DOCSLIB.ORG

Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1. Camí a Sant Salvador de Serrallops (Muntanyola, Oristà, Sant Bartomeu del Grau). 2. El Permanyer (Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau). 3. Collet del Cementiri dels Moros (Muntanyola, Olost) Aquest informe d’afectació té com objectiu les estructures que han aparegut durant la intervenció arqueològica esmentada. Així doncs, es passa la relació de les unitats estratigràfiques afectades totalment pel nou Projecte, amb la seva topografia i diversa documentació gràfica, una vegada ja han estat degudament documentades segons la metodologia arqueològica. 1 CASAS BLASI, Joan. 2005. Memòria de la prospecció arqueològica superficial de la nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Tunel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera c-154. (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA) 4 Les estructures afectades corresponen al tram del camí de Sant Salvador de Serrallops i a una barraca de pagès. Ambdues estructures es veuen afectades totalment per la construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Per aquest motiu es sol·licita el desmuntatge del tram 2 del camí de Sant Salvador de Serrallops (UE 10002) i de la barraca de pagès situada a la zona del Collet del Cementiri dels Moros (EST 3). 5 2. RELACIÓ DE LES UEs AFECTADES UE 10002 (tram 2) Nivell empedrat de direcció de nord-oest a sud-est. Format per blocs i lloses de pedra disposat de forma regular. La banda est es la més ben conservada on es poden apreciar grans lloses que en delimiten l’amplada. L’extrem oest es troba afectat per rebaixos i remodelacions posteriors que, en bona part, l’han fet desaparèixer. La part central està formada per petites blocs de pedra que han estat esmicolats per la constant circulació de vehicles. A l’extrem sud el camí aprofita la roca natural com a nivell de circulació. Així doncs l’empedrat descobert en aquesta zona bé podria resseguir la traça d’un antic camí documentat a finals del segle X. L’empedrat localitzat segueix una direcció d’est a nord-oest i s’entrecreua amb un camí de transhumància que porta a Castellar de N’Hug. Tot i que podem afirmar que el traçat del camí és d’origen antic i que durant al segle X era utilitzat i explotat, no s’ha pogut determinar amb total seguretat que l’empedrat existent fos construït durant aquest període. S’ha pogut observar, que l’estructura ha sofert nombroses reparacions, algunes d’elles ben modernes amb l’aplicació de totxos esmicolats o lloses de gres. Dimensions de l’estructura descoberta en el tram 2: Llargada: 37 metres Amplada màxima: 4 metres Amplada mínima: 1,5 metres 6 FOT 1. Vista de l’extrem sud-est de l’empedrat localitzat al tram 2 FOT 2. Vista del mur lateral enderrocat que delimita l’empedrat per l’oest 7 FOT 3. Detall del mur de contenció enderrocat FOT 4. Vista de la part central del Tram 2. Es pot apreciar que l’extrem est ha desaparegut i tan sols es conserva empedrat a la zona oest. 8 FOT 5. Vista de la part conservada de l’empedrat en l’extrem nord-oest del tram 2. FOT 6. Detall d’una reparació moderna de gres del paviment de la via. 9 EST 3 (UE: 30001, 30002, 30003, 30004) Estructura estava formada per la UE 30001 corresponent a la paret est, UE 30002, corresponent a la paret nord, la UE 30003 que és la façana oest i la UE 30004 que era les restes de la teulada conservada. Esta construïda amb la tècnica de la pedra seca. Amb grans blocs de pedra disposats en filades irregulars i amb petits blocs utilitzats com a tascons. La coberta estava formada per grans lloses de pedra. La construcció de pedra observada cal associar-la a una barraca de pastor o amb funcionalitat agrícola. La construcció amb parets de pedra seca és típicament associada al món rural. És difícil precisar el moment de construcció d’aquesta cabana tot i que cal pensar que es produí a llarg del segle XX. La seva destrucció també s’ha de situar durant aquest període tot i que a finals del segle. Dimensions de l’estructura 3: Paret est: Llargada: 3 metres Amplada: 0’50 metres Alçada: 2 metres Paret oest: Llargada:3 metres Amplada: 0’50 metres Alçada: 2 metres 10 .
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA a OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma De
    LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA A OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] RESUM: La nostra comunicació té el propòsit d’analitzar les característiques i evolució de les grans masies osonenques del segle XVIII mitjançant l’activitat professional a la comarca de la nissaga dels Morató, mestres d’obres i escultors establerts i actius a Vic ja des del segle XVII i que deixaran la seva empremta constructiva en nombrosos exemples d’arquitectura civil i religiosa. Així mateix, posarem exemples de l’evolució cronològica de les grans masies del territori coincidint amb l’activitat dels diferents membres de la nissaga dels Morató, des de la influència de la galeria superior del santuari del Miracle (obra de Josep Morató) en els masos circumdants, fins a la intervenció documentada d’altres membres de la nissaga en la construcció de masies osonenques com el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana d’Oristà. PARAULES CLAU: arquitectura, masia, galeria. RESUMEN:Nuestra comunicación tiene el propósito de analizar las características y evolución de las grandes masías de la comarca de Osona del siglo XVIII, mediante la actividad profesional en la zona de la saga de los Morató, alarifes y escultores establecidos en Vic desde el siglo XVII y que dejarán su huella constructiva en numerosos ejemplos de arquitectura civil y religiosa. Asimismo pondremos ejemplos de la evolución cronológica de las grandes masías del territorio, coincidiendo con la actividad constructiva de los miembros de la familia Morató; desde la influencia de la galería superior del santuario del Miracle (obra de José Morató) en las masías aledañas, hasta la intervención documentada de otros miembros de la saga en la construcción de masias en Osona como el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana de Oristà.
    [Show full text]
  • Els Camins Antics I Les Vies Romanes a La Comarca D'osona
    View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk brought to you by CORE provided by Repositori Institucional de la Universitat Jaume I QUAD. PREH. ARQ. CAST. 28, 2010 Els camins antics i les vies romanes a la comarca d’Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Carles Padrós* Resum En aquest estudi s’ha realitzat un estat de la qüestió de les vies i camins antics del que avui és la comarca d’Osona. Cal tenir present la importància del coneixement d’aquestes vies de comunicació a l’hora d’estudiar antics assentaments o zones d’hàbitat dins l’Ausetània ibèrica, romana o posterior, ja que sense aquestes no es podrien relacionar els assen- taments amb el seu entorn més proper o llunyà. En definitiva les vies i camins antics resulten de gran importància per entendre un espai des d’un anàlisis macro del territori. Abstract In this study we have upgraded the ancient roads and tracks of the Osona region. It must be taken into account the importance of knowing these channels of communication while studying ancient settlements or areas of habitat in the Ausetania Iberian period (or later), because without these, no settlement could be related to their immediate or distant environment.Therefore, ancient tracks and roads are of great importance for understanding an area from a macro analysis of the territory. profundes gorges, s’obre pas cap al Vallès Oriental desembocant en el riu Besòs. INTRODUCCIÓ PLANTEJAMENT I METODOLOGIA DELIMITACIÓ DEL MARC ESPACIAL I Aquest estudi pretén posar al dia el coneixe- TEMPORAL ment de les vies i camins d’època antiga a la comar- L’àrea geogràfica que centre aquest treball ca d’Osona (Fig.
    [Show full text]
  • Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
    www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins.
    [Show full text]
  • Ajuntament D'olost Pl
    Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 –08516 Olost Tel: 93.888.02.11 Fax: 93.888.05.52 [email protected] ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D'OLOST DEL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2014 Identificació de la sessió Núm. 12/2014 Caràcter: ordinari Data: 7 d’octubre de 2014 Horari: de 20:00 a les 20:51 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial. Hi assisteixen: Alcalde: Josep Mª Freixanet i Mayans – (OiSC-AM) Regidors Òscar Pitarch i Mas – (OiSC-AM) Núria Reñé i Castany - (OiSC-AM) Gil Salvans i Muns - (OiSC-AM) Josep Garolera i Molas - (OiSC-AM) Ramon Ambrós i Solanellas - (OiSC-AM) Antoni Prieto i Llop – (CiU) Rosa Soler i Casademunt (CiU) Secretar i Manuel Costa i Torrentellé Excusen l’assistència: Anna Salvans i Camps – (OiSC-AM) Ordre del dia I . PART RESOLUTÒRIA 1. Acta anterior 2. Relació de crèdits 10/2014 3. Dació de compte Informe Intervenció i tresoreria previst a la Llei 15/2010 sobre mesures de lluita contra la morositat corresponent al 3r trimestre de 2014 4. Proposta adhesió al servei de recepció de factures per via electrònica (Servei e.FACT) 5. Proposta aprovació conveni de col·laboració conveni que té per objecte l’establiment del marc de col·laboració entre el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès i els ajuntaments de, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, per a la determinació de les condicions en què es duran a terme la preparació, execució i manteniment de les obres del projecte “Abastament en alta al Lluçanès – sector est – 2014” , així com la subsegüent gestió de l’explotació i el subministrament i el seu sistema de finançament i delegació en el Consell Comarcal d’Osona, la realització de les actuacions necessàries per tal d’executar el projecte.
    [Show full text]
  • The Splintering of Spain
    This page intentionally left blank ii ii The Splintering of Spain This book explores the ideas and culture surrounding the cataclysmic civil war that engulfed Spain from 1936 to 1939. It features specially commissioned articles from leading historians in Spain, Britain and the USA which examine the complex interaction of national and local factors, contributing to the shape and course of the war. They argue that the ‘splintering of Spain’ resulted from the myriad cultural clea- vages of society in the 1930s. Thus, this book views the civil war less as a single great conflict between two easily identifiable sets of ideas, social classes or ways of life, than historians have previously done. The Spanish tragedy, at the level of everyday life, was shaped by many tensions, both those that were formally political and those that were to do with people’s perceptions and understanding of the society around them. CHRIS EALHAM is Senior Lecturer in History at Lancaster University. His previous publications include Policing the City: Class, Culture and Conflict in Barcelona, 1898–1937 (2005). MICHAEL RICHARDS is Senior Lecturer in Contemporary European History at the University of the West of England. His previous publica- tions include A Time of Silence: Civil War and the Culture of Repression in Franco’s Spain, 1936–1945 (1998). The Splintering of Spain Cultural History and the Spanish Civil War, 1936 –1939 Edited by Chris Ealham and Michael Richards cambridge university press Cambridge, New York, Melbourne, Madrid, Cape Town, Singapore, São Paulo Cambridge University Press The Edinburgh Building, Cambridge cb2 2ru,UK Published in the United States of America by Cambridge University Press, New York www.cambridge.org Informationonthistitle:www.cambridge.org/9780521821780 © Cambridge University Press 2005 This publication is in copyright.
    [Show full text]
  • La Producció I L'alimentació Ecològica D'osona
    Una setmana per conèixer la producció i l’alimentació ecològica d’Osona del 19 al 27 d’octubre de 2019 VIC TORELLÓ Establiments Iris dietètica Mengem Osona Origen C/de Gurb, 17 C/ d’en Joan de Serrallonga, 3 C/del pont, 10 que venen irislabotigabio.cat mengemosona.cat FB: lorigen.natural.torello productes BIO Encarna de Vic Camí Rural C/ del Dr. Salarich, 6 C/ Cardona, 6 encarnasl.com Escaneja el codi QR Per més informació visita i descobreix totes les activitats que ofereix Osona durant la SetmanaBIO setmanabio.cat www.setmanabio.cat Mapa Bio d’Osona i el Llucanès Operadors ecològics MASIES DE VOLTREGÀ, LES TARADELL 15. Baucells Alibes, SA 27. Mas Bellpuig, SCP VD CC AIGUAFREDA Premescles vitiminiques minerals Horta i vaquí [email protected] 1. Salgot VD CC [email protected] Porc ecològic balsa.cat ausetana.cat [email protected] MUNTANYOLA TAVERTET salgot.com 16. Ramon Llora 28. Mas Rajols BALENYÀ Vaqui Producció de boví ecologic 2. Bolets de soca PERAFITA [email protected] Sora 26 Substrat i llavors de fongs comestibles 17. Betara, S.L. VD rajols.wordpress.com [email protected] Fornatges i làstics de cabra i ovella TONA boletsdesoca.com [email protected] 29. Formatges Mas el Garet, SL VD CC C-17 3. Mas el Jalech VD betara.cat Formatges i làctics Sant Pere de Torelló 24 Horta PRATS DE LLUÇANÈS [email protected] [email protected] Sant Vicenç de Torelló 18. David Aragües Carrera CC maselgaret.cat 4. Transports Codina, SA 30. Kreaditif, SL 22 Oví de carn en extensiu i ecològic Lluçà 11 Perafita Emmagatzematge de producte ecològic 626165004 Venda d’espècies i additius [email protected] Santa María 17 19.
    [Show full text]
  • Plana De Vic
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 17: Plana de Vic Plana de Vic COMARCA: Osona SUPERFÍCIE: 31.978,80 ha. MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, el Brull, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Ma- lla, Manlleu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, San- ta Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló i Vic. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatges d’atenció especial de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter» i de «l’Eix Transversal». Figura 17.1 Mosaic a Tona. La interrelació de diferents elements és una constant a la Plana de Vic. Trets distintius - Conca d’erosió, de notable horitzontalitat, rebaixada per les xarxes fluvials del Ter i del Congost. Tota la - Existeixen molts nuclis de població de força entitat, com Vic, Manlleu, Torelló o Tona. plana es troba voltada de muntanyes. - L’àrea urbana de Vic acull els principals polígons industrials de la unitat. - Presència de nombrosos turons testimoni amb presència de vegetació. Alguns castells en coronen alguns, com a Tona o a Orís. - El cromatisme de la unitat oscil·la entre el verd dels camps de conreu, el gris de les margues i el blanc de les boires.
    [Show full text]
  • Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro De Asuntos Exteriores Plaza De La Provincia 1 E-28012 MADRID
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, 20.XII.2006 C(2006) 6684 PUBLIC VERSION WORKING LANGUAGE This document is made available for information purposes only. Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. Excmo. Sr. Don Miguel Ángel MORATINOS Ministro de Asuntos Exteriores Plaza de la Provincia 1 E-28012 MADRID Commission européenne, B-1049 Bruxelles – Belgique/Europese Commissie, B-1049 Brussel – België Teléfono: 00-32-(0)2-299.11.11. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information.
    [Show full text]
  • La Neu Provoca Problemes De Trànsit Al Lluçanès, Muntanyola I Bisaura
    Societat | Redacció Osona.com | Actualitzat el 17/03/2016 a les 11:40 La neu provoca problemes de trànsit al Lluçanès, Muntanyola i Bisaura S'han hagut de posar cadenes en una desena de carreteres | Dues rutes de transport escolar, afectades La neu acumula alguns centímetres a les cotes més elevades d'Osona (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/50005/neu/acumula/alguns/centimetres/cotes/elevades/ osona) La nevada a Catalunya i incidents de trà nsithttp://www.naciodigital.cat/noticia/105146 ( ) Un vehicle de la Policia Local de Tona, a la carretera de Muntanyola. Foto: Policia Local de Tona La neu ha tornat a fer acte de presència aquesta nit i matinada a la comarca d'Osona en cotes que no han estat força elevades, just per sobre dels 700-800 metres, tal com apuntaven les previsions (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/49999/proteccio/civil/recomana/prudencia/nevada/aques ta/nit/cotes/mitjanes) . A estones ha nevat amb força i en algunes zones ha estat un episodi significatiu. Així, ha nevat al Lluçanès, al Collsacabra, al Bisaura, al Montseny i a punts com Muntanyola, on ahir es va activar el pla d'emergència per nevades, segons informa Protecció Civil, i on s'han https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/50009/neu-provoca-problemes-transit-al-llucanes-muntanyola-bisaura Pagina 1 de 4 acumulat alguns centímetres. A la una de la matinada la cota ha caigut i s'han vist flocs de neu a llocs més baixos com Torelló. La nevada ha generat aquest matí problemes de trànsit en algunes carreteres del Lluçanès, Moianès i Muntanyola, on cal l'ús de cadenes, segons informa el Servei Català de Trànsit (http://cit.transit.gencat.cat/cit/AppJava/views/incidents.xhtml) .
    [Show full text]
  • Associació Pel Desenvolupament Rural De La Catalunya Central
    The Pedraforca mountain (Berguedà Regional Council) Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central Berguedà: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Capolat, Casserres, Castell de l’Areny, Castellar Area: 2 de n’Hug, Castellar del Riu, Cercs, l’Espunyola, Fígols, Gironella, Gisclareny, Gósol, Guar- 2.119 km diola de Berguedà, Montclar, Montmajor, la Nou de Berguedà, Olvan, la Pobla de Lillet, Puig-reig, la Quar, Sagàs, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Population: Santa Maria de Merlès, Vallcebre, Vilada and Viver i Serrateix. 75.382 inhabitants Osona: Alpens, Lluçà, Muntanyola, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, Santa Population density: Cecília de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer and Sobremunt. 35,57 inhab./km2 Moianès: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l’Estany, Granera, Moià, Monis- Number of municipalities: trol de Calders, Sant Quirze Safaja and Santa Maria d’Oló. 61 municipalities Bages: Gaià, Mura, Navàs, Sant Feliu Sasserra, Súria and Talamanca. The territory Contact details The Associació pel Desenvolupament Rural de la Catalunya Central is located in the regions of Berguedà, Osona, Moianès and Bages. These central regions occupy the plains from Central Offices Depression and Vic Plain until the mountains of Pre-Pyrenees, around the mid and high lands of Llobregat and Ter rivers. It is a vast territory with great contrasts, with a rich variety of Associació pel Desenvolupament landscapes within an environment with a great biodiversity. This territory has, moreover, a Rural de la Catalunya Central rich natural and cultural heritage and important protected areas.
    [Show full text]