DOCSLIB.ORG

Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La 1,40 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 3930 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 20 de gener de 2020 646 079 023 Pascual inverteix 15 milions d’euros a la planta de Gurb per augmentar la producció (Pàgina 35) Actualment s’envasen gairebé 150 milions de litres anuals de llet i es vol arribar als 200 milions en els propers tres anys (Pàgina 6) (Pàgina 3) En primer terme, el radar actual del Pinós. El nou aparell s’instal·larà en sentit sud L’Esquirol, Rupit, Tavertet i les Masies de Roda estudien crear un cos de policia mancomunat (Pàgina 7) El pati de l’escola Salarich de Vic estarà obert fora de l’horari lectiu perquè en facin ús els veïns (Pàgina 10) Roger Torrent inaugura les obres de l’ajuntament de Muntanyola ALBERT LLIMÓS (Pàgines 39 i 40) Trànsit posarà un radar fix al Pinós en sentit sud El fred no desllueix el cap de setmana Després dels dos accidents mortals que que instal·larà un radar fix en aquest les dades d’accidents a les comarques hi va haver durant el 2019 a la sortida punt negre per reduir-ne la sinistralitat. centrals. Trànsit va incrementar durant amb més passants del Pinós de la C-17 en sentit sud, el Ser- El director del SCT, Juli Gendrau, ho l’any passat els controls a l’Eix Transver- dels Tonis a Osona vei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat va dir divendres en la presentació de sal i es van reduir els sinistres. (Pàgines 16 i 17) (Pàgines 4 i 5) El Voltregà guanya el Ribes reclama que es Wolfurt i es classifica mantingui el personal per a quarts de la a l’estació de tren WS Cup europea Els tres grups polítics amb repre- sentació a l’Ajuntament de Ribes van fer pinya dissabte amb les (Pàgines 20 i 21) plataformes Perquè no ens fotin el tren i El Ripollès Existeix per dema- nar que l’estació es mantingui ple- nament operativa tot l’any. Renfe ha eliminat des de l’1 de gener el personal fix que s’encarregava de la venda de bitllets i només en posarà en l’època de més demanda d’accés a Núria, durant la temporada d’es- Empat del Vic amb quí i a l’estiu. L’alcaldessa, Mònica Santjaume (JxCat), ha anunciat el líder i quarta que presentaran una moció sobre victòria consecutiva el tema al ple de l’Ajuntament i al Consell d’Alcaldes. ALBERT LLIMÓS del Manlleu Desenes de persones van participar en una concentració de protesta dissabte a l’andana de l’estació de Ribes 2 EL 9 NOU PUBLICITAT Dilluns, 20 de gener de 2020 construccions crostres N Construcció, rehabilitació i reformes d’habitatges, edificis comercials i industrials. NEspecialitzats en manteniment de la indústria alimentària. N40 anys d’experiència en el sector. C. de la Serra, 31 Roda de Ter - Tel. i fax: 93 854 12 42 [email protected] www.crostes.com Professionals de la casa En un moment o altre neces- minarà que al final de cada Estacions de serveis sitem un professional d’algun obra es vegi reflectit allò que GASOIL A DOMICILI sector per a la llar, començant esperava, i que la inversió 93 850 01 21 pel constructor i el fuster fins realitzada sigui perfectament www.feixasaulet.cat arribar als experts en tan- executada i valorada. A cuidem els nostres clients caments i els qui ens poden En aquesta pàgina en fem un i vetllem pel medi ambient assessorar en el millor siste- petit recull, perquè sense cap ma de calefacció en funció de dubte allà on vivim és allà on TAMBÉ APOSTEM PER LES ENERGIES RENOVABLES VENDA DE PÈL·LET DE BIOMASSA cada habitatge. ens volem sentir millor, al A LES NOSTRES INSTAL·LACIONS DE RODA - VIC - MANLLEU L’elecció del professional és màxim de confortables i en les També ens podeu trobar a molt important perquè deter- millors condicions possibles. VISITI LA NOVA EXPOSICIÓ ARA: SUPERPROMOCIÓ! AMB LES NOVETAts d’aQUEST HIVERN disposem d’estufes de pèl·let estANQUES AMB CERTIFICACIÓ PASSIVHAUS SOM SERVEI TÈCNIC OFICIAL A CATALUNYA 20 mesos = 0% d’inTERÈS Av. Bernat Calbó, 50, baixos · VIC · Tel. 93 854 13 88 - 616 14 93 41 · www.instalosona.com FABRICACIÓ PRÒPIA Tancaments de PVC i alumini amb ruptura de pont tèrmic Plaça Verdaguer, 21 RODA DE TER Tel. 93 850 01 52 Teodor de Mas, 43 - 08500 VIC - [email protected] [email protected] Tel. 93 886 02 24 · Fax 93 883 13 79 www.tancaments-subirana.com www.rocafito.com EL 9 NOU Dilluns, 20 de gener de 2020 3 El Servei Català de Trànsit posaràEL un negres deTEMA la via i on el 2019 van mo- a les comarques centrals que es va fer radar a la carretera C-17 a l’altura del rir dues persones. Ho van anunciar a Vic. A la regió central els accidents Pinós, al voltant del punt quilomètric aquest divendres en el marc de la pre- han augmentat un 3%, mentre que a 42,8, que es considera un dels punts sentació de les dades de sinistralitat Osona s’han reduït. sinistralitat del 2019, des del SCT apuntaven que en el glo- Trànsit instal·larà un radar bal de Catalunya les víctimes mortals en accidents es van reduir un 8% respecte a l’any anterior. En el cas d’Osona al Pinós en sentit sud per també hi va haver una reduc- ció, de 12 víctimes a 7 en vies interurbanes i urbanes. Aquesta és una tendència reduir la sinistralitat oposada respecte al conjunt de les comarques centrals, L’any passat van morir dues persones en accidents en aquest punt negre de la C-17 on hi va haver un 3% més de víctimes mortals i un 11% més de sinistres mortals que Vic l’any 2018. Tot i això, segons el sotsinspector Avel·lí Garia, Guillem Rico cap de l’Àrea Regional de Dues persones van perdre Trànsit dels Mossos a la la vida l’any passat a causa Catalunya Central, a la zona d’accidents de trànsit a la en general la mobilitat i la carretera C-17, al Pinós, sinistralitat està “estabilit- entre Centelles i Seva. Es zada”. tracta d’un punt negre, el La C-17 és la carretera quilòmetre 42,8, on sovint on hi ha hagut més vícti- hi ha sinistres, alguns dels quals de gravetat. Per redu- ir-los, el Servei Català de A la C-25 van Trànsit (SCT) instal·larà augmentar els un radar en aquest punt en sentit sud. Ho va anunciar controls i s’han aquest divendres al matí el reduït accidents director del SCT, Juli Gen- drau, durant la presentació i víctimes del balanç de sinistralitat de la Catalunya Central que es va fer a la delegació territo- mes d’Osona –totes dues al rial de Vic. “Sobretot quan Pinós– i és la quarta amb més plou s’estan repetint massa ALBERT LLIMÓS sinistres de les comarques accidents”, assegurava. Gen- Al centre, el director del Servei Català de Trànsit, Juli Gendrau, divendres al matí a la delegació del govern a Vic centrals. Pel que fa a la C-25, drau remarcava que “aquella l’Eix Transversal, que va ser corba enganya una mica, és la via on hi va haver més oberta i amb velocitats eleva- morts en el tram osonenc el des t’escup cap a fora”. Això 2018 –en total, quatre dels els ha fet plantejar instal·lar set que es van donar en la algun control de velocitat. El via sencera–, s’ha reduït a 1. radar es posarà després que Aquesta víctima es va produ- el Departament de Territori ir el 27 d’agost en terme de i Sostenibilitat porti a ter- Sant Bartomeu del Grau. La me les intervencions que hi majoria de casos eren “encal- ha previstes a la carretera. El consum de drogues Un de cada quatre acci- A Osona el 2019 va morir ços, distraccions i algun Segons el director del SCT, i alcohol continua sent dents de trànsit es pro- un motorista en un acci- excés de velocitat”, segons “comptem que durant aquest una de les causes dels dueixen a causa de les dent a la recta entre Vic i Gendrau. En aquesta via any estigui actiu”, ja que les accidents de trànsit. Des distraccions, majoritària- Manlleu. En el conjunt de “els controls han fet efecte”, obres s’haurien de portar a del SCT aquest 2020 se ment per l’ús dels telèfons la Catalunya Central en assegurava el responsable terme, segons Territori, en centraran a atacar aquesta mòbils durant la conduc- van ser vuit, mentre que de Trànsit. Es van prendre els primers mesos del 2020. problemàtica. Així, plante- ció. Segons Garcia, “hem l’any anterior n’era un. mesures “en punts crítics” “Per anar més de pressa gen campanyes intensives de ser conscients que cir- L’àrea regional de Trànsit com reforçar els controls, plantegem un radar fix”, ja que “n’estem notant un culem a 100 o 120km/h”. n’ha notat un augment i també per la velocitat”, per- comentava Gendrau, perquè augment”, segons Gen- Aquesta causa se suma a la prendran mesures perquè què “va sorprendre que una la tramitació és més ràpida. drau. Una manera d’evitar velocitat inadequada, que “hi ha un petit percen- via segura fos la de més mor- En el cas que fos un radar de que els conductors agafin representa el 19% dels tatge que s’agafen les talitat”. tram “és més lenta i llarga”, el cotxe si han begut serà casos.
Load more

Recommended publications
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • Serveis Socials D'osona
    SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís.
    [Show full text]
  • VÍDEO El Pavelló Convertit En Un Taller De Bates Sanitàries Gurb Aconsegueix Produir Fins a 2.000 Bates D'un Sol Ús Per Satisfer La Demanda De Tota La Comarca
    Economia | Osona.com | Actualitzat el 17/04/2020 a les 18:37 VÍDEO El pavelló convertit en un taller de bates sanitàries Gurb aconsegueix produir fins a 2.000 bates d'un sol ús per satisfer la demanda de tota la comarca Fabricació de bates sanitàries al pavelló de Gurb | Adrià Costa El pavelló de Gurb (Osona) s'han convertit des de fa unes dues setmanes en un taller per fabricar bates sanitàries per a hospitals, CAP, residències i altres centres de la comarca. Tal com explica l'alcalde, Josep Casassas, és una bata de plàstic que protegeix el material homologat que porten els sanitaris i així permet perllongar-ne la durabilitat. "Un cop han fet servir aquesta bata, la llencen", apunta. [youtube1x1]https://www.youtube.com/watch?v=dXIZnBBoc84[/youtube1x1] La iniciativa va sorgir de l'empresa Casa Tarradellas (https://www.naciodigital.cat/noticia/196377/casa/tarradellas/pizzes/empresari/nomes/es/pages) , que dona bovines de plàstic i ha aportat maquinària per fer les bates. De fet, des de l'inici de la pandèmia, la companyia amb seu a Gurb va començar a fabricar mascaretes amb l'envàs de les pizzes (https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/62787/casa/tarradellas/fabrica/mascaretes/amb/envas/ pizzes) . [noticiadiari]1/62787[/noticiadiari] De 200 a 2.000 "La demanda inicial a Osona era entre 1.500 i 2.000 unitats diàries i amb voluntaris en podíem https://www.naciodigital.cat/noticia/200702/video-pavello-convertit-taller-bates-sanitaries Pagina 1 de 3 arribar a fer unes 200", explica l'alcalde. De fet, les bates es van començar a idear en un petit taller de Perafita.
    [Show full text]
  • La Nova Ruta Del Gurri Connecta Vic, Gurb, Les Masies De Roda I Roda De Ter El Traçat Enllaça Amb La Ruta Del Ter, Té 12 Quilòmetres I Es Pot Fer a Peu O En Bicicleta
    Societat | Redacció Osona.com | Actualitzat el 03/06/2013 a les 13:55 La nova Ruta del Gurri connecta Vic, Gurb, Les Masies de Roda i Roda de Ter El traçat enllaça amb la Ruta del Ter, té 12 quilòmetres i es pot fer a peu o en bicicleta. La inauguració de la Ruta del Gurri es va fer el passat dissabte. Foto: Consorci del Ter El Consorci del Ter ha inaugurat aquest dissabte 1 de juny els treballs d'adequació de la Ruta del Gurri, una actuació inclosa en el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) pel període 2008- 2012. El traçat de 12 quilòmetres i mig uneix Vic i Roda de Ter, passant per Gurb i les Masies de Roda, i es pot fer tant a peu com en bicicleta. El projecte ha tingut un cost de 77.211,42 euros (IVAexclòs), un 95% finançat pel PUOSC i la resta pels ajuntaments implicats, i les obres les ha realitzat l'empresa Associació Sant Tomàs P.A.R.M.O.-TAC OSONA. El nou recorregut, bidireccional, està pensat com a complement de la Ruta del Ter, amb la qual enllaça a 500 metres de la desembocadura del Gurri amb el riu Ter, en terme municipal de les Masies de Roda. El traçat que s'ha prioritzat ressegueix el curs del Gurri a través de camins existents propers a l'espai fluvial del riu. Els treballs han consistit en adequar i senyalitzar la ruta des del nucli urbà de Roda de Ter fins al centre de Vic mitjançant la millora de camins existents, l'obertura d'un tram de camí nou i la construcció d'infraestructures de consolidació, estabilització i millora d'aquests camins.
    [Show full text]
  • The Turtles from the Upper Eocene, Osona County (Ebro Basin, Catalonia, Spain): New Material and Its Faunistic and Environmental Context
    Foss. Rec., 21, 237–284, 2018 https://doi.org/10.5194/fr-21-237-2018 © Author(s) 2018. This work is distributed under the Creative Commons Attribution 4.0 License. The turtles from the upper Eocene, Osona County (Ebro Basin, Catalonia, Spain): new material and its faunistic and environmental context France de Lapparent de Broin1, Xabier Murelaga2, Adán Pérez-García3, Francesc Farrés4, and Jacint Altimiras4 1Centre de Recherches sur la Paléobiodiversité et les Paléoenvironnements (CR2P: MNHN, CNRS, UPMC-Paris 6), Muséum national d’Histoire naturelle, Sorbonne Université, 57 rue Cuvier, CP 38, 75231 Paris CEDEX 5, France 2Departamento de Estratigrafía y Paleontología, Facultad de Ciencia y Tecnología, UPV/EHU, Sarrienea s/n, 48940 Leioa, Spain 3Grupo de Biología Evolutiva, Facultad de Ciencias, UNED, Paseo de la Senda del Rey 9, 28040 Madrid, Spain 4Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Diputacio 231, 08007 Barcelona – Geolab Vic, Spain Correspondence: France de Lapparent de Broin ([email protected]) Received: 8 November 2017 – Revised: 9 August 2018 – Accepted: 16 August 2018 – Published: 28 September 2018 Abstract. Eochelone voltregana n. sp. is a new marine 1 Introduction cryptodiran cheloniid found at the Priabonian levels (latest Eocene) of the Vespella marls member of the Vic–Manlleu 1.1 The cycle of Osona turtle study marls formation. It is the second cheloniid from Santa Cecília de Voltregà (Osona County, Spain), the first one being Os- The present examination closes a study cycle of turtle ma- onachelus decorata from the same formation. Shell parame- terial from the upper Eocene sediments of the area of Vic ters indicate that the new species belongs to a branch of sea in the Osona comarca (county) (Barcelona province, Catalo- turtles including the Eocene Anglo–Franco–Belgian forms nia, Spain) (Fig.
    [Show full text]
  • 3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA La Vall De
    3. SITUACIÓ GEOGRÀFICA La vall de Sau- Collsacabra està situada entre l’altiplà de Collsacabra i el massís de les Guilleries que formen part de la comarca d’Osona. El Ter el travessa i en part origina uns característics roquissars formats per les serres de Tavertet, Rupit i el Far. El marge nord del riu, al seu pas per la vall de Sau, està delimitat pel Collsacabra on es troben Rupit i Pruit, Tavertet i l’Esquirol-Santa Maria de Corcó. En aquesta zona el paisatge està retallat per sortints calcaris aguts de forma tabular. Els relleus culminants de l’altiplà són les plataformes de Cabrera (1.306 m), Aiats (306 m) i el Sitjar (1.121 m). Tot això enllaça suaument amb la plana de Vic a l’oest, la plana d’en Bas a l’est i les Guilleries al sud. Figura 3.1- Localització de l’embassament de Sau. En l’altre marge del riu, el massís de les Guilleries ofereix, en contraposició, formes més suaus que el Collsacabra. És una zona de muntanyes granítiques que enllaça amb el Montseny, on predominen els volums arrodonits. En aquesta banda hi ha Folgueroles, Vilanova de Sau i Tavèrnoles. Les altituds més grans corresponen a Sant Gregori (1.088 m), Sant Benet (1.444 m), Faig Verd (1.182 m) i Sant Miquel de Solterra (1.204 m). A la conca del Ter hi ha l’embassament de Sau, al peu dels cingles de Tavertet, d’una banda, i la Vall de Sau de l’altra. El pantà de Sau, que arriba a Roda de Ter, té 17 Km de llargada i una amplada variable, que en alguns punts supera els 3 Km (Fig.
    [Show full text]
  • Relació De Centres Formadors Autoritzats Pel Departament D
    R​elació de centres formadors autoritzats pel Departament d’Educació 2020-2021 Serveis Territorials a Catalunya Central Codi del centre Nom del centre Població Codi centre Nom del centre Població 08000220 Vedruna Artés Artés 08000244 Escola Doctor Ferrer Artés 08000271 Escola Santa Maria d'Avià Avià 08001522 Escola Galceran de Pinós Bagà 08001583 Escola Guillem de Balsareny Balsareny 08014620 Escola Sant Joan Berga 08014656 Vedruna Berga Berga 08014668 Escola de la Valldan Berga 08014681 Escola Santa Eulàlia Berga 08014693 Institut Guillem de Berguedà Berga 08014814 Escola El Bruc El Bruc 08014929 Escola Alta Segarra Calaf 08015193 Escola Sant Marc Calldetenes 08015201 L'Estel Vic 08015247 Escola Joventut Callús 08015430 Escola Marquès de la Pobla Capellades 08015545 Vedruna Cardona Cardona 08015582 Escola Patrocini Cardona 08015648 Escola Serra de Coll-Bas Carme 08015651 Escola Princesa Làscaris Casserres 08015806 Escola Jaume Balmes Castellbell i el Vilar 08015831 Escola La Popa Castellcir 08016094 Escola Sant Miquel Castellgalí 08016185 Escola Ildefons Cerdà Centelles 08016203 Sagrats Cors Centelles 08017232 Escola Agrupació Sant Jordi Fonollosa 08017633 Escola Sant Marc Gironella 08017645 Escola de Gironella Gironella 08018005 Escola Sant Llorenç Guardiola de Berguedà 08018029 Escola Les Escoles Gurb 08019435 Escola García i Fossas Igualada 08019459 Escola Gabriel Castella i Raich Igualada 08019460 Escola Emili Vallès Igualada 1 08019472 Àuria Igualada 08019484 Monalco Igualada 08019502 Escola Pia d'Igualada Igualada 08019514 Jesús
    [Show full text]
  • Phenomenology of High-Ozone Episodes in NE Spain
    Atmos. Chem. Phys., 17, 2817–2838, 2017 www.atmos-chem-phys.net/17/2817/2017/ doi:10.5194/acp-17-2817-2017 © Author(s) 2017. CC Attribution 3.0 License. Phenomenology of high-ozone episodes in NE Spain Xavier Querol1, Gotzon Gangoiti2, Enrique Mantilla3, Andrés Alastuey1, Maria Cruz Minguillón1, Fulvio Amato1, Cristina Reche1, Mar Viana1, Teresa Moreno1, Angeliki Karanasiou1, Ioar Rivas1, Noemí Pérez1, Anna Ripoll1, Mariola Brines1, Marina Ealo1, Marco Pandolfi1, Hong-Ku Lee4, Hee-Ram Eun4, Yong-Hee Park4, Miguel Escudero5, David Beddows6, Roy M. Harrison6,a, Amelie Bertrand7, Nicolas Marchand7, Andrei Lyasota8,†, Bernat Codina8, Miriam Olid8, Mireia Udina8, Bernat Jiménez-Esteve8, María R. Soler8, Lucio Alonso2, Millán Millán3, and Kang-Ho Ahn4 1Institute of Environmental Assessment and Water Research, IDAEA-CSIC, C/Jordi Girona 18–26, 08034 Barcelona, Spain 2Escuela Técnica Superior Ingeniería de Bilbao, Departamento Ingeniería Química y del Medio Ambiente, Universidad del País Vasco UPV/EHU, Urkixo Zumarkalea, S/N, 48013 Bilbao, Spain 3Centro de Estudios Ambientales del Mediterráneo, CEAM, Unidad Asociada al CSIC, Parque Tecnológico C/Charles R. Darwin, 14 46980 Paterna, Valencia, Spain 4Department of Mechanical Engineering, Hanyang University, Ansan 425-791, Republic of Korea 5Centro Universitario de la Defensa de Zaragoza, Academia General Militar, Ctra. de Huesca s/n, 50090 Zaragoza, Spain 6Division of Environmental Health & Risk Management, School of Geography, Earth & Environmental Sciences, University of Birmingham, Edgbaston,
    [Show full text]
  • 1 / 2 Annex 1: Explicació Detallada De Les Situacions Denunciades
    @transportpublic PromocioTransportPublic @transportpublic www.transportpublic.org [email protected] 93 244 49 70 Annex 1: Explicació detallada de les situacions denunciades Es descriu a continuació els detalls que motiven cada una d’aquestes denúncies: Bus Vic - Roda de Ter - Manlleu - Torelló - Sant Vicenç de Torelló - Sant Pere de Torelló L’oferta a les línies d’aquest eix s’ha reestructurat: s’han suprimit les línies 460 (Vic-Roda de Ter-Manlleu) i 482 i 483 (Torelló-Sant Vicenç de Torelló-Sant Pere de Torelló) i s’han substituït per la línia 449 (Vic-Roda de Ter-Manlleu-Torelló-Sant Vicenç de Torelló-Sant Pere de Torelló, que abans de l’Estat d’Alarma només funcionava els diumenges i festius), que es complementa amb la 455 (Vic-Manlleu-Torelló). Amb aquesta reestructuració, Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló de dilluns a divendres feiners s’ha passat de 23 expedicions diàries a 16, perdent les últimes expedicions a partir de les 20 h en sentit Vic. Per la banda positiva, part d’aquestes 16 són dues noves expedicions que surten a les 5 i 6 del matí des de Sant Pere, i a Roda de Ter hi ha 4 expedicions/sentit diàries més. Fonts: Horaris previs (449, 455, 482 i 483): https://docdro.id/8jhCyNt Horaris previs (449, 460, 462 i 464): https://docdro.id/CB634wh Horaris previs (462, 463 i 464): https://docdro.id/8HGBhXx Horaris actuals (449 i 455): https://www.sagales.com/uploads/imagenes/fa0721ecf78e661c9ae30dc3c5c91a071ebdc039.pdf Horaris actuals (462, 463 i 464): https://www.sagales.com/uploads/imagenes/8d12163768433efd32a0dcf2203a418f8fdb288d.pdf Bus als polígons de Vic La informació als horaris, esquemes de parades i plànols disponibles a la web de Sagalés d’aquestes línies a l’àmbit dels polígons de Vic és confusa i contradictòria i no s’informa específicament de l’afectació que la reestructuració del servei ha causat a les parades dels polígons.
    [Show full text]
  • Gurb Castillo De Gurb
    GURB / 225 GURB La población de Gurb, también conocida como Gurb de la Plana, se encuentra en pleno corazón de la Plana de Vic, a muy poca distancia de la ciudad de Vic. Se puede acceder a este municipio por la salida directa de la carretera nacional C-17 dirección Manlleu o también por el Eix Transversal C-25. Su término municipal es bastante extenso y comprende los territorios de las antiguas pa- rroquias de Sant Andreu de Gurb, Sant Julià Sassorba, Sant Cristòfol de Vespella y Sant Esteve de Granollers de la Plana. Hasta el siglo XVII también formaba parte de esta entidad territorial la parroquia de Sant Bartomeu del Grau, si bien a partir de este momento se constituyó en bailía independiente. Todo este territorio estaba comprendido dentro de la jurisdicción del castillo de Gurb documentado como castrum Gorbio a partir del 886. A partir del 942 este castillo consta bajo el poder del vicario Ansulf y de su hijo Sendred de Gurb, que continuó el afianzamiento del dominio familiar sobre este territorio. Le siguió Bernat Sendred de Gurb, que en 1022 obtuvo de la condesa Ermessenda y de su hijo Berenguer Ramon I el dominio absoluto del término de Gurb. En este momento el linaje aparece además como señor de los castillos de Queralt, Vilademàger y Sallent, y pasó a conocerse como de Gurb-Queralt. Entre los siglos XI y XII el dominio de las parroquias de la demarcación jurisdiccional de este castillo fue objeto de largas disputas entre esta familia y el capítulo de Sant Pere de Vic.
    [Show full text]