7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages

Home , Aguilar de Segarra, Balsareny, Castellbell i el Vilar, Castellfollit del Boix, Castellnou de Bages, Marganell

7.6.5 Àmbit del Pla del Bages

Descripció de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis:

Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc;

Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès;

El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral;

la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió.

El sistema d’ assentaments 7-50

El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW.

En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%.

El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials. Es pot considerar, però, estructurat al voltant del nucli central format per l’aglomeració de Manresa, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Santpedor/Castellnou de Bages i les polaritats que es desenvolupen, amb diferents característiques i potencials:

al llarg del Llobregat: el Pont de Vilomara/Sant Vicenç de Castellet/Castellgalí/Marganell i Castellbell/Monistrol de Montserrat, al sud; Sallent i Balsareny/Navàs/Gaià, al nord.

al llarg del Cardener: Callús i Súria/Sant Mateu de Bages

al llarg de l’Eix transversal: Fonollosa/Rajadell, Aguilar de Segarra, cap a ponent; Navarcles, Artés, Avinyó i Santa Maria d’Olò, cap a llevant

al llarg de l’eix diagonal: Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix

En total hi ha 179 assentaments, amb una superfície total de 5.164 ha classificades de sòl urbà o sòl urbanitzable, de les quals 1.347 tenen ús industrial.

La població a l’any 2006 era de 159.715habitants, quantitat que representava el 92,2% de la població de la comarca. Aquest percentatge s’ha mantingut pràcticament estable des de 1981, ja que aquell any, amb 138.575 i el 2001, amb 142.601, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 91,98% i el 91,93%, respectivament.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat del 0,14% i ha pujat fins al 0,89% durant el període 91/06.

Dels 27 municipis de l’àmbit, set tenen menys de 1.000 habitants, dels quals cinc menys de 500, i tretze han perdut població entre 1960 i 2006.

L’índex d’envelliment és del 20,57%.

Hi ha 59.789 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 43,65%, i el segon, la indústria, el 37,6%.

L’àmbit acull una cruïlla de comunicacions de gran importància: carreteres C-16 i C-55 al llarg del Llobregat, eix transversal C-25 i eix diagonal C-37, carretera de Cardona- Solsona, ferrocarril de RENFE i ferrocarril de FGC.

El sistema d’ assentaments 7-51

Evolució de la població i del parc d’habitatges

160000 140000 120000 100000 80000 60000 40000

20000 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic expressa l’estabilitat de la població. A l’any 2001 els habitatges principals representen el 75% del total, percentatge pràcticament igual al de la comarca, que és del 74%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població i TEIXIT(*) / TIPUS ASSENTAMENT altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Aguilar de 43,1 250 45 0,50 0,70 82 4 90 3,0 Aguilar de Segarra 13,28 92 103 121 139 10 Segarra Castellar 3,60 65 71 67 82 23 les Coromines 1,49 34 32 32 29 19 Artés 17,9 5072 1641 0,81 0,68 2011 18 76 2,9 Artés 99,07 4075 4274 4451 5000 50 Sector escorxador - carrer de Berga 1,57 Urbanització la Vista del Pirineu 10,97 11 34 69 72 7 Polígon industrial Santa Maria 49,87 Avinyó 62,8 2122 1070 1,14 0,73 788 6 87 2,9 Avinyó 102,56 1920 1905 1917 2010 21 Horta d'Avinyó 2,54 70 59 60 60 24 Urbissol 33,84 0 2 4 15 0 el Soler 22,81 Torrent del Soler 4,19 Sector Camí de la Posa - cementiri 3,99 Sector escorxador - Can Passol 4,76 la Maiola 5,87 Balsareny 36,7 3310 1242 0,90 0,66 1564 18 73 2,8 Balsareny 64,68 2790 2848 2754 2894 45 Soldevila 9,16 60 36 13 10 1 Vilafruns 7,04 313 165 102 77 10 Barri de Cal Nosa - les Cases (continu urbà Navàs) 5,62 152 169 240 242 43 Barri de Cal Rata (continu urbà Navàs) 0,50 la Rabeia 1,81 90 86 86 87 48 Sector industrial Puigdorca 60,66 les Maioles - Mines de Vilafruns 46,05 Zona industrial minera de la Fodina 2,99 PLA DEL BAGES (I)

El sistema d’ assentaments 7-52

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població i TEIXIT(*) / TIPUS ASSENTAMENT altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Callús 12,1 1577 328 0,55 0,71 603 9 78 2,8 Callús 53,86 1200 1197 1195 1409 26 els Manxons 8,34 20 18 22 50 6 el Cortès - el Barri de Bogadella 1,36 Can Cavaller 0,33 41 41 38 33 / Sector els Horts de la Colònia Can Cavaller 3,98 Sector indústria ceràmica 3,14 Antius 1,69 39 126 10 6 la Fàbrica Nova 1,40 el Cortès 1,78 Sector industrial Gotador 8,29 Castellbell i 28,5 3369 1144 0,90 0,66 1362 6 78 2,7 Baix Vilar - el Borràs - el Burés 50,26 1535 2003 1976 2016 41 Vilar el Vilar 1,21 0 49 46 55 45 la Bauma 2,99 445 361 302 333 111 el Raval del Jordi 0,39 19 21 23 22 56 el Mas Enric i Sant Cristòfol 114,05 0 121 201 263 2 Urb Prats - el Mas Estarrós - Gall

Pigat 50,38 58 117168 301 6 la Farinera 8,39 Sector de desenvolupament industrial

S-3 10,06 Indústria tèxtil aïllada 1,90 les Comes - 0 13 39 70 Castellfollit del 59,3 407 54 0,35 0,68 147 19 90 2,9 Castellfollit del Boix 4,97 180 201257 256 52 Boix

Maians 2,69 115 7165 68 25 Castellgalí Castellgalí 17,3 1436 342 0,86 0,62 485 3 70 2,8 (inclou la colònia de la Fàbrica) 48,34 414 441417 512 11 Urb la Torre del Breny (continu urbà S. Vicenç Castellet) 5,61 - 1462 87 16 el Mas Planoi 101,60 112 165 342 682 7 Sector camí del Rubió 5,47 Sector de desenvolupament ferroviari 5,90 els Torrents 3,03 el Pla del Camí 69,39 R Industrial en SNU els Carburos 6,02 les Boades - 78 82 74 74 Cant Font - 35 29 22 30 els Torrents - 48 51 49 47 Castellnou de 29,7 837 57 0,18 0,70 359 3 58 2,9 Castellnou de Bages 2,56 38 4041 44 17 Bages Camí del Putxot 0,57 el Serrat de Castellnou 62,22 117 229 340 478 8 Turó dels Cellers 0,48 Urbanització Figuerola 21,58 6 14 49 64 3 les Pinedes de Castellnou 41,49 19 81 159 238 6 Fonollosa 52,1 1280 247 0,47 0,72 666 7 53 3,0 Fonollosa 11,36 283 281277 279 25 Fals 7,18 215 214269 272 38 Camps 3,36 120 119118 111 33 Canet de Fals 78,84 67 202 403 618 8 el Raval de Cal Paisà - (no constitueix entitat singular de pobl.) Gaià 39,6 154 93 1,48 0,61 105 27 45 3,1 Gaià 0,81 97 118 el Pla del Forn 0,74 Galera 2,35 40 6551 57 24 Zona industrial Ctra de Navàs a Gaià 4,48 PLA DEL BAGES (II)

El sistema d’ assentaments 7-53

Població/Habitatges Població/Habitatges SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS NMO 91: / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altresENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Manresa 41,6 71772 29544 1,04 0,68 32657 36 74 2,6 Manresa 798,01 64029 62167 62008 69226 87 el Guix (continu urbà sector el Grau - Sant Fruitós) 3,62 841 320 368 304 84 el Raval de Manresa (Pont de Vilomara) 0,66 54 49 47 41 62 el Xup 10,19 266 232 201 217 21 Sector la Guía 1,12 les Tres Creus - Urb Bellavista – Urb Sol i aire 17,55 Camí de les Pedreres 0,78 Viladordis 4,67 185 184 179 208 45 Barriada de Miralpeix 0,39 sector carrer de Cristòfor Colom 0,56 els Comtals 4,69 86 102 129 192 41 el Congost 31,41 sector santuari de la Salut – Camp de futbol 1,11 els Trullols 20,49 sector terciari carretera de Solsona 0,74 Bufalvent 83,13 Sector industrial Pont Nou - Pirelli 52,85 els Comtals 38,44 Polígon la Farinera 1,73 Polígon Fàbrica blanca i vermella 2,86 Can Poc Oli (antiga discoteca) 2,76

les Ferreres - 105 114 115 98 Marganell 13,3 288 62 0,63 0,71 100 6 86 2,7 Marganell 8,70 101 112 114 118 15 el Cisó 2,20 el Marc Nou / el Mató 1,82

el Casot - 23 26 60 102 Monistrol de 12,0 2840 1147 0,97 0,71 1275 14 72 2,7 Monistrol 62,82 2353 2355 2328 2660 42 Montserrat la Colònia Gomis 1,98 9 9 80 81 41 Monistrol Residencial 25,66 Edificació Ctra antiga d'Abrera a Manresa 0,08 la Bauma 6,29 Sector SUD 7 1,82 Can Gomis 1,20 Sector fàbrica Puig i Font 1,89 Polígon industrial el Mas 18,53 Monestir de Montserrat 95 97 76 65 Navarcles 5,5 5723 1655 0,66 0,70 2306 12 78 3,0 Navarcles 185,64 4888 4984 5080 5453 29

el Pinar 1,27 Sector Ctra N-141c 8,21 el Galobart 10,54 Navàs 81,6 5810 1786 0,75 0,67 2387 23 81 2,8 Navàs 93,21 4887 5210 5102 5461 59 el Palà de Torroella 7,57 177 163 162 185 24 Castelladrall 2,04 35 49 55 50 24 el Mujal 2,50 47 59 56 58 23 Sector industrial SUP-1 9,10 Indústria tèxtil 1,28 Pont de 21,9 3310 402 0,33 0,65 1190 6 80 2,8 el Pont de Vilomara 51,15 2166 2344 2646 3259 64 Vilomara i Rocafort Rocafort 8,49 57 40 42 51 6 Urbanització River Park 89,19 el Prat 0,33 Matadars 64,26 PLA DEL BAGES (III) Sectors el Pont i Solanes 21,12

El sistema d’ assentaments 7-54

MA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA

Rajadell 45,5 467 110 0,54 0,75 169 6,25 83 2,8 Rajadell 6,73 187 207 252 273 41 l'Estació 15,45 31 11 11 17 1

les Casetes 4,85 30 20 28 38 8

Pla del Forn – Pla de Miralles 25,75

Sallent 65,6 7146 2732 0,97 0,63 3443 26 74 2,7 Sallent 112,56 6732 6513 6327 6479 58

Cabrianes 18,39 307 311 326 335 18 sector antic encreuament Ctra

C 1411- Ctra d’Artés 0,73 sector benzinera Ctra C-1411 1,47

els Plans de la Sala 82,54

Sector Berenguer - Pla de Manyanes 34,54

la Botjosa - l'Illa Sud 59,06 480 367 204 160 3

Pla del Mas 31,49

Mal Pas 4,37 Sector mina potassa ctra Cabrianes-

Torrent del Solà 1,70

21,9 7199 4737 1,62 0,70 2442 8 83 2,9 Sant Fruitós de Bages 109,38 3286 3498 4036 4882 45 Sant Fruitós

de Bages el Grau 29,16

Torroella de Baix 6,60 369 504 419 446 67

Olzinelles 0,02 les Brucardes 70,85 243 351 426 524 7

Urb Pineda de Bages 79,57 613 799 822 906 11

Sant Benet de Bages 9,95

Sector industrial Sant Isidre 75,06

Sector industrial Pla de Santa Anna 59,04

la Serreta 7,11 Sector industrial Casanova –

Riu d'Or 14,90

Sector industrial Ctra Artès 8,64

Sector industrial Llobregat 8,18 Sector industrial Ctra de Berga-

la Serreta 86,79

Sant Joan de 16,4 10362 2497 0,54 0,70 3780 25 84 2,9 Sant Joan de Vilatorrada 142,37 7736 8242 9123 10138 71 Vilatorrada

Sant Martí de Torroella 6,10 210 184 181 197 32 Zona esportiva 7,34

Centre penitenciari (SNU) 14,98

Sector escorxador 5,18

Sector industrial Pla dels Vinyats I 7,34 Indústria aïllada Ctra de Manresa a

Solsona 1,07 Sector. industrial Mas Mollet - Pla

dels Vinyats II 33,40

Sant Mateu de 101,5 661 123 0,47 0,64 336 27 69 3,0 Sant Mateu de Bages 0,31 / / / 96 310 Bages Valls de Torroella 11,97 214 190 391 370 31

Salo - 103 99 91 101 Sant Salvador 37,1 2863 753 0,71 0,68 1295 10 60 2,8 Sant Salvador de Guardiola 23,51 310 322 450 746 32 de Guardiola Can Genovès 6,36 115 163 207 237 37 Can Miralda 13,61 el Calbet 90,64 496 764 1012 1287 14 Sector industrial de Salelles 23,84 Raval del Sellerès - 84 82 70 84 Set-rengs - 5 5 6 12 Salelles - (no constitueix entitat sing. pob.) Sant Vicenç 17,4 7835 2222 0,77 0,62 3125 19 81 2,8 Sant Vicenç de Castellet 162,46 7321 7348 6925 7740 48 de Castellet Sector les Vives 14,72 Sector industrial Pla del Riu 14,99 Sector Clot de Tufau - el Castell - es Castellet 44,39 Can Xesc - - 2 14 24 PLA DEL (IV) BAGES

El sistema d’ assentaments 7-55

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric teixit i residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Santa Maria 64,2 1072 317 0,68 0,71 527 11 62 3,0 Santa Maria d'Oló 43,90 760 746 734 789 18 d'Oló la Rovirola 4,01 46 43 45 57 14

Sant Joan d'Oló - 34 30 28 33

Santpedor 16,9 6263 3354 1,23 0,72 2186 13 82 3,0 Santpedor 122,70 4490 4885 5224 5893 48

Zona esportiva 4,20

el Mirador de Montserrat 42,11 73 160 246 343 8

el Serrat de Castellnou 9,45 7 17 22 27 3

Pológon industrial Ctra Navarcles 3,48

Sector industrial Santa Anna I 12,60

Sectors industrials Santa Anna II i III 46,28

Súria 23,5 6290 2085 0,83 0,66 2793 29 75 2,9 Súria 94,64 6445 6195 5968 6235 66

el Fusteret 2,55 91 87 54 55 22 Cal Trist 0,41 Sector Can Sivila - Abadal 8,50 PE Estació 15,24 la Pobla Nord 9,75 la Pobla Sud 14,45 les Cases del Samuntà - (no constitueix entitat sing. pob.) el Torrent Fondo - (no constitueix entitat sing. pob.) Superfície nuclis històrics 2.700,43 Superfície especial residencial 1.023,74 Superfície equipaments 71,03 Superfície especial comercial / altres terciaris 21,23 Superfície especial industrial 1.347,48 TOTAL PLA DEL BAGES TOTAL superfície assentaments 5.163,91 PLA DEL BAGES (V)

La proposta del Pla per a l’àmbit

Manresa i la seva complexa àrea urbana, integrada en el Pla de Bages, és, dins l’àmbit de les Comarques Centrals al costat de les àrees d’Igualada i Vic, un dels nodes fonamentals que han de garantir que el desenvolupament econòmic de Catalunya durant els propers quinquennis, amb els creixements demogràfics que hi aniran associats, es produeixi reforçant la vertebració del país, afavorint la cohesió social, evitant la segregació espacial a les àrees urbanes, en un entorn on es mantingui de la diversitat del territori, protegint-ne els espais naturals i preservant el paisatge.

Les propostes del Pla per al Pla de Bages tenen per objectiu organitzar les variables territorials de l’àmbit – espais oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat – a fi dirigir els processos de canvi d’escala de l’àrea urbana que comportaran les transformacions demogràfiques i econòmiques en curs. D’aquesta manera es vol assegurar la utilització racional del territori i el medi ambient, assolint un desenvolupament urbanístic sostenible, d’acord amb el que determina la legislació urbanística vigent a Catalunya.

El sistema d’ assentaments 7-56

Això comporta:

1 La definició i estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integra en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya .

2 Establir, d’acord amb el principi de la utilització racional del territori i el medi ambient, l’estratègia de “Reducció o extinció” a l’àrea d’“Urbisol”, al municipi d’Avinyó, amb l’objectiu de reduir al màxim els efectes d’una antiga classificació urbanística que si es desenvolupés afectaria de manera greu els valors ambientals del territori dins el qual es troba immers.

3 Per a l’horitzó 2026 i segons els escenaris establerts a nivell català:

- l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els llocs de treball, de sostre per instal·lacions industrials i de sòl per a polígons, amb la finalitat d’assolir la major autocontenció en relació a la població ocupada resident prevista i minorar així la mobilitat obligada (punt 7.3 1 de la Memòria).

- l’avaluació de les necessitats de l’àmbit pel que fa els nous habitatges (punt 7.3.2 de la Memòria).

3. L’assignació de les estratègies de desenvolupament per a cada un dels nuclis per tal d’establir unes referències per al planejament urbanístic supramunicipal, coherents amb l’objectiu general de planificar el canvi d’escala de l’àrea urbana com a conjunt. L’entitat del Casot, al qual el Pla aplica l’estratègia de manteniment del caràcter rural, correspon estrictament al veïnat situat a l’exterior de l’àmbit del PEIN.

4 La inclusió del projecte del tren transversal de Catalunya. La posta en funcionament d’aquesta infraestructura suposarà la incorporació del Pla de Bages, reforçant la seva posició estratègica de cruïlla de comunicacions, a la nova lògica territorial del país quan, d’una banda, els grans fluxos de mobilitat est oest tinguin un corredor de pas alternatiu o complementari a l’històric corredor del prelitoral, i d’altra banda, quedi relligat directament per ferrocarril el sistema de ciutats no costaneres, de Lleida a Girona.

5. L’estudi de la integració en un corredor únic a Sant Vicenç de Castellet dels traçats ferroviaris de RENFE i FGC. El Pla incorpora també la proposta d’utilització del traçats de FGC de Manresa a Súria i Sallent com a ferrocarril lleuger de caire suburbà.

Cal tenir present que el Pla director urbanístic de l’àmbit del Pla de Bages està ja definitivament aprovat i les seves propostes estan integrades en les d’aquest Pla territorial, d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 3.22 de les Normes d’ordenació territorial.

D’altra banda, cal recordar que els municipis de Balsareny, Navàs i Gaià estan inclosos en el Pla director urbanístic de les Colònies industrials del Llobregat, també aprovat definitivament.

El sistema d’ assentaments 7-57

7.6.6 Àmbit del Moianès

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 141 km2. Es localitza a l’altiplà del Moianès, a 600-700 m d’altitud que es perllonga a les comarques d’Osona i el Vallès. L’orografia és suau: el 19% del sòl és planer, el 25% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 55% restant té un pendent superior al 20%.

El sistema comprèn els municipis de Calders, l’Estany, Moià i Monistrol de Calders. En total hi ha 16 assentaments amb una superfície de 521 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable.

La població a l’any 2006 era de 7.306 habitants, quantitat que representava el 4,2% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat pujant des de 1981, ja que aquell any, amb 4.561 i el 2001, amb 6.148, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 3,03% i el 3,96%, respectivament.

El sistema d’ assentaments 7-58

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat de l’1,5% i ha pujat fins al 2,77% durant el període 91/06. Només Moià té més de 1.000 habitants, i un dels municipis en té menys de 500.

L’índex d’envelliment és del 19,08%, relativament baix dins l’àmbit de les Comarques Centrals.

Els llocs de treball localitzats són 2.234 dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 39,7%, i el segon, la indústria, el 35,81%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

7000 6000 5000 4000 3000 2000 1000

1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència el creixement demogràfic dels darrers anys.

Els habitatges principals representen el 57% del parc construït, per sota de la mitjana comarcal, que és del 74%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

SISTEMA URBÀ MUNICIPI (km2) SUPERFÍCIE POBLACIÓ 06 LTL LTL/POR TOE HABITATGES HABITATGES / Ha de històric i teixit residencial % HTG PRINCIPALS 91: NMO / Habitatges Població / ASSENTAMENT i TIPUS TEIXIT(*) altres ENTITATS SINGULARS DE POBLACIÓ (Ha) SUPERFÍCIE Entitat població: POBLACIÓ 91 Entitat població: POBLACIÓ 96 Entitat població: POBLACIÓ 01 Entitat població: POBLACIÓ 06 / POBLACIÓ 06 (Ha) Superfície ESTRATÈGIA Calders 33,0 833 218 0,61 0,69 521 6 55 2,7 Calders 30,75 407 413 451 459 15 Cementiri 0,08 Sector gasolinera 0,52 la Guàrdia 52,76 87 163 256 304 6 Zona industrial el Vilar 7,83 Colònia Jorba 1,22 l'Estany 10,1 383 143 0,82 0,71 295 9 50 2,7 l'Estany 33,47 344 360 382 361 11 Sector industrial de l'Estany 8,25 Moià 75,8 5399 1695 0,81 0,73 2673 10 57 2,8 Moià 161,86 3280 3806 4344 5399 33 Montví de Dalt 109,09 la Bòbila 12,32 Sector X; Av de la Indústria - Av del Prat 9,89 Monistrol de 22,0 691 178 0,62 0,71 329 4 64 2,9 Monistrol de Calders 31,62 621 597 613 691 22 Calders la Masia d'en Solà 52,01 Sector 2 de desenvolupament residencial 4,40 Sector 1 de desenvolupament industrial 4,79 MOIANÈS MOIANÈS

El sistema d’ assentaments 7-59

MOIANÈS TOTAL superfície assentaments 520,86

La proposta del Pla per a l’àmbit

L’àmbit del Moianès, tal i com es delimita en el Pla territorial de les Comarques Centrals, ocupa una posició geogràfica de frontissa entre el Pla de Bages, la Plana de Vic i el Vallès Oriental, comarca que pertany a l’àmbit de planejament territorial Metropolità.

Des del punt de vista de la identitat històrica, el Moianès apareix mutilat. Bona part està integrat al Vallès Oriental, i Collsuspina - a l’altiplà de Moià - a Osona. Per la seva banda, el Pla territorial proposa la inclusió de Santa Maria d’Oló a l’àmbit de Pla de Bages com a conseqüència d’haver donat prioritat als afectes atractors d’activitat econòmica, i de la previsible dinàmica urbanística que se’n derivarà, generats al llarg de l’Eix transversal a partir de l’àrea urbana de Manresa.

Les propostes del Pla es centren en la definició i l’estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integra en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya, en l’establiment d’estratègies de creixement urbanístic per a cada assentament i l’adopció de les Recomanacions específiques per protegir i potenciar els petits nuclis, del punt 7.4.3 de la Memòria, en la revisió dels plans d’urbanisme dels municipis concernits.

Totes elles són propostes coherents amb les estratègies plantejades en el Pla de desenvolupament turístic del Moianès, formulat pel Consorci del Moianès, que abasta tots els municipis d’aquest territori, encaminades a mantenir la dinàmica demogràfica positiva que presenta l’àmbit a partir dels anys noranta.

El Pla incorpora la necessitat de preveure la variant de Moià de la carretera C-59. En aquesta fase d’avantprojecte, no s’adopta, però, cap traçat concret per a aquesta variant.

El sistema d’ assentaments 7-60

7.6.7 Àmbit de Mura – Talamanca

Descripció de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 83 km2 i queda conformat al nucli orogràfic de Sant Llorenç del Munt (1095 m) que, constituït per potents conglomerats, separa el Bages del Vallès. L’orografia és doncs força accidentada: només el 4% del sòl és planer, el 14% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 83% restant té un pendent superior al 20%. El sistema d’assentaments comprèn els nuclis urbans de Mura i Talamanca amb una superfície de 25 ha i 39 ha, respectivament. En total, 44 ha estan classificades de sòl urbà i 19 de sòl urbanitzable. La població a l’any 2006 era de 367 habitants, quantitat que representava el 0,21% de població de la comarca. Aquest percentatge s’ha mantingut pràcticament estable des de 1981, ja que aquell any, amb 239 i el 2001, amb 308, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 0,16% i el 0,2%, respectivament. La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat de l’1,27%, però ha baixat fins al 0.77% durant el període 91/06. Tots dos municipis estan per sota dels 500 habitants. L’índex d’envelliment és del 22,08%. Els llocs de treball localitzats són 123 dels quals el primer sector en ocupació, els serveis en representa el 54,5%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

700 600 500 400 300 200 100 0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges El sistema d’ assentaments 7-61

El gràfic posa en evidència una tímida recuperació demogràfica a partir de l’any 1991. I, a part d’un aparent procés de clarificació del cens d’habitatges fet a l’any 2001, el gran pes relatiu dels habitatges secundaris, el 70% del parc, molt superior a la mitjana comarcal, el 26%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

Mura 53,5 233 64 0,63 0,72 199 8 44 2,4 Mura 24,62 155 218 208 233 9

Talamanca 29,3 134 59 1,11 0,72 227 6 17 2,6 Talamanca 38,64 76 84 100 134 3

Superfície nuclis històrics 63,26 TOTAL MURA - TALAMANCA TOTAL superfície assentaments 63,26

La proposta del Pla per a l’àmbit

Es tracta d’un àmbit reduït, amb molt poca població, però significatiu pel fet que els dos municipis que l’integren tenen en comú la plena pertinença al massís de Sant Llorenç del Munt i comparteixen el Pla de futur, eina de contingut sócio-econòmic que té per objectiu “consolidar la població (...) regenerant l’activitat econòmica basada en la qualitat de l’oferta i compatible amb el seu entorn natural”. En concret es materialitza en les següents estratègies: 1) Consolidar una nova estructura econòmica en la zona, basada en la diversificació productiva que permetin els seus recursos i entorn natural; 2) Millorar i desenvolupar la xarxa d'infrastructures, equipaments i serveis que dotin de qualificació la seva població i territori; 3) Impulsar un major coneixement de la zona en l'entorn, amb un Pla Integral de comunicació i màrqueting basat en els seus valors específics

D’altra banda, les propostes del Pla es concreten, apart de les determinacions sobre les estratègies de desenvolupament per als assentaments i l’estructuració del sistema dels espais oberts, en la necessitat d’incorporar en les revisions dels respectius POUM les Recomanacions específiques per protegir i potenciar els nuclis petits (punt 7.4.3 de la Memòria).

El sistema d’ assentaments 7-62

7.6. 8 Àmbit del sistema urbà de Cardona

Característiques de l’àmbit

L’àmbit té una extensió de 66 km2. Es localitza al NW de la comarca, al límit de la Depressió Central Catalana, a la zona de transició vers el Solsonès i el Berguedà. Comprèn un sector de la vall del Cardener i dels seus afluents l’aigua d’Ora, procedent de la Vall de Lord, i la riera de Navel, procedent del Berguedà, els quals han excavat una àmplia vall favorable per a l’activitat agrícola. A la dreta del Cardener s’alça l’anticlinal de Cardona que permet l’explotació superficial dels sediments salins i potàsics inferiors. L’orografia és suau: el 24% del sòl és planer, el 31% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 45% té un pendent superior al 20%.

El nucli principal s’alça sobre un promontori avançat entre el Cardener i la muntanya de sal. Això no obstant, el sistema comprèn entre veïnats, urbanitzacions i nuclis i zones industrials, un total de 14 assentaments amb una superfície de 147 ha classificades de sòl urbà o urbanitzable. D’aquestes, 2 ha són sòl urbà especialitzat en ús residencial de baixa densitat i 37 ha són d’ús industrial.

El sistema d’ assentaments 7-63

La població a l’any 2006 era de 5.226 habitants, quantitat que representava el 3% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat baixant des de 1981, ja que aquell any, amb 6.608 i el 2001, amb 5.401, el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 4,39% i el 3,48%, respectivament.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat negativa, del -1%, però ha baixat encara fins al – 1,39% durant el període 91/06. L’índex d’envelliment és del 25,5%, el més alt de la comarca.

Hi ha 1.393 llocs de treball localitzats, dels quals el primer sector en ocupació, els serveis, en representa el 47,88% i el segon, la indústria, el 24,91%.

Evolució de la població i del parc d’habitatges

9000 8000 7000 6000 5000 4000 3000 2000

1000

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència la pèrdua de població, que es manté amb les dades de 2006.

Els habitatges principals representen el 72% del parc construït, a prop de la mitjana comarcal, que és del 74%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

El sistema d’ assentaments 7-64

La proposta del pla per a l’àmbit

La particularitat de considerar Cardona com a un àmbit d’un sol municipi en el Pla territorial es deriva de la situació geogràfica de la ciutat, relativament allunyada, però sobretot aïllada, del sistema urbà del Pla de Bages per una configuració del territori que ha limitat molt la implantació d’assentaments urbans significatius, més enllà d’un parell de colònies industrials al llarg del Cardener, aigües amunt de Súria.

Les propostes del Pla per a Cardona es concreten, de la mateixa manera que per a la resta d’àmbits, en la definició i estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integren en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya i en l’assignació de les estratègies de desenvolupament per a cada un dels nuclis del municipi per tal d’establir les referències pel planejament urbanístic.

El Projecte del Pla estableix l’estratègia de “Canvi d’ús i reforma” als assentaments de la Coromina i la Colònia Manuela, més adequades a les seves característiques i capacitats de transformació que la de “Millora urbana i compleció”, plantejada en l’Avantprojecte, i caracteritza com a espai obert de protecció preventiva els sòls situats al marge esquerre del Cardener, a l’entorn de la carretera B-420, atès el grau d’ocupació d’aquests paratges i la possibilitat de desenvolupar-hi el potencial de l’estratègia de creixement moderat que té el nucli de Cardona.

Els objectius de vertebració del territori i de foment de la cooperació plurimunicipal s’han d’emmarcar aquí en els condicionants imposats per la geografia i dels quals n’ha resultat un poblament que ha cristal·litzat, en aquest sector de la vall mitjana de Cardener i del seu afluent, el riu Negre, en les dues polaritats singulars i aïllades de Cardona i Solsona.

Tanmateix, el Pla considera que és coherent amb l’estratègia global de vertebració del territori, recomanar que aquestes dues ciutats, hores d’ara subjectes a processos demogràfics diferents, estableixin polítiques comunes per potenciar la dinamització econòmica d’un extens sector de les Comarques Centrals de Catalunya.

El sistema d’ assentaments 7-65

7.6.9 Àmbit del sistema urbà de Sant Feliu Sasserra

Característiques de l’àmbit

El terme municipal de Sant Feliu Sasserra té una extensió de 23 km2. Es localitza al NE de la comarca, al límit amb el Berguedà i Osona, comarca de la qual històricament formava part. Es situa dins de la Depressió Central Catalana, a l’altiplà del Lluçanès. L’orografia és suau: el 18% del sòl és planer, el 44% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 38% té un pendent superior al 20%.

El municipi compte amb un únic assentament amb una superfície de 34 ha classificades de sòl urbà.

La població a l’any 2006 era de 622 habitants, quantitat que representava el 0,36% de població de la comarca. Aquest percentatge ha anat baixant des de 1981, tot i la pràctica estabilització en termes absoluts, a que aquell any, amb 674 i el 2001, amb 654 el pes del sistema sobre el conjunt comarcal representava el 0,42% i el 0,5%, respectivament.

La taxa de creixement anual durant el període 81/01 ha estat negativa, del – 0,15%, una mica inferior encara , - 0,33%, durant el període 91/06.

L’índex d’envelliment és del 22,63%.

Els llocs de treball localitzats són 244 dels quals el primer sector en ocupació, la indústria en representa el 59,84%.

El sistema d’ assentaments 7-66

Evolució de la població i del parc d’habitatges

800 700 600 500 400 300 200

100

0 1960 1970 1981 1991 2001

Població Parc d'habitatges

El gràfic posa en evidència l’estabilitat de la població.

Els habitatges principals representen el 67% del parc construït, per sota de la mitjana comarcal, que és del 74%.

Característiques sócio-econòmiques i estratègies de desenvolupament urbà dels assentaments

La proposta del Pla per a l’àmbit

Tot al contrari que en cas de Cardona, la particularitat de considerar Sant Feliu Sasserra com a un àmbit d’un sol municipi en el Pla territorial no es deriva d’una singularitat geogràfica o d’una forma d’assentament peculiar, si no de la dificultat administrativa d’incorporar aquest municipi del Bages a l’àmbit del Lluçanès (que forma part de la comarca d’Osona), al qual pertany i amb qui comparteix tant les característiques de territori feble com projectes de dinamització econòmica.

Les propostes del Pla per a Sant Feliu Sasserra es concreten, igual que per a la resta d’àmbits, en la definició i estructuració del sistema d’espais oberts, que s’integren en la proposta general del Pla pel conjunt de les Comarques Centrals de Catalunya i en l’assignació de l’estratègia de desenvolupament per al nucli urbà.

El sistema d’ assentaments 7-67