Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de i Pruit

Redacció: Adriana Geladó Prat

Oficina de patrimoni Cultural

Ajuntament de Rupit i Pruit

Juliol 2021

MEMÒRIA DEL MAPA DEL PATRIMONI CULTURAL DE RUPIT I PRUIT

(Rupit i Pruit, )

Juliol 2021

Adriana Geladó Prat

Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

ÍNDEX

1. FITXA TÈCNICA 3

2. AGRAÏMENTS 4

3. MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ 5

4. METODOLOGIA 7 4.1. Metodologia de treball 7 4.2. Explicació de la fitxa 11 4.3. Criteris de selecció 13

5. MARC TERRITORIAL 14 5.1. Marc geogràfic i geològic 14 5.2. Població i activitat econòmica 17 5.3. Síntesi històrica 19 5.4. Escut i toponímia 21 5.5. Personatges il·lustres 22

6. EL PATRIMONI DE RUPIT I PRUIT 23 6.1. Anàlisi de la informació recollida 23 6.2. Llistat d’elements no fitxats 32

7. DIAGNÒSTIC DEL PATRIMONI CULTURAL 42 7.1. Estat legal de protecció del patrimoni 42 7.2. Intervencions sobre el patrimoni 46 7.3. Equipaments i activitats sobre el patrimoni 53

8. LÍNIES ESTRATÈGIQUES GENERALS 55

9. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA 65 9.1. Pàgines web consultades 78

2 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

1. FITXA TÈCNICA

Nom del projecte Mapa del Patrimoni Cultural

Municipi i comarca Rupit i Pruit, Osona

Oficina del Patrimoni Cultural (Diputació de ) Promoció i finançament Ajuntament de Rupit i Pruit

Realització Adriana Geladó Prat

Seguiment i supervisió María del Agua Cortés Elía, tècnica de l’Oficina del Patrimoni tècnica Cultural de la Diputació de Barcelona

Dates d’execució Octubre 2020-Agost 2021

Nombre total 303 d’elements inventariats

3 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

2. AGRAÏMENTS

Aquest treball no hagués estat possible sense l’ajuda d’un seguit de persones i institucions a qui volem agrair la seva col·laboració. En primer lloc volem agrair la bona predisposició, ajuda i gentilesa del personal de l’Ajuntament de Rupit i Pruit i, en especial, de la tècnica de Turisme Anna Costa i del regidor de Cultura, Joventut i Festes Joaquim Marsal. Agraïm profundament la seva dedicació al projecte, facilitant tot tipus d’informació relacionada amb el patrimoni rupitenc i transmetent els seus coneixements sobre el territori i la història de les cases del terme municipal. Al mateix temps, un agraïment especial també per en Pere Sala, secretari interventor, per la Rosa Pratdesaba, administrativa del consistori, i pels membres de la brigada municipal Àngel Carol i Miquel Àngel “Cames”.

A nivell institucional volem agrair l’ajuda del sr. Rafel Ginebra i Molins, responsable de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de , arxiver itinerant de la Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona i responsable de l’Arxiu Municipal de Rupit i Pruit, i al sr. Xavier Puigvert i , de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, per la seva col·laboració i contribució tant en la recerca documental com en la documentació dels fons relacionats amb el patrimoni documental del municipi. Dins d’aquest apartat, també agraïr la contribució de la sra. Angelina Verdaguer Tarrés, de l’Arxiu Comarcal d’Osona, per la seva amabilitat i col·laboració en les tasques de documentació del Mapa del Patrimoni. I, finalment, també volem agrair al personal de la biblioteca Joan Triadú de Vic, el fet d’haver-nos facilitat enormement la consulta tant de la col·lecció local com dels fons restringits relacionats amb el terme de Rupit i Pruit.

Volem agrair també la inestimable col·laboració i amabilitat de la gent de Rupit i Pruit, en especial a la sra. Isabel Colomer, que ens va obrir les portes d’alguns dels temples del terme, a l’Assumpció Aulet, per facilitar-nos la visita a la magnífica masia de Corriol, i al sr. Joan Marsal, per respondre a totes les nostres preguntes i aportar el seu bagatge cultural en relació a la vila de Rupit.

I per últim, una menció molt especial pel Marc Banús, que ens va mostrar la magnífica i extensa col·lecció privada que el seu pare Miquel Banús va anar recollint i recopilant al

4 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit llarg de la seva vida, i pel Xavier Montesinos, infatigable coneixedor del territori sense l’ajuda del qual alguns dels elements inclosos al Mapa del Patrimoni no n’haurien format part.

En darrer terme, però no menys important, volem agrair també la contribució de tots els veïns de Rupit i Pruit, sense els quals aquest projecte no s’hagués portat a terme. Agraïm profundament a tots ells la seva dedicació desinteressada al projecte, obrint-nos amablement les portes de casa seva i transmetent-nos els seus coneixements del terme. A tots ells, el més sincer agraïment.

3. MOTIUS DE LA INTERVENCIÓ

L’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona és un servei especialitzat en la cooperació i promoció del patrimoni cultural local, que s'organitza a partir de l'articulació d'un seguit de xarxes territorials (Xarxa d'Arxius Municipals, Xarxa de Museus Locals) i programes sectorials (Programa d'Estudis i Projectes) per tal de posar a l'abast dels municipis un conjunt de serveis i accions de suport a l'organització, gestió, conservació, tractament, difusió i comunicació del conjunt de béns patrimonials presents en el territori i, sobretot, als equipaments culturals especialitzats que actuen des de l'àmbit municipal.

Dins del seu programa anomenat Estudis i Projectes de Patrimoni Cultural es dona suport a les polítiques i estratègies dels ajuntaments en relació amb la conservació, la recerca, la difusió i la dinamització dels béns patrimonials del seu territori. El programa pretén facilitar a les administracions locals la presa de decisions sobre aquest, mitjançant diferents actuacions, entre les quals es troba la promoció de la realització dels Mapes del Patrimoni Cultural Local. L’objectiu d’aquests inventaris és la de dur a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural d'un municipi concret i la seva valoració.

El Mapa del Patrimoni Cultural esdevé una font d’informació bàsica que permet la

5 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit recollida sistemàtica d’aquells elements que s’han preservat del passat o s’han incorporat recentment, i que han esdevingut un referent per ajudar a definir el tarannà i el territori d’una comunitat. En aquest sentit, es recullen els béns patrimonials immobles (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil); els mobles (elements urbans, objectes i col·leccions); els del patrimoni documental

(fons d’imatges, fons documentals i fons bibliogràfics); els del patrimoni immaterial (manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari); i els del patrimoni natural (zones d’interès natural i espècimens botànics singulars).

Cal considerar el Mapa del Patrimoni Cultural com una eina dinàmica i activa. No és un instrument tancat o definitiu, sinó que es pot actualitzar des de la mateixa OPC. Amb posterioritat, es podran modificar continguts i afegir nous béns, si escau, bé perquè es consideri oportú, bé perquè apareguin elements que romanien desconeguts en el moment de la realització del treball.

Les tasques que ha comportat la realització de l’esmentat inventari han estat les següents:

 Recollida exhaustiva dels elements que defineixen el municipi i la seva herència cultural i natural.

 Recerca d’informació històrica relacionada amb aquests elements, així com elaboració d’una descripció acurada dels mateixos.  Inclusió dels béns protegits pel planejament urbanístic municipal.  Documentació gràfica dels elements físics mitjançant fotografies en suport digital.

 Utilització del recurs informàtic (l’espai web Mapes de Patrimoni) i la documentació facilitada per l’Oficina de Patrimoni Cultural per traspassar les dades obtingudes durant les tasques de recopilació d’informació i treball de camp.  Elaboració d’una memòria final que reculli les característiques generals del patrimoni local de Rupit i Pruit, amb suggeriments i propostes per a la gestió del patrimoni cultural documentat.

6 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

4. METODOLOGIA

4.1. Metodologia de treball

L’elaboració d’un Mapa del Patrimoni Cultural segueix una sèrie de pautes establertes per l’Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona, que es poden sintetitzar en tres fases distintes:

 Treballs de documentació.  Treball de camp.  Treball de gabinet.

4.1.1. Treballs de documentació

La fase prèvia de recollida d’informació és un pas fonamental per establir una primera radiografia de conjunt del patrimoni cultural del municipi objecte d’estudi. Aquesta fase permet definir prioritats i planificar els treballs de gabinet i de camp, que s’han de portar a terme en segon lloc. La consulta de diferents biblioteques, arxius i organismes tant oficials com de caire privat ha permès recopilar tot un seguit d’informació, mitjançant la que s’ha confeccionat una llista prèvia de possibles elements a inventariar.

El primer pas ha estat la consulta dels inventaris elaborats per la .

S’ha realitzat un buidatge de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC) i de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Cartes arqueològiques, CCAA), a través de la consulta telemàtica mitjançant el Geoportal del

Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i també del sistema e-GIPCI. També s’ha realitzat la consulta de l’Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya (IPIC), de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i del web del Memorial Democràtic (Mapa de les Fosses Comunes de la Guerra

Civil i el Cens de Simbologia Franquista de Catalunya). Del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural s’ha fet consulta del Mapa de municipis amb camins ramaders, i del Departament de Territori i Sostenibilitat, s’ha consultat l’Inventari

7 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, el Sistema d’Espais Naturals Protegits de Catalunya i l’Inventari d’Arbres Monumentals i d’arbres declarats protegits de Catalunya.

A nivell local, cal mencionar la consulta del planejament urbanístic vigent del municipi, consistent en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central el 23 de maig de 2014, i donada la seva conformitat al text refós per resolució del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme en data 18 de març de 2015. La seva publicació fou acordada a efectes d’executivitat en data 17 de juliol de 2015 i publicada al DOGC núm. 6919 del 23 de juliol de 2015. En relació al patrimoni cultural, cal mencionar que aquest document inclou tant el Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit, del que s’han inclòs 105 elements dels 134 que formen part del projecte (veure apartat 7.2 d’aquesta memòria), com el Catàleg de masies i cases rurals de Rupit i Pruit, del que s’han inclòs els 64 elements totals que conformen el document.

En relació als arxius, i al marge de la consulta del fons documental de l’Arxiu Municipal de Rupit i Pruit, cal dir que també es van consultar i documentar altres fons que tenien relació amb el municipi objecte d’estudi. En concret es va fer un buidatge del fons de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), on es localitza l’antic arxiu parroquial de l’església de Sant Joan de Fàbregues, el fons documental de la Notaria de Rupit i el fons provinent de la masia Quatrecases de Pruit. També es va fer consulta de l’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS), de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa (ACGAX) i del fons documental de pergamins de la Biblioteca de Catalunya (BC). Exceptuant el fons documental de Rupit i

Pruit ubicat a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa, el qual és molt escàs i queda recollit dins de l’apartat d’elements no fitxats d’aquesta memòria (apartat 6.2), la resta de la informació ha estat recollida en fitxes individuals i s’ha inclòs al Mapa del Patrimoni.

La recerca bibliogràfica ha estat el més extensa possible. A nivell local es va fer un buidatge general dels números disponibles de l’Informatiu de Rupit i Pruit, que conté una informació de tipus genèrica sobre les intervencions de l’ajuntament del municipi. Al mateix temps, també es consultaren i buidaren algunes de les publicacions de referència local com el llibre Rupit, pàgines de la seva història (1986), del rupitenc Miquel Banús i

8 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Blanch, i la guia Rupit. Guia turística (1971 i 1998), de l’escriptor torellonenc Ramon Vinyeta. En darrer terme, cal mencionar també el buidatge del bloc d’internet Botiga Ca l’Ample de Rupit, gestionat per Xavier Crosas i Casacuberta.

Dins de la bibliografia de caire local, tot i que referenciada fora dels límits del terme de Rupit i Pruit, destaca el buidatge del llibre La despoblació rural i les masies del Collsacabra

(1985) de Quirze Parés i Ganyet, que ha estat l’obra de referència per a la redacció del present Mapa del Patrimoni. També cal destacar el buidatge realitzat de tots els números de la revista Els Cingles de Collsacabra, editada pel Centre Cultural del Collsacabra entre els anys 1979 i 2015.

Dins de la bibliografia de caire més comarcal es va fer el buidatge de diversos números de la revista Ausa , editada pel Patronat d’Estudis Osonencs, així com de la publicació Història d'Osona (1984) de l’historiador Joaquim Albareda entre d’altres, passant per la consulta dels Diplomataris de la catedral de Vic dels segles IX a XI, publicats per Eduard Junyent i Ramon Ordeig.

Posteriorment es procedí a la localització de les obres de consulta general com són l’Arxiu Gavin, la Catalunya Romànica (GEC), Els Castells Catalans de l’editor Dalmau, el Costumari Català de Joan Amades i el Diccionari català, valencià, balear d’Antoni Alcover i Francesc Moll. Alhora, cal sumar a aquesta llista la consulta dels fogatges publicats pel geògraf i historiador Josep Iglésias i per l’arxiver osonenc Rafel Ginebra, així com el Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora.

D’altra banda, també es va realitzar una consulta de la Base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya, de la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant la qual es van localitzar diverses informacions relacionades amb el patrimoni cultural del municipi. També cal destacar la consulta del fons de la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, del que es van extreure còpies de sis pergamins datats en època medieval i moderna relacionats amb diversos aspectes de Rupit i Pruit. I, en darrer terme, es va fer un buidatge de l’espai web Biblioteca Digital Hispánica, un recurs en línia de la Biblioteca Nacional de Espanya amb un gran nombre de documentació digitalitzada.

9 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Finalment, per veure la bibliografia completa consultada per a l’elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit, cal veure l’apartat 10 de la present memòria, on també es referencien les pàgines web consultades.

4.1.2. Treball de camp

El treball de camp ha consistit en la visita in situ de cadascun dels elements inventariats, per tal de fer un reconeixement del terreny i poder-los documentar gràficament. Prèviament a la sortida a camp, tots els elements possibles es van localitzar damunt la cartografia corresponent, extreta dels webs de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) i del Sistema d’Informació Territorial Municipal de la Diputació de Barcelona (SITMUN).

L’objectiu era, primerament, localitzar els elements amb l’ajuda d’aquesta documentació cartogràfica. Un cop localitzats es prenien les seves coordenades mitjançant els equips de posicionament (GPS), tot i que només en els casos en que això fos necessari i segons les característiques particulars de cadascun. Així mateix, durant la visita a l’element s’han recollit les dades descriptives necessàries per a l’elaboració de la fitxa, així com d’altres informacions que resultessin rellevants per a la delimitació i descripció dels béns (entorn del bé, estructures auxiliars, dades sense especificar procedents d’informació oral...).

En general, les característiques orogràfiques i geogràfiques del territori no han condicionat de manera negativa el treball de camp, tot i que la gran extensió del terme i el fet que una bona part dels elements inclosos al projecte es troben actualment molt amagats entre la vegetació que caracteritza diverses zones del municipi (a l’interior dels boscos i de les zones més frondoses), sí que han afectat la feina de camp. Aquests condicionants han provocat que alguns elements que havien estat contemplats inicialment no s’hagin pogut localitzar durant la fase de treball de camp. Per altra banda, la col·laboració del consistori ha facilitat enormement les tasques de localització i ha permès tenir contacte directe amb persones coneixedores del territori i de la història del municipi.

10 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

4.1.3. Treball de gabinet

Amb la feina de camp finalitzada, les dades recollides han estat processades i contrastades amb les informacions obtingudes durant la fase de documentació prèvia, per tal d’identificar possibles mancances i realitzar les actualitzacions oportunes, en aquells béns que s’hagin vist afectats per canvis recents.

El tractament de les dades s’ha fet a través del programari facilitat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Pràcticament tota la documentació prèvia ha estat utilitzada en el procés d’elaboració de les fitxes identificatives individuals per a cada element inventariat. També s’han inclós les fonts orals provinents de cadascun dels veïns que amablement ens han atès, ja que tots ells han contribuït a la documentació i l’obtenció d’informació dels elements. Alhora, per complimentar els camps de Propietari (només s’indica la referència cadastral) i coordenades UTM de cada fitxa, s’ha consultat el Sistema d’Informació Territorial Municipal de la Diputació de Barcelona (SITMUN), d’on s’han extret les dades cadastrals i la posició georeferenciada per aquells elements que prèviament ja tenien representació cartogràfica. A mesura que s’anava completant l’espai web amb la informació obtinguda, es va anar creant un llistat amb els elements no localitzats i les incidències sorgides durant les tasques de camp. Per consultar aquest llistat, cal veure l’apartat 6.2 d’aquesta memòria.

Al marge de l’espai web, de cada element inventariat s’ha elaborat un arxiu fotogràfic força complert, que il·lustra perfectament les condicions individuals de cada un d’ells. Les fotografies han estat lliurades en format digital a l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Cada fitxa inclou un màxim de cinc fotografies.

4.2. Explicació de la fitxa

El model de fitxa utilitzat és el que ha proporcionat l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, que correspon a una base de dades programada en MS Access 2000. Aquest model conté les següents dades per a cada element: Número de Fitxa; Codi; Àmbit; Denominació; Lloc/Adreça; Titularitat; Referència cadastral del propietari;

11 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Tipologia; Ús Actual; Descripció; Observacions; Estat de conservació; Autor; Estil/Època; Any; Segle; Emplaçament; Coordenades UTM; Altitud; Accés; Fitxes associades; Historia; Bibliografia; Protecció; Núm. Inventari Generalitat; Autor de la fitxa; Data de registre; Data de modificació; i fins a tres Fotografies. En el Plec de prescripcions tècniques per a la realització de Mapes del Patrimoni Cultural (versió 2018) es detalla com omplir els camps mencionats. Cal dir que hi ha una sèrie de camps en que el contingut està preestablert per l’Oficina de Patrimoni Cultural. A continuació s’adjunta l’esquema bàsic per a complimentar aquests camps:

ÀMBIT CODI / TIPOLOGIA

1.-Patrimoni immoble 1.1. Edifici 1.2. Conjunt arquitectònic 1.3. Element arquitectònic 1.4. Jaciment arqueològic 1.5. Obra civil

2.-Patrimoni moble 2.1. Element urbà 2.2. Objecte 2.3. Col·lecció

3.-Patrimoni documental 3.1. Fons d’imatges 3.2. Fons documental 3.3. Fons bibliogràfic

4.-Patrimoni immaterial 4.1. Manifestació festiva 4.2. Tècnica artesanal 4.3. Tradició oral 4.4. Música i Dansa 4.5. Costumari

5.-Patrimoni de medi natural 5.1. Zona d’interès

12 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

5.2. Espècimen botànic 5.3. Jaciment paleontològic

4.3. Criteris de selecció

Com ja s’ha comentat anteriorment, durant el treball previ de documentació es va redactar el llistat d’elements patrimonials de rellevància pel terme de Rupit i Pruit. Aquesta llista s’ha mantingut oberta durant tot el projecte per poder afegir aquells elements d’última hora que han anat sorgint, i que calia inventariar i incloure al Mapa.

En aquest sentit és bàsic recordar que es tracta d’un projecte que mai queda tancat, sinó que es manté obert per tal d’incloure qualsevol aportació que contribueixi a la millora i enriquiment de les dades, en funció de les noves troballes o investigacions que es van duent a terme. Durant la confecció de la llista s’ha tingut clar l’objectiu de reunir el màxim nombre d’elements identificadors del terme, incloent tot allò que podia tenir un valor patrimonial històric o identificatiu pel municipi. El punt de partida han estat els diferents inventaris previs, complementats amb nous elements detectats durant la fase de treball de camp:

 S’han inclòs a la llista tots aquells elements que prèviament havien estat compilats en d’altres inventaris consultats. En el cas de Rupit i Pruit es tracta sobretot del Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit i del Catàleg de masies i cases rurals de

Rupit i Pruit, així com de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic i de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya.

 Els elements immobles o naturals destacables per la seva singularitat històrica, artística, etnològica, identitària o simbòlica.

 Els fons documentals i el patrimoni moble rellevant detectats tant al municipi com fora dels seus límits.

 Les manifestacions festives pròpies del terme municipal i tots aquells elements que conformen el patrimoni immaterial identitari de la població.

13 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

El resultat final ha consistit en un nodrit espai web compost de 303 fitxes, una xifra certament significativa que avala la riquesa i la varietat del patrimoni cultural de Rupit i Pruit.

En darrer terme, cal especificar que alguns dels elements que en un principi s’havien incorporat al llistat, finalment han estat descartats tant per la seva poca rellevància i entitat com per la seva ubicació geogràfica, al demostrar-se que no estaven emplaçats dins del terme municipal de Rupit i Pruit. Alguns d’aquests elements descartats els hem inclòs al llistat d'elements no fitxats. Es tracta d’un capítol d’aquesta memòria (apartat 6.2) en que hi ha referenciats diversos elements que hem considerat que no mereixen fitxa pròpia: edificis recents sense interès arquitectònic, elements enderrocats o desapareguts, elements no localitzats, elements vinculats a Rupit i Pruit però que s’ubiquen en el terme del municipi veí, etc. L’apartat conté 125 elements no fitxats.

5. MARC TERRITORIAL

5.1. Marc geogràfic i geològic

Fig. 1. Mapa topogràfic de Rupit i Pruit, Institut Cartogràfic de Catalunya, E: 1/ 250000.

14 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

El municipi de Rupit i Pruit es troba situat al centre del Collsacabra, a l’extrem nord oriental de la comarca d’Osona. Es tracta d’una regió natural de 142 quilòmetres quadrats d’extensió, a mig camí entre el i els Pirineus. Constitueix un altiplà format per una plataforma estructural situada a una altitud d’entre 900 i 1300 metres, emmarcat entre les serralades Prelitoral i Transversal catalanes. La regió enllaça suaument amb els relleus de la plana de Vic per la banda oest. Alhora limita al nord amb la serra de Cabrera, a l’est amb la vall d’en Bas i les Planes d’Hostoles i al sud amb la vall de Sau i les Guilleries.

Fig. 2. Mapa topogràfic de Rupit, Institut Cartogràfic de Catalunya, E: 1/ 50000.

El terme municipal de Rupit i Pruit presenta una superfície de 47,81 quilòmetres quadrats. Limita al nord amb els termes de la Vall d'en Bas, i les Planes d'Hostoles, tots tres pertanyents a la comarca de la Garrotxa. A l'est limita amb i al sud amb , ambdós municipis de la comarca de la Selva. A l’oest limita amb les terres osonenques de , i l’Esquirol. El terme comprèn la vila de Rupit, el petit nucli de Pruit, desenvolupat al voltant de l’església de Sant Andreu, i un nombre important de masies disseminades. El municipi es creà l’any 1978 mitjançant la unificació dels termes de Rupit i de Pruit i inclou l'antiga demarcació parroquial de Sant

Joan de Fàbregues (de fet, fins l’any 1959, el terme de Rupit era anomenat Sant Joan de Fàbregues), la parròquia de Sant Andreu de Pruit, amb la sufragània de Sant Llorenç

15 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Dosmunts, i la parroquia de sant Miquel de Rupit, situada dins del nucli urbà. Travessa el terme la carretera comarcal C-153, que comunica les ciutats de Vic i Olot, de la qual surten dos trencalls a banda i banda en direcció a Pruit i a Rupit (mitjançant la carretera BV-5208). En els terrenys rurals existeix una xarxa de camins important, que comunica amb els nuclis urbans i dona accés a les masies i zones d’activitat agrícola i ramadera. També destaquen els diversos itineraris i senders que recorren el municipi, com l’antic camí ral de Vic a Olot o els senders de gran recorregut GR-151 i GR-2.2. El municipi es troba situat aproximadament a uns 98 km de Barcelona, 33 km de Vic i 28 km d’Olot.

Pel que fa a la vegetació del terme, cal especificar que els principals condicionants del seu paisatge vegetal són el substrat calcari i el clima plujós i fred, així com l’acció antròpica. Fruit de les seves característiques geogràfiques i del clima del Collsacabra s'hi troba una vegetació molt diversa caracteritzada per boscos compactes amb gran diversitat d’espècies com els roures, faigs, freixes, teixos, roures, trèmols, avets, pi roig, bedolls, pollancres,

àlbers, avellaners, pieces i alzines. També s’hi comptabilitzen aurons, galzerans, esbarsers, lleterasses i ginebrons. A les ribes dels torrents hi creixen verns i salzes, sense formar masses importants.

Hidrogràficament, el terme de Rupit i Pruit forma part de la regió hidrològica de la Serralada Transversal catalana, dins la conca del riu Ter. Les aigües provinents de les precipitacions són recollides per les rieres i els torrents de petit cabdal i règim estacional. El principal curs fluvial que travessa el terme, en sentit nord-oest i sud-est, és la riera de Rupit. Està formada per un conjunt de petits rierols i torrents que s'originen a les zones elevades del puig de Rajols, puig del Bac, pla d'Aiats, serra de Mateus i els calms del coll de Pruit. La riera recorre el penyal on s'assenta la vila de Rupit per la banda de ponent i discorre en sentit sud fins a precipitar-se pel magnífic salt de , desembocant finalment a l’embassament de Susqueda.

Geomorfològicament, el municipi forma part del Collsacabra, situat entre les serralades

Prelitoral i Transversal catalanes. Tal i com hem vist es tracta d’un altiplà format per una plataforma estructural amb cingles a sud i a llevant, amb una altitud mitjana d’uns 1100 metres, els quals estan formats per l’erosió del Ter i. Geològicament està constituïda per

16 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit materials sedimentaris, sobretot margues i gresos eocens. Es tracta d’una pedra calcària nummulítica de tonalitat grisenca formada en el Terciari. La composició d’aquesta tipologia geològica ha condicionat històricament el municipi i el seu paisatge. L’aprofitament d’aquesta roca natural ha definit antigament alguns dels trets més característics del municipi, com per exemple la gran quantitat d’edificis i elements arquitectònics que utilitzaren aquesta pedra en la seva construcció (llindes, carreus, graons...).

5.2. Població i activitat econòmica

El primer recompte oficial relacionat amb la població del municipi és el fogatjament de l’any 1497, en el que s’especifiquen 14 focs per al terme de Ropit, 22 focs per la Parròquia de Sant Johan de Fàbregues de dit terme i 14 focs per la Parròquia de Prohit (Iglésies,

1992: 262-263). A principis del segle XVI, en el fogatge de l’any 1515, el nombre de focs no havia variat gaire, documentant-se un total de 49 en total. Poc temps després, en el fogatge realitzat el 12 d’octubre de l’any 1553 pel batlle del terme de Rupit Bartomeu Corriol, el nombre de focs havia incrementat a 48 pel terme de Ropit, 20 pel terme de Sant Joan de Fàbregues i 16 pel de Sant Andreu de Pruyt (Iglésies, 1979: 454-455).

Aquest increment, experimentat sobretot al terme de Rupit, és conseqüència de l’augment de les activitats preindustrials i artesanals que desemboca en l’època de màxima esplendor de la vila, fixada sobretot al segle XVII. En el mateix document es reflecteix la gran presència de paraires, teixidors, traginers, fusters, ferrers, sastres, sabaters... presents a la vila a mitjans del segle XVI. En aquest moment, Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana, i més en concret del drap, afavorint la construcció i/o reforma d’habitatges del nucli urbà. De fet, les intervencions arquitectòniques i urbanístiques d’aquesta època encara són patents en les construccions actuals.

A continuació es presenta una taula que reflecteix l’evolució demogràfica del municipi en època moderna i contemporània (segles XVIII-XXI). La taula ha estat elaborada a partir de les dades publicades a l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), de les diverses publicacions bibliogràfiques consultades i amb informacions extretes de la població de fet (1717-1981) i de la població de dret (1990-2020):

17 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

ANY 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 Nº HAB. 426 842 1297 882 841 821 717 ANY 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1990 Nº HAB. 727 903 837 866 681 508 353 ANY 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 Nº HAB. 345 357 343 354 328 344 339 ANY 2008 2010 2012 2014 2016 2018 2020 Nº HAB. 329 312 307 300 277 279 271

Les dades corresponents al segle XVIII estan relacionades amb un dels factors determinants per la història de Catalunya. El descens de la població experimentat l’any 1717 indica la incidència que tingué la guerra de Successió a la vila i, per extensió, a tota la comarca. Tot i això, a finals de la centúria, les dades anaven en ascens. La recerca de nous espais per urbanitzar i la construcció del nou temple parroquial al bell mig del nucli urbà de Rupit són alguns dels factors que van influir en aquest ascens. Segons les dades recopilades a la taula anterior, el creixement poblacional més destacable del segle XIX es va produïr durant la segona meitat de la centúria, a partir de la dècada dels anys 50. Entre els segles XIX i XX, tot i el progressiu descens de la població (documentat sobretot a partir dels anys 30 del segle XX), el nucli urbà es va mantenint i les construccions es van rehabilitant. Tot i això, la davallada més pronunciada en el nombre d’habitants es produeix durant la dècada dels anys 60. Aquest descens és conseqüència de l’èxode de la gent de la contrada envers les ciutats industrialitzades, les quals oferien millores laborals, avantatges socials...

En l’actualitat, l’activitat econòmica del municipi de Rupit i Pruit es divideix entre els sectors turístic, agrícola i ramader. El municipi compta amb un total de 82 places hoteleres, 213 places de càmping i 68 places relacionades amb el turisme rural. La superfície agrícola utilitzada és d’aproximadament unes 1043 hectàrees, amb un predomini del conreus herbacis directament relacionats amb la ramaderia. En aquest sentit, els caps de bestiar ovins són els més nombrosos juntament amb els bovins.

18 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

5.3. Síntesi històrica

Les primeres dades relacionades amb el municipi en les proporcionen les restes arqueològiques documentades en els jaciments existents. En tot cas, les més antigues són les que es van poder documentar en el dolmen de Camp sa l’Arca, cronològicament adscrit dins del període neolític i, més en concret, en el calcolític (2200-1800 a.C.).

No hi ha constància de cap altra referència històrica relacionada amb el terme fins a l’edat mitjana. Les primeres referències documentades en el terme de Rupit i Pruit estan situades a mitjans del segle X. El terme de Pruit apareix documentat l’any 950, mentre que les primeres referències documentals relacionades amb el castell de Rupit són del

959. Posteriorment, en un document datat l’any 968, es menciona la parròquia de Sant Joan de Fàbregues, dins del terme del castell de Fàbregues. Aquest castell, del que no se n’ha documentat cap resta, controlava un terme extensíssim que pertanyia als vescomtes d’Osona o Cardona i comprenia també les parròquies de Sant Vicenç de Susqueda i Sant Martí Sacalm. L’abandonament d’aquest castell entre finals del segle X i mitjans del segle XI va comportar la divisió del seu terme entre el castell de Rupit i el de Fornils, tot i que el domini jurisdiccional era compartit per tots dos. Tot i això, les parròquies de Susqueda i Sant Martí Sacalm formaven part del castell de Fornils, mentre que el castell de Rupit comprenia les de Pruit i Sant Joan de Fàbregues.

Durant el segle XI, el castell de Rupit es va desenvolupant i adquirint més importància. La seva immillorable situació defensiva i l’establiment de cavallers al castell afavoriren la creació de la vila de Rupit als seus voltants, sobretot entre el segle XII i principis del XIII. És força probable que durant aquest temps, la vila comptés amb una filial del temple de Sant Joan de Fàbregues, que era la parròquia oficial del terme i estava situada lluny del nucli poblat. De fet, durant la primera meitat del segle XIV (1330), hi ha notícies d’un sacerdot beneficiat que s’encarregava d’aquesta filial. Segons la documentació consultada, i a mode d’hipòtesi, és possible que l’antic palau de la vila de Rupit fos bastit aproximadament a finals del segle XIII. De fet, a mitjans del segle XIV, tant el palau com el castell de Rupit estaven en funcionament al mateix temps. I alhora, des de principis del segle XIV, l’antic palau també era la seu de la notaria de Rupit, que va estar en

19 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit funcionament des de l’any 1308 i fins el 1835. De mica en mica doncs, la vila de Rupit es va conformant fins que al segle XV s’acaba de consolidar com a capital de la jurisdicció, amb la notaria i la cúria del terme.

Entre els segles XIV i XV, el terme de Rupit i Pruit va patir diversos incidents que afectaren directament a la població. Les fortes pestes que assolaren la zona, els terratrèmols documentats a principis del segle XV i els conflictes bèl·lics de l’època (els petits exèrcits de pagesos remenses dirigits per Francesc de Verntallat van atacar el castell i la vila de Rupit) provocaren el descens poblacional, la destrucció de bona part dels edificis de la vila i el probable abandonament del castell un cop finalitzada la guerra Civil catalana (1462- 1472).

Durant el segle XVI, les dades es recuperen i la vila de Rupit comença un procés d’increment de les activitats de tipus artesanal, comercial i professional que sobretot es desenvolupaven en els nuclis urbans. Aquestes millores desemboquen en l’època de màxima esplendor de la vila, fixada al segle XVII. En aquest moment, Rupit va adquirir un posicionament clau dins de la indústria tèxtil de la llana (més en concret del drap), gràcies a la proximitat amb el camí ral de Vic a Olot (la producció anava cap a Vic i Barcelona), l’existència de diversos molins i la presència històrica de ramats en tota la zona. Aquesta bonança va afavorir la construcció i/o reforma d’habitatges del nucli urbà. Tot i això, en el marc de la guerra dels Segadors (1640-1652), la vila de Rupit és destruïda i cremada per les tropes castellanes. I al mateix temps, el pas de les tropes pel camí ral entre Vic i Olot va acompanyat de saquejos a la població. A finals de la centúria, el rei Carles II d’Espanya va crear el marquesat de Rupit, essent el primer marquès Francesc Antoni de Bournonville l’any 1681.

Pel que fa al segle XVIII, les intervencions arquitectòniques es concreten en reparacions efectuades en els edificis preexistents i en la recerca de nous espais per urbanitzar. De fet, aquestes intervencions es poden observar en un bon nombre de llindes datades, presents encara avui en dia en alguns dels edificis que conformen el nucli urbà. L’obra més important d’aquesta centúria és la construcció de l’església de Sant Miquel, situada al bell mig del nucli urbà. Aquest temple va obtenir la parroquialitat l’any 1878 en detriment de

20 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Sant Joan de Fàbregues, que havia estat l’església parroquial del terme de Rupit fins aquell moment. Una altra de les intervencions destacades d’aquesta centúria fou la construcció del santuari de Montdois, documentat inicialment l’any 1263 com a capella rural independent amb una forta vinculació amb les poblacions veïnes.

Entre els segles XIX i XX, tot i el progressiu descens de la població (documentat sobretot a partir dels anys 30 del segle XX), el nucli urbà es va mantenint i les construccions es van rehabilitant, en molts casos com a segones residències i també com a allotjaments turístics. Això també afecta a les construccions disseminades dins del terme municipal. A nivell global, una de les millores experimentades en aquest període és la construcció de la carretera comarcal C-153, que havia de comunicar les ciutats de Vic i Olot. Tot i que ja s’hi estava treballant l’any 1849, la seva finalització no fou efectiva fins a les primeres dècades del segle XX. A partir de l’any 1959, el terme passa a anomenar-se Rupit, donat que fins aquell moment el seu nom oficial era Sant Joan de Fàbregues. El municipi actual es creà l’any 1978 mitjançant la unificació dels termes de Rupit i de Pruit. En relació a Pruit, cal especificar que tenia Batlle propi des de l’any 1829. Poc temps després s’unia a Pruit la seva parròquia sufragània de Sant Llorenç Dosmunts, que fins aquell moment havia format part del terme jurisdiccional del Cabrerès i del vescomtat de Cabrera.

5.4. Escut i toponímia

Fig. 3. Escut de Rupit i Pruit. https://ca.wikipedia.org/(Consulta: 30-07-2021)

21 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

El blasonament de l’escut heràldic de Rupit i Pruit fou aprovat per la resolució GAP/438/2007, de 9 de febrer, per la qual es donava conformitat a la seva adopció, publicada al DOGC núm. 4828, del 23 de febrer de l’any 2007. Es tracta d’un escut caironat partit: a la primera partió, de gules, un castell de porpra tancat de sable sobremuntat d’un card de tres flors d’or. A la segona partió, un cavall amb un cavaller amb un bàcul d’argent, amb capa i capell de sable. Per timbre, una corona de marquès.

La bandera del municipi de Rupit i Pruit fou conformada per la resolució del 3 de març de l’any 2008. Es tracta d’una bandera apaïsada de proporcions dos per alt per tres de llarg, bicolor vertical en vermell i blau clar.

En relació a la toponímia, cal dir que el nom de Rupit deriva del llatí Rupes, en referència a la gran roca on s’assenta el castell, origen de la vila i del nucli al voltant del qual aquesta va anar creixent.

5.5. Personatges il·lustres

 Miquel Pendís “en Ganyada de Rupit”: nascut a finals del segle XVI era un lladregot que operava per les terres del Collsacabra i les Guilleries, robant a cases particulars o assaltant comerciants i pagesos que solien passar pels camins rals.  Ramon Font i Farrés (1874-1947): bisbe de la regió de Tarija (Bolívia) nascut a la vila de Rupit, on se li ha dedicat una plaça.  Mossèn Josep Roquer: nascut a Sant Joan de Fàbregues fou rector de Tavertet i autor dels llibres Bon dia i Bon sempre, precursor de Sant Antoni Maria Claret.  Pere Bach i Targarona: fill del bac del Collsacabra, va fundar les religioses filipenques dels Saits, la Casa asil dels sacerdots i el Col·legi de Sant Josep

d’estudiants pobres.  Joan Vila Arimany (1944-): nascut a can Maiol, al carrer de la Barbacana, es tracta

d’un pintor paisatgísta que ha copsat en la seva obra diversos paisatges i entorns del terme municipal de Rupit i Pruit.

22 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

6. EL PATRIMONI DE RUPIT I PRUIT

6.1. Anàlisi de la informació recollida

En aquest apartat s’exposaran, mitjançant algunes gràfiques, les xifres estadístiques elaborades a partir de les dades recollides al Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit, atenent els camps referents a tipologia (general i específica), titularitat i estat de protecció, cronologia, estil i estat de conservació dels béns. Així doncs, mitjançant aquest estudi es vol obtenir una radiografia del patrimoni local del municipi, per així poder-lo estudiar i gestionar.

6.1.1. Tipologies generals

Fig. 4. Tipologies generals del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

Com es pot observar en la gràfica anterior, la major part del patrimoni inventariat (un 65% del total) es correspon amb el patrimoni immoble, el qual compta amb 198 elements dels 303 que integren el total de l’inventari. En segon lloc destaca el patrimoni immaterial, amb 42 elements i un 14% del total inventariat. A la tercera posició trobem el patrimoni moble, amb 33 elements i l’11% del percentatge. La quarta posició correspon al patrimoni

23 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit natural, amb un total de 22 elements i un 7% del total. Finalment hi ha el patrimoni documental, amb 8 elements i el 3% del percentatge total inventariat.

6.1.2. Tipologies específiques

Dins de les tipologies específiques en les que s’organitza el patrimoni cultural del municipi destaquen en primer lloc els edificis, amb un total de 143 elements inventariats. Aquesta elevada xifra es correspon amb la totalitat dels edificis urbans, les masies, els molins i les esglésies documentades dins del Mapa del Patrimoni. En segon terme destaquen els 23 elements arquitectònics caracteritzats per bona part de les fonts urbanes i rurals del terme, les creus i les restes de molins documentats als cursos fluvials. En tercer lloc destaquen les zones d’interès, representades en gran part per les arbredes i els boscos, així com els miradors i alguns dels elements més singulars del patrimoni rupitenc, com el salt de Sallent. La quarta posició l’ocupa la tradició oral, caracteritzada per les dites i llegendes relacionades amb el terme. I finalment, el nombre d’elements relacionats tant amb l’obra civil com amb les col·leccions (amb un total de 13 elements cada una) completa les més destacades d’aquesta categoria.

Fig. 5. Tipologies específiques del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

24 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

6.1.3. Patrimoni immoble

Si analitzem la gràfica corresponent al patrimoni immoble del municipi, observem que la categoria més nombrosa es correspon amb els edificis, amb un total de 143 elements i un

72% del percentatge total. El subgrup més nombrós d’aquesta categoria fa referència a les masies i les cases dels nuclis urbans. La segona categoria més nombrosa correspon als elements arquitectònics, amb un 12% del total de la categoria i, seguidament, la tercera categoria correspon a l’obra civil, amb un 7% del percentatge total. Es tracta d’una categoria força homogènia caracteritzada pels ponts documentats dins del terme municipal, tot i que també inclou dos dels elements identitaris del terme com la pedrera de Pruit i l’antic camí ral de Vic a Olot. La quarta posició l’ocupen els jaciments arqueològics (un 5% del total), que presenten un abast cronològic datat entre el Neolític i el segle XVIII. I, en darrer terme, es troben els conjunt arquitectònics, amb 9 elements i el 4% de la representació percentual.

Fig. 6. Elements que conformen el patrimoni immoble de Rupit i Pruit

6.1.4. Patrimoni moble

Majoritàriament, el patrimoni moble documentat al municipi fa referència a les col·leccions (amb un total de 13 elements i el 40% del total) tant de caire públic com privat, les quals estan caracteritzades per la inclusió de bona part dels objectes i utensilis documentats a la casa de can Rovira (antiga ferreria de la vila de Rupit, taller metal·lúrgic, obrador

25 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit d’embotits, fàbrica d’escuradents i col·lecció d’objectes de la residència privada) i a la masia de Corriol (col·lecció d’esquelles i d’objectes), així com la col·lecció de Rupit i Pruit custodiada al Museu Episcopal de Vic, la col·lecció privada del sr. Miquel Banús o la col·lecció etnogràfica d’instruments musicals i ceràmica de la casa de La Fontana, entre d’altres. En segon lloc hi ha els elements urbans, amb un total d’11 elements i el 33% del percentatge global, definits sobretot per la totalitat de les fonts urbanes. En darrer terme hi ha els objectes, amb un total de 9 elements i el 27% del percentatge, definits en gran part pels retaules procedents de les esglésies del terme, així com per objectes de gran vàlua com el sabre del general Savalls, datat al segle XIX, o la carrossa fúnebre de Rupit.

Fig. 7. Elements que conformen el patrimoni moble de Rupit i Pruit

6.1.5. Patrimoni documental

Fig. 8. Elements que conformen el patrimoni documental de Rupit i Pruit

26 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Pel que fa al patrimoni documental del municipi, cal especificar que el 88% fa referència als fons documentals, amb un total de 7 elements inventariats. Aquests fons es poden dividir en dos subgrups, tant d’àmbit públic com privat: el que correspon a fons documentals situats fora dels límits del terme municipal de Rupit i Pruit, com per exemple els pergamins custodiats a la Biblioteca de Catalunya o el fons custodiat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (que inclou la documentació relacionada amb la notaria de Rupit i amb el mas Quatrecases de Pruit), i el que fa referència als fons conservats en el mateix municipi, com l’Arxiu Municipal o el fons documental de can Rovira. Pel que fa als fons d’imatges, representats amb un 12% del percentatge total, cal dir que es tracta d’un únic element ubicat fora dels límits territorials del terme. Ens referim al fons de Rupit i

Pruit situat a l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, a Barcelona.

6.1.6. Patrimoni immaterial

Fig. 9. Elements que conformen el patrimoni immaterial de Rupit i Pruit

El recull d’entrades relacionades amb el patrimoni immaterial està conformat per un total de 42 elements. El subgrup corresponent a la tradició oral és el més nombrós, amb 15 elements i un 36% del percentatge total, i està identificat amb la presència de bona part de les dites i les llegendes relacionades amb el terme, tot i que d’aquestes darreres se’n va fer una selecció donada la gran quantitat d’elements documentats. En segon lloc hi ha el subgrup de la música i la dansa, amb 12 elements i un percentatge del 28%, caracteritzat

27 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit en gran part pels goigs devocionals vinculats als temples del municipi, així com a la tradicional i genuïna Sardana de l’Alcalde. El tercer subgrup més nombrós fa referència a les manifestacions festives, que representen un 24% del total, on es recullen les festes majors dels dos nuclis urbans, els aplecs i les festes de caire religiós, així com el Pessebre Vivent Vila de Rupit. En darrer terme, cal fer una menció al subgrup del costumari (12% del percentatge), representat pels antics costums relacionats amb el territori.

6.1.7. Patrimoni natural

La darrera tipologia específica a comentar fa referència al patrimoni natural del municipi, en aquest cas conformada per dos subgrups: zones d’interès i espècimens botànics singulars. Les zones d’interès, amb 20 elements (91%), estan formades sobretot per les arbredes i boscos situats dins del terme, així com pels terrenys inclosos dins dels límits de l’Espai Natural Protegit del Collsacabra, les balmes i els miradors presents al terme municipal. També destaquen els elements més singulars del terme, com el salt de Sallent o l’Agullola de Rupit. Pel que fa als espècimens botànics destacables (2 elements inventariats que corresponen al 9% del percentatge total), cal dir que es corresponen amb dos dels roures més significatius del terme, un dels quals fou declarat arbre monumental l’any 1988.

Fig. 10. Elements que conformen el patrimoni cultural de Rupit i Pruit

28 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

6.1.8. Titularitat i estat de protecció

En la gràfica 11 s’aprecia que la major part dels elements inventariats són de titularitat privada, en concret el 66% del percentatge amb un total de 199 elements, sobretot en mans de particulars i d’algunes institucions privades. En canvi, els béns inventariats de titularitat pública, amb un total de 90 elements, tenen un percentatge del 30% i, principalment, són responsabilitat de l’Ajuntament de Rupit i Pruit, tot i que també hi ha altres institucions públiques que en són responsables. En darrer terme, els elements de titularitat privada accessible es corresponen amb un 4% del total inventariat i estan representats, en gran mesura, pels béns que són propietat del bisbat de Vic, entre d’altres.

Fig.11. Titularitat del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

La gràfica 12 fa referència a l’estat de protecció actual en el que es troben els elements inventariats. Com es pot observar, un 53% d’aquests elements no tenen cap tipus de protecció. En segon terme, destaca la protecció legal del patrimoni, amb un 45% del percentatge total i que correspon en gran mesura al patrimoni immoble regulat pel Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit, adscrit de manera global dins de la categoria de protecció BCIL. També cal mencionar el castell de Rupit, declarat BCIN pel Decret de castells del 22 d’abril de 1949. En darrer terme, amb l’1% del percentatge, hi ha tant la protecció física del patrimoni com la protecció legal i física. La física es correspon amb el fons d’imatges de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya i amb el fons

29 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit documental de l’Arxiu Municipal de Rupit i Pruit, mentre que la legal i física fa referència a la col·lecció i els objectes dipositats al Museu Episcopal de Vic, declarats BCIN moble pel Decret 474/1962 de museus.

Fig. 12. Estat de protecció del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

6.1.9. Estat de conservació

Fig. 13. Estat de conservació del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

Majoritàriament, el patrimoni cultural de Rupit i Pruit es troba en un bon estat de conservació (82%). El fet que gran part dels elements documentats estiguin situats dins del nucli urbà afavoreix aquesta condició, al mateix temps que bona part de les masies estan rehabilitades per destinar-les tant a usos turístics com agrícoles i ramaders. Alhora, un 11% presenta un estat de conservació dolent, relacionat sobretot amb les males

30 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit condicions d’alguns dels elements situats en el medi natural. El fet que alguns elements es trobin coberts de vegetació en dificulta la seva localització i incrementa l’afectació de les estructures existents. En darrer terme, amb el 7% del percentatge total, hi ha l’estat de conservació regular, que en la majoria dels casos es correspon amb la degradació dels revestiments exteriors de les façanes i amb algunes patologies estructurals (sobretot de les cobertes) relacionades amb les construccions més antigues.

6.1.10. Cronologia i estils artístics

Fig. 14. Cronologia del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

Pel que fa a la cronologia dels elements, podem observar com la major part correspon als períodes modern i contemporani (amb un 50% i un 43% del percentatge total respectivament), sobretot des del segle XVI i fins al segle XX. Aquest fet coincideix, en gran part, amb la reconstrucció arquitectònica dels edificis del nucli urbà de Rupit durant els segles XVI i XVII (aquestes intervencions es poden observar en un bon nombre de llindes datades) i també amb bona part de les masies disseminades dins del terme municipal, moltes de les quals foren reformades entre els segles XVII i XVIII. En tercer lloc hi ha els elements datats en època medieval (amb un 6% del total), que es corresponen amb el castell de Rupit, alguns dels temples religiosos presents a la zona, alguns dels béns mobles relacionats amb aquests, com per exemple el frontal d’altar de Sant Llorenç Dosmunts, o els ponts de can Badaire i de la Sala, entre d’altres.

31 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Quant als estils artístics s’observa un clar predomini de l’obra popular, amb un 89% del percentatge. Hi són representades bona part de les cases urbanes i les masies, així com la major part dels elements urbans i rurals que defineixen el patrimoni cultural del municipi.

La resta d’estils que apareixen estan representats amb un 1 i un 2% del percentatge total, destacant-ne els estils gòtic i renaixentista pel que fa als retaules religiosos i l’estil barroc pel que fa als temples bastits al llarg del segle XVIII.

Fig. 15. Estils artístics del patrimoni cultural de Rupit i Pruit

6.2. Llistat d’elements no fitxats

Durant la realització del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit van sorgir una sèrie d’elements dels que no s’ha fet fitxa per diferents motius. Les raons varien en funció de cada element, des del fet que no han pogut ser localitzats fins a que es troben ubicats fora dels límits del terme municipal, passant per no tenir rellevància suficient per formar part de l’inventari. És molt possible que hi hagi altres elements que no coneixem, i que en un futur podran fer que l’inventari s’ampliï.

En aquest punt, cal fer un incís en relació als elements que integren aquest llistat. Tal i com es pot comprovar, una gran part dels edificis s’han extret del llibre La despoblació rural i les masies del Collsacabra , de Quirze Parés i Ganyet. Es tracta d’una completíssima radiografia del terme del Collsacabra, centrada en els diversos elements tant

32 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit arquitectònics com naturals que defineixen el terme, entre d’altres informacions. Donat el gran volum d’informació generada en aquesta publicació, s’ha optat per incloure en el llistat d’elements no fitxats aquells béns que l’autor desglossa dins dels apartats dedicats a Rupit i a Pruit, i que no s’han pogut localitzar durant la feina de camp. S’han deixat fora del mateix els elements inclosos en els annexes i llistats finals que acompanyen la publicació, per evitar la repetició de la informació.

En general, la majoria d’elements no fitxats del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit fan referència al patrimoni immoble del municipi, sobretot pel que fa als edificis (49 elements). En segon lloc destaca el patrimoni natural, amb un total de 44 elements i que inclou el llistat de fonts no localitzades present al Catàleg de béns, tal i com hem vist anteriorment. També cal dir que en el llistat s’hi inclouen tot el seguit d’incidències sorgides durant les tasques de camp (elements no localitzats, béns situats fora del terme municipal, etc...).

A continuació s’inclou el llistat d’elements no fitxats sorgit de l’elaboració del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit:

33 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

CODI ÀMBIT TIPOLOGIA DENOMINACIÓ INFORMACIÓ Molí de Paderneres-Molí Desaparegut. Patrimoni 1.1 Edifici del Barri-Molí de la Bibliografia: Roma, 2018a: 140-142; Banús, 2002a: 18; Donada, Immoble Donada i el Jonquer 2006: 530. Patrimoni Desaparegut. 1.1 Edifici Molí de la Pomereda Immoble Bibliografia: Roma, 2018a: 143, 177; Parés, 1985: 395. Desaparegut. Patrimoni 1.1 Edifici El Barri Bibliografia: Banús, 2002a: 18; Parés, 1985: 484; Donada, 2006: 528- Immoble 529. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Molí de Bernat de Castelló Immoble Bibliografia: Roma, 2018a: 153. Patrimoni Enrunat. Pocs indicis. 1.1 Edifici Mas Torrens Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 370. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Immoble Masia del Camp de l’Arç Bibliografia: Parés, 1985: 372. Patrimoni Edifici de nova planta (any 1980). 1.1 Edifici La Lluca Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 372. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Masia de Coma-Arbosa Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 373. Patrimoni Desparegut. 1.1 Edifici Els Auberts Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 373. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Les Valls Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 373. Patrimoni Enrunat. Pocs indicis. 1.1 Edifici Els Rostos Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 373. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici La Solana Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 373. Patrimoni Desparegut. 1.1 Edifici El Mitjà Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici La Feixa Alta Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Enrunat. Pocs indicis. 1.1 Edifici Sobirans o Sobirats Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Les Comes Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374.

34 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici La Devesassa Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Les Trepadelles Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici La Casa Vella del Pinós Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Masia vella del Coll Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 374. Patrimoni Barraca o cabana dels No localitzada. 1.1 Edifici Immoble Eugassers Bibliografia: Parés, 1985: 375. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Can Sabater Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 384. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Les Teixoneres Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 384. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Casa de la font del Boix Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 385. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Mas Caminal de la Faja Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 385. Patrimoni No localitzada. 1.1 Edifici Balma-masia La Cavorca Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 386; Serra, 1993-1994: 35. Patrimoni Enrunat. Pocs indicis. 1.1 Edifici Mas Tinyosos Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 386. Patrimoni No localitzada. 1.1 Edifici Balma-masia dels Banyuts Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 386. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Mas Martí Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 387. Patrimoni Pocs indicis. 1.1 Edifici La Teuleria de la Sala Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 387. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Immoble Masia del Puig d’en Roca Bibliografia: Parés, 1985: 388. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Mas Castell Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 392. Desconegut. Patrimoni 1.1 Edifici Mas de Bibliografia: Parés, 1985: 392. Immoble

35 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Les Tremoledes Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 392. Patrimoni Desaparegut. 1.1 Edifici Immoble L’Hostal del Vellès Bibliografia: Parés, 1985: 393.. No localitzada. Patrimoni Pujolràs o Pujalràs i 1.1 Edifici Bibliografia: Parés, 1985: 396, 469; Crosas, 2014: 139; Donada, Immoble Ridecots 2006: 530. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Mas Vila Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 396. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Mas Arbonell Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 397. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Mas Company Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 397. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici Mas Prat Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 397. Patrimoni Desconegut. 1.1 Edifici El Moner Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 398. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Clapera del Roquer Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 398. Patrimoni Casa Seca o casa Vella del Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Immoble Roquer Bibliografia: Parés, 1985: 398. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Immoble Masia d’Aigua Calda Bibliografia: Parés, 1985: 402. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Mas la Font Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 403. Patrimoni Enrunada. Pocs indicis. 1.1 Edifici Mas Puigventós Immoble Bibliografia: Parés, 1985: 403. Patrimoni No localitzada. 1.1 Edifici Capella de Santa Maria Immoble Bibliografia: Donada, 2006: 518-521, 525, 526, 527. Patrimoni Accés tancat. 1.1 Edifici El Jonquer Immoble Bibliografia: Donada, 2006: 528, 529. Patrimoni No localitzat. 1.1 Edifici Can Guilla Immoble Bibliografia: Donada, 2006: 528. Patrimoni Element Desapareguda. 1.3 Bassa Canemera Immoble arquitectònic Bibliografia: Roma, 2018a: 110.

36 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Patrimoni Element Desapareguda (reconvertida en col·lector de residus líquids). 1.3 Immoble arquitectònic Bassa d’en Grau Bibliografia: Roma, 2018a: 110; Banús, 1986: 96; Banús, 2002: 6. Patrimoni Element No localitzat. Pocs indicis. 1.3 Pou del Roquer Immoble arquitectònic Bibliografia: Banús, 2011: 26. Patrimoni Element Pou de Sant Joan de No localitzat. Pocs indicis. 1.3 Immoble arquitectònic Fàbregues Bibliografia: Banús, 2011: 26. Accés tancat. Patrimoni Element La Bomba-Resclosa de la 1.3 Bibliografia: Roma, 2018a: 158, 177; Banús, 1986: 23-24; Parés, Immoble arquitectònic Sala i Font del Bull 1985: 387. No localitzat. Patrimoni Element Tornall del torrent Mal- 1.3 Bibliografia: Roma, 2008a: 160; Roma, 2018a: 160-161, 177; Parés, Immoble arquitectònic Salt del Tornay 1985: 389. Patrimoni Element Font nova de les Viles- No localitzada. 1.3 Immoble arquitectònic Font de baix de les Viles Bibliografia: Parés, 1985: 371, 500. Desaparegut. Patrimoni Jaciment Bibliografia: Serra, 1990: 26, 189-190; Parés, 1985: 401, 406, 456; 1.4 Castell de Fàbregues Immoble arqueològic Català, 1990: 898-903; Donada, 2006: 521; Pladevall, 1960: 329-330, 338; Banús, 1986: 29-30, 68; Serra, 2017: 156, 161. Patrimoni Jaciment Tomba de la Donada No localitzada. 1.4 Immoble arqueològic Mijans Bibliografia: Donada, 2006: 519-527; Patrimoni Jaciment Dolmen del pla de Passa- Desaparegut. 1.4 Immoble arqueològic l’Arca Bibliografia: Parés, 1985: 388. Patrimoni Jaciment Torre del Telegrà, de Pertany al terme municipal de Tavertet. 1.4 Immoble arqueològic Collsesviles o del Bac Bibliografia: Costa, 2005. Patrimoni Jaciment Fons de cabana del coll Desaparegudes. 1.4 Immoble arqueològic de Pruit i de la Serra Bibliografia: Noguera, 1964: 103. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 1.5 Obra civil Pedrera dels Bassis Immoble Bibliografia: Banús, 2011: 26. Desaparegut. Patrimoni 2.2 Objecte Timbal de l’església de Bibliografia: Banús, 1986: 55; Noguera, 1964: 212-213; Banús, 2003: Moble Sant Miquel de Rupit 50-51. Patrimoni Creu parroquial gòtica de No localitzada (probablement despareguda durant la guerra Civil). 2.2 Objecte Moble Sant Andreu de Pruit Bibliografia: Cingles, 1984, nº 15: 7. Patrimoni Talla de la Verge del Despareguda durant la guerra Civil (1936-1939). 2.2 Objecte Moble Roser Bibliografia: Banús, 2003: 51; Banús, 1986: 54.

37 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Patrimoni No localitzada. 2.2 Objecte Verge del castell de Rupit Moble Bibliografia: Banús, 1986: 50. Patrimoni Desapareguda durant la guerra Civil (1936-1939). 2.3 Col·lecció Col·lecció d’imatgeria de Moble Sant Miquel de Rupit Bibliografia: Banús, 1986: 54-56. Patrimoni Desaparegut durant la guerra Civil. 3.2 Fons documental Arxiu parroquial de Pruit Documental Bibliografia: Ginebra, 2007: 10. Fons documental de Rupit Patrimoni Molt escàs. 3.2 Fons documental Documental i Pruit a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa Bibliografia: Fons de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Ja no es celebra. Patrimoni Manifestació 4.1 La Passió Bibliografia: Aiats, 1983: 157, 179; Banús, 2003: 51; Roviró, 2014: Immaterial festiva 103; Banús, 1986: 55; Noguera, 1964: 212; Payán, 1977: 40. Patrimoni Manifestació Ja no es celebra de manera tradicional. 4.1 Carnestoltes Immaterial festiva Bibliografia: Banús, 2003a; Grup Recerca Folklòrica Osona, 1982: 15. Ja no es celebra. Patrimoni Manifestació 4.1 Caramelles Bibliografia: Vinyeta, 1998: 120; Aiats, 1983: 86-87, 149, 180-181; Immaterial festiva Noguera, 1964: 213. Patrimoni Manifestació Ja no es celebra. 4.1 El Trillo Immaterial festiva Bibliografia: Associació Amics de Tavertet, 2005: 23. Patrimoni Manifestació Ja no es celebra. 4.1 Salpàs Immaterial festiva Bibliografia: Parés, 1985: 470. Patrimoni Manifestació Berenar i sardanes a Sant Ja no es celebra. 4.1 Immaterial festiva Joan de Fàbregues Bibliografia: Vinyeta, 1998: 120. Patrimoni Manifestació 4.1 Festa de Santa Llúcia Ja no es celebra. Només es fa una missa a l’església de Sant Miquel. Immaterial festiva Bibliografia: patrimonifestiu.cultura.gencat.cat. Patrimoni Manifestació Ja no es celebra. 4.1 Processó Dijous Sant Immaterial festiva Bibliografia: Solà, 1933: 85-86. Patrimoni 4.4 Música i dansa Tonada del Viacrucis No es canta des de l’any 1927. Immaterial Bibliografia: Aiats, 1983: 85, 148-149; Triadú, 1994: 63. Patrimoni Desaparegut. 4.4 Música i dansa Ball de les Vetes Immaterial Bibliografia: , 2000: 17-18. Patrimoni No ha existit mai. 4.4 Música i dansa Contradansa embolicada Immaterial Bibliografia: Inventari patrimoni etnològic (IPEC 903154) Patrimoni Ja no es celebra. 4.4 Música i dansa Immaterial Ball de l’Abat dels Boigs Bibliografia: Inventari patrimoni etnològic (IPEC 904467); Amades,

38 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

1980-85: 266-268, 344 (vol. I), 149-150 (vol. II). Patrimoni Pertany al terme municipal de Sant Martí Sacalm. 5.1 Cova de les Ànimes Natural Zona d’interès Bibliografia: Vinyeta, 1980: 17; Parés, 1985: 405.

Patrimoni Pertany al terme municipal de L’Esquirol. 5.1 Bibliografia: Roma, 2018: nº 10; Vinyeta, 1971: 14-15; Aiats, 1984: Natural Zona d’interès Mirador d’Aiats 191. Patrimoni No inclosa segons les indicacions dels seus propietaris. 5.1 Molera de Solans Natural Zona d’interès Bibliografia: https://excursionismecientific.net/category/collsacabra/ Patrimoni Pertany al terme municipal de Tavertet? 5.1 Font vella de les Viles Natural Zona d’interès Bibliografia: Parés, 1985: 372, 500. Patrimoni No localitzada. 5.1 Font de Fàbregues Natural Zona d’interès Bibliografia: Banús, 2011: 26; Parés, 1985: 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font del Plàtan Natural Zona d’interès Bibliografia: Banús, 2011: 26. Patrimoni 5.1 Font de la Baga Pertany al terme municipal de l’Esquirol. Natural Zona d’interès Bibliografia: Banús, 2011: 26 Patrimoni No localitzada. Poc indicis. 5.1 Font dels Esclops Natural Zona d’interès Bibliografia: Parés, 1985: 500; Solà, 1933: 26. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font de Natural Zona d’interès Bibliografia: Roma, 2017: 36-37. Patrimoni Fora dels límits del terme municipal. 5.1 Balma dels Encantats Natural Zona d’interès Bibliografia: Banús, 2003: 46. Balma o bauma de Ses Patrimoni No localitzada. 5.1 Cambretes-Les Corts del Natural Zona d’interès Bibliografia: Donada, 2006: 521, 524; Serra, 1993-1994: 35, 37?; Bac Patrimoni No localitzada. 5.1 -Pugeu Natural Zona d’interès Balma d’en Pujeu Bibliografia: Banús, 2011: 26; Parés, 1985: 400-401. Patrimoni No localitzada. 5.1 Balma dels Teixidors Natural Zona d’interès Bibliografia: Banús, 2011: 26; Parés, 1985: 400. Patrimoni No localitzada. 5.1 Balma dels Gitanos Natural Zona d’interès Bibliografia: Banús, 2011: 26; Parés, 1985: 401. Patrimoni No localitzada. 5.1 Balma de la Cuca Natural Zona d’interès Bibliografia: Donada, 2006: 536. Patrimoni 5.1 Font de Comajoan Pertany al terme municipal de l’Esquirol. Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014.

39 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Pertany al Patrimoni terme municipal de L’Esquirol. 5.1 Font del Faig Bibliografia: Crosas et al., 2014; Llobet, 1963; Roma, 2017: 128; Natural Zona d’interès Triadú, 1994: 20. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Calda-Fonts Caldes Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 469, 500. Patrimoni Font No localitzada. Pocs indicis. 5.1 de l’Escaleta del Natural Zona d’interès Roquer Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 398-399, 500. Patrimoni Font de la Bassa No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Natural Zona d’interès Canyamera Bibliografia: Crosas et al., 2014; Roma, 2018a: 110; Parés, 1985: 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font de la Cabua Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 391, 500. Patrimoni Font de la Calma-Font No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Zona d’interès Natural d’en Calma Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 385, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font de la Dou Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Zona Font de la Faja Natural d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 385, 453, 471, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font del Boix Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 385, 453, 475, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font del Cingle Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 386, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Natural Zona d’interès Font del Gorg de l’Euga Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font del Saule Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Jordana Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Belló Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 396, 453, 459, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Cristo Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font del Mestre Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Zona Font del Soler Natural d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014.

40 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Vida Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014. Patrimoni Font de la Lluca-Font de No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Natural Zona d’interès la Llosa-Font del Bac Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 372, 469, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font de la Palanca Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 372, 500. Patrimoni Font de la Canal de les No localitzada (pot estar fora de terme). Pocs indicis. 5.1 Natural Zona d’interès Basses Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 372, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Zona Font del Correu Natural d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 372, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font dels Capellans Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Parés, 1985: 373, 500. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font del Torrentó Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014; Triadú, 1994: 19. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 La Fontica Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Natural Zona d’interès Font de l’Alou Bibliografia: Crosas et al., 2014. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Negra Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014. Patrimoni No localitzada. Pocs indicis. 5.1 Font Fresca Natural Zona d’interès Bibliografia: Crosas et al., 2014.

41 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

7. DIAGNÒSTIC DEL PATRIMONI CULTURAL

7.1. Estat legal de protecció del patrimoni

En primer lloc, cal referir-se als elements protegits per normativa general. En aquest sentit, les figures de protecció del patrimoni cultural establertes per la llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC nº 1807, d’11 d’octubre de 1993) són dos:

 Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), declarats pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

 Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), objecte de protecció i catalogació per part dels municipis.

D’altra banda, cal especificar també que la llei protegeix genèricament la resta de béns integrants del patrimoni cultural català.

Pel que fa als BCIN, cal dir que es corresponen amb els BIC (Bé d’Interès Cultural), categoria establerta per la llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. En aquest sentit, es consideren BCIN tots aquells elements fortificats que es troben emparats pel Decret de 22 d’abril de 1949, (decret que mantenen vigent les dues lleis esmentades, l’espanyola de 1985 i la catalana de 1993). Alhora també compten amb la protecció BCIN els escuts i les creus de terme, regulats pel Decret 571/63, de 14 de març de 1963. Dins del terme municipal de Rupit i Pruit hi ha un element inclòs dins d’aquesta categoria de protecció. Es tracta del castell de Rupit (BCIN/Monument històric/1334-MH/R-I-51- 5622/Decret 22-04-1949/BOE 05-05-1949). Alhora, la col·lecció de materials de Rupit i Pruit custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV) també tenen aquesta protecció BCIN pel Decret 474/1962, de l’1 de març, pel qual determinats museus (i els seus fons) són declarats monuments historico-artístics. Inclosos dins d’aquesta col·lecció, i per tant també dins d’aquesta figura de protecció, hi ha el retaule de Sant Joan de Fàbregues, el retaule de Sant Andreu de Pruit i el frontal d’altar de Sant Llorenç Dosmunts.

42 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Quant als BCIL, cal dir que ho són tots aquells elements inclosos en instruments urbanístics redactats abans de la llei 9/1993, de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, o aquells inclosos en instruments posteriors, sempre i quan estiguin catalogats fefaentment com a BCIL. Es tracta d’una figura de protecció reservada a l’administració local i aplicable únicament als béns immobles. La llei 9/1993 preveu un mecanisme específic de declaració de BCIL al marge de la normativa urbanística. En els municipis de més de 5.000 habitants, l’ajuntament pot catalogar aquells béns immobles que són rellevants a nivell local i aprovar-los com a BCIL mitjançant el ple de l’ajuntament. Per contra, en els municipis menors de 5.000 habitants, l’aprovació recau en el ple del Consell Comarcal. En el cas de Rupit i Pruit, tots els elements que formen part del Catàleg de béns a protegir estan inclosos dins d’aquesta categoria de protecció. Aquesta protecció, que no s’especifica a les fitxes identificatives de cada element, sí que queda recollida a l’article 18.2 de la normativa del mateix catàleg, on s’especifica que “els elements i conjunts inclosos en el Catàleg tindran la consideració d’elements culturals d’interès local (BCIL) i com a tals han de quedar inclosos en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català, d’acord amb les disposicions i procediments dels articles 16, 17 i 18 de la LPCC”.

En aquest punt, cal fer un parell d’incisos respecte a aquesta figura de protecció i al mateix catàleg de béns:

- El primer té relació amb l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit (núm. identificació U01). Aquest element, que ja comptava amb aquesta protecció pel fet

de formar part del catàleg, també fou declarat BCIL per l’Acord del Ple del Consell Comarcal en data 20/12/2017 (Núm. CPCC: 11162-I). - El segon incís fa referència al patrimoni natural que forma part del catàleg i, més en concret, amb les fonts que han estat incloses i que, per tant, tenen la categoria

de protecció BCIL. A diferència de la resta d’elements que integren aquest document, els quals estan desenvolupats en fitxes individuals que identifiquen el bé i expliquen les seves condicions inherents, les fonts han estat recollides en un llistat i un plànol de caire generalista (pàgina 351 del catàleg), on les úniques informacions aportades són una situació general dins del terme municipal i un

emplaçament aproximat prop d’alguna de les masies o elements naturals del terme

43 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

(veure apartats 6.2 i 7.2 d’aquesta memòria). A continuació s’adjunta el plànol de situació d’aquests elements, amb el segell de la seva aprovació:

En segon lloc, cal fer referència a d’altres elements protegits a través de la normativa vigent:

-La llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català (DOGC núm. 1807, d’11- 10-1993) i el Decret 78/2002 que el desenvolupa, regula específicament el règim del patrimoni arqueològic. És responsabilitat dels museus la protecció, la conservació i la documentació d’aquest patrimoni, assegurant així la seva perdurabilitat (Llei 17/1990, de 2 de novembre, de museus / DOGC núm. 1367, de 14-11-1990). En el cas de Rupit i Pruit es tracta d’una part dels materials dipositats al Museu Episcopal de Vic (MEV), i que estan relacionats, sobretot, amb el jaciment arqueològic del Camp sa l’Arca i amb la sepultura de Casadevall, de la que no n’hi ha cap constància tot i que és probable que faci referència al mateix jaciment.

44 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

-La llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents de Catalunya (DOGC núm. 3437, de 24-07-2001) regula i protegeix el patrimoni documental conservat als arxius i amb una antiguitat de més de 100 anys. En aquest sentit, el Mapa del Patrimoni recull, a més del fons de l’arxiu municipal, el fons documental de Rupit i Pruit custodiat a l’Arxiu Comarcal d’Osona (ACOS) i el fons documental de Rupit i Pruit ubicat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV), que inclou l’arxiu parroquial de Sant Joan de Fàbregues, el fons documental de la Notaria de Rupit i el fons documental del mas Quatrecases de Pruit. Pel que fa als documents rellevants, cal destacar els sis pergamins relacionats amb el municipi, i datats entre els segles XII i XVII, que es troben custodiats a l’Arxiu Històric de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona.

-La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural, regulen i protegeixen el patrimoni natural de Catalunya. En el cas del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit, s’hi comptabilitza l’Espai Natural Protegit del Collsacabra, que alhora inclou tota una sèrie de zones d’interès natural del municipi, que han estat individualitzades dins del Mapa del Patrimoni Cultural.

També cal mencionar la Xarxa Natura 2000, que tot i coincidir amb els mateixos límits que l’Espai Natural Protegit del Collsacabra, està regida per l’Acord de Govern 150/2014, de 4 de novembre de 2014. Aquesta xarxa europea d'espais naturals té com a objectiu fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i seminaturals amb l'activitat humana que s'hi desenvolupa, fent que es mantingui un bon estat de conservació d'aquests hàbitats i espècies, evitant-ne el seu deteriorament. Al seu torn, l’Acord de Govern estableix la declaració de zones especials de conservació (ZEC) de la regió biogeogràfica mediterrània i els llocs d’importància comunitària (LIC), amb els hàbitats i les espècies d’interès comunitari determinats respectivament, així com els objectius de conservació i els límits geogràfics dels mateixos.

En darrer terme, també cal mencionar el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. En el cas de Rupit i Pruit es tracta del roure del Bac del Collsacabra (Ordre 30-08-1988, DOGC núm. 1042, de 12-09-1988).

45 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

7.2. Intervencions sobre el patrimoni

Abans de la realització del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit, el municipi comptava amb diferents inventaris i catàlegs previs que a continuació esmentem:

-Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPA). Està gestionat per la Secció d’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Iniciat l’any 1982, i amb diverses actualitzacions i ampliacions posteriors, aquest inventari inclou els béns integrants en les tres categories de protecció que estableix la Llei 9/1993: béns culturals d’interès nacional (BCIN), béns culturals d’interès local (BCIL) i la resta de béns integrants de l’ampli patrimoni cultural que defineix la llei. En el cas de Rupit i Pruit, el nombre total d’elements inclosos és de 92.

-Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Cartes Arqueològiques,

CCAA): iniciat a finals de l’any 1982 s’estructura i recull la informació per comarques. Des de l’any 2001, aquest inventari inclou també els jaciments paleontològics i les intervencions arqueològiques negatives. En el cas de Rupit i Pruit, el nombre total d’elements inclosos és de 4:

 Camp sa l’Arca (CCAA 2633).  Castell de Rupit (CCAA 11821).  Mas dels Turons (CCAA 11823).

 Les Marrades del Grau d’Olot (CCAA 20011).

-Catàleg de béns a protegir de Rupit i Pruit: aprovat definitivament per la Comissió

Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central el 23 de maig de 2014, i donada la seva conformitat al text refós per resolució del director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme en data 18 de març de 2015. La seva publicació fou acordada a efectes d’executivitat en data 17 de juliol de 2015 i publicada al DOGC núm. 6919 del 23 de juliol de 2015. Aquest document inclou 93 elements relacionats amb el patrimoni arquitectònic i 4 elements relacionats amb el patrimoni arqueològic. Tots aquests elements presenten

46 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit una fitxa individual desglossada on s’expliquen les característiques intrínseques de cada un d’ells, tot i que la informació que contenen és la mateixa que apareix a les fitxes de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic (IPA) de la Generalitat de Catalunya, elaborades l’any 1983, i a les fitxes de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic (CCAA) de la Generalitat de Catalunya, revisades en diverses dates. Els elements en qüestió són (es manté la nomenclatura utilitzada en aquest document):

Els àmbits:  Nucli urbà de Rupit (N01).  Nucli urbà de Pruit (N02).

Els conjunts:

 Conjunt d’edificis al c/ Barbacana (C01).  Conjunt d’edificis al c/ Manyà i a la pl/ del Bisbe Font (C02).  Conjunt d’edificis al c/ de l’Església i a la pl/ Major (C03).  Conjunt d’edificis al c/ del Palau (C04).  Conjunt d’edificis al c/ Fossar (C05).  Conjunt d’edificis a la pl/ Cavallers i al c/ Coll del Castell (C06).

Els fronts:

 Front d’edificis de la façana oest al riu (F01).  Front d’edificis de la façana est al riu (F02).

Els elements urbans:  Sant Andreu de Pruit (U00).  Sant Miquel de Rupit (U01).  Castell de Rupit (U02).  Can Rovira (U03).  Habitatge al c/ Manyà, 7 (U04).

 Habitatge al c/ de l’Església, 5 (U05).  Habitatge al c/ del Palau, 4 (U06).  Habitatge al c/ del Palau, 6 (U07).

47 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

 Habitatge al c/ del Palau, 8 (U08).  Notaria Soler-Antic Palau (U09).  Habitatge al c/ del Palau, 7 (U10).  Habitatge al c/ del Palau, 14 (U11).  Habitatge al c/ del Fossar, 2 (U12).  Habitatge al c/ del Fossar, 4 (U13).  Can Gleies (U14).  Habitatge al c/ del Fossar, 3 (U15).  Habitatge al c/ del Fossar, 5 (U16).  Habitatge al c/ del Fossar, 7-9 (U17).  Habitatge al c/ del Fossar, 11 (U18).  Habitatge al c/ del Fossar, 13 (U19).  Habitatge al c/ del Fossar, 15-17-19 (U20).  Habitatge al c/ del Fossar, 8 (U21).  Habitatge al c/ del Fossar, 10 (U22).  Habitatge al c/ del Fossar, 12 (U23).  Habitatge al c/ del Fossar, 14 (U24).  Habitatge al c/ del Fossar, 16 (U25).  Habitatge al c/ del Fossar, 18 (U26).  Can Pau Xic (U27).  Can Reixat (U28).  Can Pastoric (U29).  Can Ton (U30).  Can Banús (U31).  Can Gori (U32).  Habitatge al c/ del Fossar, 25 (U33).  Habitatge al c/ del Fossar, 27 (U34).  Habitatge al c/ del Fossar, 29 (U35).  Can Pahisa i can Negre (U36).  Habitatge al c/ Coll del Castell, 1 (U37).  Habitatge al c/ Coll del Castell, 3 (U38).  Habitatge al c/ Coll del Castell, 5 (U39).

48 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

 Can Calau (U40).  Habitatge al c/ Coll del Castell, 9 (U41).  Habitatge al c/ Coll del Castell, 11 (U42).  Habitatge al c/ Coll del Castell, 13 (U43).  Molí de Marandes o de Rupit (U44).  Antic Fossar (U45).  La creu del Fossar (U46).  Pont de can Badaire (U47).  Pont Penjat (U48).

Els elements rurals:  El Grau (R01).  Quatrecases (R02).  La Serra (R03).  La Garganta (R04).  El Coll (R05).  El Torrent (R06).  Comajoan (R07).  Sant Gil (R08).  El Bosc (R09).  Renyins (R10).  El Pinós (R11).  El Vilar (R12).

 L’Alou (R13).  El Collell (R14).  La Rovira (R15).  Mas Joan (R16).  El Bac (R17).  La Casanova (R18).  El Bellonc (R19).  La Fontana (R20).  El Llorà (R21).

49 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

 La Casassa (R22).  Sant Llorenç Dosmunts (R23).  Les Viles (R24).  Torre de les Viles (R25).

 L’Om (R26).  La Sala (R27).  Corriol (R28).  Santa Magdalena (R29).  Sant Joan de Fàbregues (R30).  El Pendís (R31).  Fàbregues (R32).

 L’Aulet (R33).  Mare de Déu de Montdois (R34).

Patrimoni arqueològic:  Castell de Rupit (A01).  Mas dels Turons (A02).

 Camp sa l’Arca (A03).  Marrades del Grau d’Olot (A04).

En aquest punt, cal fer un incís en relació al patrimoni arquitectònic i al patrimoni arqueològic. Pel que fa al patrimoni arquitectònic, cal dir que el mateix Catàleg de béns especifica, a les pàgines 10 i 11, que gairebé tots els elements catalogats a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya s’han incorporat al catàleg, tot i que amb algunes excepcions “per raó del seu escàs interès”. Els elements exclosos són (es manté la nomenclatura utilitzada en el catàleg):

 Mas Hostalot.  Mas Torrentó.  Les Serres.  La Caseta.  El Casot.

50 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

 Casanova de Montdois.  Mas el Roquer.  Pont de la Rovira.

De la mateixa manera, el Catàleg de béns també incorpora nous elements situats tant en sòl urbà com en sòl no urbanitzable. Aquests elements són (es manté la nomenclatura utilitzada en aquest document):

 La Rovira (U03).  Habitatge al carrer Manyà, 7 (U04).

 Habitatge al carrer de l’Església, 5 (U05).  Molí de Marandes o de Rupit (U44).  Pont Penjat (U48).  La Fontana (R20).  La Sala (R27).  Mare de Déu de Montdois (R34).

Quant al patrimoni arqueològic, l’incís té relació amb les àrees d’expectativa arqueològica. Alguns dels elements que formen part del Catàleg de béns a protegir estan inclosos dins d’aquesta categoria, la qual no s’especifica a les fitxes identificatives de cada element, tot i que sí queda recollida a l’article 23.4 de la normativa del mateix catàleg, on s’especifica que “són àrees d’expectativa arqueològica (indicades per la Direcció General de Patrimoni) aquelles en què pot trobar-s’hi “restes arqueològiques en el subsòl susceptibles de ser estudiades segons la metodologia arqueològica”. A més dels nuclis de Rupit i de Pruit, ho són també Sant Llorenç Dosmunts, Sant Joan de Fàbregas, Mare de Déu de Montdois, les masies: Mas La Serra, Masia Quatre Cases, la Rovira, el Pinós, La Casassa, el Vilar, el Coll,

El Torrent, la Garganta, Mas Torrentó, Comajoan, El Bosc, Mas Llorà, l’Alou, el Collell, el Bach de Collsacabra, el Soler, l’Om, la Sala, les Viles, les Serres, Mas l’Aulet, el Pendís, el Roquer, el Corriol i els molins: Molí del Soler, Molí de Marandes, Molí de Sallent, Molí de la resclosa-molí Vell de la Sala i Pont de la Sala”.

51 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

Pel que fa al patrimoni natural recollit en el Catàleg de béns, cal especificar que es centra en el roure del Bac del Collsacabra, declarat arbre monumental i inclòs al Mapa del

Patrimoni, i en un llistat de 36 fonts naturals acompanyat d’un plànol. A diferència de la resta de béns que integren el catàleg, aquests elements no estan desenvolupats ni presenten fitxa pròpia, fet pel qual la seva localització ha estat complicada. Set de les fonts incloses al llistat han estat incorporades al Mapa del Patrimoni, mentre que la resta

(dues d’elles situades fora del terme municipal de Rupit i Pruit) han quedat recollides al llistat d’elements no fitxats d’aquesta memòria (veure apartat 6.2).

-Catàleg de masies i cases rurals de Rupit i Pruit: es tracta d’un document integrat al POUM i elaborat pels arquitectes Carles Crosas i Joan Solà, amb la col·laboració dels arquitectes Álvaro Pérez Otín i Gemma Domingo Solsona. De la mateixa manera que en el catàleg de béns, aquest document fou conformat mitjançant l’adaptació de les fitxes de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, tot i que els elements inclosos que no figuraven en aquest inventari no presenten cap tipus de descripció. Els elements que formen part d’aquest catàleg, i que per tant s’han inclòs al Mapa del Patrimoni són (es manté la nomenclatura utilitzada en aquest document):

 El Grau (M01).  El Pinós (M14).  Quatrecases (M02).  El Vilar de Pruit (M15).

 L’Hostalot (M03).  Can Colomer (M16).  La Serra (M04).  El Torrentó (M17).

 La Garganta (M05).  L’Alou (M18).  El Coll (M06).  El Collell (M19).  El Torrent (M07).  La Rovira (M20).  Roca-roja (M08).  Hostal La Devesa (M21).  Comajoan (M09).  La Devesa (M22).  El Bosc (M10).  Mas Joan (M23).  Els Casalons (M11).  Campgran (M24).  Renyins (M12).  La Casanova del Bac (M25).  Coma-serra (M13).  El Bac de Collsacabra (M26).

52 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

 La Casanova de Pruit (M27).  Les Feixes (M46).  El Bellonc (M28).  Santa Llúcia (M47).  La Fontana (M29).  Can Cames (M48).  El Llorà (M30).  Castellet (M49).  Torre del Llorà (M31).  Casadevall (M50).  Casalliques (M32).  La Donada (M51).  Can Jitons (M33).  El Roquer (M52).  La Casassa (M34).  Sant Joan de Fàbregues (M53).  Les Viles (M35).  El Pendís (M54).  Torre de les Viles (M36).  Fàbregues (M55).

 L’Om (M37).  El Puig (M56).  La Sala (M38).  El Casot (M57).

 El Molí de la Sala (M39).  L’Aulet (M58).  El Soler (M40).  El Casal de Montdois (M59).  Corriol (M41).  Mare de Déu de Montdois (M60).  La Torre de Sant Joan (M42).  La Caseta (M61).  Els Felips (M43).  La Casa Nova de Montdois (M62).  Els Solans (M44).  Les Serres (M63).  La Palomera (M45).  El Vilar de Querós (M64).

7.3. Equipaments i activitats sobre el patrimoni

El municipi de Rupit i Pruit compta amb alguns equipaments i activitats de caire patrimonial, tant dins del sector públic com del privat (teixit associatiu i social), que incideixen de manera específica en el sector cultural del municipi:

 Arxiu Municipal de Rupit i Pruit: la seva tasca principal és l’organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental del municipi. Gestiona tota la informació generada per l'Ajuntament de Rupit i Pruit, així com els fons documentals dels antics ajuntaments de Rupit i de Pruit,

abans de la seva unificació l’any 1977. Així mateix també gestiona les

53 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi.

Forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2007.

 Oficina de Turisme de Rupit i Pruit: espai municipal situat a l’entrada del nucli urbà de Rupit, donant la benvinguda als visitants. Es tracta del punt de partida per començar a descobrir el nucli històric de la vila i del terme

municipal. L’oficina posa a disposició del visitant tota la informació i els serveis turístics disponibles, donant resposta a totes les qüestions

plantejades i ajudant al descobriment del terme. S’ofereix assessorament personalitzat i informació sobre els llocs d’interès, rutes i itineraris, etc. D’entre les eines utilitzades per donar aquest servei destaca La Mirada Tàctil, una experiència sensorial destinada a donar accessibilitat al patrimoni cultural als col·lectius que pateixen algun tipus de discapacitat

sensorial, física o cognitiva. També cal destacar l’aposta pel turisme sostenible com un dels valors principals de la gestió turística del municipi, mitjançant un seguit de recomanacions donades als visitants que engloben tant aspectes socioculturals com mediambientals i econòmics, buscant

d’aquesta manera la satisfacció dels turistes i de la comunitat local.

 Espai Joan Font: es tracta d’un espai polivalent perfectament integrat dins de l’arquitectura del nucli urbà i amb unes vistes immillorables de bona part de la vila de Rupit. La sala està equipada per a la realització de concerts, obres de teatre, celebracions gastronòmiques i qualsevol tipus de trobades tant públiques com privades. En aquest sentit, cal especificar que

l’ajuntament del municipi l’utilitza per portar-hi a terme diverses activitats relacionades amb les festes locals, així com trobades veïnals, etc. Al mateix temps, la sala està a disposició dels veïns per llogar-la per a un ús privat.

 Can Rovira: equipament municipal de gran valor patrimonial, tant per

l’edifici en sí com per les col·leccions que alberga. Es tracta d’una de les construccions més representatives del nucli antic de Rupit, datada a

54 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

principis del segle XVII i que exemplifica a la perfecció l’arquitectura que caracteritza la vila. L’edifici manté en perfecte estat de conservació una antiga ferreria preindustrial establerta des de principis del segle XVIII, una carbonera i un taller metal·lúrgic corresponent a la primera industrialització,

i que va estar en funcionament fins l’any 1973 de la mà de la nissaga familiar dels Rovira. Al mateix temps, la construcció també alberga una

col·lecció d’utensilis relacionats amb un obrador d'embotits, datada a mitjans de segle XX, una col·lecció relacionada amb la producció

d'escuradents cilíndrics de la marca “Elefante” i una col·lecció d'objectes i mobiliari que formaven part de l'habitatge de la darrera estandant de la nissaga dels Rovira, anterior a mitjans del segle XX. Des del consistori

rupitenc es va procedir al registre i catalogació de tot l’utillatge conservat tant de la ferreria com del taller metal·lúrgic, efectuat entre els mesos

d’agost i novembre de l'any 2020. També s’organitzen visites guiades tant a l’edifici com a totes les col·leccions.

 Bibliobús Guilleries: es tracta d’un servei que ofereix la Diputació de Barcelona, integrat dins de la Xarxa de Biblioteques Municipals i amb

l’objectiu de fomentar la lectura entre la població, servint de biblioteca itinerant pels pobles més petits de la província de Barcelona. El bibliobus Guilleries té com a biblioteca de suport la biblioteca Joan Triadú de Vic i visita el municipi de Rupit i Pruit un cop al més, estacionant al costat de

l'aparcament municipal que està situat a l’entrada del nucli urbà de Rupit.

 Mare de Déu de Montdois: antic santuari situat a l’extrem sud-est del terme municipal, a uns 4 quilòmetres de distància del nucli urbà de Rupit. Fou

adquirit per l’ajuntament del municipi l’any 1997 i rehabilitat l’any 2011. En l’actualitat, l’edifici és la seu de l’aplec de Montdois i de la cèlebre cantada de Nadales cada 26 de desembre.

 Pessebre Vivent Vila de Rupit: es tracta d’una de les manifestacions festives més conegudes i concorregudes del municipi i del Collsacabra, de la que se

55 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

n’han celebrat 33 edicions. Es tracta de la representació en viu del naixement de Jesús, mitjançant l’escenificació de més d’una vintena de quadres de temática bíblica i costumista, localitzats en diversos punts del nucli urbà de Rupit. Està organitzat pel Centre Cultural i Parroquial de Rupit, amb la participació de bona part dels veïns i veïnes de la població.

8. LÍNIES ESTRATÈGIQUES GENERALS

El municipi disposa d’un destacable patrimoni cultural que abasta una variada gamma d’àmbits com l’arquitectura, el medi natural, el patrimoni immaterial i, fins i tot, un bon nombre d’elements catalogats com a patrimoni moble, que són genuïns i característics del terme. A grans trets, els punts forts d’aquest patrimoni es podrien identificar amb:

 Un important patrimoni immoble format sobretot per bona part de l’arquitectura rural disseminada pel terme municipal (pràcticament una setentena de masies), així com els edificis urbans (una seixantena de cases de cos), els edificis i elements religiosos (temples i creus) i les construccions preindustrials (molins). Cal tenir en compte també els conjunts arquitectònics, conformats per la major part de les

cases que defineixen els carrers i les places del casc antic de Rupit i d’altres elements arquitectònics que embelleixen el medi rural de la població i contribueixen a entendre el funcionament històric de la zona, com per exemple la gran quantitat de fonts, sobretot urbanes, ponts i jaciments arqueològics.

 Un destacable i variat patrimoni immaterial que recull determinades manifestacions festives i tradicions orals que són representatives de la manera de fer de la població rupitenca. En aquest sentit destaquen les festes i els aplecs de caire

religiós, com l’espectacular Pessebre Vivent Vila de Rupit o l’aplec de Montdois entre d’altres. Dins de les tradicions orals destaquen les dites i les llegendes relacionades tant amb diverses creences populars com amb alguns elements tangibles que es documenten dins del terme municipal, com per exemple la dita de la Casassa o la llegenda de la torre del moro del castell de Rupit. També són

56 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

especialment significatives les intervencions dins del món de la música i la dansa, sobretot pel que fa als goigs devocionals i a les danses, destacant la tradicional

Sardana de l’Alcalde.

 Un ric patrimoni moble que recull diversos aspectes destacables del municipi, tant pel que fa als elements urbans dispersats dins del nucli urbà de Rupit (fonts urbanes, sobretot) com pel que fa a determinats objectes singulars i de gran valor, com per exemple els característics retaules renaixentistes i contemporanis procedents dels temples del municipi o els gegants centenaris de la vila de Rupit. També cal afegir-hi les col·leccions de materials, tant públiques com privades, ja

sigui dins del terme municipal de Rupit i Pruit com fora d’aquests límits. En aquest cas destaquen, els materials que es troben custodiats al Museu Episcopal de Vic (MEV), donat que tenen la categoria de protecció BCIN, i les diverses col·leccions

relacionades amb l’antiga casa de can Rovira (ferreria i taller metal·lúrgic, objectes, obrador d’embotits, fàbrica d’escuradents) i amb la magnífica masia de Corriol (esquelles i objectes).

 En darrer terme, i amb una menor representació quantitativa dins del patrimoni cultural de Rupit i Pruit, tot i que no qualitativa, cal tenir en compte també el

patrimoni natural. El municipi compta amb destacables zones d’interès naturals i paisatgístiques, com l’espectacular salt de Sallent, la significativa Agullola de Rupit o el tradiconal bosc de Corriol, així com alguns espècimens botànics singulars com el roure del Bac del Collsacabra, declarat arbre monumental. De manera

majoritària, aquests elements es troben situats dins dels límits de l’Espai Natural Protegit del Collsacabra.

9. BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

Llibres i articles:

57 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

ADELL I GISBERT, Joan Albert [et al.] (1984). Osona II. Col. Catalunya Romànica, 3 Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 459-472. AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier; FARRÉS, Ramon (1983). El Folklore de

Rupit-Pruit. I. Cançoner. Col. L’Entorn, 4. Vic: Eumo. AIATS, Jaume; ROVIRÓ, Ignasi; ROVIRÓ, Xavier (1984). El Folklore de Rupit-Pruit. II.

Narracions. Col. L’Entorn, 6. Vic: Eumo Editorial. ALBAREDA, Joaquim; FIGUEROLA, Jordi; MOLIST, Miquel; OLLICH, Imma (1984). Història d’Osona. Col. L’Entorn, 5. Vic: Eumo Editorial. AMADES, Joan (1980). Folklore de Catalunya. Vol. 3. Costums i creences. Barcelona: Selecta, p. 55, 64, 334, 357, 486, 1090, 1104, 1185.

AMADES, Joan (1980-1985). Costumari català: el curs de l’any. Barcelona: Salvat Editores, vol. I, p. 266-268, 344, 691-693, 956; vol. II, p. 149-150; vol. IV, p. 567, 569; vol. V, p. 36-38. AMENÓS, Lluïsa (2020). Inventari de la Ferreria i el taller metal·lúrgic de can Rovira (Rupit). Ajuntament de Rupit i Pruit, Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona [inèdit]. ASSOCIACIÓ AMICS DE TAVERTET (2005). Collsacabra 1900-2000. Imatges de la vida quotidiana. Col. Imatges, 1. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. "Bacines de llautó de col·leccions públiques i particulars (I)". Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona. Publicació de la Junta de Museus, núm. 34, volum IV, març 1934, p. 65-69. BADIA, Pep (1989). Guilleries i Collsacabra. Sant Hilari Sacalm: F.I.T.E.R. BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). Rupit, pàgines de la seva història. Barcelona: Montblanc- Martín. BANÚS I BLANCH, Miquel (2003). Collsacabra, paisatges i llegendes. Sant Vicenç de Castellet: Farell. BASTARDES I PARERA, Albert (1983). Les creus al vent. Barcelona: Millà.

BOLÓS, Jordi; HURTADO, Víctor (2001). Atles del comtat d’Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor. BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA, Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2010). Travessant el Collsacabra. El camí ral de Vic a Olot i les Marrades del Grau. Història, arqueologia, patrimoni. Olot: Ajuntament d’Olot.

58 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

BUSQUETS COSTA, Francesc; FUMANAL PAGÈS, Miquel Àngel; COLOMER CASAMITJANA,

Joel; GUTIÉRREZ ORTIZ, Júlia (2011). “Les Marrades del Grau d’Olot (Rupit i Pruit, Osona, i la Vall d’en Bas, Garrotxa)”. Tribuna d’arqueologia, nº 2010-2011, p. 241-266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. IV, p. 898-903. Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1990, p. 405.

COROMINAS I CAMP, Ramon (2020). “Les encluses baganeses”. L’Erol, núm. 143, p. 46- 50. CORTÉS ELÍA, Maria del Agua (2017). Expedient de declaració de Sant Miquel de Rupit

(Rupit i Pruit) com a Bé Cultural d’Interès Local. Barcelona: Oficina de Patrimoni Cultural, Àrea de Cultura, Diputació de Barcelona [Inèdit]. CROSAS CASADESÚS, Jaume (2004). Guerra i repressió al Collsacabra 1936-1943 (Pruit- Rupit-Tavertet). Santa Coloma de Gramanet: Grupo de Historia José Berruezo.

DANTÍ I RIU, Jaume (2004). “Pagesos, menestrals i drets senyorials al segle XVIII. El capbreu del marquès de Rupit”. Estudis d’Història Agrària, nº 17, p. 349-358. EDITORIAL ALPINA (2015). Collsacabra, Vall de Sau, Espai Natural Guilleries-Savassona. : Alpina.

GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. (1984). Osona. Col. Inventari d’esglésies, 15. Barcelona: Pòrtic, p. 113-116, 118-122.

GINEBRA I MOLINS, Rafel (2000). “Els arxius de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d’història i cent anys de concentració de fons”. Lligall, 16. GINEBRA I MOLINS, Rafel (2005). Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona. El llibre de memòries de Bernat Puigcarbó de (s. XVI-XVII), el llibre de notes de Francesc Joan Lleopart de Vilalleons (s. XVII-XVIII) i els llibres de comptes i notes dels hereus Quatrecases de Pruit (1686-1812). Col. Sèrie Monografies, 25. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs. GOMIS, Cels (1908-1918). “Pruyt” i “Sant Joan de Fàbregas”. Dins CARRERAS I CANDI, Francesc. Geografia General de Catalunya. Barcelona: Martín. Volum 2, p. 459-460, 464- 465. Gran geografia comarcal de Catalunya. Osona, Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, vol. 8, p. 208-213.

59 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

GRUP DE DEFENSA DEL TER (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Col.

L’Entorn, 45. : Grup de Defensa del Ter, p. 96-99. IGLÉSIES, Josep (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. IGLÉSIES, Josep (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Col. Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 111-112. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. LLOBET, Salvador (1963). Guilleries, Collsacabra, S. Pere de , Rupit, El Far, Sant Romà de Sau, Castanyet, Coll de Ravell. Mapa topográfico y notas por el Dr. Salvador Llobet. Granollers: Editorial Alpina.

MORELL I FINA, Àngels; NUET I BADIA, Josep (2004). Collsacabra. Guia d’excursions. Col. Guies del Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. NOGUERA, Antoni (1964). Collsacabra. Barcelona: Selecta.

ORDEIG I MATA, Ramon (1999). Els comtats d’Osona i . Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, col. Catalunya carolíngia, 4, primera part (p. 503) i segona part (p. 628-629, 757-758). PARÉS I GANYET, Quirze (1985). La despoblació rural i les masies del Collsacabra. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana. PARÉS I PUNTAS, Anna (1999). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62, p. 486, 519. PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). El meu Rupit. Recull de poesies. [Rupit]: Ajuntament de Rupit. PÍRIZ I GONZÁLEZ, Eduard (2020). Estudi històric-arqueològic del castell de Rupit. Memòria de la intervenció arqueològica al castell de Rupit (Osona). Expedient: 747 K121 N-636 2019-1-23853. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona, Ajuntament de Rupit i Pruit. PLA, Josep (1977). Un senyor de Barcelona. Barcelona: Edicions Destino. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2017). Cabrerés, Collsacabra i Llancers. 50 itineraris d’aventura i patrimoni. Valls: Cossetània Edicions. ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018). Collsacabra. Col. Els camins de l’Alba, 8. Granollers: Editorial Alpina.

60 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

ROMA I CASANOVAS, Francesc (2018a). Molins del Collsacabra. Història i inventari. Valls: Cossetània Edicions. ROVIRÓ I ALEMANY, Xavier (2014). El Camí Ral de Vic a Olot. Itineraris i històries. Col·lecció Popular Llegendes, 30. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors. SERRA I CLOTA, Assumpta (1990). La comunitat rural a la Catalunya Medieval:

Collsacabra (S. XIII-XVI). Col. L’Entorn, 18. Vic: Eumo Editorial. SEVILLA, Rafael (2004). El Collsacabra. Guia excursionista per a tota la família. Col. Pòrtic Guies. Barcelona: Pòrtic. SOLÀ, Fortià Prev. (1933). El Cabrerès. Barcelona: [s.n.]. TRIADÚ, Joan (1994). El Collsacabra. Col. A tot vent, 319. [Barcelona]: Proa. VINYETA, Ramon (1971). Rupit. Guia turística. : Indústries Gràfiques Immer, S.L., Ajuntament de Rupit. VINYETA, Ramon (1980). El Collsacabra. Els salts i cascades. Torelló: Celblau. VINYETA, Ramon (1998). Rupit. Guia turística. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés.

Revistes:

Ausa. Publicació del Patronat d’Estudis Osonencs. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs- Temple Romà Vic (1952-2020):

- ANGLADA, Joan (1973). “Els llocs verdaguerians”. Ausa, VII, núm. 74, p. 120-122. - BOLÓS I MASCLANS, Jordi (1982). “Tombes excavades a la roca al Cabrerès”. Ausa, X, núm. 102-104, p. 353-360.

- CROSAS CASADESÚS, Jaume (2001). “La repressió durant el primer franquisme al Collsacabra (1939-1942)”. Ausa, XIX, núm. 146, p. 373-384. - CROSAS CASADESÚS, Jaume (2006). “La ruptura social al Collsacabra (Osona) i rodalies durant la segona república”. Ausa, XXII, núm. 157, p. 373-392. - DONADA MADIROLES, Toni (2006). “Origen i toponímia a l’entorn de la Donada de Sant Joan de Fàbregues”. Ausa, XXII, núm. 158, p. 515-549. - FERRER ALÒS, Llorenç (2019). “Una revisió de l’evolució demogràfica d’Osona: creixement lent i alta mortalitat (1700-1860)”. Ausa, XXIX, núm. 183, p. 5-34. - FONT I GAROLERA, Jaume (2014). “La xarxa de camins i les comunicacions a Osona al segle XVIII i la vertebració territorial de la comarca”. Ausa, XXVI, núm. 174, p. 945-970.

61 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- GARGANTÉ LLANES, Maria (2014). “L’activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII: els Morató com a paradigma”. Ausa, XXVI, núm. 174, p. 1021-1059. - ORDEIG I MATA (1982). “, i d’Osona, testimonis de l’antiguitat a l’època medieval”. Ausa, X, núm. 102-104, p. 387-400. - PLADEVALL, Antonio (1960). “Les Guilleries: síntesis histórica y evolución demográfica”. Ausa, III, núm. 31, p. 329-345. - PLADEVALL, Antonio (1965). “Estado de la fabricación de la lana en la comarca de Vich en los años 1764 y 1765”. Ausa, V, núm. 53, p. 249-256. - PLADEVALL I FONT, Antoni (1976). “El bisbat de Vic entre els anys 1685 i 1688”. Ausa, VIII, núm. 82-83, p. 44-62.

- RIU I RIU, Manuel (1982). “El paper dels “castra” en la redistribució de l’hàbitat al comtat d’Osona”. Ausa, X, núm. 102-104, p. 401-409. - ROVIRA I SOLÀ, Manuel (1981). “Noves dades sobre els primers vescomtes d’Osona-Cardona”. Ausa, IX, núm. 98, p. 249-260. - ROVIRÓ I ALEMANY, F. Xavier (2013). “Les narracions en el folklore oral: contes i llegendes”. Ausa, XXVI, núm. 171, p. 134-170. - SERRA I CLOTA, Assumpta (2017). “Organització territorial de l’administració politicomilitar al Collsacabra (S. X-XIII)”. Ausa, XXVIII, núm. 179, p. 153-185. - SOLÀ COLOMER, Xavier (2014). “La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”. Ausa, XXVI, núm. 174, p. 991-1019. - TIÓ, Pere (2017). “Castells d’Osona en la novel·la històrica”. Ausa, XXVIII, núm. 179, p. 187-212.

- VIDAL, Jordi (2017). “La col·lecció arqueològica de Josep Sala i Molas”. Ausa, XXVIII, núm. 179, p. 259-270.

- VILAMALA SALVANS, Jordi (2005). “L’organització del territori diocesà. La divisió administrativa del bisbat de Vic i la seva evolució històrica”. Ausa, XXII, núm. 156, p. 137-191.

Els Cingles de Collsacabra. Tavertet: Centre Cultural del Collsacabra (1979-2015):

- ADILLÓN, Miquel (1982). “El Collsacabra viscut-El camí dret de Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any III, núm. 9, p. 16-17.

62 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- ADILLÓN, Miquel (1983). “El Collsacabra viscut-La Carmeta del Molí Nou de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any IV, núm. 14, p. 13-14.

- ADILLÓN, Miquel (1984). “El tresor de l’Om”. Els Cingles de Collsacabra, any V, núm. 16, p. 12-13.

- “Aplec al santuari de Montdois”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 32.

- BAGUÈ CAMBRA, M. Dolors (2008). “Els dòlmens”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIX, núm. 59, p. 22-24.

- BANSELL, Xavier (2005). “Altissimus creavit de terra medicamenta. La diferència entre el remei i el verí només és la dosi”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVI, núm. 53, p. 12-16.

- BANÚS, Miquel (1979). “L’agullola de Sant Joan de Fàbregas”. Els Cingles de Collsacabra, núm. 2, p. 11.

- BANÚS, Miquel (1982). “L’Agullola de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any III, núm. 11, p. 6-9.

- BANÚS, Miquel (1984). “Joan Sala i Ferrer, àlies “Serrallonga”. Bandoler de les Guilleries”. Els Cingles de Collsacabra, any V, núm. 17, p. 6-9. - BANÚS I BLANCH, Miquel (1988). “La Mare de Déu del Roure de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any VI, núm. 23, p. 4-6.

- BANÚS, Miquel (1995). “Un monòlit a mossèn Cinto Verdaguer al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XVI, núm. 34, p. 18.

- BANÚS, Miquel (1999). “Dins la pau del Collsacabra. D’un temps, d’un país”. Els Cingles de Collsacabra, any XIX, núm. 41, p. 10-12.

- BANÚS, Miquel (1999). “En Ganyada de Rupit. Bandoler i amic d’en Serrallonga”. Els Cingles de Collsacabra, any XX, núm. 42, p. 7-8.

- BANÚS, Miquel (2000). “En Ferriols”. Els Cingles de Collsacabra, any XXI, núm. 43, p. 12.

- BANÚS, Miquel (2002). “Antics oficis al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIII, núm. 47, p. 4-6.

- BANÚS, Miquel (2002a). “Antics oficis al Collsacabra. El moliner”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIII, núm. 48, p. 16-19.

63 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- BANÚS, Miquel (2003). “Antics oficis al Collsacabra. L’apotecari”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIV, núm. 49, p. 11.

- BANÚS, Miquel (2003a). “Antics costums al Collsacabra. Carnestoltes a Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIV, núm. 50, p. 3-4.

- BANÚS, Miquel (2006). “Ara va de cinema”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 55, p. 30-32.

- BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Sant Ferriol de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 57, p. 12-13. - BANÚS, Miquel (2007). “Testimonis de la devoció popular al Collsacabra. Santa Llúcia de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 58, p. 24-25. - BANÚS, Miquel (2009). “Goigs a lloança de Sant Joan Baptista, patró de Fàbregues i Rupit (Bisbat de Vic)”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 61, p. 35. - BANÚS, Miquel (2009). “Rupit al Poble Espanyol de Montjuïc”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 62, p. 25-27.

- BANÚS, Miquel (2011). “Noms i indrets a l’entorn de l’Agullola”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 26.

- BANÚS, Miquel (2011a). “Llegenda de l’Agullola”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 27.

- BIGAS BAU, Marc (2006). “Trabucaires i lladres de camí ral al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 56, p. 24-27.

- BOFILL ANGLADA, Montse (2014). “Rutes viscudes. Voltes per les fagedes i els boscos de bedolls”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 71, p. 38-39. - BORBONET I MACIÀ, Anna (1994). “Llegendes del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any X, núm. 32, p. 4-9.

- BORBONET I MACIÀ, Anna (2002). “Els sojorns de Jacint Verdaguer al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIII, núm. 47, p. 9-19. - BUSQUETS, Blanca (2011). “Els paquets de vent”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 28-31.

- CASADESÚS VALLBONA, Josep (1996). “Música i músics a l’Esquirol”. Els Cingles de Collsacabra, any XVII, núm. 35, p. 14-16.

64 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- CASTELLÀ I PERARNAU, Raquel (2010). “Breus apunts sobre l’origen i la història dels gegants centenaris de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXI, núm. 63, p. 12-14.

- CENTRE CULTURAL DEL COLLSACABRA (2014). “Els personatges. Maria Giménez Pardo. Joan Font Artigues”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 71, p. 27-33. - COROMINAS, Isabel (2000). “Les carrerades”. Els Cingles de Collsacabra, any XXI, núm. 44, p. 19-20.

- COSTA, Jordi; SEVILLA, Rafael (2005). “El telègraf òptic al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVI, núm. 53, p. 8-11.

- CROSAS, Jaume (2009). “Mapa del camí ral de Vic a Olot”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 61, p. 18-19.

- CROSAS CASACUBERTA, Xavier (2013). “El pont penjat de Rupit. La història d’un testimoni”. Els Cingles de Collsacabra, any 33, núm. 68, p. 24-28. - DORCA, Jordi (2001). “Notes sobre el parlar del Cabrerès-Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXII, núm. 46, p. 14-16.

- FONT I ROMAGOSA, Joan (1997). “Parlament sobre el bisbe Font”. Els Cingles de Collsacabra, any XVIII, núm. 38, p. 20-21.

- FONT I ROMAGOSA, Joan (1998). “La riera de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XIX, núm. 39, p. 22.

- GINEBRA, Rafel (2012). “Campanes i rellotges de campanar”. Els Cingles de Collsacabra, any 33, núm. 67, p. 2-8.

- GINEBRA I MOLINS, Rafael (2009). “Municipis i termes municipals al Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 61, p. 14-17.

- GINEBRA I MOLINS, Rafael (2008). “La guerra del Francès al Collsacabra. Refugiats de guerra i crisi humanitària”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIX, núm. 59, p. 7-12.

- GINEBRA I MOLINS, Rafel (2004). “Les visites pastorals de les parròquies del Collsacabra al segle XIV”. Els Cingles de Collsacabra, any XXV, núm. 52, p. 10-14. - GINEBRA I MOLINS, Rafel (2007). “Naixements i noms al Collsacabra els segles XVI i XVII. L’exemple de Tavertet, 1557-1700”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVIII, núm. 58, p. 10-16.

65 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- GINEBRA I MOLINS, Rafel (2010). “Rupit els anys 1345-1346. Una mirada a través dels bans i crides”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXI, núm. 63, p. 2-7. - GINEBRA I MOLINS, Rafel (2014). “Trivialitat i quotidianitat en temps de guerra. Les visites pastorals del Collsacabra de l’any 1710”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 70, p. 2-7.

- GRUP DE DEFENSA DEL TER (2013). “Interpretació de l’estat de les fonts de les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. Nota de premsa2013”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 69, p. 18-19.

- GRUP DE RECERCA FOLKLÒRICA D’OSONA (1982). “El pare dels boigs”. Els Cingles de Collsacabra, any III, núm. 10, p. 13-15.

- “Itineraris d’excursions per Collsacabra i Guilleries”. Els Cingles de Collsacabra, 1984, any IV, núm. 15, p. 4-7.

- MACIÀ, Adam (2012). “L’estat de les fonts del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any 33, núm. 67, p. 30-31.

- MAS, Guillem; CONILL, Gregori; COLOM MOLAS, Joan (2011). “ La restauració de l’estany del Coll o de les Granotes”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXII, núm. 65, p. 16-19.

- NUET I BADIA, Josep; MORELL I FINA, Àngels (2009). “Mapa de vegetació de la muntanya d’Aiats”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 61, p. 2-10. - OLIVELLA I VIGUER, Carles (2000). “En Joan Viguer i Pous, (a) Jan Sabater de Rupit. Un antic guia del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXI, núm. 44, p. 15-18.

- PALLARÈS-PERSONAT, Joan (2001). “Josep Pla i el Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXII, núm. 45, p. 3-6.

- PEIX COSTA, Susanna (2008). “Àpats de festa a Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXIX, núm. 60, p. 26-27.

- SANGLAS, Jordi (1991). “Llucant sobre el passat”. Els Cingles de Collsacabra, any IX, núm. 26, p. 1-3.

- SANGLAS, Jordi (1998). “Les peces de terra de la masia de les Baumes”. Els Cingles de Collsacabra, any XIX, núm. 39, p. 10-13.

- SERRA I CLOTA, Assumpta (2004). “El mas dels Turons: la pervivència d’una activitat agropecuària”. Els Cingles de Collsacabra, any XXV, núm. 51, p. 18-21.

66 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-I”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 61, p. 20-23.

- SERRA I CLOTA, Assumpta (2009). “Els camins medievals al Collsacabra-II. Tipus de camins que s’estenen per tot el territori”. Els Cingles de Collsacabra, any XXX, núm. 62, p. 10-15.

- SERRA I CLOTA, Assumpta (2010). “Els camins medievals al Collsacabra-III. Relació entre els grans camins i el poblament”. Els Cingles de Collsacabra, any XXXI, núm. 63, p. 8-11.

- SEVILLA, Rafael (2005). “Fites gravades del Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVI, núm. 54, p. 9-11.

- SEVILLA, Rafael (2006). “Recuperació i rehabilitació del camí ral de Vic a Olot”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 55, p. 8-11.

- SEVILLA, Rafel (2004). “Itineraris per fer en família. La serra de Mateus i les masies de Pruit”. Els Cingles de Collsacabra, any XXV, núm. 51, p. 28-29. - SILVESTRE, Jesús (2014). “Les sagreres”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 70, p. 11-12.

- TARRÉS I TURON, Josep (2006). “L’antiga xarxa de camins de les Guilleries”. Els Cingles de Collsacabra, any XXVII, núm. 55, p. 26-29.

- TRUJOLS I ROSELL, Antoni (1998). “El retaule de l’església parroquial de Sant Miquel de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XIX, núm. 38, p. 7. - TRUJOLS, Antoni; GUTIÉRREZ, Ernest (1998). “La ferreria de Rupit”. Els Cingles de Collsacabra, any XIX, núm. 40, p. 12-13.

- VERDAGUER, Angelina (2013). “El llegat de Quirze Parés a l’Arxiu Comarcal d’Osona”. Els Cingles de Collsacabra, any 33, núm. 68, p. 15-16. - VERDAGUER I FARRÉS, Josep (2013). “Reflexions sobre Montdois. “La catedral de les Guilleries”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 69, p. 35. - VILAR, Helena (2013). “El personatge. Pep de l’Alou”. Els Cingles de Collsacabra, any 34, núm. 69, p. 20-23.

- VINYETA, Ramon (1981). “Els animals salvatges en el Collsacabra”. Els Cingles de Collsacabra, any III, núm. 8, p. 11.

- VIVES, Roser (1997). “Història del Collsacabra (extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. Els Cingles de Collsacabra, any XVIII, núm. 37, p. 6-8.

67 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- VIVES, Roser (1997). “Història del Collsacabra (II) (Extreta d’una llibreta d’un pagès de Pruit)”. Els Cingles de Collsacabra, any XVIII, núm. 38, p. 7.

Documents electrònics: ARDÈVOL I JULIÀ, Lluís (2015). Catàleg de gegants centenaris de Catalunya. Consultat 10 maig 2021, des de http://cultura.gencat.cat/ca/ BADIA TEJEDOR, Francesc (2002). Llegendes i romanços del Collsacabra. Consultat 13 novembre 2020, des de https://issuu.com/francescbadia/docs/ CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). Catàleg de béns a protegir. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan (2014). Catàleg de masies i cases rurals. Text refós. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ FERRER COLMENERO, Marcos; MARTÍNEZ NIETO, Elena (2009). Aixecament arquitectònic i estudi constructiu de la masia l’Om de Pruit. (Treball final de grau. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelona). Consultat des de http://hdl.handle.net/2099.1/7102 MARSAL, Joaquim (2020). Rupit i les seves llindes. Consultat 13 novembre 2020, des de http://www.rupitpruit.cat/turisme/fulletons.html PALLÀS MARIANI, Xavier (2020). Les campanes de Rupit i Pruit. [Inèdit]. SERRA I CLOTA, Assumpta (1993-1994). Memòria de les campanyes de prospeccions arqueològiques en el sector Rupit-St Joan de Fàbregues. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/428473

SERRA CLOTA, Assumpta (1998-1999). Memòria de l’excavació del Mas dels Turons. Consultat 13 novembre 2020, des de http://calaix.gencat.cat/handle/10687/8774 SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800). (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887

Bloc Botiga Ca l’Ample de Rupit [en línia]. Rupit: Xavier Crosas i Casacuberta. Disponible a: < https://calamplerupit.cat/historia-rupit-calample-per-llegir/ >:

68 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- “”Rupit ja té estiuejants” – Revista Destino 15.08.1953”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 21 de maig de 2012. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Rupit, plaça del Bisbe Font”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 17 de juliol de 2012. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Llindes amb marques i escriptures d’algunes cases de Rupit”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 12 de setembre de 2012. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- CROSAS CASACUBERTA, Xavier. “El pont Penjat de Rupit, història d’un testimoni”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 27 de gener de 2013. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “L’Agullola de Sant Joan de Fàbregues. Rupit”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 1 de juliol de 2013. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Cobles de la Mare de Déu del Roure”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 8 d’agost de 2013. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Carrer del Fossar”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 13 d’agost de 2013. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Hivern a muntanya. Miquel Banús”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 29 de novembre de 2019. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Inscripció llatina de la font de la Sala de Rupit”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 8 de maig de 2020. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “Balma de can Pedretes”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 15 de maig de 2020. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- CROSAS I CASACUBERTA, Xavier. “Estany del Coll. Sot de l’Infern. Mas la Feixassa. Roca dels Francesos. Mas Roca-roja”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 22 de novembre de 2020. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- CROSAS I CASACUBERTA, Xavier. “Aplec de bruixes a Rupit”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 10 de desembre de 2020. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- “L’hostal del Grau / El Grau de Pruit”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 4 de febrer de 2021. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

- CROSAS I CASACUBERTA, Xavier. “Camí de Rupit a Santa Llúcia [masia Sant Llúcia de Rupit]”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 2 d’abril de 2021. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

69 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

- “Botiga de ca l’Ample de Rupit [des del 1850]”. Botiga Ca l’Ample de Rupit. 26 de juny de 2021. Bloc. Accés el 22 de juliol de 2021.

Altres: BANÚS, Miquel; TRUJOLS, Antoni (2007). Parròquia de Sant Miquel de Rupit. Tríptic informatiu [inèdit].

9.1. Pàgines web consultades

http://www.diba.cat/ http://www.gencat.cat http://www.idescat.cat/ http://www.municat.cat/ http://www.institutagricola.org/ http://www.icc.cat// http://sitmun.diba.cat/ http://maps.google.com/ http://ptop.gencat.cat/ http://invarque.cultura.gencat.cat/ http://xac.gencat.cat/ http://www.ced.uab.es/catalonia/fogatges/ http://www.bnc.cat/pergamins/ http://www.naturalocal.net http://www.festacatalunya.cat/ http://www.poblesdecatalunya.cat/ http://www.gnomonica.cat http://www.scgenealogia.cat/ https://www.gnomonica.cat/ http://museusenlinia.gencat.cat/ https://lanotariaderupit.wordpress.com/ https://calamplerupit.cat/historia-rupit-calample-per-llegir/

70 Memòria del Mapa del Patrimoni Cultural de Rupit i Pruit

71 Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge 08036 Barcelona Tel. 934 022 566 Fax 934 022 825 [email protected] www.diba.cat/opc