR PER ALS SOCIS Agost - Setemb re de 1.971 Exc r ·onsper La Llacuna Com ta nts altres p obl es i pobl ets ll oc mes conegut pels ex cursion istes. de Catalunya, L a Ll acuna s'ha vist Es obligada la visita ales rest es del afavorida per aquest allau anomenat caste ll on es pot ve ure el ferm Ilene turisme. S igu i pel clima temperat de t orre de l'homenatge aguantant que s'hi disfruta en els mesos esti­ el pas del tem ps. EI recin te fortificat vaIs 0 per les algues sanitoses de les i les cases que h i cons tituien un n u­ seves fonts, el cer t es que un r egu­ eli arredossat, tot son un mun t de lar n ombre de x alets hi han estat rumes, En forc a b on estat es conser­ construrts i altres de nov a planta va la capella a djunta, d'origen ro­ s'hi estan edifica nt. P er part se va, m imi c. Als contorns hi ha diverses l'excu rsionista te al se u abast una fon ts, com la de Ca n Ma rquet, Ia dels in teressant zona am b belles racona­ Horts i la dels Nogu ers, ben situ ades des sense explotar pels costellaires per a fer-h i un de scanso Els ascala­ di umengers, dol's visiten frequentment el lloc per La Ll acuna es una vi la de m es d 'un a ef ectuar I'ascensio a I'agulla del m iler d'h abitan ts amb una bonica Frare, i els espeleole gs p er a exp lo­ 'pla c; a porxada i diversos portal s me­ rar la Cova de les R ondes, de Iabe­ dievals esc ampats per la poblacio i rintiques galeries amb un total de q ue marquen el seu ant ic per imetre 600 m . de recorregut, murallat. A mes de Ia vila el munici­ No es aquesta l/uni ca cavitat qu e p i compta amb els agregats i caserius hi ha en el terme de La Llacuna. A de Torrebusqueta, Vtlademager, Ro­ t ot el llarg de la Serra d'Ancosa (rnu, fes, Les Maries, Les Barraque s, Les ralla calcarea que sep ar a el P enedes Vilates, La Serra i Les Cases de La de l'Anoia), hi ha, entre altres, Pollina. l' venc de la Plana d'Ancosa (-50 m.) , P ossib lement Viladernager sigui el la Cova de Valldecer bes i l'Avenc den V iumala (-55 m .) , aques t dar r er 1'altre, situ a ts al costat de la carrete­ situat m olt prop de la f ont Cuitora, ra de L a Ll a cun a a Mediona, El 110­ un a de les mes p opular's de La Lla­ garet de Les Mar ies q ued a en caste­ cuna. Ha t sobr e un penya-se gat i es molt v istas tot venin t de Me aion a, Les Ba­ La T orr ebusq ueta es un pet it agr e­ rraque s es tarnbe un caser iu molt gat sit uat al SO. de La L la cuna. Prop p in toresc si tu at a free de Ia riera de d'aquest p oble t surt un ca rni que, La L iacuna. Per aq ues ts contorns h i p assant pel moli del Nin i Les Esclo­ ha diversos molins abandonats ben tes (on h i h a bo nes i ben cabalose s age n ca ts en magmtiques r ac on ades, f on ts) ens p ortara a la Plana d 'Anco_ sa, a la Serra dels Esgav ellats 0 al De retorn cap a Vil afranca h em de eim del P ui g Castellar (945 m .) on hi passar p er la carreter a que r em unta h arestcs d 'un p oblat iberic am b la se r ra dAn cosa, tr avessant-Ia pel abundoses troballes de ce r amica, Coll e t de la Serr a, Aqui h i h a la ba ­ rriaua mes scp ten trron al e el terme Les Vi lates es un con jun t de m a­ de La Llacun a , situat ja en terriLori sies esp arees a l' ento r n de la dest ar­ geograficament p en ea esenc. El barr i talada capella de San t Antoni . Al N. es for m a t per drverses m as ies esp ar ­ d'aquesta ca pella al peu d 'una fon­ ce s 1 aigun gr up , com les Cases de dalada h i h a la fon t del PIa N ovell, Mir a li es , l eo" rnas ies d'Esp in agosa i arnb una gr an b assa d'aigua cristall i­ le s Ca ses de La P ollina, p odent con ­ n a. En aq ues ; eel er iu , tocant a la si ce ar aquestes dar r er es com un nu­ R ier a de La Llaeuna, hi h a la masia cli apart. A l barri de la Serra hi h a de Can Ma rtinet. A la p ar t op osada la ca pcalera del r iu Foix, el qual es de la r .e r a , dalt dun nro montor i te­ ali menta t p er les fon ts de la R evolta, rros, hi h a les mines duna fortifica ­ la Pollina, els A igols i altres . cia els or igens de les qual s son desco­ riegu ts. La gen t de la r od ali a en diu A les fonts de la P ollina i de ls Ai­ El s Castellots, aixi en plural , p ossi ­ gals es t roba a bun dan cia de cer ami ca blement perqua entre les restes h i h a iber ica, cosa que in di ca un a ritiqu is­ du es torres , una de p lanta quadr ada sim asse n tament de I'home en i una de r odo na. T'arnbe di ue n que en aq uell s indr ets. El p assat mes de els seus ult ims tem ps era habitada juny h a estat habilitada una p ista de p er una comunita t r el ig iosa . Les di­ muntanya (c ostejada pels prop ieta­ m ensions del recinte fortificat so n ris de le s masies d 'aquell s contorns) f orca considerables, tan t corn p er n o i q ue s'in icia anfro n t mateix del qui­ confon dr e la con struccio amb u n a lometrs 25 de la carretera de Vila­ sim p le casa fo rta r ural. Els ar bres i f ran ca a La Llacuna. El no u cami m at clls que h an cr escut en el se u in ­ p assa p er Cal Manyo, Cases de La ter ior di ficulten un de ti ngut exam en. P olli n a, Cal Meix, Ca lAleix i Cell Ve iem una p etita arcada t r uncada i dels Ca r bons, Mas dels Carbon s, L es u n a p ortalada d' ac ces de Ia qual fo­ Sola n es, Cal Rei, Cal P au i en llaca ren sostretes les dovelles, p ossible ­ am b la carretera de Vall d osera a m en t per a b astir un ed ifici posterior . P on t ans prop de Ia P lana Matania. A la im m ediata m asia de Can Mar­ Queda aixi un it el terme de La L la­ t inet h i ha porta.lades i fin estr es de cu na amb el de Pontons (un altre t ipus an ti c, que qu i sap si pro venen cen tr e d 'ex cursions qu e els vilano­ d 'aq ue st castellot. En el s enrunats vins no visitem com el Hoc m ereix ) m urs apr eciem alguna filada d'Opus per un it in er ar i for estal de magni­ sp ica tum . fiques p an or arniq ue s. R ofes, Les Maries i Les Barraqu es son tr es cas eri us m olt propers l'un a J. VIRELLA - f -.- eccic de u tanya III MARXA EXCURSI01'ISTA DE XXV lVI ARXA NOCTURNA LA COMARCA D EL lVIARESlVIE . En la nit del 3 al 4 de Juli ol, es v a EI passat c ia 13 de Jun y , organ it­ .celebr ar la XXV marxa n octur n a za da per I'A grupacio Cientifico-Ex­ .d'orientacio. a sigu i que aq uest an y cursionista de Ma taro , es va cele brar .es cumpli en les n oces d'argent d'a­ per terres de la Com ar ca del Mares­ ,q uesta tradicional marxa de mun­ me aquest a si rnp at ica m arxa dorien­ .tanya. t ac io. ; Es va desenvo.up ar aquesta ve ga­ .da en el mads del Montsen y, i mes La sortida tingue Hoc en el poble c oncretament pe ls voltants de Sant de Dosrius.
Load more

Recommended publications
  • Estación De Tratamiento De Agua Potable Del Ter, Situada En Los Términos Municipales De Cardedeu, La Roca Del 1 Vallès Y Llinars Del Vallès
    1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 115 216 317 418 519 620 721 822 923 1024 1125 1226 1327 1428 1529 1630 1731 1832 1933 2034 2135 2236 2337 2438 2539 2640 2741 2842 2943 3044 3145 3246 3347 3448 EstaciónEstación dede tratamientotratamiento 3549 3650 3751 dede aguasaguas potablespotables 3852 3953 4054 41 deldel TerTer 42 43 44 45 46 47 48 49 50 Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient 51 i Habitatge 52 53 54 PresentaciónPresentación l crecimiento y desarrollo de Barcelona y su área de influencia durante E los años 1956-1962 planteó la necesidad de aportar nuevos recursos hídricos. Para tratar este nuevo caudal se construyó la estación de tratamiento de agua potable del Ter, situada en los términos municipales de Cardedeu, la Roca del 1 Vallès y Llinars del Vallès. Los ríos Ter y Llobregat han sido considerados como dos sistemas aislados. No obstante, y desde el punto de vista del abastecimiento de agua, interrelacionarlos era de suma importancia. Con la constitución de Aigües Ter Llobregat estas dos fuentes básicas para el área de Barcelona, los ríos Ter y Llobregat, se integran bajo una gestión unitaria que permite modernizar, am- pliar y explotar la Red Regional, con criterios de máxima calidad y garantía de suministro. Más de cuatro millones de habitantes se benefician de este servicio que, evidentemente, incide de forma muy directa en el desarrollo urbanístico, in- dustrial y económico del territorio. Un trabajo sostenido que Aigües Ter Llobregat ha de mantener en constante progreso, como única alternativa para que el área de Barcelona disponga de los recursos de agua potable necesarios en cantidad y calidad.
    [Show full text]
  • PARATGE 20 OK.Indd
    Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (Maresme) Agustí Guinart i Alonso Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografi a, Vexil·lologia i Nobiliària Resum: Relació dels cognoms que apareixen en els llibres de baptismes de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars (ambdues al Maresme) entre 1559 i 1900. Paraules clau: cognom, registres baptismals, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Resumen: Relación de los apellidos que aparecen en los libros de bautismo de la parroquia de Sant Iscle y Santa Victoria de Dosrius y de Sant Esteve de Canyamars (ambas del Maresme) entre 1559 y 1900. Palabras clave: apellido, registros bautismales, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Abstract: Relation of the surnames that appear in the books of baptism of the parish of Sant Iscle and Holy Victòria of Dosrius and Sant Esteve of Canyamars (both of the Maresme) between 1559 and 1900. Key words: surname, baptismal records, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. Résumé: La relation des noms de famille qui apparaissent dans les livres de baptême de la paroisse de Sant Iscle et Sainte Victoria de Dosrius et de Sant Esteve de Canyamars (les deux du Maresme) entre 1559 et 1900. STUDIS Mots clés: nom, registres baptismaux, Sant Esteve de Canyamars, Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius, 1559-1900. 20 · 21 • E PARATGE 199 Relació dels cognoms de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius i de Sant Esteve de Canyamars A la pàgina 39 del primer número de PARATGE, aparegut l’any 1990, hi ha un article del Senyor Francesc de P.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Montnegre I El Corredor Park, Serralada Starting Point: Pineda Church
    Signposted routes The park These are circular routes that return to the starting point, Situated in the coastal mountain range, the park is made up of except routes marked with an asterisk (*). The routes are two great massifs, El Corredor and El Montnegre. Due to its designed to reveal the richness of the natural and cultural location in the coastal region, the park’s vegetation boasts a heritage of different places within the park and are richness typical of Atlantic and continental climates. Neolithic usually adapted for families. SL-C 106 dolmens, archaeological remains from the Iberian period and medieval churches are dotted amid a landscape surrounded 1 8 hrs 16 min A B 23.7 km 13 30 min A B 1.7 km by crops, woods and farmhouses. GR 5 The lookout trail. From Sant Celo- SL-C 78 L’Erola chapel SL-C 70 ni to Sant Iscle de Vallalta* Starting point: Hortsavinyà Information Starting point: Can Batlle housing Centre. Hortsavinyà neighbourhood (Tordera). development (Sant Celoni). 14 3 hrs 30 min A B 9.6 km BASIC INFORMATION: 2 11 hrs 52 min A B 38.2 km SL-C 79 Olzinelles valley Year of park constitution: 1989 Protected area: 15,010 ha GR 83 The northern path or Canigó Starting point: Can Draper (Sant Celoni). path. From Mataró to Sant Celoni* Starting point: Can Pineda (Mataró). 15 3 hrs 20 min A B 9.8 km 3 14 hrs 32 min A B 44.3 km SL-C 80 Ca l’Arenes dolmen Starting point: Can Bosc (Dosrius).
    [Show full text]
  • Els Mapes De Patrimoni Cultural, Una Eina Per Al Coneixement De Les Masies Del Maresme
    Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme María del Agua Cortés Elía Doctora en Arqueologia Tècnica de Patrimoni Cultural. Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [email protected] RESUM Des de l’any 1999 l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. La finalitat és la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d’un municipi i la seva valoració. Actualment hi ha 162 municipis que tenen el mapa de patrimoni cultural realitzat i 25 en procés de realització. Del total de 30 municipis de la comarca del Maresme, 13 tenen el mapa acabat i 3 es troben en procés de realització, el que representa un 53%. Una part molt important del patrimoni documentat són les masies i altres elements relacionats amb aquest tipus d’hàbitat. En aquesta comunicació volem donar a conèixer les principals característiques d’aquest patrimoni cultural i una anàlisi del seu impacte, a més de transmetre una eina de coneixement i d’inventari de conjunts d’aquest patrimoni. PARAULES CLAU: Patrimoni Cultural — Masies — Maresme — Documentació 133 q Els Mapes de Patrimoni Cultural, una eina per al coneixement de les masies del Maresme r ABSTRACT Since 1999 the Office of Cultural Heritage of the Diputació de Barcelona has developed the Cultural Heritage Map program for the municipalities of the province of Barcelona who request it. The purpose is the exhaustive collection of data on the cultural and natural heritage of a municipality and its assessment.
    [Show full text]
  • Passejades Guiades 2020 [PDF]
    © Cristina Chaves© Passejades guiades 2020 Descobreix l’encant del Montnegre i el Corredor Itineraris per conèixer millor el parc Les vint-i-vuit passejades que s’han programat per al 2020 al Parc del Montnegre i el Corredor tenen per objecte ajudar a conèixer millor el patrimoni natural i cultural del parc i gaudir del seu entorn. Aquest cicle de sortides es duu a terme, bàsicament en cap de setmana (dissabtes o diumenges), als municipis de l’àmbit del parc: Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Tots els itineraris, d’una durada d’entre 3 i 4 hores i de dificultat baixa o mitjana, estan conduïts per un expert coneixedor del territori que ajudarà els participants a interpretar i comprendre els paisatges i a descobrir racons amagats del parc i els seus municipis. Aquest programa de passejades pel Parc del Montnegre i el Corredor ha estat elaborat per l’Escola de Natura del Corredor a l’empara d’un contracte de serveis signat amb la Diputació de Barcelona. 2 Informació general Preu per sortida: menors de 6 anys, gratuït; de 6 a 12 anys i majors de 65 anys, 2 euros; usuaris que acreditin la seva condició de socis del Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, 2 euros; usuaris que acreditin la seva condició de membres de famílies nombroses, 2 euros; majors de 12 anys i menors de 65 anys, 3 euros. Requisits: cal dur calçat còmode per caminar i cantimplora amb aigua.
    [Show full text]
  • Mapa Del Patrimoni Cultural I Natural De Premià De Mar
    Mapa del patrimoni cultural i natural de Premià de Mar Memòria tècnica Jordi Montlló Bolart (Actium, Patrimoni Cultural, S.A) febrer 2011 SUMARI 1. PRESENTACIÓ..............................................................................................3 2. AGRAÏMENTS................................................................................................4 3. MARC TERRITORIAL ...................................................................................5 3.1. El medi físic ................................................................................................5 3.2. La població i la seva activitat.......................................................................7 3.3. Evolució històrica ......................................................................................10 4. METODOLOGIA ..........................................................................................20 4.1. Marc teòric.................................................................................................20 4.2. Processos de treball..................................................................................23 5. RESULTATS DE L’ESTUDI.........................................................................26 5.1. Patrimoni immoble....................................................................................28 5.2. Patrimoni moble .......................................................................................45 5.3. Patrimoni documental ..............................................................................46
    [Show full text]
  • Actividades Náuticas Activités Nautiques
    Actividades náuticas Activités nautiques Bienvenidos Bienvenue Bienvenido/da a la Costa de Barcelona - Maresme, una comarca que combina la riqueza de una zona turística reconocida internacionalmente con playas de belleza mediterránea, puertos deportivos activos, la cultura, la gastronomía y las tradiciones de sus fiestas populares con el verde de sus dos parques naturales. Uno de los grandes atractivos del Maresme para los amantes del mar y del deporte marítimo es la oferta náutica. Ofrece la posibilidad de practicar submarinismo, vela y a Girona navegación, de alquilar embarcaciones y de hacer paseos programados, entre otros. La zona cuenta con un clima excelente que permite la práctica náutica durante todo el año debido a los vientos térmicos de garbín. al Montseny Playas con múltiples servicios para gozar del verano, ciudades con rutas culturales, y GI-512 arquitectónicas y un amplio abanico de museos para ser visitados y empresas de ocio AP-7 N-II con propuestas originales relacionadas con el mar os esperan. Toda una oferta basada en C-35 productos de calidad. Sant Celoni Tordera ¡Venid y disfrutad de la Costa de Barcelona - Maresme todo el año! Palafolls Blanes Nous vous souhaitons la bienvenue sur la Costa de Barcelona - Maresme ! Notre Santa région est une zone touristique mondialement connue, nantie de plages d’une beauté a Vic C-61 Sant Iscle Susanna Sant Cebrià C-32 Malgrat méditerranéenne et de ports de plaisance vivants, et gorgeant de culture, de gastronomie de Vallalta de Mar AP-7 de Vallalta et de fêtes populaires traditionnelles… mais la végétation des deux parcs naturels est tout B-510 Pineda de Mar Granollers Arenys aussi exceptionnelle.
    [Show full text]
  • Garraf I D'olèrdola
    a Igualada BV BV -2154 a Barcelona -2421 Pallejà Sabanell el Pla del Montmartí l’Amunt Penedès 405 m el Montcau els Guixots Corbera la Palma la Magina Ri C-15 644 m de Llobregat era C-243a Turó de Riera d de Cervelló d e Raf a e a l m B R s Can Planes an om r T s a r í e a o n c b 655 m Parcs del d r í 328 m e Itineraris senyalitzats l u r l r Puigdàlber BV o a e - n t -2429 n Puig d’Agulles C a n Can Rossell la Creueta t o e F 527 m d d de la Costa B-24 e ç AP-7 e d n l a BV B Són rutes circulars que tornen al punt d’inici, tret de les rutes l -2155 e o c o i TGV i u N-340 d V r t la Cocona a Grabuac an u S marcades amb asterisc (*). Estan pensades per mostrar la riquesa G 535 m - Ordal Sant Josep a na Garraf i elo arc del patrimoni natural i cultural de diferents indrets del Parc Vilobí C B la Guàrdia N-340 Torre Vileta F 388 m Coll de la Creu Can Guitard del Penedès Lavern Vell BP d’Ordal i estan adaptades, habitualment, per al públic familiar. Santa Fe N-340 les Guixeres les Guixeres del Penedès -2427 Sant Vicenç de Dalt de Baix ANES Vallirana dels Horts d’Olèrdola Puig de l’Osca ia Sant Pau DE LES PL ar SERRA 575 m 614 m M Parc del Garraf d’Ordal ta Sant Antoni a la Granada n c Turó de a o (Subirats) S r Turó de les r -2429 l’Oró e a d A B A B S BV Mentides 4 h 35 min 17,6 km 1 h 24 min 5,8 km la Solana a 1 10 í t r r 541 m Selva Negra ie a R M t les Cabanyes GR 5 Sender dels miradors.
    [Show full text]
  • Nota Lepidopterologica
    ZOBODAT - www.zobodat.at Zoologisch-Botanische Datenbank/Zoological-Botanical Database Digitale Literatur/Digital Literature Zeitschrift/Journal: Nota lepidopterologica Jahr/Year: 1992 Band/Volume: 15 Autor(en)/Author(s): Dantart-Puig (auch Dantart) Jorge, Baixeras Joaquin, Dominguez Martin Artikel/Article: Contribution to the knowledge of the genus Crocallis Treitschke, 1825 : Iberian species (Lepidoptera : Geometridae) 195-216 ©Societas Europaea Lepidopterologica; download unter http://www.biodiversitylibrary.org/ und www.zobodat.at Nota lepid. 15 (3/4) : 195-216 ; 30.IV. 1993 ISSN 0342-7536 Contribution to the knowledge of the genus Crocallis Treitschke, 1825 : Iberian species (Lepidoptera : Geometridae) Jorge Dantart *, Martin Dominguez ** & Joaquin Baixeras** * Departament de Biologia Animal (Artröpodes), Facultat de Biologia, Universität de Barcelona, Diagonal 645, E-08028 Barcelona, Spain ** Departament de Biologia Animal, Biologia Cel.lular i Parasitologia (Entomologia), Universität de Valencia, Dr. Moliner 50, E-46100 Burjassot (Valencia), Spain Summary The Spanish species of the genus Crocallis Treitschke, 1825 are reviewed. Some taxonomical aspects of importance are discussed as well as variability and distribution. Drawings of male and female genitalia and photographs of the adults are included. The five species discussed are : Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793), C. albarracina Wehrli, 1940, C. elinguaria (Linnaeus, 1758), C dardoinaria Donzel, 1840 and C auberti Oberthür, 1883. Résumé Dans ce travail, on étudie les espèces ibériques du genre Crocallis Treitschke, 1825, ainsi qu'on expose quelques considérations taxonomiques. On y repré- sente les genitalia, mâles et femelles, des cinq espèces : Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793), C albarracina Wehrli, 1940, C elinguaria (Linnaeus, 1758), C. dardoinaria Donzel, 1840 et C. auberti Oberthür, 1883. On pré- sente aussi une révision détaillée de la bibliographie et la distribution de ces espèces sur la Péninsule Ibérique.
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard
    10.7.2019 EN Official Journal of the European Union C 232/13 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 232/12) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Penedès’ Reference number: PDO-ES-A1551-AM04 Notification date: 17.1.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Changes to alcoholic content Description and reasons DESCRIPTION For white, rosé and red wines, the maximum limit for actual alcoholic strength has been removed and the mini­ mum limit has been reduced. Section 2.1.1 of the Product Specification and Section 2.4 of the Single Document must be amended accordingly. REASON(S) These changes to the minimum and maximum strength are being made on the basis of how wines from the Penedès DO are adapting to climate change. The intention is to guarantee the characteristics and typical properties of wines produced in the Penedès DO. 2. Correction to wines produced with the ‘dulce de frío’ (ice wine) method Description and reasons DESCRIPTION In the former version of the specification, wines made according to the ‘dulce de frío’ (ice wine) method had been mistakenly included in the section on liqueur wines. As the Viognier variety has been added, it can also be used for this type of wines.
    [Show full text]
  • Municipis Sota La Senyoria.Indd
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 45 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS: LA GESTIÓ DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARONIA DE LA LLACUNA (SEGLE XV) Estudi a cura de JORDI MORELLÓ BAGET BARCELONA, 2008 © Jordi Morelló Baget, 2008 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: novembre de 2008 ISBN: 978-84-9779-696-5 Dipòsit legal: L-1.301-2008 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L “Neither a borrower nor a lender be” SHAKESPEARE SUMARI PREÀMBUL . 13 RECERCA ARXIVÍSTICA . 27 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) . 27 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) . 28 Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya (ADMC) . 29 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) . 30 Altres arxius . 31 LA SENYORIA DELS CERVELLÓ DE LA LLACUNA . 35 La jurisdicció baronial . 39 Vers la constitució de la baronia de la Llacuna . 41 Els llocs constitutius de la baronia . 47 Les castlanies sotmeses als Cervelló . 50 Les exaccions senyorials . 55 Altres dominicatures “dins” la baronia . 58 Les parròquies . 61 Els barons de la Llacuna al segle XV . 65 La població de la baronia . 77 La llacuna: centre de la baronia . 81 Els municipis: forma de funcionament . 87 Els consells i juradies . 87 Recursos fiscals i financers . 93 L’ENDEUTAMENT COL·LECTIU DE LA BARONIA (SEGO- NA MEITAT DEL SEGLE XIV) . 107 Els compradors de censals . 118 10 JORDI MORELLÓ BAGET La concòrdia de 1397: la primera regulació del deute cen- sal . 127 LA NOVA CONCÒRDIA DE 1413: LA BARONIA SOTA LA “SENYORIA” DELS CREDITORS .
    [Show full text]