Exc R ·Ons Per La Llacuna
A.E. Talaia BRC19710800_129 /12 ~ - . \ < excursionista . , . i t-) a: \ ! .-- \ ~i :-_1 La Llacuna
Com ta nts altres p obl es i pobl ets ll oc mes conegut pels ex cursion istes. de Catalunya, L a Ll acuna s'ha vist Es obligada la visita ales rest es del afavorida per aquest allau anomenat caste ll on es pot ve ure el ferm Ilene turisme. S igu i pel clima temperat de t orre de l'homenatge aguantant que s'hi disfruta en els mesos esti el pas del tem ps. EI recin te fortificat vaIs 0 per les algues sanitoses de les i les cases que h i cons tituien un n u seves fonts, el cer t es que un r egu eli arredossat, tot son un mun t de lar n ombre de x alets hi han estat rumes, En forc a b on estat es conser construrts i altres de nov a planta va la capella a djunta, d'origen ro s'hi estan edifica nt. P er part se va, m imi c. Als contorns hi ha diverses l'excu rsionista te al se u abast una fon ts, com la de Ca n Ma rquet, Ia dels in teressant zona am b belles racona Horts i la dels Nogu ers, ben situ ades des sense explotar pels costellaires per a fer-h i un de scanso Els ascala di umengers, dol's visiten frequentment el lloc per La Ll acuna es una vi la de m es d 'un a ef ectuar I'ascensio a I'agulla del m iler d'h abitan ts amb una bonica Frare, i els espeleole gs p er a exp lo 'pla c; a porxada i diversos portal s me rar la Cova de les R ondes, de Iabe dievals esc ampats per la poblacio i rintiques galeries amb un total de q ue marquen el seu ant ic per imetre 600 m . de recorregut, murallat. A mes de Ia vila el munici No es aquesta l/uni ca cavitat qu e p i compta amb els agregats i caserius hi ha en el terme de La Llacuna. A de Torrebusqueta, Vtlademager, Ro t ot el llarg de la Serra d'Ancosa (rnu, fes, Les Maries, Les Barraque s, Les ralla calcarea que sep ar a el P enedes Vilates, La Serra i Les Cases de La de l'Anoia), hi ha, entre altres, Pollina. l' venc de la Plana d'Ancosa (-50 m.) , P ossib lement Viladernager sigui el la Cova de Valldecer bes i l'Avenc den V iumala (-55 m .) , aques t dar r er 1'altre, situ a ts al costat de la carrete situat m olt prop de la f ont Cuitora, ra de L a Ll a cun a a Mediona, El 110 un a de les mes p opular's de La Lla garet de Les Mar ies q ued a en caste cuna. Ha t sobr e un penya-se gat i es molt v istas tot venin t de Me aion a, Les Ba La T orr ebusq ueta es un pet it agr e rraque s es tarnbe un caser iu molt gat sit uat al SO. de La L la cuna. Prop p in toresc si tu at a free de Ia riera de d'aquest p oble t surt un ca rni que, La L iacuna. Per aq ues ts contorns h i p assant pel moli del Nin i Les Esclo ha diversos molins abandonats ben tes (on h i h a bo nes i ben cabalose s age n ca ts en magmtiques r ac on ades, f on ts) ens p ortara a la Plana d 'Anco_ sa, a la Serra dels Esgav ellats 0 al De retorn cap a Vil afranca h em de eim del P ui g Castellar (945 m .) on hi passar p er la carreter a que r em unta h arestcs d 'un p oblat iberic am b la se r ra dAn cosa, tr avessant-Ia pel abundoses troballes de ce r amica, Coll e t de la Serr a, Aqui h i h a la ba rriaua mes scp ten trron al e el terme Les Vi lates es un con jun t de m a de La Llacun a , situat ja en terriLori sies esp arees a l' ento r n de la dest ar geograficament p en ea esenc. El barr i talada capella de San t Antoni . Al N. es for m a t per drverses m as ies esp ar d'aquesta ca pella al peu d 'una fon ce s 1 aigun gr up , com les Cases de dalada h i h a la fon t del PIa N ovell, Mir a li es , l eo" rnas ies d'Esp in agosa i arnb una gr an b assa d'aigua cristall i le s Ca ses de La P ollina, p odent con n a. En aq ues ; eel er iu , tocant a la si ce ar aquestes dar r er es com un nu R ier a de La Llaeuna, hi h a la masia cli apart. A l barri de la Serra hi h a de Can Ma rtinet. A la p ar t op osada la ca pcalera del r iu Foix, el qual es de la r .e r a , dalt dun nro montor i te ali menta t p er les fon ts de la R evolta, rros, hi h a les mines duna fortifica la Pollina, els A igols i altres . cia els or igens de les qual s son desco riegu ts. La gen t de la r od ali a en diu A les fonts de la P ollina i de ls Ai El s Castellots, aixi en plural , p ossi gals es t roba a bun dan cia de cer ami ca blement perqua entre les restes h i h a iber ica, cosa que in di ca un a ritiqu is du es torres , una de p lanta quadr ada sim asse n tament de I'home en i una de r odo na. T'arnbe di ue n que en aq uell s indr ets. El p assat mes de els seus ult ims tem ps era habitada juny h a estat habilitada una p ista de p er una comunita t r el ig iosa . Les di muntanya (c ostejada pels prop ieta m ensions del recinte fortificat so n ris de le s masies d 'aquell s contorns) f orca considerables, tan t corn p er n o i q ue s'in icia anfro n t mateix del qui confon dr e la con struccio amb u n a lometrs 25 de la carretera de Vila sim p le casa fo rta r ural. Els ar bres i f ran ca a La Llacuna. El no u cami m at clls que h an cr escut en el se u in p assa p er Cal Manyo, Cases de La ter ior di ficulten un de ti ngut exam en. P olli n a, Cal Meix, Ca lAleix i Cell Ve iem una p etita arcada t r uncada i dels Ca r bons, Mas dels Carbon s, L es u n a p ortalada d' ac ces de Ia qual fo Sola n es, Cal Rei, Cal P au i en llaca ren sostretes les dovelles, p ossible am b la carretera de Vall d osera a m en t per a b astir un ed ifici posterior . P on t ans prop de Ia P lana Matania. A la im m ediata m asia de Can Mar Queda aixi un it el terme de La L la t inet h i ha porta.lades i fin estr es de cu na amb el de Pontons (un altre t ipus an ti c, que qu i sap si pro venen cen tr e d 'ex cursions qu e els vilano d 'aq ue st castellot. En el s enrunats vins no visitem com el Hoc m ereix ) m urs apr eciem alguna filada d'Opus per un it in er ar i for estal de magni sp ica tum . fiques p an or arniq ue s. R ofes, Les Maries i Les Barraqu es son tr es cas eri us m olt propers l'un a J. VIRELLA - f -.-
eccic de u tanya
III MARXA EXCURSI01'ISTA DE XXV lVI ARXA NOCTURNA LA COMARCA D EL lVIARESlVIE . En la nit del 3 al 4 de Juli ol, es v a EI passat c ia 13 de Jun y , organ it .celebr ar la XXV marxa n octur n a za da per I'A grupacio Cientifico-Ex .d'orientacio. a sigu i que aq uest an y cursionista de Ma taro , es va cele brar .es cumpli en les n oces d'argent d'a per terres de la Com ar ca del Mares ,q uesta tradicional marxa de mun me aquest a si rnp at ica m arxa dorien .tanya. t ac io. ; Es va desenvo.up ar aquesta ve ga .da en el mads del Montsen y, i mes La sortida tingue Hoc en el poble c oncretament pe ls voltants de Sant de Dosrius. pas sant per Can R ib ot , .C:elon i. F ont del Sot, Pi de la Te ul a , EI Cas i S or t ien daquest poble, seg u in t cap t ell, Can Ma rg enat , Can G regori, Can ;1 Can T omas, S a nt Guillern . Cam Pau, Can D omingo, Urbanitzacio ipin s, Can Br uguers, Can P lana, Can «ESlVIER ALDA», EIF ar ,Can Bose , .Mcn , Can Minoan i fin alment una al Can Sus. arrihan t finalm ent a la pis .tr a vegada a San t Celom. ci es na del poble de Canyamars On i Aquest any fou una m ica m es cur tava installat el Control d 'Arribada. ita i tam be m enys com plaent que els Hi hague en aquesta Marxa algu .alt r es a nys . nes incidenc ies: tan sols can tarem la , La classificacin dels nostres equips mes im portant i que va consistir en ,:Jarti cipants v a esser la segue n t: que a Ca n Margenat, on hi havia dhaver el Control de P as n." 3, no h i etas. ncrsa t U ' 1 era, doncs Ia pers ona que havia de 4 68 IVI. prats - J. lVI ." P lanas - ser en aque st control es va equiv ocal' J. P er ez 16 0e m asia i sen v a anal' a un a altra, n o s'adoria de l seu error fins bastan t 7 58 Ll. Daviu - B. F'orgas - te m ps de sp res q uan la majoria A. Camp ill o 18 deq uips h avien per dut mes de m it ja 8 57 A. Llurba - 1. P och _ h era buscant-lo per els voltan ts de A . P en na 18 d ita masia. Els n ostres equ ips partic ip ants . que 13 65 J . M. Soler - H . Marques - fc ren ouatre , varen obtenir la se M. P arn ies 20 guent classificacio: _')0- 5 1. Romeu - R. Muela - J . P lanas 31 Clas. Dorsa l Punts Noms 26 82 M. F errer -E. Garriga - 3 F . Montaner - J . F er rer 165 92 S. Baig 31 6 J . P lan as - R Muela 110 166 33 51 R. Ma r ti - C. F abre - 7 A. Redon do - M. Albalate 113 166 A. R edon do 34 47 53 F. Mon tan eI' - A. Baig - L 'altr e equip participant es va re J . F errer 47 tirar. P er en t itats . la n ostr a Agrupacio Per entita ts l' A. E. TALAlA es va va quedar cl assificada en primer lIoe, classifica r en 2on . Hoc. amb 52 punts. Apunts de hidr ologia del Gamf (IT) Terme de Vilanova ila Geltrli
ELS AIGUADOLC;OS res submarines n o estaven tan en bo. ga, ni els m oll uscs tan perseguits, R ecentment un a revista especialit aquestes surgencies eren el cau pre zada en espel eologia ha p ublicaj un ferit dels ca ragols anomenats «corne in teressa nt treball sobre le s surgsn tes». cies m ar ines de la costa des de S itges a la platj a de Cova Fumada. Sense l 'extensa pop u'lar itat que tenen L a TORRENT DE SANT JOAN F alcon era 0 I'Aiguadole de Sitges, a o DE LA RAMUSA casa n ostra tambe hi tenim bon es m ostres d 'aquest fe nomen h idrologic, digne de qu e els afeccionats a l' es Es un curs hidro'logic sec , unica peleologia en fe ssin un estudi com m en t ac ti u en epoq ues plujoses, en plert, les quals en algun a ocasio h a causat estralls, ig ua lment com en les altres Al p eu de les roques que hi ha des r ieres que formen el sistema de ca de la cal a de Sant Gervasi fins al nal itzaci6 de les aigiies de la plana Rec6 de Sant a Llucia una serie de vi lanov ina. 'I'e la capcalera el peu de petites fontetes brollen a flor d'aigua la serra que va des de La Tala ia al o per sota el seu nivell. La mes cone Cosc6 i al Coll de les P almeres. Una guda es 1a dita I'Ai gu adolc, situada serret a q ue baixa des d'aquell Coll al final d'un x aragalle r ro quer que en direc ci6 NO a SE, cap al P unt del hi ha entre el x al et de la Gavina i la Mit jotes, Corral del Mi r6 , Mas P uig fortificaci6 sobre la qual es basti el i Bassa d'en Creix ell fa de di visor ia xalet de I'H olandes. L'a igua broll a, daigues entre el Tor rent de La R a especialment en les ep oques de pluja, musa i el de 'la P astera. en un bassiol sorrenc a free de les a igiies m arines, cosa que or igina un P er I'Oest que da clo sa la conca re nul aprofitam ent del m an antial. Fa ceptiva pel s contrafor ts de La T alaia bastants anys, haviem vist brollar i la ser reta que transcorre pel Mas a igua en el r ocallis i entre Ia so rra R icard, P i Torrat, Mas Roquer, Torre de sota el pont del ferrocarr il, per on d'en Valles i Mas d'e n Ser6. Un passa el cami del cam pi ng «El Can a fiue nt im por tant es la Rasa d 'en Mi taro Esp afiol», q uelet que ve dels camps de L a P la na p el cam i dels Escalons i t rave ssa A tot el llarg de la p unta del Rec6 Ia vila per zones urbanitzades en les de Santa Llucia, els subm ar inistes q ua ls per ara no s'ha tingut en comp q ue van a la recerca de muscl os p a t e aquest curs hidrologic que pot co den comprovar lexistencia de les brar vida en el moment m enys pen surgen cies p er Ia turbulancia que or i, sat. Le s seves aigues s'aj unten amb gi na Ia seva sor tida, com tambe per Ies del t orrent de Sant J oan pro p Ia fredor, que con trasta amb I'aigua dels Bl ocs P irelli ; t ocant a la F abrica marin a. Recor dem .de quan les ulle - de plast ics Recasens. TORRENT DE LA PASTERA i pedr eres .d el Gr iff i. Tocant a les cases 'dels Set Peca ts Mortals passen Es el mes importlwt gel nostre ,a af egir-s 'h i les algues del Torrent terme, el qual atrav essa lo ngitudinal, d 'en Freder ic, r iereta de poca longi enen t de N a S , aixi mateix com el tut. En aquest punt s'inicia Ia secci6 nucli urba de Vilanova. Antigua coberta del Torrent en el seu trajecte rnent era di visor ia de t erme entre ciu tada, Dins aquest iti nerari subte Cubelles i la Geltru i en alguns do Trani encara r ep les algu es del To cuments gels segles XIII i .XIV es es Trent de l Ll imonet, prop del carrer mentat amb el n om .de Torrent del de San ta Magdalen a 0 dels Gitan os. Cau de la Guineu. EI nom de la Pas La r iera del Llimonet no es ga ire 1era el veiem escrit en un pergami :llarga, ja que te 'l'inici a,ls contorns del 1457. L 'any 1860, segons el «Dia- de la Masia del Notari, 'pero el se u .r io» d 'aquella epoca, transcorria en cabdal en diades tormentoses es bas cara pel seu Hit un pe tit doll d'aigua -tan r -apre ciable si observern les pe p recedent de fonts avui dia seques i ,riodiq ues ensulsiades qu e s'han pro ig norades,Actualm ent es la gran co v ocat en el punt de confluencia, i que Iector a de l claveguerat vilanovi. Es aconsellen siguin efectuades obres de de creenca p opular, i no .pas mal fo eriillora en aquestes rieres situades n amentada, que en altres epoques la en zon a urbana, r iera transcorr ia per la Placa Ll arga, La cobe rtura del Torrent de la Pas avu i avin guda del Capita Ca r rasco, i tera com enea cap a l'any 1831, que en el curs d'una torrentada canvia de dant llesta en l'estat actual el mes de curs quedant una illa -el Palme juliol de 1894. La volta a sofert diver r a- entre les dues branques, ses ensulsi ades. En detallarem les La se va capca lera s'inicia al peu rnes notables: 2 d'octubre del 1866, el d el CoIl de les P almeres, formant-se 23 de setembre del 1874 (Aiguat de el F on dal d el Gallifa. Al Mas de Santa Tecla), 13 de se tembre del I'Ar tis s'hi a ju n ten els e ursos del 1923, 31 d'agost del 1926, 9 de novern Fondal d'en Ramonet (que ve des del bre d el 1952, i fin alment el 12 d'agost peu d el ColI de l'A liga), i el Fondal del 1964, el desastros ai gu at que en de Grifi, p ro cedent del Corral Nou i cara es present en la nostra memoria. M as de la F aro . F a p ocs anys es cons Amb la construccio del p ort vila t r ui una presa de contenci6 poe mes n ovi es presenta el problema de que av al l daquest aiguabarreig per tal de Ia desem bocadur a d 'aquest t orrent deturar l'embestida de Ies aigues plu quedava din s la zona portuaria. El v ials que recull l'amplia con ca des rnarc del 1955 s'in iciar en Ies obres de crita. desviaci6 del Torrent, des del carrer Prop de la vi la s'hi a junta el To de I'Ancora fins al torrent de la P ie rrent d el P edruell , que b aixa dels ·r a, treballs que quedaren enllestits {ondaIs immediats a aq ue lla masia, i a com encam ent del 1957. amb Ia de rivaci6 del de les Olivere s, que ve des de l Maset de l'~p o te cari J. VIRELLA
(Els articles reflexen nornes les opinions de lIurs autors) ·G. E. T.
CATALOGACIO DE CAVITATS s'h an explorat l'Av enc de I'Aliga, d'uns set metres de profunditat, i Membres d'aquesta secci6 h an por l'Avenc de l Daltmar, de poca fonda tat a cap l'exploraci6 total i treball r ia, sit uats am bd6s prop de la carena top ografic del F orat del P ont, angos de la Serra de I'Aliga , en les di tes ta cavitat d'uns set metres de llarga Costes de Canyelles, (en la vessant da situada en les immediacions del que mira aquest pohle) , prop de la pobl et de La Plana Rod on a d' Oler cota 445. dola . Es troba al costat mateix de la Les boques d'aquests avencs f oren Carretera d'Igualada a Vilanova, en obertes en explanar-se els carrers de el punt qu ilometric 40,155 i a poca la urbanitzac i6 Daltmar . L'Avenc de distancia de l pontet on s'in ici a el ca I'Aliga es troba en el cami-pista que m i de Viladellops. careneiant la serra porta fins al cim El mate ix grup , con jun tament amb elements de l E.R.E.-A.E.C. de Vila de I'Aliga , L 'incipient avenc del Dalt franca, realit zen treballs de catalo mar esta situat en el carrer infe rior gacio espeleolog ica de les comarques al descrit, i que tran scorre parallel del P enedes i Garraf. En data recent a aquell.
Activitats realitzades en el mes de Maig
Dies 1 i 2 Equip : X. Conesa, L. Carrasco i J . Cova dels Dos (700 m .) . Rafols. Cova Meravel les (500 m .). Dies 19 i 20 Avenc del Sif6 (-23 m .). Benifa llet. Cova dels Cirerers. Vilanova. Tarragona. Exploraci6. Exploraci6 i F otogr afia. Equip: L. Car rasco. Equip: M. Al entorn, L. Carrasco i Dia 23 A. Torres. Cova de St. Ll orenc,; , Sit ges. Dies 30,1 i 2 Prospeccio i topografla. Avenc Emili Sab ater (-46 m. ). Ga Equip : X . Conesa , J . F errer, J . Ra rraf. fols, L. Carr asco i M.Reyes. Exploraci6. Equip : X . Conesa, J. Rafols,C. Fa Dies 29, 30 i 31 bre, E. C onzalvez, S . F er rer , R. Mi Cova de Castellvi, Castellvi de la la i C. Ll a6. Mar ca. Prospecci6. Dies 8 i 9 Avenc dels Llambrich s · (-107 m .). Equip: X. Conesa, J . Rafols, E. Gonzalvez i A. Ferris. Garraf. Exploraci6 i Fotografia. Dies 29, 30 i 31 Equip : M. Alentorn, L. Carrasco, F ou de Bor (1864 m .). Belver. Gi A. Torres i E. Gonzalvez. rona. Dies 16 i 17 Expl oracio i F otografia. F orat del Pont. Olerdola. Equip: M. Alentorn, L. Carrasco Traballs topografics. A. Torres. Cataleg Espeleologic del Massis de Garraf (V)
COVA DE SANT LLORENC Bibliografia: Esta en estudi i sorti (Sitges) r a aviat publicat en Ia Revista «Sote r r an ia», Va esser topografiat per X. Situacio: Es troba per dessota del Conesa, L. Carrasco, J. Rafols, M. Puig Boronet, al comencament dels Reyes i J . F er rer . fo ns de S ant Ll orenc, S'h i arriba tot seguint la carena de la muntanya des COV A DELS HULA-HULA d el Mas Astallat, per un esborradis (Sitges) cami se nder 6. Es puja fins proS) del cim, on en un roquissar punte ja t de Situacio: Es troba situada en el migrats cuscons es traba la cova.No m ateix fons de l'anterior , 0 sigui el es veu que fins hom hi es a la vora, del Pu-Robert, a uns 10 metres mes Ja que te l'entrada en forma d'aven c. avall, Al costat de l'entrada es veu un pi solitari que fa faci l la se va identifi Coordenades: caci6. X = 5° 31' 35" Y = 41° 14' 34" Coordenades: Z = 130 metres s. n. m. X = 5° 31' 09". Recorregu t: 14 metres. Y = 41" 15' 10". Bibligrafia: Esta en estudi i sorti Z = 109 m. s. n. m. r a aviat publ icat en la Re vista «So Recorregut: 15 m etres. t errania». X. Con esa, L. Carrasco, J. Bibl igrafia i hi storia: Revista «so Rafols i J .F er rer . 'TERRANIA» n .? 1, del m es d'Octubre CAVA TALLADA DEL PU-ROBERT de 1968, pagin a 17 i 18 (hi ha una to (Sitges) pografia) , Situacio: Es troba situada al cap CAVA SECA DEL PU-ROBERT devall del F on s del Pu-Robert, tocant (Sitges) a la carretera de la Urbanitzacio Montgavina, junt a un trasformador. Situacio: Es troba situada e n el fons anom enat del P u-R obert. Es vi Coordenades: sible de s de les cases de la Ur ba ni t X = 5° 31' 27" zaci6 Mont gavi n a, que h i h a a l'en Y = 41° 14' 26" 't rada d'aquest fons. Z = 100 metres s, n. m. Recorregut: 7 metres. -Coor denades: , X = 5° 31' 34" Bibliografia : Esta en estudi i tambe Y = 41.° 14' 34" sortrra publicat a «Soterrania». Z = 130 metres s.n. m. Equip format pe r X. Conesa, -Ll. Ca Recorregut: 'i 6'm etres. rrasco, J . Rafols i J. Ferrer. NOTICIARI
INCENDIS FORESTALS prope ra finca de Can Balaguer pas sa ren m oments anguniosos al trobar £1 dia 15 d 'agost es declara un in se amb les flames q ue 'l1epaven ' Burs cendi al F ondal de la Carsosa, situat cases i q ue sortosa ment escaparen de als peus del puig de La Talaia, i que lin cen di grades als cotxes-bomba transcurreix vers al san tuari de Lur que pogueren dom in ar el .foc. Cal des. Les flames s'esterigueren cap als anotar de que si aixo f6u possible en boscos i m atolls de la serra situa da algunes masies ai:llades, f61} a causa entre Xuriguera, Com a P ineda i Ca n de que amb anterioritat havien estat Cassanyes, resultan t-ne unes 23 hec abill ades 0 millorad es pistes d'acces t arees de terreny af ectat. a dive rsos indrets m untanyosos, pre El di a 19 del mateix mes, un nou venci6 que sera precis conti n uar. incendi devora la vegetaci6 de les Tambe h i intervingueren amb efica nostres muntanyes, aquesta vegada cia els serveis aer is d'extincio, a les rodalies de Jafra, en el terme Membres de la nostra Entitat i al dOlivella, concretament al F ondal tres vi lan ovins aferi ren els seus ser de Can Ram onet. Els bom bers vila veis per a cpntribuir als tre balls novins , ajudats pels seus collegues d'extinci6 del paor6s incendi, quina del P are P rovincial, desplegaren tots fina litat f6u aconseguida en el m a els seus esforcos i recu rsos en I'ex tin, teix ve sp re, quedan t completament ci6 d'ambdos incendis, especialment apagat. El m erit corresp ongue al cos en el del dia 19, en el que fins i tot provincial de bombers -que fe ia hi intervingue el servei aeri d'ex tin dies no paraven en diversos serveis cio, Des d'aq uestes pagines els excur forestals- i als veins de les pobla sionistes expressem el nos tre agraj cions de l'area de l'in cendi. ment al ben em errt Cos de Bombers, PISTA MILITAR AL GARRAF * ** P er l'octubre de 1969 fou inaugura da una pista militar i un camp de tir Tancada quas i 1'edi rfio d/aquesta i instrucci6 en el terme de Gava, circular ens sobta l'incendi esdevin Alesh ores no queda massa clar d'on gut en el terme de Castellet i qu e ad estava situ ada aquesta zona. F a poe quiri dim en sions que vorejaren la temps, en el curs d'una exc ursio, tr'agedia. El foe s'inicia al mati del comprovarern que el lloe es als vol dia 27 d 'agost pels contorns de Cas tants de la m asia de la Vall de J oan tellet. Rap idament les flames avan i la pista hi te acces des de la vall de c;aren per les resseques garrigues del La Sen tiu. Estem completament se F ondal de I'Alzina i del Planot , ex· gu rs de que les practiques de tir n o tenent-se cap a Can Bal aguer, F ond al es fan p recisament en dies fe stius del Ll ambeig, Serra d 'en Mique let i (q ue es quan t resquem per aquells la Casa Alta, deix ant tambe calcinats rodals els exc urs ion istes), i que tot i els boscos de La Bovera, Corral de aixo es deuen adoptar les jnesures Muntanya i Mas Pigot , fins ales en per ti nen ts de precauci6, pero creiem vistes de San ta Margar'ida i Els Mon que es deure nostre 'divulgar aquesta jos. noticia, tan sols sigui .per a evitar un Els habitants de Torrelletes i de la sobresalt a algun despist at, CARRETERA D'OLERDOLA q ue s' han in iciat les obres de cons trucci6 d'una carretera de Vallirana El passat mes de juliol s'iniciaren a Oleseta. No sabem per quin itinera les obres de constr uccio de la carre rianira aquesta carretera, pero si se tera al castell d'Ol ardola. Aquesta guexi una via natural sembla que n ova v ia te un tracat cornpletamen t p assar a per la riera d' Oleseta (0 F on, inedit, se parat de l'anterior cami. S i dal del Lledoner), quedant m olts be te lloc d'a rrancada en el mateix avencs a peu de carretera. Un altre punt, amb pro nuncia ts retom bs as bon itinerari es el de l' antic cami cendeix decididam ent cap a la cin que surt del barn de Les Casetes de gle ra de Sagarrulls, cerc an t un [tine Vallirana i passa pel Corral de Can r ari mes cur t. Les obres es fan a Prunera, PIa de les Bassioles i F on bon ritrne. dal del Moli, fins a Olesa. Creiem que aquestes obres es fa ran r apidament p er t al de solucionar el problema de EDICIO DE GOIGS transit que cada dia festiu es pro dueix al ceu d'Ordal. Tan de bo La Seccio de Cultura patrocina s' iniciessin le s obres de la [a fa tants I 'edicio de goigs en llaor de la Mare anys projectada carretera d 'Olivella de Deu de Lurdes del Riu F oix, i a Olesa. que podran ser adquiri ts en el pro per Campament-Aplec, EL G.E.A.M. A LA PREMSA La present edici6 ha es tat estampa BARCELONINA da pel cone gut x ilograf i edito r de La novella pagina d'excursion isme goigs, en Ricard Vives i Sabate, el que publica el «Diari de Barcel ona», qual hi ha esmercat el se u acurat s'h a fe t resso de la recent escalada art i bon gust que Ii es peculiar. Al a la via C.E.S. de la Paret dels Dia dors del goigs hi h a unes senzilles bles, de Montserrat, que efectuaren no tes hi storiques de l Santuari i con conjuntament un eq uip d 'escaladors terns. de Terrassa i els nostres associats Angel Vedo, Domenec Vedo, Lluis NOTICIES D'OLESETA S ole r i Joan Ch aparro, fet que evi dencia I'importancia de la seva gesta, que des del primer intent victori6s Olesa de Bonesvalls (0 Oleseta) es una poblacio de Ia com ar ca del Ga del 1955 no s'havia tornat a repetir. rraf qu e a falta de comunicacions directes amb Vilanova (cap del Par LA CARRETERA DE L'ARBOQ t it Judicial al qual pertany aquell La carretera de Vi'lan ova a I'Arboc poble) q ueda m olt segreg ada del nos (BV-2115) esta sotmesa actualment a tre ambit. No obstant ens ale gra la UTIS intensos treballs de reparacio n ot icia difosa per la premsa barce que suposaran un canvi molt nota l onina de l'instalaci6 d 'una empresa de productes farmaceutics, [a que al bl e, millorant I'amplada de la calca tractar-se d'un nuc1i unicament agri da i suprirnint totalment alguns re cola el fet comporta unes millores tombs perillosos, com el del Corral economiques, donant llocs de treball d 'en Mila i el de Xuriguera. Possi a la p oblacio, espec ial ment a I'esta blernent per l' octubre, quan celebrem ment femeni. el tradicional Aplec de Lurdes, les Al mateix temps ens ass ebentem obres ja est aran llestes. S eccio de Cultura
C O N EGU EM L 'ID IO MA
ELS AD JECTIUS QUALIFICATIUS
L'adjectiu quolifi ca tiu expressa la o «agua abunda nta» no hem de caur s q uali ta t del n om. Hi h a adjectius en la mateixa incorr eccio que evi d 'un a sola t errninacio, 0 sigui que te dentment cometem quan diem fra n en la mateixa f or m a pel m asculi ses com: don a «ele ganta», «con stan q ue pel fem eni. ta», «ignoran ta». Ex.: Pais noble, te rr a no ble; hom e I En quant als adjectius a cabats en j ove, dona jove. len t son, en la major part , tambe in ,var iables 0 sigu i duna sola te rmin a i I de dues te rminacio ns, es a dir que tenen una form a distinta pel cia i la cor respon dencia amb el caste m asculi i el ferneni, ,Ua es quasi be a bsoluta. , Ex.: H om e ric, dona rica ; vas net, I Ex.: .r oba neta. Ca s urgent, questio ur gent (cur .gente») : En car a que hi h agi algu n es ex cep .cions podem di r que, en termes ge , Home innocent , do na in n ocen t n er als, el catala i el ca stella es co ,(«inocerite») . .r responen en les t erminacions. , F et eviden t , cosa evid ent (< Dia 26 de Setem bre Primera sortida del II C icle d'Exc ursio ns pe r In f a nts Di es 2 3 d'Octubre Campament - plec de Tardor Ermita de Ntra. Sra. de Lurdes e A Se celebre el pasad o dia 10 de J u dri ch , asi com o los preci os de estan lio la Asamblea Ge neral Ordinaria cia. de Soci os, la cual se desarrollo con El segund o te m a h ablaba de un bastan te n ormalidad y siempre de rea juste en las cuotas de la entidad, acuerdo con el orden del dia estable aprobandoso finalmente la propuesta cido previamente. de la Junta Dire ctiva de in cremental' Los puntos referen tes a las activi dich a cu ota can u n suplemento de da des y estado de cue ntas fuel'on 1'11 5'- ptas. con el fin de alivial' del pre pidam ente ap robados POl' los socios. supuesto anual de los dos pages m as Los dos puntos siguientes fuel'on mo gr av osos como son el alq uiler del Re tivo de mas polernica, dando POl' con fugio Baldrich y la cuota anual a la siguiente mas animacion a la reu F ederacion . n ion. E] primer o era ref erente a las Term ine la asambl ea COn el capi obras de m ejor a del Refugio Bal- tulo de r uegos y p reguntas, Reparaci6 d'autom6vils Especialitat en Diesel Rentat i greixatge Concessionari JEEP (Viasa) Taller Automecanic Preus especials per a tots els socis C. Tires, 34 ljunt Placa Cap de Cr-eu) C. Estudis, 25 VENTANAS VENTIKLAR DISTRIBUIDOR: San Gervasio, 10 Tel. 893 23 93 Pres ident: A ntoni L1urba - Direcclo.Clrcular : Xav ier Capdet - Secretaria: Isabel Romeu T. G. Vilasec a - Vill an ueva y G"ltru