https://doi.org/10.5565/rev/tda.80 ISSN 2339-6490 (en línia), ISSN 1134-9263 (en paper) El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) Mireia Sabaté Balada1, Cristian Folch Iglesias2 Rebut: 26-11-2018 Acceptat: 03-12-2018 Resum Amb aquest text es presenten els primers resultats de la intervenció arqueològica duta a terme al castell de Vilademàger durant la primavera de l’any 2017. Les excavacions al sector més septen- trional de la fortificació han permès documentar i datar amb una certa precisió tot un conjunt d’estructures localitzades en aquesta zona, que corresponen al primer castell documentat al segle x, i estudiar la seva evolució durant tota l’Edat Mitjana fins que s’abandona al segle xv. Paraules clau: castell; Alta Edat Mitjana; arqueologia Abstract. Vilademàger’s Castle (La Llacuna, l’Anoia): archaeological survey of a medieval fortification (10th-15th centuries) The first results of an archaeological survey in spring 2017 at the Vilademàger castle are report- ed. Excavations at the northernmost part of the fortification made it possible to document and to date with some degree of precision the whole set of structures in this site which are linked to the first castle — documented back to the 10th century — and, moreover, to study its evolu- tion throughout the Middle Ages up until the 15th century when it was abandoned. Keywords: castle; Early Middle Age; archaeology Sabaté Balada, Mireia; Folch Iglesias, Cristian. «El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv)». Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22, p. 135-154. DOI: 10.5565/rev/tda.80 1. Introducció Patrimoni Arquitectònic Local de la Di- putació de Barcelona que va realitzar una Els resultats que es presenten en aquest intervenció a la torre i al contrafort del text, tenen el seu origen en un projecte castell de Vilademàger, en el marc d’un previ executat l’any 2016 pel Servei de projecte integral d’excavació i restauració 1. ArqueoVitis SCCL. [email protected] 2. Grup de recerca consolidat Ocorde, UAB (2017SGR805). [email protected] Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22, p. 135-154 135 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) dirigit per l’arquitecte Jose Luis Botey i ria circumdat de cingles a una cota màxi- per l’arqueòleg Javier Fierro Macía. ma de 749 msnm. L’àrea més primitiva Posteriorment a aquesta intervenció, del conjunt, objecte de les intervencions es proposà per part de l’ajuntament de la arqueològiques, es troba al sector més Llacuna i finançat pel SPAL, un projecte meridional de l’altiplà (figura 2). nou que inclogués la consolidació de part El conjunt castral es troba situat al de les restes perimetrals visibles i l’excava- vessant nord de la Serra, a la banda sud- ció de tota l’àrea adjacent i de la banda est de la vall de la Llacuna, des d’on es di- septentrional de la torre i el contrafort. visa, a ponent, el nucli de la Llacuna (a Aquest projecte, desenvolupat durant la 1,5 km de distància), a mestral, la serra de primavera de 2017, tenia com a objectiu Fontfregona — que tanca la vall de la Lla- principal resseguir la traça dels murs que cuna pel nord— i la serra de Queralt i ja es veien i poder realitzar una excavació Miralles al nord de la vall de Miralles, a arqueològica en extensió per tal de docu- gregal una part de les serres que envolten mentar estructures i materials que apor- la Conca d’Òdena i Montserrat. Visual- tessin més informació sobre la funció i ment està connectat amb altres castells i cronologies d’aquest recinte primerenc. torres de guaita contemporànies, com ara el castell de Miralles (Miralles), el de Sant Jaume de Queralt (Bellprat), i també amb 2. Situació geogràfica el d’Aguiló (Aguiló); tots ells en direcció nord-oest seguint el pas des de la Panade- El castell es localitza al terme de la Llacu- lla passant per Santa Coloma de Queralt. na, al sud-oest de la comarca de l’Anoia. Aquest pas circumdat per aquests castells És un dels municipis més extensos de la era ja conegut des de l’antiguitat com una comarca, amb una superfície de 52,23 via de comunicació des de la zona de San- km2. El terme és limítrof amb les comar- ta Coloma vers el Penedès, una ruta molt ques de l’Alt Penedès —amb Sant Joan activa també a nivell ramader, atès que de Mediona, a l’est, Font-rubí, al sud-est, forma part d’una de les vies que travessen i Torrelles de Foix i Pontons al sud—, el Principat des dels Pirineus fins la costa. amb l’Alt Camp — amb Querol, al sud- Pel que fa a intervencions a la zona oest— i, dins l’Anoia, afronta amb els ter- primitiva del castell i a les restes de la torre mes d’Orpí i Santa Maria de Miralles, al mestra, a banda de la neteja de part de l’en- nord. Comprèn la vall de la riera de la derroc i vegetació duta a terme durant els Llacuna, solc obert a l’interior de la Serra- treballs dels anys vuitanta, no ha estat fins lada Prelitoral, drenat per torrenteres que a l’actualitat que s’hi ha realitzat cap tasca. originen el riu de Bitlles i, al sud, s’alcen Entre els anys 1973-1976 i 1986- les serres dels Esgavellats, d’Ancosa, de la 1989 el Servei de Catalogació i Conserva- Llacuna i de Puigfred amb els cims del ció de Monuments de la Diputació de Puig Castellar (942 m) i el Puig de Sola- Barcelona, actualment el Servei de Patri- nes (914 m) (figura 1). moni Arquitectònic Local de la mateixa El castell de Vilademàger està situat Diputació (SPAL), varen realitzar diver- al cim del puig de Màger, en un dels espe- ses intervencions de condicionament i rons rocosos de la serra de la Llacuna, restauració del conjunt. Aquests treballs ocupant un altiplà d’uns 145 m de llargà- van servir per millorar els sistemes de se- 136 Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) Figura 1. Localització del castell de Vilademàger. guretat del perímetre amb la col·locació ser publicats i es va oferir una evolució de baranes de protecció al voltant dels històrica-arquitectònica del conjunt (La- cingles, la neteja de l’interior de la torre cuesta et al., 1990). de l’homenatge o mestra i la restauració de l’església. Així mateix, es varen ender- rocar algunes de les construccions anne- 3. Context històric xes a aquesta, les restes dels murs del ce- mentiri i part de l’antiga casa senyorial o El castell es troba referenciat en diverses rectoral que recolzava, així com part de la publicacions ben conegudes d’antic, on ja muralla perimetral i una bestorre de la s’havia fet una aproximació històrica a par- zona de tramuntana a la qual estava ados- tir de la documentació medieval (Català, sada aquesta construcció. Els resultat van 1997: 429-432; AADD, 1992: 429-430). Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22 137 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) Figura 2. Vista del cim on està situat el castell. Cal situar la construcció del castell en lans habitualment per la documentació el context de la conquesta comtal al se- del segle xi, són els representants dels seus gle x. A Catalunya, es documenten els titulars alodials o feudals que els detenen primers castells a partir del segle ix, so- per dret de conquesta o transacció i perta- bretot en la zona del Pallars i la Ribagorça nyen, en tot cas, a les mateixes famílies i posteriorment en l’avenç de la frontera que els posseeixen i que es consideren ple- des de la Cerdanya i l’Urgell en el context nament feudals. Des de la segona meitat de la conquesta que impulsà Guifré el Pi- del segle x serà aquest model d’organitza- lós (Martí, 1995). A partir del segle x ció militar finançat amb l’obtenció de s’inicia l’expansió protagonitzada pels rendes eclesiàstiques el que s’instauri pro- comtes de Barcelona més enllà dels rius gressivament a totes les fronteres comtals Llobregat i Cardener, una conquesta que (Martí, 2004). comportà l’establiment d’una xarxa cas- En el cas del castell de Vilademàger tral original, formada per desenes de cas- aquest apareix documentat en poques tells termenats que s’implantaran a les fonts al segle x. Se cita per primera vegada comarques de ponent dels comtats de l’any 987 (...castro que vocant Uilla de Barcelona i Manresa (Martí, 1992; Batet, Maier...), on s’esmenta com una de les 1996; Gibert, 2018: 109-163). És en afrontacions en la donació que el comte aquestes fortificacions tingudes per l’aris- Borrell II fa a l’església de Sant Pere de tocràcia i per les institucions properes al Vic d’unes terres situades al castell de Mi- poder comtal on apareixen les primeres ralles (Ordeig, 1999: doc. 1512). Poc més tinences feudals i castlanies. Els personat- tard, l’any 996 figura com un dels límits ges que les gestionen, denominats cast- dels castells de Montagut, Querol i Pi- 138 Treballs d’Arqueologia, 2018, núm. 22 El castell de Vilademàger (La Llacuna, l’Anoia): Mireia Sabaté Balada, Cristian Folch Iglesias arqueologia d’una fortificació comtal (segles x-xv) nyana, al document de venda que Sendred també terres de «l’Espluga d’Ancosa» a de Gurb fa a Hug de Cervelló (AADD, Santa Maria de Valldaura (Udina, 1948: 1992).
Details
-
File Typepdf
-
Upload Time-
-
Content LanguagesEnglish
-
Upload UserAnonymous/Not logged-in
-
File Pages20 Page
-
File Size-