DOCSLIB.ORG

Pdf (Boe-A-2001-2905

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pdf (Boe-A-2001-2905 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5135 Disposición final primera. Facultades de desarrollo. Provincia de Tarragona Los titulares de los Departamentos ministeriales, en Aiguamúrcia, Albinyana, Alcanar, Alió, Almoster, el ámbito de sus competencias, dictarán las disposicio- Ampolla, L’Arboç, Arnes, Banyeres del Penedès, Batea, nes necesarias y establecerán los plazos para la ejecu- Bellvei, Bisbal del Penedès, Cabra del Camp, Calafell, ción coordinada de lo establecido en el presente Real Cunit, Figuerola del Camp, Llorenç del Penedeés, Mas- Decreto-ley, en relación con el contenido de otras normas llorenç, Montmell, Perelló, Pont d’Argentera, Querol, aprobadas con anterioridad con igual causa. Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Santa Oliva, Sarral, Valls, Vendrell, Vila-rodona. Disposición final segunda. Entrada en vigor. El presente Real Decreto-ley entrará en vigor el mismo día de su publicación en el «Boletín Oficial del Estado». Dado en Madrida9defebrero de 2001. MINISTERIO DE HACIENDA JUAN CARLOS R. El Presidente del Gobierno, 2905 RESOLUCIÓN de 26 de enero de 2001, del JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ Departamento de Aduanas e Impuestos Espe- ciales de la Agencia Estatal de Administración Tributaria, por la que se actualiza el Arancel ANEXO Integrado de Aplicación (TARIC). Provincia de Barcelona El Arancel Integrado de Aplicación (TARIC) fue adap- tado completamente, por última vez por la Resolución Abrera, Aguilar de Segarra, Balsareny, El Bruc, Cabrera de 10 de diciembre de 2000 («Boletín Oficial del Estado» d’Igualada, Calders, Calonge de Segarra, Callús, Cardona, del 28), y parcialmente por la Resolución de 28 de Caltellbell i el Vilar, Castellbisbal, Castellet i la Gornal, diciembre de 2000 («Boletín Oficial del Estado» de 5 Castellfollit del Boix, Castelfollit de Riubregós, Castellgalí, de enero de 2001). Habiéndose producido desde esta Castellnou de Bages, Castellolí, Castellví de la Marca, última Resolución la publicación de diferente normativa Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Fonollosa, comunitaria que supone la variación en cuanto a los Gelida, Els Hostalets de Pierola, Igualada, La Llacuna, códigos puntualizables, procede actualizarlos sustituyen- Manresa, Marganell, Martorell, Masquefa, Moia, Molins do los códigos afectados, por lo que se acuerda lo de Rei, Olvan, Pallejà, Piera, Pontons, Prat de Llobregat, siguiente: Pujalt, La Quar, Rajadell, Rellinars, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Primero.—Actualizar la nomenclatura y codificación Sant Fruitós de Bages, Sant Joan Despí, Sant Joan de del Arancel Integrado de Aplicación (TARIC), reempla- Vilatorrada, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Martí Sarroca, zándose los textos de las partidas afectadas por los inclui- Sant Mateu de Bages, Sant Sadurni d’anoia, Sant Sal- dos como anexo A, y aplicables desde el 1 de febrero vador de Guardiola, Sant Vicenç del Horts, Sant Vicenç de 2001. de Castellet, Santa Coloma de Cervelló, Sitges, Súria, Segundo.—Incluir como anexo B, los códigos TARIC La Torre de Claramunt, Torrelles, Torrelles de Foix, Vila- que se suprimen a partir de 1 de febrero de 2001. decans, Vilobí del Penedés, Viver i Serrateix, Monistrol Tercero.—Actualizar la relación de Códigos Adiciona- de Monserrat, Montclar de Berga, Montmajor, Navàs, les, según los contenidos en el anexo C y aplicables Olesa de Bonesvalls, Olesa de Monserrat. a partir de 1 de febrero de 2001. Cuarto.—Incluir como anexo D los Códigos Adiciona- les que se suprimen a partir de 1 de febrero de 2001. Provincia de Lleida Quinto.—La presente actualización será aplicable des- de el 1 de febrero de 2001. Algerri, Massoteres, Els Plans de Sió, Sanaüja, Ivorra, Torà, Biosca, La Molsosa, Navès, Olius, Pinell del Sol- Lo que se dispone para su conocimiento y efectos. sonés, Pinós, Ponts, Riner, Lladorre, Ivars e Noguera, Os Madrid, 26 de enero de 2001.—El Director del Depar- de Balaguer, Oliola, Ager. tamento, Javier Goizueta Sánchez. 5136 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5137 5138 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5139 5140 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5141 5142 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5143 5144 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5145 5146 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5147 5148 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5149 5150 Sábado 10 febrero 2001 BOE núm. 36 BOE núm. 36 Sábado 10 febrero 2001 5151 ANEXO D do, y ayudas financieras de origen presupuestario estatal, que habitualmente adquieren la forma de subsidios de CÓDIGOS ADICIONALES QUE CAUSAN BAJA EL 01-02-2001 préstamos cualificados o de subvenciones a fondo per- dido. El conjunto de estos recursos financieros privados 4 029 8 831 8 836 y financiación estatal ha recibido el nombre de finan- 8 829 8 832 8 837 ciación cualificada. 8 830 8 833 A 152 En el marco de las ayudas estatales, la subsidiación de préstamos cualificados ha ocupado, desde hace ya largo tiempo y especialmente en contextos de elevados tipos de interés, un papel preponderante, tanto por la cuantía de recursos estatales canalizados a través de esta modalidad de ayuda como por su influencia efectiva MINISTERIO DE FOMENTO en orden a facilitar a los adquirentes de viviendas pro- tegidas el acceso a su propiedad. 2906 REAL DECRETO 115/2001, de 9 de febrero, Los moderados niveles de tipos de interés vigentes por el que se modifica el Real Decreto y previsibles para los préstamos cualificados del plan 1186/1998, de 12 de junio, sobre medidas estatal de vivienda permiten que la atención de este de financiación de actuaciones protegidas en último se dirija con mayor intensidad a otro de los gran- materia de vivienda y suelo del plan des problemas del acceso a la vivienda en propiedad, 1998-2001, y se establece la ayuda estatal cual es el modo de sufragar aquel conjunto de gastos directa a la entrada. a que el adquirente se enfrenta en el momento mismo de acceso a la vivienda, fundamentalmente la parte del precio de la misma, que no es objeto de financiación Desde la entrada en vigor del Real Decreto crediticia ni estatal, es decir, la comúnmente denominada 1186/1998, de 12 de junio, sobre medidas de finan- «entrada». ciación de actuaciones protegidas en materia de vivienda En este sentido, ya el Real Decreto 1186/1998, de y suelo del Plan de Vivienda 1998-2001, diversas cir- 12 de junio, en su disposición adicional sexta, advertía cunstancias han contribuido a modificar el entorno eco- que, bajo ciertas condiciones, el Gobierno, durante la nómico y financiero en referencia al cual dicho plan había vigencia del Plan de Vivienda 1998-2001, podrá modi- sido diseñado. ficar el sistema y las modalidades de financiación cua- En este contexto se considera preciso adaptar los lificada, estableciendo nuevos mecanismos tendentes a precios máximos de venta de las viviendas protegidas facilitar el pago de la entrada para la adquisición de y, con mayor intensidad, en el caso de las viviendas la vivienda. de protección oficial de régimen especial, destinadas a La fórmula de subvenciones personales a los adqui- las familias con los ingresos más reducidos de entre rentes ha mostrado, en la práctica, determinados incon- los destinatarios del plan, a fin de estimular su oferta. venientes en su finalidad de resolver el problema de Esta adaptación de precios máximos de venta incluye la «entrada». una ampliación de las posibilidades de las que ya dis- Por ello,yalavista del contexto económico y finan- ponían las Comunidades Autónomas, según las normas ciero, el Gobierno considera que procede ampliar el con- vigentes del citado plan, en orden a graduar en cada junto de instrumentos de intervención de que dispone localidad o ámbito territorial intraurbano las subidas de el vigente Plan de Vivienda, mediante la inclusión de precios adecuadas, según las circunstancias que, en cada una ayuda estatal directa a la entrada, que será aplicable caso, se registren, siempre dentro de los límites que a quienes se acojan al sistema específico de ayudas se establecen en este Real Decreto. para el primer acceso a la vivienda en propiedad, como Por otra parte, a fin de garantizar en mayor medida fórmula alternativa al sistema vigente de ayudas esta- el carácter finalista de las ayudas estatales y, en defi- tales. No obstante, en el caso de adquisición en primer nitiva, el de la política misma de vivienda, se considera acceso a la propiedad de viviendas de protección oficial conveniente ampliar los plazos durante los que no caben de régimen especial, la ayuda estatal directa a la entrada transmisiones inter vivos ni cesión de las viviendas pro- será compatible con la subsidiación de la cuota durante tegidas bajo ningún título, así como impedir su desca- los cinco primeros años del período de amortización. lificación, con carácter voluntario, durante un plazo de La coexistencia de esta nueva fórmula con el sistema quince años. de financiación cualificado hasta ahora vigente ampliará Asimismo, la experiencia obtenida del desarrollo del las alternativas a disposición de los adquirentes en primer plan en su primera mitad aconseja introducir ciertas acceso a la vivienda en propiedad. modificaciones, tendentes a estimular las actuaciones Todos estos aspectos han sido analizados en el ámbi- protegidas en materia de suelo, haciéndolas más ope- to de la Conferencia Sectorial sobre Vivienda y Suelo, rativas y eficaces, mediante un reforzamiento de las ayu- celebrada el 19 de septiembre de 2000, registrándose das estatales correspondientes. un elevado grado de aceptación y coincidencia con las De otro lado, la modificación en los últimos años del modificaciones incluidas en este Real Decreto, por parte entorno económico y financiero en el que se aprueban de las Administraciones Públicas allí participantes.
Load more

Recommended publications
  • Paleotaxodonta Y Pteriomorphia
    3 - YACIMIENTOS Han sido reconocidos y estudiados un total de 351 yacimientos que contienen Paleotaxodonta y Pteriomorphia, repartidos en 77 municipios. Todos ellos han sido representados en los esquemas geográficos y estratigráficos que se indican en las descripciones. La situación de los yacimientos se hace en relación a la distancia y orientación respecto a la cabeza del municipio. Se ha optado por no señalar coordenadas de situación con vistas a la protección de los mismos de las exploraciones intempestivas. En los yacimientos más extensos y con mejores afloramientos se han practicado columnas estratigráficas. Los signos convencionales de dichas columnas aparecen a continuación de la fig. 6. Dentro de cada columna se han diferenciado las unidades litoestratigráficas a las que son atribuidas las diversas unidades empleadas por el autor de esta tesis y que se justifican, sobre todo, en los caracteres litológicos. También se ha creído interesante señalar el color, carácter muy útil en campo y en la parte descriptiva. La escala gráfica de 1 cm representa 1 m, mientras no se indique lo contrario. A continuación, se representan separadamente y mediante signos convencionales: la litología; las estructuras sedimentarias que contienen y forma de los estratos; el contenido paleontológico,. También, la situación en la columna, mediante un asterisco, de las diversas especies de Paleotaxodonta y Pteriomorphia que se han encontrado, agrupadas por muestra; en la parte descriptiva se dan algunas indicaciones tafonómicas. En la parte descriptiva de cada columna estratigráfica, la numeración de las unidades es particular de este trabajo para cada uno de los yacimientos o apartados; por tanto no se ha de relacionar con las de los restantes yacimientos.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Redisseny Pàgina
    FASE 1 GUIA OBERTURA D’HOTELS I ESTABLIMENTS TURÍSTICS Sant Andreu de Llavaneres Poden obrir els hotels i habitatges d’ús turístic en fase 1? Si, poden obrir amb limitacions: ✔ Zones comunes tancades ✔ Ascensors i muntacàrregues amb límit d’ús d’una persona excepte que hi pugui haver 2 m de separació. ✔ Servei de restauració només per als clients allotjats ✔ No es permet l’ús de piscines, spas, gimnasos, miniclubs, zones infantils, discoteques, salons d’esdeveniments i espais que no siguin imprescindibles per a l’hostatge. ✔ Cal que hi hagi cartells informatius per als clients amb les restriccions d’ús de les instal·lacions i les normes d’higiene. ✔ A la recepció o consergeria caldrà garantir la separació de 2 metres entre treballadors i clients. Quan no sigui possible, caldrà emprar equips de protecció adequats al nivell de risc. ✔ Abans d’obrir l’establiment caldrà realitzar una neteja de les instal·lacions, incloses les zones comunes, zones de servei, habitacions, parcel·les i vivendes. ✔ Cal disposar de gel hidroalcohòlics a l’entrada o recepció de l’establiment Quins clients puc acceptar? La mobilitat està limitada dins la mateixa regió sanitària i el municipi Sant Andreu de Llavaneres pertany a la comarca Maresme i a la Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Això vol dir que es poden agafar hostes només dels municipis de Barcelonès Nord, el Maresme (excepte Calella, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Les poblacions de procedència poden ser: Barcelonès Nord: Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet El Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, el Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
    [Show full text]
  • Guia D'itineraris Per La Xarxa De Parcs Naturals
    La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar per als ciutadans i ciutadanes, actuant directament en la cooperació amb els ajuntaments. La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona amb els ajuntaments dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, Guia d’itineraris per la ecològic i cultural. Parc Natural del Montseny Xarxa de Parcs Naturals Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Parc del Montnegre i el Corredor Parc del Garraf Parc del Castell de Montesquiu Parc d’Olèrdola Parc del Foix cs Naturals Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral Espai Natural de les Guilleries-Savassona Xarxa de Par Parc Agrari del Baix Llobregat Parc de Collserola Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i audiovisuals, tallers, cursos i estades ambientals, entre d’altres serveis i activitats. Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals 100.632 hectàrees d'espais naturals protegits 2 Cerca avançada d'itineraris alitzat ari seny ari adaptat ari autoguiat ari a peu ari en BTT ari adaptat Itiner Itiner per a persones amb mobilitat reduïda Itiner Itiner Itiner Itiner per a persones amb visió reduïda Parc Natural del Montseny 1. L'empedrat de Morou 2. El sot de l'Infern 3. De Santa Fe a Passavets i al turó de l'Home 4.
    [Show full text]
  • Aguilar De Segarra / 797 AGUILAR DE SEGARRA
    AGUILAR DE SEGARRA / 797 AGUILAR DE SEGARRA Aguilar de Segarra está situado en el extremo occidental de la comarca del Bages, cerca de las estri- baciones orientales del altiplano de la Segarra, encuadrado por las cuencas de los ríos Segre, Anoia y Llobregat. Dista 23 km de Manresa y accedemos desde la C-25 en dirección a Cervera, tomando la salida 114 (Aguilar de Segarra/Fonollosa). El actual término se formó con tierras escindidas de los castillos de Aguilar y Castellar, que llegaron a ser municipios independientes hasta su unificación en el siglo XIX, y los términos más meridionales del castillo de Maçana. Los lugares de Aguilar y Cas- tellar aparecen citados en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) en 983, aunque el castillo de Aguilar está documentado con anterioridad. Castillo de Aguilar AS RUINAS DEL ANTIGUO CASTILLO se conservan en la ver- obispos vicenses infeudarán la fortaleza a Hug Dalmau de tiente sureste de una colina (el cementiri vell) que dista 1,5 Cervera en 1066, en manos de cuya familia continuó durante Lkm al noroeste de Aguilar de Segarra. Hay que tomar el siglo XII. Los Cervera la cederán a unos castlans que tomaron la carretera BV-3008 hasta superar el km 20, donde una pista el nombre de Aguilar y ejercieron su poder hasta bien entra- que parte hacia la derecha nos conduce hasta la fortaleza, do el siglo XIII. Terminó en manos del pavorde (administrador cuyos escasos restos aparecen completamente cubiertos por general) de la canónica de Santa Maria de Manresa hasta la vegetación circundante.
    [Show full text]
  • Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
    Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació.
    [Show full text]
  • Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
    CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE
    [Show full text]
  • Valls De L'anoia
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins.
    [Show full text]
  • Dades Pel Comentari
    Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • The Pedagogical Contributions of the Rural School
    THE PEDAGOGICAL CONTRIBUTIONS OF THE RURAL SCHOOL. INCLUSION IN MULTI-GRADE CLASSROOMS A case study - Summary (English version) - Author: Laura Domingo Peñafiel Doctoral dissertation Program: Educació Inclusiva (Inclusive Education) Supervisors: Dra. Juana María Sancho Gil Dra. Núria Simó Gil Departament de Pedagogia. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes. Universitat de Vic TABLE OF CONTENTS Acknowledgements Presentation CHAPTER 1: LOOKING BACK AND WRITING THE PRESENT Introduction 1.1 Personal trajectory 1.2 Research: The first steps 1.3 Dissertation questions 1.4 The main underlying questions: What am I trying to do with this dissertation? CHAPTER 2: THEORETICAL FRAMEWORK. INCLUSION IN RURAL SCHOOLS AND MULTI-GRADE CLASSROOMS Introduction 2.1 The inclusive school. The inclusive perspective, and inclusive practices, policies and cultures 2.1.1 On inclusive schooling 2.1.2 Inclusive practices, policies and cultures 2.2 The rural school. The Catalonian context and an initial analysis of the term 2.2.1 The rural school in Catalonia 2.2.2 Approaching a conceptual analysis of rural schooling 2.3 Multi-grade classrooms. Conceptualization and background 2.3.1 Conceptualization and international presence 2.3.2 The background of multi-grade classrooms 2.3.2.1 Multi-grade classrooms for administrative and structural reasons, versus multi-grade as a pedagogical choice 2.3.3 The process of teaching-learning 2.4 Final remarks CHAPTER 3: ARTICULATING THE RESEARCH PROBLEM AND THE METHODOLOGICAL APPROACH OF THE EMPIRICAL RESEARCH Introduction
    [Show full text]
  • Els Camins Ramaders Del Valles Oriental
    Els camins ramaders del Valles Oriental Resum: L'any 1999, la Diputació de Barcelona ilfAssociaciÓdlAmics 49 Ponencies dels Camins Ramaders van signar un conveni de col~laboracióper Anuar~del realitzar un primer inventari dels camins ramaders de la regió Centre d'Estud~s de Granollers metropolitana (comarquesdelGarraf, /'Alt Penedes, el Baix Llobregat, 2002 el Barcelones, el Maresme, el Valles Occidental i el Valles Oriental). A partir de I'inventari, ambdues institucions es van comprometre a estudiar i avaluar les possibilitats de cada un dels camins com a connectors ecologies entre els diferents espais naturals integrats al projecte Anella Verda, impulsat per la Diputació de Barcelona. És a dir, detectar aquells camins ramaders que, a més de connectar els espais naturals entre si, puguin actuar com a eixos vertebradors de vies verdes que limitin i ordenin el creixement urbanistic a I'area metropolitana. Aquest estudi, que cal entendre com un treball de base, hauria de servir també per a I'establiment d'un pla director de camins ramaders a la regió metropolitana, que prioritziles actuacions de classificació, recuperació i manteniment dels camins ramaders atenent els seus usos prioritaris: pecuari, ecologic i10 ecoturistic. L'objectiu d'aquesta ponencia del Centre dlEstudis de Granollers és presentar els resultats de la recerca realitzada a la comarca del Valles Oriental. Es tracta, en essencia, de la xarxa basica de camins ramaders que creuaven la comarca de nord a sud, com a trams intermedis de les grans carrerades que anaven de la Marina fins al Pirineu. 1. La transhumancia a Catalunya La transhumancia es una practica ramadera de caracter eminentment mediterrani, que ha estat o es present encara a tota la riba de la Mediterrania, des de la península iberica fins a Italia, els Balcans i el nord dlAfrica.
    [Show full text]