DOCSLIB.ORG

Autocars Rovira

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Autocars Rovira Ampliació del sistema tarifari tntegrat als Millora a la xarxa de transport a Osona municipis de Gurb, Sant Bartomeu del Grau, Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Sobremunt, Les Masies de Voltregà, Sant Hìpòlit de Voltregà, Orís i Manlleu A partir de l’1 de juliol els municipis de la zona de l’est del Lluçanès i de les rodalies de Voltregà formaran part del La incorporació d’aquests municipis permetrà sistema tarifari integrat de Barcelona. que la comarca d’Osona quedi plenament La gestió de les comunicacions integrada al sistema tarifari integrat de l’ATM d’aquestes poblacions i la seva connexió Ampliació del Sistema de Barcelona. Serà vàlida tota la gamma de amb Vic la duu a terme l’empresa Tarifari Integrat als Autocars Rovira. títols integrats de l’ATM incloent la possibilitat municipis de Gurb, d’utilització de diferents modes de transport per Les actuacions descrites s’inclouen en el realitzar un desplaçament amb un únic títol i Sant Bartomeu del marc de les mesures de potenciació i Grau, Perafita, Sant amb la despenalització econòmica dels millora de la xarxa de transport públic de transbordaments. viatgers. Boi de Lluçanès, Sobremunt, Les Masies Cal comprovar per quantes zones es transita de Voltregà, Sant en el desplaçament des de l’origen fins a la destinació, tenint en compte el recorregut del transport que s’utilitza (el pagament màxim és de sis zones). Els bitllets senzills i els títols multiviatge no integrats de l’operador continuaran sent vàlids. Gamma títols integrats Inici: Tarifes 2015 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones 1 de juliol de T-10 9,95 € 19,60 € 26,75 € 34,45 € 39,55 € 42,05 € T-50/30 42,50 € 71,00 € 99,60 € 122,00 € 140,00 € 150,00 € 2015 T-70/30 59,50 € 86,05 € 118,00 € 144,50 € 165,50 € 179,50 € T-Mes 52,75 € 77,45 € 105,00 € 124,50 € 143,00 € 153,00 € T-Trimestre 142,00 € 211,00 € 290,00 € 342,50 € 390,00 € 406,00 € T-Jove 105,00 € 155,00 € 210,00 € 249,00 € 285,50 € 305,50 € T-Dia 7,60 € 12,00 € 15,25 € 17,15 € 19,30 € 21,70 € Zones tarifàries ATM. www.atm.cat Horaris Horaris Orís J Sant Hipòlit de Voltregà J Vic J Manlleu Vic J Sant Hipòlit J Perafita J San Bartomeu J Vic De dilluns a divendres feiners del 15/09 De dilluns a divendres feiners Ordre parades anada al 22/06 Ordre parades anada lectius lectius no lectius dilluns El Despujol (Les Masies de Voltregà) 7.00 7.55 9.05 - - 14.20 15.25 17.00 17.50 20.10 Estació d'autobusos de Vic -- - - 9.30- Can Branques (Orís) 7.05----- - - - - Mas Parés (Gurb) -- - - 9.35- Vinyoles - Montecarlo (Les Masies de Voltregà) 7.10 - - - 12.00 - 15.45 - - - La Gleva (Les Masies de Voltregà) -- - - 9.40- Vinyoles - Can Canal (Les Masies de Voltregà) 7.15 - - - 12.05 - 15.50 - - - El Despujol (Les Masies de Voltregà) 6.45 - 8.20 - - - Vinyoles - Camí Sant Miquel (Les Masies de Voltregà) 7.20 - - 10.50 12.10 - 15.55 - - - Av. dels Països Catalans - Ptge. Parés (St. Hipòlit de Voltregà) 6.50 - 8.25 - 9.45 - Ptge. Parés - C. de Domènec Serrabou (Sant Hipòlit de Voltregà) 7.30 8.00 9.15 11.00 12.30 14.30 16.00 17.05 18.00 20.15 Les Quintanes (Les Masies de Voltregà) 7.05 - 8.40 - 10.00 - La Gleva (Les Masies de Voltregà) 7.35 8.05 9.20 11.05 12.35 14.35 16.05 - 18.05 20.20 Camí Can Casuc - Inici ctra. (Sobremunt) 7.15 - - 8.45 - 15.20 Estació d'autobusos de Vic 7.45 - 9.40 11.20 12.50 14.50 16.20 - 18.20 20.30 Cruïlla Sobremunt (St. Boi de Lluçanès) 7.20 - 8.50 8.50 - 15.25 Estació de Renfe (Manlleu) - 8.10 - - - - - 17.10 - - Pg. del Lluçanès - C. del Pare Gallifa (St. Boi de Lluçanès) - - 9.00 9.00 - 15.35 Parc d'Àngela Roca (Manlleu) - 8.15 - - - - - 17.15 - - Pg. de Sant Agustí - Pl. Major (Perafita) - - 9.15 9.15 - 15.45 Pl. del Dr. Antoni Griera (St. Bartomeu del Grau) - 7.30 9.30 9.30 - 16.00 Cruïlla Urb. Serrabonica (Gurb) - 7.35 9.35 9.35 - 16.05 Carrer del Castell (Gurb) - 7.40 9.40 9.40 - 16.10 L'Esperança (IES Gurb) - 7.50- - - - Estació d'autobusos de Vic - 8.00 9.50 9.50 - 16.20 del 15/09 del 23/06 del 15/09 dilluns divendres Ordre parades tornada al 22/06 al 14/09 al 22/06 Ordre parades tornada lectius lectius lectius Parc d'Àngela Roca (Manlleu) -8.15---- - -17.15-- Estació d'autobusos de Vic - 13.30 - - 18.50 Estació de Renfe (Manlleu) -8.20---- - -17.20-- L'Esperança (IES Gurb) - - 14.30 - - Estació d'autobusos de Vic 7.45 - 10.00 11.30 13.15 15.00 16.30 17.30 - 19.15 20.30 Carrer del Castell (Gurb) - 13.40 14.40 - 19.00 La Gleva (Les Masies de Voltregà) 8.00 8.25 10.15 11.45 13.30 15.15 16.45 17.45 17.25 19.30 20.45 Cruïlla Urb. Serrabonica (Gurb) - 13.45 14.45 - 19.05 Ptge. Parés - Ptge. de Victòria Oliveras (Sant Hipòlit de Voltregà) 8.05 8.30 10.20 11.50 13.35 15.20 16.50 17.50 17.30 19.35 20.50 Pl. del Dr. Antoni Griera (St. Bartomeu del Grau) - 13.50 14.50 - 19.10 Vinyoles - Can Canal (Les Masies de Voltregà) - - - 11.55 13.40 15.25 16.55 17.55 - 19.40 20.55 Pg. de Sant Agustí - Pl. Major (Perafita) - 14.05 - - 19.25 Vinyoles - Montecarlo (Les Masies de Voltregà) - - - 12.00 13.45 15.30 17.00 18.00 - 19.45 21.00 Pg. del Lluçanès - C. del Pare Gallifa (St. Boi de Lluçanès) - 14.20 - - 19.40 Can Branques (Orís) ----- 15.35- - - -- Cruïlla Sobremunt (St. Boi de Lluçanès) - 14.30 - - 19.50 El Despujol (Les Masies de Voltregà) 8.10 - - - 13.50 - 17.05 - 17.35 19.50 21.05 Camí de Can Casuc - Inici Ctra. (Sobremunt) - 14.35 - - 19.55 Les Quintanes (Les Masies de Voltregà) 10.40 - - 16.30 20.00 Av. dels Països Catalans - Ptge. Parés (St. Hipòlit de Voltregà) 10.55 - - 16.45 20.15 La Gleva (Les Masies de Voltregà) 11.05 - - 16.50 20.20 Mas Parés (Gurb) 11.10 - - 16.55 20.25 Estació d'autobusos de Vic 11.15 - - 17.00 20.30 Caps de setmana i festius Dissabtes feiners Ordre parades anada Dissabtes feiners Festius Ordre parades anada El Despujol (Les Masies de Voltregà) 7.00 8.30 - - 15.30 15.30 20.10 El Despujol (Les Masies de Voltregà) 7.40 - Can Branques (Orís) 7.05---- - - Av. dels Països Catalans - Ptge. Parés (St. Hipòlit de Voltregà) 7.45 - Vinyoles - Montecarlo (Les Masies de Voltregà) 7.10 8.40 - 12.00 15.45 15.45 - Les Quintanes (Les Masies de Voltregà) 8.00 - Vinyoles - Can Canal (Les Masies de Voltregà) 7.15 8.45 - 12.05 15.50 15.50 - Camí de Can Casuc - Inici Ctra. (Sobremunt) - 13.40 Vinyoles - Camí Sant Miquel (Les Masies de Voltregà) 7.20 8.50 10.50.00 12.10 15.55 15.55 - Cruïlla Sobremunt (St. Boi de Lluçanès) 8.10 13.45 Ptge. Parés - C. de Domènec Serrabou (Sant Hipòlit de Voltregà) 7.30 9.00 11.00 12.15 16.00 16.00 20.15 Pg. del Lluçanès - C. del Pare Gallifa (St. Boi de Lluçanès) 8.25 13.55 La Gleva (Les Masies de Voltregà) 7.35 9.05 11.05 12.20 16.05 16.05 20.20 Pg. de Sant Agustí - Pl. Major (Perafita) 8.40 14.10 Estació d'autobusos de Vic 7.45 9.20 11.20 12.35 16.20 16.20 20.30 Pl. del Dr. Antoni Griera (St. Bartomeu del Grau) 9.00 14.25 Ctra. Manlleu - Can Fajula (Vic) ----- - - Cruïlla Urb. Serrabonica (Gurb) 9.05 14.30 Estació de Renfe (Manlleu) ----- - - Carrer del Castell (Gurb) 9.10 14.35 Parc d'Àngela Roca (Manlleu) ----- - - Estació d'autobusos de Vic 9.20 14.45 Ordre parades tornada Ordre parades tornada Parc d'Àngela Roca (Manlleu) ----- - - Estació d'autobusos de Vic 12.30 Estació de Renfe (Manlleu) ----- - - Carrer del Castell (Gurb) 12.40 Ctra. De Manlleu - Can Fajula (Vic) ----- - - Cruïlla Urb. Serrabonica (Gurb) 12.45 Estació d'autobusos de Vic 7.45 10.00 11.30 13.00 19.15 16.30 20.30 Pl. del Dr. Antoni Griera (St. Bartomeu del Grau) 12.50 La Gleva (Les Masies de Voltregà) 8.00 10.20 11.45 13.15 19.30 16.45 20.45 Pg. de Sant Agustí - Pl. Major (Perafita) 13.05 Ptge. Parés - Ptge. de Victòria Oliveras (Sant Hipòlit de Voltregà) 8.05 10.30 11.50 13.20 19.35 16.50 20.50 Pg. del Lluçanès - C. del Pare Gallifa (St. Boi de Lluçanès) 13.20 Vinyoles - Can Canal (Les Masies de Voltregà) 8.10 - 11.55 13.25 19.40.00 - 20.55 Cruïlla Sobremunt (St. Boi de Lluçanès) 13.30 Vinyoles - Montecarlo (Les Masies de Voltregà) 8.15 - 12.00 13.30 19.45 - 21.00 Camí de Can Casuc - Inici Ctra. (Sobremunt) 13.35 Can Branques (Orís) ----- - - Les Quintanes (Les Masies de Voltregà) - El Despujol (Les Masies de Voltregà) 8.20 - - 13.35 19.50.00 17.05 21.05 Av.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Pascual Inverteix 15 Milions D'euros a La Planta De Gurb Per Augmentar La
    1,40 PERIÒDIC INDEPENDENT Any XLIII D’OSONA I euros Núm. 3930 EL 9 NOU EL RIPOLLÈS Dilluns, 20 de gener de 2020 646 079 023 Pascual inverteix 15 milions d’euros a la planta de Gurb per augmentar la producció (Pàgina 35) Actualment s’envasen gairebé 150 milions de litres anuals de llet i es vol arribar als 200 milions en els propers tres anys (Pàgina 6) (Pàgina 3) En primer terme, el radar actual del Pinós. El nou aparell s’instal·larà en sentit sud L’Esquirol, Rupit, Tavertet i les Masies de Roda estudien crear un cos de policia mancomunat (Pàgina 7) El pati de l’escola Salarich de Vic estarà obert fora de l’horari lectiu perquè en facin ús els veïns (Pàgina 10) Roger Torrent inaugura les obres de l’ajuntament de Muntanyola ALBERT LLIMÓS (Pàgines 39 i 40) Trànsit posarà un radar fix al Pinós en sentit sud El fred no desllueix el cap de setmana Després dels dos accidents mortals que que instal·larà un radar fix en aquest les dades d’accidents a les comarques hi va haver durant el 2019 a la sortida punt negre per reduir-ne la sinistralitat. centrals. Trànsit va incrementar durant amb més passants del Pinós de la C-17 en sentit sud, el Ser- El director del SCT, Juli Gendrau, ho l’any passat els controls a l’Eix Transver- dels Tonis a Osona vei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat va dir divendres en la presentació de sal i es van reduir els sinistres. (Pàgines 16 i 17) (Pàgines 4 i 5) El Voltregà guanya el Ribes reclama que es Wolfurt i es classifica mantingui el personal per a quarts de la a l’estació de tren WS Cup europea Els tres grups polítics amb repre- sentació a l’Ajuntament de Ribes van fer pinya dissabte amb les (Pàgines 20 i 21) plataformes Perquè no ens fotin el tren i El Ripollès Existeix per dema- nar que l’estació es mantingui ple- nament operativa tot l’any.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA a OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma De
    LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA A OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] RESUM: La nostra comunicació té el propòsit d’analitzar les característiques i evolució de les grans masies osonenques del segle XVIII mitjançant l’activitat professional a la comarca de la nissaga dels Morató, mestres d’obres i escultors establerts i actius a Vic ja des del segle XVII i que deixaran la seva empremta constructiva en nombrosos exemples d’arquitectura civil i religiosa. Així mateix, posarem exemples de l’evolució cronològica de les grans masies del territori coincidint amb l’activitat dels diferents membres de la nissaga dels Morató, des de la influència de la galeria superior del santuari del Miracle (obra de Josep Morató) en els masos circumdants, fins a la intervenció documentada d’altres membres de la nissaga en la construcció de masies osonenques com el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana d’Oristà. PARAULES CLAU: arquitectura, masia, galeria. RESUMEN:Nuestra comunicación tiene el propósito de analizar las características y evolución de las grandes masías de la comarca de Osona del siglo XVIII, mediante la actividad profesional en la zona de la saga de los Morató, alarifes y escultores establecidos en Vic desde el siglo XVII y que dejarán su huella constructiva en numerosos ejemplos de arquitectura civil y religiosa. Asimismo pondremos ejemplos de la evolución cronológica de las grandes masías del territorio, coincidiendo con la actividad constructiva de los miembros de la familia Morató; desde la influencia de la galería superior del santuario del Miracle (obra de José Morató) en las masías aledañas, hasta la intervención documentada de otros miembros de la saga en la construcción de masias en Osona como el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana de Oristà.
    [Show full text]
  • Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal
    Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1.
    [Show full text]
  • VÍDEO El Pavelló Convertit En Un Taller De Bates Sanitàries Gurb Aconsegueix Produir Fins a 2.000 Bates D'un Sol Ús Per Satisfer La Demanda De Tota La Comarca
    Economia | Osona.com | Actualitzat el 17/04/2020 a les 18:37 VÍDEO El pavelló convertit en un taller de bates sanitàries Gurb aconsegueix produir fins a 2.000 bates d'un sol ús per satisfer la demanda de tota la comarca Fabricació de bates sanitàries al pavelló de Gurb | Adrià Costa El pavelló de Gurb (Osona) s'han convertit des de fa unes dues setmanes en un taller per fabricar bates sanitàries per a hospitals, CAP, residències i altres centres de la comarca. Tal com explica l'alcalde, Josep Casassas, és una bata de plàstic que protegeix el material homologat que porten els sanitaris i així permet perllongar-ne la durabilitat. "Un cop han fet servir aquesta bata, la llencen", apunta. [youtube1x1]https://www.youtube.com/watch?v=dXIZnBBoc84[/youtube1x1] La iniciativa va sorgir de l'empresa Casa Tarradellas (https://www.naciodigital.cat/noticia/196377/casa/tarradellas/pizzes/empresari/nomes/es/pages) , que dona bovines de plàstic i ha aportat maquinària per fer les bates. De fet, des de l'inici de la pandèmia, la companyia amb seu a Gurb va començar a fabricar mascaretes amb l'envàs de les pizzes (https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/62787/casa/tarradellas/fabrica/mascaretes/amb/envas/ pizzes) . [noticiadiari]1/62787[/noticiadiari] De 200 a 2.000 "La demanda inicial a Osona era entre 1.500 i 2.000 unitats diàries i amb voluntaris en podíem https://www.naciodigital.cat/noticia/200702/video-pavello-convertit-taller-bates-sanitaries Pagina 1 de 3 arribar a fer unes 200", explica l'alcalde. De fet, les bates es van començar a idear en un petit taller de Perafita.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'olost Pl
    Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 –08516 Olost Tel: 93.888.02.11 Fax: 93.888.05.52 [email protected] ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D'OLOST DEL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2014 Identificació de la sessió Núm. 12/2014 Caràcter: ordinari Data: 7 d’octubre de 2014 Horari: de 20:00 a les 20:51 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial. Hi assisteixen: Alcalde: Josep Mª Freixanet i Mayans – (OiSC-AM) Regidors Òscar Pitarch i Mas – (OiSC-AM) Núria Reñé i Castany - (OiSC-AM) Gil Salvans i Muns - (OiSC-AM) Josep Garolera i Molas - (OiSC-AM) Ramon Ambrós i Solanellas - (OiSC-AM) Antoni Prieto i Llop – (CiU) Rosa Soler i Casademunt (CiU) Secretar i Manuel Costa i Torrentellé Excusen l’assistència: Anna Salvans i Camps – (OiSC-AM) Ordre del dia I . PART RESOLUTÒRIA 1. Acta anterior 2. Relació de crèdits 10/2014 3. Dació de compte Informe Intervenció i tresoreria previst a la Llei 15/2010 sobre mesures de lluita contra la morositat corresponent al 3r trimestre de 2014 4. Proposta adhesió al servei de recepció de factures per via electrònica (Servei e.FACT) 5. Proposta aprovació conveni de col·laboració conveni que té per objecte l’establiment del marc de col·laboració entre el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès i els ajuntaments de, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, per a la determinació de les condicions en què es duran a terme la preparació, execució i manteniment de les obres del projecte “Abastament en alta al Lluçanès – sector est – 2014” , així com la subsegüent gestió de l’explotació i el subministrament i el seu sistema de finançament i delegació en el Consell Comarcal d’Osona, la realització de les actuacions necessàries per tal d’executar el projecte.
    [Show full text]
  • La Nova Ruta Del Gurri Connecta Vic, Gurb, Les Masies De Roda I Roda De Ter El Traçat Enllaça Amb La Ruta Del Ter, Té 12 Quilòmetres I Es Pot Fer a Peu O En Bicicleta
    Societat | Redacció Osona.com | Actualitzat el 03/06/2013 a les 13:55 La nova Ruta del Gurri connecta Vic, Gurb, Les Masies de Roda i Roda de Ter El traçat enllaça amb la Ruta del Ter, té 12 quilòmetres i es pot fer a peu o en bicicleta. La inauguració de la Ruta del Gurri es va fer el passat dissabte. Foto: Consorci del Ter El Consorci del Ter ha inaugurat aquest dissabte 1 de juny els treballs d'adequació de la Ruta del Gurri, una actuació inclosa en el Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) pel període 2008- 2012. El traçat de 12 quilòmetres i mig uneix Vic i Roda de Ter, passant per Gurb i les Masies de Roda, i es pot fer tant a peu com en bicicleta. El projecte ha tingut un cost de 77.211,42 euros (IVAexclòs), un 95% finançat pel PUOSC i la resta pels ajuntaments implicats, i les obres les ha realitzat l'empresa Associació Sant Tomàs P.A.R.M.O.-TAC OSONA. El nou recorregut, bidireccional, està pensat com a complement de la Ruta del Ter, amb la qual enllaça a 500 metres de la desembocadura del Gurri amb el riu Ter, en terme municipal de les Masies de Roda. El traçat que s'ha prioritzat ressegueix el curs del Gurri a través de camins existents propers a l'espai fluvial del riu. Els treballs han consistit en adequar i senyalitzar la ruta des del nucli urbà de Roda de Ter fins al centre de Vic mitjançant la millora de camins existents, l'obertura d'un tram de camí nou i la construcció d'infraestructures de consolidació, estabilització i millora d'aquests camins.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]
  • The Turtles from the Upper Eocene, Osona County (Ebro Basin, Catalonia, Spain): New Material and Its Faunistic and Environmental Context
    Foss. Rec., 21, 237–284, 2018 https://doi.org/10.5194/fr-21-237-2018 © Author(s) 2018. This work is distributed under the Creative Commons Attribution 4.0 License. The turtles from the upper Eocene, Osona County (Ebro Basin, Catalonia, Spain): new material and its faunistic and environmental context France de Lapparent de Broin1, Xabier Murelaga2, Adán Pérez-García3, Francesc Farrés4, and Jacint Altimiras4 1Centre de Recherches sur la Paléobiodiversité et les Paléoenvironnements (CR2P: MNHN, CNRS, UPMC-Paris 6), Muséum national d’Histoire naturelle, Sorbonne Université, 57 rue Cuvier, CP 38, 75231 Paris CEDEX 5, France 2Departamento de Estratigrafía y Paleontología, Facultad de Ciencia y Tecnología, UPV/EHU, Sarrienea s/n, 48940 Leioa, Spain 3Grupo de Biología Evolutiva, Facultad de Ciencias, UNED, Paseo de la Senda del Rey 9, 28040 Madrid, Spain 4Museu Geològic del Seminari de Barcelona, Diputacio 231, 08007 Barcelona – Geolab Vic, Spain Correspondence: France de Lapparent de Broin ([email protected]) Received: 8 November 2017 – Revised: 9 August 2018 – Accepted: 16 August 2018 – Published: 28 September 2018 Abstract. Eochelone voltregana n. sp. is a new marine 1 Introduction cryptodiran cheloniid found at the Priabonian levels (latest Eocene) of the Vespella marls member of the Vic–Manlleu 1.1 The cycle of Osona turtle study marls formation. It is the second cheloniid from Santa Cecília de Voltregà (Osona County, Spain), the first one being Os- The present examination closes a study cycle of turtle ma- onachelus decorata from the same formation. Shell parame- terial from the upper Eocene sediments of the area of Vic ters indicate that the new species belongs to a branch of sea in the Osona comarca (county) (Barcelona province, Catalo- turtles including the Eocene Anglo–Franco–Belgian forms nia, Spain) (Fig.
    [Show full text]