DOCSLIB.ORG

Municipis Sota La Senyoria.Indd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Municipis Sota La Senyoria.Indd FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 45 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS: LA GESTIÓ DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARONIA DE LA LLACUNA (SEGLE XV) Estudi a cura de JORDI MORELLÓ BAGET BARCELONA, 2008 © Jordi Morelló Baget, 2008 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: novembre de 2008 ISBN: 978-84-9779-696-5 Dipòsit legal: L-1.301-2008 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L “Neither a borrower nor a lender be” SHAKESPEARE SUMARI PREÀMBUL . 13 RECERCA ARXIVÍSTICA . 27 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) . 27 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) . 28 Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya (ADMC) . 29 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) . 30 Altres arxius . 31 LA SENYORIA DELS CERVELLÓ DE LA LLACUNA . 35 La jurisdicció baronial . 39 Vers la constitució de la baronia de la Llacuna . 41 Els llocs constitutius de la baronia . 47 Les castlanies sotmeses als Cervelló . 50 Les exaccions senyorials . 55 Altres dominicatures “dins” la baronia . 58 Les parròquies . 61 Els barons de la Llacuna al segle XV . 65 La població de la baronia . 77 La llacuna: centre de la baronia . 81 Els municipis: forma de funcionament . 87 Els consells i juradies . 87 Recursos fiscals i financers . 93 L’ENDEUTAMENT COL·LECTIU DE LA BARONIA (SEGO- NA MEITAT DEL SEGLE XIV) . 107 Els compradors de censals . 118 10 JORDI MORELLÓ BAGET La concòrdia de 1397: la primera regulació del deute cen- sal . 127 LA NOVA CONCÒRDIA DE 1413: LA BARONIA SOTA LA “SENYORIA” DELS CREDITORS . 133 L’ADMINISTRACIÓ DEL DEUTE DE LA BARONIA A PAR- TIR DE 1413 . 147 Les fonts notarials, base primordial de l’estudi . 147 Funcionament del sistema implantat el 1413 . 150 Els mercaders administradors del deute . 158 Els Gibert . 160 Els Solsona . 162 La col·lecta del vuitè: forma de percepció . 166 Evolució de la col·lecta . 174 La gestió comptable . 178 El còmput final . 182 Les despeses de gestió . 185 El procés d’amortització: balanç del període 1413-1450 . 188 La qüestió de la restitució de les cartes dels censals . 192 ELS CREDITORS DE LA BARONIA (PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XV) . 195 El nombre de creditors . 197 Localització geogràfica . 198 Anàlisi per categories socioprofessionals . 203 Mercaders . 206 Nobles . 214 Professions liberals . 217 Altres creditors laics . 220 L’Església . 223 L’herència del mercader Bertran Nicolau . 231 Balanç final: els principals creditors . 234 REPLANTEJAMENT DEL SISTEMA D’AMORTITZACIÓ: NOUS PACTES AMB ELS CREDITORS A LA DÈCADA DE 1450 . 239 L’arrendament del vuitè . 239 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS 11 La concòrdia de 1453 . 244 Introducció de mesures correctores (1459-1460) . 249 La gestió del deute fins al 1462 . 253 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INSOLVÈNCIA: LES TRI- BULACIONS DELS HOMES DE SANTA PERPÈTUA . 265 CONCLUSIONS . 281 El paper de la senyoria . 284 Una fiscalitat en auge . 285 L’endeutament censal en el període de gestació . 287 L’amortització gradual del deute . 288 Els creditors de la baronia . 293 La insolvència de Santa Perpètua . 295 APÈNDIX DOCUMENTAL . 299 Criteris de transcripció . 299 ANNEX . 329 BIBLIOGRAFIA . 369 ÍNDEX ONOMÀSTIC I TOPONÍMIC . 373 ÍNDEX DE MAPES I DE GRÀFICS . 391 PREÀMBUL La gran expansió de l’economia de mercat, a l’Europa de finals del segle XIII, arrossegà l’expansió del crèdit.1 En una societat cada vegada més mercantilitzada i necessitada de diners, el crèdit passà a ocupar un lloc destacat, gairebé omnipresent. Parlem d’un fenomen generalitzat no únicament a les ciutats o a les principals urbs, on es movien els grans capitals de les companyies mercantils i de la banca, sinó també en el món rural, en el si de les petites comunitats pageses.2 Tothom, qui més qui menys, freqüentava el mercat del crèdit com a prestatari, i molts eren al mateix temps prestamistes i prestataris. Representants de totes les classes socials participaven en el món del crèdit, des dels més poderosos (reis, nobles, jerarques eclesiàstics, patri- cis urbans...) fins als més humils camperols i menestrals de les ciutats. El crèdit fins i tot s’utilitzava en les compravendes al detall, a còpia d’ajornar el pagament fins que es disposés de liquiditat. I, òbviament, la seva pràctica no quedava restringida a l’àmbit privat des del mo- ment que també les monarquies i d’altres institucions públiques, com els municipis, van convertir l’endeutament en una forma habitual de 1. De fet, com recorda Juan Vicente García Marsilla, el crèdit començà a difon- dre’s als segles X-XI, arran de la implantació del feudalisme; cf. J. V. GARCÍA MARSILLA, “Feudalisme i crèdit a l’Europa medieval”, dins M. SÁNCHEZ (coord.), Seminari d’Història de Barcelona: El món del crèdit a la Barcelona medieval / Barcelona. Quaderns d’Història, 13 (2007), p. 109 i s. 2. Sobre això, vegeu, per exemple, M. AVENTÍN, “El crèdit a pagès als segles XIV- XVI. Sobre la lògica econòmica del mercat de rendes”, Pedralbes, 13-II (1993), pp. 55-64; ÍDEM, “Mercat de rendes, mercat de salvació”, dins M. SÁNCHEZ (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 133-151. Vegeu també M. BERTHE (ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiéva- le et moderne. Actes des XVIIe Journées Internationales d’Histoire de l’Abbaye de Flaran (septembre 1995), Tolosa de Llenguadoc, 1998. 14 JORDI MORELLÓ BAGET finançament. Àdhuc l’Església, malgrat les seves reiterades condemnes a la usura que podia amagar-se darrere de determinades formes de préstec, participà en les xarxes de crèdit i fins i tot acabà per legitimar aquelles modalitats de les quals en treia profit.3 Ara bé, el crèdit tenia formes molt diverses. En efecte, a l’èpo- ca de referència hi havia diversos instruments crediticis, no sols els préstecs amb interès (“mutua”) sinó també les comandes, les vendes anticipades de collites, les vendes a crèdit, el carregament de censals damunt immobles, els censals i els violaris...4 Al marge de les categories tipològiques, hom sol considerar dues esferes diferents segons que es tractés de formes de crèdit a curt i a llarg termini. El primer àmbit es pot compartimentar en tres nivells diferents: crèdit al consum, préstecs i dites de canvistes.5 El crèdit a llarg termini està representat per la compravenda de rendes vitalícies (violaris) i perpètues (censals morts). En aquest treball de recerca, el principal focus d’atenció estarà posat en les esmentades rendes a llarg termini. El censal va jugar un paper molt important en el mercat cre- ditici de l’època, entre altres coses perquè permeté superar el dèficit de numerari i perquè alhora suposà un considerable abaratiment del preu del diner. 3. A parer del frare gironí Francesc Eiximenis, el deute públic (sota la forma de censals i violaris) era una pràctica legítima i moral, lícitament sovintejada pels mer- caders i aprovada per l’Església, la qual també en treia profit en tant que possessora de beneficis; cf. G. TODESCHINI, “L’església, la usura i el crèdit a l’edat mitjana (segles XII-XV)”, L’Avenç, 252 (2000), p. 13. Sobre les disputes suscitades a mitjan segle XIV entre partidaris i detractors dels censals, vegeu J. HERNANDO, “Quaestio disputata de licitudi- ne contractus emptionis et venditionis censualis cum conditione revenditionis. Tratado sobre la licitud del contrato de compraventa de rentas personales y redimibles. Bernat de Puigcercós, O.P. (siglo XIV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10 (1989), pp. 9-87; ÍDEM, “Un tratado sobre la licitud del contrato de compraventa de rentas vita- licias y redimibles (“violaris”). Ramon Saera (siglo XIV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 11-12 (1991-92), pp. 9-107; ÍDEM, “El contracte de venda de rendes perpè- tues i vitalícies (censals morts i violaris), personals i redimibles (amb carta de gràcia). El tractat d’autor «Pulchriores allegationes super contractibus censualium» (segle XIV). Edició i estudi del text”, dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 11 (1992), pp. 137-179; ÍDEM, “Les controvèrsies teològiques sobre la licitud del crèdit a llarg termini”, dins M. SÁNCHEZ (coord.), Seminari d’Història de Barcelona..., pp. 211-238. 4. A. FURIÓ, “Endettement paysan et crédit dans la péninsule ibérique au Bas Moyen Âge”, dins M. BERTHE (ed.), Endettement Paysan & Crédit Rural..., pp. 139-168; M. SÁNCHEZ, “El mundo del crédito en la Corona de Aragón”, dins A. PÉREZ JIMÉNEZ/G. CRUZ ANDREOTTI (eds.), Hijos de Mercurio. Banqueros, prestamistas, usureros y transacciones comerciales en el mundo mediterráneo, Madrid-Màlaga, 2006, pp. 343-374, on s’inclouen textos d’alguns documents a tall d’exemple i una selecció bibliogràfica orientativa. 5. Sobre això, vegeu M. SÁNCHEZ, “El mundo del crédito...”. MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS 15 El censal mort, la pràctica del qual arrenca de principis del se- gle XIV, tingué una difusió ràpida. Per a Juan Vicente García Marsilla, l’aparició del censal mort i del violari en l’àmbit privat constituí una veritable “revolució financera”, ja que permeté augmentar de manera important la capacitat d’endeutament de les famílies. Els avantatges respecte dels préstecs tradicionals són força evidents: d’una banda, pel fet d’operar amb interessos rebaixats, molt menors si es comparen amb els que solien tenir els préstecs usuraris, i, d’una altra banda, pels terminis de devolució, o sigui, per la no-obligació de retornar el capital en els terminis tan breus que estipulaven els préstecs. El mateix autor parla de la constitució d’una “societat del censal”, des del moment que esdevingué una forma d’endeutament instal·lada en tots els nivells de la societat.6 Posteriorment, si seguim Pere Ortí, hauria tingut lloc una segona revolució financera, o sigui, a partir de quan es produí l’adopció, pels municipis, d’aquest instrument de crèdit.7 Centrant-nos en aquest àmbit, les primeres emissions d’aquesta nova modalitat d’endeutament es troben a les dècades de 1330-1340,8 però fou a partir de mitjan segle XIV quan es produí un increment espectacular de tals emissions a fi de poder pagar els donatius recla- mats per la monarquia, cosa que serví, al seu torn, per posar a punt el sistema fiscal dels municipis.
Load more

Recommended publications
  • Paleotaxodonta Y Pteriomorphia
    3 - YACIMIENTOS Han sido reconocidos y estudiados un total de 351 yacimientos que contienen Paleotaxodonta y Pteriomorphia, repartidos en 77 municipios. Todos ellos han sido representados en los esquemas geográficos y estratigráficos que se indican en las descripciones. La situación de los yacimientos se hace en relación a la distancia y orientación respecto a la cabeza del municipio. Se ha optado por no señalar coordenadas de situación con vistas a la protección de los mismos de las exploraciones intempestivas. En los yacimientos más extensos y con mejores afloramientos se han practicado columnas estratigráficas. Los signos convencionales de dichas columnas aparecen a continuación de la fig. 6. Dentro de cada columna se han diferenciado las unidades litoestratigráficas a las que son atribuidas las diversas unidades empleadas por el autor de esta tesis y que se justifican, sobre todo, en los caracteres litológicos. También se ha creído interesante señalar el color, carácter muy útil en campo y en la parte descriptiva. La escala gráfica de 1 cm representa 1 m, mientras no se indique lo contrario. A continuación, se representan separadamente y mediante signos convencionales: la litología; las estructuras sedimentarias que contienen y forma de los estratos; el contenido paleontológico,. También, la situación en la columna, mediante un asterisco, de las diversas especies de Paleotaxodonta y Pteriomorphia que se han encontrado, agrupadas por muestra; en la parte descriptiva se dan algunas indicaciones tafonómicas. En la parte descriptiva de cada columna estratigráfica, la numeración de las unidades es particular de este trabajo para cada uno de los yacimientos o apartados; por tanto no se ha de relacionar con las de los restantes yacimientos.
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Els Camins Ramaders Del Valles Oriental
    Els camins ramaders del Valles Oriental Resum: L'any 1999, la Diputació de Barcelona ilfAssociaciÓdlAmics 49 Ponencies dels Camins Ramaders van signar un conveni de col~laboracióper Anuar~del realitzar un primer inventari dels camins ramaders de la regió Centre d'Estud~s de Granollers metropolitana (comarquesdelGarraf, /'Alt Penedes, el Baix Llobregat, 2002 el Barcelones, el Maresme, el Valles Occidental i el Valles Oriental). A partir de I'inventari, ambdues institucions es van comprometre a estudiar i avaluar les possibilitats de cada un dels camins com a connectors ecologies entre els diferents espais naturals integrats al projecte Anella Verda, impulsat per la Diputació de Barcelona. És a dir, detectar aquells camins ramaders que, a més de connectar els espais naturals entre si, puguin actuar com a eixos vertebradors de vies verdes que limitin i ordenin el creixement urbanistic a I'area metropolitana. Aquest estudi, que cal entendre com un treball de base, hauria de servir també per a I'establiment d'un pla director de camins ramaders a la regió metropolitana, que prioritziles actuacions de classificació, recuperació i manteniment dels camins ramaders atenent els seus usos prioritaris: pecuari, ecologic i10 ecoturistic. L'objectiu d'aquesta ponencia del Centre dlEstudis de Granollers és presentar els resultats de la recerca realitzada a la comarca del Valles Oriental. Es tracta, en essencia, de la xarxa basica de camins ramaders que creuaven la comarca de nord a sud, com a trams intermedis de les grans carrerades que anaven de la Marina fins al Pirineu. 1. La transhumancia a Catalunya La transhumancia es una practica ramadera de caracter eminentment mediterrani, que ha estat o es present encara a tota la riba de la Mediterrania, des de la península iberica fins a Italia, els Balcans i el nord dlAfrica.
    [Show full text]
  • Garraf I D'olèrdola
    a Igualada BV BV -2154 a Barcelona -2421 Pallejà Sabanell el Pla del Montmartí l’Amunt Penedès 405 m el Montcau els Guixots Corbera la Palma la Magina Ri C-15 644 m de Llobregat era C-243a Turó de Riera d de Cervelló d e Raf a e a l m B R s Can Planes an om r T s a r í e a o n c b 655 m Parcs del d r í 328 m e Itineraris senyalitzats l u r l r Puigdàlber BV o a e - n t -2429 n Puig d’Agulles C a n Can Rossell la Creueta t o e F 527 m d d de la Costa B-24 e ç AP-7 e d n l a BV B Són rutes circulars que tornen al punt d’inici, tret de les rutes l -2155 e o c o i TGV i u N-340 d V r t la Cocona a Grabuac an u S marcades amb asterisc (*). Estan pensades per mostrar la riquesa G 535 m - Ordal Sant Josep a na Garraf i elo arc del patrimoni natural i cultural de diferents indrets del Parc Vilobí C B la Guàrdia N-340 Torre Vileta F 388 m Coll de la Creu Can Guitard del Penedès Lavern Vell BP d’Ordal i estan adaptades, habitualment, per al públic familiar. Santa Fe N-340 les Guixeres les Guixeres del Penedès -2427 Sant Vicenç de Dalt de Baix ANES Vallirana dels Horts d’Olèrdola Puig de l’Osca ia Sant Pau DE LES PL ar SERRA 575 m 614 m M Parc del Garraf d’Ordal ta Sant Antoni a la Granada n c Turó de a o (Subirats) S r Turó de les r -2429 l’Oró e a d A B A B S BV Mentides 4 h 35 min 17,6 km 1 h 24 min 5,8 km la Solana a 1 10 í t r r 541 m Selva Negra ie a R M t les Cabanyes GR 5 Sender dels miradors.
    [Show full text]
  • Nota Lepidopterologica
    ZOBODAT - www.zobodat.at Zoologisch-Botanische Datenbank/Zoological-Botanical Database Digitale Literatur/Digital Literature Zeitschrift/Journal: Nota lepidopterologica Jahr/Year: 1992 Band/Volume: 15 Autor(en)/Author(s): Dantart-Puig (auch Dantart) Jorge, Baixeras Joaquin, Dominguez Martin Artikel/Article: Contribution to the knowledge of the genus Crocallis Treitschke, 1825 : Iberian species (Lepidoptera : Geometridae) 195-216 ©Societas Europaea Lepidopterologica; download unter http://www.biodiversitylibrary.org/ und www.zobodat.at Nota lepid. 15 (3/4) : 195-216 ; 30.IV. 1993 ISSN 0342-7536 Contribution to the knowledge of the genus Crocallis Treitschke, 1825 : Iberian species (Lepidoptera : Geometridae) Jorge Dantart *, Martin Dominguez ** & Joaquin Baixeras** * Departament de Biologia Animal (Artröpodes), Facultat de Biologia, Universität de Barcelona, Diagonal 645, E-08028 Barcelona, Spain ** Departament de Biologia Animal, Biologia Cel.lular i Parasitologia (Entomologia), Universität de Valencia, Dr. Moliner 50, E-46100 Burjassot (Valencia), Spain Summary The Spanish species of the genus Crocallis Treitschke, 1825 are reviewed. Some taxonomical aspects of importance are discussed as well as variability and distribution. Drawings of male and female genitalia and photographs of the adults are included. The five species discussed are : Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793), C. albarracina Wehrli, 1940, C. elinguaria (Linnaeus, 1758), C dardoinaria Donzel, 1840 and C auberti Oberthür, 1883. Résumé Dans ce travail, on étudie les espèces ibériques du genre Crocallis Treitschke, 1825, ainsi qu'on expose quelques considérations taxonomiques. On y repré- sente les genitalia, mâles et femelles, des cinq espèces : Crocallis tusciaria (Borkhausen, 1793), C albarracina Wehrli, 1940, C elinguaria (Linnaeus, 1758), C. dardoinaria Donzel, 1840 et C. auberti Oberthür, 1883. On pré- sente aussi une révision détaillée de la bibliographie et la distribution de ces espèces sur la Péninsule Ibérique.
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard
    10.7.2019 EN Official Journal of the European Union C 232/13 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 232/12) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Penedès’ Reference number: PDO-ES-A1551-AM04 Notification date: 17.1.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Changes to alcoholic content Description and reasons DESCRIPTION For white, rosé and red wines, the maximum limit for actual alcoholic strength has been removed and the mini­ mum limit has been reduced. Section 2.1.1 of the Product Specification and Section 2.4 of the Single Document must be amended accordingly. REASON(S) These changes to the minimum and maximum strength are being made on the basis of how wines from the Penedès DO are adapting to climate change. The intention is to guarantee the characteristics and typical properties of wines produced in the Penedès DO. 2. Correction to wines produced with the ‘dulce de frío’ (ice wine) method Description and reasons DESCRIPTION In the former version of the specification, wines made according to the ‘dulce de frío’ (ice wine) method had been mistakenly included in the section on liqueur wines. As the Viognier variety has been added, it can also be used for this type of wines.
    [Show full text]
  • Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING
    Urbanism and Architecture Office OUA I Urbanism GENERAL PLANNING MP POUM PMU4 POU PERDUT - MP PGOU PPU SANT JORDI II MP PGOU REGULATION USE PARC DE LES ARTS 1 VILANOVA I LA GELTRÚ WINE IN SNU SITGES VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2020 AREA I 137.012 m2s AREA I 136.810 m2s AREA I 717,76 Ha CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM CAN CADENA AND CA MP NNSS GOLF COURSE IN SA- MP POUM OF PPU5 LA GRANJA II L’ESTEVE COUNTRY HOUSES LARDÚ SITGES ESPLUGUES DE LLOBREGAT SALARDÚ - NAUT ARAN YEAR I 2020 YEAR I 2020 YEAR I 2019 AREA I 8.911 m2s AREA I 5.914 m2s AREA I 70.109 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Private Initiative MP PGM ON EQUIPMENT PIT- MP PGM CONFLUENCE ST. JORDI MP PGM LLOBREGOS-CAN MATEU CHES (7a and 7b) ST., VERGE DE GUADALUPE ST. BARCELONA ESPLUGUES DE LLOBREGAT AND RONDA DE DALT ESPLUGUES DE LLOBREGAT YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 17.992 m2s AREA I 28.065 m2s AREA I 3.827 m2s CLIENT I Public Initiative CLIENT I Private Initiative CLIENT I Public Initiative and Private Initiative OUA I Urbanism MP PDU ARE MONTESA MP PGO TURO DE CAN MITJANS MP PGOU AREA EL PADRUELL ESPLUGUES DE LLOBREGAT VILADECAVALLS VILANOVA I LA GELTRÚ YEAR I 2019 YEAR I 2019 YEAR I 2019 AREA I 109.703 m2s AREA I 224.540 m2s AREA I 16.959 m2s CLIENT I Public Initiative and Private Initiative CLIENT I Public Initiative CLIENT I Public Initiative MP POUM PMU-2 MARQUES DE MP POUM PAU 19 ALLOCATIONS POUM OF MASQUEFA COMILLES LA PLANA MASQUEFA SITGES
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • La Difusió D
    ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tesisenxarxa.net ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tesisenred.net ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Comissió Territorial D'urbanisme Del Penedès
    COMISSIÓ TERRITORIAL D'URBANISME DEL PENEDÈS CTUPE Sessió 16│novembre│2020│ Informes per al procediment d’avaluació ambiental 02 - 04 Planejament 05 - 11 Compliments d’acords de la Comissió d’Urbanisme 12 - 14 Consultes, informes i d’altres 15 Expedients d’obres en sòl no urbanitzable 16 - 18 Informes sobre usos i obres provisionals 19 1 02 . AVANÇ DEL PLA ESPECIAL PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA PLANTA DE RECICLATGE I VALORITZACIÓ DE RESIDUS PROCEDENTS DE LA CONSTRUCCIÓ EN LA FINCA SITUADA VILAFRANCA DEL PENEDÈS AL CAMÍ DE LA PEDRERA, AL COSTAT DE LA DEIXALLERIA Alt Penedès Situació Objecte :Possibilitar la implantació d’una planta de reciclatge i valorització de residus de la construcció de caràcter privat. Es proposa l’ordenació de l’activitat en diferents zones: accés, vialitat i aparcament, oficines i serveis, bàscula, zona de maquinària i processat de material, contenidors de materials impropis generats en el procés i Ortofoto zona d’acopi de material de sortida. El procés de trituració i crivellat permet, en part, l’obtenció d’àrids i graves per a subministrament al sector de la construcció, entre d’altres. Acord : Emetre informe sobre l'avanç 16 / novembre / 2020 │ Exp. 2017/ 063523 / B CTUPE 1 02 . AVANÇ DEL PLA ESPECIAL PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA PLANTA DE RECICLATGE I VALORITZACIÓ DE RESIDUS PROCEDENTS DE LA CONSTRUCCIÓ EN LA FINCA SITUADA VILAFRANCA DEL PENEDÈS AL CAMÍ DE LA PEDRERA, AL COSTAT DE LA DEIXALLERIA Alt Penedès Planejament vigent Proposta Estudi de l’accessibilitat a la parcel·la 16 / novembre / 2020 │ Exp. 2017/ 063523 / B CTUPE 2 03 .
    [Show full text]
  • Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants
    RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS PER A CAMINANTS_ 1_ Respecteu la propietat privada. No pas- 9_ Si vas en grup, mantingues sempre el seu per sobre dels camps de conreu_ contacte amb els altres_ 2_ Respecteu el patrimoni cultural i his- 10_ Si aneu en silenci podreu contemplar tòric. Cal preservar-lo per a les genera- animals i ocells que altrament fugiran del cions futures_ soroll_ 3_ Si trobeu portes o filats deixeu-los tal 11_ Porta aigua dins la motxilla per hidra- com estaven (oberts o tancats)_ tar-te sovint i menja aliments energètics_ 4_ Abans de sortir, informa’t de les condi- 12_ Si feu servir un aparell electrònic per a cions meteorològiques i de la possible evo- seguir la ruta (GPS, mòbil…) avalueu la du- lució del temps. Renuncia a l’activitat si les rada de la bateria i si podeu, dueu-ne de previsions no són bones_ recanvi_ 5_ Els canvis meteorològics poden ser molt 13_ Sigueu educats i cortesos a la muntanya sobtats. Porteu roba d’abric i impermeable_ amb els altres caminants i els autòctons_ 6_ Planifica l’activitat i la seva durada, 14_ Endueu-vos les deixalles i llenceu-les consulta les guies i el mapa del recorre- als llocs indicats_ gut_ 15_ Si no ho veieu clar, reculeu, ja tornareu 7_ Porta l’equip i el calçat adient per a ca- un altre dia_ minar per la muntanya. Porteu farmaciola_ 16_ EN CAS D’ACCIDENT, avisa els serveis 8_ Vés sempre acompanyat o, en tot cas, d’emergències a través del 112.
    [Show full text]