Inventari Patrimoni Cultural de Prats de Lluçanès

Memòria tècnica

Redacció

SOLC

Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt

Ajuntament de Prats de Lluçanès

Abril 2007 ACTUALITZACIÓ DEL MAPA DE PATRIMONI CULTURAL DE PRATS DE LLUÇANÈS. JULIOL DE 2016. Oficina de Patrimoni Cultural

Índex:

1- Introducció ...... pàg. 2

2- Incidències en les fitxes...... pàg. 3

3- Estadístiques actualitzades ...... pàg. 4

1 1. Introducció

Des de l’any 1999, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona desenvolupa el programa de Mapes del Patrimoni Cultural per als municipis de la província de Barcelona que ho sol·liciten.

Des de la realització dels primers Mapes de Patrimoni (llavors anomenats Inventaris del Patrimoni Cultural) fins a avui, s’han produït diferents canvis i millores, tant en alguns aspectes de la base de dades que s’utilitza per a recollir la informació, en la sistematització de les dades, com en els sistema d’accés i consulta de la informació, ja que actualment aquesta base de dades es transforma en un WEBSIG que és consultable al lloc web de Diputació de Barcelona (http://patrimonicultural.diba.cat/) i dels Ajuntaments respectius. El programa permet fer cerques en el contingut d’un o més municipis i triar el tipus de cerca que més s’ajusta a les necessitats de la persona que ho consulta. A més, a través del servei WMS, es pot integrar la capa patrimoni en qualsevol sistema d'informació geogràfica, i creuar-ne les dades amb qualsevol altra informació geolocalitzada.

Els Mapes de Patrimoni Cultural són un important recull d’informació del patrimoni dels municipis que disposen d’aquesta eina, permetent el coneixement i facilitant el desenvolupament de tasques de conservació, recerca i difusió.

Pel que fa al Mapa de Patrimoni de Prats de Lluçanès, transcorreguts 10 anys de la seva realització i d'acord amb l'acord subscrit entre l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i Diputació de Barcelona, s'ha portat a terme l'actualització d’aquest Mapa de Patrimoni Cultural degut a que part de la informació continguda ha experimentat canvis per diversos motius que s’especifiquen més endavant.

2

2. Incidències de les fitxes

En aquesta revisió s’ha afegit 1 fitxa a les 168 que conformaven originalment l’inventari realitzat l’any 2006, i s’han modificat i actualitzat 3 fitxes.

La fitxa nova és de patrimoni moble, una col·lecció de mobiliari de propietat municipal.

3. Nova estadística

Amb el nous element fitxats s’amplien el nombre de patrimoni en un element.

3

INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL PPrraattss ddee LLlluuççaannèèss

Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt

P r a t s d e L l u ç a n è s , a b r i l d e 2 0 0 7 ÍNDEX PÀGINES

1. METODOLOGIA 3-9

1.1 Presentació 3-5 1.2 Metodologia 6-9

2. DIAGNÒSTIC 9-66

2.1 Marc geogràfic i Medi físic 9-12 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 13-17 2.3 Síntesi històrica 18-30 2.4 Associacions culturals 31-42 2.5 Escut municipal i toponímia 43-46 2.6 Mapa de situació dels elements fitxats 47-55 2.7 Estat legal de protecció 56-57 2.8 Equipaments patrimonials 57-59 2.9 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 60-66

3. LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS 67-103

3.1 Llistat d’elements fitxats 67-89 3.2 Elements no fitxats 90-96 3.3 Personatges il·lustres 97-103

4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 104-112

2 1.METODOLOGIA

1.1 PRESENTACIÓ

La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural de Prats de Lluçanès, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social. Amb aquest objectiu el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès va fer una sol·licitud a la Diputació de Barcelona per tal d’establir un conveni per realitzar l’inventari a dotze municipis del Lluçanès. Un cop aprovada la sol·licitud es traspassà la proposta als municipis que l’acordaren en ple, requisit que va permetre tirar endavant el projecte.

Les tasques de realització de l’inventari de Prats de Lluçanès s’iniciaren per encàrrec de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona a mitjans del mes d’octubre de 2006, la qual va encarregar els treballs a l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès. L’inventari s’ha estat portat a terme en tres mesos i ha estat realitzat per Jordi Compte Figueras, llicenciat en Humanitats amb menció en Història de l’Art, i Marta Homs Caralt, llicenciada en Història i postgraduada en Gestió Cultural, i en Didàctica del Patrimoni.

La memòria s’articula a través de cinc grans blocs:

- L’apartat de la presentació i metodologia reflecteix la síntesi del procediment establert per la realització de l’inventari així com els recursos utilitzats i les eines emprades per tal de portar-ho a terme.

3 - El segon apartat presenta el diagnòstic, que consisteix en un anàlisi del marc geogràfic, físic, històric, econòmic i sociocultural del municipi de Prats de Lluçanès on s’hi mostren des d’una visió global les principals característiques del municipi.

- El tercer apartat consisteix en el llistat d’elements fitxats i no fitxats. Aquí es presenta la relació de béns dels que s’ha creat una fitxa individualitzada, i per tant que es poden trobar dins de la base de dades de l’inventari classificats segons la seva tipologia, l’ordre numèric i l’ordre onomàstic. En aquest apartat també s’inclou un llistat i descripció d’elements descartats, els quals no presentaven una entitat pròpia rellevant per ésser considerats elements de significació patrimonial, però que tenen interès per formar part del conjunt cultural i natural del municipi. Són elements amb pocs valors patrimonials o naturals, desapareguts, no localitzats o localitzats fora del terme municipal, o elements dels quals no es disposava de suficient informació per poder completar els camps de les fitxes però sovint amb interès històric i significatius per ser components del passat i present de Prats de Lluçanès.

- A l’apartat de recomanacions s’hi mostren mesures de dinamització, protecció, conservació i gestió del patrimoni local que pot tenir en compte el municipi per potenciar els seus recursos culturals i naturals.

- Finalment es clou la memòria amb l’apartat de la bibliografia on s’hi detallen les referències bibliogràfiques utilitzades per la realització tant de les fitxes com de la memòria present.

Aquest inventari pretén cobrir la mancança en recopilació de béns culturals i naturals del municipi de Prats de Lluçanès. Per la realització d’aquest treball ha estat molt important l’ajuda i la col·laboració de diferents persones a tall individual i col·lectiu, d’entitats, associacions i institucions que ens han facilitat assessorament, informació i ens han orientat en diferents àmbits. Cal, per tant, agrair a l’Ajuntament de Prats

4 de Lluçanès, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès, el Bisbat de Vic, Solc, música i tradició al Lluçanès, Mn. Josep Casals (rector de la parròquia), Roger Sala (per les orientacions en camins i jaciments d’època ibero-romana), Montse Rovira (de l’arxiu municipal de Prats de Lluçanès), Xavier Roviró (Grup de Recerca Folklòrica d’Osona), als propietaris de les masies que han ajudat a localitzar fonts, tines de glans, molins, ponts, camins empedrats, i ens han facilitat informació i referències històriques de les seves propietats com Miquel Bach (casal Santa Llúcia i castell del Quer), Pere Vilà (cal Guerxo), Ramon Soler i família (Soler de n’Hug), germans Font Besa (cal Casals), Alexandre Aligué (Fontcalenta), Josep Pont (molí de Galobardes), Carme Armengol (Clot del Vilar), Montse i Ramon Fumanya (Marçal), Assumpció Manubens i Josep Costa (la Farinera). També cal agrair especialment les persones que han ajudat en la recopilació de documentació i informació de diferents elements patrimonials fitxats: Mª Àngels Parareda (fons del GALL), Dimitri Coppola (Cucaporca i bruixa Napa), Josep Codony i Jordi Torres (camí ramader), Ramon Muntanya (passos de la processó), Ramon Masramon i Montserrat Noguera (estendard de l’Orfeó Lluçanès), Alfons Ballús i família (gegantons), Isaac Peraire (capgrossos), Montserrat Piniella (fons bibliogràfic i documental de la família Piniella), Martí Font (fons fotogràfic Martí i Font), Roser Reixach (grup Germanor, grup Dansa i tradició, Solc i vestits de balls tradicionals) per la informació sobre festes, balls, danses, música i tradició de Prats de Lluçanès, així com a la Carme Armengol per haver compartit els seus records de gairebé un segle de vida, i a tots els veïns del municipi que han col·laborat i han facilitat informació.

Aquest treball permetrà establir una percepció global i de conjunt del patrimoni existent al municipi, el qual haurà de ser revisat, actualitzat i complementat amb les valoracions i consideracions pertinents per part d’especialistes i tècnics de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès.

5 1.2. METODOLOGIA

L’objectiu de l’inventari és el recull exhaustiu del patrimoni cultural i natural de Prats de Lluçanès per tal de facilitar a les corporacions municipals una eina de coneixement de la globalitat del patrimoni que es troba en el seu terme municipal. Un cop van finalitzar els tràmits burocràtics i administratius es va procedir a la planificació del desenvolupament del treball que es duria a terme durant el temps estipulat seguint les indicacions prèvies donades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Així doncs el treball es planificà bàsicament en tres fases. Una primera fase de recerca bibliogràfica, una segona fase de treball de camp i una tercera fase de treball de gabinet.

Enmig d’aquestes fases, per tal de fer un seguiment del treball de l’Inventari, es van fer dues reunions amb les parts implicades: l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i Solc, música i tradició al Lluçanès. La primera reunió es va produir en finalitzar la fase bibliogràfica i la segona en finalitzar la fase de treball de camp.

La detecció inicial de patrimoni local immaterial, material, documental i natural es va fer a través d’una primera recerca bibliogràfica exhaustiva i un buidatge sistemàtic que va permetre obtenir una primera relació de béns patrimonials existents al municipi. Aquesta primera cerca bibliogràfica es va fer a partir dels equipaments bibliotecaris i de noves tecnologies disponibles de Prats de Lluçanès. La biblioteca de la Fundació Caixa de Catalunya (ja que el municipi no disposa de biblioteca pública), el Telecentre, l’arxiu municipal, i diversos fons bibliogràfics com el del Solc, música i tradició al Lluçanès i el fons del Gall.

Per complementar aquest primer llistat d’elements patrimonials va ser molt profitosa la primera reunió que es va produir amb l’Ajuntament de Prats de Lluçanès ja que va ajudar a perfilar aquesta primera relació de béns culturals i naturals del

6 municipi. També es va recórrer a la consulta els Inventaris de la Generalitat de Catalunya, l’Inventari de béns artístics del Bisbat de Vic, el fons del Museu Episcopal de Vic, les revistes i publicacions locals i comarcals (La Rella, Ausa, Temperi, l’Estel) així com també el fulletons publicats per l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, i la bibliografia general del Lluçanès.

De tots ells es va extreure un ampli llistat de patrimoni cultural que posteriorment seria contrastat i modificat segons els criteris de realització de l’Inventari.

Una de les eines que van ser de gran utilitat alhora d’ubicar els béns patrimonials del municipi ha estat la cartografia topogràfica del Pla de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona d’escala 1:10.000 de Prats de Lluçanès, on s’hi delimita el terme municipal i s’hi reflecteix amb precisió la toponímia i ubicació dels edificis, fonts, recs, rieres, bagues, serrats, carenes, turons, plans, camps, camins, pistes forestals i punts d’aigua. En aquest mapa, però s’hi ha detectat força errors ortogràfics. Altres recursos de cartografia topogràfica consultats del municipi ha estat els de l’Institut Cartogràfic de Catalunya d’escala 1:5.000, 1:10.000 i 1:25.000.

També es va fer un primer recull de fonts orals que ajudaren a complementar el llistat inicial de béns patrimonials del municipi, tasca que es va portar a terme paral·lelament en la fase del treball de camp.

Un cop es tingué finalitzada la recerca bibliogràfica i s’hagué realitzat un primer llistat amb els principals béns patrimonials es passà a la fase del treball de camp que va consistir en una sèrie de visites als principals elements referenciats. La dinàmica de les visites es va dur a terme a partir d’un seguiment sistemàtic que partia de la informació recollida a la fase prèvia.

En aquestes sortides es visitava materialment els elements patrimonials, s’ubicaven sobre el mapa, s’elaboraven les

7 descripcions corresponents, es fotografiaven, s’anotaven les coordenades, altitud, l’estat de conservació i totes les dades necessàries per poder omplir les fitxes model facilitades per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Per aquest motiu es van configurar unes fitxes de camp, que facilitaven l’enregistrament de les dades obtingudes i el posterior treball de gabinet. Durant les visites es conversava amb els propietaris, persones coneixedores del territori, dels costums i les tradicions de la localitat que ajudaven a contextualitzar, contrastar la informació que ja es tenia i localitzar elements com les fonts, teuleries, tines o pous, molins, etc. Així mateix fou interessant per les referències històriques que aportaven ja que ajudaria posteriorment a configurar i completar les fitxes definitives. També es van consultar especialistes en diversos temes, en fonts, camins ramaders, arqueòlegs, historiadors, biòlegs, geòlegs, etc. que ajudaren a resseguir, sobre el terreny, les principals característiques del municipi. Totes aquestes fonts orals han estat de gran ajuda per descobrir béns patrimonials no localitzats a la fase anterior.

La tercera fase ha consistit en el treball de gabinet, és a dir la ordenació, organització i digitalització de totes les dades i la informació que s’ha recollit en les fases anteriors. Aquesta tasca s’ha desenvolupat a través d’unes fitxes digitalitzades, base de dades que utilitza el programa Microsoft Acces, facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquestes fitxes defineixen els béns patrimonials segons el seu àmbit i tipologia, la denominació, titularitat, cronologia; també se’n fa una descripció i una ressenya històrica així com la valoració de l’estat de conservació. Paral·lelament s’han seleccionat els mapes i les fotografies que omplirien l’apartat gràfic de cada fitxa.

Finalment es procedí a redactar la present memòria on es valora el resultat de la recerca i es dóna una visió global del municipi contextualitzant el patrimoni del municipi en relació amb el seu entorn físic i sociocultural creant una visió de

8 conjunt i posant les bases per poder establir els criteris per la proposta de mesures i intervencions oportunes.

Es van establir criteris generals a l’hora d’intervenir i seleccionar els elements que serien fitxats i els que restarien descartats. Aquests es basaren en la singularitat i la rellevància dels béns detectats en el municipi. Pel què fa els elements immobles es primaren els valors constructius, arquitectònics, representatius de l’època de construcció, l’estat de conservació així com la significació històrica i articulant del territori. També es valoraren la singularitat i el caràcter artístic, històric o folklòric dels elements mobles, el volum i singularitat dels fons bibliogràfics, documentals i d’imatges, així com la vigència i el caràcter representatiu d’elements i manifestacions d’arrel tradicional i històric.

Per altra banda s’han descartat alguns elements per tenir pocs valors culturals o naturals, per trobar-se desapareguts, perquè no s’han localitzat o s’han localitzat fora del terme municipal, o elements dels quals no es disposava de suficient informació per poder completar els camps de les fitxes. Altres elements que no han estat fitxats individualment, tot i haver estat considerats interessants, han estat identificats, assenyalats i descrits dins de les fitxes interrelacionades i associades.

Un cop finalitzada la fase de gabinet es va realitzar la segona de les reunions amb l’Ajuntament de Prats de Lluçanès, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i Solc, música i tradició al Lluçanès, en la qual es van repassar les fitxes localitzades i descrites individualment, es van acabar de precisar les que s’havien d’agregar, modificar o individualitzar, i es van corregir els errors i mancances.

9 2. DIAGNÒSTIC

2.1 MARC GEOGRÀFIC I MEDI FÍSIC

El municipi de Prats de Lluçanès està situat a la zona occidental de la regió del Lluçanès i ocupa una superfície de 13’8 quilòmetres quadrats (el més petit dels que formen el Lluçanès), en una zona de transició entre la Depressió Central i el Prepirineu. Com a la resta del Lluçanès, les formacions rocoses del municipi són d’origen sedimentari, bàsicament conglomerats, gresos i margues, i es van formar durant l’Eocè, quan va sorgir la serralada pirinenca i els seus rius desembocaven en un mar interior, en el que es trobava el Lluçanès. Aquests rius portaven sediments que es van dipositar en el mar interior al llarg de l’Eocè i l’Oligocè fins que van emergir formant l’actual Depressió Central que s’estén des de la plana de Vic fins a la plana de Lleida. (CORTÈS J, SERRA R: 1996).

El clima de Prats de Lluçanès és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental. La temperatura mitjana anual és d’11º, tot i que al gener les mitjanes poden estar per sota dels 3º i al juliol, per sobre dels 22º. D’altra banda, les precipitacions mitjanes anuals oscil·len entre els 700 i els 900 mm, amb màxims pluviomètrics a la primavera i la tardor (200- 250 mm), mentre que els mínims es donen a l’hivern (100-150 mm)(FORCADA/GAY:2001).

Diversos recs i rieres de poca entitat creuen el terme municipal de Prats de Lluçanès conferint-li un paisatge de desnivells suaus, que s’accentuen al sud i a l’est, en els límits de l’altiplà en el que es troba Prats de Lluçanès. Al nord hi ha, el rec de Generes o del Marçal, que aboca les seves aigües a la riera Lluçanès. A la part central, el rec de Prats, de la Farinera, de la Vila i del Soler, que aboquen les seves aigües al riu Bassí, i a l’extrem sud-oest, delimitant el terme municipal amb el de Santa Maria de Merlès, el rec de les Alforges. Es tracta de recs d’escàs cabal, tot i que en alguns casos difícilment s’assequen del tot per la quantitat de fonts naturals que hi ha.

10 El relleu de Prats de Lluçanès està dominat per un petit altiplà que ocupa bona part del terme municipal, davallant lentament cap a l’oest i al sud-oest, i precipitant-se a menors alçades al sud i a l’est, quedant aixecat d’aquesta manera respecte a la part central del Lluçanès. Els punts més alts es troben a la meitat nord del terme municipal, en petit altiplà a uns 700 metres d’altitud a on es troba el nucli urbà, delimitat a l’oest per sant Sebastià i el serrat de les Arnes, a 745 i 760 metres d’alçada respectivament, i a l’est per la carena de Lourdes, amb punts on pràcticament s’assoleixen els 750 metres. L’altiplà davalla progressivament cap al sud i cap a l’oest, amb alçades que oscil·len entre els 600 i els 700 metres en una extensa zona, a on es troben el Soler de n’Hug, el raval de Prats o l’església de santa Eulàlia de Pardines. Des de l’extrem sud del terme municipal, a l’est de la Casanova de la Pedragosa, fins a l’extrem est, al sud del Clot del Vilar, es troben els punts de menys alçada, a uns 600 metres, i el paisatge amb més relleu del terme municipal.

Paisatgísticament, el terme municipal és força variat amb bona part dominada per conreus entre els que hi ha masies disperses i petits boscos, majoritàriament de roure martinenc i alzina. Es troben extensions més grans de bosc, encara que no especialment extenses, als extrems nord-est del terme municipal, i a l’extrem sud-oest, prop de les masies del Marçal i de Galobardes, respectivament. Finalment, hi ha una zona, al sud-est, més àrida, amb petites clapes d’alzinars entre camps rocosos (els mateixos topònims de la zona, com la Pedragosa o Serra Seca, indiquen les seves característiques). Amb dades de 1999, hi havia 332 hectàrees de terres llaurades i 259 de pastures permanents per 69 hectàrees de terreny forestal. Els boscos de Prats de Lluçanès, actualment força escassos, estan formats majoritàriament per boscos de roure martinenc i alzina, amb parts dominades pel pi blanc. També es troben, residualment, boscos de ribera, que originalment eren de salzes, oms o àlbers, però que o bé s’han substituït per espècies amb més rendiment com els pollancres o es troben

11 molt malmesos. (Dades municipals del programa HERMES) (AADD: 2005).

La fauna que habita a Prats de Lluçanès és força variada. Es poden observar una gran varietat d’aus, des de les més comunes merles, pardals, pinsans, rossinyols, capsigranys, abellerols, estornells, mussols, enganyapastors, mallerengues, corbs, tórtores, orenetes, cucuts, pit-roigs o aligots comuns fins a espècies més singulars i difícils d’observar com l’oriol. Tot i així cal tenir en compte que no sempre són fàcils d’observar i que la majoria d’aquestes espècies migren provocant que la seva estada dins el terme municipal sigui estacional.

De mamífers també n’hi ha força varietat, essent les espècies més comunes el conill, la llebre, l’esquirol, la guineu, el senglar, el teixó, la mostela o la fagina, a més d’una gran varietat de petits mamífers.

Pel que fa als rèptils, es poden observar diverses espècies de llangardaixos, sargantanes i serps, entre els que es troba la salamandra o la serp blanca.

A on es concentra major diversitat tant de fauna com de flora és al voltant dels cursos d’aigua a on es pot observar gran varietat d’amfibis i peixos. És important remarcar que en la majoria dels cursos fluvials del Lluçanès s’han substituït les espècies autòctones per d’altres forànies. Entre els amfibis s’hi compten diverses espècies de granotes i gripaus. (ORDEIX: 2000).

12 2.2 POBLAMENT, ESTRUCTURA ECONÒMICA I COMUNICACIONS

El municipi de Prats de Lluçanès té, segons dades facilitades per l’Ajuntament a principis de 2007, 2749 habitants, el que dóna una densitat de 199’6 habitants per quilòmetre quadrat, la més alta del Lluçanès, ja que n’és el municipi amb més població i amb el terme municipal més petit. Té un únic nucli de població, situat al sector nord del terme municipal, a tocar del terme municipal de Lluçà.

Pel que fa als termes parroquials, el municipi de Prats de Lluçanès està dividit en dos: el de sant Vicenç i el de santa Eulàlia de Pardines. El primer abasta tota la meitat nord del terme municipal, incloent el nucli urbà. El segon ocupa la part sud i s’estén més enllà del límit del municipi, incloent diverses masies en terme municipal d’Oristà.

Al nucli urbà s’hi troben els principals serveis del municipi, i en alguns casos també del Lluçanès, com l’Ajuntament, les escoles, l’institut, el telecentre, la biblioteca, el casal d’avis, o les diverses sales municipals destinades a diferents usos, com el pavelló d’esports, la sala polivalent o el museu municipal Miquel Soldevila. En el sector de la sanitat, Prats de Lluçanès compta amb un CAP o Centre d’Atenció Primària, on acudeixen tant els pradencs com els veïns dels pobles propers, ja que és l’únic de la zona. Pel que fa a transport públic, Prats de Lluçanès compta amb tres línies d’autocars, la que comunica amb Vic, passant per Olost, la que comunica amb Barcelona, passant per Sant Feliu Sasserra i Manresa, i la que comunica amb Gironella, passant per Sagàs.

L’activitat econòmica de Prats de Lluçanès està vertebrada principalment, encara que no exclusivament, a través dels sectors industrial i de serveis. Amb dades de 2001, prop d’un 44% de la població treballava en el sector industrial, seguit d’un 35% ocupat en el sector de serveis. El seguien, en nombre de pradencs ocupats, el sector de la construcció amb un 13% i el de l’agricultura i la ramaderia amb prop del 8% de la població ocupada. L’àmplia oferta de treball provoca, que a

13 diferència d’altres poblacions del Lluçanès, la majoria de la població activa treballi dins del municipi. Tot i així, amb dades de 2001, pràcticament 500 residents treballaven fora del municipi, amb més de 800 residents i 300 no residents (majoritàriament de pobles veïns) treballant dins del terme municipal. (Dades municipals del programa HERMES).

Pel que fa a l’àmbit industrial, aquest està vertebrat a través de tres sectors que suposen un 80% del total. El més important és el d’edició i mobles, que equival a més d’un terç del volum industrial de Prats de Lluçanès. En aquest sector hi destaquen diverses serradores (n’hi ha d’ubicades a l’entrada del nucli per l’oest, pel sud i per l’est) i nombroses fusteries dins del nucli urbà. El segueix el sector del tèxtil i la confecció que, tot i diversos tancaments d’empreses del sector, continua tenint un paper important en l’economia del municipi. El segueixen en ordre d’importància el sector de productes alimentaris, el de transformació de metalls, el d’energia i aigua i el de química i metalls. (Dades municipals del programa HERMES)

L’àrea de serveis del municipi està vertebrada a través dels serveis personals que suposen la meitat del volum total. El segueixen, a força distància, el sector de transports i comunicació, el de comerç a l’engròs, el de l’hostaleria i el de la mediació financera. El servei al detall, no inclòs en la relació anterior, suposa una part important del sector de serveis del municipi, ja que a les nombroses botigues que hi ha al nucli hi acudeixen tant els pradencs, com veïns de pobles propers que venen a Prats de Lluçanès, per la inexistència o poca importància d’aquest sector en els seus respectius pobles. Donant un cop d’ull a la relació d’empreses per sector, hi tenen especial importància el comerç al detall de productes alimentaris, seguit de la roba i el calçat, els productes químics i els articles per a la llar. (Dades municipals del programa HERMES)

L’àrea de la construcció també té força pes en l’economia del municipi, amb diverses empreses ubicades en el terme

14 municipal. Cal destacar, en aquest sentit el creixement en nombre d’habitatges del nucli urbà de Prats de Lluçanès, un creixement que si bé no és excessivament ràpid, si que és constant des de la segona meitat del segle XX.

L’agricultura i la ramaderia tenen un paper secundari en l’economia del municipi, tot i que la majoria del sòl no urbà està ocupat per terres llaurades i pastures. Hi ha diverses explotacions de porcs, d’aviram i conills. També hi tenen certa importància les explotacions de vaques de cria, tot i que en menor mesura que als municipis veïns, i les d’ovelles. Una part dels camps de conreu es dediquen a la producció de menjar per aquest bestiar, a través del conreu del farratge, tot que la major part de l’extensió dedicada al bestiar és a través de les pastures, que ocupen un terç de l’extensió del terme municipal. La major part dels conreus, tots de secà, es dedica a altres vegetals, amb una especial importància del cereal. S’ha de tenir en compte que Prats de Lluçanès no compta amb grans àrees conreables de qualitat ja que bona part del terme municipal (el sector sud especialment) té un sòl àrid i pedregós, que no permet grans rendiments en les collites (Dades municipals del programa HERMES).

Prats de Lluçanès és limítrof amb 5 municipis formant part tots del Lluçanès, 4 dins la comarca d’Osona i un, Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Limita amb el terme municipal de Lluçà al nord, al nord-est amb Sant Martí d’Albars, a l’est limita amb Olost, al sud limita amb Oristà i a l’oest amb Santa Maria de Merlès. A més, Prats de Lluçanès té un petit enclavament al sud del terme municipal, entre els termes municipals d’Oristà i de Sant Feliu Sasserra (de la comarca del Bages), al nord del nucli urbà d’aquest últim, a tocar del riu Bassí.

Prats de Lluçanès és un dels municipis més ben comunicats del Lluçanès, amb cinc carreteres que convergeixen al nucli urbà. Des de l’est arriba la carretera BP-4653, que prové de Santa Creu de Joglars (Olost), Perafita i Sant Quirze de Besora entrant al nucli pel sud del santuari de Lourdes. Pel sud-est hi

15 arriba la B-432, que prové d’Olost i arriba al nucli per l’avinguda Pau Casals. Pel sud hi arriba l’antiga carretera de Sabadell, que prové de Sant Feliu Sasserra i entra al nucli per la zona de Sorribes. Per l’oest hi arriba la BV-4401, que comunica amb Gaià i Navàs i entra al nucli per la zona de les Tres Fonts. Finalment, pel nord hi arriba la C-154, que comunica amb Olvan i Gironella i entra al nucli per la zona del pavelló municipal d’esports. Seguint aquesta última carretera, a uns dos quilòmetres al nord del nucli urbà, i al costat de la Pedra Dreta hi ha el trencant amb la carretera BV-4341 que comunica amb Lluçà i Santa Eulàlia de Puig-Oriol. S’ha de remarcar, però, que hi ha un projecte aprovat, i començat a construir, per a la construcció d’una carretera que substitueix en part la C-154, comunicant Gironella amb Vic, passant per Sagàs, Prats de Lluçanès i Olost, de d’on la carretera es desviarà cap a l’Eix Transversal. Es tracta, doncs, d’una nova via de comunicació, que millorarà d’una manera important la comunicació de Prats de Lluçanès tant amb Vic com amb Berga, reduint notablement el nombre de minuts necessaris per arribar a aquest nuclis de major importància.

Les altres vies de comunicació per automòbil que es troben en el terme municipal són camins veïnals que condueixen a les masies o bé pistes forestals. Algunes d’aquestes pistes forestals són transitables en automòbil pels arranjaments que s’han fet dins el marc del Pla de Prevenció d’Incendis ja que el seu ús és esporàdic.

Pel que fa al senderisme, pel terme municipal de Prats de Lluçanès hi discorre el sender de petit recorregut C-44 que descriu una forma de 8, travessant el terme municipal per alguns dels seus punts més emblemàtics i discorrent, també, pels veïns termes municipals de Santa Maria de Merlès i Lluçà. També, dins del senderisme, Prats de Lluçanès ofereix el circuit fix d’orientació, format per tres recorreguts de dificultats diferents que transcorren per la meitat sud del terme municipal, al voltant de la parròquia de santa Eulàlia de Pardines. També es pot recórrer, amb dificultats, el traçat de l’antic camí

16 ramader o de diversos camins rals que en alguns trams dispersos conserven els carreus o l’estructura dels antics camins empedrats, d’orígens pre-medievals.

17 2.3 SÍNTESI HISTÒRICA

Marc General

El Lluçanès esdevé un territori amb significat estratègic i polític a finals del segle VIII. Aleshores, el Lluçanès, a l’igual de les terres circumdants, era una terra pràcticament despoblada i sense cap tipus d’organització fefaent. Aquesta situació era produïda per la desintegració de la societat hispanogoda i agreujada per les repetides incursions sarraïnes que afectaven el territori arribant a partir del 720 a ocupar els Pirineus i les terres de la Septimania (CORTÈS I SERRA: 1996).

La monarquia carolíngia no va tardar a organitzar-se per donar resposta a aquests atacs, recuperar les terres, frenar les ràtzies sarraïnes i establir línies frontereres. El Lluçanès es trobà implicat en l’escenari de la preparació d’aquesta conquesta curosament organitzada.

La repoblació i la consegüent defensa es va consolidar en temps de Guifré el Pilós, va permetre el transvasament de la població des de les zones muntanyoses cap a les planes fèrtils. Al comptat d’Osona la repoblació fou obra de pagesos i ramaders procedents de la Cerdanya. Al Lluçanès, la població tenia una doble via d’entrada, per la vall de la riera de Merlès i per la vall de Ribes i la vall de l’Illet, baixant la vall del Ter i endinsant-se a l’interfluvi ocupant el territori de nord a sud: Sora, Sant Agustí de Lluçanès, Alpens, Sant Boi de Lluçanès, Lluçà, Prats, Olost, Oristà, etc. Al segle IX es troben proves de que el territori ja estava ocupat.

Marc Específic

Les primeres notícies documentades que es troben de Prats de Lluçanès són de l’any 905, quan apareix citat – com a lloc - a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Lluçà. Aquest document de l’any 905 no sols ens ajuda a conèixer el procés de reorganització eclesiàstica, sinó també ens mostra com era l’hàbitat en un moment força primarenc i com

18 s’esdevingué l’ocupació i la distribució del territori. L’existència d’un conjunt de vilars dispersos, escampats al voltant d’un oppidum de l’alta edat mitjana (el castell de Lluçà), que els feia de refugi, és una organització típica dels primers segles medievals. El document cita, entre altres, Torroella – mas avui en dia desaparegut, situat a la zona del Grau – (masia del municipi de Lluçà a tocar del nucli de Prats), amb la seva petita sufragània vora Prats “Torrocella cum ipsa sufraganiola ad ipsos Pratos”.

Prats va néixer com a poble al voltant de la vella capella advocada a Sant Vicenç, avui en dia coneguda com església de la Bona Sort. Aquesta es troba documentada a partir de l’any 968 en el testament de Frugió, muller de Langovard, quan aquesta manà que tot el que tenia a Prats es donés a Sant Vicenç. Per tant, la part més antiga del poble és la zona que integrava l’antiga sagrera – terreny sagrat de 30 passes al voltant de les esglésies, que gaudia de protecció i immunitat eclesiàstica -. A Prats, la sagrera estava formada pel carrer del Llims o de la Bona Sort, conegut també com a carrer dels Terrabusters i carrer de la Costa, i la plaça Vella.

L’àrea que compren l’actual municipi de Prats s’estructurà, a l’època immediatament posterior a la repoblació en unes unitats territorials molt clarament definides i nucleades en un mas o vil·la que els donava nom:

- Torroella, al nord (actualment forma part del municipi de Lluçà) apareix documentat des del 905, quan consta que l’església de Sant Pere ja era una sufragània de la de Lluçà. El nucli demogràfic de l’indret es concentrava el mas o vil·la de Torroella (avui desaparegut). El mas quedà despoblat des de les pestes del segle XIV i fou adscrit al mas Grau des del 1385.

19 - Prats, és atestat, com a lloc des del 905. La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Vicenç és el 968, i apareix amb categoria parroquial l’any 1063, en una donació que fa Guisad, veguer del castell de Lluçà, al monestir de Ripoll. El castell de Quer, documentat el segle XI, també formava part de la jurisdicció del castell de Lluçà i depengué dels seus senyors fins que l’any 1099 el canonge Berenguer Sunifred el llegà a la catedral vigatana.

- Llanars apareix a la història l’any 973 en la venda que es féu d’un tros de terra “in apenditio de Landars”. El nucli aglutinador del territori es centrava en el mas de la Vila, els hereus del qual esdevingueren més tard batlles del prior del monestir de Lluçà. La capella apareix documentada des del 997 i el 1084 ja consta amb categoria de parròquia. Fins a principis del segle XI formà part de la jurisdicció del castell de Merlès.

- Pardines al sud, apareix documentat l’any 915, quan surten esmentades unes terres situades al castell d’Oristà, en terme de Santa Eulàlia, al lloc dit Pardines. Consta com a parròquia ja des del 1053 mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. El nucli demogràfic es concentrava en el mas o vil·la de Pardines, documentat des del 920 i d’ubicació avui en dia desconeguda. Des dels primers temps de la repoblació formà part de la

20 jurisdicció del castell d’Oristà, fins que el segle XI passàa dependre dels Tornamira.

- Poc temps més tard (segle XI) apareix també a la documentació el territori del Marçal, organitzat al voltant de la seva església. Apareix documentada el 1068 en una donació que un particular fa al monestir de Ripoll de l’església de sant Marçal i el seu alou. Formava part de la jurisdicció del castell de Lluçà.

Ja des del segle X, la jurisdicció civil d’aquesta zona que avui forma el municipi de Prats de Lluçanès se la repartien tres castells:

- El castell de Lluçà: del qual en depenien la demarcació de Prats (amb el castell del Quer), la demarcació de Torroella i la demarcació del Marçal.

- El castell de Merlès: del qual depenia l’àrea de Llanars.

- El castell d’Olost: del qual en depenia la zona de Pardines.

Els pagesos que habitaven en aquests masos o vilars, en principi eren propietaris lliures, que tendiren a cercar protecció entre els nobles per manca de seguretat jurídica, i per les innumerables donacions que feien als monestirs de Ripoll, de Lluçà i a la catedral de Vic. Amb el pas del temps la situació dels pagesos s’anà tornant més confusa i arribà el dia que esdevingueren “homes del senyor”, al mateix nivell que els serfs. Així tenim que a la baixa edat mitjana els principals senyors alodials d’aquesta zona eren la catedral de Vic, el monestir de Lluçà, el baró de Lluçà i el monestir de Ripoll. Ells

21 eren els amos efectius de les terres, les cases i fins i tot dels homes que hi habitaven, i per tal de cobrar els rendiments pertinents hi instituïren uns representants o batlles.

Els habitants dels masos que eren feudetaris de la catedral de Vic pagaven els seus impostos als hereus de Torroella o als del Soler de n’Hug, que es convertiren en batllies. Així la batllia de Torroella tenia adscrits els masos següents: Torroella, el Grau, Coll de Llanars, Verdaguer, Padrós de Llanars, Luymanya, Boralleres, Serra, Anglada, Puig, Sabaderes, Vila, Quintana, Closos, Barbarins, Cordellós, Brucfarner; i la batllia del Soler de n’Hug tenia adscrits els següents masos: Taulats, Roca de Degollats, Maia, Casanova de Degollats, Rull, Espona, Fàbrega, Vila de Pardines, Pedragosa, etc.

Per altra banda els masos que eren feudetaris del monestir de Lluçà pagaven els seus impostos a la batllia de la Vila de Llanars, entre els quals en depenien els masos: Serra de Degollats, Masdous (actual Costa de la Cavalleria) i vint cases del poble de Sant Feliu Sasserra.

Finalment els masos feudetaris del monestir de Ripoll pagaven els impostos a l’hereu de la Coromina d’Oristà.

Consta durant els segles XIII i XIV l’existència d’una xarxa de camins que unia les sagreres de Llanars, Pardines, Prats i Torroella entre si i amb les poblacions veïnes ja que de mica en mica s’anaven creant petits nuclis de població al voltant de les velles capelles. La major concentració de cases de pagès es féu cap a la part més meridional del municipi actual. Així al cantó de Pardines es coneix l’existència de 17 masos, a Llanars 20, a Torroella 14 i a Prats 8.

Arribats però a la segona meitat del segle XIV el creixement demogràfic s’estroncà a causa de la Pesta Negra que va afectar a tot Europa i no va passar per alt el Lluçanès. Els efectes foren espectaculars, un terç de la població va morir i molts dels masos quedaren rònecs i deshabitats, quedant documentats per

22 última vegada a finals del segle XIV. La disminució de la població va fer que tant Sant Andreu de Llanars com Sant Vicenç de Prats perdessin la seva categoria parroquial l’any 1435, i foren agregades com a sufragànies a Santa Eulàlia de Pardines.

El creixement i recuperació econòmica i social fou lenta però progressiva durant el segle XVI i ja el segle XVII es troba un nucli que s’ha desenvolupat i ha crescut demogràficament. Fruit d’aquest creixement, el 1627, s’inicien les obres de construcció d’una nova església també advocada a Sant Vicenç que esdevindrà l’actual església parroquial de Prats de Lluçanès. Les obres van durar vint-i-dos anys i el 1649 s’hi traslladà el Santíssim i les fonts baptismals. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d’estil barroc que es va perdre durant la Guerra Civil (segle XX). La primitiva església de Sant Vicenç amb la veneració de d’una imatge de la Mare de Déu, coneguda inicialment com de les Dones i després de la Bona Sort, va fer que l’església l’agafés com a nou titular, amb els altres sants que s’hi veneren, Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua.

L’any 1676, degut al creixement que havia experimentat la població i la necessitat d’organització i regulació de la societat i el govern, Prats va sol·licitar la concessió per la constitució del municipi (Universitat) al rei Carles II. La concessió d’aquest privilegi es va atorgar el 4 de febrer de 168, i disposava una sèrie de capítols pel bon govern i la seva administració entre els quals hi havia la formació d’un consell propi, la recaptació d’impostos, tenir competències en l’àmbit criminal o tenir mercat tots els dilluns de la setmana. En aquest document s’indica que al nucli de Prats hi havia més de 150 cases i 9 cases de camp: Sorribel (Sorribes), Melchior, Marsal, Mastrada, Sta. Llucia, mas Gibert, Golovardes, Soler de Nuch i la Vila de Llanars també anomenada Vellaperla.

23

També al segle XVII s’inicien els llibres de comptes municipals. Aquests són: el llibre del Oïdors, el llibre de Cradenceria i el llibre dels Consellers, on s’anotaven els pagaments i rebuts, es registraven els moviments i es controlaven els comptes muncipals.

Als segles XVII i XVIII hi hagué a Prats de Lluçanès un gremi de paraires que treballava la llana (des de rentar-la fins a obtenir el teixit) que provenia dels ramats d’ovelles de diferents poblacions de la comarca així com també els ramats transhumants que passaven pel Lluçanès dirigint-se a les altes pastures dels Pirineus. Els productes obtinguts d’aquesta indústria, sobretot les baietes, destacaven per la seva excel·lent qualitat, i eren exportats a tota la Península a través de gran corrues de matxos de bast que sortien periòdicament de la població i es dirigien, principalment a Aragó i Castella a través de velles carrerades. Les confraries de basters i traginers tenien com a patró Sant Eloi, patró també dels ferrers, i per aquest motiu als transportistes eren anomenats Elois. Des del 1720 els paraires estaven constituïts en un gremi a Prats i tingueren la seva màxima esplendor entre els anys 1740 i 1780.

El nucli de Prats però havia patit, a principi del segle XVIII, un tràgic fet que va estroncar l’apogeu econòmic i social que estava desenvolupant el municipi: l’incendi de Prats de 1714. En el marc de la Guerra de Successió, un conflicte bèl·lic que es

24 va iniciar per la mort sense descendència del rei Carles II i que va enfrontar la majoria de potències europees, va tenir unes conseqüències nefastes a Prats. El posicionament pro austricista que va adoptar la població va provocar les represàlies de les tropes felipistes que van cremar el poble en dues ocasions. El primer incendi es va produir el dia 5 de febrer de 1714 de la mà de Carrillo de Albornoz, comte de Montemar. Cinc mesos més tard, el dia 1 de juliol del mateix any el comandant Bracamonte hi va tornar. El resultat fou desolador, de les 180 o 190 cases que tenia la població en quedaren d’habitables unes 90, entre les quals cal Bernat en fou una supervivent.

La destrucció de Prats va suposar punt d’inflexió i un revulsiu que va portar al redreçament i creixement de la població. Entre 1740 i 1780 es van construir una gran quantitat de cases que es bastiren, principalment, al llarg del carrer de la Bona Sort, el carrer Major i el carrer Nou. Es té constància que vint-i-cinc anys després de l’incendi, el 1739, tant sols hi havia 93 cases habitades, però el 1753 ja n’hi havia 155 i el 1777 es va arribar a 353 cases. Aquest mateix any el rector Antoni Vinyes va obtenir permís per edificar l’església de Sant Sebastià al mateix lloc de la vella, i el 1787 l’església de Sant Vicenç es va independitzar de Santa Eulàlia de Pardines i va recuperar les funcions parroquials. Prats s’havia refet en seixanta anys de la fatalitat del 1714.

També va ser durant la segona meitat dels segle XVIII que van proliferar les llicències hidràuliques dels molins fariners a tot el Lluçanès, concedides per l’administració reial. En el cas de Prats de Lluçanès es van concedir aquestes llicències als següents propietaris:

Molins fariners: - Antoni Vila i Galobardes (1751) - Joan Blanquer (1753) - Climent Marçal (1770) - Joan Arderiu (1782)

25

Nocs i molins bataners: - Antoni Esmarats (1775) - Joan Arderiu (1782) - Josep Arderiu (1799)

El segle XIX es va iniciar amb un clima de gran inestabilitat social i política. Si bé la “Guerra del Francès” no tingué gran repercussió, si que van incidir amb gran importància les guerres carlines. La participació de Prats en les confrontacions entre liberals (partidaris d’isabel II) i carlins (partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó) va ser molt activa i es va veure la necessitat de fortificar la part cèntrica de la vila ja que per la seva situació estratègica va esdevenir un centre d’operacions. Es va emmurallar una part de la vila deixant-hi quatre portals d’entrada batejats amb els noms de Cristina, Isabel, sant Sebastià i Casa Gran (entre el carrer dels Llims o de la Bona Sort i la plaça Vella).

La primera guerra Carlina (1833-40) es va iniciar amb la revolta del pradenc Josep Galceran i Escrigues, el 5 d’octubre de 1833, el qual va llançar el primer crit a favor de Carles. La vila de Prats però fou defensada aferrissadament pels liberals que resistien els assalts dels carlins. Foren lluites molt dures com la del 8 de setembre de 1833 en què Rafael Maroto va atacar el poble amb 5.000 carlins entre els quals hi havia Benet Tristany, el “Ros d’Eroles”, i el “Llarg de Copons”. El 1837 Benet Tristany manà fer aterrar el campanar de l’església parroquial ja que s’havia convertit en punt neuràlgic de la fortificació i la resistència pradenca. La primera carlinada va provocar un moviment emigrador sense precedent fruit de la misèria i el desgavell provocat.

La segona carlinada, coneguda com la Guerra dels Matiners (1846-49) no va ser tant agressiva com l’anterior. Prats es va

26 convertir en lloc de pas de les tropes, i aquest moment de calma permeté iniciar una tasca de reconstrucció material i cultural de la vila de Prats. L’estiu de 1854 es produí un epidèmia de còlera que ocasionà més de 50 morts i obligà a engrandir el cementiri, al costat de l’església parroquial.

La tercera guerra Carlina (1872-769 va tornar a paralitzar el poble, que va ser punt de referència per part dels exèrcits combatents. Alguns dels personatges protagonistes de la guerra, molts polítics i militars passaren per la població de Prats de Lluçanès; tots ells, així com membres que formaven l’estat major, varen hostatjar-se a cal Camps. Per la banda dels carlins es varen hostatjar: Catells, Cucala, Barrancot, Camps, Savalls, Miret, Muxí, etc. i per la banda dels liberals ho van fer Martínez Campos (que més tard esdevingué Capità General de Catalunya), Velarde, Pedeal, Cirlot, Esteban, Cabrinetty, etc. El capitost general de la comarca fou Jeroni Galceran, fill de Josep Galceran. D’entre les batalles més dures destaca la que va tenir lloc el dia 25 de juny de 1873, en la qual va morir el coronel carlí Redondo, i la que es produí el 5 de maig de 1874 al a serra del Grau, on es creu que hi varen morir unes 500 persones.

El final del es guerres carlines i l’entrada al segle XX va portar a Prats un altre període de tranquil·litat i benestar, que va permetre els seu desenvolupament socio-cultural així com la millora d’infraestrucutres i serveis. A finals del segle XIX es va construir la carretera de Vic a Gironella i la de Sabadell a Prats. Durant el primer terç del segle XX es van instal·lar diferents serveis que milloraren la qualitat de vida dels pradencs com l’arribada de corrent elèctrica per a l’enllumenat dels carrers el 1908 o el

27 telèfon públic al 1920. També es van fer millores en els àmbits urbanístics i d’equipaments la urbanització de l’actual passeig el 1907, la inauguració de l’escorxador municipal el 1909 o la construcció del safareig públic el 1911.

En l’àmbit industrial entre els segles XVIII i XIX es produí el canvi de la indústria de la llana per la del cotó, la qual cosa comportà l’aparició de noves fàbriques tèxtils i d’un nou estil de producció. Prats s’hi adaptà ràpidament i a mitjans dels segle XIX arribà a tenir 250 telers. Tot i això a l’últim terç d’aquest segle la indústria catalana va patir una crisi general i petites manufactures familiars van haver de tancar les portes. A inicis del segle XX Prats comptava amb sis fàbriques de teixits de cotó essent les més grans la de cal Jordana, cal Jandama i cal Xiquet; les altres eren cal Joan Mateu, cal Quim i cal Pumateu. En aquestes fàbriques s’hi filava i teixia cotó. Els fabricants hi portaven els plegadors, ells feien la roba i un cop finalitzada la tornaven al fabricant.

Cada una d’aquestes fàbriques tenia una mula com a força motriu per tal de fer anar els ordits, les màquines de canellar o rodeteres. Amb l’arribada de la corrent elèctrica de Manresa l’any 1914, algunes d’aquestes fàbriques van canviar la força motriu de les mules per l’energia elèctrica i es substituïren els telers de mà pels de garrot, moguts per un motor elèctric. Les primeres a adaptar-se a aquests canvis tecnològics foren les fàbriques de cal Jandama i cal Xiquet. Abans d’arribar a meitat del segle es creen noves indústries tèxtils. Primerament la fàbrica de cal Xaba, després la de ca l’Obradors (1934) i més tard la de cal Rovira (1941), fins arribar a la indústria de Teixits Puigneró que s’instal·là en els seus inicis a cal Jandama (1964) –

28 tancada uns anys enrera – i a l’any 1975 es construeix el Polígon Puigneró a la sortida del poble (CORTADA, F.X.,1982).

El 17 de juliol de 1936 un grup de militars es va sublevar contra el govern legítim de la República. Entre els dies 18 i 19 la revolta es va estendre arreu de la Península. L’alçament militar va derivar en la Guerra Civil espanyola, que va enfrontar els nacionals contra els republicans. Els dies següents a la sublevació, faccions republicanes van saquejar i incendiar les esglésies de Prats. Es va destruir l’interior de la capella de Lourdes (i més tard la imatge de la Mare de Déu), el valuós retaule barroc, les campanes de l’església parroquial i les esglésies de Sant Sebastià, Santa Eulàlia de Pardines i Santa Llúcia. També, al mig de la plaça Nova, es van apilar les imatges de pintures de les cases particulars. Es van crear les Milícies Antifeixistes que va substituir l’Ajuntament i va imposar un nou ordre revolucionari que es va viure a Catalunya durant els primers mesos del conflicte. L’exèrcit franquista va entrar a Prats l’any 1939 després de trobar una gran resistència. La fi del conflicte i la pujada de Franco al poder va comportar canvis en la vida social i cultural del poble, des de la castellanització de la vida pública a la celebració de l’entrada de l’exèrcit franquista en les anomenades “Fiestas del Aniversario de la Liberación” que es feien cada 3 de febrer.

La mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, va obrir un període de canvis a l’Estat espanyol i a Catalunya que van portar a la democràcia. Prats també esdevenia partícip d’aquests esdeveniments: la demanda de l’Estatut d’Autonomia, la catalanització del nom del municipi de Prats de Lluçanès, l’obertura de locals per a partits polítics i associacions, referèndums – tant de la Constitució com de l’Estatut d’Autonomia -, eleccions, etc.

Prats compta amb un fort teixit associatiu, i amb un dels sectors de l’economia, el comerç, amb molta empenta. Alguns dels reptes que es planteja és la plena entrada al món de les noves tecnologies i el desenvolupament d’un model econòmic

29 que garanteixi llocs de treball i sostenibilitat a Prats, així com la millora en vies de comunicació per tal d’afrontar aquest el futur amb garanties.

30 2.4 VIDA CULTURAL

La Vila de Prats de Lluçanès compte amb un teixit associatiu molt important, sensible a les manifestacions culturals i artístiques que han estat molt presents durant els segles XIX i XX, i han aportat un gran dinamisme cultural i molta vitalitat al poble.

TEATRE

Les primeres representacions teatrals, de caràcter hagiogràfic (història de les vides dels Sants), es documenten l’any 1800. Van estar organitzades per un grup de pradencs per tal de sufragar les despeses de la reconstrucció de l’església de Sant Sebastià.

El 1828 es va construir la primera sala de teatre de la població, al carrer de la Bona Sort, en un local anomenat de “cal Jan Josep” i fou inaugurada amb la representació de “La Passió”. La sala tenia capacitat per a 180 espectadors. L’any 1833, esclatada la primera guerra carlina, quedà totalment destruïda i no fou restaurada dins l’any 1863. Arran de la reinauguració, el 24 de maig de 1863, de la vella sala de teatre del carrer de la Bona Sort, nasqueren dues agrupacions culturals: la “Societat del Teatre de Prats” i l’Orquestra Aliança”.

La “Societat del Teatre de Prats”: que des del 1863 fins al 23 de gener de 1878 representà 144 funcions entre sarsueles, drames, sainets i comèdies de la majoria dels autors del moment.

Tot i tenir l’escola de la vila, l’any 1879 també es fundà el “Centre Catòlic” on s’impartien classes de lectura, escriptura, comptabilitat, ... i es parlava de música, teatre i molt probablement de política.

31

La sala de teatre del carrer de la Bona Sort va funcionar durant 20 anys i es desmuntà el 3 de desembre de 1883. Extingida la “Societat del Teatre de Prats”, la vila visqué una època de letàrgia, fins que fou creada la “Secció Dramàtica de l’Orfeó- Capella de Sant Vicenç”. La primera representació fou el 24 de març e 1929, al Teatre Mundial, o de cal Raurell. Des d’aleshores dins a la seva dissolució l’any 1932, féu 9 representacions entre el Teatre Mundial i el Teatre Orient, acabat de construir l’any 1929 (tot i que el cafè es va fer el 1907).

Quan es dissolgué la “Secció Dramàtica de l’Orfeó-Capella de Sant Vicenç l’any 1932, alguns dels seus components s’organitzaren en una formació teatral coneguda amb el nom d’”Art i Joventut”, fundada ja l’any 1931 i que aguantà fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Pel que fa a l’ambient teatral de post-guerra, l’estiu del 1939 nasqueren dues colles que renovaren la vida escènica de la vila: el Gurp Germanor que es va fusionar amb els antics components d’”Art i Joventut”, els quals fins l’any 1952 van realitzar 101 funcions ja fos a Prats (79 al teatre Orient) com en altres poblacions del Lluçanès; i el “Grup Artític d’Acció Catòlica” que pocs anys més tard esdevindria la “Secció Dramàtica del Centre Casal i Castells”, els quals representaren una trentena de funcions entre el 1939 i el 1943. Aquesta secció es passà a anomenar “Secció Dramàtica” i des de l’any 1943 al 1953 va representar 45 obres diferents.

Durant els anys 60 i 70 no hi hagué gaire activitat teatral. L’aparició d’un nou grup l’any 1981 va suposar la revitalització del teatre a Prats de Lluçanès. Aquest grup fou l’Estel sortit dels components de la redacció de la revista mensual “l’Estel del Lluçanès”. Van representar obres de teatre, la Passió de Jesús, els pastorets El Misteri de Nadal van recuperar el Centre Casals Castells com a teatre després d’uns anys mig abandonat, van organitzar un festival, un curset de tècnica

32 teatral i van sortir a actuar a Vic, Gironella, Roda de Ter, Olost, Cardona i Berga. El 1985 van guanyar el tercer premi del primer concurs teatral amateur de Sant Pere de Torelló, i també quedaren tercers en el III concurs de teatre amateur de la mateixa població l’any 1987 amb l’obra “El cafè de la Marina”. El 1996 es va tirar a terra el Centre Casals Castells, un dels equipaments teatrals més importants que havia acollit, juntament amb el cafè-teatre Orient, la majoria de les actuacions teatrals representades a Prats de Lluçanès.

MÚSICA

L’Orquestra Aliança”: possiblement fundada per Melcior Garreta i Camprubí i Joan Banqué, era coneguda també com a “Orquestra del Magret”. Les seves activitats eren molt variades: amenitzava funcions teatrals, musicava sarsueles i sainets, participava en balls de festes majors, caramelles, i funcions religioses. A part de Prats, l’orquestra també actuava a moltes altres poblacions; tant és així que Melcior Garreta, àlies “el Magret”, fou conegut arreu de Catalunya. Va compondre misses, rosaris i cançons de Nadal a més d’un himne al papa Lleó XIII, i va crear una escola per a alumnes i joves músics, entre els quals destacaren uns pradencs il·lustres: Andreu Antich i Joaquim Pecanins.

Pel que fa a les orquestres, només continuà l’”Aliança” que va dirigir Melcior Garreta fins a la seva mort l’any 1907. A partir d’aquesta data l’orquestra és coneguda amb el nom d’”Orquestra de Prats” o “dels Pugrans”. La direcció era compartida per Mn. Antich a les funcions religioses i Joan Blanqué als balls. Tot i la seva desaparició pocs anys més tard, l’orquestra renasqué als anys vint sota la direcció compartida de Genís Faura i Jacint Cirera, amb el nom d’”Orquestra Unió Pradenca”. Foren els anys 40, l’època més lluïda d’aquesta orquestra, i a principis dels anys 50, després de comprar

33 instruments de cobla, va néixer l’”Orquestra-Cobla Lira”. El moment més dolç fou els anys 60 quan assistia a nombrosos aplecs de tot arreu, fins que es dissolgué l’any 1965.

- L’Orfeó Lluçanès va néixer a principis del segle XX, el 1900, de la mà del músic i poeta mossèn Miquel Serra i Sunyer que, en aquells moments, era vicari de la parròquia de Prats. L’ l’Orfeó Lluçanès es convertí en un dels primers orfeons del país. Mn. Miquel Serra també va composar “El nostre lema” cant que sempre obria la programació de l’Orfeó. D’entre les activitats que en destaquen dels seus inicis van ser la festa celebrada el 17 d’agost del 1902 en honor a Sant Jordi, patró de l’entitat; i la que es celebrà el 24 d’abril de 1903 per beneir la Senyera (o Estendard de l’Orfeó Lluçanès). El 1903 Miquel Serra va ser traslladat a Sant Joan de les Abadesses i es féu càrrec de l’Orfeó Mn. Andreu Antich fins el 1910.

L’Orfeó reneix l’any 1926 de la mà de Fulgenci Matas, notari de Prats i de Mn. Andreu Antich. Els primers integrants de l’Orfeó foren les noies de la “Secció Dramàtica de les Filles de Maria” i alguns excantaires de la primera època. Aquesta vegada l’agrupació, de caràcter mixt, es donà a conèixer amb el nom de “Capella de Sant Vicenç” i arribà a tenir 70 cantaires. L’any 1929 es va crear l’”Agrupació Dramàtica de l’Orfeó-Capella de Sant Vicenç” que representà una bona colla de sarsueles i d’obres teatrals. A partir de la mort de Mn. Antich el 1931 es féu càrrec de la Capella, que passà dir-se novament Orfeó del Lluçanès, Manuel Gost. L’agrupació, però, novament es dissoldria el maig del 1936.

La tercera etapa de l’Orfeó es gestà a finals dels anys 40, amb la unió que es féu, sota la iniciativa del Dr. Andreu – rector de la vila – del cor Parroquial, i del grup de caramellaires del Centre Casal Castells. Reorganitzada oficialment l’entitat a

34 principis del 1951, la junta quedà constituïda per Marcel·lí Muntades, president; Isidre Borralleras, tresorer; Lluís Perarnau, secretari; i Ramon Masramon, director. El primer concert es celebrà a la sala Orient de Prats el 19 d’agost de 1951 i va tancar les seves portes definitivament a l’estiu del 1957 deixant al seu darrere un gran repertori de concerts, misses, intervencions radiofòniques, Passions, obres de teatre, caramelles, i diferents activitats tant al poble de Prats de Lluçanès com en municipis de la resta del principat.

CINEMA

A Prats de Lluçanès, les primeres experiències cinematogràfiques es remunten als voltants de l’any 1925. Es tractava d’un cinema ambulant i manual, a càrrec de persones que anaven pels pobles i les sessions eren al carrer. A causa del gra moment que vivia el cinema, es va condicionar la sala del Teatre Mundial i més tard la sala del Teatre Orient per a passar-hi. Finalitzada la Guerra Civil van haver de passar alguns anys abans no es va tornar a fer cinema al nostre poble. Amb la construcció, a principis dels anys quaranta, del Centre Casal Castells, Prats de Lluçanès va gaudir de dos cinemes: l’Orient i el Centre Casals Castells.

Altres colles i activitats que formaven l’essència del moviment associatiu i que col·laboraven en el ric marc cultural de Prats foren la colla de la “Quadra” que organitzava les caramelles durant els anys 1942-1950; o grups coetanis com “Els Refinats” –també dedicats al cant – o el de la “Rosa Blanca” que fou una colla sardanista activa durant els anys 1947 i 1948.

ASSOCIACIONS

A partir de l’últim quart del segle XX, i coincidint amb l’entrada de la democràcia, es començaren a organitzar diferents associacions de caire cultural, artístic i lúdic que dinamitzarien la vida cultural i festiva de la població de Prats de Lluçanès. Alguns d’aquests són els següents:

35

- El grup Germanor es va crear el 2 de febrer del 1973 amb el nom de Grup Sardanista Germanor, per tal d’organitzar cursets de sardanes a Prats i als pobles dels voltants. Però a part d’aquesta activitat, aviat van començar a programar obres de teatre, exposicions, actuacions musicals, focs de camps, marxes nocturnes, recitals de poesia, cinema... Entre les actuacions destacades d’aquells anys hi va haver Celdoni Fonoll, Xesco Boix, Els Esquirols, Ramon Muntaner, Raimon, els Joglars... El 1977 van organitzar el I Festival de la cançó del Lluçanès i el 1979 van crear l’esbart dansaire Anselm Gost. També van començar a potenciar els balls i danses de la localitat, i van recuperar el Ball de Cinquagesma i el Ball dels Romeus. L’any 1993 van deixar enrera vint anys d’intensa activitat cultural i associativa.

- El grup Dansa i tradició va néixer a finals del 1993. Van ser els continuadors de les tasques que el grup Germanor havia desenvolupat des dels anys 70. Des d’aleshores s’ha treballat anualment per al manteniment i la revitalització de les danses de la vila, i s’encarreguen de buscar balladors, ensenyar i assajar les següents danses:

- la Trencadansa, el dia de la festa major, el 22 de gener. - el ball dels Romeus, el diumenge de Carnaval. - els balls de bastons, el diumenge i el dilluns de Pasqua. - el ball de Cinquagesma, el dilluns de la segona Pasqua. - el Contrapàs, els dies 24 i 25 de juny en el marc de les festes de Sant Joan i els Elois.

En tot aquest temps s’ha intentat aprofundir en totes aquestes danses, tant a nivell teòric com pràctic. S’han analitzat les coreografies, s’han estudiat totes les figures i moviments, i també les partitures i la música. A part, paral·lelament s’ha anat fent un treball de recerca entre la gent més gran per

36 obtenir informació, almenys del recentment passat segle XX. Se’ls ha convidat a diferents festes, tant a dins el poble, com a llocs diversos de la geografia catalana, i han estat presents a diferents espais televisius donant a conèixer danses de Prats. Han organitzat diverses activitats i recuperat alguns costums que s’estaven perdent. A nivell didàctic s’han ensenyant aquestes danses a molts mestres de la comarca i d’altres indrets de Catalunya, a part de portar-los també a la Universitat dins el postgrau Dansa, art i cultura popular en l’ensenyament obligatori, l’any 1998. A més s’han ensenyat al Dansàneu, taller de dansa tradicional organitzat pel CPCPTC l’any 1996, i en vàries ocasions al cicle La Cafetera, de l’Esbart Català de dansaires, de Barcelona. Cal a més, remarcar els tallers que s’han anat fent en moltes edicions del cicle Solc, música i tradició al Lluçanès durant l’estiu.

- L’associació Grup d’Actors del Lluçanès - GALL- Va néixer el 1990. És una entitat creada amb la finalitat de fomentar la dinamització teatral del Lluçanès sense descartar, però, la possibilitat d'expandir-se cap a d'altres vessants culturals. Les persones que formem el GALL no són professionals del teatre, però han cercat sempre l'ajuda de gent que sí que ho és, tant per a la direcció dels muntatges com per als diferents tallers que han realitzat.

Amb la creació del GALL es va portar a terme un projecte que s'anava gestant des de feia molt temps: treballar conjuntament persones procedents dels diferents pobles de la comarca. EL GALL, des de bon començament, ha potenciat i seguirà potenciant la diversitat i procedència de les persones integrants del grup. Des del 1998 organitzen una programació mensual de teatre no professional amb la col·laboració de l’ajuntament de Prats de Lluçanès, i des del 2005 impulsa la

37 Festa de les Arts, promocionant els artistes del Lluçanès i portant al carrer la plàstica, la poesia i tots els camps de les arts.

- Solc, música i tradició al Lluçanès El grup SOLC va néixer a principis dels anys 90 del segle XX, a través d’un grup de gent diversa que havia cantat en petites formacions i corals i es movien en el món de les danses tradicionals. Aquest grup, emmirallat en el festival Tradicionarius celebrat a Barcelona va presentar un projecte de festival als diferents ajuntaments dels Lluçanès, els quals van acceptar satisfactòriament la iniciativa, essent el de Lluçà el que hi participà més activament. Així doncs el 1993 es va crear Solc Tradicionarius al Lluçanès, un festival que anava del 22 de maig al 7 d’agost, i on hi participaven tots els municipis del Lluçanès. A partir d’aquí es va implicar a diferents entitats que treballaven en l’àmbit de la cultura com els Diables d’Alpens, de Sant Feliu Sasserra i Olost, els grallers de Sant Bartomeu i Olost, els gegants de Prats de Lluçanès, Alpens, Sant Bartomeu i Santa Eulàlia de Puigoriol, els bastoners de Sant Bartomeu, i el grup Germanor, encarregat del manteniment de les danses de Prats, i es va iniciar la recuperació i impuls de festivitats de diferents municipis, algunes molt arrelades i altres en vies de pèrdua.

L’any 1994 veient que les realitats del Tradicionarius de Barcelona i el festival SOLC eren molt diferents, i que l’acceptació del públic havia estat bona es van començar a estructurar uns eixos que esdevindrien grans puntals del cicle: la trobada de cantadors i la ruta de la transhumància, així com la recuperació del ball de Cinquagesma. També es va iniciar el SOLC infantil amb tallers i activitats adreçades als alumnes de primària del Lluçanès, i el SOLC jove, amb unes activitats i programació adreçades al jovent de la comarca. Dels tallers que van organitzar en sortiren els gegantons del SOLC o la Prossia d’Alpens (figura de ratpenat del correfoc) i

38 s’impulsaren diverses sortides de les colles geganteres del Lluçanès, com per exemple la que es féu a Eivissa al 1999 o la de Burgos el 2001. SOLC creixia i els diferents nuclis de població que s’anaven adherint veien de bon grat l’oferta dinamitzadora que els suposava.

El 1995 es va veure la necessitat de crear una associació que coordinés totes les activitats, va néixer Solc, música i tradició al Lluçanès. SOLC des dels primers anys ha treballat amb una àmplia perspectiva dins l’àmbit de la cultura popular, vetllant pel manteniment, recuperació i difusió de moltes tradicions que s’han acostat a la realitat actual i s’han adaptat a una nova funcionalitat. Així mateix també s’han creat projectes fora del cicle, s’han organitzat tallers, exposicions, xerrades, trobades de gegants, puntaires, diables, etc.

El 1996 es va organitzar el SOLC enllà enllà, que suposava un recorregut per les músiques populars i tradiconals de fora dels Països Catalans i es va començar a convidar a grups de procedència diversa: Irlanda, Esukadi, Aragó, Occitània, Mèxic, etc. A partir d’aquí sorgí també la Thaia, una jornada destinada a l’intercanvi cultural amb grups que vivien el Lluçanès i que pràcticament es desconeixien. Inicialment es va fer amb grups de magrebins de la comarca i es va comptar amb l’ajut de l’ACULL (Aules Culturals del Lluçanès).

El 1999 apareix la Caramella, revista de música i cultura popular amb la col•laboració de Carrutxa i Tramús, i coeditada per les tres entitats.

El 2000 apareix SOLC, àmbit de recerca i documentació, amb l’objectiu d’investigar diferents aspectes de la vida cultural i social del Lluçanès. El grup de Transhumància, que en forma part, va donar a conèixer el primer quadern de la col•lecció “La ramada encantada”. També es va editar un CD que recull totes les danses vives de la comarca i es va iniciar la revista la Rella, una revista quinzenal que ha resultat ser un punt de

39 referència per totes les associacions, ajuntaments i públic en general. El reconeixement de tot aquest treball es va donar el 1998 quan es va concedir a l’associació el Premi Nacional de Cultura Popular que atorga la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó i la concessió dels premis Altaveu per part de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, han donat a l’associació un prestigi i reconeixement de la feina que s’ha fet al llarg d’aquests anys, impulsant la participació de la gent i oberta a tot tipus de col•laboracions i suggeriments. SOLC metafòricament s’associa al rastre que al llarg dels anys l’arada ha deixat als camps i a l’empremta que ha marcat profundament en la configuració actual del paisatge; l’associació va néixer per preservar aquesta identitat.

- La Colla Gegantera de Prats va néixer l’any 1986 i va crear els gegants de Prats, Vicenç i Àgata, els quals van ser batejats el 22 de juny d’aquest mateix any. El dia 21 de juny de 1987 es va celebrar la primera trobada gegantera i grallera a Prats, trobada que s’ha anat repetint any rere any. Els gegants acompanyen les festes de Prats com la festa major de Sant Vicenç, el carnestoltes, la festa major de Sant Joan i els Elois o algunes de les festes dels Barris i realitzen al llarg de l’any diverses sortides als pobles de la comarca, província i també a nivell del principat. Les sortides més destacables van ser a “al encuentro internacional de gigantes, gigantones i gigantillos” celebrat a Burgos el juliol del 2000 sota coordinació de Solc, música i tradició al Lluçanès o a les festes de Sant Antoni Abat a Eivissa juntament amb les colles d’Alpens i Sant Feliu Sasserra. El novembre de 2003 l’entitat “Colla Gegantera de Prats de Lluçanès” va ser inscrita formalment al Registre d’Associacions del Departament de Justícia i Interior de la Generalitat de Catalunya. El gener de 2004, en el marc de les festes de Sant Vicenç, el nou grup treu, per primera vegada, els gegants a ballar. Des d’aquest moment s’ha adquirit un remolc

40 pel transport dels gegants, ha fet mocadors, camises, ha obert una pàgina web, i ha adoptat un ritme frenètic tant de sortides a nivell de Catalunya com d’activitats al poble entre les que destaca la trobada gegantera per les festes de Sant Joan i els Elois, amb una gran participació de colles geganteres.

- Antics bastoners Estelladors Ballen el balls de Bastons per Pasqua, la fira bastonera de Sant Jaume i a la Trobada de Bastoners de Catalunya. També realitzen intercanvis amb altres grups bastoners.

- Coral Sant Jordi Assagen i fan diverses actuacions; les dues principals són el dia de Sant Jordi i el dia de Nadal. Participen a la trobada de corals i realitzen intercanvis. Canten a la festa Major de Prats i als pobles veïns a les misses, noces d’or, celebracions, etc.

- Centre d’Estudis del Lluçanès Realitzen estudis sobre el patrimoni de la comarca i exposicions itinerants. Publiquen llibres de temes sobre el Lluçanès i organitzen la convocatòria del premi “Centre d’Estudis del Lluçanès” adreçat a estudiants de segon de batxillerat sobre els treballs de recerca del Lluçanès. El premi consisteix en la publicació del treball guanyador.

- Rella. Iniciatives socioculturals al Lluçanès Editen quinzenalment la revista la Rella. Periòdicament editen la guia de serveis al Lluçanès. Elaboració de continguts del diari electrònic Vilaweb Lluçanès.

- Comissió de Reis Organitzen la cavalcada de reis i col·labora amb l’ajuntament a les activitats de Nadal. Organitzen disco-mòbils a la sala polivalent.

- Cobla l’Espontània del Lluçanès Realitzen actuacions de forma puntual: en passa-carrers, en actes de les festes majors, per dijous Sant, etc.

41

- Plataforma el Lluçanès és comarca Organitzen xerrades i reunions per incentivar el coneixement de la comarca del Lluçanès.

- Amics dels rucs Fan sortides amb els rucs a Prats de Lluçanès: fira del Ruc, la Burricada, festa de Sant Joan i els Elois, carrera dels rucs dels Elois, col·laboració a la fira de Sant Jaume. Sortida amb rucs a altres pobles: Perafita, Moià, Prat de Llobregat, Balsareny, etc.

- Carreters del Lluçanès Fan sortides amb els carros i cavalls segons calendari de la federació d’Osona: Taradell, Centelles, Manlleu, Balsareny, Vilanova i la Geltrú. També participen a la festa de Sant Joan i els Elois a Prats.

- Associació de puntaires Fan puntes de coixí, calats i labors en general, i organitzen la trobada de puntaires de Prats on s’hi exposen també els treballs realitzats. Assisteixen a trobades de puntaires, una mitjana de 18-20 trobades l’any i realitzen un taller de puntes i sortides a museus de puntes de coixí.

- Grup de teatre Pep Grup que forma part del Club Sant Jordi. Fan actuacions musicals, reciten poesia. Actuen a Prats i a vegades col·laboren amb el grup Fem-hi més, i també a casals com el de Roda de Ter, Manlleu, Torelló i Vic.

Altres associacions: - Consell municipal de Joventut - Esplai Paff - Club Sant Jordi - Grup Fem-hi més - Ateneu Lokal - Cal Rabanisses - My-Tenkis

42 2.5 ESCUT MUNICIPAL I TOPONÍMIA

Actualment, l’ajuntament de Prats de Lluçanès utilitza com a escut municipal un escut caironat d’atzur, amb un castell d’or tancat de gules i cantonat de quatre roses d’argent. Per timbre porta una corona mural de la vila. Aquest escut va ser aprovat el 31 d’agost de 1999 i publicat al DOGC el 23 de setembre del mateix any. La bandera municipal manté els mateixos elements que l’escut, amb un castell d’or tancat de gules i cantonat de quatre roses d’argent.

Es té constància dels precedents de l’escut municipal des del període comprès entre 1780 i 1820, quan l’ajuntament emprava un rudimentari segell municipal on únicament apareixia el mot “PRATS”. Posteriorment s’adoptà un segell ovalat i quarterat, amb una rosa vista per dalt en cada un dels quadrants i la inscripció “VILLA DE PRATS DE LLUSSANES” al voltant. A mitjans del segle XIX, com a mínim en el període comprès entre els anys 1840 i 1856, l’ajuntament va utilitzar, també, el segell constitucional (escut de l’estat espanyol) amb la mateixa inscripció al voltant: “VILA DE PRATS DE LLUSSANES”.

43 Paral·lelament, com a mínim en el període comprès entre 1845 i 1876, també es va utilitzar un segell ovalat amb un castell representat com una torre a l’esquerra i un pi a la dreta sobre una terrassa al natural amb vegetació. Aquest segell es va conservar, amb petites modificacions, fins ben entrat el segle XX. Concretament, l’any 1965, l’ajuntament decidia abandonar el segell que s’utilitzava i definir l’escut heràldic, que es concretaria l’any 1969.

En algunes fitxes ja s’han inclòs petites notes sobre els topònims, que generalment fan referència a activitats humanes (la Farinera, cal Vinyes, la Coma del Forn) i a l’orografia (Serra Seca, molí del Cingle). La majoria d’aquests topònims provenen etimològicament del llatí, tot i que també n’hi ha d’origen pre- romà. A continuació detallem alguns dels topònims més significatius del terme municipal.

Un topònim de gran rellevància és el nom de santa Eulàlia de Pardines, topònim que resulta molt atractiu per als arqueòlegs ja que pardina significa ruïnes d’un edifici o indret on hi havia hagut una construcció que avui està arruïnada o bé terreny annex i pertanyent a una ermita o santuari. Segons Coromines, el mot pardina prové etimològicament del llatí parietina, que vol dir “de parets”. En el cas de santa Eulàlia, en estudis recents s’han trobat elements d’època romana en aquesta zona, pel que s’ha de suposar que el topònim es refereix a una edificació antiga que es trobava en runes quan es va construir l’església,

Un altre topònim que es refereix directament a una església i antiga parròquia del terme municipal és sant Andreu de Llanars. Llanars és un mot que probablement té un origen pre- romà i s’escrivia en la seva forma original com Landarios o Landares. Posteriorment, encara en època medieval, hauria perdut la d fins a convertir-se en el topònim avui conegut, Llanars.

Seguint amb els topònims més rellevants del terme trobem el castell de Quer. El mot quer, antigament també escrit cher,

44 tindria segons alguns experts un origen indoeuropeu, i cèltic segons uns altres. El que és indubtable és que significa penya, roca gran, precisament com la roca gran sobre el que es troba el castell de Quer.

Altres topònims del terme municipal de Prats de Lluçanès amb interès etimològic són:

Sorribes, prové dels mots llatins sub ripa que significa sota la riba. El mot sorriba s’utilitza per designar vora d’un riu o la part baixa d’una riba. Per tant, la masia de Sorribes deu el seu topònim al fet d’estar situada al costat del rec de Prats.

Soler de n’Hug, originalment la masia s’anomenava el Soler de Llanars. Soler prové del mot llatí solarium, derivat de solum, que significa sòl, referint-se a un solar per a construir-hi cases o simplement al paviment. Posteriorment, al segle XIII, a la masia hi va viure un tal Hug del Soler, que canviaria el topònim de la casa transformant-lo del Soler de Llanars al Soler de n’Hug.

Galobardes, prové del nom propi germànic Waldobert, nom que s’ha anat transformant formant diversos topònims diferents entre els que es troba Galobardes.

Coma del forn, es tracta d’un topònim compost. D’una banda coma significa depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya o prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a la pastura, i prové del mot gàl·lic cumba, que significa vall. Per una altra banda, es va afegir del forn, probablement per la existència d’un forn de calç a les proximitats de la masia.

Casanova del Riambau, prové del nom personal germànic Raginbald, que ha evolucionat fins a la forma actual, que dóna nom a una pairalia de Santa Maria de Merlès, de la que depenia aquesta masia.

45 Cal Rodellas, prové del mot llatí rotella, que significa rodeta. Tant es pot referir a rotlle, figura circular, com escut circular que es portava amb el braç esquerre per a protegir el pit del qui combatia amb espasa o tros de fusta quadrat amb un disc blanc pintat enmig, que serveix de punt de mira per tirar al blanc. En el cas d’aquesta masia es desconeix per quin motiu va adoptar aquest topònim.

Les Vinyes, prové del mot llatí vinea, que significa vinya. Probablement el motiu del topònim es deu a l’emplaçament d’un conjunt de ceps plantats prop de la masia, tot i que actualment no en queda cap testimoni.

Font del Xambó, prové del mot castellà chambón i significa tant jugador que té més sort que coneixement del joc; qui obté bons resultats per casualitat, no per mèrit propi, com aprenent o altre treballador que no sap ben bé l’ofici (traducció de chapucero).

Font de la Coromina, prové del mot llatí condominia, que significa terra que es té en copropietat, camp lliure d’impost o camp annex a una vila, tot i que el significat actual és el de camp de secà, sinònim de quintana. En el cas de la font de la Coromina es desconeix a quin dels tres significats (dos d’antics i un de modern) fa referència el topònim.

46 2.6 MAPA DE SITUACIÓ DELS ELEMENTS FITXATS Situació de béns immobles del terme municipal de Prats de Lluçanès.

Mapa topogràfic del terme municipal de Prats de Lluçanès, 1:25000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

47 X Patrimoni Immoble

Edificis

1. Sant Andreu de Llanars 20. La Farinera 2. Santa Eulàlia de Pardines 21. El Clot del Vilar 4. Sant Marçal 22. Serra Seca 6. Santa Llúcia de Quer 23. Coma del Forn 7. Sant Sebastià 24. Plangivert 8. Santuari de Lourdes 25. Cal Guerxo 9. Castell de Quer 26. Puigvistós 10. El Soler de n’Hug 27. Casanova del Riambau 12. La Vila de Llanars 28. Coll Lliscador 13. Galobardes 29. Cal Butxaca 14. La Caseta de Sant Sebastià 31. Mas Sant Sebastià 15. El Marçal 33. Molí de Galobardes 16. La Roca del Feliu 34. Molí del Cingle 17. Les Vinyes 149. Cal Rodellas 18. Casanova de la Pedragosa 156. Rectoria de Santa Eulàlia 19. Fontcalenta

Conjunts Arquitectònics

30. Casal de Santa Llúcia 144. Nucli urbà 162. Cementiri municipal

Elements Arquitectònics

38. Tina del camp de l’Esquerda 163. Forn de calç del Marçal 39. Tina de Sant Andreu 164. Forn d’oli de ginebre 40. Tina de l’horta del Soler 165. Teuleria del Marçal 41. Creu de terme de Santa Eulàlia 147. Estructura defensiva del Marçal

Jaciments

32. Molí del Marçal 44. Camí empedrat de la 42. Camí empedrat de Pardines Pedragosa 43. Camí empedrat de la costa 45. Camí empedrat de Galobardes de Lourdes 46. Fossa comuna de Puigvistós

48 Situació de béns immobles, mobles, documentals, immaterials i naturals del terme municipal de Prats de Lluçanès.

Mapa topogràfic del terme municipal de Prats de Lluçanès, 1:25000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

49 X Patrimoni Immoble

Obra civil

35. Pont del rec de Prats 47. Camí ramader 36. Pont del molí del Cingle 166. Sistema de rec de la 37. Pont del Marçal Casanova de Lourdes 46. Sender de petit recorregut C-44

Elements Arquitectònics (fonts)

65. Font Calenta 69. Font dels Senyors 66. Font del Marçal 70. Font de la Bernadeta 67. Font de la Vila 71. Font del Ti 68. Font del Clotet 72. Font del Xambó

X Patrimoni Natural

141. Gorg del molí de Galobardes 142. Gorg del molí del Cingle 143. Plataners de Prats

X Patrimoni Documental

121. Goigs de Lourdes 158. Goigs de Sant Marçal 124. Goigs de Sant Sebastià 159. Goigs de Santa Eulàlia 125. Goigs de Sant Andreu 161. Goigs de Santa Llúcia

X Patrimoni Immaterial

Manifestacions festives

91. Festa anyal del Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

Tradició oral

97. La gallina de blancor de neu 98. Mossèn Manuel Prats 99. Burros gegants i sorolls a Galobardes 100. La noia cremada al forn de calç 101. Broma baixa el dia de Santa Àgata

50 Situació de béns de patrimoni immoble i patrimoni moble al nucli urbà de Prats de Lluçanès

Mapa topogràfic del nucli urbà de Prats de Lluçanès, 1:5000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

A: 105, 106, 108, 112, 120 B: 107, 109, 111, 114, 115 C: 118, 119

51 X Patrimoni Immoble

Edificis 3. Església de la Bona Sort 57. Cafè-teatre Orient 5. Església de Sant Vicenç 58. Fàbrica de cal Casals 11. Sorribes 59. Fàbrica de cal Rovira 48. Cal Bernat 60. Teuleria de cal Palilla 49. Ca l’Enric 61. Safareig públic 50. Cal Bach 62. La Farinera de Prats 51. Museu municipal M. Soldevila 63. Escorxador públic 52. Cal Dama 150. Molí de Sorribes 53. Cal Duran 151. Cal Vaquetes 54. Ca l’Andreuet 152. Rectoria de Sant Vicenç 55. La Torre Malla 157. Escoles velles 56. Cal Camps 168. Cal Pelut

Conjunts Arquitectònics 145. Carrer de la Bona Sort 153. Carrer Nou 146. Carrer Major

Elements Arquitectònics 160. Arcs de balcó del nucli urbà

X Patrimoni Moble

Elements urbans 102. Les tres fonts

Objectes 105. Creu processional 111. Cucaporca i bruixa Napa 106. Custòdia 113. Estendard de l’Orfeó 107. Gegants de Prats Lluçanès 108. Campana Vicenta 114. Banderes dels Elois 109. Capgrossos 115. Guarniment del guiatge 110. Gegantons 116. Cotxe fúnebre

Col·leccions 112. Passos de processó 119. Col·lecció Prats i el Lluçanès 117. Vestits de balls tradicionals 120. Tresor de l’església 118. Col·lecció Miquel Soldevila parroquial

52 Situació de béns de patrimoni documental i patrimoni immaterial al nucli urbà de Prats de Lluçanès.

Mapa topogràfic del nucli urbà de Prats de Lluçanès, 1:5000 (Institut Cartogràfic de Catalunya)

A: 126, 127, 140 B: 131, 133, 137 C: 122, 81, 86 D: 73,74 E: 74, 90

Altres fitxes que no tenen una ubicació precisa dins el nucli: 75, 76, 77, 78, 79, 82, 83, 84, 85, 87, 88, 89, 94, 95 i 96

53 X Patrimoni Documental

Fons d’imatges 127. Arxiu fotogràfic municipal 148. Fons fotogràfic Martí Font

Fons documentals 122. Goigs de Sant Vicenç 137. Arxiu del grup Germanor 123. Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort 126. Arxiu municipal de Prats de Lluçanès 128. Arxiu parroquial de Sant Vicenç 133. Arxiu del grup Dansa i Tradició 134. Arxiu de Solc, música i tradició al Lluçanès 140. Llibres de comptes municipals 154. Col·lecció de goigs del Lluçanès 155. Fons documental i bibliogràfic de Pere Vila i Espona

Fons bibliogràfics 130. Fons bibliogràfic i documental de la família Piniella 131. Fons del Grup d’Actors del Lluçanès

X Patrimoni Immaterial

Manifestacions festives 78. Festa Major de Sant Vicenç 86. Benedicció de l’Arç 79. Caramelles 87. Viacrucis 81. Diada de Santa Àgata 88. Processó del Sant 82. Focs de Sant Isidre Enterrament 83. Festes dels Barris 89. Processó de Corpus 84. Festes de Sant Joan 92. Fira de Sant Jaume i els Elois 93. Fira de Santa Llúcia 85. Reines

Tradició oral 94. La bruixa Napa de Prats 96. El bruixot de Prats 95. El fadrí de cal Ferrer

Música i dansa 73. La Trencadansa 76. Balls de bastons 74. El Contrapàs 77. Fum, fum, fum 75. Els Romeus

Costumari 90. Mercat dominical

54 Elements que no es troben ubicats dins el terme muncipal de Prats de Lluçanès:

80. Aplec de Cinquagesma

103. Retaule de Santa Eulàlia de Pardines

104. Medalla del drac alat

129. Arxiu comarcal del Berguedà

132. Recull de cançons de Maria Antich

135. Arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Pardines

136. Arxiu fotogràfic Pere Mestre

138. Arxiu parroquial de Sant Andreu de Llanars

139. Títol de Lleial Vila

167. Arxiu Vilarmau

55 2.7 ESTAT LEGAL DE PROTECCIÓ

En aquest àmbit el municipi de Prats de Lluçanès té dos elements protegits a nivell nacional. Es tracta dels BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) anomenats castell de Quer i Soler de n’Hug. El primer, format per una torre circular, està situat al sud-oest del nucli urbà i està documentat des de 1056. El segon, situat al sector sud-oest del terme municipal, és una masia, documentada des de 1176, en alguns casos com a domus.

Dos altres elements protegits per llei són la creu de terme de Santa Eulàlia de Pardines, que té restringida qualsevol intervenció sense l’autorització del Ministerio de Educación y Ciencia de l’Estat espanyol des de l’establiment del decret del 14 de març de 1963 sobre la protecció d’escuts, emblemes, pedres heràldiques, rotlles de justícia, creus de terme i similars; i el camí ramader que creua el terme municipal de sud a nord. Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries, protecció segons la qual aquests béns, els camins, són de domini públic i no se’n pot fer cap tipus d’apropiació.

Pel que fa a la protecció a nivell local, no hi ha declarat cap BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), però, el municipi compta amb Normes Subsidiàries de Planejament aprovades l’any 1985, on es protegeixen diversos elements de caràcter arquitectònic. Els elements protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament dins del nucli urbà són:

- Cal Bach i l’antiga farmàcia - Cal Camps - Carrer Major - Plaça Vella - Carrer de la Bona Sort - Carrer Hospital - Les Tres Fonts - Cal Navarro (Ausa)

56 I els protegits fora del nucli urbà són: - Arquitectura històrica - tradicional: castell de Quer, Caseta de sant Sebastià, parròquia de santa Eulàlia de Pardines, el Soler de n’Hug, Galobardes i el Marçal. - Arquitectura religiosa: capella de santa Llúcia de Quer, església de sant Andreu de Llanars, santuari de sant Sebastià, església de santa Eulàlia de Pardines i santuari de Lourdes. - Construccions en sòl no urbanitzable: el Senglar, Casanova de Lourdes, el Clot del Vilar, Plangivert, Discoteca, Molí del Cingle, Sorribes, Casanova del Riambau, Casal de santa Llúcia, casa Víctor Sanjuan, fàbrica del plàstic, el Porxo, casa Vilà Vilaró, casa Canal, Coll Lliscador, dipòsit d’aigua, cal Butxaca, la Roca d’en Feliu, cal Guerxo, cal Magí, Puigvistós, cal Font Quelet, Molí de Galobardes, la Farinera, la Pedragosa i la Coma del Forn.

S’ha de tenir en compte que, tot i tenir diferents elements inventariats a l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic i a l’Inventari de Patrimoni Industrial de la Generalitat de Catalunya, aquests no es troben sota cap tipus de protecció legal. És per aquest motiu que s’ha considerat oportú proposar diversos BCIL’s per tal de donar una protecció adequada als elements patrimonials més destacables del municipi, esmentats en l’apartat de protecció del bloc de Recomanacions.

2.8 EQUIPAMENTS PATRIMONIALS

A Prats de Lluçanès hi ha diversos equipaments patrimonials de caràcter públic i de caràcter privat. En l’àmbit públic s’hi troba l’arxiu municipal de la vila que representa una eina d’interès per a l’estudi del municipi i la seva història, amb el gruix principal de documentació amb cronologia entre el segle XVII i l’actualitat, on hi destaquen alguns documents prou

57 significatius com el llibre dels Oïdors, el llibre de Cradenceria, i el llibre dels Consellers datats als segles XVII i XVIII. L’arxiu municipal consta de 1264 unitats d’instal·lació i un volum de 145’35 metres lineals, un espai de consulta i una persona responsable d’obrir els dimarts i els divendres al matí. L’arxiu va ser organitzat, ordenat i classificat dins el Programa de la Xarxa d’Arxius Municipals de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona durant entre l’abril i l’octubre de l’any 2005. Compta amb una secció dedicada a la fotografia on hi ha un recull de fotografies antigues i modernes que mostren moments i espais de la vida de Prats de Lluçanès.

També en l’àmbit públic hi ha el museu municipal Miquel Soldevila, que no es troba registrat com a museu i s’ha de considerar com una col·lecció local. Està format per dues col·leccions, la de les obres de Miquel Soldevila: petit recull de dibuixos a llapis i pintures a l’oli acompanyada per quatre plafons on s’explica la vida de Miquel Soldevila Valls amb fotografies de la família, d’obres de pintura i d’esmalts de l’artista; i la col·lecció Prats i el Lluçanès: formada per un recull d’objectes sobre la història més concreta de la vila de Prats de Lluçanès, i la història del territori general del Lluçanès. Els dos àmbits estan acompanyats per grans plafons explicatius amb gràfics, mapes, imatges i fotografies que ressegueixen la història i la cultura des de la prehistòria fins a l’actualitat. Recentment també hi ha una sala dedicada a la fossa comuna de la Guerra Civil de Puigvistós. Aquest museu, obert des de 1983 amb alguns períodes de tancament intercalats, no compta actualment amb cap servei d’obertura permanent i només es pot visitar amb prèvia sol·licitud a l’ajuntament.

58

En l’àmbit privat, Prats de Lluçanès compta amb una biblioteca de la fundació de la Caixa de Catalunya - que obre regularment totes les tardes- ja que no n’hi ha cap de pública, i tres arxius o fons documentals privats que es poden consultar amb autorització prèvia: l’arxiu GALL, especialitzat en àmbit teatral, tot i que també té un ampli recull bibliogràfic sobre temàtica del Lluçanès, edicions pròpies de revistes, contes i cd’s; l’arxiu SOLC, amb llibres i documentació sobre cultura popular, transhumància, música tradicional, costums i tradicions al Lluçanès, i publicacions pròpies; i l’arxiu parroquial amb documentació sobre l’activitat generada per la parròquia de Sant Vicenç de Prats, amb documentació des de finals del segle XVIII fins a l’actualitat.

59 2.9 ANÀLISI GLOBAL DE LA SITUACIÓ DEL PATRIMONI DEL TERME

Tipologia

Tenint en compte les prescripcions tècniques de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, es pot dividir el total de 168 elements patrimonials inventariats a Prats de Lluçanès en 5 tipologies diferents. Hi ha 90 elements inventariats que corresponen al patrimoni immoble (54%), 19 a patrimoni moble (11%), 27 a patrimoni documental (16%), 29 a patrimoni immaterial (17%) i 3 a patrimoni natural (2%). L’àmbit del patrimoni immoble abasta, per tant, més de la meitat dels elements inventariats, i es seguit pel patrimoni immaterial, el documental i el moble. La fracció més petita correspon al patrimoni natural que suposa prop del 2% del total d’elements inventariats.

2% 17% Tipologia

16% 54%

11% Patrimoni immoble Patrimoni moble Patrimoni documental Patrimoni immaterial Patrimoni natural

Del total de 90 elements inventariats dins de l’àmbit del patrimoni immoble, 55 corresponen a edificis (60%), 17 a elements arquitectònics (19%), 6 a conjunts arquitectònics (7%), 6 a obra civil (7%) i 6 a jaciments (7%). En la tipologia de patrimoni moble s’ha inventariat 19 elements, repartits entre objectes (13 fitxes), elements urbans (1) i col·leccions (5), Dins del patrimoni documental s’han fitxat 27 elements, 22 fons documentals, tres fons d’imatges i dos fons bibliogràfics. Pel que fa al patrimoni immaterial s’han

60 inventariat 29 elements, dividits entre manifestacions festives (15), música i dansa (5), tradició oral (8) i tècniques costumari (1), sense haver documentat cap tècnica artesanal. Finalment, s’ha detectat 3 elements que pertanyen a l’àmbit del patrimoni natural, tots tres elements són zones d’interès natural, sense haver detectat cap espècimen botànic singular.

Estat de conservació

Referent a l’estat de conservació, els 168 elements inventariats s’han dividit en les tres possibilitats que es preveien des de l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. S’ha classificat amb un estat de conservació a bo el 74% de les fitxes (124 elements), amb un estat de conservació regular el 17% (29 elements) i amb un estat de conservació dolent el 9% (15 elements).

Estat de conservació 9%

17% Tot i així s’ha 74% de Bo Regular Dolent rema rcar que en alguns casos l’elecció entre un estat de conservació i una altre ha estat difícil, ja que en diverses ocasions els elements podien tenir un estat de conservació general bo i en canvi tenir parts concretes en mal estat, o a la inversa. En aquests casos s’ha fet una valoració general, especificant les característiques particulars de l’estat de conservació a les mateixes fitxes.

Èpoques

61

Referent a les èpoques en les que poden datar els elements inventariats, s’ha de remarcar la dificultat, en alguns casos, d’associar els elements a una època determinada. Per aquest motiu apareixen en les fitxes alguns elements ubicats en més d’una època; tot i així, i de cara a fer més simple i entenedor el gràfic següent, s’ha agafat l’època més antiga en els casos en els que un element estava a cavall entre dos o més èpoques. Per exemple, si un element està ubicat en l’època medieval i moderna, apareix al gràfic únicament com a medieval.

1% Època 11% 5% 28%

55%

Medieval Moderna Contemporània Indeterminada Prehistòrica

D’aquesta manera, els 168 elements inventariats a Prats de Lluçanès es poden dividir en 4 èpoques. Pertanyen a l’època prehistòrica 1 fitxa (1%), a l’època medieval 8 fitxes, que suposen un 5% del total, a l’època moderna s’hi inclouen 47 elements que corresponen al 28% del total i a l’època contemporània 93 elements, que suposen un 55%. L’ 11% restant equival a les 19 fitxes que han quedat sense època associada i, per tant, com a indeterminades. La major part de les fitxes que no tenen una època determinada corresponen a les fonts, inventariades com a element arquitectònic dins del patrimoni immoble, i als camins empedrats, d’època indeterminada però possiblement amb orígens premedievals.

Ubicació

62

Com en el cas de l’època, realitzar un gràfic amb la ubicació dels elements tal com apareixen a les fitxes seria poc entenedor per la multitud de variants que apareixen en la ubicació. Per aquesta raó s’ha unificat les ubicacions en 6 grans quadrants o sectors en els que s’ha dividit el terme municipal (nord-oest, nord-est, sud-oest, sud-est, central, nucli urbà i fora del terme municipal). D’aquesta manera, un element que estava ubicat al sector oest apareix al gràfic com a sector nord-oest o sector sud-oest, depenent del que més li escaigui. D’aquesta manera, els 168 elements inventariats apareixen repartits força heterogèniament en tot el terme municipal, amb la concentració més important d’elements fitxats al nucli urbà on es concentren 79 fitxes, que suposen el 47% del total. El segueixen en ordre d’importància el sector nord-est amb 22 fitxes (13%), el sector nord-oest amb 19 fitxes (11%) i el sector sud-oest amb divuit fitxes (11%). Seguidament apareixen el sector sud-est i el sector central amb 10 fitxes cadascun (6% del total cada un). Finalment les deu fitxes restants, incloses dins l’apartat “fora del terme” estan ubicades fora del terme municipal i suposen un 6% del total.

Ubicació 6% 6% 11% 6%

47% 11% 13%

Sector central Sector nord-oest Sector sud-est Sector sud-oest

Sector nord-est Nucli urbà Fora del terme

Protecció

63

La protecció de cada un dels 168 elements fitxats a Prats de Lluçanès s’ha valorat en funció a les possibilitats que oferien les fitxes dissenyades per l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona: inexistent, legal, física i legal i física. Pràcticament la meitat de les fitxes, concretament 85, no tenen cap protecció i representen un 51% del total. Seguidament, apareixen els 44 elements detectats amb protecció física, que suposen un 26% del total, i finalment els 39 elements detectats amb protecció física, que corresponen al 23% del total, la majoria protegits per les Normes Subsidiàries de Planejament.

Protecció

26%

51%

23%

Inexistent Legal Física

Titularitat

En relació amb la titularitat, es fàcil observar com la major part del elements fitxats són de titularitat privada. Concretament, 112 de les 168 fitxes totals pertanyen a l’àmbit privat, el que equival al 66% del total. En l’àmbit públic hi ha 53 elements detectats, el que suposa un 32% del total. Finalment s’ha fitxat tres elements amb titularitat compartida entre l’àmbit públic i el privat (2%).

64 Titularitat

2% 32%

66%

Privada Pública Privada i pública

Accés

Pel que fa a l’accés, s’ha dividit els 168 elements fitxats entre les cinc possibilitats que oferia l’Oficina del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona: accés fàcil, difícil, obert, restringit i sense accés. Més de la meitat dels elements fitxats s’han classificat amb accés fàcil (53%), el que equival a 89 elements. En ordre percentual, segueixen els elements inventariats amb accés restringit (47 fitxes), que suposen un 28% del total, i els elements amb accés obert (27 fitxes), que equivalen al 16% del total. Finalment, s’han fitxat 3 elements amb accés difícil (2%) i dos elements sense accés (1%).

Accés 1% 28%

53%

16% 2% Fàcil Difícil Obert Restringit Sense accé

65 Cal remarcar que en alguns casos, especialment els d’aquells bens als que s’accedeix a través de pista forestal, l’elecció entre les diverses possibilitats d’accés ha estat difícil ja que si bé en el moment de la visita l’accés era fàcil, aquest es podia tornar difícil amb condicions meteorològiques adverses (períodes de pluja, per exemple) o viceversa.

66 3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS

3.1 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS

L’inventari de Prats consta de 168 fitxes. Cal dir que no tots els elements detectats se’ls hi ha assignat una fitxa. A les fitxes només s’hi ha inclòs aquells elements que tenien un interès patrimonial remarcable, singulars i amb un valor monumental, artístic, històric, etnològic, identitari, religiós i natural. La resta, i sobretot aquells que no reunien prou valors, els que no es disposava de suficient informació per poder completar els camps de les fitxes i els desapareguts han estat recollits en l’apartat d’elements no fitxats.

A continuació es detallen els elements patrimonials inventariats ordenats en tres llistats: el primer amb ordenació numèrica, el segon amb ordenació tipològica i el tercer amb ordenació onomàstica.

Llistat amb ordenació numèrica

Núm. Denominació Àmbit Tipologia Codi Fitxa 1 Sant Andreu de Llanars 1.1 Patrimoni immoble Edifici

2 Santa Eulàlia de Pardines 1.1 Patrimoni immoble Edifici

3 Església de la Bona Sort 1.1 Patrimoni immoble Edifici

4 Sant Marçal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

5 Església parroquial de Sant Vicenç 1.1 Patrimoni immoble Edifici

6 Santa Llúcia de Quer 1.1 Patrimoni immoble Edifici

7 Sant Sebastià 1.1 Patrimoni immoble Edifici

8 Santuari de Lourdes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

9 Castell de Quer 1.1 Patrimoni immoble Edifici

10 El Soler de n'Hug 1.1 Patrimoni immoble Edifici

11 Sorribes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

12 La Vila de Llanars Patrimoni immoble Edifici 1.1

67 13 Galobardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

14 La Caseta de Sant Sebastià 1.1 Patrimoni immoble Edifici

15 El Marçal 1.1 Patrimoni immoble Edifici

16 La Roca del Feliu 1.1 Patrimoni immoble Edifici

17 Les Vinyes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

18 Casanova de la Pedragosa 1.1 Patrimoni immoble Edifici

19 Fontcalenta 1.1 Patrimoni immoble Edifici

20 La Farinera 1.1 Patrimoni immoble Edifici

21 Clot del Vilar 1.1 Patrimoni immoble Edifici

22 Serra Seca 1.1 Patrimoni immoble Edifici

23 Coma del Forn 1.1 Patrimoni immoble Edifici

24 Plangivert 1.1 Patrimoni immoble Edifici

25 Cal Guerxo 1.1 Patrimoni immoble Edifici

26 Puigvistós 1.1 Patrimoni immoble Edifici

27 Casanova del Riambau 1.1 Patrimoni immoble Edifici

28 Coll Lliscador 1.1 Patrimoni immoble Edifici

29 Cal Butxaca 1.1 Patrimoni immoble Edifici

30 Casal de Santa Llúcia Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 31 Mas Sant Sebastià 1.1 Patrimoni immoble Edifici

32 Molí del Marçal 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

33 Molí de Galobardes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

34 Molí del Cingle 1.1 Patrimoni immoble Edifici

35 Pont del rec de Prats 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

36 Pont del molí del cingle 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

37 Pont del Marçal 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

38 Tina del camp de l'Esquerda Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 39 Tina de sant Andreu Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic

68 40 Tina de l'horta del Soler Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 41 Creu de terme de Santa Eulàlia de Element 1.3 Patrimoni immoble Pardines arquitectònic 42 Camí empedrat de Pardines 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

43 Camí empedrat de la costa de Lourdes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

44 Camí empedrat de la Pedragosa 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

45 Camí empedrat de Galobardes 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

46 Sender de petit recorregut. C-44. Prats 1.5 Patrimoni immoble Obra civil de Lluçanès 47 Camí ramader 1.5 Patrimoni immoble Obra civil

48 Cal Bernat 1.1 Patrimoni immoble Edifici

49 Ca l'Enric 1.1 Patrimoni immoble Edifici

50 Cal Bach 1.1 Patrimoni immoble Edifici

51 Museu municipal Miquel Soldevila 1.1 Patrimoni immoble Edifici

52 Cal Dama 1.1 Patrimoni immoble Edifici

53 Cal Duran 1.1 Patrimoni immoble Edifici

54 Ca l'Andreuet 1.1 Patrimoni immoble Edifici

55 La Torre Malla 1.1 Patrimoni immoble Edifici

56 Cal Camps 1.1 Patrimoni immoble Edifici

57 Cafè-teatre Orient 1.1 Patrimoni immoble Edifici

58 Fàbrica de cal Casals 1.1 Patrimoni immoble Edifici

59 Fàbrica de cal Rovira 1.1 Patrimoni immoble Edifici

60 Teuleria de cal Palilla 1.1 Patrimoni immoble Edifici

61 Safareig públic 1.1 Patrimoni immoble Edifici

62 La Farinera de Prats 1.1 Patrimoni immoble Edifici

63 Escorxador públic 1.1 Patrimoni immoble Edifici

64 Fossa Comuna de Puigvistós 1.4 Patrimoni immoble Jaciment

65 Font Calenta Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 66 Font del Marçal Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic

69 67 Font de la Vila Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 68 Font del Clotet Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 69 Font del Senyors Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 70 Font de la Bernadeta Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 71 Font del Ti Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 72 Font del Xambó Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 73 La Trencadansa 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

74 El Contrapàs 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

75 Els Romeus 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

76 Balls de bastons 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

77 Fum, fum, fum 4.4 Patrimoni immaterial Música i dansa

78 Festa Major de Sant Vicenç Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 79 Caramelles Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 80 Aplec de Cinquagesma Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 81 Diada de Santa Àgata Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 82 Focs de Sant Isidre Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 83 Festes dels Barris Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 84 Festes de Sant Joan i els Elois Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 85 Reines Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 86 Benedicció de l'Arç Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 87 Viacrucis Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 88 Processó del Sant Enterrament Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 89 Processó de Corpus Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 90 Mercat dominical Patrimoni immaterial Costumari 4.5 91 Festa anyal del santuari de la Mare de Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial Déu de Lourdes festives 92 Fira de Sant Jaume Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives 93 Fira de Santa Llúcia Manifestacions 4.1 Patrimoni immaterial festives

70 94 La bruixa Napa de Prats 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

95 El fadrí de cal Ferrer 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

96 El bruixot de Prats 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

97 La gallina de blancor de neu 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

98 Mossèn Manuel Prats 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

99 Burros gegants i sorolls a Galobardes 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

100 La noia cremada al forn de calç 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

101 Broma baixa el dia de santa Àgata 4.3 Patrimoni immaterial Tradició oral

102 Les Tres Fonts 2.1 Patrimoni moble Element urbà

103 Retaule de Santa Eulàlia de Pardines 2.2 Patrimoni moble Objecte

104 Medalla del drac alat 2.2 Patrimoni moble Objecte

105 Creu processional de Sant Vicenç 2.2 Patrimoni moble Objecte

106 Custòdia Patrimoni moble Objecte 2.2 107 Gegants de Prats de Lluçanès 2.2 Patrimoni moble Objecte

108 Campana Vicenta 2.2 Patrimoni moble Objecte

109 Capgrossos 2.2 Patrimoni moble Objecte

110 Gegantons 2.2 Patrimoni moble Objecte

111 Cucaporca i bruixa Napa 2.2 Patrimoni moble Objecte

112 Passos de processó 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

113 Estendard de l'Orfeó Lluçanès 2.2 Patrimoni moble Objecte

114 Banderes dels Elois 2.2 Patrimoni moble Objecte

115 Guarniment del Guiatge dels Elois 2.2 Patrimoni moble Objecte

116 Cotxe fúnebre 2.2 Patrimoni moble Objecte

117 Vestits dels balls tradicionals de Prats de 2.3 Patrimoni moble Col·lecció Lluçanès 118 Col·lecció Miquel Soldevila 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

119 Col·lecció Prats i el Lluçanès 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

120 Tresor de l'església parroquial 2.3 Patrimoni moble Col·lecció

71 121 Goigs de Lourdes Patrimoni Fons 3.2 documental documental 122 Goigs de Sant Vicenç Patrimoni Fons 3.2 documental documental 123 Goigs de la Mare de Déu de la Bona Sort Patrimoni Fons 3.2 documental documental 124 Goigs de Sant Sebastià Patrimoni Fons 3.2 documental documental 125 Goigs de Sant Andreu de Llanars Patrimoni Fons 3.2 documental documental 126 Arxiu municipal de Prats de Lluçanès Patrimoni Fons 3.2 documental documental 127 Arxiu fotogràfic municipal Patrimoni 3.1 Fons imatges documental 128 Arxiu parroquial de Sant Vicenç Patrimoni Fons 3.2 documental documental 129 Arxiu comarcal del Berguedà Patrimoni Fons 3.2 documental documental 130 Fons bibliogràfic i documental de la Patrimoni Fons 3.3 família Piniella documental bibliogràfic 131 Fons del Grup d'Actors del Lluçanès Patrimoni Fons 3.3 documental bibliogràfic 132 Recull de cançons de Maria Antich Patrimoni Fons 3.2 documental documental 133 Arxiu del grup Dansa i Tradició Patrimoni Fons 3.2 documental documental 134 Arxiu de l'associació Solc, música i Patrimoni Fons 3.2 tradició al Lluçanès documental documental 135 Arxiu parroquial de Santa Eulàlia de Patrimoni Fons 3.2 Pardines documental documental 136 Arxiu fotogràfic Pere Mestre Patrimoni 3.1 Fons imatges documental 137 Arxiu del grup Germanor Patrimoni Fons 3.2 documental documental 138 Arxiu parroquial de Sant Andreu de Patrimoni Fons 3.2 Llanars documental documental 139 Títol de Lleial Vila Patrimoni Fons 3.2 documental documental 140 Llibres de comptes municipals Patrimoni Fons 3.2 documental documental 141 Gorg del molí de Galobardes Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 142 Gorg del molí del Cingle Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 143 Plataners de Prats Zones 5.1 Patrimoni natural d'interès 144 Nucli urbà de Prats de Lluçanès Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 145 Carrer de la Bona Sort Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 146 Carrer Major Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 147 Estructura defensiva del pont del Marçal Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic

72 148 Fons fotogràfic Martí Font Patrimoni 3.1 Fons imatges documental 149 Cal Rodellas 1.1 Patrimoni immoble Edifici

150 Molí de Sorribes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

151 Cal Vaquetes 1.1 Patrimoni immoble Edifici

152 Rectoria de Sant Vicenç 1.1 Patrimoni immoble Edifici

153 Carrer Nou Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 154 Col·lecció de Goigs del Lluçanès Patrimoni Fons 3.2 documental documental 155 Fons documental i bibliogràfic de Pere Patrimoni Fons 3.2 Vila i Espona documental documental 156 Rectoria de Santa Eulàlia 1.1 Patrimoni immoble Edifici

157 Escoles Velles 1.1 Patrimoni immoble Edifici

158 Goigs de Sant Marçal Patrimoni Fons 3.2 documental documental 159 Goigs de Santa Eulàlia de Pardines Patrimoni Fons 3.2 documental documental 160 Arcs de balcó del nucli urbà de Prats de Element 1.3 Patrimoni immoble Lluçanès arquitectònic 161 Goigs de Santa Llúcia Patrimoni Fons 3.2 documental documental 162 Cementiri Municipal Conjunt 1.2 Patrimoni immoble arquitectònic 163 Forn de calç del Marçal Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 164 Forn d'oli de ginebre Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 165 Teuleria del Marçal Element 1.3 Patrimoni immoble arquitectònic 166 Sistema de rec de la Casanova de 1.5 Patrimoni immoble Obra civil Lourdes 167 Arxiu Vilarmau Patrimoni Fons 3.2 documental documental 168 Cal Pelut Patrimoni immoble Edifici 1.1

73 Llistat amb ordenació tipològica

Àmbit Tipologia Codi Denominació Núm.Fitxa

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Andreu de Llanars 1

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Santa Eulàlia de Pardines 2

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Església de la Bona Sort 3

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Marçal 4

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Església parroquial de Sant 5 Vicenç Patrimoni immoble Edifici 1.1 Santa Llúcia de Quer 6

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sant Sebastià 7

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Santuari de Lourdes 8

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Castell de Quer 9

Patrimoni immoble Edifici 1.1 El Soler de n’Hug 10

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Sorribes 11

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Vila de Llanars 12

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Galobardes 13

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Caseta de Sant Sebastià 14

Patrimoni immoble Edifici 1.1 El Marçal 15

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Roca del Feliu 16

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Les Vinyes 17

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Casanova de la Pedragosa 18

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fontcalenta 19

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Farinera 20

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Clot del Vilar 21

74 Patrimoni immoble Edifici 1.1 Serra Seca 22

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Coma del Forn 23

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Plangivert 24

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Guerxo 25

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Puigvistós 26

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Casanova del Riambau 27

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Coll Lliscador 28

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Butxaca 29

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Mas Sant Sebastià 31

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Molí de Galobardes 33

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Molí del Cingle 34

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Bernat 48

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Ca l’Enric 49

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Bach 50

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Museu municipal Miquel 51 Soldevila Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Dama 52

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Duran 53

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Ca l’Andreuet 54

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Torre Malla 55

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Camps 56

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cafè-teatre Orient 57

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fàbrica de cal Casals 58

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Fàbrica de cal Rovira 59

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Teuleria de cal Palilla 60

75 Patrimoni immoble Edifici 1.1 Safareig públic 61

Patrimoni immoble Edifici 1.1 La Farinera de Prats 62

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Escorxador públic 63

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Rodellas 149

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Molí de Sorribes 150

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Vaquetes 151

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Rectoria de Sant Vicenç 152

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Rectoria de Santa Eulàlia 156

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Escoles Velles 157

Patrimoni immoble Edifici 1.1 Cal Pelut 168

Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Casal de Santa Llúcia 30 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Nucli urbà de Prats de Lluçanès 144 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer de la Bona Sort 145 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer Major 146 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Carrer Nou 153 arquitectònic Patrimoni immoble Conjunt 1.2 Cementiri Municipal 162 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Tina del camp de l’Esquerda 38 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Tina de sant Andreu 39 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Tina de l’horta del Soler 40 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Creu de terme de Santa Eulàlia 41 arquitectònic de Pardines Patrimoni immoble Element 1.3 Font Calenta 65 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font del Marçal 66 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font de la Vila 67 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font del Clotet 68 arquitectònic

76 Patrimoni immoble Element 1.3 Font del Senyors 69 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font de la Bernadeta 70 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font del Ti 71 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Font del Xambó 72 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Estructura defensiva del pont del 147 arquitectònic Marçal Patrimoni immoble Element 1.3 Arcs de balcó del nucli urbà de 160 arquitectònic Prats de Lluçanès Patrimoni immoble Element 1.3 Forn de calç del Marçal 163 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Forn d’oli de ginebre 164 arquitectònic Patrimoni immoble Element 1.3 Teuleria del Marçal 165 arquitectònic Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Molí del Marçal 32

Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Camí empedrat de Pardines 42

Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Camí empedrat de la costa de 43 Lourdes Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Camí empedrat de la Pedragosa 44

Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Camí empedrat de Galobardes 45

Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Fossa Comuna de Puigvistós 64

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Pont del rec de Prats 35

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Pont del molí del cingle 36

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Pont del Marçal 37

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Sender de petit recorregut. C-44. 46 Prats de Lluçanès Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Camí ramader 47

Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Sistema de rec de la Casanova 166 de Lourdes Patrimoni moble Element urbà 2.1 Les Tres Fonts 102

Patrimoni moble Objecte 2.2 Retaule de Santa Eulàlia de 103 Pardines Patrimoni moble Objecte 2.2 Medalla del drac alat 104

77 Patrimoni moble Objecte 2.2 Creu processional de Sant 105 Vicenç Patrimoni moble Objecte 2.2 Custòdia 106

Patrimoni moble Objecte 2.2 Gegants de Prats de Lluçanès 107

Patrimoni moble Objecte 2.2 Campana Vicenta 108

Patrimoni moble Objecte 2.2 Capgrossos 109

Patrimoni moble Objecte 2.2 Gegantons 110

Patrimoni moble Objecte 2.2 Cucaporca i bruixa Napa 111

Patrimoni moble Objecte 2.2 Estendard de l’Orfeó Lluçanès 113

Patrimoni moble Objecte 2.2 Banderes dels Elois 114

Patrimoni moble Objecte 2.2 Guarniment del Guiatge dels 115 Elois Patrimoni moble Objecte 2.2 Cotxe fúnebre 116

Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Passos de processó 112

Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Vestits dels balls tradicionals de 117 Prats de Lluçanès Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Col·lecció Miquel Soldevila 118

Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Col·lecció Prats i el Lluçanès 119

Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Tresor de l’església parroquial 120

Patrimoni documental Fons imatges 3.1 Arxiu fotogràfic municipal 127

Patrimoni documental Fons imatges 3.1 Arxiu fotogràfic Pere Mestre 136

Patrimoni documental Fons imatges 3.1 Fons fotogràfic Martí Font 148

Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Lourdes 121 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Sant Vicenç 122 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de la Mare de Déu de la 123 documental Bona Sort Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Sant Sebastià 124 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Sant Andreu de Llanars 125 documental

78 Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu municipal de Prats de 126 documental Lluçanès Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu parroquial de Sant Vicenç 128 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu comarcal del Berguedà 129 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Recull de cançons de Maria 132 documental Antich Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu del grup Dansa i Tradició 133 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu de l’associació Solc, 134 documental música i tradició al Lluçanès Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu parroquial de Santa Eulàlia 135 documental de Pardines Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu del grup Germanor 137 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu parroquial de Sant Andreu 138 documental de Llanars Patrimoni documental Fons 3.2 Títol de Lleial Vila 139 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Llibres de comptes municipals 140 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Col·lecció de Goigs del Lluçanès 154 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Fons documental i bibliogràfic de 155 documental Pere Vila i Espona Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Sant Marçal 158 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Santa Eulàlia de 159 documental Pardines Patrimoni documental Fons 3.2 Goigs de Santa Llúcia 161 documental Patrimoni documental Fons 3.2 Arxiu Vilarmau 167 documental Patrimoni documental Fons bibliogràfic 3.3 Fons bibliogràfic i documental de 130 la família Piniella Patrimoni documental Fons bibliogràfic 3.3 Fons del Grup d’Actors del 131 Lluçanès Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Festa Major de Sant Vicenç 78 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Caramelles 79 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Aplec de Cinquagesma 80 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Diada de Santa Àgata 81 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Focs de Sant Isidre 82 festives

79 Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Festes dels Barris 83 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Festes de Sant Joan i els Elois 84 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Reines 85 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Benedicció de l’Arç 86 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Viacrucis 87 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Processó del Sant Enterrament 88 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Processó de Corpus 89 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Festa anyal del santuari de la 91 festives Mare de Déu de Lourdes Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Fira de Sant Jaume 92 festives Patrimoni immaterial Manifestacions 4.1 Fira de Santa Llúcia 93 festives Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 La bruixa Napa de Prats 94

Patrimoni immaterial Tradcció oral 4.3 El fadrí de cal Ferrer 95

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 El bruixot de Prats 96

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 La gallina de blancor de neu 97

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 Mossèn Manuel Prats 98

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 Burros gegants i sorolls a 99 Galobardes Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 La noia cremada al forn de calç 100

Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 Broma baixa el dia de santa 101 Àgata Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 La Trencadansa 73

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 El Contrapàs 74

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Els Romeus 75

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Balls de bastons 76

Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4 Fum, fum, fum 77

Patrimoni immaterial Costumari 4.5 Mercat dominical 90

80 Patrimoni natural Zones d’interès 5.1 Gorg del molí de Galobardes 141

Patrimoni natural Zones d’interès 5.1 Gorg del molí del Cingle 142

Patrimoni natural Zones d’interès 5.1 Plataners de Prats 143

81 Llistat amb ordenació onomàstica

Denominació Núm. Àmbit Tipologia Codi Fitxa Aplec de Cinquagesma 80 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Arcs de balcó del nucli urbà de 160 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 Prats de Lluçanès Arxiu comarcal del Berguedà 129 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu de l’associació Solc, 134 Patrimoni documental Fons documental 3.2 música i tradició al Lluçanès Arxiu del grup Dansa i Tradició 133 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu del grup Germanor 137 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu fotogràfic municipal 127 Patrimoni documental Fons imatges 3.1

Arxiu fotogràfic Pere Mestre 136 Patrimoni documental Fons imatges 3.1

Arxiu municipal de Prats de 126 Patrimoni documental Fons documental 3.2 Lluçanès Arxiu parroquial de Sant Andreu 138 Patrimoni documental Fons documental 3.2 de Llanars Arxiu parroquial de Sant Vicenç 128 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Arxiu parroquial de Santa Eulàlia 135 Patrimoni documental Fons documental 3.2 de Pardines Arxiu Vilarmau 167 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Balls de bastons 76 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Banderes dels Elois 114 Patrimoni moble Objecte 2.2

Benedicció de l'Arç 86 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Broma baixa el dia de santa 101 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 Àgata Burros gegants i sorolls a 99 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3 Galobardes Ca l'Andreuet 54 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Ca l'Enric 49 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cafè-teatre Orient 57 Patrimoni immoble Edifici 1.1

82 Cal Bach 50 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Bernat 48 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Butxaca 29 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Camps 56 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Dama 52 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Duran 53 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Guerxo 25 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Pelut 168 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Rodellas 149 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cal Vaquetes 151 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Camí empedrat de Galobardes 45 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Camí empedrat de la costa de 43 Patrimoni immoble Jaciment 1.4 Lourdes Camí empedrat de la Pedragosa 44 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Camí empedrat de Pardines 42 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Camí ramader 47 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Campana Vicenta 108 Patrimoni moble Objecte 2.2

Capgrossos 109 Patrimoni moble Objecte 2.2

Caramelles 79 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Carrer de la Bona Sort 145 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer Major 146 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Carrer Nou 153 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Casal de Santa Llúcia 30 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Casanova de la Pedragosa 18 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Casanova del Riambau 27 Patrimoni immoble Edifici 1.1

83 Castell de Quer 9 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cementiri Municipal 162 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Clot del Vilar 21 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Col·lecció de Goigs del Lluçanès 154 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Col·lecció Miquel Soldevila 118 Patrimoni moble Col·lecció 2.3

Col·lecció Prats i el Lluçanès 119 Patrimoni moble Col·lecció 2.3

Coll Lliscador 28 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Coma del Forn 23 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Cotxe fúnebre 116 Patrimoni moble Objecte 2.2

Creu de terme de Santa Eulàlia 41 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 de Pardines Creu processional de Sant 105 Patrimoni moble Objecte 2.2 Vicenç Cucaporca i bruixa Napa 111 Patrimoni moble Objecte 2.2

Custòdia 106 Patrimoni moble Objecte 2.2

Diada de Santa Àgata 81 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

El bruixot de Prats 96 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

El Contrapàs 74 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

El fadrí de cal Ferrer 95 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

El Marçal 15 Patrimoni immoble Edifici 1.1

El Soler de n'Hug 10 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Els Romeus 75 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Escoles Velles 157 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Escorxador públic 63 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Església de la Bona Sort 3 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Església parroquial de Sant 5 Patrimoni immoble Edifici 1.1 Vicenç

84 Estendard de l'Orfeó Lluçanès 113 Patrimoni moble Objecte 2.2

Estructura defensiva del pont del 147 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3 Marçal Fàbrica de cal Casals 58 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Fàbrica de cal Rovira 59 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Festa anyal del santuari de la 91 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1 Mare de Déu de Lourdes Festa Major de Sant Vicenç 78 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Festes de Sant Joan i els Elois 84 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Festes dels Barris 83 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Fira de Sant Jaume 92 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Fira de Santa Llúcia 93 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Focs de Sant Isidre 82 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Fons bibliogràfic i documental de 130 Patrimoni documental Fons bibliogràfic 3.3 la família Piniella Fons del Grup d'Actors del 131 Patrimoni documental Fons bibliogràfic 3.3 Lluçanès Fons documental i bibliogràfic de 155 Patrimoni documental Fons documental 3.2 Pere Vila i Espona Fons fotogràfic Martí Font 148 Patrimoni documental Fons imatges 3.1

Font Calenta 65 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font de la Bernadeta 70 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font de la Vila 67 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font del Clotet 68 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font del Marçal 66 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font del Senyors 69 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font del Ti 71 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Font del Xambó 72 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Fontcalenta 19 Patrimoni immoble Edifici 1.1

85 Forn de calç del Marçal 163 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Forn d'oli de ginebre 164 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Fossa Comuna de Puigvistós 64 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Fum, fum, fum 77 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

Galobardes 13 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Gegantons 110 Patrimoni moble Objecte 2.2

Gegants de Prats de Lluçanès 107 Patrimoni moble Objecte 2.2

Goigs de la Mare de Déu de la 123 Patrimoni documental Fons documental 3.2 Bona Sort Goigs de Lourdes 121 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Goigs de Sant Andreu de Llanars 125 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Goigs de Sant Marçal 158 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Goigs de Sant Sebastià 124 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Goigs de Sant Vicenç 122 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Goigs de Santa Eulàlia de 159 Patrimoni documental Fons documental 3.2 Pardines Goigs de Santa Llúcia 161 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Gorg del molí de Galobardes 141 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Gorg del molí del Cingle 142 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Guarniment del Guiatge dels 115 Patrimoni moble Objecte 2.2 Elois La bruixa Napa de Prats 94 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

La Caseta de Sant Sebastià 14 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La Farinera 20 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La Farinera de Prats 62 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La gallina de blancor de neu 97 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

La noia cremada al forn de calç 100 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

86 La Roca del Feliu 16 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La Torre Malla 55 Patrimoni immoble Edifici 1.1

La Trencadansa 73 Patrimoni immaterial Música i dansa 4.4

La Vila de Llanars 12 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Les Tres Fonts 102 Patrimoni moble Element urbà 2.1

Les Vinyes 17 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Llibres de comptes municipals 140 Patrimoni documental Fons documental 3.2

Mas Sant Sebastià 31 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Medalla del drac alat 104 Patrimoni moble Objecte 2.2

Mercat dominical 90 Patrimoni immaterial Costumari 4.5

Molí de Galobardes 33 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Molí de Sorribes 150 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Molí del Cingle 34 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Molí del Marçal 32 Patrimoni immoble Jaciment 1.4

Mossèn Manuel Prats 98 Patrimoni immaterial Tradició oral 4.3

Museu municipal Miquel 51 Patrimoni immoble Edifici 1.1 Soldevila Nucli urbà de Prats de Lluçanès 144 Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic 1.2

Passos de processó 112 Patrimoni moble Col·lecció 2.3

Plangivert 24 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Plataners de Prats 143 Patrimoni natural Zones d'interès 5.1

Pont del Marçal 37 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Pont del molí del cingle 36 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Pont del rec de Prats 35 Patrimoni immoble Obra civil 1.5

Processó de Corpus 89 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

87 Processó del Sant Enterrament 88 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Puigvistós 26 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Rectoria de Sant Vicenç 152 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Rectoria de Santa Eulàlia 156 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Recull de cançons de Maria 132 Patrimoni documental Fons documental 3.2 Antich Reines 85 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

Retaule de Santa Eulàlia de 103 Patrimoni moble Objecte 2.2 Pardines Safareig públic 61 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sant Andreu de Llanars 1 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sant Marçal 4 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sant Sebastià 7 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Santa Eulàlia de Pardines 2 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Santa Llúcia de Quer 6 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Santuari de Lourdes 8 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sender de petit recorregut. C-44. 46 Patrimoni immoble Obra civil 1.5 Prats de Lluçanès Serra Seca 22 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Sistema de rec de la Casanova 166 Patrimoni immoble Obra civil 1.5 de Lourdes Sorribes 11 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Teuleria de cal Palilla 60 Patrimoni immoble Edifici 1.1

Teuleria del Marçal 165 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Tina de l'horta del Soler 40 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Tina de sant Andreu 39 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Tina del camp de l'Esquerda 38 Patrimoni immoble Element arquitectònic 1.3

Títol de Lleial Vila 139 Patrimoni documental Fons documental 3.2

88 Tresor de l'església parroquial 120 Patrimoni moble Col·lecció 2.3

Vestits dels balls tradicionals de 117 Patrimoni moble Col·lecció 2.3 Prats de Lluçanès Viacrucis 87 Patrimoni immaterial Manifestacions festives 4.1

89 3.2 ELEMENTS NO FITXATS

Al llarg de la tasca de fitxar els béns del municipi es van plantejar diverses fitxes que no s’han inclòs en la relació final de béns inventariats. Aquests béns s’han descartat com a fitxes per diverses raons, ja sigui per no tenir prou informació, per no reunir valors patrimonials rellevants, per haver desaparegut, no haver estat localitzats o per estar localitzats fora del terme municipal. A continuació es detallen els elements no fitxats ordenats per àmbits.

PATRIMONI IMMOBLE. EDIFICIS

Fàbrica de cal Xava Ha estat descartada perquè a finals dels anys 90 del segle XX es va aterrar i actualment no en queda res. Era una fàbrica construïda amb parets de pedra sense arrebossar, pilars de maó i coberta de fusta. La fàbrica es fundà abans als anys 30 del segle XX. Fins l’any 1969-70 teixien amb telers de garrot que varen substituir pels primers “Jumberga”. L’any 1975 van tancar la fàbrica, i a l’agost de 1998 es va aterrar (IPIC. 24.213.156).

Fàbrica de cal Xiquet Ha estat descartada perquè ha estat aterrada i actualment no existeix. Era una fàbrica tèxtil situada a la cantonada de la plaça cal Xiquet i el carrer nou. Constava de dos volums, un de planta baixa on hi havia pròpiament la fàbrica de 25 x 12 metres (al carrer nou) i un volum annex de planta baixa i tres pisos de 12 x 12 metres (cantonada plaça de cal Xiquet) on hi havia l’habitatge i les oficines d’administració. Estava construïda amb pedra arrebossada i va ser fundada el 1925-26 per a fer-hi camises. El 1934 tenien 40 telers de garrot i hi treballaven entre 40 i 50 persones. Els anys 50 van tancar i a principis del segle XXI es va aterrar (IPIC. 24.213.154).

90 Sant Grau No ha estat fitxada per estar desapareguda. Era una església que es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, en l’àmbit territorial de la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès. Des del principi degué ser una simple capella rural, fins que en una època incerta deixà de tenir culte. L’església de Sant Grau comença aparèixer documentada a partir de 1074 i fins el segle XIII i XIV seguí atraient la pietat dels fidels dels voltants. No se sap quan va deixar de tenir culte però fou abans del 1686 ja que no surt reflectida en una visita que el bisbe de Vic Pasqual va fer a la parròquia. Actualment no es coneix el lloc on es trobava tot i que es pensa que podria estar en el lloc de l’actual santuari de Lourdes on en un altre lloc de la serra que separa el terme de Prats del d’Olost i Santa Creu de Joglars (AADD:1984).

Molí de l’Arderiu Ha estat descartat perquè actualment no existeix. Era un molí situat al peu del rec del Merdinyol, al sud del nucli urbà de Prats, a la banda oest de l’actual fàbrica de Puigneró. Estava construït amb maçoneria de pedra i presentava teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals, amb un cobert annex. Era un molí fariner documentat al 1782, tot i que l’antiga família propietària Arderiu també tenia la concessió d’un noc i un molí bataner, documentats el 1782 i 1799 . Segons fonts orals a mitjans del segle XX encara era habitat tot i que sense funcionar com a molí.

Molí de la Balma Ha estat descartat perquè actualment no existeix. Es tractava d’un molí situat a l’enclavament de Prats. Fou un dels últims molins que va funcionar al riu Bassí fins que modernament un cop de riera se’l va emportar.

91 La Pedragosa S’ha descartat per formar part del terme municipal d’Oristà.

Cal Magí S’ha descartat per no tenir prou entitat patrimonial. És una casa situada a l’anomenat raval de Prats. L’edifici ha estat molt reformat i no conserva elements originals. Totes les obertures han estat construïdes de nou.

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Glorieta de cal Duran Ha estat descartada perquè actualment no existeix. Era una glorieta d’estil modernista construïda a principis de segle, situada a la cantonada del carrer de Botiguer amb el Passeig. Tenia unes mesures de 6 x 6 metres, dues plantes i una coberta de quatre vessants amb estructura de fusta. La planta de baix tancada en pedra i volta de quatre punts, tenia una porta d’arc rebaixat d’accés per la banda del carrer del Botiguer, i una finestra d’arc de mig punt, que s’havia transformat en la porta d’accés d’un garatge. La planta de dalt, oberta, presentava unes baranes de fusta, posteriorment substituïdes per obra. Erròniament atribuïda, inicialment, a l’arquitecte Duran i Reynals, i modernament a Lluís Domènech i Muntaner, era un dels elements patrimonials més rellevants de Prats de Lluçanès. Tot haver-se fet un informe des de la Comissió de Defensa del Patrimoni Arquitectònic considerant la glorieta de cal Duran com un dels elements modernistes més importants de la població, demanant la seva restauració, protecció, i inclusió com a monument històric artístic de caràcter local, a mitjans de l’any 1977 es va enderrocar la glorieta. També hi havia un projecte pel desmuntatge de la glorieta, peça per peça, que sembla no es va tenir en compte.

92 Pou de glans de Teulats Ha estat descartat per estar emplaçat en municipi de Santa Maria de Merlès tot i que es troba fitxat erròniament dins l’Inventari de Patrimoni Industrial de Prats de Lluçanès (IPIC. 24.114.160).

Forn de calç de la Coma del Forn S’ha descartat per no haver estat localitzat. Probablement s’hagi perdut.

Teuleria de la Pedragosa S’ha descartat per trobar-se fora del terme municipal. Tot i així gairebé no conserva res de l’estructura.

JACIMENT

Font Guillera Ha estat descartada per formar part del terme municipal de Lluçà. És un jaciment de finals del Neolític. Un enterrament col·lectiu possiblement de tipus familiar on s’hi ha trobat elements ceràmics, antropològics i funeraris.

PATRIMONI MOBLE. OBJECTE

Retaule de l’església de Sant Vicenç Ha estat descartat perquè actualment no existeix. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d’estil barroc a l’església parroquial de Sant Vicenç. Els escultors que hi treballaren, encara el 1706, foren: Jaume Soler i Pere Anton Soler. Segons la descripció que en fa Pelegrí Casades en el seu llibre de finals del segle XIX el retaule és “un veritable embalum de sants, ab posicions impossibles; angelets rodanxons y contrafets, relleus

93 prodigats ab luxo icocebible; garlandes, gerros, capsaleres, carteles, fullatges y tot quant imaginà l’esculptor podia cabre e l’espay y fustam de que disposava, se troba agombolat en l’altar, fins al punt de que quasi és impossible saber sa verdadera disposició: tantes són les capelletes, hornacines, repises, coronises y ornaments ab que ve tapada la testera de l’iglesia”. El retaule es va cremar l’any 1936 quan faccions republicanes van saquejar i incendiar les esglésies de Prats.

Mare de Déu de Bona Sort i Mare de Déu de Lourdes Han estat descartades per no tenir entitat patrimonial. Les MD antigues es van cremar el 1936 quan faccions republicanes van saquejar i incendiar les esglésies de Prats.

ELEMENT URBÀ

Font del doctor Grau i Monuments del nucli urbà La font urbana i diferents monuments del nucli urbà dedicats a Rafael Casanoves, la Trencadansa, el monòlit de pedra de la plaça xica o el monument commemoratiu de les penyes blau- granes, etc. han estat descartades per no tenir prou entitat patrimonial.

PATRIMONI DOCUMENTAL. FONS DOCUMENTAL

Arxiu personal Isidre Borralleras Ha estat descartat per no tenir prou entitat patrimonial. Està format per documents dispersos, sense unitat, que van servir per elaborar el llibre que Isidre Borralleras va escriure: Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.

PATRIMONI IMMATERIAL. TRADICIÓ ORAL

Les dones d’aigua del riu Bassí

94 És una llegenda que ha estat descartada per estar localitzada al terme municipal d’Oristà, en un lloc anomenat Racó Fosc, topònim que es repeteix en el terme municipal de Prats de Lluçanès.

PATRIMONI NATURAL. ZONES D’INTERÈS NATURAL

Font i gorg de la casanova de la Pedragosa Han estat descartats per formar part del terme municipal d’Oristà.

Font de les Coves Ha estat descartada per formar part del terme municipal de Lluçà.

Font de la Tria Ha estat descartada per formar part del terme municipal d’Olost.

Roc Foradat Ha estat descartat per formar part del terme municipal de Santa Maria de Merlès. Es tracta d’una roca que té un forat on segons la llegenda, la Bruixa Napa hi guardava les gallines que criava o robava.

Cadira del Galceran Aquesta formació rocosa amb forma de cadira és coneguda popularment com el lloc des d’on Jeroni Galceran observava els moviments de tropes a la vall de Merlès en temps de la primera guerra carlina. Ha estat descartada per estar fora del terme municipal.

Font de la Cabra Ha estat descartada per formar part del terme municipal de Santa Maria de Merlès.

95 Gorg de les Canyes Aquest gorg, punt d’inici del riu Bassí, ha estat descartat perquè s’hi va construir l’embassament de Sant Feliu Sasserra, perdent l’interès natural que tenia.

Font de la Farinera Ha estat descartada perquè fa un temps que ja no raja. El seu abundós raig, que segons fonts orals mai s’assecava ni tan sols en períodes de sequera, es va estroncar des de fa uns anys coincidint amb la construcció de la fàbrica de Puigneró, amb la qual es va fer malbé un aqüífer subterrani.

Font de la Coma del Forn Ha estat descartada per no haver estat localitzada. Es trobava prop de la balma de la Coma del Forn.

Font de l’Esquerda Ha estat descartada per trobar-se inaccessible, plena de bardissa i vegetació que no permeten l’accés a la font. Segons fonts orals últimament ja no rajava.

Font de la Coromina Aquesta font, formada per una volta de pedra, ha estat descartada per trobar-se inaccessible. Es troba a uns metres al sud-oest de la fàbrica Ausa, en un espai enclotat cobert totalment de bardisses que no permeten l’accés a la font.

Font del Marçal Ha estat descartada per trobar-se inaccessible, plena de bardissa i vegetació que no permeten l’accés a la font. Situada en una raconada de pollancres abans d’arribar a la masia del Marçal, és una font de bassal. La tradició popular explica que l’aigua de la font feia fer els pits més formosos a les noies que hi anaven a mullar-se.

96 3.3 PERSONATGES IL·LUSTRES

Josep Galceran i Escrigas (Prats, 2/03/1794 - ?) Guerriller carlí

Fill de paraires. Esposat amb Sarafina Tarrés (22/05/1819) va tenir cinc fills. Se li coneixen les professions de paraire i administrador de correus. L’acció guerrillera que més el prestigià fou la famosa revolta de 5/10/1833 a Prats, que els historiadors consideren l’inici formal de la primera guerra Carlina a Catalunya. Participà en la majoria de les accions de la primera carlinada i el 1840 passà a residir a França amb els seus fills barons. No es coneix el grau militar que assolí, però se li acceptaren unes qualitats dirigents innates i carismàtiques que li permeteren d’assolir un prestigi reconegut entre els participants dels dos bàndols.

Jeroni Galceran i Terrés (Prats 21/05/1820 – St. Quirze de Besora, 24/03/1873) General carlí

Primogènit de Josep Galceran i Escrigas estudià a Cervera i Manresa. El 1834 fou pres com a ostatge i amenaçat de mort per tal de comminar el seu pare a la rendició en el marc de la primera guerra Carlina. Aconseguí d’escapolir-se i s’uní al batalló del seu progenitor. El 1835 ingressà al col·legi de cadets de La Nou i poc després al de Borredà. Prengué part en la majoria de les accions de la primera guerra i es distingí especialment en les de Peracamps, Moià, Manlleu, Ripoll, Roda i Solsona. El 1840 passà a França amb el seu pare i els seus germans. El 1847 tornà a Catalunya i es posà a les ordres d’en Cabrera, anomenat “el lleó català”. En triomfar la revolució del 1868, li fou encarregada l’organització de les partides de Vic i Berga. Durant la tercera carlinada assolí un extraordinari prestigi entre la classe militar d’ambdós bàndols. El 23/03/1873 fou ferit de mort entre Vinyoles i Orís, al lloc dit “Costa de

97 Canyet”, en una emboscada preparada pels liberals de Conanglell. Morí a Sant Quirze l’endemà.

Josep Antoni Galceran i Terrés (Prats, 23/03/1826 - ? Vic) Sacerdot i coronel carlí

Fill de Josep Galceran i Escrigas estudià al seminari de Vic. En el moment de la mort del seu germà Jeroni era rector de a Vinyoles on tenia com a vicari mossèn Cinto Verdaguer. A conseqüència de l’òbit del general, fou instat per Alfons Carles de Borbó a prendre les armes i participà en moltes de les batalles de la tercera guerra Carlina. Morí a Vic, essent rector de la “Pietat2, en edat avançada.

Marcel·lí Gonfaus i Casadesús, àl. “Marçal” (Prats, 14/06/1814 – Orriols, 8/11/1855) General carlí

Participà en la primera carlinada, en la qual passà força desapercebut. El 1840 s’exilià a França fins el 1847. Tornat al país, es significà com un dels cabdills carlins més actius després de la mort de Benet Tristany i es convertí en el primer lloctinent d’en Cabrera. Es distingí a les accions de Banyoles, Aiguaviva, el Pasteral i Fornells. El 10/04/1849 fou pres i condemnat a mort, però, amnistiat a l’últim moment, emigrà a França. El 1855 tornà a Catalunya i reprengué la lluita. Fou investit interinament amb el càrrec de Comandant General, però el 8 de novembre del mateix any fou fet presoner i afusellat a Orriols (Empordà).

Melcior Garreta Camprubí, àl. “Magret” (Prats, 1824 – Prats, 1907) Músic

Sense formació acadèmica remarcable, s’exercità de forma autodidacta i intuïtiva en la composició. Tocava el flautí, la flauta, el fiscorn i el contrabaix. Des de 1865 dirigí l’orquestra l’”Aliança”. Formava part també de la Junta Artística de la “Societat del Teatre” de la vila. Del 1866 al 1873 fou secretari de l’ajuntament i del 1874 al 1879, col·lector de consums. Quan

98 es fundà el “Centre Catòlic”, hi impartí classes de lectura, escriptura i comptabilitat. Els anys 1881 i 1882 suplí interinament el mestre de l’escola Antoni Vidal, que havia renunciat a la plaça de Prats poc abans. Dirigí l’orquestra fins a fins a finals del segle XIX i començà a instruir en l’art musical uns altres pradencs com Mn. Andreu Antich i Joaquim Pecanins. D’entre les seves obres destaquen algunes misses, rosaris i cançons de Nadal, així com un himne al Papa Lleó XIII.

Mateu Garreta i Fusté (Prats, 26/04/1866 – Reus, ?) llatinista

Fill de Melcior Garreta cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic i e 1892 es llicencià en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El 1893 fou anomenat catedràtic interí de llatí a l’Institut de Manresa. L’any 1906 guanya en oposicions la càtedra de llatí a l’Institut d Reus, on visqué fins a la mort. Des de 1919 fou cavaller de l’ordre civil d’Alfons XIII. És autor d’una “Gramàtica elemental de llengua llatina” (edicions de 1893, 1898 i 1907) i d’una “Gramàtica elemental, histórico-comparada, de la llengua llatina” (1924).

Joaquim Pecanins (Prats, 1883 – Banyoles, 1948) Músic

Instruït en les seves primeres nocions musicals pel músic aficionat Melcior Garreta, fou, més tard, deixeble del prestigiós Joan Lamote Grignon. Dirigí el Conservatori i l’Escola de Terrassa. Fundà a Manresa les sessions musicals “Hores d’art” i dirigí l’Orfeó Manresà. És conegut principalment per les seves reeixides harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen “El Mestre” i la “Dama d’Aragó”. Joaquim Pecanins va recollir la cançó “Fum, fum, fum” (que era cantada a l’església de Prats de Lluçanès a matines del dia de Nadal) a principis del segle XX i la va donar a Joan Lamote de Grignon perquè l’harmonitzés. A partir d’aquí es va donar a

99 conèixer a molts grups de cantaires estenent-se d’aquesta manera arreu del món.

Andreu Antich i Boi (Prats, 1877 – Prats, 28/10/1931) Sacerdot i músic

Interessat des de mol jove per la música, quan tenia 10 anys ja tocava el violí en l’orquestra local dirigida per Melcior Garreta. Va fer la carrera eclesiàstica a Vic i, juntament amb Lluís Romeu i Corominas, va ser deixeble del mestre Lluís Jordà. Ordenat sacerdot, tingué tres destinacions: Roda de Ter (on fundà el primer orfeó de la vila), Taradell (on col·laborà en l’orquestra local de “Els Lluïsos”) i Calaf, on féu d’organista. L’any 1907 s’instal·là definitivament a Prats i treballà molt intensament en l’orquestra local. L’any 1918 va morir el seu germà i el 1926, amb l’estímul vigorós del notari Fulgenci Matas i la col·laboració esporàdica d’en Joaquim Borralleras, reorganitzà el vell “Orfeó del Lluçanès”, que dirigí fins a la seva mort. Compongué una gran quantitat de peces musicals, de tota mena, tant per a l’orquestra com per a l’orfeó.

Isidre Castells i Casadesús (Prats, 23/04/1889 – Oristà, 28/08/1936) Sacerdot i Poeta

Estudià llatí sota el mestratge de Mn. Josep Valls i cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic, amb notes brillants. Ja estudiant destacà com a bon poeta i s’interessà vivament per la literatura. Freqüentà les tertúlies de l’aplec literari de l’Esbart de Vic celebrades a la font Desmai. L’any 1911 va guanyar la Flor Natural dels Jocs Florals d’Olot i l’any 1917 guanyà un accèssit a la Viola d’or dels Jocs Florals de Barcelona. Fou designat a Sant Vicenç de Castellet, Gurb, Sant Joan de les Abadesses i a l’església del Carme de Vic. El 1929 va arribar a Prats com a professor beneficiat de llatí i, molt actiu entre el jovent, fundà un Casal de Cultura que es digué Casal Mirambell i que estava ubicat al carrer Sant Pere, 1. Morí assassinat en temps de guerra. El 4 de novembre del 1944 foren aprovats els estatuts de “Centre Casal Castells” fundat en honor i

100 recordança seva, i en qualitat d’hereu directe de l’entitat “Casal Mirambell”, que mossèn Isidre havia fundat l’any 1935.

Francesc Mirambell i Giol (Santa Coloma Sasserra, 1/04/1761 – Prats, 24/12/1822)

Fou membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres i publicà diverses obres d’història, filologia, agricultura i numismàtica. Fou rector de Prats des de 1804 fins a la seva mort. Se li deu la implantació i foment del cultiu de les patates del Lluçanès, que els pagesos desconfiaven de plantar.

Joaquim Borralleras i Grau (Barcelona, 1880 – Barcelona, 1946)

Fou promotor d’activitats literàries i artístiques barcelonines, animador de l’Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la Penya de l’Ateneu. Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona i col·laborà en l’adquisició de la col·lecció Plandiura. En les seves estades a Prats col·laborà activament en la reorganització de l’Orfeó, conjuntament amb el notari Matas.

Miquel Soldevila i Valls (Sant Andreu de Palomar, 28/04/1886 – Barcelona, 31/01/1956) Esmaltador

Esmaltador, dibuixant i pintor fou estudià a l’escola de Belles Arts de “Llotja” on va tenir contacte amb coneguts artistes de l’època entre els quals destacava Francesc Torrescasana, aleshores director que el féu entrar a treballar en els seu propi taller. L’any 1907, quan tenia vint-i-un anys, va prendre part en la cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona amb el quadre “El brollador de les oques”. Esposat amb la pradenca Maria Pecanins, féu llargues estades a Prats de Lluçanès, a la seva casa al carrer de Bona Sort (o dels Llims), on pintava, inicialment, paisatges i més tard hi establí un taller d’esmalt.

101 A Vic va exposar una interessant col·lecció de dibuixos i retrats de destacades personalitats. S’identificà plenament amb la tècnica del retrat i s’hi va especialitzar. Al final es va establir a Barcelona on va participar en diferents certàmens i concursos i on dirigí l’Escola d’Art del Centre Popular de Sant Andreu. Autor de moltes exposicions (Barceolona, París, Roma, Madrid, etc) rebé la consideració d’esmaltador català més destacat del seu temps. Adquirí gran prestigi internacional i fou professor i director de l’Escola Massana de Barcelona, el 1940, en la qual introduí noves disciplines com la ceràmica. L’any 1944 el Foment de les Arts decoratives de Barcelona li va retre homenatge; li va concedir la medalla d’or de l’entitat i es va organitzar una extraordinària exposició dels seus treballs, que més tard, es traslladà al Museu d’Art Modern de Madrid per l’encàrrec especial del llavors director general de Belles Arts, marqués de Lozoya.

Anselm Gost i Grau (Prats, 22/01/1912 – Prats, 26/05/1978) Actor, director i creador d’obres de teatre

Anselm Gost, paleta de professió com el seu pare, va desenvolupar des de ben jove una gran afició pel teatre. La seva faceta de creador es va iniciar amb la seva primera obra, “Dos cosins”, que es va estrenar quan tenia vint anys pel grup Art i Joventut. La segona obra, la més cèlebre de l’autor va ser “La Passió de Jesús” que fou musicada pel seu pare, Manel Gost, i Isidre Arxé. Altres obres que va escriure van ser: “El corregidor i la molinera”, “Tiet Enric” (editada pel GALL l’any 2000), “Corbs”, “El secret dels senyors Gual”, “Cartetes d’amor”, “Nit de reis”, etc. fins a un total de catorze obres.

En la faceta d’intèrpret Anselm va assolir un important reconeixement que el va portar a actuar fora de la comarca. Segons ell mateix alguns dels personatges dels que n’havia

102 quedat més satisfet eren “El Muç” de l’obra de Pere Vila “El Tocacampanes”, i el “Manelic” de “Terra Baixa”.

Com a director i organitzador va estar molts anys al capdavant del grup Art i Joventut dirigint bona part de les obres que es van representar.

Tota aquesta trajectòria d’amor i treball pel teatre de Prats de Lluçanès, on també s’implicà en la vida cultural del poble (director de balls populars, caramelles, col·laborador de la revista Estel del Lluçanès, etc.) li va valer el reconeixement, a títol postum, de la Flor Natural del Lluçanès, el dia de Sant Joan de l’any 2000.

Pere Vila i Espona (Prats, 1922 ) Actor, director i creador d’obres de teatre

Pere Vila i Espona, seller de professió com el seu pare, va desenvolupar des de ben petit una afició pel teatre, que el portà a formar part de la colla del teatre de la Fassina, i més tard del grup Art i Joventut fins que aquest es va dissoldre. Als vint-i-pocs anys escriu les seves primeres obres en solitari, primer en vers en obre en un acte i sessió única, i més tard en tres actes. Entre la vintena d’obres que va escriure, cinc de les quals editades, en destaquen especialment dos: “La filla de les Neus – Goja –“, estrenada al teatre Romea de Barcelona l’any 1950 i “El Tocacampanes”, obra amb la que va guanyar el premi ciutat de Sabadell, fet que va suposar l’estrena del nou teatre de la Faràndula de Sabadell amb la seva obra.

103 BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES

AADD, Catalunya Romànica. Osona. Volum II, Enciclopèdia Catalana, S.A, 1984.

AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998.

AADD, Els camins ramaders del Lluçanès, Solc, 2000.

AADD, Els castells catalans, Volum IV, Rafael Dalmau Editor, 1990.

AADD, Gran Enciclopedia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A 1995.

AADD, Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona i Ripollès. Enciclopedia Catalana, 1993.

AADD, Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Eumo Editorial, 2005.

AADD, Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Treballs Gràfics S.A, 2003.

ALCOVER/MOLL, Diccionari català, valencià, balear, 1975-1979.

AMADES, J., Costumari Català. El curs de l’any, Salvat Editores, S.A i Edicions 62, 1982.

BASTARDES, A., Les creus al vent, Editorial Millà, 1983.

BOLÓS, J., Atles del comptat d’Osona (798-993), Rafael Dalmau Editor, 2001.

BORRALLERAS, I., Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993.

104

CASADES, P., Lo Lluçanès. Excursions a dita comarca, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997.

CASASSES, Ll., El Lluçanès. Evolució entre 1950 i 1970. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 1975.

COSTA, R, Què signifiquen les creus de terme? dins Sàpiens. Descobreix la teva història, núm. 38, desembre 2005.

CORTADA, F.X., El Lluçanès, una comarca natural. Recull de textos per al Museu Municipal Miquel Soldevila. Prats de Lluçanès, 1998.

CORTADA, F.X., Informe municipal: La casa de Cal Camps i el seu valor històric, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1987.

CORTADA, F. X., La indústria tèxtil al Lluçanès. (segle XX: Prats de Lluçanès) dins la revista Estel, abril de 1982.

CORTADA, F.X., Miquel Soldevila i Valls. El gran mestre de l’esmalt, Ajuntament de Prats de Lluçanès i Centre d’estudis del Lluçanès, 2003.

CORTADA, F.X., Prats de Lluçanès, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1992.

CORTÈS J, SERRA R., La comarca del Lluçanès. Estudi d’un espai, Rafael Dalmau Editor, 1996.

CORTÈS J, SERRA R., El Lluçanès. Mapa i guia excursionista, Editorial Alpina, 1999.

ERRA, M., Testimonis del segle XX dins el 9 Nou, 10 de novembre de 2006.

FLORES, M., El pas del davallament de la Creu, Biblioteca Digital de Carrutxa, 2005.

105

FORCADA, I, i GAY, V, Caminant pel Lluçanès, Pòrtic, 2001.

GORCHS, A., Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d'història, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 2006.

GUDIOL-ALCOLEA, Pintura gòtica catalana, Polígrafa, 1987.

IGLÉSIES, J., El fogatge de 1553. Estudi i transcripció, Dalmau, 1981.

JUNYENT, E., Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich, Separata del publicado en la Hoja Parroquial, núm. 163. Vic 1945-52.

MASRAMON, R., El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1990.

MASRAMON, R., Prats de Lluçanès. Mil anys d’història, Editorial Ramon Masramon i Noguera, 1979.

MASRAMON, R., La tradició artística de Prats de Lluçanès. Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1988.

MOREU-REY, Els noms de lloc. Introducció a la toponímia. U.E.C, 1965.

LAFUENTE, M.; SALA, R., SOT Prospecció Arqueològica Projecte de recrea i avaluació del Patrimoni Arqueològic del Lluçanès. Consorci del Lluçanès. 2006 (inèdit).

ORDEIG, R., Catalunya Carolíngia,IV: Els Comtats d’Osona i Manresa, Institut d’Estudis Catalans, 1999.

ORDEIG, R., Villae, viae i stratae d'Osona. Testimonis de l'antiguitat a l'època medieval, dins Ausa 10/102-104, 1982.

106 ORDEIX, M., Aigües de Vic. Una visió aquàtica d’Osona, Lunwerg Editors, 2000.

ORRIOLS, X., Corpus encara, publicat a xarxanet.org, 08-06- 2006.

PLADEVALL, A., El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688, Patronat d’Estudis Osonencs, vol. 8, núm. 82-83, 1976.

PLADEVALL, A., Sant Andreu de Llanars, antiga parròquia i sufragània de Prats de Lluçanès, “Hoja Diocesana”. Vic, 5 d’agost de 1973.

PLADEVALL, A., Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana, 1997.

PLADEVALL, A., Un cens general de Catalunya de 1626 fins ara desconegut, dins Ausa núm. 75, Patronat d’Estudis Osonencs.

PLANES, JA., La guerra de successió al Lluçanès. Desenvolupament i conseqüències del conflicte. Ajuntament de Prats de Lluçanès i Centre d’Estudis del Lluçanès, 2002.

PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d’Estudis del Lluçanès, 1997.

REIXACH, R. Ball de Cinquagesma. Fulletó editat per Dansa i tradició, i Solc, música i tradició al Lluçanès, 2006.

REIXACH, R., Danses vives del Lluçanès dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 1, 1999.

REIXACH, R., Els balls de bastons a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 9, 2003.

REIXACH, R., Fulletó municipal de les Festes de Sant Joan i els Elois, 24 i 25 de juny. Prats de Lluçanès, 2006.

107

REIXACH, R., Fulletó municipal: Les festes de la vuitada de Corpus, juny 2004.

REIXACH, R., Ja han sortit les reines, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 4, 2001.

REIXACH, R., La trencadansa de Prats de Lluçanès, revista Gegants, núm. 73, primavera 2006.

REIXACH, R., Les festes de Sant Joan i els Elois a Prats de Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 3, 2000.

REIXACH, R., Prats de Lluçanès, un poble de reines, La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, extra Nadal, 15 de desembre de 2006.

REIXACH, R., Solc, música i tradició al Lluçanès, dins Caramella, revista de música i cultura popular, núm. 7, 2002.

REIXACH, R., Temps de Nadales. Fum, Fum, Fum, de Prats de Lluçanès al món, La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, extra Nadal, 15 de desembre de 2006.

REIXACH, R., Textos del CD Danses del Lluçanès, Solc. Música i tradició al Lluçanès, 2002.

SANGRÀ, J., Teatre al Lluçanès, Cal Siller, 2006.

SERRA, R., Comarques i subcomarques. Osona. Edita l’autor, soci de l’ACCPE, 2000.

SURIÑACH, M., El Govern de la Generalitat exhuma una fossa de la Guerra Civil situada a una finca del terme municipal de Prats de Lluçanès, dins La Rella, revista quinzenal del Lluçanès, núm. 109, juliol de 2004.

108 TORRES J., Apunts de transhumància. Costums, normes, oficis i llegendes de transhumància, Solc, 2003.

TORRES, J. Bruixes a la Catalunya interior, Farell, 2002.

TORRES, J., Camins amb memòria. Llegendes, dites i fets vora el camí, Solc, 2002.

TORRES, J., Por, màgica i tresors a la Catalunya interior, Farell, 2003.

VALLS, J ., Prats de Lluçanès. Resum històric, Vic, 1912.

VILA, Ll., Anselm Gost i Grau, l’home que em portava “la Vanguardia”. Cal Siller, 2003.

VILA, Ll., El Lluçanès. Aquest país tan rost, tan quiet, tan clar, Centre d’estudis del Lluçanès, 2001.

VILA, P. Mig Oleguer, mig Terracuita. Ajuntament de Prats de Lluçanès, regidoria de cultura, 1995.

VILARMAU, J.M., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997.

VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975.

VILARRASA, S., La vida dels pastors, Impremta Maideu, 1981.

FONTS DOCUMENTALS

Documents de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès:

- Fulletó municipal de les Festes de Sant Joan i els Elois, 24 i 25 de juny. Prats de Lluçanès, 2006.

109 - La Fossa Comuna de Puigvistós. Prats de Lluçanès. Prova pilot del govern català sobre la exhumació de cossos de la Guerra Civil. Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència. - Programa de la Fira de Santa Llúcia de Prats de Lluçanès. 11 de desembre de 1983.

Documents de l’Arxiu Municipal de Prats de Lluçanès:

- Cadastre de 1751 - Cadastre de 1807 - Libreta que contiene el numero de labradores del termino de Prats de Lluçanès. 1829 - Llibreta de cobranza.1844 - Llibreta per a cobrar dels fadrins que han de pagar per fer de soldats. 1818. - Padró de 1873. - Títol de lleial vila. 1681

Fons fotogràfic municipal . Arxiu parroquial de Prats de Lluçanès

Inventari de bens artístics del bisbat de Vic,1998

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Prats de Lluçanès, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1998

Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Prats de Lluçanès. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998

Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, realitzat per l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

110 Museu Municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès

ALTRES FONTS CONSULTADES

Agenda de les tradicions catalanes. Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1998

Criteris d'ordenació del territori i paisatge del Lluçanès, Consorci per a la promoció dels municipis del Lluçanès, 2005

Dades municipals del programa HERMES

El temperi, revista local de Santa Eulàlia de Puig-Oriol i Lluçà.

Empresa d’arqueologia S.O.T. Prospecció arqueològica

Guia itinerària del PR. C-44 Prats de Lluçanès, Unió excursionista de Prats.

Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Febrer/Abril de 2002

Grup de Defensa del Ter, Analítica de les Fonts d'Osona, Gener / Febrer de 2006

La Rella, revista quinzenal del Lluçanès

L’Estel del Lluçanès, revista periòdica del Lluçanès

Llibret: 20 anys dels gegants de Prats de Lluçanès, Colla de Gegantera Prats de Lluçanès, 2006.

PÀGINES ELECTRÒNIQUES CONSULTADES

Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic: www.abev.net

111 Ajuntament de Prats de Lluçanès: www.pratsdellucanes.cat

Arxiu Històric Comarcal d’Osona: www.arxiuosona.org

Biblioteca digital de Carrutxa: www.carrutxa.org/biblioteca

Diputació de Barcelona: www.diba.es

Enciclopèdia virtual: www.wikipedia.org

Festes dels Països catalans: www.festes.org

Generalitat de Catalunya: www.gencat.net

Grup de naturalistes d’Osona (GNO): www.gnosona.com

Grup de Defensa del Ter (GDT): www.gdter.org

Ministeri de Cultura de l’Estat espanyol: www.mcu.es

Colla gegantera de Prats de Lluçanès: www.gegants.org/pratsllucanes

La Fura. Informatiu de l’alt i el baix Penedès: www.lafura.cat/suplements/arxius/arxius.htm

112