DOCSLIB.ORG

Inventari Patrimoni Cultural De Prats De Lluçanès

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Inventari Patrimoni Cultural De Prats De Lluçanès Inventari Patrimoni Cultural de Prats de Lluçanès Memòria tècnica Redacció SOLC Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Ajuntament de Prats de Lluçanès Abril 2007 ACTUALITZACIÓ DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE PRATS DE LLUÇANÈS. JULIOL DE 2016. Oficina de Patrimoni Cultural Índex: 1- Introducció ............................................................................. pàg. 2 2- Incidències en les fitxes.......................................................... pàg. 3 3- Estadístiques actualitzades ................................................... pàg. 4 1 1. Introducció Des de l’any 1999, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten. Des de la realització dels primers Mapes de Patrimoni (llavors anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural) fins a avui, s’han produït diferents canvis i millores, tant en alguns aspectes de la base de dades que s’utilitza per a recollir la informació, en la sistematització de les dades, com en els sistema d’accés i consulta de la informació, ja que actualment aquesta base de dades es transforma en un WEBSIG que és consultable al lloc web de Diputació de Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/) i dels Ajuntaments respectius. El programa permet fer cerques en el contingut d’un o més municipis i triar el tipus de cerca que més s’ajusta a les necessitats de la persona que ho consulta. A més, a través del servei WMS, es pot integrar la capa patrimoni en qualsevol sistema d'informació geogràfica, i creuar-ne les dades amb qualsevol altra informació geolocalitzada. Els Mapes de Patrimoni Cultural són un important recull d’informació del patrimoni dels municipis que disposen d’aquesta eina, permetent el coneixement i facilitant el desenvolupament de tasques de conservació, recerca i difusió. Pel que fa al Mapa de Patrimoni de Prats de Lluçanès, transcorreguts 10 anys de la seva realització i d'acord amb l'acord subscrit entre l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i Diputació de Barcelona, s'ha portat a terme l'actualització d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural degut a que part de la informació continguda ha experimentat canvis per diversos motius que s’especifiquen més endavant. 2 2. Incidències de les fitxes En aquesta revisió s’ha afegit 1 fitxa a les 168 que conformaven originalment l’inventari realitzat l’any 2006, i s’han modificat i actualitzat 3 fitxes. La fitxa nova és de patrimoni moble, una col·lecció de mobiliari de propietat municipal. 3. Nova estadística Amb el nous element fitxats s’amplien el nombre de patrimoni en un element. 3 INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL PPrraattss ddee LLlluuççaannèèss Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt P r a t s d e L l u ç a n è s , a b r i l d e 2 0 0 7 ÍNDEX PÀGINES 1. METODOLOGIA 3-9 1.1 Presentació 3-5 1.2 Metodologia 6-9 2. DIAGNÒSTIC 9-66 2.1 Marc geogràfic i Medi físic 9-12 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 13-17 2.3 Síntesi històrica 18-30 2.4 Associacions culturals 31-42 2.5 Escut municipal i toponímia 43-46 2.6 Mapa de situació dels elements fitxats 47-55 2.7 Estat legal de protecció 56-57 2.8 Equipaments patrimonials 57-59 2.9 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 60-66 3. LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS 67-103 3.1 Llistat d’elements fitxats 67-89 3.2 Elements no fitxats 90-96 3.3 Personatges il·lustres 97-103 4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 104-112 2 1.METODOLOGIA 1.1 PRESENTACIÓ La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural de Prats de Lluçanès, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social. Amb aquest objectiu el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona per tal d’establir un conveni per realitzar l’inventari a dotze municipis del Lluçanès. Un cop aprovada la sol·licitud es traspassà la proposta als municipis que l’acordaren en ple, requisit que va permetre tirar endavant el projecte. Les tasques de realització de l’inventari de Prats de Lluçanès s’iniciaren per encàrrec de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a mitjans del mes d’octubre de 2006, la qual va encarregar els treballs a l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. L’inventari s’ha estat portat a terme en tres mesos i ha estat realitzat per Jordi Compte Figueras, llicenciat en Humanitats amb menció en Història de l’Art, i Marta Homs Caralt, llicenciada en Història i postgraduada en Gestió Cultural, i en Didàctica del Patrimoni. La memòria s’articula a través de cinc grans blocs: - L’apartat de la presentació i metodologia reflecteix la síntesi del procediment establert per la realització de l’inventari així com els recursos utilitzats i les eines emprades per tal de portar-ho a terme. 3 - El segon apartat presenta el diagnòstic, que consisteix en un anàlisi del marc geogràfic, físic, històric, econòmic i sociocultural del municipi de Prats de Lluçanès on s’hi mostren des d’una visió global les principals característiques del municipi. - El tercer apartat consisteix en el llistat d’elements fitxats i no fitxats. Aquí es presenta la relació de béns dels que s’ha creat una fitxa individualitzada, i per tant que es poden trobar dins de la base de dades de l’inventari classificats segons la seva tipologia, l’ordre numèric i l’ordre onomàstic. En aquest apartat també s’inclou un llistat i descripció d’elements descartats, els quals no presentaven una entitat pròpia rellevant per ésser considerats elements de significació patrimonial, però que tenen interès per formar part del conjunt cultural i natural del municipi. Són elements amb pocs valors patrimonials o naturals, desapareguts, no localitzats o localitzats fora del terme municipal, o elements dels quals no es disposava de suficient informació per poder completar els camps de les fitxes però sovint amb interès històric i significatius per ser components del passat i present de Prats de Lluçanès. - A l’apartat de recomanacions s’hi mostren mesures de dinamització, protecció, conservació i gestió del patrimoni local que pot tenir en compte el municipi per potenciar els seus recursos culturals i naturals. - Finalment es clou la memòria amb l’apartat de la bibliografia on s’hi detallen les referències bibliogràfiques utilitzades per la realització tant de les fitxes com de la memòria present. Aquest inventari pretén cobrir la mancança en recopilació de béns culturals i naturals del municipi de Prats de Lluçanès. Per la realització d’aquest treball ha estat molt important l’ajuda i la col·laboració de diferents persones a tall individual i col·lectiu, d’entitats, associacions i institucions que ens han facilitat assessorament, informació i ens han orientat en diferents àmbits. Cal, per tant, agrair a l’Ajuntament de Prats 4 de Lluçanès, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, el Bisbat de Vic, Solc, música i tradició al Lluçanès, Mn. Josep Casals (rector de la parròquia), Roger Sala (per les orientacions en camins i jaciments d’època ibero-romana), Montse Rovira (de l’arxiu municipal de Prats de Lluçanès), Xavier Roviró (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), als propietaris de les masies que han ajudat a localitzar fonts, tines de glans, molins, ponts, camins empedrats, i ens han facilitat informació i referències històriques de les seves propietats com Miquel Bach (casal Santa Llúcia i castell del Quer), Pere Vilà (cal Guerxo), Ramon Soler i família (Soler de n’Hug), germans Font Besa (cal Casals), Alexandre Aligué (Fontcalenta), Josep Pont (molí de Galobardes), Carme Armengol (Clot del Vilar), Montse i Ramon Fumanya (Marçal), Assumpció Manubens i Josep Costa (la Farinera). També cal agrair especialment les persones que han ajudat en la recopilació de documentació i informació de diferents elements patrimonials fitxats: Mª Àngels Parareda (fons del GALL), Dimitri Coppola (Cucaporca i bruixa Napa), Josep Codony i Jordi Torres (camí ramader), Ramon Muntanya (passos de la processó), Ramon Masramon i Montserrat Noguera (estendard de l’Orfeó Lluçanès), Alfons Ballús i família (gegantons), Isaac Peraire (capgrossos), Montserrat Piniella (fons bibliogràfic i documental de la família Piniella), Martí Font (fons fotogràfic Martí i Font), Roser Reixach (grup Germanor, grup Dansa i tradició, Solc i vestits de balls tradicionals) per la informació sobre festes, balls, danses, música i tradició de Prats de Lluçanès, així com a la Carme Armengol per haver compartit els seus records de gairebé un segle de vida, i a tots els veïns del municipi que han col·laborat i han facilitat informació. Aquest treball permetrà establir una percepció global i de conjunt del patrimoni existent al municipi, el qual haurà de ser revisat, actualitzat i complementat amb les valoracions i consideracions pertinents per part d’especialistes i tècnics de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. 5 1.2. METODOLOGIA L’objectiu de l’inventari és el recull exhaustiu del patrimoni cultural i natural de Prats de Lluçanès per tal de facilitar a les corporacions municipals una eina de coneixement de la globalitat del patrimoni que es troba en el seu terme municipal.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La
    1,40 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 3930 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 20 de gener de 2020 646 079 023 Pascual inverteix 15 milions d’euros a la planta de Gurb per augmentar la producció (Pàgina 35) Actualment s’envasen gairebé 150 milions de litres anuals de llet i es vol arribar als 200 milions en els propers tres anys (Pàgina 6) (Pàgina 3) En primer terme, el radar actual del Pinós. El nou aparell s’instal·larà en sentit sud L’Esquirol, Rupit, Tavertet i les Masies de Roda estudien crear un cos de policia mancomunat (Pàgina 7) El pati de l’escola Salarich de Vic estarà obert fora de l’horari lectiu perquè en facin ús els veïns (Pàgina 10) Roger Torrent inaugura les obres de l’ajuntament de Muntanyola ALBERT LLIMÓS (Pàgines 39 i 40) Trànsit posarà un radar fix al Pinós en sentit sud El fred no desllueix el cap de setmana Després dels dos accidents mortals que que instal·larà un radar fix en aquest les dades d’accidents a les comarques hi va haver durant el 2019 a la sortida punt negre per reduir-ne la sinistralitat. centrals. Trànsit va incrementar durant amb més passants del Pinós de la C-17 en sentit sud, el Ser- El director del SCT, Juli Gendrau, ho l’any passat els controls a l’Eix Transver- dels Tonis a Osona vei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat va dir divendres en la presentació de sal i es van reduir els sinistres. (Pàgines 16 i 17) (Pàgines 4 i 5) El Voltregà guanya el Ribes reclama que es Wolfurt i es classifica mantingui el personal per a quarts de la a l’estació de tren WS Cup europea Els tres grups polítics amb repre- sentació a l’Ajuntament de Ribes van fer pinya dissabte amb les (Pàgines 20 i 21) plataformes Perquè no ens fotin el tren i El Ripollès Existeix per dema- nar que l’estació es mantingui ple- nament operativa tot l’any.
    [Show full text]
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • El Carnestoltes Arriba a Olost, Roda, Santa Eulàlia, Calldetenes I Tona
    Cultura i Mitjans | Redacció osona.com | Actualitzat el 14/03/2011 a les 11:30 El Carnestoltes arriba a Olost, Roda, Santa Eulàlia, Calldetenes i Tona Finalment, la pluja no fa la guitza i el Carnaval se celebra, amb més o menys normalitat, als cinc municipis. Galeries de fotos: Roda de Ter (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2230/pagina1/carnaval/roda/ter) (Joan Parera) Tona (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2227/pagina1/carnaval/tona) (Josep Maria Costa) Olost (http://www.naciodigital.cat/llusanes/galeria/278/pagina1/carnaval/olost) (Xevi Mas) Santa Eulà lia de Riuprimer (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2228/pagina1/carnaval/santa/eulalia/riuprimer) (Lurdes López) Karkamal. Calldetenes (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/2234/pagina1/karkamal/calldetenes) (Josep Maria Costa) Roda de Ter va celebrar el carnaval aquest diumenge. Foto: Joan Parer El mal temps no ha fet la guitza als Carnestoltes que hi havia previstos aquest cap de setmana a la comarca d'Osona. La pluja, que va caure amb força al llarg de tot el dissabte, va donar una bona treva durant el diumenge. Així, el diumenge es van celebrar amb tota normalitat el cinc Carnavals a Tona, Olost, Santa Eulàlia de Riuprimer, Calldetenes i Roda de Ter (aquest últim, estava previst per al dissabte però es va posposar al diumenge a causa de la pluja). Taradell i Balenyà havien ajornat els seus Carnavals amb antelació i els van posposar per al proper cap de setmana. Finalment i després dels estira-i-arronses del programa a causa de les previsions meteorològiques, el Carnaval de Roda de Ter va tornar a omplir de colors els carrers del centre del municipi, aquest diumenge.
    [Show full text]
  • Serveis Socials D'osona
    SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural D' Alpens
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d' Alpens Memòria tècnica Redacció SOLC Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Ajuntament d' Alpens Novembre 2006 INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL ALPENS Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Alpens, novembre de 2006 - 2 - ÍNDEX PÀGINES 1. METODOLOGIA pàg. 3-9 1.1 Presentació 1.2 Metodologia 2. DIAGNÒSTIC pàg. 10-48 2.1 Marc geogràfic i Medi físic 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3 Síntesi històrica 2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats 2.6 Estat legal de protecció 2.7 Equipaments patrimonials 2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS pàg. 49-77 3.1 Llistat d’elements fitxats 3.2 Elements no fitxats 3.3 Personatges il·lustres 4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES pàg. 78-83 - 3 - 1.METODOLOGIA 1.1 PRESENTACIÓ La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural d’Alpens, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
    [Show full text]
  • 7.6.5 Àmbit Del Pla Del Bages
    7.6.5 Àmbit del Pla del Bages Descripció de l’àmbit L’àmbit té una extensió de 985 km2 i compren la major part de la comarca ubicada al bell mig de la Depressió Central Catalana. Està constituït per 27 municipis: Sant Mateu de Bages, Aguilar de Segarra i Fonollosa, al NW del sistema, participen de l’altiplà segarrenc; Santa Maria d’Oló és localitza limitant amb Osona entre els altiplans del Lluçanès i del Moianès; El Pont de Vilomara i Rocafort, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i Marganell localitzats a la part sud-oriental de l’àmbit es situen sobre la Serralada Prelitoral; la resta de municipis - Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Castellfollit del Boix, Castellgalí, Castellnou de Bages, Gaià, Manresa, Navarcles, Navàs, Rajadell, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Salvador de Guardiola, Santpedor i Súria -, constitueixen pròpiament el pla del Bages que està format per una gran conca d’erosió. El sistema d’ assentaments 7-50 El riu Llobregat travessa l’àmbit en direcció N-S i l’abandona pel congost de Monistrol. Al Sud de Manresa hi conflueix el Cardener, un dels seus afluents més importants que creua el sector en direcció NW. En conjunt, el 22% de la superfície de l’àmbit és planer, el 28% té un pendent comprès entre el 10 i el 20%, i el 50% té un pendent superior al 20%. El sistema urbà que es desenvolupa a l’àmbit del Pla de Bages, més extens que el definit en termes geogràfics, es caracteritza per les evidents continuïtats dels assentaments i implantacions industrials.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
    www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins.
    [Show full text]
  • DOSSIER DE PREMSA Presentació De La Campanya De Comunicació De Cara a La Consulta Del 26 De Juliol Per Al Procés Participatiu Sobre La Comarca Del Lluçanès
    DOSSIER DE PREMSA Presentació de la campanya de comunicació de cara a la consulta del 26 de juliol per al procés participatiu sobre la comarca del Lluçanès. Dia: Dijous, 2 de juliol de 2015. Hora: 12 hores. Lloc: Claustre del Monestir de Santa Maria de Lluçà. https://goo.gl/maps/8cp9l . Convoca: Consorci del Lluçanès. Intervenen: − Josep Mª Freixanet, President en funcions del Consorci del Lluçanès i alcalde d'Olost. − Josep Mª Masramon, Vicepresident del Consorci del Lluçanès i alcalde de Sant Boi de Lluçanès. − Joan Carles Solé, alcalde de Lluçà. − Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès. CONSORCI DEL LLUÇANÈS – c/Vell, 3 08515 Sta. Creu de Jutglar – T. 93 888 00 50 – [email protected] COMARCA DEL LLUÇANÈS Dubtes i propostes: [email protected] CONSORCI DEL LLUÇANÈS – c/Vell, 3 08515 Sta. Creu de Jutglar – T. 93 888 00 50 – [email protected] L’ORIGEN: CONSORCI El Consorci del Lluçanès es constitueix l'any 2001 amb l'acord dels 13 ajuntaments ( Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars, Sobremunt i Santa Maria de Merlès ), el Consell Comarcal d'Osona i la Diputació de Barcelona. Els seus Estatuts ( vigents actualment ) es publiquen al DOGC 3513 de 14 de novembre de 2001 ELS SERVEIS ACTUALS QUE EL CONSORCI OFEREIX (2015) SÓN: - ATENCIÓ A LES PERSONES: Atenció social a persones i domicilis, Educació comunitària, Xarxa d'Espais de Dia, Banc ajudes tècniques, programes reforç per infants i joves, Casals d’avis, Beques Esportives, Teleassistència, Cursos i tallers, Rutes saludables.
    [Show full text]
  • Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats De Lluçanès I Sant Martí D'albars
    1. Àmbit de la Catalunya Central Osona: Collsuspina, Lluçà, Olost, Oristà, Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars. Anoia: els Prats del Rei i Sant Martí Sesgueioles. Bages: Artés, Avinyó, Balsareny, Callús, Cardona, Castellnou de Bages, l’Estany, Fonollosa, Gaià, Manresa, Moià, Navàs, Sallent, Sant Feliu Sasserra, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Santa Maria d’Oló, Santpedor i Súria. Berguedà: Avià, Berga, Casserres, l’Espunyola (excloent l’enclavament entre Navès i Montmajor), Gironella, Montclar, Montmajor (només l’enclavament entre Navàs i Viver i Serrateix), Olvan, Puig- Reig, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Viver i Serrateix. Solsonès: Clariana de Cardener, la Molsosa, Olius, Pinós, Riner i Solsona. En l’àmbit d’aquestes comarques de la Catalunya Central, els aqüífers corresponents són els associats als alluvials dels rius Cardener i Llobregat i el paleògens de la Depressió Central (Conca Llobregat). Amb aquesta designació, queda inclosa dins les zones vulnerables els alluvials de la Depressió Central i els aqüífers locals que, segons un estudi, es trobava en risc de no assolir els objectius ambientals marcats per al 2015. 2. Àmbit de les Terres de l’Ebre Baix Ebre: l’Aldea (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Aldover, l’Ampolla (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles, limitant a l’Est pel barranc del Furoner fins a la seva confluència amb el barranc de St. Pere i fins a mar), Camarles (només la part del municipi situada al marge esquerre del canal Nou de Camarles), Roquetes, Tivenys, Tortosa (excloent els dos enclavaments occidentals, entre Alfara de Carles i Roquetes) i Xerta.
    [Show full text]