DOCSLIB.ORG

Dossier Premsa Porc D'or 09

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Dossier Premsa Porc D'or 09 XVI edició dels Premis Porc d’Or Dossier de premsa 2009 XVI Edició dels Premis Porc d’Or CONTINGUTS: 1. La indústria porcina en xifres 2. Els Premis Porc d’Or 3. IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries 4. Pfizer Salud Animal: Compromís amb el sector 5. ImpeVic: Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic 6. Nominats al Porc d’Or 2009 de la comarca d’Osona 7. Palmarès de Productivitat i de Diamant de les anteriors edicions 1. La indústria porcina en xifres La indústria porcina és el sector agrari més important d’Espanya: · Representa el 12,2% del total de la producció final agrària i el 34,4% de la producció ramadera espanyola. · Suposa un volum de negoci de 5.079,6 milions d’euros el 20081. · Espanya és el segon país de la Unió Europea en producció de carn de porc, amb 3,48 milions de tones el 2008 (15,4% del total de la producció en els 27 països de la UE), superat només per Alemanya amb un 22,6% del total. · Catalunya amb el 25,5% (més de 6.000.000 de caps de bestiar porcí), Aragó amb el 20,9% i Castella i Lleó amb el 14,1% del cens de bestiar porcí, són les comunitats més importants de la indústria porcina espanyola. · Osona, respecte a Catalunya, té un 14,8% del cens de bestiar (més de 900.000 caps de bestiar porcí) el 20092. El cens del bestiar porcí a Espanya ascendia a 26.026.000 animals el desembre de 20083. A Espanya, la cria del bestiar porcí està altament professionalitzada, utilitzant tècniques avançades que combinen la recerca de la major productivitat amb el benestar de l’animal i la preservació del medi ambient. 1 2a Estimació gener 2009. Any 2006: Provisional; any 2007: Avance. Font: MARM 2 Font: Delegació a Osona de l’Oficina del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) de la Generalitat de Catalunya. Any: 2009 3 Font: S.G. Estadístiques Agroalimentàries Porc d’Or 20 3 Porc d’Or 20 4 2. Els Premis Porc d’Or La gran cita anual de la producció porcina compleix setze anys. Des de la seva creació al 1994, aquests premis reconeixen la professionalitat dels ramaders espanyols dedicats al sector del porcí. Els Premis Porc d’Or són el referent de la marxa d’un sector que afronta cada dia nous reptes en la millora de la sanitat, el benestar animal i el respecta al medi ambient sense perdre de vista la productivitat. L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) va crear els Premis Porc d’Or el 1994 amb l’objectiu de premiar a aquelles explotacions porcines que haguessin sabut superar els reptes del sector a traves de la professionalitat, l’esforç i la utilització de les millors tècniques de producció. Des d’aquella primera Gala d’entrega de premis fins la que se celebrarà aquest novembre, els premis s’han consolidat entre les empreses i les granges porcines com un referent de l’eficiència productiva del sector porcí espanyol i com a expressió de reconeixement a l’excel·lència del seu treball. Més de 500 assistents, entre ramaders, empreses, tècnics i autoritats implicades en el sector porcí espanyol li donen cita a la Gala d’entrega dels Premis Porc d’Or que aquest any se celebrarà a Vic, el pròxim dia 20 de novembre a les 20.30 h al recinte firal el Sucre. L’àpat serà servit pel prestigiós cuiner Nandu Jubany. Els premis Porc d’Or han adquirit una notable repercussió en l’àmbit del sector porcí espanyol. Al llarg dels últim quinze anys s’ha produït un creixement continuïtat tan en el número de participants com en la seva representació geogràfica. En aquest context, la organització responsable de la convocatòria va creure oportú dotar-lo d’unes bases reguladores objectives, publiques i conegudes per tot el sector porcí. Aquestes bases es van redactar i aprovar l’any 2008 i s’han aplicat per primer cop en la present edició dels premis. El nou reglament introdueix modificacions en la composició del jurat, persones nombrades per MARM, l’IRTA i ANPROGRAPOR així com la figura del membre electe, designat per una comissió formada per les institucions anteriorment mencionades entre persones de reconegut prestigi dins el sector porcí. La novetat més destacada del reglament és la clàusula que estableix que el 50% del jurat es renovarà cada dos anys de manera que cada quatre anys el jurat s’haurà renovat en la seva totalitat. Les explotacions que opten als premis són aquelles adherides al BDporc, banc de dates de referència del porcí espanyol. En aquest moment, prop de 700 explotacions que suposen més de 600.000 truges són avaluades permanentment pels criteris que estableixen en la base de dades. Cada any es Porc d’Or 20 5 destaquen entre elles les que rebran al voltant de 120 nominacions que es traduiran en 48 premis en diverses categories. La nominació s’obté en base dels paràmetres de productivitat i rendiment de les explotacions i cada any aquests són els millors donat que l’esforç continuat que porta a terme la industria del porcí espanyol. Al 2009, la definició de la categoria pel tamany d’explotació és la següent: 1. Explotacions de 10 a 125 truges 2. Explotacions de 126 a 375 truges 3. Explotacions de 376 a 750 truges 4. Explotacions de 751 a 1.500 truges 5. Explotacions de més de 1.500 truges En cada una de les cinc categories, les explotacions s’han seleccionat en funció dels resultats obtinguts per cada un dels tres criteris premiats que en la present edició dels Premis Porc d’Or són els següents: - Productivitat numèrica (PN), definida com el número de garrins deslletats per truja productiva i any. - Nascuts vius (NV), correspon a la mitjana de garrins nascuts vius per part. - Taxa de parts (TP) definit com el percentatge de truges parides sobre les truges cobertes en el període. Des de l’any 2008 s’exigeix que les explotacions nominades siguin superiors a la mitjana d’Espanya en un conjunt d’índex productius a més a més de la Productivitat Numèrica: Interval Deslletament – Cobriment Fèrtil, Fertilitat, Nascuts Vius i Garrins Deslletats. Un jurat integrat per personalitat de reconegut prestigi de la indústria, la investigació ramadera i l’administració, determina els guanyadors d’un Porc d’Or, un de plata i un de bronze per cada criteri i cada categoria. Per altra banda, el jurat entrega un premi especial a la màxima productivitat entre categories i un premi especial del jurat a la millor explotació entre categories: el Porc d’Or de Diamant. Per la selecció d’aquest premi especial, el jurat valora i analitza cada un dels criteris que composen el conjunt del resultat tenint en compte el tamany, l’equilibri i l’estabilitat de l’estructura demogràfica de l’explotació i les condicions de les explotacions candidates en relació als següents criteris relacionats amb les mesures de Bioseguretat i altres aspectes com: les infraestructures, el tractament dels residus, les instal·lacions, la Porc d’Or 20 6 higiene i el nivell sanitari de la granja, el manejament d’animals i la presa de dades. La XVI edició dels Premis Porc d’Or entrega, per tercer any consecutiu, el Premi Especial del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí a la empresa que tingui i apliqui el pla sanitari mediambiental i de benestar animal més rigorós d’acord amb la normativa vigent. L’Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (ImpeVic) i Pfizer Salud Animal coorganitzen els premis d’aquest any. A més d’aquest recolzament, la XVI edició dels Premis Porc d’Or ha comptat amb el patrocini de: Complementos de Piensos Compuestos (COPICO), SERECABIO, MERCOLLEIDA, Associación Nacional de Porcino Selecto (ANPS), Col·legi Oficial de Veterinaris de Lleida, INFOPORC, Asociación Nacional de Productores de Ganado Porcino (ANPROGAPOR) i Asociación Nacional de Porcinocultura Científica (ANAPORC). Porc d’Or 20 7 3. IRTA: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya, creada el 28 de novembre de 1985. L’IRTA centra la seva activitat en la investigació científica y la transferència tecnològica en l’àmbit de l’agricultura y la indústria agroalimentàries i ajusta el seu funcionament a l’ordenament jurídic privat. Des de la seva creació, l’IRTA ha impulsat la investigació i el desenvolupament tecnològic dins de l’àmbit agroalimentari, ha facilitat la transferència dels avanços científics i ha valorat els avanços tecnològics propis, buscant la màxima coordinació i col·laboració en el sector públic i privat. El compromís d’IRTA amb la indústria porcina El sector porcí ha estat sempre una de les principals prioritats d’IRTA. El seu camp d’actuació en aquest sector avarca des de la genètica, l’alimentació, la nutrició i la sanitat fins al manejament, el transport i sacrifici, la qualitat del producte i la transformació i l’elaboració dels productes del porc. S’han marcat uns àmbits d’actuació molt definits per els quals es compte amb els equips humans i els recursos necessaris més adequats a I+D. L’IRTA va crear el Banc de Dades de referència del Porcí Espanyol, conegut com BDporc, en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i l’Associació Nacional de Productores de Bestiar Porcí. A partir dels resultats obtinguts en el BDporc s’estableixen els guanyadors dels Premis Porc d’Or. Porc d’Or 20 8 4.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA a OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma De
    LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA A OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] RESUM: La nostra comunicació té el propòsit d’analitzar les característiques i evolució de les grans masies osonenques del segle XVIII mitjançant l’activitat professional a la comarca de la nissaga dels Morató, mestres d’obres i escultors establerts i actius a Vic ja des del segle XVII i que deixaran la seva empremta constructiva en nombrosos exemples d’arquitectura civil i religiosa. Així mateix, posarem exemples de l’evolució cronològica de les grans masies del territori coincidint amb l’activitat dels diferents membres de la nissaga dels Morató, des de la influència de la galeria superior del santuari del Miracle (obra de Josep Morató) en els masos circumdants, fins a la intervenció documentada d’altres membres de la nissaga en la construcció de masies osonenques com el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana d’Oristà. PARAULES CLAU: arquitectura, masia, galeria. RESUMEN:Nuestra comunicación tiene el propósito de analizar las características y evolución de las grandes masías de la comarca de Osona del siglo XVIII, mediante la actividad profesional en la zona de la saga de los Morató, alarifes y escultores establecidos en Vic desde el siglo XVII y que dejarán su huella constructiva en numerosos ejemplos de arquitectura civil y religiosa. Asimismo pondremos ejemplos de la evolución cronológica de las grandes masías del territorio, coincidiendo con la actividad constructiva de los miembros de la familia Morató; desde la influencia de la galería superior del santuario del Miracle (obra de José Morató) en las masías aledañas, hasta la intervención documentada de otros miembros de la saga en la construcción de masias en Osona como el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana de Oristà.
    [Show full text]
  • Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal
    Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'olost Pl
    Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 –08516 Olost Tel: 93.888.02.11 Fax: 93.888.05.52 [email protected] ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D'OLOST DEL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2014 Identificació de la sessió Núm. 12/2014 Caràcter: ordinari Data: 7 d’octubre de 2014 Horari: de 20:00 a les 20:51 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial. Hi assisteixen: Alcalde: Josep Mª Freixanet i Mayans – (OiSC-AM) Regidors Òscar Pitarch i Mas – (OiSC-AM) Núria Reñé i Castany - (OiSC-AM) Gil Salvans i Muns - (OiSC-AM) Josep Garolera i Molas - (OiSC-AM) Ramon Ambrós i Solanellas - (OiSC-AM) Antoni Prieto i Llop – (CiU) Rosa Soler i Casademunt (CiU) Secretar i Manuel Costa i Torrentellé Excusen l’assistència: Anna Salvans i Camps – (OiSC-AM) Ordre del dia I . PART RESOLUTÒRIA 1. Acta anterior 2. Relació de crèdits 10/2014 3. Dació de compte Informe Intervenció i tresoreria previst a la Llei 15/2010 sobre mesures de lluita contra la morositat corresponent al 3r trimestre de 2014 4. Proposta adhesió al servei de recepció de factures per via electrònica (Servei e.FACT) 5. Proposta aprovació conveni de col·laboració conveni que té per objecte l’establiment del marc de col·laboració entre el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès i els ajuntaments de, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, per a la determinació de les condicions en què es duran a terme la preparació, execució i manteniment de les obres del projecte “Abastament en alta al Lluçanès – sector est – 2014” , així com la subsegüent gestió de l’explotació i el subministrament i el seu sistema de finançament i delegació en el Consell Comarcal d’Osona, la realització de les actuacions necessàries per tal d’executar el projecte.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • Acta De Sessió De La Junta De Govern
    ACTA DE SESSIÓ DE LA JUNTA DE GOVERN Identificació de la sessió Núm.: 7/2016 Caràcter: ordinària Data: 19 d’abril de 2016 Horari: De les 20:00 hores a les 20:25 hores Lloc: Sala de Sessions de l’Ajuntament Hi assisteixen : Membres Junta de Govern: Isaac Peraire Soler alcalde Anna Plans Canal regidora Iolanda Roset Aligué regidora Montse Perarnau Casals regidora Regidors convidats: Glòria Borralleras Soler regidora Montserrat Juvanteny Canal regidora S’han excusat d’assistir-hi: Secretària: Anna Clària Vila Ordre del dia: 1. Aprovació de l’acta anterior 2. Sol·licituds i comunicacions. 3. Llicències. 4. Acords relatius a personal. 5. Aprovar el programa anual 2016 del Pla Marc de Restauració i Millora Forestal de Propietaris Forestals del Lluçanès. 6. Preu Públic del Sopar del Cap de Setmana Jove 7. Aprovació del conveni per a la cessió d’ús gratuït d’un local a l’edifici del pavelló propietat de l’ajuntament de Prats de Lluçanès a favor de l’associació club tennis Prats. 8. Aprovació despeses i desplaçaments 1. APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR Vista l’acta de la sessió anterior celebrada el dia 6 d’abril de 2016. La Junta de Govern, per unanimitat dels presents acorda aprovar-la íntegrament. 2. SOL·LICITUDS I COMUNICACIONS 2.1 Sol·licituds No n’hi ha 2.2 Comunicacions No n’hi ha 3. LLICÈNCIES 3.1 OBRES Vistos els diversos expedients tramitats com a conseqüència de les diverses sol·licituds presentades, i atesos els informes de l’arquitecte municipal, la Junta de Govern, acorda la concessió de llicència per a la realització de les obres que a continuació s’esmenten: a) Exp.
    [Show full text]
  • Guia D'acollida Municipal
    Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau GUIA D’ACOLLIDA MUNICIPAL CAP de Sant Bartomeu del Grau C/ Ponent, s/n 08503 Sant Bartomeu del Grau 1. EMPADRONA´T ! Tel: 93 888 93 62 El padró municipal és el registre de tots els habitants d’un municipi. Totes les Horari: Dijous de 14 h a 20 h i dilluns, dimarts, dimecres i divendres de persones que resideixen al municipi s’han d’inscriure al padró. El padró et 8 h a 14 h donarà accés a l’assistència sanitària i a l’escolarització dels teus fills Si és cap de setmana o fora de l’horari d’atenció al públic, cal trucar al telèfon Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau d’urgències: 93 856 05 00 Passeig del Grau,10 08503 Sant Bartomeu del Grau Documentació necessària : Tel. 93 888 90 00 - DNI / Passaport Horari: cada dia de 9 h a 14. h i dimecres tarda de 16 h a 19 h - Certificat d’empadronament - En el cas de menors de fins a 14 anys cal portar el llibre de família i sinó el Documentació necessària: passaport. • Documentació d’identitat: - Per a ciutadans de la Unió Europea cal portar document acreditatiu d’identitat 4.- ESCOLARITZA ELS FILLS! en vigor. L’escolarització és obligatòria a Catalunya a partir dels 6 anys i fins als 16, tot i - Per a ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea, cal portar el permís de que s’aconsella que es comenci a anar a l’escola als 3 anys per tal d’adquirir residència o passaport.
    [Show full text]
  • Redalyc.An Inventory of the Marine and Transitional Middle/Upper Eocene Deposits of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España Serra Kiel, J.; Mató, E.; Travé, A.; Ferrández Cañadell, C.; Busquets, P.; Samsó, J. M.; Tosquella, J.; Barnolas, A.; Álvarez Pérez, G.; Franqués, J.; Romero, J. An inventory of the marine and transitional Middle/Upper Eocene deposits of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 1, núm. 2, 2003, pp. 201-229 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50520109 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.1, Nº2, 2003, 201-229 Available online at www.geologica-acta.com An inventory of the marine and transitional Middle/Upper Eocene deposits of the Southeastern Pyrenean Foreland Basin (NE Spain) J. SERRA-KIEL 1 E. MATÓ 3 E. SAULA 3 A. TRAVÉ 2 C. FERRÀNDEZ-CAÑADELL 1 P. BUSQUETS 1 J.M. SAMSÓ 4 J. TOSQUELLA 5 A. BARNOLAS 1 G. ÀLVAREZ-PÉREZ 1 J. FRANQUÈS 1 and J. ROMERO 6 1 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines. Grup de Recerca Consolidat de Geodinàmica i Anàlisi de Conques. Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona. Zona Universitària de Pedralbes, 08028 Barcelona 2 Departament de Geoquímica, Petrologia i Prospecció Geològica, Facultat de Geologia. Universitat de Barcelona. Zona Universitària de Pedralbes, 08028 Barcelona 3 Institut Cartogràfic de Catalunya, Servei Geològic de Catalunya.
    [Show full text]
  • El Nitrat De Les Fonts Del Lluçanès: Efectes Sobre Les Comunitats De Briòfits (Molses I Hepàtiques)
    AUSA · XXVIII · 180 (2017) p. 513-532 · © Patronat d’Estudis Osonencs (issn 0210-5853 / issn electrònic 2014-1246) EL NITRAT DE LES FONTS DEL LLUÇANÈS: EFECTES SOBRE LES COMUNITATS DE BRIÒFITS (MOLSES I HEPÀTIQUES) Ferran Sayol / Jordi Corbera / Catherine Preece / Marc Vilella Loles Asensio / Miquel Jover / Guillem Bagaria Xavier Domene / Marcos Fernàndez-Martínez1 [email protected] Nitrate in natural springs in Lluçanès region: effects on the communities of bryophytes (mosses and liverworts) Les fonts alberguen complexes comunitats Semi-natural springs contain complex com- d’éssers vius que busquen aigua constant. munities of living organisms that look for Tanmateix, l’excés de nitrat dels aqüífers constant water supplies. However, an ex- subjacents podria afectar la riquesa d’es- cess of nitrate in the underlying aquifers pècies presents, sobretot les sensibles a could affect species richness, especially la contaminació com els briòfits (molses of those groups that are sensitive to pol- i hepàtiques). En aquest estudi, analitzem lution such as bryophytes (mosses and liv- l’aigua i els briòfits presents a 93 fonts del erworts). In this study, we analyse water Lluçanès. Tot i que trobem que algunes po- characteristics and presence of bryophytes ques espècies poden resistir un relatiu excés in 93 natural springs in Lluçanès region. de nitrat, la majoria no el toleren, de mane- We find that although a few species can ra que la riquesa d’espècies decreix en les cope with a relative nitrate excess, most of fonts més contaminades, cosa que eviden- them do not tolerate it, meaning that spe- cia un efecte advers de la contaminació de cies richness decreases in the most polluted les fonts sobre la biodiversitat de briòfits.
    [Show full text]
  • D'entre Les Dotze Comarques Barcelonines
    Osona Mapa 21 Variació anual de la població aturada registrada. La població ocupada resident d’Osona baixa un 3,2% en- Osona 30 de juny de 2020 (en percentatge) tre juny de 2020 i juny de 2019, 1,2 punts menys que la mitjana de la demarcació (-4,4%), i augmenta un 33,7% el 49 1 15 38 42 nombre d’aturats registrats en el mateix període (provín- 32 24 31 cia 33,8%). En el cas dels llocs de treball de la comarca, 10 18 34 20 26 la caiguda (-0,9%) ha estat molt inferior a la mitjana pro- 29 14 47 39 41 23 27 vincial (-4,8%), amb descens del treball assalariat d’un 21 17 35 12 45 22 13 0,4% i de l’autònom del 3,2%. Entre març i juny del 2020 25 9 44 la comarca ha perdut un miler de llocs de treball i ha 19 8 51 37 48 4 augmentat en 1.724 les persones aturades. 36 11 28 33 16 43 7 46 Per municipis (vegeu mapa i el recull estadístic munici- 40 50 2 ø 15% pal), la població aturada augmenta interanualment en 3 5 gairebé tota la comarca, destacant els increments de 15% a 30% 30% a 45% Les masies de Roda, Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant 30 . 45% Quirze de Besora. Pel que fa a la població ocupada re- sident a cada municipi, ressalten les pèrdues també en Mapa 22 els tres municipis anteriors. Variació anual de la població ocupada registrada.
    [Show full text]