DOCSLIB.ORG

D'entre Les Dotze Comarques Barcelonines

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
D'entre Les Dotze Comarques Barcelonines Osona Mapa 21 Variació anual de la població aturada registrada. La població ocupada resident d’Osona baixa un 3,2% en- Osona 30 de juny de 2020 (en percentatge) tre juny de 2020 i juny de 2019, 1,2 punts menys que la mitjana de la demarcació (-4,4%), i augmenta un 33,7% el 49 1 15 38 42 nombre d’aturats registrats en el mateix període (provín- 32 24 31 cia 33,8%). En el cas dels llocs de treball de la comarca, 10 18 34 20 26 la caiguda (-0,9%) ha estat molt inferior a la mitjana pro- 29 14 47 39 41 23 27 vincial (-4,8%), amb descens del treball assalariat d’un 21 17 35 12 45 22 13 0,4% i de l’autònom del 3,2%. Entre març i juny del 2020 25 9 44 la comarca ha perdut un miler de llocs de treball i ha 19 8 51 37 48 4 augmentat en 1.724 les persones aturades. 36 11 28 33 16 43 7 46 Per municipis (vegeu mapa i el recull estadístic munici- 40 50 2 ø 15% pal), la població aturada augmenta interanualment en 3 5 gairebé tota la comarca, destacant els increments de 15% a 30% 30% a 45% Les masies de Roda, Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant 30 . 45% Quirze de Besora. Pel que fa a la població ocupada re- sident a cada municipi, ressalten les pèrdues també en Mapa 22 els tres municipis anteriors. Variació anual de la població ocupada registrada. Osona 30 de juny de 2020 (en percentatge) D’entre les dotze comarques barcelonines, 49 1 15 38 42 interanualment la comarca d’Osona 32 24 31 és la que menys llocs de treball perd. 10 18 34 20 26 29 14 47 39 41 23 27 17 12 45 21 35 13 25 22 9 44 19 8 51 37 48 4 36 11 28 33 Taula 16 16 43 7 46 Indicadors sociolaborals. Osona. Juny 2020 40 50 2 . 0% Variacions 3 Juny 29 febrer 20201 30 juny 20192 5 0% a -3% Indicadors 2020 Absolut % Absolut % -3% a -5% 30 Població ocupada 69.085 -790 -1,1 -2.278 -3,2 , -5% Llocs de treball 67.198 -1.001 -1,5 -628 -0,9 Assalariats 54.053 -873 -1,6 -195 -0,4 1 Alpens 19 Oristà 36 Santa Eugènia de Berga Autònoms 13.145 -128 -1,0 -433 -3,2 2 Balenyà 20 Perafita 37 Santa Eulàlia de Riuprimer ERTOs acumulats3 13.575 - - - - 3 Brull (El) 21 Prats de Lluçanès 38 Santa Maria de Besora 4 Calldetenes 22 Roda de Ter 39 L’Esquirol ERTOs assalariats 25,1% - - - - 5 Centelles 23 Rupit i Pruit 40 Seva Aturats registrats 9.349 1.724 22,6 2.357 33,7 7 Espinelves 24 Sant Agustí de Lluçanès 41 Sobremunt Taxa d’atur registrat 11,8% - 2,2pp - 3,0pp 8 Folgueroles 25 Sant Bartomeu del Grau 42 Sora 43 Taradell Beneficiaris prestacions4 13.008 8.728 203,9 7.969 158,1 9 Gurb 26 Sant Boi de Lluçanès 10 Lluçà 27 Sant Hipòlit de Voltregà 44 Tavèrnoles 1 30 de març 2020 en el cas de la població ocupada. 11 Malla 28 Sant Julià de Vilatorta 45 Tavertet 2 31 de maig de 2019 en el cas dels beneficiaris de prestacions. 12 Manlleu 29 Sant Martí d’Albars 46 Tona 3 Treballadors afectats per ERTOs acumulats entre 22 març i 30 de juny 2020. 13 Masies de Roda (Les) 30 Sant Martí de Centelles 47 Torelló 4 Beneficiaris de prestacions per desocupació a 31 de maig de 2020. 14 Masies de Voltregà (Les) 31 Sant Pere de Torelló 48 Vic 15 Montesquiu 32 Sant Quirze de Besora 49 Vidrà * pp: punts percentuals. 16 Muntanyola 33 Sant Sadurní d’Osormort 50 Viladrau Font: Idescat, Observatori de Mercat de Treball i Model Productiu de la 17 Olost 34 Sant Vicenç de Torelló 51 Vilanova de Sau Generalitat de Catalunya, Seguretat Social, SEPE Barcelona. 18 Orís 35 Santa Cecília de Voltregà 194 / Estudis monogràfics Informe Territorial de la Província de Barcelona 2020.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • Of the Marine-Terrestrial Transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an International Earth Science Journal, Vol
    Geologica Acta: an international earth science journal ISSN: 1695-6133 [email protected] Universitat de Barcelona España SANJUAN, J.; MARTÍN-CLOSAS, C.; SERRA-KIEL, J.; GALLARDO, H. Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) Geologica Acta: an international earth science journal, vol. 10, núm. 1, 2012, pp. 1-13 Universitat de Barcelona Barcelona, España Available in: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=50522811002 How to cite Complete issue Scientific Information System More information about this article Network of Scientific Journals from Latin America, the Caribbean, Spain and Portugal Journal's homepage in redalyc.org Non-profit academic project, developed under the open access initiative Geologica Acta, Vol.10, Nº 1, March 2012, 1-13 DOI: 10.1344/105.000001708 Available online at www.geologica-acta.com 1 1 2 2 3 Stratigraphy and biostratigraphy (charophytes) of the 3 4 4 5 marine-terrestrial transition in the Upper Eocene of the 5 6 6 7 NE Ebro Basin (Catalonia, Spain) 7 8 8 9 9 10 10 11 11 12 12 13 13 14 14 15 J. SANJUAN C. MARTÍN-CLOSAS J. SERRA-KIEL H. GALLARDO 15 16 16 17 17 18 18 19 Departament d’Estratigrafia, Paleontologia i Geociències Marines, Facultat de Geologia, Universitat de Barcelona (UB) 19 20 Martí i Franqués s/n, 08028 Barcelona, Catalonia, Spain 20 21 21 22 22 23 23 24 24 25 25 ABS TRACT 26 26 27 The onset of endorheic sedimentation in the Ebro Basin is a prominent feature of the basin’s evolution and has 27 28 recently been characterized as a rapid event occurring in the Early Priabonian.
    [Show full text]
  • Crònica 2003
    AUSA · XX · 152 (2003) p. 225-233 © Patronat d’Estudis Osonencs CRÒNICA 2003 ARQUEOLOGIA La recerca arqueològica desenvolupada a la comarca d’Osona durant l’any 2003 ha seguit bàsicament les línies d’anys anteriors, i s’ha concretat en la realit- zació d’excavacions preventives, d’urgència i programades. D’altra banda, el Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO) ha continuat amb la tasca de donar-se a conèixer en l’àmbit de la comarca, col·labo- rant amb altres entitats i establint contactes amb diversos ajuntaments i institu- cions públiques. Excavacions arqueològiques1 Les excavacions arqueològiques efectuades a la comarca d’Osona durant el 2003 estan regulades pel Servei d’Arqueologia de Catalunya, en el marc de la Llei del patrimoni històric català. Aquestes es poden classificar en tres tipus: 1. Excavacions arqueològiques programades: Són excavacions que es realit- zen en el marc d’un projecte d’investigació preestablert i seguint les seves direc- trius, en les quals es prioritza la recerca i el coneixement de la història per sobre dels interessos urbanístics i patrimonials. A Osona s’han dut a terme interven- cions d’aquest tipus en dos jaciments: Domus de Todonyà (les Masies de Voltregà): S’ha dut a terme la tercera campanya d’excavacions d’aquest mas medieval, i les tasques s’han concentrat en una de les cambres del mas fortificat. (Agost de 2003. Treballs dirigits per Assumpta Serra.) L’Esquerda (les Masies de Roda de Ter): S’ha dut a terme la 27a campanya d’ex- cavacions al jaciment. A l’àrea ibèrica s’ha continuat l’excavació de la casa 3, del període ibèric recent, i d’un armorum del s.
    [Show full text]
  • Verification of Vulnerable Zones Identified Under the Nitrate
    CONTENTS 1 INTRODUCTION 1 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS 1 1.2 PROBLEMS ENCOUNTERED DURING THE INVESTIGATIONS 2 2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AREAS AND VULNERABLE ZONES AND APPLICATION OF CRITERIA ESTABLISHED IN DIRECTIVES 5 2.1 INTRODUCTION 5 2.2 PROCEDURES FOR DESIGNATING SENSITIVE AND LESS SENSITIVE AREAS (DIRECTIVE 91/271/EEC) 8 2.3 PROCEDURES FOR DESIGNATING VULNERABLE ZONES (DIRECTIVE 91/676/EEC). 14 2.4 ANALYSIS OF THE APPLICATION OF CRITERIA FOR DESIGNATION OF SITES UNDER DIRECTIVES 91/271/EEC AND 91/676/EEC. 20 3 CONCLUSIONS REGARDING THE RELATIONSHIP BETWEEN VULNERABLE ZONES AND SENSITIVE AREAS IN SPAIN, TAKING INTO ACCOUNT COMMON STANDARDS. 30 1 INTRODUCTION 1.1 OVERVIEW OF THE QUALITY OF CONTINENTAL WATERS At the end of 1998, the national Ministry of the Environment completed the “Libro Blanco del Agua en España”, or (White Paper for Water in Spain). This document was designed as a tool for assessing and guiding water management in Spain. Although Spain’s future water policy is outlined in the conclusions, the points mentioned refer only to quantitative aspects of water resources without considering the issue of quality. Nonetheless, the issue of river, reservoir, lake and groundwater pollution is taken into account in the assessment section. Amongst the problems related to water quality, the White Paper notes, among others, problems related with Directives 91/271/EEC and 91/676/EEC. A brief summary of the main issues addressed is provided below. Surface water and diffuse pollution. In general, diffuse pollution produced by agricultural and livestock raising activities (e.g.
    [Show full text]
  • LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA a OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma De
    LES “MASIES DELS MORATÓ”: ARQUITECTURA SETCENTISTA A OSONA I EL LLUÇANÈS Maria Garganté Llanes Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] RESUM: La nostra comunicació té el propòsit d’analitzar les característiques i evolució de les grans masies osonenques del segle XVIII mitjançant l’activitat professional a la comarca de la nissaga dels Morató, mestres d’obres i escultors establerts i actius a Vic ja des del segle XVII i que deixaran la seva empremta constructiva en nombrosos exemples d’arquitectura civil i religiosa. Així mateix, posarem exemples de l’evolució cronològica de les grans masies del territori coincidint amb l’activitat dels diferents membres de la nissaga dels Morató, des de la influència de la galeria superior del santuari del Miracle (obra de Josep Morató) en els masos circumdants, fins a la intervenció documentada d’altres membres de la nissaga en la construcció de masies osonenques com el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana d’Oristà. PARAULES CLAU: arquitectura, masia, galeria. RESUMEN:Nuestra comunicación tiene el propósito de analizar las características y evolución de las grandes masías de la comarca de Osona del siglo XVIII, mediante la actividad profesional en la zona de la saga de los Morató, alarifes y escultores establecidos en Vic desde el siglo XVII y que dejarán su huella constructiva en numerosos ejemplos de arquitectura civil y religiosa. Asimismo pondremos ejemplos de la evolución cronológica de las grandes masías del territorio, coincidiendo con la actividad constructiva de los miembros de la familia Morató; desde la influencia de la galería superior del santuario del Miracle (obra de José Morató) en las masías aledañas, hasta la intervención documentada de otros miembros de la saga en la construcción de masias en Osona como el Vilar de Sant Boi, Les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau o la Quintana de Oristà.
    [Show full text]
  • Excavació Arqueològica Al Nou Vial De La Carretera C-154 Fins a L'eix Transversal
    Generalitat de Catalunya 6019 Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Direcció General del Patrimoni Cultural Àrea de Coneixement i Recerca Centre d'Informació i Documentació del Patrimoni Cultural Excavació arqueològica al nou vial de la carretera C-154 fins a l'Eix Transversal Joan Casas Blasi INFORME D’AFECTACIÓ. EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL NOU VIAL DE LA CARRETERA C-154 FINS A L’EIX TRANSVERSAL (SANT BARTOMEU DEL GRAU- ORISTÀ- MUNTANYOLA I OLOST/ OSONA). AGOST- SETEMBRE 2005. Realització:…………...……….......………………...................ATICS SL Direcció tècnica:...................…..... JOAN CASAS i BLASI Autors:................….............…....... JOAN CASAS i BLASI Cartografia i planimetria digital:.............. DAVID SOLER i ESGLEAS MATARÓ, OCTUBRE 2005 2 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ...................................................................................................................4 2 RELACIÓ DE LES UE’s AFECTADES...........................................................................6 3 CARTOGRAFIA I PLÀNOLS..........................................................................................13 3 1. INTRODUCCIÓ Entre els dies 17 al 26 d’agost i 19 al 23 de setembre de 2005 s’ha dut a terme un sondeigs arqueològics als terrenys afectats pel projecte de construcció de la Nova Carretera des de l’Eix Transversal a l’alçada del Túnel de la Font Freda (C-25) fins al PK 14 de la carretera C-154. Aquest estudi anava encaminat a documentar arqueològicament les restes materials en les zones d’interès arqueològic documentades durant la fase de prospecció1. La intervenció s’ha realitzat sota la direcció de l’arqueòleg Joan Casas Blasi de l’empresa ATICS SL Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el que estableix el procediment establert pel Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. L’estudi realitzat s’ha concentrat en tres punts d’interès: 1.
    [Show full text]
  • Serveis Socials D'osona
    SERVEIS SOCIALS D’OSONA Memòria 2018 SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS 01 Àrea de Serveis Socials Bàsics 02 Àrea d’Inclusió i desenvolupament comunitari 03 Àrea d’Infància, Adolescència i Família 04 Àrea de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la dependència 05 Àrea de Polítiques d’Igualtat de gènere i LGTB ESTRUCTURA ORGANITZATIVA D’OSONA Els professionals de serveis socials s’estructuren amb àrees de treball totalment transversals entre elles Centre Calldetenes Espinelves Gurb Cada equip territorial està format per un equip de 3 tècnics, 2 Sta Eugènia de Berga treballadors socials (TS) i un educador social (ES). Lluçanès St Julià de Vilatorta St Sadurní d’Osormort Prats de Lluçanès Vilanova de Sau St Agustí del Lluçanès Bisaura, Vall del ges i Hi ha un TS referent de gent gran, promoció a l’autonomia i St Bartomeu del Grau Votreganès atenció a la dependència, i un TS junt amb l’ES com a St Boi de Lluçanès Montesquiu referents d’adults, infància i família. St Feliu Sasserra St Quirze de Besora, St Martí d’Albars Sta Maria de Besora Sobremunt Sora Amb aquesta nova organització dels equips es busca tenir Alpens, Lluçà Vidrà referents clars en els territoris i que puguin ser els tècnics de Olost St Pere de Torelló Oristà St Vicenç de Torelló referència pels diferents agents que actuen en els municipis. Perafita St Hipòlit de Voltregà Santa Cecília de Voltregà * Torelló i Centelles no estan a la gestió del Consorci però tenen una organització SERVEIS SOCIALS D’OSONA 2018 D’OSONA SOCIALS SERVEIS Les Masies de Voltregà Orís.
    [Show full text]
  • Fons Especial Mon Rural
    Fons especial Món rural Actualització Desembre 2015 Data Signatura Autor Títol Peu d'impremta Publicació Dones i pagesia 30.055.2 Cas Castelló Bou, M. Teresa La Dona pagesa : de la Guerra Civil als anys 60 : Terres de l'Ebre Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2013 2013 La Dona en el món rural : situació i perspectives : Universitat de Barcelona : Generalitat de Catalunya. Institut 30.055.2 Don Lleida, 28-29 de setembre de 1992 Català de la Dona, 1994 1994 30.055.2 Sab Sabaté Martínez, Ana Las Mujeres en el medio rural [Madrid] : Instituto de la Mujer, 1989 1989 Condicions de vida socio-econòmica Gremis i Associacions 304 Mod Modernización, desarrollo político y cambio social Madrid : Alianza, DL 1992 1992 La Crisi de la Catalunya rural : una geografía dels desequilibris 308(46.71) Ald Aldomà i Buixadé, Ignasi comarcals (1960-1991) Lleida : Pagès, 1999 1999 308(46.71) Atl Atles de la nova ruralitat [Lleida] : Fundació del Món Rural, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Catalunya rural, abans i ara [Catalunya] : Saga, 2009 2009 308(46.71) Fer Ferrer i Alòs, Llorenç La Vida rural a Catalunya Barcelona : Angle, 2002 2002 Fires, mercats i món rural : quartes jornades sobre sistemes 308(46.71) Fir agraris, organització social i poder local als Països Catalans Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 2004 2004 Medi, territori i història : les transformacions territorials en el món 308(46.71) Med rural català occidental Lleida : Pagès, 2004 2004 Soronellas Masdeu, 308(46.71) Sor Montserrat Pagesos en un món de canvis : família i associacions agràries Tarragona : URV, 2006 2006 308(46.71) Tre Trepat i Deltell, Eduard No diguis blat..
    [Show full text]
  • Les Fàbriques De Gallifa: Un Cas a Mig Camí De La Fàbrica I La Colònia
    262 RESEARCH Revista d’Etnologia de Catalunya December 2017 Núm. 42 The Gallifa factories: a cross between a factory and an industrial colony t is true that industrialisa- ing this industrialisation that began Marina Cirera tion, its development and in a wider Catalonia. The corollary of Gaja influence – a process that factories and industrial colonies that MUSEU DEL TER A History graduate and began between 1830 and extends across various parts of Catalo- external collaborator 1840 – is one of the most nia’s interior remains a very significant of the Museu del discussed chapters in Cata- image in the region’s landscape and a Ter in research and dissemination tasks lan economic history. It is no less true heritage which, in many cases, is still since 2014. Author of the unpublished Ithat often the works that offer a “Cata- in the process of disappearing. work Una història a la intempèrie: la fàbrica lan” perspective on this topic are based i colònia de Gallifa, coordinated by Pere Casas. on the predominant and leading role of This article is a direct result of research Barcelona and its immediate surround- that proposes the recovery and analysis ings. However, the map of the main of the tangible and intangible herit- Keywords: Ter basin, industrial colony, industrial concentrations in Catalonia age of the so-called “Gallifa factories” Gallifa factories, oral history, intangible of the 19th and 20th centuries (Izard, located in the Ter basin, specifically heritage 1968: 42) shows the existence of other in the town of Les Masies de Voltregà Paraules clau: conca del Ter, colònia industrial, fàbriques de Gallifa, memòria centres which, in the mid-19th century, (Osona).
    [Show full text]
  • Ajuntament D'olost Pl
    Ajuntament d'Olost Pl. Major, 1 –08516 Olost Tel: 93.888.02.11 Fax: 93.888.05.52 [email protected] ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE L’AJUNTAMENT D'OLOST DEL DIA 7 D’OCTUBRE DE 2014 Identificació de la sessió Núm. 12/2014 Caràcter: ordinari Data: 7 d’octubre de 2014 Horari: de 20:00 a les 20:51 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial. Hi assisteixen: Alcalde: Josep Mª Freixanet i Mayans – (OiSC-AM) Regidors Òscar Pitarch i Mas – (OiSC-AM) Núria Reñé i Castany - (OiSC-AM) Gil Salvans i Muns - (OiSC-AM) Josep Garolera i Molas - (OiSC-AM) Ramon Ambrós i Solanellas - (OiSC-AM) Antoni Prieto i Llop – (CiU) Rosa Soler i Casademunt (CiU) Secretar i Manuel Costa i Torrentellé Excusen l’assistència: Anna Salvans i Camps – (OiSC-AM) Ordre del dia I . PART RESOLUTÒRIA 1. Acta anterior 2. Relació de crèdits 10/2014 3. Dació de compte Informe Intervenció i tresoreria previst a la Llei 15/2010 sobre mesures de lluita contra la morositat corresponent al 3r trimestre de 2014 4. Proposta adhesió al servei de recepció de factures per via electrònica (Servei e.FACT) 5. Proposta aprovació conveni de col·laboració conveni que té per objecte l’establiment del marc de col·laboració entre el Consell Comarcal d’Osona, el Consorci per a la Promoció dels Municipis del Lluçanès i els ajuntaments de, Sant Agustí del Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Olost, per a la determinació de les condicions en què es duran a terme la preparació, execució i manteniment de les obres del projecte “Abastament en alta al Lluçanès – sector est – 2014” , així com la subsegüent gestió de l’explotació i el subministrament i el seu sistema de finançament i delegació en el Consell Comarcal d’Osona, la realització de les actuacions necessàries per tal d’executar el projecte.
    [Show full text]
  • Biblioteca I Hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (Autor)
    Biblioteca i hemeroteca Arxiu Municipal Centelles (autor) Autor Títol "Balmes y la monarquia". A.C.N. de P: Publicació Madrid: Asociación Católica Nacional de Propagandistas, 1 de gener de 1947, año XXIII, núm. 383 Format Publicació periòdica Autor Títol "Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1978. Núm. 340, p. 41-43 Format Revista, article Autor Títol "Centelles homenatja Mn. Ramon Vidal, sacerdot i mestre". Butlletí" de l'Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat Publicació Barcelona: Assossiació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat, 2001. Núm. 26, p. 3 Format Butlletí, article Autor Títol "Centelles". Gran Enciclopèdia Catalana Publicació Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1968, volum 4, fascicle núm. 104, p. 814-820 21/10/2020 Pàgina 1 de 248 Format Fascicle Autor Títol "Centelles. Terra de Bruixes". Sortida pel Pirineu, la Costa Brava i Andorra. Revista de Promoció Turística i Cultural. Publicació [Ripoll: S'agaró: Encamp]: iTram Comunicació : S'Agaró Press, SL : Promarts, SA, 2014. Núm. 5, p. 12-13. Format Revista Autor Títol "El Ilmo. Sr. D. José Prims Bagés, alcalde de Centellas (Barcelona)". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1975-1976?. p.189-190 Format Article Autor Títol "El tranvía de Centelles". Carril Publicació [Barcelona]: Associació d'Amics del Ferrocarril, 1986. Núm. 6, p. 55-57 Format Article, fotocòpies Autor Títol "Es alcalde de Centellas el Ilmo. Sr. Francisco Pujol Albañel". Policia municipal. Revista tecnico-legislativa Publicació Madrid: Cosema, 1977. Núm. 329, p. 121-123 Format Article, fotocòpies 21/10/2020 Pàgina 2 de 248 Autor Títol "Excursió al Castell de Centelles (Sant Martí).
    [Show full text]
  • VIC+ OSONA Guía Del Visitante >> Español
    VIC + OSONA Guía del Visitante >> Español www.victurisme.cat vic_turisme vic.turismeres vic_turisme Anunci.indd 2 10/4/19 11:25 Vic. Guia del Visitante 2 / 3 Edición: Ayuntamiento de Vic VIC Año: 2019 - 2020 Redacción: Oficina de Turismo de Vic QUÉ SE PUEDE VISITAR 4 - 11 Diseño y maquetación: GS-crea.com Fotografías: Ivan Raga, Toni Anguera, Miquel Coll, Oriol Molas, Guillem Sol- QUÉ SE PUEDE HACER 12 - 23 / 33 - 35 devila, Eulàlia Grau (Archivo obispado de Vic), Archivo Ayuntamient o de Vic, Archivo Oficina de Turismo de Vic, MAPA DEL CENTRO DE LA CIUDAD 24 - 25 Archivo Museo Episcopal de Vic, Archivo Osona Turismo. Depósito Legal: DL B 20289-2018 DÓNDE SE PUEDE COMER 26 - 32 DÓNDE SE PUEDE COMPRAR 36 - 37 DÓNDE SE PUEDE DORMIR 38 - 39 LA COMARCA DE OSONA 42 - 47 Oficina de Turismo. Plaça del Pes (edificio ayuntamiento). Tel. 93 886 20 91 N - 41º 55’ 47” CÓMO LLEGAR E - 2º 15’ 18” Por carretera: www.victurisme.cat C17 ( Puigcerdà-Barcelona) Eje transversal C-25 ( Gerona- Lérida), enllaza con la autopista Ap-7 dirección a Francia C-37 Eje Vic-Olot. En Tren (R3): Desde Barcelona dirección Vic, Ripoll, Puigcerdà, La Tour de Carol DIRECCIONES DE INTERÉS Desde la Tour de Carol dirección Vic - L’Hospitalet Ayuntamiento de Vic. En autobús: Pl. Major, 1. Tel. 93 886 21 00 Sagalés: desde Barcelona, C/Casp-Pau Clarís (Plaza Catalunya) (directo) Consejo Comarcal de Osona. Teisa: servicio desde Olot - Vic C/ Historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals, 5. Eixbus: Lérida - Gerona Tel. 93 883 22 12 Guardia Urbana.
    [Show full text]