Plana De Vic - Collsacabra 10 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA PLANA DE VIC - COLLSACABRA 10 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter, el Fluvià Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Folgueroles Collsuspina Calldetenes Sobremunt Santa Cecília de Voltregà Sant Agustí de Lluçanès Manlleu Sant Boi de Lluçanès Taradell Muntanyola Torelló Moià Sant Julià de Vilatorta Malla Sant Vicenç de Torelló la Vall d'en Bas Montesquiu Sant Feliu de Pallerols Tavèrnoles Sant Sadurní d'Osormort les Masies de Roda Santa Eulàlia de Riuprimer Sant Pere de Torelló Seva Orís Ripoll les Masies de Voltregà Sant Bartomeu del Grau Sant Quirze de Besora Sora Gurb les Llosses Vic Tona Santa Maria de Besora les Planes d'Hostoles Vidrà Tavertet Santa Eugènia de Berga Vallfogona de Ripollès Santa Maria de Corcó Viladrau Susqueda Riudaura Amer Alpens Rupit i Pruit Vilanova de Sau Sèrie 1:50.000, ICC: 256, 293, 294, 295 i 332 Àrea/es hidrogeològica/ques: 203 Àrea paleògena de la Plana de Vic-Collsacabra Extensió total (km2): 740 Extensió aflorant (km2): 740 Delimitació geogràfica: Pàgina 3 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya La massa d’aigua es localitza al nord de Barcelona, entre la Serralada Prelitoral i els Pirineus. A grans trets està configurada per una part central deprimida (plana de Vic) i els diferents relleus que l’envolten: Montseny a l’Est, Serra de Curull i Santa Magdalena al nord, i Serrats de Portell i Serramita a l’Oest. Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial) Altres tipologies litològiques: Al·luvial; Carbonatat Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures Altres característiques: Agrupament d’aqüífers desvinculats Pàgina 4 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 2032C20 Aqüífer de les Calcàries de Tavertet 2032B02 Aqüífer dels Gresos de Folgueroles 2031C21 Aqüífer dels Gresos i calcàries de la Plana de Vic 2034A11 Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges 2032B01 Aqüífer dels Gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons 2033F21 Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques S’han diferenciat els 6 aqüífers que s'han indicat: - Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges (2034A11). Es localitza al centre i nord de l’Àrea 203. Està segmentat en dos trams no connectats entre sí. El tram nord s’inicia al límit de l’Àrea 115 i finalitza al sud de St. Quirze de Besora, on el riu Ter circula uns 500 metres sobre les margues del substrat; lloc on s’inicia de nou l’aqüífer, el qual inclou l’al·luvial del riu Ges i s’estén fins a Roda de Ter, on el riu torna circular sobre substrat. El riu Ter presenta al llarg del seu recorregut un sistema de terrasses esglaonades ben desenvolupades, amb edats compreses entre el Pleistocé i l’Holocè. A la zona de Manlleu hi ha dues terrasses, mentre que més al nord s’observen fins a quatre nivells, estant la terrassa més alta penjada uns 80 metres per sobre de la cota del riu. La terrassa baixa i els materials del llit del riu constitueixen l’aqüífer al·luvial del Ter. Aquest aqüífer és lliure, està constituït per sorres i graves de procedència pirenaica, amb potències màximes de l’ordre de 9 - 10 metres. La potència del tram saturat augmenta notablement en els períodes d’avinguda del riu Ter i en general, per a períodes de pluviometria mitjana, és d’uns 4-5 m. - Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic (2033F21). Ocupa la part central de l’àrea. S’estén des del nord i est de St. Vicenç de Torelló fins al sud de Tona. Aquests materials també són coneguts de forma genèrica com les margues de la Fm Igualada, margues de Vic i margues de Manlleu. Les margues presenten una coloració gris - blavosa i gran número de fòssils. En el seu si es localitzen intercalacions de calcàries, gresos calcaris i gresos. Aquests materials es localitzen al centre i al sud de la plana de Vic, i els estrats presenten una direcció de capa NE-SO amb un lleuger cabussament (5º) cap a l’oest. Al sector nord de la plana de Vic, i com a resultat dels moviments tectònics que van originar els relleus de les serres de Bellmunt, Curull i Sta. Magdalena, la direcció de capa canvia, essent Est - Oest amb cabussament de 12º cap al Sud. En aquest sector, zona de Sta. Maria de Corcó, St. Pere de Torelló, i estratigràficament per sota de les margues, afloren els llims del Puigsacalm mig (Terciari). La potència aproximada del conjunt de llims i margues és d’uns 350-600 metres. Com a resultat dels moviments tectònics, els materials dels relleus de les serres localitzades al nord de la plana de Vic s’han comportat de forma fràgil adsorbint les Pàgina 5 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya deformacions a partir de dos sistemes de diàclasi (N-S i ortogonals), que localment han jugat com a falles. Aquestes discontinuïtats han conferit certa permeabilitat al conjunt de materials de tal forma que funcionen com a aqüífer fracturat. La base de l’aqüífer queda delimitada pel canvi transicional entre els gresos de la Fm Folgueroles i els primers nivells de margues blaves de Vic amb intercalacions de gresos. Igual que la base, el sostre de l’aqüífer és de difícil delimitació. S’ha considerat per conveni que el sostre el configuren els nivells de margues de les Fm Margues de Gurb i Margues de la Guixa. - Aqüífer dels gresos i calcàries de la Plana de Vic (2031C21). Aquests materials es localitzen al llarg del contacte amb les Àrees 205, Artés, i 209, Solsona, i constitueixen un aqüífer que s’estén a l’oest de la línia que uniria les poblacions de Montesquiu i Tona. Alguns dels materials de la Fm Vidrà són també coneguts amb els noms de Fm de Sant Martí Xic i Fm Tossa (Terciari, Eocè superior). Afloren al nord-est de la Plana de Vic, entre les poblacions de St. Bartomeu del Grau i Montesquiu. Al sector de St. Bartomeu els estrats presenten una direcció de capa NE-SW amb un lleuger cabussament (4º) cap al nord-oest, a la zona dels Munts es troben plegats formant part de l’Anticlinal de Bellmunt. L’aqüífer és captiu i localment lliure a prop de la zona de recàrrega. Està constituït fonamentalment per calcàries, gresos calcaris i gresos, essent la potència màxima del conjunt de l’ordre de 375 metres al nord de l’anticlinal de Bellmunt. L’aqüífer presenta una doble permeabilitat: per dissolució, donat el caràcter carbonatat dels materials, i també per fracturació, per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). El sostre de l’aqüífer el constitueixen margues vermelloses i verdoses de la Fm Artés, i margues grises amb guixos, que són el trànsit de la sèrie marina de la Plana de Vic cap a la sèrie continental de la Depressió de l’Ebre. La base de l’aqüífer és de difícil delimitació. S’ha de considerar, per conveni, que els nivells de margues de les Fm Margues de Gurb i Margues de la Guixa constitueixen la base impermeable.