FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 45 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS: LA GESTIÓ DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARONIA DE LA LLACUNA (SEGLE XV) Estudi a cura de JORDI MORELLÓ BAGET BARCELONA, 2008 © Jordi Morelló Baget, 2008 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: novembre de 2008 ISBN: 978-84-9779-696-5 Dipòsit legal: L-1.301-2008 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L “Neither a borrower nor a lender be” SHAKESPEARE SUMARI PREÀMBUL . 13 RECERCA ARXIVÍSTICA . 27 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) . 27 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) . 28 Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya (ADMC) . 29 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) . 30 Altres arxius . 31 LA SENYORIA DELS CERVELLÓ DE LA LLACUNA . 35 La jurisdicció baronial . 39 Vers la constitució de la baronia de la Llacuna . 41 Els llocs constitutius de la baronia . 47 Les castlanies sotmeses als Cervelló . 50 Les exaccions senyorials . 55 Altres dominicatures “dins” la baronia . 58 Les parròquies . 61 Els barons de la Llacuna al segle XV . 65 La població de la baronia . 77 La llacuna: centre de la baronia . 81 Els municipis: forma de funcionament . 87 Els consells i juradies . 87 Recursos fiscals i financers . 93 L’ENDEUTAMENT COL·LECTIU DE LA BARONIA (SEGO- NA MEITAT DEL SEGLE XIV) . 107 Els compradors de censals . 118 10 JORDI MORELLÓ BAGET La concòrdia de 1397: la primera regulació del deute cen- sal . 127 LA NOVA CONCÒRDIA DE 1413: LA BARONIA SOTA LA “SENYORIA” DELS CREDITORS . 133 L’ADMINISTRACIÓ DEL DEUTE DE LA BARONIA A PAR- TIR DE 1413 . 147 Les fonts notarials, base primordial de l’estudi . 147 Funcionament del sistema implantat el 1413 . 150 Els mercaders administradors del deute . 158 Els Gibert . 160 Els Solsona . 162 La col·lecta del vuitè: forma de percepció . 166 Evolució de la col·lecta . 174 La gestió comptable . 178 El còmput final . 182 Les despeses de gestió . 185 El procés d’amortització: balanç del període 1413-1450 . 188 La qüestió de la restitució de les cartes dels censals . 192 ELS CREDITORS DE LA BARONIA (PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XV) . 195 El nombre de creditors . 197 Localització geogràfica . 198 Anàlisi per categories socioprofessionals . 203 Mercaders . 206 Nobles . 214 Professions liberals . 217 Altres creditors laics . 220 L’Església . 223 L’herència del mercader Bertran Nicolau . 231 Balanç final: els principals creditors . 234 REPLANTEJAMENT DEL SISTEMA D’AMORTITZACIÓ: NOUS PACTES AMB ELS CREDITORS A LA DÈCADA DE 1450 . 239 L’arrendament del vuitè . 239 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS 11 La concòrdia de 1453 . 244 Introducció de mesures correctores (1459-1460) . 249 La gestió del deute fins al 1462 . 253 LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INSOLVÈNCIA: LES TRI- BULACIONS DELS HOMES DE SANTA PERPÈTUA . 265 CONCLUSIONS . 281 El paper de la senyoria . 284 Una fiscalitat en auge . 285 L’endeutament censal en el període de gestació . 287 L’amortització gradual del deute . 288 Els creditors de la baronia . 293 La insolvència de Santa Perpètua . 295 APÈNDIX DOCUMENTAL . 299 Criteris de transcripció . 299 ANNEX . 329 BIBLIOGRAFIA . 369 ÍNDEX ONOMÀSTIC I TOPONÍMIC . 373 ÍNDEX DE MAPES I DE GRÀFICS . 391 PREÀMBUL La gran expansió de l’economia de mercat, a l’Europa de finals del segle XIII, arrossegà l’expansió del crèdit.1 En una societat cada vegada més mercantilitzada i necessitada de diners, el crèdit passà a ocupar un lloc destacat, gairebé omnipresent. Parlem d’un fenomen generalitzat no únicament a les ciutats o a les principals urbs, on es movien els grans capitals de les companyies mercantils i de la banca, sinó també en el món rural, en el si de les petites comunitats pageses.2 Tothom, qui més qui menys, freqüentava el mercat del crèdit com a prestatari, i molts eren al mateix temps prestamistes i prestataris. Representants de totes les classes socials participaven en el món del crèdit, des dels més poderosos (reis, nobles, jerarques eclesiàstics, patri- cis urbans...) fins als més humils camperols i menestrals de les ciutats. El crèdit fins i tot s’utilitzava en les compravendes al detall, a còpia d’ajornar el pagament fins que es disposés de liquiditat. I, òbviament, la seva pràctica no quedava restringida a l’àmbit privat des del mo- ment que també les monarquies i d’altres institucions públiques, com els municipis, van convertir l’endeutament en una forma habitual de 1. De fet, com recorda Juan Vicente García Marsilla, el crèdit començà a difon- dre’s als segles X-XI, arran de la implantació del feudalisme; cf. J. V. GARCÍA MARSILLA, “Feudalisme i crèdit a l’Europa medieval”, dins M. SÁNCHEZ (coord.), Seminari d’Història de Barcelona: El món del crèdit a la Barcelona medieval / Barcelona. Quaderns d’Història, 13 (2007), p. 109 i s. 2. Sobre això, vegeu, per exemple, M. AVENTÍN, “El crèdit a pagès als segles XIV- XVI. Sobre la lògica econòmica del mercat de rendes”, Pedralbes, 13-II (1993), pp. 55-64; ÍDEM, “Mercat de rendes, mercat de salvació”, dins M. SÁNCHEZ (comp.), Estudios sobre renta, fiscalidad y finanzas en la Cataluña bajomedieval, Barcelona, 1993, pp. 133-151. Vegeu també M. BERTHE (ed.), Endettement paysan et crédit rural dans l’Europe médiéva- le et moderne. Actes des XVIIe Journées Internationales d’Histoire de l’Abbaye de Flaran (septembre 1995), Tolosa de Llenguadoc, 1998. 14 JORDI MORELLÓ BAGET finançament. Àdhuc l’Església, malgrat les seves reiterades condemnes a la usura que podia amagar-se darrere de determinades formes de préstec, participà en les xarxes de crèdit i fins i tot acabà per legitimar aquelles modalitats de les quals en treia profit.3 Ara bé, el crèdit tenia formes molt diverses. En efecte, a l’èpo- ca de referència hi havia diversos instruments crediticis, no sols els préstecs amb interès (“mutua”) sinó també les comandes, les vendes anticipades de collites, les vendes a crèdit, el carregament de censals damunt immobles, els censals i els violaris...4 Al marge de les categories tipològiques, hom sol considerar dues esferes diferents segons que es tractés de formes de crèdit a curt i a llarg termini. El primer àmbit es pot compartimentar en tres nivells diferents: crèdit al consum, préstecs i dites de canvistes.5 El crèdit a llarg termini està representat per la compravenda de rendes vitalícies (violaris) i perpètues (censals morts). En aquest treball de recerca, el principal focus d’atenció estarà posat en les esmentades rendes a llarg termini. El censal va jugar un paper molt important en el mercat cre- ditici de l’època, entre altres coses perquè permeté superar el dèficit de numerari i perquè alhora suposà un considerable abaratiment del preu del diner. 3. A parer del frare gironí Francesc Eiximenis, el deute públic (sota la forma de censals i violaris) era una pràctica legítima i moral, lícitament sovintejada pels mer- caders i aprovada per l’Església, la qual també en treia profit en tant que possessora de beneficis; cf. G. TODESCHINI, “L’església, la usura i el crèdit a l’edat mitjana (segles XII-XV)”, L’Avenç, 252 (2000), p. 13. Sobre les disputes suscitades a mitjan segle XIV entre partidaris i detractors dels censals, vegeu J. HERNANDO, “Quaestio disputata de licitudi- ne contractus emptionis et venditionis censualis cum conditione revenditionis. Tratado sobre la licitud del contrato de compraventa de rentas personales y redimibles. Bernat de Puigcercós, O.P. (siglo XIV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 10 (1989), pp. 9-87; ÍDEM, “Un tratado sobre la licitud del contrato de compraventa de rentas vita- licias y redimibles (“violaris”). Ramon Saera (siglo XIV)”, Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 11-12 (1991-92), pp. 9-107; ÍDEM, “El contracte de venda de rendes perpè- tues i vitalícies (censals morts i violaris), personals i redimibles (amb carta de gràcia). El tractat d’autor «Pulchriores allegationes super contractibus censualium» (segle XIV). Edició i estudi del text”, dins Arxiu de Textos Catalans Antics, 11 (1992), pp. 137-179; ÍDEM, “Les controvèrsies teològiques sobre la licitud del crèdit a llarg termini”, dins M. SÁNCHEZ (coord.), Seminari d’Història de Barcelona..., pp. 211-238. 4. A. FURIÓ, “Endettement paysan et crédit dans la péninsule ibérique au Bas Moyen Âge”, dins M. BERTHE (ed.), Endettement Paysan & Crédit Rural..., pp. 139-168; M. SÁNCHEZ, “El mundo del crédito en la Corona de Aragón”, dins A. PÉREZ JIMÉNEZ/G. CRUZ ANDREOTTI (eds.), Hijos de Mercurio. Banqueros, prestamistas, usureros y transacciones comerciales en el mundo mediterráneo, Madrid-Màlaga, 2006, pp. 343-374, on s’inclouen textos d’alguns documents a tall d’exemple i una selecció bibliogràfica orientativa. 5. Sobre això, vegeu M. SÁNCHEZ, “El mundo del crédito...”. MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS 15 El censal mort, la pràctica del qual arrenca de principis del se- gle XIV, tingué una difusió ràpida. Per a Juan Vicente García Marsilla, l’aparició del censal mort i del violari en l’àmbit privat constituí una veritable “revolució financera”, ja que permeté augmentar de manera important la capacitat d’endeutament de les famílies. Els avantatges respecte dels préstecs tradicionals són força evidents: d’una banda, pel fet d’operar amb interessos rebaixats, molt menors si es comparen amb els que solien tenir els préstecs usuraris, i, d’una altra banda, pels terminis de devolució, o sigui, per la no-obligació de retornar el capital en els terminis tan breus que estipulaven els préstecs. El mateix autor parla de la constitució d’una “societat del censal”, des del moment que esdevingué una forma d’endeutament instal·lada en tots els nivells de la societat.6 Posteriorment, si seguim Pere Ortí, hauria tingut lloc una segona revolució financera, o sigui, a partir de quan es produí l’adopció, pels municipis, d’aquest instrument de crèdit.7 Centrant-nos en aquest àmbit, les primeres emissions d’aquesta nova modalitat d’endeutament es troben a les dècades de 1330-1340,8 però fou a partir de mitjan segle XIV quan es produí un increment espectacular de tals emissions a fi de poder pagar els donatius recla- mats per la monarquia, cosa que serví, al seu torn, per posar a punt el sistema fiscal dels municipis.