DOCSLIB.ORG

7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages 7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. Es pot considerar, però, estructurat al voltant del nucli central format per l’aglomeració de Manresa, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor/Castellnou de Bages i les polaritats que es desenvolupen, amb diferents característiques i potencials: al llarg del Llobregat: el Pont de Vilomara/Sant Vicenç de Castellet/Castellgalí/Marganell i Castellbell/Monistrol de Montserrat, al sud; Sallent i Balsareny/Navàs/Gaià, al nord. al llarg del Cardener: Callús i Súria/Sant Mateu de Bages al llarg de l’Eix transversal: Fonollosa/Rajadell, Aguilar de Segarra, cap a ponent; Navarcles, Artés, Avinyó i Santa Maria d’Olò, cap a llevant al llarg de l’eix diagonal: Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix En total hi ha 179 assentaments, amb una superfície total de 5.164 ha classificades de sòl urbà o sòl urbanitzable, de les quals 1.347 tenen ús industrial. La població a l’any 2006 era de 159.715habitants, quantitat que representava el 92,2% de la població de la comarca. Aquest percentatge s’ha mantingut pràcticament estable des de 1981, ja que aquell any, amb 138.575 i el 2001, amb 142.601, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 91,98% i el 91,93%, respectivament. La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,14% i ha pujat fins al 0,89% durant el període 91/06. Dels 27 municipis de l’àmbit, set tenen menys de 1.000 habitants, dels quals cinc menys de 500, i tretze han perdut població entre 1960 i 2006. L’índex d’envelliment és del 20,57%. Hi ha 59.789 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 43,65%, i el segon, la indústria, el 37,6%. L’àmbit acull una cruïlla de comunicacions de gran importància: carreteres C-16 i C-55 al llarg del Llobregat, eix transversal C-25 i eix diagonal C-37, carretera de Cardona- Solsona, ferrocarril de RENFE i ferrocarril de FGC. El sistema d’ assentaments 7-51 Evolució de la població i del parc d’habitatges 160000 140000 120000 100000 80000 60000 40000 20000 0 1960 1970 1981 1991 2001 Població Parc d'habitatges El gràfic expressa l’estabilitat de la població. A l’any 2001 els habitatges principals representen el 75% del total, percentatge pràcticament igual al de la comarca, que és del 74%. Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població i TEIXIT(*) / TIPUS ASSENTAMENT altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Aguilar de 43,1 250 45 0,50 0,70 82 4 90 3,0 Aguilar de Segarra 13,28 92 103 121 139 10 Segarra Castellar 3,60 65 71 67 82 23 les Coromines 1,49 34 32 32 29 19 Artés 17,9 5072 1641 0,81 0,68 2011 18 76 2,9 Artés 99,07 4075 4274 4451 5000 50 Sector escorxador - carrer de Berga 1,57 Urbanització la Vista del Pirineu 10,97 11 34 69 72 7 Polígon industrial Santa Maria 49,87 Avinyó 62,8 2122 1070 1,14 0,73 788 6 87 2,9 Avinyó 102,56 1920 1905 1917 2010 21 Horta d'Avinyó 2,54 70 59 60 60 24 Urbissol 33,84 0 2 4 15 0 el Soler 22,81 Torrent del Soler 4,19 Sector Camí de la Posa - cementiri 3,99 Sector escorxador - Can Passol 4,76 la Maiola 5,87 Balsareny 36,7 3310 1242 0,90 0,66 1564 18 73 2,8 Balsareny 64,68 2790 2848 2754 2894 45 Soldevila 9,16 60 36 13 10 1 Vilafruns 7,04 313 165 102 77 10 Barri de Cal Nosa - les Cases (continu urbà Navàs) 5,62 152 169 240 242 43 Barri de Cal Rata (continu urbà Navàs) 0,50 la Rabeia 1,81 90 86 86 87 48 Sector industrial Puigdorca 60,66 les Maioles - Mines de Vilafruns 46,05 Zona industrial minera de la Fodina 2,99 PLA DEL BAGES (I) El sistema d’ assentaments 7-52 SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població i TEIXIT(*) / TIPUS ASSENTAMENT altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Callús 12,1 1577 328 0,55 0,71 603 9 78 2,8 Callús 53,86 1200 1197 1195 1409 26 els Manxons 8,34 20 18 22 50 6 el Cortès - el Barri de Bogadella 1,36 Can Cavaller 0,33 41 41 38 33 / Sector els Horts de la Colònia Can Cavaller 3,98 Sector indústria ceràmica 3,14 Antius 1,69 39 126 10 6 la Fàbrica Nova 1,40 el Cortès 1,78 Sector industrial Gotador 8,29 Castellbell i 28,5 3369 1144 0,90 0,66 1362 6 78 2,7 Baix Vilar - el Borràs - el Burés 50,26 1535 2003 1976 2016 41 Vilar el Vilar 1,21 0 49 46 55 45 la Bauma 2,99 445 361 302 333 111 el Raval del Jordi 0,39 19 21 23 22 56 el Mas Enric i Sant Cristòfol 114,05 0 121 201 263 2 Urb Prats - el Mas Estarrós - Gall Pigat 50,38 58 117168 301 6 la Farinera 8,39 Sector de desenvolupament industrial S-3 10,06 Indústria tèxtil aïllada 1,90 les Comes - 0 13 39 70 Castellfollit del 59,3 407 54 0,35 0,68 147 19 90 2,9 Castellfollit del Boix 4,97 180 201257 256 52 Boix Maians 2,69 115 7165 68 25 Castellgalí Castellgalí 17,3 1436 342 0,86 0,62 485 3 70 2,8 (inclou la colònia de la Fàbrica) 48,34 414 441417 512 11 Urb la Torre del Breny (continu urbà S. Vicenç Castellet) 5,61 - 1462 87 16 el Mas Planoi 101,60 112 165 342 682 7 Sector camí del Rubió 5,47 Sector de desenvolupament ferroviari 5,90 els Torrents 3,03 el Pla del Camí 69,39 R Industrial en SNU els Carburos 6,02 les Boades - 78 82 74 74 Cant Font - 35 29 22 30 els Torrents - 48 51 49 47 Castellnou de 29,7 837 57 0,18 0,70 359 3 58 2,9 Castellnou de Bages 2,56 38 4041 44 17 Bages Camí del Putxot 0,57 el Serrat de Castellnou 62,22 117 229 340 478 8 Turó dels Cellers 0,48 Urbanització Figuerola 21,58 6 14 49 64 3 les Pinedes de Castellnou 41,49 19 81 159 238 6 Fonollosa 52,1 1280 247 0,47 0,72 666 7 53 3,0 Fonollosa 11,36 283 281277 279 25 Fals 7,18 215 214269 272 38 Camps 3,36 120 119118 111 33 Canet de Fals 78,84 67 202 403 618 8 el Raval de Cal Paisà - (no constitueix entitat singular de pobl.) Gaià 39,6 154 93 1,48 0,61 105 27 45 3,1 Gaià 0,81 97 118 el Pla del Forn 0,74 Galera 2,35 40 6551 57 24 Zona industrial Ctra de Navàs a Gaià 4,48 PLA DEL BAGES (II) El sistema d’ assentaments 7-53 Població/Habitatges Població/Habitatges SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS NMO 91: / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Manresa 41,6 71772 29544 1,04 0,68 32657 36 74 2,6 Manresa 798,01 64029 62167 62008 69226 87 el Guix (continu urbà sector el Grau - Sant Fruitós) 3,62 841 320 368 304 84 el Raval de Manresa (Pont de Vilomara) 0,66 54 49 47 41 62 el Xup 10,19 266 232 201 217 21 Sector la Guía 1,12 les Tres Creus - Urb Bellavista – Urb Sol i aire 17,55 Camí de les Pedreres 0,78 Viladordis 4,67 185 184 179 208 45 Barriada de Miralpeix 0,39 sector carrer de Cristòfor Colom 0,56 els Comtals 4,69 86 102 129 192 41 el Congost 31,41 sector santuari de la Salut – Camp de futbol 1,11 els Trullols 20,49 sector terciari carretera de Solsona 0,74 Bufalvent 83,13 Sector industrial Pont Nou - Pirelli 52,85 els Comtals 38,44 Polígon la Farinera 1,73 Polígon Fàbrica blanca i vermella 2,86 Can Poc Oli (antiga discoteca) 2,76 les Ferreres - 105 114 115 98 Marganell 13,3 288 62 0,63 0,71 100 6 86 2,7 Marganell 8,70 101 112 114 118 15 el Cisó 2,20 el Marc Nou / el Mató 1,82 el Casot - 23 26 60 102 Monistrol de 12,0 2840 1147 0,97 0,71 1275 14 72 2,7 Monistrol 62,82 2353 2355 2328 2660 42 Montserrat la Colònia Gomis 1,98 9 9 80 81 41 Monistrol Residencial 25,66 Edificació Ctra
Load more

Recommended publications
  • RESOLUCIÓN GRI/3142/2015, De 29 De Diciembre, Por La Que Se Da Publicidad Al Deslinde Entre Los Términos Municipales De Aguilar De Segarra Y De Castellfollit Del Boix
    RESOLUCIÓN GRI/3142/2015, de 29 de diciembre, por la que se da publicidad al deslinde entre los términos municipales de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix. Organo Emisor: Tipo de Norma: Resolución Fecha: 2015-12-29 12:00:00 Fecha de Publicacion en el BOE: 2016-02-10 12:00:00 Marginal: 69477125 TEXTO COMPLETO : Los días 30 de setiembre de 2013 y 21 de septiembre de 2015, y 23 de octubre de 2013 y 24 de septiembre de 2015, los plenos de los ayuntamientos de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix aprobaron, respectivamente, con el voto favorable de la mayoría absoluta del número legal de miembros de la corporación, el deslinde efectuado los días 4 de setiembre de 2013 y 21 de setiembre de 2015 por las respectivas comisiones municipales. Este deslinde forma parte del proceso de elaboración del Mapa municipal de Cataluña, previsto en el artículo 28.1 del Texto refundido de la Ley municipal y de régimen local de Cataluña, aprobado por el Decreto legislativo 2/2003, de 28 de abril. De acuerdo con el artículo 32.1 del Decreto 244/2007, de 6 de noviembre, por el que se regula la constitución y la demarcación territorial de los municipios, de las entidades municipales descentralizadas y de las mancomunidades de Cataluña, modificado por el Decreto 209/2015, de 22 de septiembre, Resuelvo: Dar publicidad al deslinde aprobado por los ayuntamientos de Aguilar de Segarra y de Castellfollit del Boix que se describe a continuación e incorporarlo a los mapas municipales correspondientes. Mojón 1: se sitúa en el lugar conocido como collado de Bolederes, en la divisoria de aguas de la sierra de El Soler.
    [Show full text]
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Barcelona
    Desplegament 2019-2021 demarcació de Barcelona Cristina Campillo i Cruellas – Generalitat de Catalunya Vicenç Izquierdo Camon – Diputació de Barcelona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2019-20 2 Desplegament 2019-2020 (I) Queixans Amb els desplegaments efectuats durant els anys 2019 i 2020, a data d’avui Bagà es disposa de la següent infraestructura de xarxa a la demarcació de Barcelona: Llegenda: Prats Lluçanès Xarxa existent Gencat (cable propi) Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Súria Xarxa desplegada per la DIBA + estesa de cable XOC 2019-2020 Castellterçol Sant Quirze Safaja Cardona Calendari de recepció darreres obres SPD: • Castellterçol – Moià: 31/12/2020. • Bagà – Queixans: 31/12/2020 • Súria – Solsona: 31/01/2021 A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2019-2020 (II). Instruments de comercialització. Queixans Llegenda: Xarxa existent Gencat (cable propi) Bagà Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Xarxa desplegada per la DIBA + Estesa de cable XOC 2019-2020 Instruments de comercialització: Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb Súria bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. Castellterçol Sant Quirze Safaja • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/
    [Show full text]
  • 21-467-Planol Plegable Caraa Agost 2021
    Sant Genís Cementiri de Collserola Cementiri de Collserola Montcada i Reixac Ciutat Meridiana Ciutat Meridiana C Pl. Parc de Ciutat Meridiana Funicular t 112 Barris Zona 97 r 112 Velòdrom Horta Torre Baró a Sant 185 102 de Vallvidrera . 112 Montbau la Vall 185 Nord d Genís Mpal. d’Horta 183 62 96 e 19 76 Ctra. Horta 182 Vallbona S 112 d’Hebron 18 Peu del Funicular t. a Cerdanyola 3 u C 97 0 e 183 l u a 8 l 19 r g 76 Sant Genís 1 a r e a r a t Transports d 183 C i v Pl. 76 V21 l Lliçà n l 76 Bellprat 0 a Meguidó s 8 a Parc de a de le te Av. Escolapi CàncerTorre Baró Torre Baró 83 1 V t e 1 C Mundet l s u Metropolitans Hospital Universitari 135 A Roq Vallbona e La Font 102 Ronda de Dalt C tra. d Sinaí 76 de la Vall d’Hebron Arquitecte Moragas e r del Racó M19 Can Marcet D50 104 d Rda. Guineueta Vella o j Sarrià Vall d’Hebron 135 Pl. Valldaura a 60 de Barcelona Pg. Sta. Eulàlia C Montbau Pg. Valldaura Metro Roquetes Parc del Llerona 96 35 M o 9 1 Botticelli Roquetes 97 . llse M1 V23 Canyelles / 47 V7 v rola Vall d’Hebron 135 185 Pla de Fornells A 119 Vall d’Hebron V27 Canyelles ya 27 R 180 104 o 196 Funicular M19 n Pl. 127 o 62 ibidab 60 lu C drig . T del Tibidabo 102 ta Porrera de Karl 185 Canyelles 47 a o B v a Canyelles ro alenyà 130 A C Marx sania Can Caralleu Eduard Toda Roquetes A rte Sant Just Desvern 35 G e 1 d r Campoamor a r t Barri de la Mercè Parc del n e u V3 Pl.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • El Bages Incorpora 14,5 Quilòmetres De Camins Municipals a La Xarxa De Carreteres De La Diputació De Barcelona
    El Bages incorpora 14,5 quilòmetres de camins municipals a la xarxa de carreteres de la Diputació de Barcelona Tres camins municipals de la comarca del Bages, amb un total de 14,44 quilòmetres, s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona en la primera fase d’actuacions del Pla zonal de carreteres. En aquesta primera fase del Pla zonal, els camins on s’actuaran son la carretera de Santpedor a Castellnou de Bages, el camí de Mura a Rocafort i la carretera de Rajadell. Els tres projectes s’han presentat aquest dimarts als responsables municipals de Navarcles, Sant Mateu de Bages, Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Rajadell, beneficiaris de les actuacions, a càrrec del diputat d’Infraestructures i Espais Naturals, Pere Pons, acompanyat del vicepresident primer del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernández. Dos trams dels tres camins, amb un total de 3,1 km, es transformaran en carretera i s’incorporaran a la xarxa local de la Diputació de Barcelona. A la resta s’hi efectuaran millores per augmentar la seguretat viària, amb una inversió global de 2.647.000 euros. Aquestes actuacions contribuiran a millorar la xarxa viària i alliberar els ajuntaments del seu manteniment, comportant un estalvi econòmic important pels municipis, ja que passaran a dependre directament de la Diputació. Les actuacions se centre en el vial de Santpedor a Castellnou de Bages. Aquesta camí, de 6,6, km, en el primer tram, des del nucli de Santpedor fins a la urbanització del Serrat, d’1,5 km, es transformarà en carretereta, mentre que el segon tram, fins al nucli de Castellnou, de 5,1 km, es faran actuacions per millorar la seguretat viària.
    [Show full text]
  • Cover Image the Soldevila Stream in Sallent (Bages Region, Catalonia, Spain) Collects Much of the Underground Leaching Brine from the Local Potash Mining Salts
    SUBSCRIPTIONS In 2019 Phil. Trans. R. Soc. B (ISSN 0962-8436) will be published Continuing its long history of infl uential scientifi c publishing, Phil. Trans. R. Soc. B 26 times a year. For more details of publishes high quality theme issues on topics of current importance and general subscriptions and single issue sales interest within the life sciences, guest-edited by leading authorities and comprising please contact our fulfi lment agent: new research, reviews and opinions from prominent researchers. Each issue Turpin Distribution aims to create an original and authoritative synthesis, often bridging traditional The Royal Society Customer Services Pegasus Drive disciplines, which showcases current developments and provides a foundation for Stratton Business Park future research, applications and policy decisions. Biggleswade SG18 8TQ United Kingdom rstb.royalsocietypublishing.org T +44 1767 604951 F +44 1767 601640 E [email protected] EDITOR Karen Liu Alternatively, please contact our customer John Pickett Ewa Paluch service team at: Krishnaswamy VijayRaghavan E [email protected] SENIOR COMMISSIONING EDITOR Jean-Paul Vincent Helen Eaton PRICES FOR 2019 Neuroscience and cognition PRODUCTION EDITOR Andreas Engel Online Online Simon Clackson Barry Everitt only and print Tecumseh Fitch EDITORIAL BOARD £ UK/rest of World £2649 £3708 Organismal, environmental Vittorio Gallese Christian Keysers and evolutionary biology € Europe €3444 €4821 Tim Benton Kristine Krug Dora Biro Hanspeter Mallot $ US/Canada $5014 $7019
    [Show full text]
  • JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (Ixe-Xie S.) Martí AURBLL
    JALONS POUR UNE ENQUETE SUR LES STRATEGIES MATRIMONIALES DES COMTES CATALANS (IXe-XIe s.) Martí AURBLL L'historien qui fréquente tant soit peu la documentation ca- talane du Haut Moyen Age est surpris par ala tonalité fémininen ' qu'elle laisse transparaitre, en comparaison avec les régions sep tentrionales de I'Occident médiéval. Aussi bien sur le plan poli- tique qu'économique, la femme joue un r6le de premier plan dans cette société méditerranéenne. Qu'elle soit mariée, moniale ou, plus particulikrement, veuve, les décisions qui lui reviennent sont nombreuses et importants; le r6le qui lui est dévolu dans la gestion du patrimoine est grand; les droits et les devoirs qui garantissent son statut juridique la rendent, i bien d'égards, l'égale de i'homme. Notre Moyen Age est bien moins «m&ler2 que celui que présentent les sources du Nord de cette meme Francie occidentale dans laquelle se trouve encore immergé la Catalogne. Autour de l'an mil, le systeme matrimonial qui rkgle l'alliance au sein des grandes familles catalanes rend, en partie, compte de cette situation favorable & la femme: l'épouse est toujours l. P. Bonnassie, La Catalogne du milieu du Xe a la fin du Xle sikcle: croissance et mutationr <une société, Toulouse, 1975, p. 2il. 2. G. Duby, Mdle Moyen Age, Paris, 1988. 281 TABLEAU i LES MARIAGES CATALANS (fin IXe-debut Xlle sibcles) Mariage rapproché (jusqu'au 7e degré) Mariage élo~gné(au dela du 7e degré) Mar~agehypergamique Mar~ageisogamique Mariage hypogamique Mariage endogamique (dans les comtés catalans) Mariage exogamique (hors des comtés catalans) LES FILLES DES FAMILLES COMTALES CATALANES d'un rang social égal ou supérieur a celui de son mari.l qui lui accorde, aux termes du Code de Receswinth, le dixieme de ses biens en douaire.' Mais le mariage est, avant tout.
    [Show full text]
  • Centres-Adscrits-Epri-Eso-CCE.Pdf
    Adscripció de centres d'educació primària a centres d'educació secundària obligatòria per a la preinscripció del curs 2020-2021 Serveis Territorials a la Catalunya Central Artés 08046876 Institut Miquel Bosch i Jover té adscrit: 08000244 Escola Doctor Ferrer (Artés) 08015107 Escola Anton Busquets i Punset - ZER El Moianès Ponent (Calders) 08021934 Escola L'Esqueix - ZER El Moianès Ponent (Monistrol de Calders) 08028382 Escola Sesmon d'Oló (Santa Maria d'Oló) Bagà 08052891 Institut L'Alt Berguedà té adscrit: 08001522 Escola Galceran de Pinós (Bagà) 08018005 Escola Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà) 08018017 Escola L'Albiol - ZER Alt Berguedà (Sant Julià de Cerdanyola) 08022860 Escola Lillet a Güell (La Pobla de Lillet) 08030728 Escola Serrat Voltor - ZER Alt Berguedà (Vallcebre) 25001709 Escola Santa Margarida - ZER Alt Berguedà (Gósol) Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà té adscrit: 08000271 Escola Santa Maria d'Avià (Avià) 08014620 Escola Sant Joan (Berga) 08014668 Escola de la Valldan (Berga) 08014681 Escola Santa Eulàlia (Berga) 08014796 Escola de Borredà - ZER Berguedà Centre (Borredà) 08021983 Escola Gira-sol - ZER Baix Berguedà (Montmajor) Data d'actualització:12/5/2020 1/ 14 08029015 Escola Sant Salvador (Cercs) 08031046 Escola Serra de Picamill - ZER Berguedà Centre (Vilada) 08064830 Institut Serra de Noet té adscrit: 08000271 Escola Santa Maria d'Avià (Avià) 08014620 Escola Sant Joan (Berga) 08014668 Escola de la Valldan (Berga) 08014681 Escola Santa Eulàlia (Berga) 08014796 Escola de Borredà - ZER Berguedà Centre (Borredà)
    [Show full text]
  • Pla Director Del Castell De Sallent
    Ajuntament de Sallent Pla Director del Conjunt monumental del Castell de Sallent DOCUMENT D’INFORMACIÓ BÀSICA Redactor: Eduard Píriz i González llicenciat en Història (arqueòleg) i arquitecte tècnic gener de 2017 Document d’Informació Bàsica OBJECTIU I FINALITAT DEL PLA DIRECTOR L’objectiu principal del Pla Director és establir les línies d’actuació i les prioritats per poder recuperar i protegir el conjunt monumental del castell de Sallent. També té per objectiu restaurar i consolidar les seves estructures, per així fer visitables i comprensibles pel públic general les zones més representatives del conjunt. El present Pla Director, també té per objectiu la delimitació de l’àmbit de protecció del recinte del conjunt del castell de Sallent. La finalitat del Pla Director és crear un instrument tècnic i econòmic que permeti programar de la forma més adient les 1 futures actuacions per tal de conservar, protegir i posar en valor el conjunt monumental del castell de Sallent. METODOLOGIA Aquest Pla Director: Analitza la situació actual, l’estat de conservació i el funcionament del conjunt. Avalua la problemàtica general, identificant els dèficits i mancances, des dels punts de vista estructural, constructiu, funcional i normatiu. Planteja un programa d’usos compatible i adaptat conjunt monumental i a les necessitats i disponibilitats del municipi. Proposa i valora econòmicament les actuacions que es consideren necessàries per tal d’assolir l’objectiu final de la restauració completa del conjunt. 3052.- Pla director del conjunt monumental del castell de Sallent. Eduard Píriz i González Document d’Informació Bàsica DESCRIPCIÓ DEL MONUMENT DADES DEL MONUMENT Aproximació: El castell de Sallent va ser un castell termenat del comtat d’Osona-Manresa.
    [Show full text]
  • Calendari 2021 / Grup B
    Sortida 7:00 Sortida 7:30 Sortida 8:00 Sortida 8:30 CALENDARI 2021 / GRUP B Track (clica a DATA RUTA Km. Desnivell la bici) GENER Sortida 8:30 CASTELLDEFELS: Sant Cugat - Molins de R. - Sant Boi - 03.01 75 560 CASTELLDEFELS - St.Boi - Molins - Sant Cugat. ORDAL: Sant Cugat - Molins de Rei - Vallirana - Coll de l'Ordal - ORDAL - 10.01 Els Casots - Sant Sadurni d'A. - Gelida - Martorell - Castellbisbal - Rubí - 90 1275 Sant Cugat. CABRERA DE MAR: CABRERA: St.Cugat - Montcada - Coll de la 17.01 Vallensana - Badalona - CABRERA - Argentona - Coll de Parpers - La Roca 85 1180 - Montcada - St.Cugat ST.FELIU DEL RACÓ: Sant Cugat - Ripollet - Santiga - Polinyà - 24.01 Sentmenat - Castellar del V. - SANT FELIU DEL RACÓ - Terrassa - Sant 61 790 Cugat. ALELLA: Sant Cugat – Cerdanyola – Montcada – coll de la Vallensana – 31.01 Badalona – Montgat – ALELLA - coll de la font de Cera – Vallromanes - 63 630 Vilanova – Martorelles - Montcada – Sant Cugat FEBRER Sortida 8:00 SANT SADURNÍ D'ANOIA: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST.SADURNÍ 07.02 83 1170 D'ANOIA - Martorell - Coll dels Onze - Sant Cugat. ESPARREGUERA: St.Cugat - Terrassa - La Bauma - Monistrol de 14.02 Montserrat -Collbató - ESPARREGUERA - Olesa de Montserrat - Les 80 1520 Carpes - Martorell - St.Andreu de la Barca - St.Cugat DOSRIUS: Sant Cugat - Montcada i R. - La Roca del V. - Coll de Parpers - 21.02 DOSRIUS - Coll de Can Bordoi (per Breinco) - Santa Agnès de Malanyanes 88 840 - La Roca - Montcada - Sant Cugat. ST.LLORENÇ D'HORTONS: Sant Cugat - Martorell - Gelida - ST. 28.02 LLORENÇ D'HORTONS - Masquefa - St. Esteve Sesrovires - Martorell - 78 910 Sant Cugat.
    [Show full text]
  • Can Pratmarsó De Centelles De Cases De Cós a Casa Senyorial
    Can Pratmarsó de Centelles De cases de cós a casa senyorial I De cases de cós a casa senyorial Can Pratmarsó de Centelles II Can Pratmarsó de Centelles David Galí, Raquel Lacuesta, Marta Piera De cases de cós a casa senyorial Sumari Can Pratmarsó de Centelles 2 4 46 __ Can Pratmarsó en el seu context local __ Miquel Pratmarsó Soler i l’arquitecte Raspall (1919-1927) 8 __ La urbanització del Passeig i del jardí __ L’arquitectura de Can Pratmarsó de Can Pratmarsó __ L’exterior __ L’ampliació i reforma de Can Pratmarsó __ La distribució interior i les arts aplicades 58 16 __ Dues illes de cases dels Pratmarsó a Centelles __ Els antecedents del lloc __ Les cases del carrer dels Estrangers __ La urbanització de la sagrera medieval __ Les cases del carrer del Marquès de Peñaplata __ La muralla a l’inici de l’època moderna __ L’establiment d’estrangers durant el segle XVI 63 __ Plànols d’evolució de la mansana Pratmarsó 22 __ Les cases de cós del carrer dels Estrangers 70 __ Guillem Febrer compra una casa el 1617 __ Annexos __ El veïnat del carrer __ L’inventari de béns de Bernat Fillol. 1681 __ L’inventari de béns de Pere Fillol. 1749 26 __ La vinculació dels Pratmarsó amb Centelles __ Pau Fillol, un nou propietari. L’inventari de 1681 __ Branca Fillol Verdaguer __ El molí i el pou de glaç d’en Fillol __ Branca Prat del Marsó __ Fillol compra una altra casa de cós.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural De Castellnou De Bages
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural de Castellnou de Bages Memòria tècnica Redacció Laura Llorens Travé Marta Lloret Blackburn Jordi Torner Bés Ajuntament de Castellnou de Bages Abril 2008 MEMÒRIA TÈCNICA DE L’INVENTARI DE CASTELLNOU DE BAGES Crèdits Promoció i finançament Ajuntament de Castellnou de Bages Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Bacelona Execució Laura Llorens Travé, Marta Lloret Blackburn i Jordi Tornés Bes 1 1. AGRAÏMENTS En primer lloc, voldríem agrair a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona haver fet possible la realització de l’inventari de patrimoni cultural de Castellnou de Bages, així com el seu suport i assessorament en tot moment, especialment a en Carles Vicente, la Carme Rius, la Teresa Reyes, en Pere Izquierdo i en Daniel Solé. En segon lloc, cal agrair especialment la col·laboració a l’Ajuntament de Castellnou de Bages, que ens ha facilitat en tot el que ha estat possible la nostra tasca investigadora, ens ha proporcionat la informació pertinent i posat en contacte amb els habitants del municipi que poguessin col·laborar en el projecte. Particularment, voldríem agrair a en Josep Maria Baraldés Casanova de La Sala la seva col·laboració i implicació, perquè sense ella no haguéssim pogut fer gran part d’aquest inventari. També volem agrair l’ajuda de l’Ignasi Servitja, regidor de Medi Ambient i Patrimoni, i de l’Alba Sandiumenge Sanmartí, administrativa de l’Ajuntament de Castellnou, per facilitar-nos la feina, resoldre dubtes, posar-nos en contacte amb els veïns i aconseguir informació.
    [Show full text]