DOCSLIB.ORG

El Castell De Vilademàger (La Llacuna, L'anoia): Arqueologia D'una

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
El Castell De Vilademàger (La Llacuna, L'anoia): Arqueologia D'una https://doi.org/10.5565/rev/tda.80 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) Mireia Sabaté Balada1, Cristian Folch Iglesias2 Rebut: 26-11-2018 Acceptat: 03-12-2018 Resum Amb aquest text es presenten els primers resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al castell de Vilademàger durant la primavera de l’any 2017. Les excavacions al sector més septen- trional de la fortificació han permès documentar i datar amb una certa precisió tot un conjunt d’estructures localitzades en aquesta zona, que corresponen al primer castell documentat al segle x, i estudiar la seva evolució durant tota l’Edat Mitjana fins que s’abandona al segle xv. Paraules clau: castell; Alta Edat Mitjana; arqueologia Abstract. Vilademàger’s Castle (La Llacuna, l’Anoia): archaeological survey of a medieval fortification (10th-15th centuries) The first results of an archaeological survey in spring 2017 at the Vilademàger castle are report- ed. Excavations at the northernmost part of the fortification made it possible to document and to date with some degree of precision the whole set of structures in this site which are linked to the first castle — documented back to the 10th century — and, moreover, to study its evolu- tion throughout the Middle Ages up until the 15th century when it was abandoned. Keywords: castle; Early Middle Age; archaeology Sabaté Balada, Mireia; Folch Iglesias, Cristian. «El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv)». Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22, p. 135-154. DOI: 10.5565/rev/tda.80 1. Introducció Patrimoni Arquitectònic Local de la Di- putació de Barcelona que va realitzar una Els resultats que es presenten en aquest intervenció a la torre i al contrafort del text, tenen el seu origen en un projecte castell de Vilademàger, en el marc d’un previ executat l’any 2016 pel Servei de projecte integral d’excavació i restauració 1. ArqueoVitis SCCL. [email protected] 2. Grup de recerca consolidat Ocorde, UAB (2017SGR805). [email protected] Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22, p. 135-154 135 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) dirigit per l’arquitecte Jose Luis Botey i ria circumdat de cingles a una cota màxi- per l’arqueòleg Javier Fierro Macía. ma de 749 msnm. L’àrea més primitiva Posteriorment a aquesta intervenció, del conjunt, objecte de les intervencions es proposà per part de l’ajuntament de la arqueològiques, es troba al sector més Llacuna i finançat pel SPAL, un projecte meridional de l’altiplà (figura 2). nou que inclogués la consolidació de part El conjunt castral es troba situat al de les restes perimetrals visibles i l’excava- vessant nord de la Serra, a la banda sud- ció de tota l’àrea adjacent i de la banda est de la vall de la Llacuna, des d’on es di- septentrional de la torre i el contrafort. visa, a ponent, el nucli de la Llacuna (a Aquest projecte, desenvolupat durant la 1,5 km de distància), a mestral, la serra de primavera de 2017, tenia com a objectiu Fontfregona — que tanca la vall de la Lla- principal resseguir la traça dels murs que cuna pel nord— i la serra de Queralt i ja es veien i poder realitzar una excavació Miralles al nord de la vall de Miralles, a arqueològica en extensió per tal de docu- gregal una part de les serres que envolten mentar estructures i materials que apor- la Conca d’Òdena i Montserrat. Visual- tessin més informació sobre la funció i ment està connectat amb altres castells i cronologies d’aquest recinte primerenc. torres de guaita contemporànies, com ara el castell de Miralles (Miralles), el de Sant Jaume de Queralt (Bellprat), i també amb 2. Situació geogràfica el d’Aguiló (Aguiló); tots ells en direcció nord-oest seguint el pas des de la Panade- El castell es localitza al terme de la Llacu- lla passant per Santa Coloma de Queralt. na, al sud-oest de la comarca de l’Anoia. Aquest pas circumdat per aquests castells És un dels municipis més extensos de la era ja conegut des de l’antiguitat com una comarca, amb una superfície de 52,23 via de comunicació des de la zona de San- km2. El terme és limítrof amb les comar- ta Coloma vers el Penedès, una ruta molt ques de l’Alt Penedès —amb Sant Joan activa també a nivell ramader, atès que de Mediona, a l’est, Font-rubí, al sud-est, forma part d’una de les vies que travessen i Torrelles de Foix i Pontons al sud—, el Principat des dels Pirineus fins la costa. amb l’Alt Camp — amb Querol, al sud- Pel que fa a intervencions a la zona oest— i, dins l’Anoia, afronta amb els ter- primitiva del castell i a les restes de la torre mes d’Orpí i Santa Maria de Miralles, al mestra, a banda de la neteja de part de l’en- nord. Comprèn la vall de la riera de la derroc i vegetació duta a terme durant els Llacuna, solc obert a l’interior de la Serra- treballs dels anys vuitanta, no ha estat fins lada Prelitoral, drenat per torrenteres que a l’actualitat que s’hi ha realitzat cap tasca. originen el riu de Bitlles i, al sud, s’alcen Entre els anys 1973-1976 i 1986- les serres dels Esgavellats, d’Ancosa, de la 1989 el Servei de Catalogació i Conserva- Llacuna i de Puigfred amb els cims del ció de Monuments de la Diputació de Puig Castellar (942 m) i el Puig de Sola- Barcelona, actualment el Servei de Patri- nes (914 m) (figura 1). moni Arquitectònic Local de la mateixa El castell de Vilademàger està situat Diputació (SPAL), varen realitzar diver- al cim del puig de Màger, en un dels espe- ses intervencions de condicionament i rons rocosos de la serra de la Llacuna, restauració del conjunt. Aquests treballs ocupant un altiplà d’uns 145 m de llargà- van servir per millorar els sistemes de se- 136 Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) Figura 1. Localització del castell de Vilademàger. guretat del perímetre amb la col·locació ser publicats i es va oferir una evolució de baranes de protecció al voltant dels històrica-arquitectònica del conjunt (La- cingles, la neteja de l’interior de la torre cuesta et al., 1990). de l’homenatge o mestra i la restauració de l’església. Així mateix, es varen ender- rocar algunes de les construccions anne- 3. Context històric xes a aquesta, les restes dels murs del ce- mentiri i part de l’antiga casa senyorial o El castell es troba referenciat en diverses rectoral que recolzava, així com part de la publicacions ben conegudes d’antic, on ja muralla perimetral i una bestorre de la s’havia fet una aproximació històrica a par- zona de tramuntana a la qual estava ados- tir de la documentació medieval (Català, sada aquesta construcció. Els resultat van 1997: 429-432; AADD, 1992: 429-430). Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22 137 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) Figura 2. Vista del cim on està situat el castell. Cal situar la construcció del castell en lans habitualment per la documentació el context de la conquesta comtal al se- del segle xi, són els representants dels seus gle x. A Catalunya, es documenten els titulars alodials o feudals que els detenen primers castells a partir del segle ix, so- per dret de conquesta o transacció i perta- bretot en la zona del Pallars i la Ribagorça nyen, en tot cas, a les mateixes famílies i posteriorment en l’avenç de la frontera que els posseeixen i que es consideren ple- des de la Cerdanya i l’Urgell en el context nament feudals. Des de la segona meitat de la conquesta que impulsà Guifré el Pi- del segle x serà aquest model d’organitza- lós (Martí, 1995). A partir del segle x ció militar finançat amb l’obtenció de s’inicia l’expansió protagonitzada pels rendes eclesiàstiques el que s’instauri pro- comtes de Barcelona més enllà dels rius gressivament a totes les fronteres comtals Llobregat i Cardener, una conquesta que (Martí, 2004). comportà l’establiment d’una xarxa cas- En el cas del castell de Vilademàger tral original, formada per desenes de cas- aquest apareix documentat en poques tells termenats que s’implantaran a les fonts al segle x. Se cita per primera vegada comarques de ponent dels comtats de l’any 987 (...castro que vocant Uilla de Barcelona i Manresa (Martí, 1992; Batet, Maier...), on s’esmenta com una de les 1996; Gibert, 2018: 109-163). És en afrontacions en la donació que el comte aquestes fortificacions tingudes per l’aris- Borrell II fa a l’església de Sant Pere de tocràcia i per les institucions properes al Vic d’unes terres situades al castell de Mi- poder comtal on apareixen les primeres ralles (Ordeig, 1999: doc. 1512). Poc més tinences feudals i castlanies. Els personat- tard, l’any 996 figura com un dels límits ges que les gestionen, denominats cast- dels castells de Montagut, Querol i Pi- 138 Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) nyana, al document de venda que Sendred també terres de «l’Espluga d’Ancosa» a de Gurb fa a Hug de Cervelló (AADD, Santa Maria de Valldaura (Udina, 1948: 1992).
Load more

Recommended publications
  • Paleotaxodonta Y Pteriomorphia
    3 - YACIMIENTOS Han sido reconocidos y estudiados un total de 351 yacimientos que contienen Paleotaxodonta y Pteriomorphia, repartidos en 77 municipios. Todos ellos han sido representados en los esquemas geográficos y estratigráficos que se indican en las descripciones. La situación de los yacimientos se hace en relación a la distancia y orientación respecto a la cabeza del municipio. Se ha optado por no señalar coordenadas de situación con vistas a la protección de los mismos de las exploraciones intempestivas. En los yacimientos más extensos y con mejores afloramientos se han practicado columnas estratigráficas. Los signos convencionales de dichas columnas aparecen a continuación de la fig. 6. Dentro de cada columna se han diferenciado las unidades litoestratigráficas a las que son atribuidas las diversas unidades empleadas por el autor de esta tesis y que se justifican, sobre todo, en los caracteres litológicos. También se ha creído interesante señalar el color, carácter muy útil en campo y en la parte descriptiva. La escala gráfica de 1 cm representa 1 m, mientras no se indique lo contrario. A continuación, se representan separadamente y mediante signos convencionales: la litología; las estructuras sedimentarias que contienen y forma de los estratos; el contenido paleontológico,. También, la situación en la columna, mediante un asterisco, de las diversas especies de Paleotaxodonta y Pteriomorphia que se han encontrado, agrupadas por muestra; en la parte descriptiva se dan algunas indicaciones tafonómicas. En la parte descriptiva de cada columna estratigráfica, la numeración de las unidades es particular de este trabajo para cada uno de los yacimientos o apartados; por tanto no se ha de relacionar con las de los restantes yacimientos.
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Els Camins Ramaders Del Valles Oriental
    Els camins ramaders del Valles Oriental Resum: L'any 1999, la Diputació de Barcelona ilfAssociaciÓdlAmics 49 Ponencies dels Camins Ramaders van signar un conveni de col~laboracióper Anuar~del realitzar un primer inventari dels camins ramaders de la regió Centre d'Estud~s de Granollers metropolitana (comarquesdelGarraf, /'Alt Penedes, el Baix Llobregat, 2002 el Barcelones, el Maresme, el Valles Occidental i el Valles Oriental). A partir de I'inventari, ambdues institucions es van comprometre a estudiar i avaluar les possibilitats de cada un dels camins com a connectors ecologies entre els diferents espais naturals integrats al projecte Anella Verda, impulsat per la Diputació de Barcelona. És a dir, detectar aquells camins ramaders que, a més de connectar els espais naturals entre si, puguin actuar com a eixos vertebradors de vies verdes que limitin i ordenin el creixement urbanistic a I'area metropolitana. Aquest estudi, que cal entendre com un treball de base, hauria de servir també per a I'establiment d'un pla director de camins ramaders a la regió metropolitana, que prioritziles actuacions de classificació, recuperació i manteniment dels camins ramaders atenent els seus usos prioritaris: pecuari, ecologic i10 ecoturistic. L'objectiu d'aquesta ponencia del Centre dlEstudis de Granollers és presentar els resultats de la recerca realitzada a la comarca del Valles Oriental. Es tracta, en essencia, de la xarxa basica de camins ramaders que creuaven la comarca de nord a sud, com a trams intermedis de les grans carrerades que anaven de la Marina fins al Pirineu. 1. La transhumancia a Catalunya La transhumancia es una practica ramadera de caracter eminentment mediterrani, que ha estat o es present encara a tota la riba de la Mediterrania, des de la península iberica fins a Italia, els Balcans i el nord dlAfrica.
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard
    10.7.2019 EN Official Journal of the European Union C 232/13 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 232/12) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Penedès’ Reference number: PDO-ES-A1551-AM04 Notification date: 17.1.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Changes to alcoholic content Description and reasons DESCRIPTION For white, rosé and red wines, the maximum limit for actual alcoholic strength has been removed and the mini­ mum limit has been reduced. Section 2.1.1 of the Product Specification and Section 2.4 of the Single Document must be amended accordingly. REASON(S) These changes to the minimum and maximum strength are being made on the basis of how wines from the Penedès DO are adapting to climate change. The intention is to guarantee the characteristics and typical properties of wines produced in the Penedès DO. 2. Correction to wines produced with the ‘dulce de frío’ (ice wine) method Description and reasons DESCRIPTION In the former version of the specification, wines made according to the ‘dulce de frío’ (ice wine) method had been mistakenly included in the section on liqueur wines. As the Viognier variety has been added, it can also be used for this type of wines.
    [Show full text]
  • Municipis Sota La Senyoria.Indd
    FUNDACIÓ NOGUERA ESTUDIS, 45 MUNICIPIS SOTA LA SENYORIA DELS CREDITORS DE CENSALS: LA GESTIÓ DEL DEUTE PÚBLIC A LA BARONIA DE LA LLACUNA (SEGLE XV) Estudi a cura de JORDI MORELLÓ BAGET BARCELONA, 2008 © Jordi Morelló Baget, 2008 Edita: Pagès Editors, S L Sant Salvador, 8 - 25005 Lleida [email protected] www.pageseditors.com Primera edició: novembre de 2008 ISBN: 978-84-9779-696-5 Dipòsit legal: L-1.301-2008 Impressió: Arts Gràfiques Bobalà, S L “Neither a borrower nor a lender be” SHAKESPEARE SUMARI PREÀMBUL . 13 RECERCA ARXIVÍSTICA . 27 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB) . 27 Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) . 28 Arxiu Ducal de Medinaceli a Catalunya (ADMC) . 29 Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) . 30 Altres arxius . 31 LA SENYORIA DELS CERVELLÓ DE LA LLACUNA . 35 La jurisdicció baronial . 39 Vers la constitució de la baronia de la Llacuna . 41 Els llocs constitutius de la baronia . 47 Les castlanies sotmeses als Cervelló . 50 Les exaccions senyorials . 55 Altres dominicatures “dins” la baronia . 58 Les parròquies . 61 Els barons de la Llacuna al segle XV . 65 La població de la baronia . 77 La llacuna: centre de la baronia . 81 Els municipis: forma de funcionament . 87 Els consells i juradies . 87 Recursos fiscals i financers . 93 L’ENDEUTAMENT COL·LECTIU DE LA BARONIA (SEGO- NA MEITAT DEL SEGLE XIV) . 107 Els compradors de censals . 118 10 JORDI MORELLÓ BAGET La concòrdia de 1397: la primera regulació del deute cen- sal . 127 LA NOVA CONCÒRDIA DE 1413: LA BARONIA SOTA LA “SENYORIA” DELS CREDITORS .
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • Actes Dont La Publication Est Une Condition De Leur Applicabilité)
    30 . 9 . 88 Journal officiel des Communautés européennes N0 L 270/ 1 I (Actes dont la publication est une condition de leur applicabilité) RÈGLEMENT (CEE) N° 2984/88 DE LA COMMISSION du 21 septembre 1988 fixant les rendements en olives et en huile pour la campagne 1987/1988 en Italie, en Espagne et au Portugal LA COMMISSION DES COMMUNAUTÉS EUROPÉENNES, considérant que, compte tenu des donnees reçues, il y a lieu de fixer les rendements en Italie, en Espagne et au vu le traité instituant la Communauté économique euro­ Portugal comme indiqué en annexe I ; péenne, considérant que les mesures prévues au présent règlement sont conformes à l'avis du comité de gestion des matières vu le règlement n0 136/66/CEE du Conseil, du 22 grasses, septembre 1966, portant établissement d'une organisation commune des marchés dans le secteur des matières grasses ('), modifié en dernier lieu par le règlement (CEE) A ARRÊTÉ LE PRESENT REGLEMENT : n0 2210/88 (2), vu le règlement (CEE) n0 2261 /84 du Conseil , du 17 Article premier juillet 1984, arrêtant les règles générales relatives à l'octroi de l'aide à la production d'huile d'olive , et aux organisa­ 1 . En Italie, en Espagne et au Portugal, pour la tions de producteurs (3), modifié en dernier lieu par le campagne 1987/ 1988 , les rendements en olives et en règlement (CEE) n° 892/88 (4), et notamment son article huile ainsi que les zones de production y afférentes sont 19 , fixés à l'annexe I. 2 . La délimitation des zones de production fait l'objet considérant que, aux fins de l'octroi de l'aide à la produc­ de l'annexe II .
    [Show full text]
  • Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants
    RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS PER A CAMINANTS_ 1_ Respecteu la propietat privada. No pas- 9_ Si vas en grup, mantingues sempre el seu per sobre dels camps de conreu_ contacte amb els altres_ 2_ Respecteu el patrimoni cultural i his- 10_ Si aneu en silenci podreu contemplar tòric. Cal preservar-lo per a les genera- animals i ocells que altrament fugiran del cions futures_ soroll_ 3_ Si trobeu portes o filats deixeu-los tal 11_ Porta aigua dins la motxilla per hidra- com estaven (oberts o tancats)_ tar-te sovint i menja aliments energètics_ 4_ Abans de sortir, informa’t de les condi- 12_ Si feu servir un aparell electrònic per a cions meteorològiques i de la possible evo- seguir la ruta (GPS, mòbil…) avalueu la du- lució del temps. Renuncia a l’activitat si les rada de la bateria i si podeu, dueu-ne de previsions no són bones_ recanvi_ 5_ Els canvis meteorològics poden ser molt 13_ Sigueu educats i cortesos a la muntanya sobtats. Porteu roba d’abric i impermeable_ amb els altres caminants i els autòctons_ 6_ Planifica l’activitat i la seva durada, 14_ Endueu-vos les deixalles i llenceu-les consulta les guies i el mapa del recorre- als llocs indicats_ gut_ 15_ Si no ho veieu clar, reculeu, ja tornareu 7_ Porta l’equip i el calçat adient per a ca- un altre dia_ minar per la muntanya. Porteu farmaciola_ 16_ EN CAS D’ACCIDENT, avisa els serveis 8_ Vés sempre acompanyat o, en tot cas, d’emergències a través del 112.
    [Show full text]
  • Publication of a Communication of Approval of a Standard Amendment
    C 307/12 EN Official Journal of the European Union 11.9.2019 OTHER ACTS EUROPEAN COMMISSION Publication of a communication of approval of a standard amendment to a product specification for a n ame in the wine sector referred to in Article 17(2) and (3) of Commission Delegated Regulation (EU) 2019/33 (2019/C 307/09) This communication is published in accordance with the fifth paragraph of Article 17 of Commission Delegated Regula­ tion (EU) 2019/33 (1). COMMUNICATING THE APPROVAL OF A STANDARD AMENDMENT ‘Cava’ Reference number: PDO-ES-A0735-AM07 Notification date: 22.2.2019 DESCRIPTION AND REASONS OF THE APPROVED AMENDMENT 1. Reduction in the acidity limit of the base wine and the cava Description and reasons Amendment to points 2.c, 3.b.1, 7a and 7b of the Product Specification and point 3 of the Single Document. Description: Reduction of 0,5 grams per litre (from 5,5 to 5), expressed as tartaric acid, of the total acidity of the Cava and base wine. Reasons: In view of the continuing trend for a drop in the total acidity observed in previous harvests, in the 2012 harvest a study was carried out to monitor the total acidity of base wines for Cava, in which more than 50 % of the wines were sampled according to the different varieties in the area. The conclusion drawn from this study is that the natural acidity — once the grapes are ripe enough — is balanced, and the wines do not need to be acidified, unless it is to meet the total acidity imposed by law which is, however, undesirable as it makes the taste of the wines unbalanced.
    [Show full text]
  • Tops Turístics De L'anoia Castellà Francès
    TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TURÍSTICOS TOPS 18 Castillos TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TOPS Museos ( A Actividades ( Excursiones 1 Saltantes de agua Núcleos para descobrir TOPS TURÍSTICOS DELAANOIA TURÍSTICOS TOPS Gastronomía Turismo rural TOPS TURÍSTICOS DE LA ANOIA TOPS TURÍSTICOS DE LA ANOIA Introducción Mapa de la Anoia | Carte de l'Anoia N La Anoia es una comarca formada por territorios La région de l'Anoia est constituée de nombreux C-14 SOLSONÈS 12 muy diferentes que se han agrupado y han dado territoires très différents qui se sont regroupés et ont O E Castillos cuerpo a una zona llena de contrastes y matices. En formé une région pleine de contrastes et de S el norte, la Alta Anoia, con las planicies de nieblas nuances. Au nord, l'Alta Anoia, avec des plaines de Castellfollit M Museos de Riubregos espesas dominadas por el amarillo de los cereales brouillards épais dominées par la couleur jaune des Calonge Dirección maduros en verano y por el verde intenso en céréales en été et par la couleur verte au printemps ; de Segarra Manresa Dirección Sant Pere C-25 Lleida Miradores de la Anoia Sallavinera primavera; en el centro, la Conca d'Òdena, de fértiles au centre, la Conca d'Òdena, des ravins fertiles et C-25 hondonadas y bosques frondosos; y, en el sur, la des bois touffus; et, au sud, l'Anoia inférieure, la Calaf Saltantes de agua baja Anoia, la zona más mediterránea repleta de région le plus méditerranéenne recouverte de Pujalt Sant Martí vendimias intensas. nombreuses vignes Sesgueioles Els Prats de Rei Y todo ello en un paisaje lleno de bellos rincones que Tout cela dans un paysage rempli de jolis coins qui SEGARRA BAGES recibe con los brazos abiertos al visitante que busca accueillent à bras ouverts les visiteurs qui cherchent una oferta lúdica diferente, basada en la cultura, el un loisir différent basé sur la culture, le patrimoine, patrimonio, el turismo activo, la buena mesa, les activités sportives, la bonne chère, le logement et Veciana Dirección alojamientos y productos artesanales de primera les produits de l'artisanat de la plus grande qualité.
    [Show full text]
  • Tops Turísticos De L'anoia
    Anoianoia es es una una comarca comarca formada formada por por territorios muy diferentes que se han agrupado y han dado cuer- A po a una zona llena de contrastes y matices. En el norte, el Alta Anoia, con las planicies de nieblas espesas dominadas por el amarillo de los cereales maduros en verano y por el verde intenso en primavera; en el centro, la cuenca de Òdena, de fértiles hondonadas y bosques fron- dosos; y, en el sur, la Baja Anoia, la zona más mediterránea repleta de vendimias intensas. Y todo ello en un paisaje lleno de bellos rincones que reci- be con los brazos abiertos al visitante que busca una oferta lúdica diferente, basada en la cultura, el patrimonio, el tu- rismo activo, la buena mesa, alojamientos y productos arte- sanales de primera calidad. Anoia es diversidad. Esta es su singularidad, esta es su per- sonalidad y esto es realmente lo que la hace interesante. La région de l’Anoia est constituée de nombreux territoires très différents qui se sont regroupés et ont formé une région pleine de contrastes et de nuances. Au nord, l’Alta Anoia, avec des plaines de brouillards épais dominées par la cou- leur jaune des céréales en été et par la couleur verte au prin- temps ; au centre, le bassin d’Òdena, des ravins fertiles et des bois touffus ; et, au sud, l’Anoia inférieure, la région le plus méditerranéenne recouverte de nombreuses vignes. Tout cela dans un paysage rempli de jolis coins qui accuei- llent à bras ouverts les visiteurs qui cherchent un loisir diffé- rent basé sur la culture, le patrimoine, les activités sportives, la bonne chère, le logement et les produits de l’artisanat de la plus grande qualité.
    [Show full text]
  • Rutes Infantils
    ...iamblaguineuDufa. RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS C-1412 Respecteu la propietat Endueu-vos les deixalles i DIRECCIÓ ANDORRA SOLSONÈS privada. No passeu per sobre llenceu-les als llocs indicats. dels camps de conreu. Per embolicar els entrepans Respecteu el patrimoni utilitzeu boc'n'roll, en comptes Castellfollit cultural i històric. Cal d'utilitzar paper d'alumini i film de Riubregós preservar-lo per a les transparent. Calonge RENFE generacions futures. de Segarra Sant Pere Si aneu en silenci podreu C-25 Sallavinera DIRECCIÓ GIRONA C-25 Porteu l’equip i el calçat contemplar animals i ocells que DIRECCIÓ LLEIDA Calaf adient per a caminar. Porteu altrament fugirien del soroll. també farmaciola. Pujalt Hi ha molta varietat de menjar Sigueu educats i cortesos a la per emportar-vos quan aneu Sant Martí Els Prats muntanya amb els altres d'excursió; sempre que sigui Sesgueioles 7 de Rei caminants i autòctons. possible useu carmanyola en comptes de menjar prefabricat Per anar d'excursió i sempre d'un sol ús. BAGES que sigui possible, utilitzeu RENFE una cantimplora (no ampolla Prepareu junt amb l'infant la RENFE d'aigua de plàstic); així motxilla que portareu per anar Veciana 3 reduirem el plàstic. d'excursió. SEGARRA Rubió Beveu aigua en comptes de Convideu que l'infant porti la A-2 Copons C-37 sucs envasats o begudes seva motxilla amb una DIRECCIÓ LLEIDA DIRECCIÓ Montmaneu Anoia MANRESA refrescants; els sucs tenen cantimplora petita i el seu 4 molt sucre i l'envàs costa entrepà o carmanyola; estaran Jorba 5 molt de reciclar.
    [Show full text]