Pdf (Boe-A-2001-2905
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Load more
Recommended publications
-
Paleotaxodonta Y Pteriomorphia
3 - YACIMIENTOS Han sido reconocidos y estudiados un total de 351 yacimientos que contienen Paleotaxodonta y Pteriomorphia, repartidos en 77 municipios. Todos ellos han sido representados en los esquemas geográficos y estratigráficos que se indican en las descripciones. La situación de los yacimientos se hace en relación a la distancia y orientación respecto a la cabeza del municipio. Se ha optado por no señalar coordenadas de situación con vistas a la protección de los mismos de las exploraciones intempestivas. En los yacimientos más extensos y con mejores afloramientos se han practicado columnas estratigráficas. Los signos convencionales de dichas columnas aparecen a continuación de la fig. 6. Dentro de cada columna se han diferenciado las unidades litoestratigráficas a las que son atribuidas las diversas unidades empleadas por el autor de esta tesis y que se justifican, sobre todo, en los caracteres litológicos. También se ha creído interesante señalar el color, carácter muy útil en campo y en la parte descriptiva. La escala gráfica de 1 cm representa 1 m, mientras no se indique lo contrario. A continuación, se representan separadamente y mediante signos convencionales: la litología; las estructuras sedimentarias que contienen y forma de los estratos; el contenido paleontológico,. También, la situación en la columna, mediante un asterisco, de las diversas especies de Paleotaxodonta y Pteriomorphia que se han encontrado, agrupadas por muestra; en la parte descriptiva se dan algunas indicaciones tafonómicas. En la parte descriptiva de cada columna estratigráfica, la numeración de las unidades es particular de este trabajo para cada uno de los yacimientos o apartados; por tanto no se ha de relacionar con las de los restantes yacimientos. -
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. -
Regional Aid Map 2007-2013 EN
EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory. -
Redisseny Pàgina
FASE 1 GUIA OBERTURA D’HOTELS I ESTABLIMENTS TURÍSTICS Sant Andreu de Llavaneres Poden obrir els hotels i habitatges d’ús turístic en fase 1? Si, poden obrir amb limitacions: ✔ Zones comunes tancades ✔ Ascensors i muntacàrregues amb límit d’ús d’una persona excepte que hi pugui haver 2 m de separació. ✔ Servei de restauració només per als clients allotjats ✔ No es permet l’ús de piscines, spas, gimnasos, miniclubs, zones infantils, discoteques, salons d’esdeveniments i espais que no siguin imprescindibles per a l’hostatge. ✔ Cal que hi hagi cartells informatius per als clients amb les restriccions d’ús de les instal·lacions i les normes d’higiene. ✔ A la recepció o consergeria caldrà garantir la separació de 2 metres entre treballadors i clients. Quan no sigui possible, caldrà emprar equips de protecció adequats al nivell de risc. ✔ Abans d’obrir l’establiment caldrà realitzar una neteja de les instal·lacions, incloses les zones comunes, zones de servei, habitacions, parcel·les i vivendes. ✔ Cal disposar de gel hidroalcohòlics a l’entrada o recepció de l’establiment Quins clients puc acceptar? La mobilitat està limitada dins la mateixa regió sanitària i el municipi Sant Andreu de Llavaneres pertany a la comarca Maresme i a la Regió Sanitària Barcelona, Àmbit Metropolità Nord. Això vol dir que es poden agafar hostes només dels municipis de Barcelonès Nord, el Maresme (excepte Calella, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Malgrat, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Les poblacions de procedència poden ser: Barcelonès Nord: Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet El Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, el Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. -
Guia D'itineraris Per La Xarxa De Parcs Naturals
La Diputació de Barcelona és una institució de govern local que impulsa el progrés i el benestar per als ciutadans i ciutadanes, actuant directament en la cooperació amb els ajuntaments. La Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Parcs Naturals, gestiona amb els ajuntaments dotze espais naturals d’un alt valor paisatgístic, Guia d’itineraris per la ecològic i cultural. Parc Natural del Montseny Xarxa de Parcs Naturals Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Parc del Montnegre i el Corredor Parc del Garraf Parc del Castell de Montesquiu Parc d’Olèrdola Parc del Foix cs Naturals Parc de la Serralada de Marina Parc de la Serralada Litoral Espai Natural de les Guilleries-Savassona Xarxa de Par Parc Agrari del Baix Llobregat Parc de Collserola Guia d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals La Xarxa de Parcs Naturals posa a l’abast dels ciutadans centres d’informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus i exposicions, equipaments pedagògics i culturals, albergs, allotjaments rurals i d’acampada, publicacions i audiovisuals, tallers, cursos i estades ambientals, entre d’altres serveis i activitats. Mapa de la Xarxa de Parcs Naturals 100.632 hectàrees d'espais naturals protegits 2 Cerca avançada d'itineraris alitzat ari seny ari adaptat ari autoguiat ari a peu ari en BTT ari adaptat Itiner Itiner per a persones amb mobilitat reduïda Itiner Itiner Itiner Itiner per a persones amb visió reduïda Parc Natural del Montseny 1. L'empedrat de Morou 2. El sot de l'Infern 3. De Santa Fe a Passavets i al turó de l'Home 4. -
Aguilar De Segarra / 797 AGUILAR DE SEGARRA
AGUILAR DE SEGARRA / 797 AGUILAR DE SEGARRA Aguilar de Segarra está situado en el extremo occidental de la comarca del Bages, cerca de las estri- baciones orientales del altiplano de la Segarra, encuadrado por las cuencas de los ríos Segre, Anoia y Llobregat. Dista 23 km de Manresa y accedemos desde la C-25 en dirección a Cervera, tomando la salida 114 (Aguilar de Segarra/Fonollosa). El actual término se formó con tierras escindidas de los castillos de Aguilar y Castellar, que llegaron a ser municipios independientes hasta su unificación en el siglo XIX, y los términos más meridionales del castillo de Maçana. Los lugares de Aguilar y Cas- tellar aparecen citados en la consagración de la iglesia del monasterio de Sant Llorenç prop Bagà (Guardiola de Berguedà) en 983, aunque el castillo de Aguilar está documentado con anterioridad. Castillo de Aguilar AS RUINAS DEL ANTIGUO CASTILLO se conservan en la ver- obispos vicenses infeudarán la fortaleza a Hug Dalmau de tiente sureste de una colina (el cementiri vell) que dista 1,5 Cervera en 1066, en manos de cuya familia continuó durante Lkm al noroeste de Aguilar de Segarra. Hay que tomar el siglo XII. Los Cervera la cederán a unos castlans que tomaron la carretera BV-3008 hasta superar el km 20, donde una pista el nombre de Aguilar y ejercieron su poder hasta bien entra- que parte hacia la derecha nos conduce hasta la fortaleza, do el siglo XIII. Terminó en manos del pavorde (administrador cuyos escasos restos aparecen completamente cubiertos por general) de la canónica de Santa Maria de Manresa hasta la vegetación circundante. -
Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit
Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació. -
Relació De PARADES De Transport Escolar (Tots Els Centres Educatius
CENTRE EDUCATIU PARADA FONOLLOSA ‐ Ctra. BV‐3008. Granja Pujol Torras FONOLLOSA (Fals)– Restaurant Molí de Boixeda FONOLLOSA ‐ Can Baló FONOLLOSA (CAMPS)‐ Cruïlla Ctra. a Camps FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ Ctra. BV‐3008. (Restaurant 10 d’Últimes) FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ C/ Ramon Oliveras ESCOLA AGRUPACIÓ FONOLLOSA (CANET DE FALS) ‐ La Masia SANT JORDI FONOLLOSA (FALS) – Parc Infantil FONOLLOSA (Goscan) RAJADELL ‐ L’Estació (FONOLLOSA) RAJADELL ‐ N‐141. Rètol Les Casetes RAJADELL ‐ Els Molins RAJADELL – Rètol Monistrolet (sota el pont) RAJADELL – Can Servitge AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – El Molinot N‐141, km.3 AGUILAR DE SEGARRA‐CASTELLAR – Nucli urbà AGUILAR DE SEGARRA ‐ Església de Sant Andreu AGUILAR DE SEGARRA ‐ Trencall de Cal Vendrell AGUILAR DE SEGARRA ‐ Sortida 114 (C‐25) AGUILAR DE SEGARRA ‐ Entrada camí dels Plans SANT JOAN DE VILATORRADA – Zona Esportiva (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT JOAN DE VILATORRADA – C/ Collbaix (només si l'esteu utilitzant actualment) SANT MATEU DE BAGES ‐ CASTELLTALLAT SANT MATEU DE BAGES‐ CASTELLTALLAT ( PLAÇA AJUNTAMENT) ESCOLA MONSENYOR GIBERT SANT FRUITOS DE BAGES‐ROSALEDA ‐ Parada bus SANT FRUITOS DE BAGES‐TORROELLA ‐ Parada bus ‐ SANT FRUITÓS DE BAGES ‐ SANT FRUITOS DE BAGES‐LES BRUCARDES ‐ C/ del Serrat s/n. Cantonada. Avinguda Brucardes MANRESA ‐ La Catalana (Barri Tres Creus / Barri Vista Alegre) ESCOLA MUNTANYA DEL DRAC MANRESA ‐ Plaça Valldaura MANRESA ‐ Plaça Infants (MANRESA) MANRESA ‐ Carrer Dos de Maig (Aldi) MANRESA ‐ (Bonavista) ESCOLA PLA DEL PUIG SANT FRUITOS DE -
Valls De L'anoia
Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 27: Valls de l’Anoia Valls de l’Anoia COMARCA: Alt Penedès, Anoia i Baix Llobregat. SUPERFÍCIE: 35.883 ha (24.1247 ha corresponen a les Comarques Centrals i 11.756 ha a la Regió Me- tropolitana de Barcelona). MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis de les Comarques Centrals: : Cabrera d’Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, el Bruc, els Hostalets de Pierola, la Llacuna, la Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt, Masquefa, Orpí, Piera, Santa Maria de Miralles, Vallbona d’Anoia i Vilanova del Camí. També inclou Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, Sant Sadurní d’Anoia, Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida, Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes, Martorell, Abrera, Esparreguera i Collbató a la Regió Metropolitana de Barcelona. Figura 27.1 Serres, valls, conreus i pins dominen les Valls d’Anoia, amb Montserrat de teló de fons . Els Hostalets de Pierola. Trets distintius -Zona de referència des del punt de vista dels jaciments arqueològics. -Paisatge ondulat que tanca pel nord la plana penedesenca, i les estribacions de la serralada Litoral i que drena fonamentalment el curs mig-baix de la conca de l’Anoia i de cursos tributaris, com el riu - El predomini de la vinya al sector central i occidental de la unitat, que li dóna un caràcter especial de Bitlles. i n’és el principal tret identitari. -La unitat es troba articulada pel riu Anoia, que la travessa de nord a sud. - Importància del patrimoni industrial lligat a la fabricació de paper: Museu del Paper i nombrosos molins. -
Dades Pel Comentari
Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. -
The Pedagogical Contributions of the Rural School
THE PEDAGOGICAL CONTRIBUTIONS OF THE RURAL SCHOOL. INCLUSION IN MULTI-GRADE CLASSROOMS A case study - Summary (English version) - Author: Laura Domingo Peñafiel Doctoral dissertation Program: Educació Inclusiva (Inclusive Education) Supervisors: Dra. Juana María Sancho Gil Dra. Núria Simó Gil Departament de Pedagogia. Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes. Universitat de Vic TABLE OF CONTENTS Acknowledgements Presentation CHAPTER 1: LOOKING BACK AND WRITING THE PRESENT Introduction 1.1 Personal trajectory 1.2 Research: The first steps 1.3 Dissertation questions 1.4 The main underlying questions: What am I trying to do with this dissertation? CHAPTER 2: THEORETICAL FRAMEWORK. INCLUSION IN RURAL SCHOOLS AND MULTI-GRADE CLASSROOMS Introduction 2.1 The inclusive school. The inclusive perspective, and inclusive practices, policies and cultures 2.1.1 On inclusive schooling 2.1.2 Inclusive practices, policies and cultures 2.2 The rural school. The Catalonian context and an initial analysis of the term 2.2.1 The rural school in Catalonia 2.2.2 Approaching a conceptual analysis of rural schooling 2.3 Multi-grade classrooms. Conceptualization and background 2.3.1 Conceptualization and international presence 2.3.2 The background of multi-grade classrooms 2.3.2.1 Multi-grade classrooms for administrative and structural reasons, versus multi-grade as a pedagogical choice 2.3.3 The process of teaching-learning 2.4 Final remarks CHAPTER 3: ARTICULATING THE RESEARCH PROBLEM AND THE METHODOLOGICAL APPROACH OF THE EMPIRICAL RESEARCH Introduction -
Els Camins Ramaders Del Valles Oriental
Els camins ramaders del Valles Oriental Resum: L'any 1999, la Diputació de Barcelona ilfAssociaciÓdlAmics 49 Ponencies dels Camins Ramaders van signar un conveni de col~laboracióper Anuar~del realitzar un primer inventari dels camins ramaders de la regió Centre d'Estud~s de Granollers metropolitana (comarquesdelGarraf, /'Alt Penedes, el Baix Llobregat, 2002 el Barcelones, el Maresme, el Valles Occidental i el Valles Oriental). A partir de I'inventari, ambdues institucions es van comprometre a estudiar i avaluar les possibilitats de cada un dels camins com a connectors ecologies entre els diferents espais naturals integrats al projecte Anella Verda, impulsat per la Diputació de Barcelona. És a dir, detectar aquells camins ramaders que, a més de connectar els espais naturals entre si, puguin actuar com a eixos vertebradors de vies verdes que limitin i ordenin el creixement urbanistic a I'area metropolitana. Aquest estudi, que cal entendre com un treball de base, hauria de servir també per a I'establiment d'un pla director de camins ramaders a la regió metropolitana, que prioritziles actuacions de classificació, recuperació i manteniment dels camins ramaders atenent els seus usos prioritaris: pecuari, ecologic i10 ecoturistic. L'objectiu d'aquesta ponencia del Centre dlEstudis de Granollers és presentar els resultats de la recerca realitzada a la comarca del Valles Oriental. Es tracta, en essencia, de la xarxa basica de camins ramaders que creuaven la comarca de nord a sud, com a trams intermedis de les grans carrerades que anaven de la Marina fins al Pirineu. 1. La transhumancia a Catalunya La transhumancia es una practica ramadera de caracter eminentment mediterrani, que ha estat o es present encara a tota la riba de la Mediterrania, des de la península iberica fins a Italia, els Balcans i el nord dlAfrica.