La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc. (ACIÉN, creta en un temps determinat. Aquesta infor- 1985) Tot i els recels d’una bona part de la his- mació, a més, pot haver estat poc alterada al toriografia, hem d’entendre que aquests siste- llarg de la història ja que cada societat va uti- mes defensius estaven organitzats entorn a litzar unes xarxes defensives pròpies. (MARTÍ, denses xarxes. (NOVOA, 2003) Aquestes xar- 2004) xes defensives a més a més d’encarar les hos- tilitats externes i internes, també van servir per En les següents pàgines d’aquest article, ens estructurar, controlar fiscalment i enviar infor- centrarem a explicar la fase inicial d’un estudi mació a tot el territori que controlaven. d’investigació desenvolupat en el transcurs del Màster de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mit- L’estudi d’aquestes xarxes defensives pot apor- jana. La novetat d’aquesta investigació, junta- Rebut: 1 septembre 2010; Acceptat: 1 decembre 2010 Estrat Crític 5.Vol.2 (2011): 402-409 402 La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès ment amb l’àmbit geogràfic estudiat, fa que no Creu de Joglars. puguem parlar de resultats arqueològics con- crets, per que la zona estudiada ha estat molt Per altra banda hem de esmentar la riera de poc investigada tant a nivell documental com a Sora, la riera de Cussons, la riera de Sorreigs, i nivell arqueològic. Aquest article fa referència la riera Lluçanès com els afluents del riu Ter. a la prospecció documental i geogràfica, del Tots aquests cursos fluvials es troben a la part què ha d’esdevenir una futura investigació amb est de l’altiplà. prospecció i excavació arqueològica. El què s’explica a continuació, doncs, no deixa de ser ELS TOPÒNIMS DEFENSIUS DEL LLU- un dels passos que hom ha de seguir per a ÇANÈS poder aplicar l’arqueologia, així com compro- Aquest article es basa en tots aquells topònims var, corroborar o canviar, les hipòtesis que han de caràcter defensiu que s’han conservat tant dut a investigar una o unes societats concretes en la documentació escrita com en la toponí- en un període de temps concret. mia actual dins l’àmbit geogràfic que ocupa el Lluçanès. EL LLUÇANÈS El Lluçanès és un altiplà situat entre les co- De la documentació escrita se n’han extret tots marques d’Osona, el Bages, i el Berguedà, es- els topònims referenciats en la documentació sent Osona la comarca que compren més conservada des del segle IX fins a la primera territori del Lluçanès. Actualment, aquest in- meitat del segle XI. Aquests s’han relacionat dret està format per un total de 14 municipis amb els topònims que han quedat fossilitzats que estan repartits, aproximadament, al llarg en el territori. El fet de comparar la toponímia d’uns 400 quilòmetres quadrats. escrita amb la toponímia fossilitzada ens ha ajudat a observar tots aquells topònims alto- Una de les altres particularitats del Lluçanès és medievals que encara resten en el territori ac- el fet d’estar entremig de les conques fluvials tual, així com topònims documentats dels quals del riu Ter i el riu Llobregat. Aquesta circums- se n’ha perdut el rastre geogràfic, o com els to- tància fa que els rius del Lluçanès desemboquin pònims fossilitzats que no trobem mencionats en els dos grans rius, tot i que els que ho fan en en el registre escrit. Amb aquesta interrelació, el riu Llobregat, tenen un trajecte més llarg per doncs, hem generat una visió àmplia de com es la comarca. devia estructurar la defensa en aquest territori durant l’alta edat mitjana. Dels afluents del riu Llobregat podem destacar, a la part oest del Lluçanès, la riera de Merlès, Per a poder explicar aquestes dades, per això, en gran part del seu recorregut fa de frontera s’ha subdividit la toponímia referida a indrets amb el terme municipal de Sagàs. És una riera defensius en diverses tipologies, que poden amb un cabdal regular, al llarg del seu recorre- pertànyer a una societat concreta, encara que gut forma un seguit de gorgs ocasionats pel aquesta hipòtesis s’haurà de comprovar en un desgast de la roca degut al contacte amb l’ai- futur immediat. gua. Un altre dels afluents del riu Llobregat, és la riera Gavarresa, travessa el Lluçanès de Les tipologies trobades són les següents: nord a sud, es troba en el terme municipal d’Al- pens, indret on neixen aquestes aigües. És bas- CASTELLAR tant conegut el pantà de la Gavarresa, és el que Castellar, és un dels topònims que hom pot tro- abasteix d’aigua a la població d’Olost i Santa bar, i que probablement fan referència a un in- 403 Estrat Crític 5.Vol.2 (2011): 402-409 La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès dret amb caràcter defensiu. En aquest cas, però, Els topònims que trobem al Lluçanès són: un dels errors que se sol cometre, és el de con- fondre aquest topònim amb el de Castell, ja que • Mirambell (Sant Martí d’Albars). Fossilitzat tot i la similitud que aquests dos topònims pu- al territori. guin tenir a nivell gràfic i fonètic, el seu signi- • Miralles (Lluçà). Fossilitzat al territori. ficat pot ser diferent. De fet, l’etimologia • Miralles Vell (Lluçà). Fossilitzat al territori. d’aquest topònim (castellar) pot ser la d’un • Serrat de Cal Mirot (Perafita). Fossilitzat al petit conjunt fortificat, així com la d’un terri- territori. tori agregat a un Castell. (COROMINES, • Miranda (Sant Bartomeu del Grau). Fossilit- 1995). zat al territori. • Miranda (Oristà). Fossilitzat al territori. Un dels problemes que podem tenir a la hora de situar, en el temps, aquest topònim és que TORRES no té una cronologia concreta, fet que ens pot Un altre topònim que també ens pot indicar un indicar un indret ocupat en època prehistòrica, indret de caràcter defensiu és el de Torre. Amb època antiga, o època medieval. un possible origen preislàmic, aquest topònim ens pot indicar un indret anterior a l’època al- El topònims que trobem al Lluçanès són: tomedieval. • Puig Castellar (Sant Boi de Lluçanès). Docu- Al Lluçanès hi podem trobar un total de 19 re- mentat l’any 951 com Castellare . ferències a aquesta tipologia, de les que, en 4 ocasions, trobem el topònim mencionat en la MIRALLES / MIRANDES documentació estudiada. Aquest fet ens permet Creiem que aquests dos topònims poden co- situar aquests indrets en època altomedieval. rrespondre a un altre sistema defensiu. Tot i que La resta de topònims, un total de 15, els trobem les etimologies no són iguals, en el cas de Mi- fossilitzats en la toponímia actual. ralles l’etimologia és de cim o lloc prominent que servia com a lloc de guaita, mentre que en Un dels factors que hem de tenir en compte a el cas de Miranda l’etimologia és de lloc admi- l’hora d’estudiar aquesta tipologia, és que el rable o amb bella vista. Tot i la diferència entre significat d’aquest topònim ha variat al llarg de les dues etimologies, podem pensar que els dos la història. Aquest canvi de significat fa que al- poden correspondre a indrets situats en alçada guns dels topònims fossilitzats no facin refe- amb grans vistes. (COROMINES, 1995) rència a un possible indret de caràcter defensiu, sinó que aquests es poden referir a un tipus Pel què fa a poder associar aquesta tipologia a d’hàbitat d’època moderna. una època concreta, a través de les excavacions efectuades tant a l’alta Ribagorça com a Itàlia, Els topònims que trobem al Lluçanès són: podem creure que aquests topònims poden co- rrespondre a finals de l’època de l’Antiguitat • Torrecella Bradilane (Lluçà). Documentat Tardana. Segons els resultats d’aquestes dues l’any 911. No se’n sap la ubicació. intervencions, aquest topònim correspondria a • Sant Pere del Grau (o de Torroella) (Lluçà).