DOCSLIB.ORG

DOSSIER DE PREMSA Presentació De La Campanya De Comunicació De Cara a La Consulta Del 26 De Juliol Per Al Procés Participatiu Sobre La Comarca Del Lluçanès

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
DOSSIER DE PREMSA Presentació De La Campanya De Comunicació De Cara a La Consulta Del 26 De Juliol Per Al Procés Participatiu Sobre La Comarca Del Lluçanès DOSSIER DE PREMSA Presentació de la campanya de comunicació de cara a la consulta del 26 de juliol per al procés participatiu sobre la comarca del Lluçanès. Dia: Dijous, 2 de juliol de 2015. Hora: 12 hores. Lloc: Claustre del Monestir de Santa Maria de Lluçà. https://goo.gl/maps/8cp9l . Convoca: Consorci del Lluçanès. Intervenen: − Josep Mª Freixanet, President en funcions del Consorci del Lluçanès i alcalde d'Olost. − Josep Mª Masramon, Vicepresident del Consorci del Lluçanès i alcalde de Sant Boi de Lluçanès. − Joan Carles Solé, alcalde de Lluçà. − Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès. CONSORCI DEL LLUÇANÈS – c/Vell, 3 08515 Sta. Creu de Jutglar – T. 93 888 00 50 – [email protected] COMARCA DEL LLUÇANÈS Dubtes i propostes: [email protected] CONSORCI DEL LLUÇANÈS – c/Vell, 3 08515 Sta. Creu de Jutglar – T. 93 888 00 50 – [email protected] L’ORIGEN: CONSORCI El Consorci del Lluçanès es constitueix l'any 2001 amb l'acord dels 13 ajuntaments ( Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès ), el Consell Comarcal d'Osona i la Diputació de Barcelona. Els seus Estatuts ( vigents actualment ) es publiquen al DOGC 3513 de 14 de novembre de 2001 ELS SERVEIS ACTUALS QUE EL CONSORCI OFEREIX (2015) SÓN: - ATENCIÓ A LES PERSONES: Atenció social a persones i domicilis, Educació comunitària, Xarxa d'Espais de Dia, Banc ajudes tècniques, programes reforç per infants i joves, Casals d’avis, Beques Esportives, Teleassistència, Cursos i tallers, Rutes saludables. - DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL: Ocupació, formació i ensenyament, empresa, turisme, esports, joventut, cultura, desenvolupament rural, productes locals. El pressupost aprovat per l'any 2014 ha estat de 532.993,74 i actualment consta de 8 treballadors ( 4 a jornada completa i 4 a jornada parcial ) per a desenvolupar el conjunt de serveis. Els ingressos provenen bàsicament de subvencions que el Consorci aconsegueix per a prestar els serveis i projectes, i de les aportacions dels ajuntaments. Memòria del 2013: https://prezi.com/qeyvpfk0zagh/copy-of-consorci/ PROCÉS DE PETICIÓ DE RECONEIXEMENT COMARCAL DEL LLUÇANÈS Lleis vigents que regulen la creació de noves comarques: LLEI 6/1987, de 4 d’abril, de l’organització comarcal de Catalunya, modificada per la Llei 8/2003 i Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre. Organització comarcal Algunes qüestions de la llei: “La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, té persona- litat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins. El territori de la comarca és l’àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l’agrupació dels termes municipals que la integren” “Creació de noves comarques: La iniciativa per a la modificació de les demarcacions comarcals pot ésser adoptada: a) Pel municipi o pels municipis interessats. b) Per la comarca o per les comarques interessades. c) Pel Govern de la Generalitat. d) Pels altres titulars de la iniciativa legislativa(...)El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de sotmetre la proposta a informació pública i n’ha de sol·licitar un informe als ajuntaments i als consells comarcals afectats. Després, ha de sotmetre l’expedient a informe de la Comissió de Delimitació Territorial i, posteriorment, de la Comissió Jurídica Assessora. Un cop completat l’expedient, el Departament de Governació i Relacions Institucionals l’ha de lliurar a qui hagi fet la proposta de modificació de les demarcacions comarcals en el cas que sigui titular de la iniciativa legislativa, o bé ha d’elevar al Govern l’avantprojecte de llei corresponent” “No es pot crear cap comarca sense el consentiment exprés de dues terceres parts dels municipis que l'haurien de constituir, els quals han de representar, com a mínim, la meitat de la població de la comarca, o bé de la meitat dels municipis afectats, els quals han de representar, com a mínim, dues terceres parts de la població de la comarca.” LA PETICIÓ D'OFICIALITAT Entre el març i l'octubre de 2010, dotze ajuntaments del Lluçanès van presentar la sol·licitud per la creació oficial de la comarca del Lluçanès. D’aquests, nou demanaven la creació de la nova comarca i formar-ne part i tres demanaven que es creés la nova comarca però manifestaven la voluntat de fer una consulta a la població en el moment de decidir si formar-ne part. Conjuntament amb la petició es va elaborar un estudi tècnic explicant les raons històriques, geogràfiques, econòmiques i socials per la creació de la comarca. Amb aquesta petició es va iniciar els tràmits de formalització de la nova comarca. Entre el 2010 i el 2014 s’ha produït dos passos que exigeix la Llei: - Comissió de Delimitació Territorial ( 13 de febrer de 2014 ) - Comissió Jurídica Assessora ( 19 de juny de 2014 ) Les dues comissions van emetre informe favorable per continuar el procés iniciat. El proper pas és la redacció de l’avantprojecte de Llei que proposi la creació de la comarca. Això ho ha d’elaborar el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya i ha de passat els tràmits parlamentaris. Per arribar a la seva aprovació cal un acord de la majoria del parlament. Per una moció aprovada el 30 d'octubre de 2014, el Parlament es compromet a aprovar la Llei de creació de la comarca del Lluçanès pel procediment de lectura única (tràmit exprés en un dia) sempre que els ciutadans del Lluçanès hi hagin manifestat el seu acord d'una consulta no referendària. Aquesta es la que es realitzarà el proper 26 de juliol per acord dels ajuntaments del Lluçanès. La pregunta que es realitzarà és: Vols que el teu municipi formi part de la comarca del Lluçanès ? El Procés de Participació Ciutadana sobre la creació de la comarca del Lluçanès serà convocat pels consistoris del Lluçanès. Hi haurà meses de participació a tots els municipis durant el mateix dia 26 de juliol i hi podran participar totes les persones majors de 16 anys que constin en el padró municipal abans de l'1 de gener de 2015. Un cop realitzada la votació, els plens dels municipis realitzaran un pronunciament públic i de posicionament. Aquest serà el tràmit definitiu per tal que el Departament de Governació i Relacions Institucionals tramiti l'expedient administratiu de creació de la nova comarca i posteriorment s'aprovi en el Parlament. ARGUMENTARI 1.- El Consorci del Lluçanès, constituït l'any 2001, és un ens local que treballa de forma supramunicipal gestionant projectes i serveis pels 13 municipis del Lluçanès: serveis socials, ocupació, formació i ensenyament, cultura, turisme, esports i joventut i desenvolupament rural. Amb la nova llei del govern espanyol 27/2013, de 27 de desembre ( RSAL ), els organismes d’aquest tipus, a partir del 31 de desembre de 2014, estan obligats a adscriure's a un altre ens local. 2.- El Consorci ha participat i desenvolupat els seus serveis buscant els recursos necessaris en cada projecte per tal de finançar-ho. Des del Consorci, bàsicament, s'aconsegueix finançament a través de subvencions i acords estables amb altres administracions. Aquest finançament recau en la població del Lluçanès a través de la prestació de serveis i el desenvolupament de projectes. El fet de dependre de finançament inestable implica una gran dificultat en poder establir serveis estables. 3.- El fet d'esdevenir consell comarcal del Lluçanès permetria continuar desenvolupant projectes amb el finançament pertinent estable, i consolidar-ne d’altres a nivell de tot el territori: atenció social, servei d’atenció a domicili de les persones necessitades SAD, casals d’avis, servei d’atenció als joves, gestió de residus, de l’aigua i de l’energia, pla de camins rural, noves tecnologies, transport i menjador escolar, xarxa de patrimoni cultural i natural, etc. A més, al disposar d'una entitat més consolidada es podrà començar a treballar en mancomunar altres béns, serveis i recursos, la qual cosa suposarà un estalvi pels ajuntaments del Lluçanès i els seus habitants: arquitectes, enginyers, secretaris, promoció econòmica, compra conjunta, manteniments... 4.- Pel fet de ser comarca, s'aconsegueix ser un interlocutor directe amb la Generalitat i pot permetre orientar els serveis més generalistes en funció de les necessitats de la població. I sense duplicar els serveis. Per exemple, NO es farà un nou hospital al Lluçanès, el funcionament serà el mateix que fins ara, amb els hospitals de referència a Vic, Manresa o Berga. 5.- La Comarca del Lluçanès tindria 400 km2, 13 municipis, 8.000 habitants aproximadament. A Catalunya hi ha altres comarques d’aquestes característiques o fins i tot més petites: o Alta Ribagorça, 400 km2, 4.000 hab. Pressupost: 3,5 Meur. o Pallars Sobirà, 1.377 km2, 7.330 hab. Pressupost: 8,2 Meur. o Priorat, 500 km2, 9.756 hab. Pressupost: 4,5 Meur. 6.- El fet de ser comarca garantirà la consolidació d’algunes oficines de desplegament de la generalitat i altres serveis: oficina agrària, parc de bombers, àrees bàsiques salut... 7.- El fet de ser comarca capacita el territori per tenir interlocució directe amb els departament de la Generalitat per plantejar les necessitat específiques dels municipis, i signar convenis de col·laboració de manera directa. 8.- Les lleis territorials vigents, estableixen un finançament bàsic per les comarques, que en el cas del Lluçanès és aproximadament de 650.000 €/any. Amb aquest finançament es poden desenvolupar sense problema tots els serveis que ara presta el consorci sense tant esgotament per aconseguir subvencions de manera fraccionada. A part del finançament esmentat, la Generalitat transfereix a les comarques el finançament per la prestació de les competències pròpies.
Load more

Recommended publications
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Dades Pel Comentari
    Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • 24ª Assemblea a Sant Feliu Sasserra
    XXIV ASSEMBLEA DE L’ASSOCIACIÓ COORDINADORA DE PESSEBRES VIVENTS DE CATALUNYA SANT FELIU SASSERRA 16 de març de 2014 XXIV ASSEMBLEA DE L’ASSOCIACIÓ COORDINADORA DE PESSEBRES VIVENTS DE CATALUNYA Sant Feliu Sasserra – 16 de març de 2014 TAULA DE CONTINGUT • Salutació i benvinguda de part del Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra • Salutació de l’Alcalde de Sant Feliu Sasserra • Breu història del Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra • Convocatòria de la XXIV Assemblea de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya • Programa d’Actes de la jornada • Documentació de la XXIV Assemblea de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya 1 Benvolguts/des companys/es: Com cada any tornem a trobar-nos per celebrar l’Assemblea de l’Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya. Aquest any ho farem a casa nostra, a Sant Feliu Sasserra, un petit poble del Bages integrat a la comarca natural del Lluçanès. Des del Pessebre Vivent de Sant Feliu Sasserra volem donar-vos la benvinguda en aquesta Assemblea. Estem molt contents que pugueu acompanyar-nos i esperem que gaudiu del nostre poble. El dia 5 de febrer passat vàrem commemorar el Tricentenari de la crema de Sant Feliu Sasserra a mans de les tropes borbòniques, que així reprimien la revolta iniciada al Lluçanès i estesa també per tot Catalunya. Per aquest motiu, i entre altres accions culturals que es fan durant tot aquest any al nostre poble, ens va semblar adient demanar a l’Associació Coordinadora de poder celebrar l’Assemblea del 2014 a Sant Feliu Sasserra. A Sant Feliu Sasserra, Nadal és sinònim de Pessebre Vivent.
    [Show full text]
  • Report2011.Pdf
    INTRODUCTION In these complicated times for both citizens and public administrations, public transport remains a government action priority, perhaps more so than ever before. Despite the demands placed on their budgets, the Catalan Government and local authorities have prioritised the allocation of resources to the ATM to maintain the current levels of quality and service. People’s right to accessibility must be guaranteed and, in order to do so to a satisfactory standard, we must equip ourselves with an effective and efficient public trans- port system, while abiding by the principles of sustainable mobility. Moreover, we must be especially alert to the needs of those people who, for personal or family circumstances, LLUÍS RECODER I MirallES require support from the administration. The commitment to discounted concession tickets Councillor for Territory and Sustain- is a clear example of this and is further demonstrated by the creation of the new ticket for ability and Chairman of the Metro- politan Transport Authority unemployed people, the reduction in the cost of the T-Jove and T-Trimestre cards and the expansion of the T-12 card to include children up to the age of 13. 2011 was a good year for the Barcelona Metropolitan Transport Authority from the point of view of demand. Within the area covered by the Integrated Fare System, a historic high of 935.5 million journeys was reached, 1.4% more than the previous year. The use of public transport has risen across the board, with an increase of 0.6% in bus travel and 1.9% in rail travel.
    [Show full text]
  • Larella 487 – 30 De Juliol De 2020
    LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 30 | JULIOL | 2020 NÚM: 487 www.larella.cat PÀG 3 Reconeixen les veus dels agents implicats en l’agressió racista a la cultura Sant Feliu Sasserra PÀG 6 no es rendeix “Al carrer hi ha el públic més sincer que et pots trobar: o agrades o no” Entrevista al músic olostenc David Canal PÀG 7-9 Olost i St. Bartomeu del Grau es preparen per la Festa Major Sant Agustí i Sant Boi de Lluçanès estan a l’espera de decidir com l’organitzaran PÀG 3 I tot per unes campanes la columna de Carolina Font PÀG 4 La vinyeta, per Olga Molina La propera Rella sortirà el 3 de setembre! Els Blú es van reinventar per oferir un concert amb seguretat des del remolc d’un tractor// F: XAVIER VILELLA FESTES Núm.487 Escriptors i artistes diversos es troben a Perafita Van celebrar el dia del llibre amb un esmorzar, la presentació del nou conte de la Bruixa i un micro obert PERAFITA Per_ Jordi Freixa i Oliveras Un Sant Jordi sobre rodes a Sant Bartomeu del Grau Petits i grans, osonencs i lluça- nesos, escriptors i il·lustradors, tots estaven convidats a la Fes- ta del Llibre de Perafita. Només hi havia una condició: ser amant dels llibres. A la trobada s’hi van aplegar una trentena de lletrafe- rits, els nens i nenes del Casal i la llar d’infants, i també hi havia dues parades de llibres antics, i Mascaretes fetes amb pàgines de llibre, part de l’original decorat creat per Caruca Ballesteros.// una parada amb els llibres dels es- F: MARIA MANZANARES @trazos_rebeldes criptors, poetes i il·lustradors pre- sents, que en van signar alguns.
    [Show full text]
  • PASOS. Revista De Turismo Y Patrimonio Cultural. Volumen 11
    Articles | Artículos Geoffrey Skoll Tourism, art and urban neighborhoods Maximiliano E. Korstanje Disasters, tourism and mobility, Peter Tarlow the case of Japan earthquake J. Carlos Monterrubio Destination image and crime in Mexico: An analysis of foreign government travel advice Babu P George, PhD The internal structure of destination visitation model Tony L Henthorne, PhD and implications for image management VOLUMEN 11 | NÚMERO 3 - SPECIAL ISSUE | JULIO 2013 | ISSN: 1695-7121 Alvin J Williams, PhD Maximiliano E. Korstanje The sense, landscape and image. How the tourist destination is replicated in postmodernist times R Rajesh Impact of Tourist Perceptions, Destination Image and Tourist Satisfaction on Destination Loyalty: A Conceptual Model Margarita Barretto Aesthetics and Tourism VOLUMEN 11 | NÚMERO 3 - SPECIAL ISSUE JULIO 2013 ISSN: 1695-7121 VOLUMEN Agustín Santana Talavera “Imaginando la imagen en turismo: un viaje de ida y vuelta” Matthew Smith O turismo acessível como vantagem competitiva: Ericka Amorim implicações na imagem do destino turístico Cláudia Soares Image, aesthetIc Revista de Turismo Bingjie Liu, M.S. Images of safe tourism destinations y Patrimonio Cultural in the United States held by African Americans & tourIsm Susana Gastal Imagem, Paisagem e Turismo: a construção do olhar romântico In Post modern tImes Dolors Vidal Casellas Structuration and branding of a religious tourism Sílvia Aulet Serrallonga product: catalonia sacra Neus Crous Costa Jaime Álvarez de la Torre Riesgo y percepción en el desarrollo de la imagen Diego Rodríguez-Toubes Muñiz turística de Brasil ante los mega-eventos deportivos Revista de Turismo y Patrimonio Cultural y Patrimonio Turismo de Revista Página Web: www.pasosonline.org Correo electrónico: www.pasosonline.org [email protected] Correo postal P.O.
    [Show full text]
  • El Nitrat De Les Fonts Del Lluçanès: Efectes Sobre Les Comunitats De Briòfits (Molses I Hepàtiques)
    AUSA · XXVIII · 180 (2017) p. 513-532 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) EL NITRAT DE LES FONTS DEL LLUÇANÈS: EFECTES SOBRE LES COMUNITATS DE BRIÒFITS (MOLSES I HEPÀTIQUES) Ferran Sayol / Jordi Corbera / Catherine Preece / Marc Vilella Loles Asensio / Miquel Jover / Guillem Bagaria Xavier Domene / Marcos Fernàndez-Martínez1 [email protected] Nitrate in natural springs in Lluçanès region: effects on the communities of bryophytes (mosses and liverworts) Les fonts alberguen complexes comunitats Semi-natural springs contain complex com- d’éssers vius que busquen aigua constant. munities of living organisms that look for Tanmateix, l’excés de nitrat dels aqüífers constant water supplies. However, an ex- subjacents podria afectar la riquesa d’es- cess of nitrate in the underlying aquifers pècies presents, sobretot les sensibles a could affect species richness, especially la contaminació com els briòfits (molses of those groups that are sensitive to pol- i hepàtiques). En aquest estudi, analitzem lution such as bryophytes (mosses and liv- l’aigua i els briòfits presents a 93 fonts del erworts). In this study, we analyse water Lluçanès. Tot i que trobem que algunes po- characteristics and presence of bryophytes ques espècies poden resistir un relatiu excés in 93 natural springs in Lluçanès region. de nitrat, la majoria no el toleren, de mane- We find that although a few species can ra que la riquesa d’espècies decreix en les cope with a relative nitrate excess, most of fonts més contaminades, cosa que eviden- them do not tolerate it, meaning that spe- cia un efecte advers de la contaminació de cies richness decreases in the most polluted les fonts sobre la biodiversitat de briòfits.
    [Show full text]
  • Informe De La Gestió De Residus
    MEMÒRIA ANUAL 201 7 MOIÀ ÍNDEX - TITULARS - DADES ANUALS MUNICIPALS - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS AL MUNICIPI - EVOLUCIÓ DE LA GESTIÓ DE RESIDUS ALS MUNICIPIS CONSORCIATS o PES RELATIU DE LES DIFERENTS FRACCIONS DE RESIDUS - RENDIMENT DE CONTENIDORS - EVOLUCIÓ DE LA FACTURA DE SERVEIS DEL CONSORCI La gestió de residus a Moià La taxa de selectiva a Moià continua per sobre de la mitjana però retrocedeix lleugerament • Durant el 2017, Moià ha mantingut la generació de fracció resta en la mitjana consorciada (257 kg/hab/any enfront dels 254 de mitjana), però ha disminuït lleugerament la recollida selectiva, que ha baixat un 3,4% respecte de l’any anterior i ha situat al municipi en el novè lloc del rànquing. • La taxa de selectiva a Moià és d’un 31%, 2 punts per sobre de la mitjana. Si a la recollida municipal hi sumem les aportacions a deixalleries, el percentatge s’enfila fins al 50%, 11 punts per sobre de la mitjana, que és del 39. • La recollida d’orgànica ha caigut un 14% i ara se situa en la mitjana dels ens consorciats: 47 kg/hab/any. La taxa d’impropis a Moià és del 6,54%, per sota de la mitjana. • La recollida de vidre, paper i envasos ha crescut un 2,7%: el vidre ha baixat un 10%; el paper ha crescut un 5,6%; i els envasos han augmentat un 17,5%. • L’ús de la deixalleria fixa se situa molt per sobre de la mitjana: amb 1.215 usuaris per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana dels municipis que tenen fixa al seu terme és de 742 usuaris.
    [Show full text]
  • 1.INTRODUCCIÓ AL LLUÇANÈS I AL CONSORCI DEL LLUÇANÈS El
    1.INTRODUCCIÓ AL LLUÇANÈS I AL CONSORCI DEL LLUÇANÈS El Lluçanès és un altiplà situat al centre de Catalunya, entre els rius Ter i Llobregat, entre la Serralada Prelitoral i els Pirineus, i a una altitud mitjana que oscil´la entre els 700 i els 900 metres. Amb una extensió aproximada d©uns 400 km2, el Lluçanès el formen un conjunt de municipis, la major part dels quals, amb petits nuclis urbans i amb poca presència d©indústria i serveis, només presents en els nuclis més importants. El Lluçanès està integrat per un total de 13 municipis: Olost, Sant Bartomeu de Grau, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès, Perafita, Santa Maria de Merlès, Lluçà, Sobremunt, Sant Martí d©Albars, Alpens i Sant Agustí de Lluçanès. Onze dels quals s©engloben administrativament en la comarca d©Osona. Els altres dos pertanyen al Bages (Sant Feliu Sasserra) i al Berguedà (Santa Maria de Merlès). Per tant, el Lluçanès no constitueix actualment una entitat comarcal reconeguda oficialment, tot i que existeix una clara fonamentació física, històrica i humana en la consideració d©aquest territori com una comarca amb personalitat pròpia. El Consorci del Lluçanès és una entitat supramunicipal que engloba aquests 13 municipis anomenats anteriorment, considerats com el marc territorial del Lluçanès. Des de mitjans del 2004 s©han organitzat diferents àrees des de les quals s©impulsen projectes supramunicipals a fi d©invertir eficientment els recursos que s©obtenen, i millorar els serveis als ajuntaments i a la ciutadania. El Consorci per tant té una clara funció de definició del territori, planificació i voluntat de prestar serveis de forma mancomunada a tota la població del Lluçanès.
    [Show full text]