20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 2

Inventari Patrimoni Cultural

d' Alpens

Memòria tècnica

Redacció

SOLC

Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt

Ajuntament d' Alpens

Novembre 2006

INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL

ALPENS

Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt

Alpens, novembre de 2006

- 2 -

ÍNDEX PÀGINES

1. METODOLOGIA pàg. 3-9

1.1 Presentació 1.2 Metodologia

2. DIAGNÒSTIC pàg. 10-48

2.1 Marc geogràfic i Medi físic 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3 Síntesi històrica 2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats 2.6 Estat legal de protecció 2.7 Equipaments patrimonials 2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme

3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS pàg. 49-77

3.1 Llistat d’elements fitxats 3.2 Elements no fitxats 3.3 Personatges il·lustres

4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES pàg. 78-83

- 3 -

1.METODOLOGIA

1.1 PRESENTACIÓ

La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural d’Alpens, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social. Amb aquest objectiu el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona per tal d’establir un conveni per realitzar l’inventari a dotze municipis del Lluçanès. Un cop aprovada la sol·licitud es traspassà la proposta als municipis que l’acordaren en ple, requisit que va permetre tirar endavant el projecte.

Les tasques de realització de l’inventari d’Alpens s’iniciaren per encàrrec de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a principis del mes de maig de 2006, la qual va encarregar els treballs a l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. L’inventari s’ha estat portat a terme en tres mesos i ha estat realitzat per Jordi Compte Figueras, llicenciat en Humanitats amb menció en Història de l’Art, i Marta Homs Caralt, llicenciada en Història i postgraduada en Gestió Cultural, i en Didàctica del Patrimoni.

La memòria s’articula a través de cinc grans blocs:

L’apartat de la presentació i metodologia reflecteix la síntesi del procediment establert per la realització de l’inventari així

- 4 - com els recursos utilitzats i les eines emprades per tal de portar-ho a terme.

El segon apartat presenta el diagnòstic que consisteix en un anàlisi del marc geogràfic, físic, històric, econòmic i sociocultural del municipi de d’Alpens on s’hi mostren des d’una visió global les principals característiques del municipi.

El tercer apartat consisteix en el llistat d’elements fitxats i no fitxats. Aquí es presenta la relació de béns dels que s’ha creat una fitxa individualitzada, i per tant que es poden trobar dins de la base de dades de l’inventari classificats segons la seva tipologia, l’ordre numèric i l’ordre onomàstic. En aquest apartat també s’inclou un llistat i descripció d’elements no fitxats, els quals no presentaven una entitat pròpia rellevant per ésser considerats elements de significació patrimonial. Són elements amb pocs valors patrimonials o naturals, desapareguts, localitzats fora del terme municipal, o elements dels quals no es disposava de suficient informació per poder completar els camps de les fitxes però sovint amb gran càrrega toponímica i significatius per ser components del passat i present d’Alpens.

A l’apartat de recomanacions s’hi mostren mesures de dinamització, protecció, conservació i gestió del patrimoni local que pot tenir en compte el municipi per potenciar els seus recursos culturals i naturals.

Finalment es clou la memòria amb l’apartat de la bibliografia on s’hi detallen les referències bibliogràfiques utilitzades per la realització tant de les fitxes com de la memòria present.

Aquest inventari pretén cobrir la mancança en recopilació de béns culturals i naturals del municipi d’Alpens. Per la realització d’aquest treball ha estat molt important l’ajuda i la col·laboració de diferents persones a tall individual i col·lectiu, d’entitats i institucions que ens han facilitat

- 5 - assessorament, informació i ens han orientat en diferents àmbits. Cal, per tant, agrair a l’Ajuntament d’Alpens, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, el Grup de Defensa del Ter, el Bisbat de , Solc, música i tradició al Lluçanès, Jordi Torres i Sociats, Mn. Antoni Pladevall, Isabel Iborra, Mn. Felip Pujols, Joan Iborra, Ramon Espelt, Ramon Vall Plans, Glòria Montferrer, Pilar Bossoms, Lluís Bossoms, Enric i Pepeta de la Fonda, i a tots els veïns del municipi que han col·laborat i han facilitat la informació.

Aquest treball permetrà establir una percepció global i de conjunt del patrimoni existent al municipi, el qual haurà de ser revisat, actualitzat i complementat amb les valoracions i consideracions pertinents per part d’especialistes i tècnics de l’Ajuntament d’Alpens.

1.2. METODOLOGIA

L’objectiu de l’inventari és el recull exhaustiu del patrimoni cultural i natural d’Alpens per tal de facilitar a les corporacions municipals una eina de coneixement de la globalitat del patrimoni que es troba en el seu terme municipal. Un cop van finalitzar els tràmits burocràtics i administratius es va procedir a la planificació del desenvolupament del treball que es duria a terme durant el temps estipulat seguint les indicacions prèvies donades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Així doncs el treball es planificà bàsicament en tres fases. Una primera fase de recerca bibliogràfica, una segona fase de treball de camp i una tercera fase de treball de gabinet.

Enmig d’aquestes fases, per tal de fer un seguiment del treball de l’Inventari, es van fer dues reunions amb les parts implicades: l’Ajuntament d’Alpens, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i Solc, música i tradició al Lluçanès. La primera reunió es va produir en

- 6 - finalitzar la fase bibliogràfica i la segona en finalitzar la fase de treball de camp.

La detecció inicial de patrimoni local immaterial, material, documental i natural es va fer a través d’una primera recerca bibliogràfica exhaustiva i un buidatge sistemàtic que va permetre obtenir una primera relació de béns patrimonials existents al municipi. Aquesta primera cerca bibliogràfica es va fer a partir dels equipaments municipals bibliotecaris i de noves tecnologies disponibles als diferents municipis del Lluçanès i ja que a Alpens, en el moment de realitzar- se l’inventari, no disposava d’un servei diari de biblioteca ni tampoc d’un Telecentre.

Per complementar aquest primer llistat d’elements patrimonials va ser molt profitosa la primera reunió que es va produir amb l’Ajuntament d’Alpens ja que va ajudar a completar aquesta primera relació de béns culturals i naturals del municipi. També es va recórrer a la consulta dels Inventaris de la , l’Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic, el fons del Museu Episcopal de Vic, les revistes i publicacions comarcals (La Rella, Ausa) així com també els fulletons informatius publicats per l’Ajuntament d’Alpens.

De tots ells es va extreure un ampli llistat de patrimoni cultural que posteriorment seria contrastat i modificat segons els criteris de realització de l’Inventari.

Una de les eines que van ser de gran utilitat alhora d’ubicar els béns patrimonials del municipi ha estat la cartografia topogràfica del Pla de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona d’escala 1:10.000 de d’Alpens, on s’hi delimita el terme municipal i s’hi reflecteix amb precisió la toponímia i ubicació dels edificis, fonts, recs, rieres, bagues, serrats, carenes, turons, plans, camps, camins, pistes forestals i punts d’aigua. Altres recursos de cartografia topogràfica

- 7 - consultats del municipi ha estat els de l’Institut Cartogràfic de Catalunya d’escala 1:5.000 i 1:10.000.

Un altre instrument de consulta prèvia al treball de camp per tal de recopilar la informació necessària per poder desenvolupar la tasca de l’inventari va ser la consulta dels Criteris d’Ordenació del Territori i del Paisatge del Lluçanès, les Normes Subsidiàries de Planejament d’Alpens de l’any 1996, del qual se’n va extreure els béns arquitectònics i naturals protegits per l’Ajuntament, així com també un primer recull de fonts orals que ajudaren a complementar el llistat inicial de béns patrimonials del municipi, tasca que es va portar a terme paral·lelament en la fase del treball de camp.

Un cop es tingué finalitzada la recerca bibliogràfica i s’hagué realitzat un primer llistat amb els principals béns patrimonials es passà a la fase del treball de camp que va consistir en una sèrie de visites als principals elements referenciats. La dinàmica de les visites es va dur a terme a partir d’un seguiment sistemàtic que partia de la informació recollida a la fase prèvia.

En aquestes sortides es visitava materialment els elements patrimonials, s’ubicaven sobre el mapa, s’elaboraven les descripcions corresponents, es fotografiaven, s’anotaven les coordenades, altitud, l’estat de conservació i totes les dades necessàries per poder omplir les fitxes model entregades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu es van configurar unes fitxes de camp, que facilitaven l’enregistrament de les dades obtingudes i el posterior treball de gabinet. Durant les visites es conversava amb els propietaris, persones coneixedores del territori, dels costums i les tradicions de la localitat que ajudaven a contextualitzar i contrastar la informació que ja es tenia. Així mateix fou interessant per les referències històriques que aportaven ja que ajudaria posteriorment a configurar i completar les fitxes definitives. També es van consultar

- 8 - especialistes en diversos temes, en fonts, camins ramaders, biòlegs, geòlegs, etc. que ajudaren a resseguir, sobre el terreny, les principals característiques del municipi. Totes aquestes fonts orals han estat de gran ajuda per descobrir béns patrimonials no localitzats a la fase anterior.

La tercera fase ha consistit en el treball de gabinet, és a dir la ordenació, organització i digitalització de totes les dades i la informació que s’ha recollit en les fases anteriors. Aquesta tasca s’ha desenvolupat a través d’unes fitxes digitalitzades, base de dades que utilitza el programa Microsoft Acces, facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquestes fitxes defineixen els béns patrimonials segons el seu àmbit i tipologia, la denominació, titularitat, cronologia; també se’n fa una descripció i una ressenya històrica així com la valoració de l’estat de conservació. Paral·lelament s’han seleccionat els mapes i les fotografies que omplirien l’apartat gràfic de cada fitxa.

Finalment es procedí a redactar la present memòria on es valora el resultat de la recerca i es dóna una visió global del municipi contextualitzant el patrimoni del municipi en relació amb el seu entorn físic i sociocultural creant una visió de conjunt i posant les bases per poder establir els criteris per la proposta de mesures i intervencions oportunes.

Es van establir criteris generals a l’hora d’intervenir i seleccionar els elements que serien fitxats i els que restarien descartats. Aquests es basaren en la singularitat i la rellevància dels béns detectats en el municipi. Pel què fa els elements immobles es primaren els valors constructius, arquitectònics, representatius de l’època de construcció, l’estat de conservació així com la significació històrica i articulant del territori. També es valoraren la singularitat i el caràcter artístic dels elements mobles com és el cas dels elements artístics de forja que en forma de picaportes, reixes, baranes, fanals i altres elements decoratius omplen

- 9 - les portes, façanes i carrers de tot el nucli urbà; així com la vigència i el caràcter representatiu d’elements i manifestacions d’arrel tradicional i històric.

Per altra banda s’han descartat alguns elements per tenir pocs valors culturals o naturals, per trobar-se desapareguts com és el cas de la masia de Pedres Negres, o perquè s’han localitzat fora del terme municipal. Altres elements que no han estat fitxats individualment, tot i haver estat considerats interessants, han estat identificats, assenyalats i descrits dins de les fitxes interrelacionades i associades.

Un cop finalitzada la fase de gabinet es va realitzar la segona de les reunions amb l’Ajuntament d’Alpens, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i Solc, música i tradició al Lluçanès, en la qual es van repassar les fitxes localitzades i descrites individualment, i es van acabar de precisar les que s’havien d’agregar o modificar.

- 10 -

2. DIAGNÒSTIC

2.1 MARC GEOGRÀFIC I MEDI FÍSIC

El municipi d’Alpens està situat al límit nord de la regió del Lluçanès i ocupa una superfície de 13’80 quilòmetres quadrats, en una zona de transició entre la Depressió Central i el Prepirineu. Com a la resta del Lluçanès, les formacions rocoses del municipi són d’origen sedimentari, bàsicament conglomerats, gresos i margues, i es van formar durant l’Eocè, quan va sorgir la serralada pirinenca i els seus rius desembocaven en un mar interior, en el que es trobava el Lluçanès. Aquests rius portaven sediments que es van dipositar en el mar interior al llarg de l’Eocè i l’Oligocè fins que van emergir formant l’actual Depressió Central que s’estén des de la plana de Vic fins a la plana de Lleida. Alpens es trobava en un extrem del mar interior de manera que la seva formació també queda afectada pels darrers plecs del Prepirineu. El plec més meridional del Prepirineu té el seu nucli en el massís dels Munts i és el límit natural entre el Prepirineu i la Depressió Central. El plec d’Alpens o de Santa Margarida de Vinyoles és el més septentrional del Lluçanès i enllaça a l’oest amb el sector de (CORTÈS J, SERRA R: 1996).

Diversos serrats creuen el terme municipal d’Alpens conferint-li un paisatge muntanyós, tot i que el desgast per erosió ha fet que no s’hi trobin relleus abruptes sinó més aviat suaus. La més important de les formacions muntanyoses del terme municipal és la serra de Santa Margarida de Vinyoles amb una altura màxima de 1.228 metres, i ocupa tot l’extrem nord del terme municipal, actuant com a frontera natural entre la província de Girona i la de Barcelona. La comunicació entre una banda i l’altra del serrat és complicada a la zona d’Alpens ja que la serra s’alça imponent, però hi ha diversos passos naturals: un a l’oest a través de la vall de la riera de Merlès i un entre el Puigdon

- 11 -

(1.206 metres) i el Puig Cornador (1.228 metres), en el coll de les Bruixes, una via molt utilitzada antigament, en època de traginers i pastors transhumants. El Puigdon constitueix més elevat del terme municipal d’Alpens, amb 1.206 metres i és per tant, també el punt més elevat del Lluçanès. No hi ha cap altra formació muntanyosa amb gaire entitat en tot el terme municipal, tot i que en cap cas el terreny és pla. Multitud de petits serrats, com el que separa la part propera al nucli de la riera de Matamosses o de Sora, o el que delimita el terme municipal al sud-oest, i de petites valls, com són les de les rieres Lluçanès i Gavarresa, creuen el terme municipal conferint-li un paisatge muntanyós, ocupat en gran part per boscos. L’altitud mitjana del terme municipal és de 855 metres sobre el nivell del mar.

Els recs i rieres d’Alpens tenen un cabal relativament considerable, tenint en compte que es troben a les capçaleres, amb petites minves estacionals, i estan dividits en dues conques fluvials. Els que es dirigeixen cap a la conca del Llobregat, ocupen pràcticament tot el terme municipal i tenen un trajecte més llarg. Els que acaben desembocant al Ter, bàsicament la riera de Matamosses o de Sora, ocupen l’extrem nord-est (CORTÈS J, SERRA R: 1996).

Els afluents del Llobregat més importants a Alpens són la riera Gavarresa i la riera Lluçanès. La primera neix prop del nucli urbà i segueix en direcció sud-est fins abandonar el terme municipal, a l’oest del Colomer. La segona neix en la vessant sud de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, encara que no té entitat fins a la font de la Llena, punt des del qual descendeix en direcció sud, fins abandonar el terme municipal, a l’est dels Plans. Aquestes dues rieres, les més importants del Lluçanès exceptuant la perifèrica riera de Merlès, tenen, per tant, el seu naixement a Alpens i creuen el Lluçanès fins a trobar-se a l’altura d’ i abandonar-lo entre i Oristà.

- 12 -

El principal afluent del Ter dins el terme municipal d’Alpens és la riera de Matamosses o de Sora, que neix a la vessant sud del Puig Cornador i descendeix, primer en direcció sud i després en direcció sud-est, separant els termes municipals d’Alpens i de fins a entrar a Sora, a l’extrem est del terme municipal d’Alpens.

La línia divisòria entre les dues conques fluvials passa aproximadament per la carretera BP-4654 entre els punts quilomètrics 13 i 15, des d’on ascendeix per l’antic camí ramader seguint la carena del mas Soler fins arribar al serrat de les Bruixes i deixar el terme municipal.

Paisatgísticament, el terme municipal està dominat per boscos de tipus prepirinenc ja que el relleu només permet el conreu en algunes zones. Amb dades de 1999, hi havia 57 hectàrees de terres llaurades i 127 de pastures permanents per 775 hectàrees de terreny forestal. En aquest sentit és important remarcar la gran diferència existent entre el paisatge de principis de segle XX i l’actual, ja que en fotografies antigues es pot observar com espais ara ocupats totalment per bosc, eren ocupats per conreu i pastures en part també per la sobreexplotació que es va fer dels boscos de la zona. Els boscos, que originalment eren de roure martinenc, alzina i boix, han estat substituïts en algunes zones pels boscos de pi roig (Pinus sylvestris) a causa de l’explotació accentuada de les rouredes. Aquests boscos, tant els de pi roig com els de roure martinenc (Quercus humilis), generalment no són gaire espessos i presenten un sotabosc pobre. També es troben, residualment, boscos de ribera, que originalment eren de salzes, oms o àlbers, però que o bé s’han substituït per espècies amb més rendiment com els pollancres o es troben molt malmesos. (Dades municipals del programa HERMES) (AADD: 2005).

- 13 -

Un altre aspecte important de la flora d’Alpens són els bolets que hi apareixen, sobretot a la tardor. Als boscos hi creixen multitud d’espècies, destacant-hi entre les comestibles el rovelló, el fredolic, el camagroc o rossinyol de pi i la llenega, coneguda en aquesta regió com “bromosa”.

La fauna que habita a Alpens és força variada. Es poden observar una gran varietat d’aus, des de les més comunes merles, pardals, pinsans, mussols, enganyapastors, mallerengues, corbs, tórtores, orenetes, cucuts, pit-roigs o aligots comuns fins a espècies més singulars i difícils d’observar com l’àguila marcenca. Tot i així cal tenir en compte que la majoria d’aquestes espècies migren provocant que la seva estada dins el terme municipal sigui estacional.

De mamífers també n’hi ha força varietat, essent les espècies més comunes el conill, la llebre, l’esquirol comú, la guineu, el senglar, el teixó, la mostela o la fagina, a més d’una gran varietat de petits mamífers.

Pel que fa als rèptils, es poden observar diverses espècies de llangardaixos, sargantanes i serps, entre els que destaca la serp de collaret ja que en l’àrea del Lluçanès només es troba a Alpens.

A on es concentra major diversitat tant de fauna com de flora és al voltant dels cursos d’aigua a on es pot observar gran varietat d’amfibis i peixos. És important remarcar que si bé en la majoria dels cursos fluvials del Lluçanès s’han substituït les espècies autòctones per d’altres foranies, en algunes zones d’Alpens encara es pot observar fauna autòctona. Entre els peixos que podem trobar en aigües alpensines destaquen el barb roig, el barb cua-roig, la bagra comuna, el gobi, la truita comuna o la més excepcional truita arc – iris, i entre els amfibis s’hi compten diverses espècies de granotes i gripaus (ORDEIX: 2000).

- 14 -

2.2 POBLAMENT, ESTRUCTURA ECONÒMICA I COMUNICACIONS

El municipi d’Alpens té, segons dades de l’1 de gener de 2006, 307 habitants, el que dóna una densitat de 22’2 habitants per quilòmetre quadrat. Té un únic nucli de població, situat al sector central del terme municipal. La població per tant es concentra al nucli urbà ja que la majoria de les masies disseminades tenen un ús esporàdic. De la quinzena llarga de masies que hi ha repartides pel terme municipal, només una tercera part està habitada habitualment. La resta de masies es divideixen entre les que estan abandonades, les que s’utilitzen com a segona residència, i en les que s’hi realitza turisme rural. Dins del nucli, però, també trobem una important quantitat d’immobles destinats a segona residència (Dades municipals del programa HERMES).

Parroquialment el terme municipal estava dividit en dos. La meitat nord formava part de la parròquia de Sant Pere de Serrallonga i incloïa l’església que li dóna nom i diverses masies. La resta del terme municipal, en canvi, formava part de la parròquia de Santa Maria d’Alpens. Actualment tot el terme municipal s’inscriu dins de la parròquia de Santa Maria d’Alpens, els límits de la qual travessen el terme municipal al sud, englobant també diverses masies del veí municipi de Lluçà.

Al nucli urbà d’Alpens s’hi troben els principals serveis del municipi, com l’Ajuntament, el consultori mèdic que funciona dos dies setmanalment o l’escola de primària. Pel que fa a l’educació secundària, el jovent del poble acudeix a per a realitzar l’ESO i a Prats de Lluçanès per al Batxillerat. El transport públic és inexistent i només hi ha el servei de transport escolar que porta els joves d’Alpens a Sant Quirze de Besora i a Prats de Lluçanès. Alpens no compta amb telecentre ni biblioteca regular però està en procés la ubicació d’un biblio-accés permanent.

- 15 -

L’activitat econòmica d’Alpens no està sustentada en un únic sector sinó que es vertebra principalment a través de la indústria, orientada al sector alimentari i al tèxtil, i els serveis, amb un pes menor de l’agricultura, la ramaderia i la construcció. Cal dir, però que una bona part de la població treballa fora d’Alpens. Amb dades de 2001, pràcticament dues terceres parts de població resident activa treballava fora del municipi (Dades municipals del programa HERMES).

L’agricultura i la ramaderia tenen un paper important en l’economia del municipi. Hi abunden les explotacions de vaques de cria, encara que també hi han explotacions de porcs i aviram. Una part dels camps de conreu es dediquen a la producció de menjar per aquest bestiar, a través del conreu del farratge o a través de les pastures, que es van ampliant en extensió any rere any. Tot i així el cereal també es cultiva en els conreus del terme municipal (Dades municipals del programa HERMES).

La indústria es pot dividir en activitats de caire familiar i indústries de dimensions mitjanes, com és el cas de SATI dedicada al tèxtil o Embotits Cruells dedicada als productes alimentaris.

L’àrea de serveis del municipi està vertebrada a través del turisme rural i la restauració. En el primer camp només hi ha una masia on s’ofereix aquest servei, el Vilar, amb capacitat de 10 places. En el camp de la restauració, en el que es generen més llocs de treball que en el turisme rural, Alpens compta amb 2 establiments, la Fonda, situada al carrer de la Placeta i el Casino, ubicat a tocar de la carretera BP-4654, i a on hi ha una sala de teatre.

Alpens és limítrof amb 5 municipis, 2 dels quals formen part del Lluçanès. Limita amb els termes municipals de Lluçà al sud i al sud-oest, amb Sant Agustí de Lluçanès al sud-est,

- 16 - amb Sora a l’oest, amb les Llosses (pertanyent a la comarca del Ripollès i a la província de Girona) al nord i amb Borredà (pertanyent a la comarca del Berguedà) al nord-oest.

Pel terme municipal hi creua una única carretera asfaltada, la BP-4654, que comunica Sant Quirze de Besora amb Berga passant per Sant Agustí de Lluçanès, Alpens i Borredà. L’altra via important del municipi és la pista forestal que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, en terme municipal de Lluçà i que segueix en gran part l’antic traçat del camí ramader i el GR-1. Aquesta pista, transitable per qualsevol tipus de vehicle, és en alguns casos la manera més ràpida i còmode que tenen els habitants d’ Alpens per arribar al Lluçanès central. Cal remarcar que el manteniment de la pista es fa des del Consell Comarcal d’Osona, ja que es tracta d’una pista que uneix dos nuclis que no estan units per asfalt.

Les altres vies de comunicació per automòbil que es troben en el terme municipal són o bé camins veïnals que condueixen a les masies o bé pistes forestals. Algunes d’aquestes pistes forestals són transitables en automòbil pels arranjaments que s’han fet dins el marc del Pla de Prevenció d’Incendis ja que el seu ús és poc habitual.

Pel que fa al senderisme, passen dins el terme municipal el GR-1 que té un petit tram entre el Graell i el nucli urbà , i el PR-50 que segueix la carena de Sant Pere de Serrallonga i el Puigdon i travessa el terme municipal d’oest a est a l’extrem nord. També es pot recórrer, amb dificultats, el traçat dels antics camins ramaders o caminar per una de les rutes que transcorren pels voltants d’Alpens descrites en un tríptic editat recentment per l’Ajuntament.

- 17 -

2.3 SÍNTESI HISTÒRICA

Marc General

El Lluçanès esdevé un territori amb significat estratègic i polític a finals del segle VIII. Aleshores, el Lluçanès, a l’igual de les terres circumdants, era una terra pràcticament despoblada i sense cap tipus d’organització fefaent. Aquesta situació era produïda per la desintegració de la societat hispanogoda i agreujada per les repetides incursions sarraïnes que afectaven el territori arribant a partir del 720 a ocupar els Pirineus i les terres de la Septimania (CORTÈS I SERRA: 1996).

La monarquia carolíngia no va tardar a organitzar-se per donar resposta a aquests atacs, recuperar les terres, frenar les ràtzies sarraïnes i establir línies frontereres. El Lluçanès es trobà implicat en l’escenari de la preparació d’aquesta conquesta curosament organitzada.

La repoblació i la consegüent defensa es va consolidar en temps de Guifré el Pilós, va permetre el transvasament de la població des de les zones muntanyoses cap a les planes fèrtils. Al comptat d’Osona la repoblació fou obra de pagesos i ramaders procedents de la Cerdanya. Al Lluçanès, la població tenia una doble via d’entrada, per la vall de la riera de Merlès i per la vall de Ribes i la vall de l’Illet, baixant la vall del Ter i endinsant-se a l’interfluvi ocupant el territori de nord a sud: Sora, Sant Agustí de Lluçanès, Alpens, Sant Boi de Lluçanès, Lluçà, Prats, Olost, Oristà, etc. Al segle IX es troben proves de que el territori ja estava ocupat.

Marc Específic

El naixement d’Alpens, segons un estudi sobre la configuració del nucli del poble realitzat per F.X. Sabartés, respondria al fet de trobar-se en el creuament de dues antigues carrerades

- 18 - que solcaven el territori: l’una provenia de Lluçà passant per la Vila i el Graell i entrava al nucli pel carrer de Baix i el carrer Graell; i l’altra procedent de l’Alou de Sant Agustí de Lluçanès, passant la desapareguda masia de Pedres Negres, el Colomer, la Vall i pujant pel carrer Planes fins a confluir a l’esplanada del davant de l’església parroquial, lloc on va néixer la primitiva sagrera (PLANES: 1999).

Administrativament pertanyia al comtat d’Osona que articulava i consolidava l’ocupació del territori a través de la construcció de castells i esglésies que són bons indicadors d’aquest tipus d’ocupació. Tot el terme pertanyia a la demarcació del castell de la Guàrdia de Ripoll, prop del santuari de Santa Margarida de Vinyoles (actual terme de les Llosses) i estava format, entre altres, per les parròquies de Santa Maria d’Alpens i de Sant Pere de Vilallonga

L’església de Santa Maria d’Alpens es troba esmentada a finals del segle X com a “Sancta Maria (988)” (BOLÒS: 2001). Es trobava situada dins l’antic terme del castell de la Guàrdia de Ripoll i des dels seus inicis degué ser parròquia, ja que figura en dos llistats de parròquies del bisbat de Vic anteriors a l’any 1154, categoria que conserva encara actualment. L’església es troba documentada l’any 1074, quan el noble Folc llegà al monestir de Ripoll un mas situat a la parròquia de “Sancta Maria de Pintos”. El monestir, ja de bon principi el senyor alodial més important del terme, n’esdevingué senyor total quan l’abat Ramon de Savarrés adquirí el 1363 la jurisdicció de tot el terme del castell de la Guàrdia amb les seves nou parròquies, el qual fou cedit com a dotació del monjo cellerer de Ripoll (AADD: 1993).

També es troba Sant Pere de Serrallonga, una parròquia rural esmentada ja el 951, amb el nom de “Sancti Petri” (BOLÒS: 2001). L’església de Sant Pere de Serrallonga, que almenys fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga es trobava dins l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la comarca del

- 19 -

Ripollès, al lloc anomenat Vilallonga. El lloc de Vilallonga apareix documentat els anys 938 i 982 com afrontació de la propietat de Matamala que posseïa el monestir de Ripoll, ja que entre les fites de l’alou apareix la de la portella de Vilallonga; més tard, entre els segles XIII i XIV el nom de Vilallonga fou substituït pel de Serrallonga, nom també d’un mas proper a l’església – Serrallonga de Baix -. Va ser un dels primers temples de repoblació erigit per fixar la població en aquell territori i tenia la categoria de parròquia. Al segle XIV, segurament a causa de la pèrdua de població, la titularitat parroquial va passar a Santa Maria d’Alpens (ADD:1984). Alguns masos que van pertànyer a la parròquia des de bon principi han sobreviscut en actiu fins fa pocs anys són: Serrallonga de Baix (Villa Llonga 939), Serrallonga de Dalt, i Comià (Cominiano 951).

En aquesta època també apareix Sant Pau del Colomer. Aquesta església també es trobava dins l’antic terme del castell de la Guàrdia, al lloc de Terrades. No degué passar mai de sufragània o capella rural de la parròquia de Santa Maria d’Alpens. El lloc de Terrades surt documentat el 1074 quan el noble Folc féu donació a Santa Maria de Ripoll d’un mas situat a Terrades, que pertanyia a la parròquia de Santa Maria d’Alpens (de Pintos). El 1190 és mencionada la capella de Sant Pau, quan Pere Bernat de Terrades féu cessió al seu fill Arnau, de Sant Pau, de diverses peces de terra prop del mas Terrades i sota les cases de Sant Pau que eren domini de Ripoll i de Sant Salvador d’Orís. Se la cita en altres deixes testamentàries del 1322 i 1437, on apareix amb el nom de Sant Pol de Terrades. La seva existència se segueix documentant sempre com a capella rural de la parròquia de Santa Maria d’Alpens. A partir del 1600 el nom de Terrades fou substituït pel de Colomer, corresponent l’antiga masia del Colomer, segurament per desaparició del primitiu que li havia donat nom (AADD:1984).

- 20 -

Un altra tipus d’organització del territori, pel seu valor estratègic es feu a través dels castells, torres, guàrdies i domus que articulaven la xarxa defensiva i ajudaven a consolidar el domini territorial. La domus es basa en l’existència d’una casa fortificada amb un alou al seu voltant que sovint rep uns drets de protecció sobre una part del terme del castell on s’aixeca, la qual cosa feia que les famílies que habitaven la domus estiguessin vinculades al senyor del castell (AADD: 1984).

El castell de Freixenet - situat al pla de Torrents-, erròniament ubicat al municipi d’Alpens i que en realitat pertany al municipi veí de Sant Agustí de Lluçanès, era una domus fortificada que encara conserva l’estructura de la planta i el fossat circular. És coneguda des del 1095, quan els esposos Ermengol Miró i Ermesenda, i el seu fill Bernat Ermengol, donaren al monestir de Ripoll l’honor i fortalesa de Freixenet, que ells mateixos havien manat construir (PLANES:1999). El 1109, Guillem Bernat de Duocastella encomanà la castlania de Duocastella a Bernat Ermengol de Freixenet, i per els senyors d’aquest casal foren castlans de Sora i Orís, llinatge que s’extingí al segle XV.

Després de les epidèmies i la crisi baix medieval del segle XIV, quan generalment s’admet la desaparició d’una tercera part de la població catalana i un despoblament de les zones de muntanya, trobem que el fogatge de 1497 dóna 4 focs a la parròquia d’Alpens: lo Vicari, en Celoni, en Grael i en Planes; i dos focs a la sufragània de Sant Pere de Serrallonga: en Serrallonga i en Comiyà. Poc a poc, i amb febles guanys poblacionals, el terme es va anar repoblant i en el fogatge de 1553 la parròquia d’Alpens presentava 8 focs, mentre que la parroquia de Sant Pere de Serrallonga presentava els mateixos que en el fogatge de 1497.

A finals del segle XVI i durant tot el segle XVII es produeix un creixement significatiu del municipi d’Alpens. Un cens

- 21 - eclesiàstic realitzat el 1595 dóna 33 focs a la parròquia d’Alpens (suposadament amb la sufragània inclosa), i un cens de 1626 presenta 68 cases i un total de 244 persones (PLADEVALL:1973). Així mateix el llibre de consueta de 1638 ofereix un interessant llistat amb el nom de les cases que hi havia en aquell moment a Alpens. En ell s’hi reflecteixen 19 masos principals o “cases de pagesias” –alguns d’ells pertanyen a municipis fronterers -, molts dels quals avui en dia encara sobreviuen el pas del temps, i 68 cases que configuraven el nucli urbà de la població (PLANES:1999).

El principal atractiu generador de riquesa a les societats de l’Antic Règim era la terra. Així doncs no és estrany que la major part de les preocupacions dels diversos grups socials se centrés en el control de la propietat de la terra i dels drets que se’n derivaven. Els principals partícips dels delmes de la parròquia d’Alpens eren el capítol de Vic, l’església parroquial d’Alpens, infermer del monestir de Ripoll, el Rei i alguns partícips laics –grans propietaris de masos- com és el cas de Cerdanyons (Lluçà). Els 10 grans propietaris del terme municipal d’Alpens que concentraven la major part de la terra i alhora tenien la major part de bestiar eren els següents:

- El Graell - El Colomer - Plans - La Llena - Comià - Serrallonga de Dalt - La Vall - Petja - Serrallonga de Baix - Soler de la Serra

El predomini de la gran propietat pagesa va fer que els masos tinguessin especialment un destacat protagonisme al segle XVIII, un moment d’expansió agrària que anà lligat a un

- 22 - procés de creixement demogràfic. Els masos controlaven les terres sobre les quals es podien expandir els conreus i el poblament, per això grans propietaris cedien petites parcel·les de terra a treballadors i menestrals a canvi d’una part de fruits o censos en diner o espècies (PLANES: 1999).

Igual que tot el Lluçanès, Alpens també ha estat una zona de gran interès des del punt de vista de la transhumància, empremta que ha conformat l’emplaçament de determinats nuclis de poblament, hostals o masies i en la celebració de les fires de bestiar, ubicades al costat de les carrerades. Alpens es troba situat en l’encreuament de dues rutes ramaderes, la ruta que prové del Penedès va en direcció a Castellar de n’Hug; i la ruta que prové del Vallès i que enllaça a Alpens amb l’anterior. Aquests camins generaven una potent activitat econòmica, consolidaven els principals nuclis de població i potenciaven el sector tèxtil llaner.

L’explotació ramadera havia esdevingut una activitat econòmica important sobretot a l’Època Moderna, prou especialitzada i independent de cara a satisfer la demanda de la matèria prima llanera per part d’una puixant indústria tèxtil.

Paral·lelament en els segles XVII i XVIII les zones rurals s’especialitzaren en les activitats industrials tradicionals, la manufactura de la indústria tèxtil, i absorbiren la oferta creixent de producció que es demanava des de les ciutats fins al punt de modificar les bases de l’economia local. Es crearen les confraries de paraires i teixidors, i es produïen teixits senzills i ordinaris de llana –fonamentalment roba estreta d’estam i baietes-. La confraria de paraires i teixidors d’Alpens, sota el patronatge de Sant Cristòfol, sembla datar d’abans del 1638. A mitjans del segle XVIII es troben a Alpens 16 telers de llana i 5 telers de lli, i una producció majoritària d’estamenyes, baietes, cordellats i ratines. Una menció feta per la Junta de Comerç de Catalunya entre 1764 i

- 23 -

1765, presenta els principals agents del cicle productiu: 10 paraires o “fabricantes de lana y estambre”, 15 teixidors, 20 “jornalers”, i 8 aprenents. A més a més s’hi destaca un nombre prou important de dones, unes 62, dedicades a la filatura, i 18 nens per a tasques auxiliars, com fer rodets (PLANES:1999).

Els camins que creuaven el Lluçanès eren de bast o ferradura, estrets i pràcticament impracticables quan plovia. Durant el segle XVIII tot el Principat presencià signes de creixement de circulació de viatgers i mercaderies (llenya, carbó, llana, productes de la terra) per carreteres i camins d’ordre divers, moment en que sorgiren nombroses peticions d’edificar hostals de camí, que anaven acompanyats d’una petita botiga de queviures o fleques, per donar sortida a les necessitats creixents dels traginers. Alpens es trobava en una petita capçalera comarcal en la cruïlla de camins que procedien del Ripollès, Berguedà i Bages, lluny dels eixos viaris principals. Les vies de comunicació en el cas d’Alpens eren insuficients i necessitaren arranjar els camins veïnals i construir carreteres. Fou el cas de la construcció de la carretera de Sant Quirze de Besora a Berga passant per Alpens que s’inicià després de la Tercera Guerra Carlina, que donava solució a la necessitat d’infrastructura en vies de comunicació a la zona. Aquesta carretera és anomenada la “pubilla de Catalunya” perquè fou la primera que va ser construïda de forma perpendicular a Barcelona, i va ser proveïda d’un servei diari de tartanes de l’empresa Josep Maria Solà, el japino, de Sant Quirze de Besora (PLANES:1999).

A inicis del segle XIX la població d’Alpens es va refer de forma substancial de l’epidèmia de febres tercianes i pútrides de finals del segle XVIII, però l’evolució demogràfica entrà en declivi a causa de la conflictivitat de la Primera Guerra Carlina (1833-1840) i la crisi de la indústria tèxtil tradicional que s’inicià amb els primers intents de modernització o

- 24 - mecanització de la indústria llanera a Catalunya i el progressiu pes de la indústria cotonera. Però Alpens es va adaptar a l’evolució pròpia de la indústria i s’hi establiren tallers i fàbriques cotoneres, fins a situar-se en una de les localitats capdavanteres pel què fa a l’adopció de la nova fibra tèxtil al costat d’altres pobles de la comarca com Olost i Prats de Lluçanès.

El carlisme fou un moviment socio-polític de caire antiliberal sorgit a Espanya a les darreries de l’Antic Règim. La denominació carlista (o carlí) es remet a l’Infant Carles Maria Isidre de Borbó, el pretendent Carles V dels carlins després de la mort de Ferran VII. Catalunya fou al costat del País Basc, Navarra i el País Valencià, una de les zones on assolí un major arrelament. El Lluçanès, com totes les àrees catalanes de muntanya, ha estat considerat una comarca que ha tingut una notable implantació carlina. El context s’ha de buscar en les transformacions que permeteren la dissolució de l’Antic Règim i el pas a una societat liberal. És probable, per tant, que una bona part dels grans propietaris lluçanesos contribuïssin a sufragar la causa legitimista, així com també els ajuntaments que bé per obligació bé per suport decidit, hagueren de mantenir el continu pas de les partides (PLANES:1999).

És en aquest context, precisament a la Tercera Guerra Carlina (1872- 1876) on tingué lloc la batalla d’Alpens, un episodi militar que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d’Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d’Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina.

Alpens fou l’escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus

- 25 - respectius bàndols. D’una banda, Francesc Savalls (1817- 1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d’ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty –composada per uns 1.200 homes – sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l’arròs als seus soldats. Una nota de l’alcalde d’Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d’aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l’emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d’atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d’un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d’Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d’Alpens (PLANES:1999).

- 26 -

A principis del segle XX a Alpens hi havia dues fàbriques tèxtils de cotó i 14 telers manuals, activitat de caire domèstic ocupat bàsicament per les dones que ajuden el jornal de l’home que es dedicava al cultiu o al bosc. Algunes de les “fàbriques” que existien abans de la guerra eren: cal Patllari, cal Buscallà (o can Pous, a la plaça Major), cal Teta i la de l’empresari barceloní Josep Ferrer i Romà, coneguda com la fàbrica de Dalt, al peu de la carretera de Borredà. A Alpens com a tota la comarca, la implantació de l’energia elèctrica obeí essencialment a les necessitats de l’activitat industrial, concentrada en petits tallers o fàbriques. A cal Teta per exemple l’electricitat arribà el 1910, substituint els telers manuals per telers elèctrics.

Els anys 20 i 30, gràcies a la construcció del Casino, van ser uns anys on la cultura va entrar per la porta gran a Alpens. Miquel Casals forjà la realització de l’obra del Casino, edifici emblemàtic situat just a l’entrada del poble. Segons una entrevista que féu Antoni Iborra a Josep Vilardaga –publicada al programa de feta Major de 1988 - Miquel Casals, un alpensí que havia fet fortuna a principis de segle com a negociant de ferro vell i que residia a Barcelona, de ben jove havia mostrat interès pel teatre, i segurament ja tenia pensat construir un edifici a Alpens reservat a aquest tipus d’activitat. Tanmateix el fet que precipità aquesta decisió fou una picabaralla que mantingueren un grup d’aficionats alpensins al teatre – entre els quals hi havia Casals- amb Jaume Capdevila (el Lena), que regentava la fonda. Sembla que aquest últim els impedí un assaig a l’únic lloc que aquells podien fer-ho al poble, al garatge de la Fonda. Aleshores Casals decidí construir el Casino. Les obres van durar dos anys i costejades totalment per Casals. La inauguració tingué lloc a la festa Major de 1928 i constituí un gran esdeveniment, i fins a la Guerra Civil, va viure la seva època daurada gràcies a la intervenció del seu promotor, el qual s’encarregava personalment de portar a Alpens les millors companyies i actors del moment que actuaven a

- 27 -

Barcelona, amb especial predilecció per la representació de sarsueles.

El Casino ha esdevingut des d’aleshores un local social de reunió de la població d’Alpens i un local cultural on s’hi ha celebrat i s’hi continuen celebrant actuacions teatrals, concerts, activitats de la festa Major, etc.

2.4 ESCUT MUNICIPAL I TOPONÍMIA

Des de temps, l’Ajuntament d’Alpens havia emprat el segell de la Parròquia de Santa Maria, de gules, amb les lletres M i A –anagrama de Santa Maria – de sable sobremuntades d’una corona antiga d’argent. El nou escut oficial d’Alpens va ser aprovat el 2 de gener de 1991. És un escut caironat d’atzur, amb un mont de penyes d’argent movent de la punta sobremuntat d’un bàcul d’abat d’or posat en pal. Per timbre hi ha una corona mural de poble. El mont de penyes és un senyal referit a l’etimologia del nom del poble i alhora simbolitza Rocadepena. El bàcul del damunt al·ludeix al fet que Alpens va estar sota la jurisdicció dels abats de Ripoll. (http://ca.wikipedia.org)

- 28 -

En algunes fitxes ja s’han inclòs petites notes sobre els topònims, que generalment fan referència a activitats humanes (el Tint, cal Ferreró), a l’orografia (Serrallonga, els Plans) o l’origen dels llinatges familiars (Graell). La majoria d’aquests topònims provenen etimològicament del llatí, tot i que també n’hi ha d’origen pre-romà. A continuació detallem alguns dels topònims més significatius del terme municipal.

Un topònim de gran rellevància és el nom del municipi d’Alpens, escrit també en antics documents com a Pinnos, Pintos o Pens, sembla que deriva del llatí illos pennos, derivat de pinna que significa penya o roca, eludint a les formacions rocoses amb aspecte de mur fruit de la descomposició natural de la pedra, tipus Rocadepena, que abunden arreu de municipi.

Un altre topònim important és el de Serrallonga – que dóna nom tant a l’església de Sant Pere de Serrallonga com a les dues masies properes, Serrallonga de Dalt i Serrallonga de Baix – conegut en època medieval com a Villalonga prové del llatí Villa Longa i significa vila llarga. El topònim actual també prové del llatí Serra Longa i que significa serra llarga.

Altres topònims de masies del terme municipal d’Alpens amb interès etimològic són:

- 29 -

Tint, prové del mot llatí tinctum, tenyit. El motiu del topònim es deu a l’activitat que s’hi desenvolupava ja que era un edifici d’ús col·lectiu per anar a tintar els teixits.

Petja, prové del mot llatí pedica, senyal que deixa el peu d’un home o animal a la terra o lloc per on ha passat.

Graell, prové del mot llatí gradellu, diminutiu de gradu, que significa graó. Probablement el motiu del topònim es deu a l’emplaçament de la masia ja que es troba situada en un petit turó amb les seves construccions bastides a diferents nivells de forma escalonada.

Colomer, prové del mot llatí columbariu, lloc destinat a tenir- hi coloms.

Soler, prové del mot llatí solarium, derivat de solum, que significa sol. Probablement el motiu del topònim es deu a l’emplaçament de la masia, ja que es troba situada en la vessant sud o solana de la carena entre el Puigdon i el Puig Cornador.

Montjuïc, prové del llatí monte iudaico, que significa muntanya dels jueus. Aquest topònim apareix en diversos punts de la geografia catalana vinculat a una comunitat hebrea. En el cas d’Alpens, on es troba també el topònim del

- 30 - carrer del Call (barri on habitaven els jueus o carrer estret entre dues roques), s’ha especulat amb la possible existència d’una comunitat jueva.

Comià, topònim mencionat en l’època alt medieval, l’any 951 com a Cominiano . És un topònim d’interès històric que no prové d’un nom romà si no de Colle Medianu, creat a l’alta edat mitjana i significa coll mitjà.

Llena, prové del mot pre-romà lena, que significa llosa i que en algunes regions catalanes s’utilitza per anomenar la pedra de la llar damunt la qual es fa el foc. Probablement el motiu del topònim es deu a l’emplaçament de la masia ja que es troba bastida entre parets naturals de grans lloses verticals semblants a Rocadepena.

Gavarresa, documentat des de l'època medieval, al segle X, en un document de 924 on apareix la riera citada com a "Rio Gavaressa". Prové del mot pre-romà gavarra amb el radical gab- que segons Gauchat, devia significar ‘cretlla, tall’, i és abundant en la toponímia pirenenca. cal relacionar gavarra amb el basc gaparra ‘esbarzer’, d'on segurament ve el català gavarna i gavarrera.

- 31 -

2.5 MAPA DE SITUACIÓ DELS ELEMENTS FITXATS Situació de béns immobles del terme municipal d’Alpens.

Mapa topogràfic del terme municipal d’Alpens, 1:25000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

X Patrimoni Immoble

Edificis

1. Sant Pere de Serrallonga 13. Serrallonga de Dalt 3. Sant Pau del Colomer 15. Soler 4. Sant Sebastià i Sant Roc 16. Can Cases 6. Sant Joan del Graell 17. Els Plans 9. La Vall 18. La Llena 11. Comià 19. Cal Moreu 12. Serrallonga de Baix 20. El Casó

- 32 -

21. Torrats 47. Pallissa dels Plans 22. Montjuïc 48. Pallissa del Colomer 23. Masoveria del Colomer 49. Pallissa de la Vall 24. El Vilar 50. Pallissa del Graell 25. Molí del Graell 51. Pallissa de la Llena

Conjunts Arquitectònics

5. Cementiri d’Alpens 10. El Graell 14. El Colomer 27. Nucli urbà d’Alpens

Elements Arquitectònics

8. Pedró de Sant Antoni 53. Teuleria del Graell 54. Guixeria de Sant Pere de Serrallonga 55. Altar de Sant Pere de Serrallonga 59. Ferros forjats d’Alpens 60. Porta del Colomer 83. Font Bona 85. Font del Cabrinetty 86. Font Coloma 94. Font de l’Ase 96. Font de Comià 98. Font de l’Horta de la Vall

Jaciments

52. Petja 80. Balma de la Vall

Obra civil

99. Sender de gran recorregut. GR-1 100. Sender de petit recorregut. PR-50 101. Camí ramader I 102. Camí ramader III 125. Pont del molí del Colomer

- 33 -

Situació de béns de patrimoni documental, patrimoni immaterial i patrimoni natural del terme municipal d’Alpens.

Mapa topogràfic del terme municipal d’Alpens, 1:25000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

X Patrimoni documental

71. Arxiu municipal d’Alpens 74. Arxiu fotogràfic municipal d’Alpens 75. Goigs de Sant Pere

No s’inclouen en el mapa per estar ubicats fora del terme municipal:

72. Arxiu parroquial d’Alpens 73. Arxiu-reserva de cançons populars d’Isabel Iborra 121. Arxiu Vilarmau

- 34 -

X Patrimoni Immaterial

103. Tècnica de la forja 104. El sastre d’Alpens 106. La roca dels encantats 107. Cançó dels Carlins 108. Cançó del Cabrinetty 109. D’Alpens n’és filla 110. Festa de les Caramelles 111. Focs de Sant Isidre 112. Aplec de Sant Pere 113. Festa Major 119. Fira del Jovent 120. Correfoc

X Patrimoni Natural

26. Roure del Graell 76. Rocadepena 77. Puigdon 78. Riera Lluçanès 79. Riera Gavarresa 81. Balma Paüssa 84. Font de ca l’Andri 87. Font del Pi 88. Font de la Pixarella 89. Font de la Palmerola 90. Font del Sidro 91. Font de Serrallonga de Baix 92. Font de la Llena 93. Font del Vedellar 95. Font Negra 97. Font de la Vall 126. Jardins de la Torre

- 35 -

Situació de béns de patrimoni immoble al nucli urbà d’Alpens

Mapa topogràfic del terme municipal d’Alpens, 1:5000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

X Patrimoni Immoble

Edificis 2. Santa Maria d’Alpens 42. La Rectoria 37. Cal Ferreró 43. Fàbrica d’embotits Cruells 38. El Tint 44. Fàbrica Vella 39. El Casino 45. Fàbrica tèxtil cal Patllari 40. La Torre 46. Fàbrica tèxtil cal Teta 41. Antigues escoles d’Alpens

- 36 -

Conjunts Arquitectònics

28. Carrer de Baix 29. Carrer de Dalt 30. Carrer Graell 31. Carrer Ripoll 32. Carrer de la Placeta 33. Carrer Planes 34. Carrer Vilamala 35. La Placeta 36. Plaça Major

Elements Arquitectònics

7. Pedró de la Mare de Déu dels Dolors 56. Altar Major de Santa Maria d’Alpens 57. Capella de la Mare de Déu del Carme 58. Capella del Sagrat Cor 82. Font Riüssa

- 37 -

Situació de béns de patrimoni moble i patrimoni immaterial al nucli urbà d’Alpens

Mapa topogràfic del terme municipal d’Alpens, 1:5000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

X Patrimoni Moble

61. El Manelic 62. Escultura dels donants de sang 63. Molí elèctric de cal Teta 64. Rellotge de Santa Maria d’Alpens 65. Campana cristòfora

- 38 -

66. Campana “Mariassa” 68. Talla de Sant Pere 69. Gegants d’Alpens 70. Font de la Batalla d’Alpens 122. Moble-bar del Casino 124. Eines i maquinària de la fàbrica tèxtil cal Teta

No s’inclou en el mapa per estar ubicat fora del terme municipal:

67. Creu processional d’Alpens

X Patrimoni Immaterial

105. Toquem a bon temps 114. Ball de Nans 115. Ball de Carlins 116. Versots 117. Dansa alpensina 118. Dinar de Carnestoltes 123. La batalla d’Alpens

- 39 -

2.6 ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ

En aquest àmbit el municipi d’Alpens no té cap element protegit a nivell nacional, encara que per error n’hi figura un. Es tracta del BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) anomenat força o castell de Freixenet, que actualment es troba en runes i que està situat a l’entorn de la masia de Torrents al sector nord-occidental del terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès, prop del terme municipal d’Alpens. Aquest BCIN, però, està catalogat erròniament dins el terme municipal d’Alpens pel Ministeri de Cultura de l’Estat Espanyol des de 1985.

Pel que fa a la protecció a nivell local, no hi ha declarat cap BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) però s’hi que hi ha unes Normes Subsidiàries de Planejament, proposades el 1995 i aprovades definitivament el 1996 per l’Ajuntament d’Alpens. En aquestes Normes Subsidiàries es protegeixen i es regulen les intervencions que es poden fer a una sèrie d’elements dividits en 4 grans camps. En el primer camp, anomenat Conjunts o perímetres urbans s’hi inclouen el centre històric, el camí del Call - entre la carrera Lluçanesa i el carrer Ripoll- i el camí vell. En el segon camp, anomenat Edificis aïllats i elements arquitectònics hi ha el Casino-teatre, la Torre i el seu “garatge” en sòl urbà, i les esglésies de Sant Pau del Colomer i Sant Pere de Serrallonga a més de la majoria de les masies del terme (la Vall, el Graell, Montjuïc, Torrats, el Colomer, Serrallonga de Baix, Serrallonga de Dalt, els Plans, Soler, Molí del Graell, la Llena, Comià i can Cases) amb les seves pallisses, esglesioles, habitatges de masovers i la resta d’estructures annexes, en sòl no urbà. En el tercer camp, Capelles, pous i fonts s’hi inclouen els jardins de la Torre, els pedrons de Sant Antoni i de la Mare de Déu dels Dolors, el pou del carrer Graell, el pou del camí de la Vinya i el pou comú, les fonts de l’Ase, de la Pixarella, de la Palmerola i les Fontetes del passant de la vila, a més de la font de Sant Pere i les cisternes d’aigua. En l’últim camp,

- 40 - anomenat Elements naturals, hi ha la Rocadepena i les balmes de la Vall i Paüssa.

Seria convenient actualitzar les Normes Subsidiàries de Planejament d’Alpens descartant la protecció de les Fontetes de la Vila ja que van quedar soterrades al caure la balma sota la que es trobava, i per tant s’ha perdut.

S’ha de tenir present que els camins ramaders constitueixen els referents de la xarxa de comunicació articulant del passat rural i transhumant del territori, que discorre per rics paratges naturals, i estan protegits per la llei 3/1995 de 23 de març de vies pecuàries. És per aquest motiu que seria convenient, tal com s’exposa a l’apartat de protecció, consolidació i conservació del bloc de Recomanacions, que l’administració pública d’Alpens prengués les mesures necessàries per la seva protecció i conservació.

S’ha de tenir en compte que, tot i tenir diferents elements inventariats a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, aquests no es troben sota cap tipus de protecció legal. És per aquest motiu que s’ha considerat oportú proposar diversos BCIL’s per tal de donar una protecció adequada als elements patrimonials més destacables del municipi, esmentats en l’apartat de protecció del bloc de Recomanacions.

2.7 EQUIPAMENTS PATRIMONIALS

Els equipaments patrimonials d’Alpens es troben fragmentats entre l’àmbit públic i el privat, en el que es troben els elements més interessants.

En l’àmbit públic hi ha l’arxiu municipal, eina d’interès per a l’estudi del municipi però que té el gruix principal de documentació amb cronologia posterior a la Guerra Civil, amb alguns documents de la segona meitat del segle XIX i

- 41 - primeres dècades del segle XX. L’arxiu municipal va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d’Arxius Municipals de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant els mesos de novembre i desembre de 1997. Cal remarcar, també, que l’arxiu municipal compta amb una secció dedicada a la fotografia que, tot i no estar catalogada, permet fer un recorregut pel passat recent del poble.

En l’àmbit privat, es tenen indicis que algunes masies d’Alpens conserven arxius particulars que si bé tenen una documentació lligada estretament a la masia a la que pertanyen, també tenen un gran interès per a poder conèixer la història del municipi. Tot i no haver pogut consultar aquests arxius, ha quedat constància de l’existència d’un d’ells a la masia de la Vall, i probablement també es conserva documentació de les grans masies del terme, com el Graell o els Plans.

Un altre arxiu dins de l’àmbit privat és l’inventariat arxiu- reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. Aquesta alpensina de naixement, membre de les cantaires d’Alpens i del grup Tornaveu (en els dos grups es recullen i canten cançons tradicionals), ha anat acumulant un important gruix de documentació referent a les cançons que eren cantades antigament. En l’arxiu-reserva que té, ubicat a Sant Boi de Lluçanès, s’hi conserven més de 500 cançons cantades i transcrites, moltes de les quals s’han recollit a Alpens o en parlen.

A nivell privat també hi ha l’arxiu parroquial que en el cas d’Alpens resulta un testimoni històric clau. L’arxiu de la parròquia de Santa Maria d’Alpens, que inclou la sufragània de Sant Pere de Serrallonga, abasta un període cronològic que s’estén des del segle XIV fins l’actualitat.

- 42 -

Alpens no compta actualment amb cap museu legalment constituït, tot i que el nucli d’Alpens constitueix en si mateix un “museu” d’elements artístics de forja a l’aire lliure, tal com es recull en un tríptic editat recentment per l’Ajuntament.

2.8 ANÀLISI GLOBAL DE LA SITUACIÓ DEL PATRIMONI DEL TERME

Tipologia

Tenint en compte les prescripcions tècniques de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es pot dividir el total de 126 elements patrimonials inventariats a Alpens en 5 tipologies diferents. Hi ha 72 elements inventariats que corresponen al patrimoni immoble (57%), 12 a patrimoni moble (10%), 6 a patrimoni documental (5%), 19 a patrimoni immaterial (15%) i 17 a patrimoni natural (13%). L’àmbit del patrimoni immoble abasta, per tant, més de la meitat dels elements inventariats, i es seguit pel patrimoni immaterial, el natural i el moble. La fracció més petita correspon al patrimoni documental que suposa prop del 5% del total d’elements inventariats.

13% Tipologia

15%

5% 57% 10%

Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental Patrimoni immaterial Patrimoni natural

Del total de 72 elements inventariats dins de l’àmbit del patrimoni immoble, 35 corresponen a edificis (48%), 17 a elements arquitectònics (24%), 13 a conjunts arquitectònics (18%), 5 a obra civil (7%) i 2 a jaciments (3%). En la

- 43 - tipologia de patrimoni moble s’ha inventariat 12 elements, repartits entre objectes (8 fitxes), elements urbans (3) i col·leccions (1), Dins del patrimoni documental s’han fitxat 6 elements, 5 fons documentals i un fons d’imatges, sense que s’hagi detectat cap fons bibliogràfic. Pel que fa al patrimoni immaterial s’han inventariat 19 elements, dividits entre manifestacions festives (7), música i dansa (7), tradició oral (4) i tècniques artesanals (1), sense haver documentat cap element de costumari. Finalment, s’ha detectat 17 elements que pertanyen a l’àmbit del patrimoni natural, 16 elements són zones d’interès natural i l’últim correspon a espècimens botànics singulars.

Estat de conservació

Referent a l’estat de conservació, els 126 elements inventariats s’han dividit en les tres possibilitats que es preveien des de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. S’ha classificat amb un estat de conservació a bo el 80% de les fitxes (101 elements), amb un estat de conservació regular el 13% (16 elements) i amb un estat de conservació dolent el 7% (9 elements).

Estat de conservació 7% 13%

80% Bo Regular Dolent

Tot i així s’ha de remarcar que en alguns casos l’elecció entre un estat de conservació i una altre ha estat difícil, ja que en diverses ocasions els elements podien tenir un estat

- 44 - de conservació general bo i en canvi tenir parts concretes en mal estat, o a la inversa. En aquests casos s’ha fet una valoració general, especificant les característiques particulars de l’estat de conservació a les mateixes fitxes.

Èpoques

Referent a les èpoques en les que poden datar els elements inventariats, s’ha de remarcar la dificultat, en alguns casos, d’associar els elements a una època determinada. Per aquest motiu apareixen en les fitxes alguns elements ubicats en més d’una època; tot i així, i de cara a fer més simple i entenedor el gràfic següent, s’ha agafat l’època més antiga en els casos en els que un element estava a cavall entre dos o més èpoques. Per exemple, si un element està ubicat en l’època medieval i moderna, apareix al gràfic únicament com a medieval.

Època 2% 27% 29%

42%

Medieval Moderna Contemporània Indeterminada

D’aquesta manera, els 126 elements inventariats a Alpens es poden dividir en 3 èpoques. Pertanyen a l’època medieval 3 fitxes, que suposen un 2% del total, a l’època moderna s’hi inclouen 36 elements que corresponen al 29% del total i a l’època contemporània 53 elements, que suposen un 42%. El 27% restant equival a les 34 fitxes que han quedat sense època associada i, per tant, com a indeterminades. La major part de les fitxes que no tenen una època determinada

- 45 - corresponen a les fonts, inventariades com a element arquitectònic dins del patrimoni immoble.

Ubicació

Com en el cas de l’època, realitzar un gràfic amb la ubicació dels elements tal com apareixen a les fitxes seria poc entenedor per la multitud de variants que apareixen en la ubicació. Per aquesta raó s’ha unificat les ubicacions en 5 grans quadrants o sectors en els que s’ha dividit la peculiar forma del terme municipal (nord-oest, sud-oest, sud-est, central i nucli urbà). D’aquesta manera, un element que estava ubicat al sector oest apareix al gràfic com a sector nord-oest o sector sud-oest, depenent del que més li escaigui. D’aquesta manera, els 126 elements inventariats apareixen repartits força heterogèniament en tot el terme municipal, amb la concentració més important d’elements fitxats al nucli urbà on es concentren 57 fitxes, que suposen el 45% del total. El segueixen en ordre d’importància el sector nord-oest amb 21 fitxes (17%) i el sector central amb 20 fitxes (16%). Seguidament apareix el sector sud-est amb 14 fitxes (11%) i el sector sud-oest amb 11 fitxes (9%). Les tres fitxes restants, incloses dins l’apartat “altres” estan ubicades fora del terme municipal.

- 46 -

Ubicació 2% 16%

17%

45%

11% 9%

Sector central Sector nord-oest Sector sud-est

Sector sud-oest Nucli urbà Altres

Protecció

La protecció de cada un dels 126 elements fitxats a Alpens s’ha valorat en funció a les possibilitats que oferien les fitxes dissenyades per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona: inexistent, legal, física i legal i física. Pràcticament la meitat de les fitxes, concretament 61, no tenen cap protecció i representen un 49% del total. Seguidament, apareixen els 57 elements detectats amb protecció legal, la majoria protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament, que suposen un 45% del total i finalment els 8 elements detectats amb protecció física, que corresponen al 6% del total.

- 47 -

Protecció

6%

49%

45%

Inexistent Legal Física

Titularitat

En relació amb la titularitat, es fàcil observar com la major part del elements fitxats són de titularitat privada. Concretament, 87 de les 126 fitxes totals pertanyen a l’àmbit privat, el que equival al 69% del total. En l’àmbit públic hi ha 34 elements detectats, el que suposa un 27% del total. Finalment s’ha fitxat quatre elements amb titularitat compartida entre l’àmbit públic i el privat (3%) i un element amb titularitat desconeguda.

Titularitat

1% 3% 27%

69%

Privada Pública Privada i pública Altres

Accés

- 48 -

Pel que fa a l’accés, s’ha dividit els 126 elements fitxats entre les cinc possibilitats que oferia l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona: accés fàcil, difícil, obert, restringit i sense accés. Uns dos de cada tres elements fitxats s’han classificat amb accés fàcil (67%), el que equival a 86 elements. En ordre percentual, segueixen els elements inventariats amb accés restringit (20 fitxes), que suposen un 16% del total, i els elements amb accés obert (12 fitxes) , que equivalen al 10% del total. Finalment, s’han fitxat 7 elements sense accés (6%) i un amb accés difícil (1%).

Accés 6% 16%

10% 1% 67%

Fàcil Difícil Obert Restringit Sense accé

Cal remarcar que en alguns casos, especialment els d’aquells bens als que s’accedeix a través de pista forestal, l’elecció entre les diverses possibilitats d’accés ha estat difícil ja que si bé en el moment de la visita l’accés era fàcil, aquest es podia tornar difícil amb condicions meteorològiques adverses (períodes de pluja, per exemple) o viceversa.

- 49 -

3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS

3.1 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS

L’inventari d’Alpens consta de 126 fitxes. Cal dir que no tots els elements detectats se’ls hi ha assignat una fitxa. A les fitxes només s’hi ha inclòs aquells elements que tenien un interès patrimonial remarcable, singulars i amb un valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós i natural. La resta, i sobretot aquells que no reunien prou valors, els que no es disposava de suficient informació per poder completar els camps de les fitxes i els desapareguts han estat recollits en l’apartat d’elements no fitxats.

A continuació es detallen els elements patrimonials inventariats ordenats en tres llistats: el primer amb ordenació numèrica, el segon amb ordenació tipològica i el tercer amb ordenació onomàstica.

Llistat amb ordenació numèrica

Núm. Denominació Àmbit Tipologia Codi Fitxa 1 Sant Pere de Serrallonga 1.1 Patrimoni immoble Edifici

2 Santa Maria d'Alpens 1.1 Patrimoni immoble Edifici

3 Sant Pau del Colomer 1.1 Patrimoni immoble Edifici

4 Sant Sebastià i Sant Roc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

5 Cementiri d'Alpens Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 6 Sant Joan del Graell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

7 Pedró de la Mare de Déu dels Dolors Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 8 Pedró de Sant Antoni Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 9 La Vall 1.1 Patrimoni immoble Edifici

10 El Graell Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 11 Comià Patrimoni immoble Edifici 1.1

- 50 -

12 Serrallonga de Baix 1.1 Patrimoni immoble Edifici

13 Serrallonga de Dalt 1.1 Patrimoni immoble Edifici

14 El Colomer Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 15 Soler 1.1 Patrimoni immoble Edifici

16 Can Cases 1.1 Patrimoni immoble Edifici

17 Els Plans 1.1 Patrimoni immoble Edifici

18 La Llena 1.1 Patrimoni immoble Edifici

19 Cal Moreu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

20 El Casó 1.1 Patrimoni immoble Edifici

21 Torrats 1.1 Patrimoni immoble Edifici

22 Montjuïc 1.1 Patrimoni immoble Edifici

23 Masoveria del Colomer 1.1 Patrimoni immoble Edifici

24 El Vilar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

25 Molí del Graell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

26 Roure del Graell Espècimens 5.2 Patrimoni natural botànics 27 Nucli urbà d'Alpens Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 28 Carrer de Baix Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 29 Carrer de Dalt Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 30 Carrer Graell Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 31 Carrer Ripoll Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 32 Carrer de la Placeta Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 33 Carrer Planes Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 34 Carrer Vilamala Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 35 La Placeta Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 36 Plaça Major Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 37 Cal Ferreró 1.1 Patrimoni immoble Edifici

38 El Tint 1.1 Patrimoni immoble Edifici

- 51 -

39 El Casino 1.1 Patrimoni immoble Edifici

40 La Torre 1.1 Patrimoni immoble Edifici

41 Antigues escoles d'Alpens 1.1 Patrimoni immoble Edifici

42 La Rectoria 1.1 Patrimoni immoble Edifici

43 Fàbrica d'embotits Cruells 1.1 Patrimoni immoble Edifici

44 Fàbrica Vella 1.1 Patrimoni immoble Edifici

45 Fàbrica tèxtil cal Patllari 1.1 Patrimoni immoble Edifici

46 Fàbrica tèxtil cal Teta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

47 Pallissa dels Plans 1.1 Patrimoni immoble Edifici

48 Pallissa del Colomer 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Pallissa de la Vall 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50 Pallissa del Graell 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51 Pallissa de la Llena 1.1 Patrimoni immoble Edifici

52 Petja 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

53 Teuleria del Graell Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 54 Guixeria de Sant Pere de Serrallonga Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 55 Altar de Sant Pere de Serrallonga Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 56 Altar Major de Santa Maria d'Alpens Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 57 Capella de la Mare de Déu del Carme Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 58 Capella del Sagrat Cor Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 59 Ferros forjats d'Alpens Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 60 Porta del Colomer Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 61 El Manelic 2.1 Patrimoni moble Element urbà

62 Escultura dels donants de sang 2.1 Patrimoni moble Element urbà

63 Molí elèctric de cal Teta 2.2 Patrimoni moble Objecte

64 Rellotge de Santa Maria d'Alpens 2.2 Patrimoni moble Objecte

65 Campana cristòfora 2.2 Patrimoni moble Objecte

- 52 -

66 Campana "Mariassa" 2.2 Patrimoni moble Objecte

67 Creu processional d'Alpens 2.2 Patrimoni moble Objecte

68 Talla de Sant Pere 2.2 Patrimoni moble Objecte 69 Gegants d'Alpens 2.2 Patrimoni moble Objecte

70 Font de la batalla d'Alpens 2.1 Patrimoni moble Element urbà

71 Arxiu municipal d'Alpens Patrimoni Fons 3.2 documental documental 72 Arxiu parroquial d'Alpens Patrimoni Fons 3.2 documental documental 73 Arxiu-reserva de cançons populars Patrimoni Fons 3.2 d'Isabel Iborra documental documental 74 Arxiu fotogràfic municipal d'Alpens Patrimoni 3.1 Fons imatges documental 75 Goigs de Sant Pere Patrimoni Fons 3.2 documental documental 76 Rocadepena Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 77 Puigdon Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 78 Riera Lluçanès Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 79 Riera Gavarresa Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 80 Balma de la Vall 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

81 Balma Paüssa Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 82 Font Riüssa Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 83 Font Bona Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 84 Font de ca l'Andri Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 85 Font del Cabrinetty Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 86 Font Coloma Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 87 Font del Pi Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 88 Font de la Pixarella Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 89 Font de la Palmerola Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 90 Font del Sidro Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 91 Font de Serrallonga de Baix Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 92 Font de la Llena Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès

- 53 -

93 Font del Vedellar Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 94 Font de l'Ase Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 95 Font Negra Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 96 Font de Comià Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 97 Font de la Vall Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 98 Font de l'horta de la Vall Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 99 Sender de gran recorregut. GR-1 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

100 Sender de petit recorregut. PR-50 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

101 Camí ramader I 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

102 Camí ramader III 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

103 Tècnica de la forja Tècniques 4.2 Patrimoni immaterial artesanals 104 El sastre d'Alpens 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

105 Toquem a bon temps 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

106 La roca dels encantats 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

107 Cançó dels carlins 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

108 Cançó del Cabrinetty 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

109 D'Alpens n'és filla 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

110 Festa de les Caramelles 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

111 Focs de Sant Isidre Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 112 Aplec de Sant Pere Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 113 Festa Major Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 114 Ball de Nans 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

115 Ball de Carlins 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

116 Versots Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 117 Dansa alpensina 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

118 Dinar de Carnestoltes Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 119 Fira del Jovent Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives

- 54 -

120 Correfoc Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 121 Arxiu Vilarmau Patrimoni Fons 3.2 documental documental 122 Moble-bar del Casino 2.2 Patrimoni moble Objecte

123 La batalla d'Alpens 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

124 Eines i maquinària de la fàbrica tèxtil cal 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Teta 125 Pont del molí del Colomer 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

126 Jardins de la Torre Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès

- 55 -

Llistat amb ordenació tipològica

Àmbit Tipologia Codi Denominació Núm.Fitxa

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Pere de Serrallonga 1

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Santa Maria d'Alpens 2

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Pau del Colomer 3

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Sebastià i Sant Roc 4

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Joan del Graell 6

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Vall 9

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Comià 11

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Serrallonga de Baix 12

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Serrallonga de Dalt 13

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Soler 15

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Can Cases 16

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Els Plans 17

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Llena 18

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Moreu 19

Patrimoni immoble Edifici 1.1 El Casó 20

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Torrats 21

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Montjuïc 22

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Masoveria del Colomer 23

Patrimoni immoble Edifici 1.1 El Vilar 24

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Molí del Graell 25

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Ferreró 37

- 56 -

Patrimoni immoble Edifici 1.1 El Tint 38

Patrimoni immoble Edifici 1.1 El Casino 39

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Torre 40

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Antigues escoles d'Alpens 41

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Rectoria 42

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fàbrica d'embotits Cruells 43

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fàbrica Vella 44

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fàbrica tèxtil cal Patllari 45

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fàbrica tèxtil cal Teta 46

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Pallissa dels Plans 47

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Pallissa del Colomer 48

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Pallissa de la Vall 49

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Pallissa del Graell 50

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Pallissa de la Llena 51

Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Cementiri d'Alpens 5 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 El Graell 10 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 El Colomer 14 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Nucli urbà d'Alpens 27 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer de Baix 28 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer de Dalt 29 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer Graell 30 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer Ripoll 31 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer de la Placeta 32 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer Planes 33 arquitectònic

- 57 -

Patrimoni immoble Conjunt 12 Carrer Vilamala 34 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 La Placeta 35 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Plaça Major 36 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Pedró de la Mare de Déu dels 7 arquitectònic Dolors Patrimoni immoble Element 1.3 Pedró de Sant Antoni 8 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Teuleria del Graell 53 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Guixeria de Sant Pere de 54 arquitectònic Serrallonga Patrimoni immoble Element 1.3 Altar de Sant Pere de 55 arquitectònic Serrallonga Patrimoni immoble Element 1.3 Altar Major de Santa Maria 56 arquitectònic d'Alpens Patrimoni immoble Element 1.3 Capella de la Mare de Déu del 57 arquitectònic Carme Patrimoni immoble Element 1.3 Capella del Sagrat Cor 58 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Ferros forjats d'Alpens 59 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Porta del Colomer 60 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font Riüssa 82 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font Bona 83 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font del Cabrinetty 85 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font Coloma 86 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font de l'Ase 94 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font de Comià 96 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font de l'horta de la Vall 98 arquitectònic Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Petja 52

Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Balma de la Vall 80

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Sender de gran recorregut. GR-1 99

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Sender de petit recorregut. PR- 100 50

- 58 -

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Camí ramader I 101

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Camí ramader III 102

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Pont del molí del Colomer 125

Patrimoni moble Element urbà 2.1 El Manelic 61

Patrimoni moble Element urbà 2.1 Escultura dels donants de sang 62

Patrimoni moble Element urbà 2.1 Font de la batalla d'Alpens 70

Patrimoni moble Objecte 2.2 Molí elèctric de cal Teta 63

Patrimoni moble Objecte 2.2 Rellotge de Santa Maria d'Alpens 64

Patrimoni moble Objecte 2.2 Campana cristòfora 65

Patrimoni moble Objecte 2.2 Campana "Mariassa" 66

Patrimoni moble Objecte 2.2 Creu processional d'Alpens 67

Patrimoni moble Objecte 2.2 Talla de Sant Pere 68

Patrimoni moble Objecte 2.2 Gegants d'Alpens 69

Patrimoni moble Objecte 2.2 Moble-bar del Casino 122

Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Eines i maquinària de la fàbrica 124 tèxtil cal Teta Patrimoni documental Fons imatges 3.1 Arxiu fotogràfic municipal 74 d'Alpens Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu municipal d'Alpens 71 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu parroquial d'Alpens 72 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu-reserva de cançons 73 documental populars d'Isabel Iborra Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Sant Pere 75 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu Vilarmau 121 documental Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Focs de Sant Isidre 111 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Aplec de Sant Pere 112 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Festa Major 113 festives

- 59 -

Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Versots 116 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Dinar de Carnestoltes 118 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Fira del Jovent 119 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Correfoc 120 festives Patrimoni immaterial Tècniques 4.2 Tècnica de la forja 103 artesanals Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 El sastre d'Alpens 104

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 Toquem a bon temps 105

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 La roca dels encantats 106

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 La batalla d'Alpens 123

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Cançó dels carlins 107

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Cançó del Cabrinetty 108

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 D'Alpens n'és filla 109

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Festa de les Caramelles 110

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Ball de Nans 114

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Ball de Carlins 115

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Dansa alpensina 117

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Rocadepena 76

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Puigdon 77

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Riera Lluçanès 78

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Riera Gavarresa 79

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Balma Paüssa 81

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font de ca l'Andri 84

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font del Pi 87

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font de la Pixarella 88

- 60 -

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font de la Palmerola 89

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font del Sidro 90

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font de Serrallonga de Baix 91

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font de la Llena 92

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font del Vedellar 93

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font Negra 95

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Font de la Vall 97

Patrimoni natural Zones d'interès 5.1 Jardins de la Torre 126

Patrimoni natural Espècimens 5.2 Roure del Graell 26 botànics

- 61 -

Llistat amb ordenació onomàstica

Denominació Núm. Àmbit Tipologia Codi Fitxa Altar de Sant Pere de 55 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 Serrallonga Altar Major de Santa Maria 56 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 d’Alpens Antigues escoles d’Alpens 41 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Aplec de Sant Pere 112 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Arxiu fotogràfic municipal 74 Patrimoni documental Fons imatges 3.1 d’Alpens Arxiu municipal d’Alpens 71 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu parroquial d’Alpens 72 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu Vilarmau 121 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu-reserva de cançons 73 Patrimoni documental Fons documental 3.2 populars d’Isabel Iborra Ball de Carlins 115 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Ball de Nans 114 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Balma de la Vall 80 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Balma Paüssa 81 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Cal Ferreró 37 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Moreu 19 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Camí ramader I 101 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Camí ramader III 102 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Campana “Mariassa” 66 Patrimoni moble Objecte 2.2

Campana cristòfora 65 Patrimoni moble Objecte 2.2

Can Cases 16 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cançó del Cabrinetty 108 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

- 62 -

Cançó dels carlins 107 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Capella de la Mare de Déu del 57 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 Carme Capella del Sagrat Cor 58 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Carrer de Baix 28 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer de Dalt 29 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer de la Placeta 32 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer Graell 30 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer Planes 33 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer Ripoll 31 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer Vilamala 34 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Cementiri d’Alpens 5 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Comià 11 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Correfoc 120 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Creu processional d’Alpens 67 Patrimoni moble Objecte 2.2

D’Alpens n’és filla 109 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Dansa alpensina 117 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Dinar de Carnestoltes 118 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Eines i maquinària de la fàbrica 124 Patrimoni moble Col·lecció 2.3 tèxtil cal Teta El Casino 39 Patrimoni immoble Edifici 1.1

El Casó 20 Patrimoni immoble Edifici 1.1

El Colomer 14 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

El Graell 10 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

El Manelic 61 Patrimoni moble Element urbà 2.1

El sastre d’Alpens 104 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

- 63 -

El Tint 38 Patrimoni immoble Edifici 1.1

El Vilar 24 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Els Plans 17 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Escultura dels donants de sang 62 Patrimoni moble Element urbà 2.1

Fàbrica d’embotits Cruells 43 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Fàbrica tèxtil cal Patllari 45 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Fàbrica tèxtil cal Teta 46 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Fàbrica Vella 44 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Ferros forjats d’Alpens 59 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Festa de les Caramelles 110 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Festa Major 113 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Fira del Jovent 119 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Focs de Sant Isidre 111 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Font Bona 83 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font Coloma 86 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font de ca l’Andri 84 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font de Comià 96 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font de la batalla d’Alpens 70 Patrimoni moble Element urbà 2.1

Font de la Llena 92 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font de la Palmerola 89 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font de la Pixarella 88 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font de la Vall 97 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font de l’Ase 94 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font de l’horta de la Vall 98 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

- 64 -

Font de Serrallonga de Baix 91 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font del Cabrinetty 85 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font del Pi 87 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font del Sidro 90 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font del Vedellar 93 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font Negra 95 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1

Font Riüssa 82 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Gegants d’Alpens 69 Patrimoni moble Objecte 2.2

Goigs de Sant Pere 75 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Guixeria de Sant Pere de 54 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 Serrallonga Jardins de la Torre 126 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

La batalla d'Alpens 123 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

La Llena 18 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La Placeta 35 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

La Rectoria 42 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La roca dels encantats 106 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

La Torre 40 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La Vall 9 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Masoveria del Colomer 23 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Moble-bar del Casino 122 Patrimoni moble Objecte 2.2

Molí del Graell 25 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Molí elèctric de cal Teta 63 Patrimoni moble Objecte 2.2

Montjuïc 22 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Nucli urbà d'Alpens 27 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

- 65 -

Pallissa de la Llena 51 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Pallissa de la Vall 49 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Pallissa del Colomer 48 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Pallissa del Graell 50 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Pallissa dels Plans 47 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Pedró de la Mare de Déu dels 7 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 Dolors Pedró de Sant Antoni 8 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Petja 52 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Plaça Major 36 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Pont del molí del Colomer 125 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Porta del Colomer 60 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Puigdon 77 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Rellotge de Santa Maria d'Alpens 64 Patrimoni moble Objecte 2.2

Riera Gavarresa 79 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Riera Lluçanès 78 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Rocadepena 76 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Roure del Graell 26 Patrimoni natural Espècimens botànics 5.2

Sant Joan del Graell 6 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sant Pau del Colomer 3 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sant Pere de Serrallonga 1 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sant Sebastià i Sant Roc 4 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Santa Maria d'Alpens 2 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sender de gran recorregut. GR-1 99 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Sender de petit recorregut. PR- 100 Patrimoni immoble Obra civil 1.5 50

- 66 -

Serrallonga de Baix 12 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Serrallonga de Dalt 13 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Soler 15 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Talla de Sant Pere 68 Patrimoni moble Objecte 2.2

Tècnica de la forja 103 Patrimoni immaterial Tècniques artesanals 4.2

Teuleria del Graell 53 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Toquem a bon temps 105 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

Torrats 21 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Versots 116 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

- 67 -

3.2 ELEMENTS NO FITXATS

Al llarg de la tasca de fitxar els béns del municipi es van plantejar diverses fitxes que no s’han inclòs en la relació final de béns inventariats. Aquests béns s’han descartat com a fitxes per diverses raons, ja sigui per no tenir prou informació, per no reunir valors patrimonials rellevants, per haver desaparegut, no haver estat localitzats o per estar localitzats fora del terme municipal. A continuació es detallen els elements no fitxats ordenats per àmbits.

PATRIMONI IMMOBLE. EDIFICIS

Pedres negres (Imatge extreta de l’Ajuntament d’Alpens)

La masia anomenada Pedres Negres estava ubicada a tocar de la carretera BP-4654, en el punt on aquesta es creua amb l’antic camí ramader. Es tractava d’una masia de mitjanes dimensions, composada per diversos volums agropecuaris (pallissa, corts, etc.) i construïda amb murs de càrrega de maçoneria de pedra amb teulada de doble vessant i flanquejada per dos cossos de teulada d’una vessant que recordava la tipologia de planta basilical. La masia va desaparèixer quan el seu propietari va decidir aterrar-la i vendre’n les pedres. Era una masia que es trobava al peu del camí ramader i que antigament havia fet funcions d’hostal.

Força de Freixenet

La força de Freixenet, casa forta medieval de la que es conserva part de l’estructura i el fossar, va ser erròniament catalogada a Alpens com a BCIN pel Ministerio de Cultura de

- 68 - l’Estat Espanyol. Realment es troba emplaçat dins del veí terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès.

Molí de Cerdanyons

El molí de Cerdanyons està ubicat al costat de la riera Gavarresa, prop del Colomer. Es troba en el cantó sud de la riera i forma part del veí terme municipal de Lluçà ja que en el punt on s’ubica el molí, la riera fa de partió entre els termes municipals d’Alpens i Lluçà. Es tracta d’un edifici mal conservat, en el que encara s’observen alguns panys de paret dempeus, tot i que el voltant és ple de rocs provinents de la mateixa edificació.

Molí de Baix

El molí de Baix està ubicat al costat de la riera de Matamosses o de Sora, al nord del Colomer. Es troba en el cantó nord de la riera i forma part del veí terme municipal de les Llosses ja que en el punt on s’ubica el molí, la riera fa de partió entre els termes municipals d’Alpens i les Llosses. Es tracta d’un edifici mal conservat, del que en resta una part de l’estructura de l’edifici i la bassa, encara ben conservada.

- 69 -

Molí del Colomer

Es desconeix la ubicació exacte del molí del Colomer, tot i que fonts orals recorden com es va aterrar i vendre els rocs d’aquest edifici, a la mateixa època que la masia de Pedres Negres. Tot i tenir la riera Gavarresa prop de la masia del colomer, el molí es trobava emplaçat en un punt de la riera de Matamosses.

Perotet i Pallarès

Es tracta de dues masies ubicades al límit sud-oest del terme municipal d’Alpens, però en terme municipal de Lluçà. Ambdues són masies dels segles XVII i XVIII, tot i que Pallarès té probablement uns orígens anteriors. Perotet, una masia de reduïdes dimensions, està ubicada al peu de l’antic camí ramader i de l’actual pista que comunica Alpens amb Santa Eulàlia de Puig-oriol, sobre la carena que marca el límit entre els termes municipals d’Alpens i Lluçà. Pallarès està ubicada en la vessant sud d’aquesta mateixa carena, a l’est dels Plans.

La fonda d’Alpens (Imatge extreta de la pàgina electrònica: www.alpens.org)

La fonda d’Alpens està ubicada dins del nucli urbà, entre la Placeta i el carrer de la Placeta. Arquitectònicament, no és un edifici destacable ja que si bé els seus orígens poden ser anteriors, l’edificació actual és en gran part del segle XIX. La fonda, però, té un valor immaterial per al poble ja que és i ha estat un punt de reunió per als habitants del poble i un punt d’acollida per a forasters i traginers.

- 70 -

CONJUNTS ARQUITECTÒNICS

Carrer dels Rosers

El carrer dels Rosers, ubicat al sud del nucli urbà, és un dels punts d’origen del poblament en aquesta zona ja que s’hi troben les restes del que haurien constituït les primeres cases del poble. Actualment, però, aquest carrer ja no conserva cap casa i només alguns murs de pedra que delimiten els horts del voltant, que podrien haver estat parts d’aquestes cases primitives.

OBRA CIVIL

Camins Rals

Es tenen indicis de nombrosos camins rals que creuaven el terme municipal, no han estat localitzats i que seria convenient fer una planimetria d’aquests camins i restituir- los, tal com s’esmenta en l’apartat de recerca del bloc de Recomanacions. Aquests camins són:

- Camí ral de a Ripoll (passava per Sant Feliu Sasserra, Prats de Lluçanès, Lluçà, Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Cristòfol de Borrassers abans d’arribar a Alpens)

- Camí ral de Berga a Ripoll (Alpens es trobava a mig camí)

- Camí ral de França (Provenia del Vallès oriental i el Moianès i s’ajuntava amb el camí ral de Manresa a Ripoll al sud del Lluçanès) (PLANES:1999).

- 71 -

PATRIMONI IMMATERIAL. COSTUMARI

Esquellots

Antigament, un costum que hi havia a Alpens quan es casava un vidu o una vídua era anar fins davant de la casa del que es casava portant-hi tot tipus d’estris i eines que fessin soroll (esquellots, olles...). El grup d’alpensins que es concentrava a la nit davant la casa, no parava de fer xivarri amb els estris fins que el vidu o vídua que es casava els pagués o donés beure per a tots.

Barricades

Un altre costum que hi havia a Alpens era el de fer una barricada a les parelles acabades de casar. Es col·locaven taules i altres mobles al carrer a mode de barricada de manera que la parella de casats no poguessin travessar-les. D’aquesta manera els obligaven a pagar beguda per a tots els assistents i un cop ho havien fet, podien passar.

PATRIMONI DOCUMENTAL. FONS DOCUMENTAL

Arxiu particular de la Vall

S’ha constatat la seva existència però no ha estat possible tenir-hi accés directe. Els arxius particulars són d’una gran riquesa patrimonial ja que contenen documentació relativa tant a l’àmbit familiar (testaments, capítols matrimonials, etc.) com patrimonial (censos, contractes de masoveries, compres, ventes, inventaris de béns patrimonials).

Tot i no tenir constància de l’existència d’altres arxius particulars, resulta força probable que les masies més

- 72 - importants del terme (el Graell, els Plans, el Colomer i la Vila d’Alpens, de la que n’és masoveria la Llena) conservin documentació referent a les seves propietats. Tot i així ens és impossible corroborar-ne l’existència ja que en la majoria de casos els propietaris no resideixen al municipi.

PATRIMONI NATURAL. ZONES D’INTERÈS NATURAL

Font de can Cases, font dels Plans, font del Tió, font de Sant Isidre, font de Serrallonga de Dalt, font del Vinyal, font del Soler, les fontetes de Soler, les Fontetes, font del Roc Gros, font del Vilar, font de Montjuïc, font de les Teixoneres i font de Sant Pere.

Aquestes fonts, ubicades dins del terme municipal d’Alpens, han estat descartades per diversos motius. La majoria s’han anat perdent al caure en desús, i actualment són de localització difícil i accés complicat. En altres casos, com és el cas de les Fontetes, la font es va perdre al desprendre’s una part de la balma sota la que es trobava. També hi ha casos, com el de la font de can Cases o la font dels Plans en els que si bé la font es conserva, aquesta ja fa temps que no raja. Un altre motiu a l’hora de descartar una font per a incloure-la en una fitxa és el fet de no haver-la pogut localitzar, com és el cas de la font de les Teixoneres. Finalment s’ha descartat també la font de Sant Pere, protegida per les Normes Subsidiàries de Planejament d’Alpens, que es troba totalment canalitzada i no permet un ús lúdic i social de la font.

- 73 -

3.3 PERSONATGES IL·LUSTRES

Agustí Canelles i Carreres (Imatge extreta de la pàgina electrònica: www.euro-senders.com)

Va néixer l’any 1765 a Alpens. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. El 1789 ingressà a l’ordre religiós dels trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (Mèxic). L’any 1803 entrà a formar part de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on llegí un interessant Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, en el qual defensà l’adopció del metre com a unitat de longitud. Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i de nàutica (1806) a l’Escola de Nàutica de Barcelona. Col·laborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805). Amb aquest últim, concretament, Canelles treballà en el mesuratge del meridià des de Barcelona fins a les Balears per tal de verificar els mesuratges fets anteriorment entre Dunquerque i Barcelona.

Durant la Guerra del Francès fou adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i Francesc i . Féu un plànol de Vic (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813) i recollí dades per confeccionar un mapa general de Catalunya. Ideà també un sistema de canalització de les aigües del Llobregat per fer regadius a la zona del Vallès. Inventà un aparell, anomenat precisiu, per tal d’amidar amb més exactitud les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà, entre altres estudis, Elementos de astronomía náutica (1816). Va morir a (Maresme) l’any 1818 (PLANES:1999).

- 74 -

Joan Prat i Roca

( Fotografia extreta del CD: EL FERRER D'ALPENS realitzat per Jordi Ferràniz Mas any 2000. Ajuntament d'Alpens)

Va néixer a Alpens el 1898. Conegut com “el ferrer d’Alpens”, fou fill i nét de ferrers. Començà a treballar en aquest ofici als 14 anys i realitzà el seu aprenentatge oficial a Barcelona. Durant el servei militar fou destinat a Àfrica, on va participar en la guerra. De retorn a Alpens, va establir-se al seu taller familiar. Al llarg de la seva vida no es va limitar únicament a ferrar cavalls i eugues, arranjar carros i construir eines i objectes d’ús domèstic. La seva capacitat artística de modelar el ferro forjat el feu produir, d’encàrrec o no, nombrosos objectes decoratius i d’utilitat pública, com ara baranes de balcó, picaportes, fanals, reixes, torratxes, marcs i els seus coneguts llangardaixos. D’entre totes les seves obres destaca la figura de Manelic, personatge de Terra baixa, obra d’Àngel Guimerà, situada al carrer de la Placeta, en un dels indrets més característics d’Alpens. Morí el 1985. L’any 1998, en acomplir-se el centenari del seu naixement, va tenir el reconeixement públic com a “homenatge de fidelitat a un ofici, a una terra i a un país”, alhora que rebia, a títol pòstum, la Flor Natural del Lluçanès dins la Festa de Primavera organitzada per les associacions GALL i Solc. El guardó fou recollit pel seu fill Ventura, continuador de l’ofici de son pare (PLANES:1999).

- 75 -

Miquel Casals i Carles (Imatge extreta del llibre PLANES, J.A., Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d’Alpens, 1999)

Va néixer a Alpens el 1879. Els seus pares eren Josep Casals, natural de , i Josepa Carles, d’Alpens, domiciliats al número 12 del carrer Vilamala (Cal Patllari). Era el petit de tres germans. Estudià al seminari de Vic com ho feren els seus germans grans, Josep i Ramon, però, a l’igual que ells, no acabà els estudis per ser capellà i deixà el seminari als vint anys, quan li faltava un any per completar la carrera eclesiàstica. Quan estudiava al seminari, es traslladava a l’estiu a Alpens per treballar i ajudar d’aquesta manera els migrats ingressos familiars. Treballà de vaquer a la Llena, una masoveria de la Vila, i també teixí mocadors de cotó de fer farcells, que portava caminant a Sant Quirze a vendre un cop al mes.

Després de deixar el seminari de Vic es traslladà a Barcelona, tal i com ho havien fet els altres germans. Josep, el germà gran, que havia treballat per a un alemany -un tal Oppenheimer- que comprava ferro que enviava a Alemanya en temps de la Primera Guerra Mundial, havia creat la seva pròpia empresa (Metalls Casals) dedicada a la compra, recuperació i venda de metalls. Josep l’introduí en el negoci del ferro i li facilità els primers contactes, tal com ho havia fet abans amb l’altre germà, Ramon, que s’acabà dedicant a la compra i venda de maquinària vella. Els contactes proporcionats pel Josep, entre els quals hi havia el comte de Lacambra, donaren els seus fruits, ja que Miquel Casals obtingué la concessió de la línia del ferrocarril Madrid- Saragossa-Alacant per a la venda de ferro.

- 76 -

La formació de la fortuna de Miquel Casals s’ha de relacionar, en general, amb la demanda generada per l’expansió del subsector de les indústries vinculades al transport de principis de segle. En aquest cas, la seva creació data del període d’entreguerres, quan la producció de locomotores i altre material mòbil per al ferrocarril marcava la pauta del seu desenvolupament. Aquest fou un moment excepcional per a la construcció ferroviària a Espanya. El desig de fer-se amb les grans famílies de la burgesia barcelonina l’empenyé fins i tot a tenir la seva pròpia llotja al Liceu, a l’igual del seu germà Ramon.

La Guerra Civil marcà un punt d’inflexió en la seva vida. Romangué gran part del conflicte a França, esperant que tot s’acabés per reprendre el seu negoci (en temps de guerra la línia no li proporcionava cap rendibilitat) i mantenint allí un ritme de vida com el que havia deixat a Barcelona. Tanmateix, després de la guerra perdé la concessió ferroviària, fet que significà l’inici de la decadència de la seva fortuna. Això no obstant, encara que es tractés de fer- ho per simple prestigi social, ell continuà fins a la seva mort (1952) sufragant les despeses de les festes majors del poble, que eren les millors de la comarca, portant-hi orquestres i els escolans de Sant Sadurní. També pagà de la seva butxaca els vestits dels armats i, juntament amb el Petja recuperà la dansa alpensina (1942), que havia deixat de celebrar-se durant la Guerra Civil.

Més enllà de les excentricitats d’un “bon vivant” que havia fet fortuna com a “chatarrero” o “drapaire de metalls”, el cert és que Miquel Casals estimava el seu poble i ho feu a la seva manera, sense demanar mai res a canvi. La seva afició pel teatre i la música (que havia après dels seus anys al seminari) l’impulsaren a edificar el Casino (1928) i portar-hi els millors actors i actrius del moment (com la companyia del teatre Romea) i, àdhuc, la companyia del Liceu per a representacions operístiques i sarsueles. Abans de fer-se la

- 77 - torre, Casals ja s’havia construït els anomenats pisos nous del carrer Planes, amb sostre pla, que recorden els de la Rambla de Barcelona.

- 78 -

4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES

AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984.

AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.

AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000.

AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana S.A., 1992.

AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopèdia Catalana, 1993.

AADD, L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, 1981.

AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter/ Eumo Editorial, 2005.

AADD, Travessa Castellar – Pla d’Anyella. Camí de Transhumància, Centre Excursionista de Castellar, 2003.

AEV, Arxiu parroquial de Santa Maria d’Alpens, R/2 (1573-1586) foli 64.

ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979.

AMADES, J, Costumari Català. El curs de l’any. volum IV. Estiu, Salvat Editores, S.A, 1984.

BESA, R, El ferrer d’Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978.

BOLÓS, J. i HURTADO, V, Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001.

- 79 -

BORRALLERAS, G, Entrevista a J. M. Casademunt, exballador de la Dansa alpensina, dins la Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 1 d'octubre de 2004, núm 114.

BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d’Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148.

BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.

CASADES, P, Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997.

CASASSES, Ll, El Lluçanès. Evolució entre 1950 i 1970. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 1975.

COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic “Hombres y pueblos” dins Diario de Barcelona, 20 de d’abril de 1972.

CORTÈS J, SERRA R, El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, , 1999.

CORTÈS J, SERRA R, La comarca del Lluçanès. Estudi d’un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996.

FORCADA, I, i GAY, V, Caminant pel Lluçanès, Pòrtic, 2001.

GAVÍN, JM, Inventari d’esglésies. Vol. 15. Osona, Arxiu Gavín, 1984.

GONZÁLEZ, A i LACUESTA, R, Fullet informatiu de l’església de Sant Pere de Serrallonga, Diputació de Barcelona, 1999.

GONZÁLEZ, A, La Restauración de Sant Pere de Serrallonga dins LOGGIA, Arquitectura i restauración, núm. 8.

IGLÉSIES, J, El fogatge de 1497. Estudi i transcripció, FSVC Dalmau, Barcelona, 1992.

- 80 -

BORRALLERAS, G, Josep Barniol, del Carnestoltes d’Alpens, entrevista dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, 24 de febrer de 2006, número 148.

JUNYENT, E, L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Ed. Curial- Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983.

MESTRE, P, Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.

MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d’Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983.

ORDEIX, M, Aigües de Vic. Una visió aquàtica d’Osona, Lunwerg Editors, 2000.

PLADEVALL, A, Sant Pau del Colomer, d’Alpens, a “Hoja Diocesana”, Vic, 20 de maig de 1973.

PLADEVALL, A, Viatge a les masies osonenques (38). El Graell d’Alpens, dins Setmanari Ausona, 3 de setembre de 1982.

PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d’Alpens, 1999.

PLANES, J.A, Fullet informatiu, La Batalla d’Alpens, Ajuntament d’Alpens i Diputació de Barcelona, 1998.

PLANES, J A, Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès segles XVIII XIX. Centre d'Estudis del Lluçanès, 1997.

REIXACH, R, Danses vives del Lluçanès dins Caramella, núm 1, 1999.

SERRA, R, Comarques i subcomarques. Osona. Edita l’autor, soci de l’ACCPE, 2000.

- 81 -

TORRES J, Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003.

TORRES, J, Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002.

VILA, Ll, El lluçanès. Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar, Centre d’estudis del Lluçanès, 2001.

VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997.

VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.

VINYETA, R, Alpens. Lluçanès nord, Ed. Foto-Sport, 1998.

YLLA-CATALÀ, G, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d’Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1981.

FONTS DOCUMENTALS I MUSICALS CONSULTADES

Arxiu Fotogràfic d’Alpens.

Anàlisi d’aigües de les fonts del Lluçanès, Grup de Defensa del Ter, Febrer-abril 2002.

Analítica de les Fonts d'Osona, Grup de Defensa del Ter Gener / Febrer de 2006.

Arxiu particular d'Isabel Iborra, la Cirera, Sant Boi de Lluçanès.

CD, Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002.

CD, EL FERRER D'ALPENS realitzat per Jordi Ferràniz Mas any 2000. Ajuntament d'Alpens.

- 82 -

Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Agenda de les tradicions catalanes, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998.

Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès, Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, 2005.

Dades municipals del programa HERMES.

Fullet informatiu d’Alpens, editat l’any 1996.

Fullet informatiu Alpens, un museu de forja al carrer, editat l’any 2006.

Inventari del Patrimoni Arquitectònic d’Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l’abril de 2006.

Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1995.

Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Alpens. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998.

Mapa dels camins ramaders del Lluçanès, Grup de Treball de Transhumància del Solc, 2006 (pendent d’edició).

Normes subsidiàries de planejament, Alpens 1996.

PÀGINES ELECTRÒNIQUES CONSULTADES

Ajuntament d’Alpens: www.alpens.diba.es/

Ajuntament d’Alpens: www.alpens.org

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic: www.abev.net

Diputació de Barcelona: www.diba.es

- 83 -

Federació excursionista de Catalunya: www.feec.org

Festes dels Països catalans: www.festes.org

Generalitat de Catalunya: www.gencat.net

Grup de naturalistes d’Osona (GNO): www.gnosona.com

Grup de Defensa del Ter (GDT): www.gdter.org

Ministeri de Cultura de l’Estat espanyol: www.mcu.es

Servei d’informació de senders: www.euro-senders.com

Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure: www.ca.wikipedia.org

20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 P gina 3