DOCSLIB.ORG

1.INTRODUCCIÓ AL LLUÇANÈS I AL CONSORCI DEL LLUÇANÈS El

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
1.INTRODUCCIÓ AL LLUÇANÈS I AL CONSORCI DEL LLUÇANÈS El 1.INTRODUCCIÓ AL LLUÇANÈS I AL CONSORCI DEL LLUÇANÈS El Lluçanès és un altiplà situat al centre de Catalunya, entre els rius Ter i Llobregat, entre la Serralada Prelitoral i els Pirineus, i a una altitud mitjana que oscil´la entre els 700 i els 900 metres. Amb una extensió aproximada d©uns 400 km2, el Lluçanès el formen un conjunt de municipis, la major part dels quals, amb petits nuclis urbans i amb poca presència d©indústria i serveis, només presents en els nuclis més importants. El Lluçanès està integrat per un total de 13 municipis: Olost, Sant Bartomeu de Grau, Sant Feliu Sasserra, Oristà, Sant Boi de Lluçanès, Prats de Lluçanès, Perafita, Santa Maria de Merlès, Lluçà, Sobremunt, Sant Martí d©Albars, Alpens i Sant Agustí de Lluçanès. Onze dels quals s©engloben administrativament en la comarca d©Osona. Els altres dos pertanyen al Bages (Sant Feliu Sasserra) i al Berguedà (Santa Maria de Merlès). Per tant, el Lluçanès no constitueix actualment una entitat comarcal reconeguda oficialment, tot i que existeix una clara fonamentació física, històrica i humana en la consideració d©aquest territori com una comarca amb personalitat pròpia. El Consorci del Lluçanès és una entitat supramunicipal que engloba aquests 13 municipis anomenats anteriorment, considerats com el marc territorial del Lluçanès. Des de mitjans del 2004 s©han organitzat diferents àrees des de les quals s©impulsen projectes supramunicipals a fi d©invertir eficientment els recursos que s©obtenen, i millorar els serveis als ajuntaments i a la ciutadania. El Consorci per tant té una clara funció de definició del territori, planificació i voluntat de prestar serveis de forma mancomunada a tota la població del Lluçanès. 2.BREU HISTÒRIA DEL LLUÇANÈS A l©any 905 amb l'Acta de Consagració de Monestir de Lluçà ja apareixen moltes de les parròquies que configuren el Lluçanès actual i per tant és l'any en que hom considera que el Lluçanès adquireix una certa importància històrica mantinguda fins avui. Els dos castells feudals que estructuraven els 400km2 de territori que ocupa el Lluçanès eren el d'Oristà al sud, avui desaparegut i el de Llucà al nord amb importants vestigis actualment conservats. Les tibantors entre els súbdits i una família feudal s'incrementaren a partir de l'any 1.376. Els súbdits volien dependre de la corona i s'inicia tota una successió de conflictes, lluites i Guerres Remeses per aconseguir la Sotsvegueria. Finalment el 5 de febrer de 1.611 Francesc d'Agulló, senyor de la baronia del Lluçanès, ven la baronia al rei i als prohoms del Lluçanès per 7.000 lliures i la Sotsvegueria passa a ser una realitat convertint-se en capital Sant Feliu Sasserra. Aquí trobem un edifici renaixentista, avui seu de l'ajuntament, que fou la casa del Consell i Jurats del Lluçanès. Malgrat això al llarg del segle XVII Catalunya està immersa en una crisi social i econòmica. La Guerra dels Segadors (1640-1652) i d'altres revoltes porten a la desestructuració del camp i a la consolidació del fenomen del bandolerisme. Al Lluçanès el principal exponent és Perot Rocaguinarda, nascut a Oristà. La Guerra de Successió a principis del segle XVIII fou molt dura al Lluçanès. Dels onze pobles que es cremaren a Catalunya per les tropes borbòniques, tres foren del Lluçanès, Prats de Lluçanès per dues vegades, Sant Feliu Sasserra i Oristà, fet que demostra que fou territori de lluita, ja que estava situat entre l'estratègic Castell de Cardona al Bages i la ciutat de Vic, importants nuclis de resistència. Al finalitzar la guerra al 1.714, Catalunya va experimentar un important progrés econòmic i demogràfic, el Lluçanès aprofita la proximitat dels ramats transhumants per proveir-se de llana i començar una incipient indústria tèxtil que al segle XIX passà a dependre del cotó. És l'origen de la indústria tèxtil actual. En el segle XVIII les estamenyes i baietes de les poblacions dels Lluçanès són molt apreciades i s'exporten a la resta de Catalunya, així com també a Aragó i Castella. A Prats de Lluçanès pel mes de juny encara se celebra la Festa dels Elois que reviu les caravanes dels traginers amb aquestes mercaderies. La població, a finals de segle, augmenta fins a 8.000 persones. Dos anys més tard, al 1716, la oficialitat de la Sotsvegueria quedà abolida amb l©aplicació del Decret de Nova Planta. Aquest any, l©administració catalana va quedar completament anul´lada i amb ella totes les concessions especials que alguns llocs, com el Lluçanès, tenien. Al segle XIX el Lluçanès perd població ja que la gent jove marxa a treballar a les colònies tèxtils dels rius Ter i Llobregat, i a més en aquest segle el Lluçanès torna a ser terra de lluita ja que s'hi succeïren multitud de guerres. Del 1.809 al 1.812 és ocupat i saquejat sis vegades per tropes franceses. Les tres Guerres Carlines també afectaren negativament el Lluçanès. El dia 9 de juliol de 1.873 va succeir la Batalla d'Alpens on el brigadier Cabrinetty de les tropes liberals fou assassinat per homes del general carlí Francesc Savalls. Aquest últim fou nomenat marquès d'Alpens i el rei Carles VII feu encunyar una medalla honorífica. Malgrat tot, a finals de segle la població es recupera i arriba al màxim històric de 12.000 habitants. El segle XX la població torna a davallar donada la mecanització del camp, la Guerra Civil i l'emigració cap a les capitals de comarques veïnes, Manresa, Vic i Berga. Aquests últims anys el Lluçanès ha estabilitzat la població dels seus municipis menys rurals, quedant al voltant d'unes 8.500 persones. La comarca s'està convertint en un lloc atractiu per viure-hi o passar-hi llargues jornades donades les seves característiques naturals, culturals i humanes. 3.COMMEMORACIÓ 400 ANYS CREACIÓ SOTSVEGUERIA Des de l©Àrea de Cultura del Consorci del Lluçanès formada pels regidors de cultura dels 13 municipis del Lluçanès, el 2008 es va plantejar la necessitat de crear una Comissió de Treball per a celebrar els 400 anys de la creació de la Sotsvegueria del Lluçanès. L©objectiu de la Comissió és treballar per commemorar la creació de la Sotsvegueria del Lluçanès l©any 1611 ( el naixement oficial del Lluçanès ), difondre el patrimoni i els elements més significatius del territori. Així mateix es vol divulgar la història del Lluçanès i treballar per al reconeixement de tots els seus elements culturals més importants. Per fer-ho, s©ha comptat amb la participació de difernts agents del territori i crear així un programa d©activitats culturals, educatives i turístiques que es durà al llarg del 2011. La Comissió inicial estava formada per 4 membres de l©Àrea de Cultura i els tècnics de cultura i turisme del Consorci del Lluçanès. A partir del gener de 2010 es va ampliar la comissió creant diferents grups de treball que serien els encarregats de treballar les diferents propostes. Els àmbits de treball són: Història i Patrimoni, Educació, Turisme i Cultura Popular. Totes 3 comissions es reuneixen de forma periòdica i hi participen unes 30 persones. 4.PROGRAMA D©ACTIVITATS Més d©una vintena d©activitats es duran a terme durant tot el 2011. – EXPOSICIÓ 400 ANYS SOTSVEGUERIA DEL LLUÇANÈS: Exposició sobre la vida i la història del Lluçanès que es podrà visitar en diferents municipis. - Lluçà: del 5 de febrer al 5 de març al Monestir de Lluçà - Sta. Creu de Jutglar: del 30 d©abril al 8 de maig al Local Social - St. Boi de Lluçanès: del 9 al 26 de maig al Local de Joves - Prats de Lluçanès: del 13 al 26 de juny a Cal Bach - Perafita: del 28 de juny al 7 de juliol a El Niu - St. Martí d©Albars: del 9 al 24 de juliol al Local Social - Sta. Maria de Merlès: del 8 al 21 d©agost al Local Social - Alpens: del 16 al 29 de setembre a la Fàbrica Vella - St. Feliu Sasserra: del 1 al 23 d©octubre a l©Ajuntament - Olost: del 28 d©octubre al 10 de novembre al Centre Cívic - Oristà: del 12 al 30 de novembre al Centre Cívic - Sta. Eulàlia de Puig-oriol: del 3 al 25 de desembre al Local Social – JORNADES SOBRE HISTÒRIA AL LLUÇANÈS: 5 jornades que comptaran amb la presència d©experts reconeguts en diferents temàtiques històriques i populars. - Fira de maig a Alpens: Ponents: Lluís Ferran Toledano (Carlisme) i Ramon Pinyol (Literatura de Verdaguer) - Dia 11 de setembre de 2011 a Perafita Ponents: Josep Albert Planes (Guerra de Successió) i Jordi Torras (Agricultura, vida de l©època i transhumància). - Dia 1 octubre de 2011 a Sant Feliu Sasserra Ponents: Agustí Alcoberro (Bruixes i Bandolers, visió històrica) i Xavier Roviró (Bruixes i Bandolers, visió popular) - Dia 21 d©octubre de 2011 a Prats de Lluçanès Ponents: Llorenç Soldevila (Literatura i història) i Roser Reixach (Festes i Costums al Lluçanès. Una aproximació als goigs). - Desembre a Olost Ponents: Marc Ordeig (Geografia i medi físic) i Ramon Erra (Lluçanès al S.XXV). – LLIBRE ªLA SOTSVEGUERIA DEL LLUÇANÈS (1611-1716)º de Josep Albert Planes i Ball: S©ha publicat un llibre sobre la història de la Sotsvegueria. – RUTA 400 ANYS: es farà una caminada que unirà els pobles d©Oristà i Lluçà a través dels Camins Ramaders. Per tal de seguir la ruta correctament s©ha editat una ressenya. – LES POSTRES DELS 400 ANYS: diferents restaurants del Lluçanès oferiran unes postres a base de mató. – TROBADA D©ALUMNES DEL LLUÇANÈS. El dia 13 de maig de 2011 a Sant Feliu Sasserra es trobaran tots els alumnes de les escoles del Lluçanès.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural D' Alpens
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d' Alpens Memòria tècnica Redacció SOLC Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Ajuntament d' Alpens Novembre 2006 INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL ALPENS Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Alpens, novembre de 2006 - 2 - ÍNDEX PÀGINES 1. METODOLOGIA pàg. 3-9 1.1 Presentació 1.2 Metodologia 2. DIAGNÒSTIC pàg. 10-48 2.1 Marc geogràfic i Medi físic 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3 Síntesi històrica 2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats 2.6 Estat legal de protecció 2.7 Equipaments patrimonials 2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS pàg. 49-77 3.1 Llistat d’elements fitxats 3.2 Elements no fitxats 3.3 Personatges il·lustres 4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES pàg. 78-83 - 3 - 1.METODOLOGIA 1.1 PRESENTACIÓ La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural d’Alpens, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • DOSSIER DE PREMSA Presentació De La Campanya De Comunicació De Cara a La Consulta Del 26 De Juliol Per Al Procés Participatiu Sobre La Comarca Del Lluçanès
    DOSSIER DE PREMSA Presentació de la campanya de comunicació de cara a la consulta del 26 de juliol per al procés participatiu sobre la comarca del Lluçanès. Dia: Dijous, 2 de juliol de 2015. Hora: 12 hores. Lloc: Claustre del Monestir de Santa Maria de Lluçà. https://goo.gl/maps/8cp9l . Convoca: Consorci del Lluçanès. Intervenen: − Josep Mª Freixanet, President en funcions del Consorci del Lluçanès i alcalde d'Olost. − Josep Mª Masramon, Vicepresident del Consorci del Lluçanès i alcalde de Sant Boi de Lluçanès. − Joan Carles Solé, alcalde de Lluçà. − Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès. CONSORCI DEL LLUÇANÈS – c/Vell, 3 08515 Sta. Creu de Jutglar – T. 93 888 00 50 – [email protected] COMARCA DEL LLUÇANÈS Dubtes i propostes: [email protected] CONSORCI DEL LLUÇANÈS – c/Vell, 3 08515 Sta. Creu de Jutglar – T. 93 888 00 50 – [email protected] L’ORIGEN: CONSORCI El Consorci del Lluçanès es constitueix l'any 2001 amb l'acord dels 13 ajuntaments ( Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès ), el Consell Comarcal d'Osona i la Diputació de Barcelona. Els seus Estatuts ( vigents actualment ) es publiquen al DOGC 3513 de 14 de novembre de 2001 ELS SERVEIS ACTUALS QUE EL CONSORCI OFEREIX (2015) SÓN: - ATENCIÓ A LES PERSONES: Atenció social a persones i domicilis, Educació comunitària, Xarxa d'Espais de Dia, Banc ajudes tècniques, programes reforç per infants i joves, Casals d’avis, Beques Esportives, Teleassistència, Cursos i tallers, Rutes saludables.
    [Show full text]
  • Itinerari Del Lluçanès
    Rutes amb cotxe per la comarca d’Osona ITINERARI DEL LLUÇANÈS El Lluçanès és un territori ubicat entre el prepirineu i la depressió central catalana, format per serres i serrats que configuren unes terres retallades on rius i rieres són responsables en part del relleu de la zona. Un territori que s’identifica per les seves magnífiques panoràmiques, un entramat de camins ramaders, la quietud dels pobles, els mites i llegendes i un fons arquitectònic, sobretot romànic, amplíssim. Per iniciar l’itinerari que ens portarà a visitar alguns dels llocs més emblemàtics de les terres del Lluçanès, cal arribar en primer lloc fins a Oristà. S’hi arriba per la C-25, Eix Transversal i concretament és la sortida 164. Oristà és parada imprescindible del Lluçanès, amb un terme extens, que inclou el nucli de la Torre i el castell de Tornamira. Cripta d’Oristà Però, sobretot, val la pena per la seva cripta, una autèntica joia preromànica que data entre els segles X i XII, situada sota l’església de Sant Andreu d’Oristà, d’estil barroc neoclassicista. És un espai de petites dimensions format per tres naus austeres i senzilles alhora, sis columnes unides per arcs de mig punt i un petit altar. Molt a prop trobem el Museu de Terrissa Catalana, que aplega unes 4000 peces de terrissa catalana i ceràmica de tots els temps. Oristà Informació: Parròquia de Sant Andreu d’Oristà 938 128 030. Seguim l’itinerari pel Lluçanès per la B-433, direcció Prats de Lluçanès, creuarem la Torre d’Oristà i continuarem per la mateixa carretera fins empalmar amb la B-432.
    [Show full text]
  • Dades Pel Comentari
    Persones aturades de 45 anys i més Comarca del Bages Període: Octubre del 2013 DE 45 ANYS I TOTAL MÉS Percentatge Octubre 2013 Octubre 2013 Octubre 2013 Aguilar de Segarra 17 11 64,71% Monistrol de Calders 54 31 57,41% Súria 456 261 57,24% Estany, l' 25 14 56,00% Santa Maria d'Oló 42 23 54,76% Fonollosa 119 65 54,62% Rajadell 24 13 54,17% Balsareny 294 159 54,08% Mura 13 7 53,85% Sallent 514 276 53,70% Navarcles 524 279 53,24% Calders 57 30 52,63% Avinyó 143 75 52,45% Cardona 349 179 51,29% Gaià 12 6 50,00% Navàs 598 297 49,67% Sant Feliu Sasserra 45 22 48,89% Sant Vicenç de Castellet 1.009 493 48,86% Castellnou de Bages 72 35 48,61% Santpedor 497 239 48,09% Pont de Vilomara i Rocafort, el 414 199 48,07% Sant Joan de Vilatorrada 934 446 47,75% TOTAL 16.103 7.601 47,20% Castellfollit del Boix 17 8 47,06% Sant Fruitós de Bages 714 336 47,06% Castellbell i el Vilar 344 159 46,22% Moià 367 167 45,50% Sant Salvador de Guardiola 288 130 45,14% Manresa 7.024 3.166 45,07% Artés 442 197 44,57% Callús 168 73 43,45% Castellgalí 193 82 42,49% Sant Mateu de Bages 26 11 42,31% Monistrol de Montserrat 282 105 37,23% Talamanca 7 2 28,57% Marganell 19 5 26,32% FONT: Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.
    [Show full text]
  • Agenda Del Asegurado Plan 2014
    AGENDA DEL ASEGURADO: COMPENSACIÓN POR PÉRDIDA DE PASTOS PERIODO DE SUSCRIPCIÓN ÁMBITO OPCIONES INICIO SUSCRIPCIÓN FINAL SUSCRIPCIÓN Grupo 1 A, B y E 31/12/2014 A, C, D y E 31/12/2014 Grupo 2 B 31/10/2014 Grupo 3 A, B y E 30/11/2014 A, B y E 01/07/2014 31/08/2014 Grupo 4 C y D 31/10/2014 Grupo 5 A y B 31/08/2014 Grupo 6 A y B 31/10/2014 A, B y E 31/08/2014 Grupo 7 C 31/10/2014 ÁMBITO DE APLICACIÓN: Todo el territorio nacional excepto la C.A. de Canarias, dividido en los siguientes grupos de comarcas: GRUPO 1: PIRINEO PROVINCIA COMARCA TERMINO MUNICIPAL Baga, Berga, Borreda, Capolat, Castellar del Riu, Castellar de N’Hug, Castell de L’Areny, Bergada Espunyola, Figols, Gisclareny, Guardiola de Berga, Nou de Bergueda, Pobla de Lillet, Quar, Saldes, Sant Jaume de Frontanyá, Cercs, Vallcebre, Vilada, Sant Julia de Cerdanyola. Alpens, Calldetenes, Folgueroles, Lluça, Montesquiu, Oris, Perafita, Prats de Lluçanés, Pruit, Barcelona Roda de Ter, Rupit, Sant Agustí de Lluçanes, Sant Boi de Lluçanés, Sant Juliá de Vilatorta, Osona Sant Martí de D’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní D’Osormort, Santa María de Besora, Santa María de Corcó, Santa María de Merlés, Sant Vicenç de Torelló, Sobremunt, Sora, Tavérnoles, Travertet, Torelló, Vilanova de Sau. Cerdanya Todos los términos Ripollés Todos los términos Girona Agullana, Albanya, Vajol, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cólera, Darnius, Espolla, Jonquera, Alt Emporda Llançá, Maçanet de Cabrenys, Portbou, Port de la Selva, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenc de la Muga, Selva de Mar, Vilamaniscle.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]