DOCSLIB.ORG

Plana De Vic - Collsacabra 10 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Plana De Vic - Collsacabra 10 Fitxa De Caracterització, Anàlisi De Pressions, Impactes I Anàlisi Del Risc D'incompliment MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIA DE CATALUNYA PLANA DE VIC - COLLSACABRA 10 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 1. INTRODUCCIÓ GENERAL La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA. ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA 3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric 4. ZONES PROTEGIDES 4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS 5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca 6. IMPACTES 6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC 8. ANNEX Pàgina 2 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA Demarcació/ns hidrogràfica/ques: Girona Conca/ques hidrogràfica/ques: El Ter, el Fluvià Municipis inclosos totalment: Municipis inclosos parcialment: Folgueroles Collsuspina Calldetenes Sobremunt Santa Cecília de Voltregà Sant Agustí de Lluçanès Manlleu Sant Boi de Lluçanès Taradell Muntanyola Torelló Moià Sant Julià de Vilatorta Malla Sant Vicenç de Torelló la Vall d'en Bas Montesquiu Sant Feliu de Pallerols Tavèrnoles Sant Sadurní d'Osormort les Masies de Roda Santa Eulàlia de Riuprimer Sant Pere de Torelló Seva Orís Ripoll les Masies de Voltregà Sant Bartomeu del Grau Sant Quirze de Besora Sora Gurb les Llosses Vic Tona Santa Maria de Besora les Planes d'Hostoles Vidrà Tavertet Santa Eugènia de Berga Vallfogona de Ripollès Santa Maria de Corcó Viladrau Susqueda Riudaura Amer Alpens Rupit i Pruit Vilanova de Sau Sèrie 1:50.000, ICC: 256, 293, 294, 295 i 332 Àrea/es hidrogeològica/ques: 203 Àrea paleògena de la Plana de Vic-Collsacabra Extensió total (km2): 740 Extensió aflorant (km2): 740 Delimitació geogràfica: Pàgina 3 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya La massa d’aigua es localitza al nord de Barcelona, entre la Serralada Prelitoral i els Pirineus. A grans trets està configurada per una part central deprimida (plana de Vic) i els diferents relleus que l’envolten: Montseny a l’Est, Serra de Curull i Santa Magdalena al nord, i Serrats de Portell i Serramita a l’Oest. Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial) Altres tipologies litològiques: Al·luvial; Carbonatat Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels lliures Altres característiques: Agrupament d’aqüífers desvinculats Pàgina 4 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són: 2032C20 Aqüífer de les Calcàries de Tavertet 2032B02 Aqüífer dels Gresos de Folgueroles 2031C21 Aqüífer dels Gresos i calcàries de la Plana de Vic 2034A11 Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges 2032B01 Aqüífer dels Gresos i conglomerats de les Fm Bellmunt, Puigsacalm i Bracons 2033F21 Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic 3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA 3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques S’han diferenciat els 6 aqüífers que s'han indicat: - Aqüífer dels quaternaris al·luvials del Ter i el Ges (2034A11). Es localitza al centre i nord de l’Àrea 203. Està segmentat en dos trams no connectats entre sí. El tram nord s’inicia al límit de l’Àrea 115 i finalitza al sud de St. Quirze de Besora, on el riu Ter circula uns 500 metres sobre les margues del substrat; lloc on s’inicia de nou l’aqüífer, el qual inclou l’al·luvial del riu Ges i s’estén fins a Roda de Ter, on el riu torna circular sobre substrat. El riu Ter presenta al llarg del seu recorregut un sistema de terrasses esglaonades ben desenvolupades, amb edats compreses entre el Pleistocé i l’Holocè. A la zona de Manlleu hi ha dues terrasses, mentre que més al nord s’observen fins a quatre nivells, estant la terrassa més alta penjada uns 80 metres per sobre de la cota del riu. La terrassa baixa i els materials del llit del riu constitueixen l’aqüífer al·luvial del Ter. Aquest aqüífer és lliure, està constituït per sorres i graves de procedència pirenaica, amb potències màximes de l’ordre de 9 - 10 metres. La potència del tram saturat augmenta notablement en els períodes d’avinguda del riu Ter i en general, per a períodes de pluviometria mitjana, és d’uns 4-5 m. - Aqüífer de les margues, calcàries i llims de la Plana de Vic (2033F21). Ocupa la part central de l’àrea. S’estén des del nord i est de St. Vicenç de Torelló fins al sud de Tona. Aquests materials també són coneguts de forma genèrica com les margues de la Fm Igualada, margues de Vic i margues de Manlleu. Les margues presenten una coloració gris - blavosa i gran número de fòssils. En el seu si es localitzen intercalacions de calcàries, gresos calcaris i gresos. Aquests materials es localitzen al centre i al sud de la plana de Vic, i els estrats presenten una direcció de capa NE-SO amb un lleuger cabussament (5º) cap a l’oest. Al sector nord de la plana de Vic, i com a resultat dels moviments tectònics que van originar els relleus de les serres de Bellmunt, Curull i Sta. Magdalena, la direcció de capa canvia, essent Est - Oest amb cabussament de 12º cap al Sud. En aquest sector, zona de Sta. Maria de Corcó, St. Pere de Torelló, i estratigràficament per sota de les margues, afloren els llims del Puigsacalm mig (Terciari). La potència aproximada del conjunt de llims i margues és d’uns 350-600 metres. Com a resultat dels moviments tectònics, els materials dels relleus de les serres localitzades al nord de la plana de Vic s’han comportat de forma fràgil adsorbint les Pàgina 5 Massa 10 Masses d'aigua subterrània de Catalunya deformacions a partir de dos sistemes de diàclasi (N-S i ortogonals), que localment han jugat com a falles. Aquestes discontinuïtats han conferit certa permeabilitat al conjunt de materials de tal forma que funcionen com a aqüífer fracturat. La base de l’aqüífer queda delimitada pel canvi transicional entre els gresos de la Fm Folgueroles i els primers nivells de margues blaves de Vic amb intercalacions de gresos. Igual que la base, el sostre de l’aqüífer és de difícil delimitació. S’ha considerat per conveni que el sostre el configuren els nivells de margues de les Fm Margues de Gurb i Margues de la Guixa. - Aqüífer dels gresos i calcàries de la Plana de Vic (2031C21). Aquests materials es localitzen al llarg del contacte amb les Àrees 205, Artés, i 209, Solsona, i constitueixen un aqüífer que s’estén a l’oest de la línia que uniria les poblacions de Montesquiu i Tona. Alguns dels materials de la Fm Vidrà són també coneguts amb els noms de Fm de Sant Martí Xic i Fm Tossa (Terciari, Eocè superior). Afloren al nord-est de la Plana de Vic, entre les poblacions de St. Bartomeu del Grau i Montesquiu. Al sector de St. Bartomeu els estrats presenten una direcció de capa NE-SW amb un lleuger cabussament (4º) cap al nord-oest, a la zona dels Munts es troben plegats formant part de l’Anticlinal de Bellmunt. L’aqüífer és captiu i localment lliure a prop de la zona de recàrrega. Està constituït fonamentalment per calcàries, gresos calcaris i gresos, essent la potència màxima del conjunt de l’ordre de 375 metres al nord de l’anticlinal de Bellmunt. L’aqüífer presenta una doble permeabilitat: per dissolució, donat el caràcter carbonatat dels materials, i també per fracturació, per dues famílies de diàclasi (N-S i ortogonals). El sostre de l’aqüífer el constitueixen margues vermelloses i verdoses de la Fm Artés, i margues grises amb guixos, que són el trànsit de la sèrie marina de la Plana de Vic cap a la sèrie continental de la Depressió de l’Ebre. La base de l’aqüífer és de difícil delimitació. S’ha de considerar, per conveni, que els nivells de margues de les Fm Margues de Gurb i Margues de la Guixa constitueixen la base impermeable.
Load more

Recommended publications
  • La Defensa Medieval a Través De La Toponímia: El Cas Del Lluçanès
    La defensa medieval a través de la toponímia: el cas del Lluçanès Jordi Plans Canal Universitat Autònoma de Barcelona [email protected] ABSTRACT The defense has been a constant concern of society throughout history, since it was organized in dense networks defensive, helped, in part to confront the enemy hostilities, to organize, communicate and con- trol the territory they controlled. In this sense, when archeology has not yet been implemented, a very good way to see how this defense was organized in a particular period, is through place names, which gives you an image that must be ratify in the future, through archaeological practice. Keywords : Defense, toponymy, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. RESUM La defensa ha estat una preocupació constant de la societat al llarg de la història. Aquesta organitzada en denses xarxes defensives ha ajudat a fer front als enemics, a estructurar, controlar i comunicar el territori que dominava. En aquest sentit, una forma d’estudiar aquestes xarxes, quan encara no s’ha pogut utilit- zar l’arqueologia, és a través de la toponímia, la qual ens permet crear una imatge de com hauria pogut estar estructurades aquestes defenses, encara que cal dir que aquesta imatge és inexacte, i per tant, s’haurà de confirmar, o canviar, les hipòtesis creades a través de la toponímia, amb la pràctica arqueolò- gica. Paraules Clau: Defensa, toponímia, Castellar, Torre, Miralles/Miranda, Guàrdia, Talaia, Cireres, Castell. La defensa, que ha estat un element important tar una gran quantitat d’informació a l’investi- per a totes les societats durant tota la història, gador, car poden ajudar a entendre com va estar estava condicionada per diversos factors, com ocupat i com es va organitzar una societat con- l’orografia, els assentaments, etc.
    [Show full text]
  • El Mas La Sala I La Gestió Del Torrent De Folgueroles (Segles Xviii-Xx)
    El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles xviii-xx) Santi Ponce i Xavier Roviró*1 Universitat de Vic Resum Al llarg dels segles xviii, xix i xx, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l’aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres de conreu en hortes cultivades per més d’un centenar d’arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l’autoconsum; i, per l’altra, ja entrat el segle xx, la constitució d’una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d’ai- gua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l’orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l’època contemporània. Paraules clau: Mas la Sala, torrent de Folgueroles, gestió, horts, agricultura d’irrigació, molins, fonts, rastells, safareigs, pous, mines, aigua potable, burgesia agrària. Abstract Throughout the xviii, xix and xx centuries, the vila la Sala at Folgueroles has played an extensi- ve control over the management of the Folgueroles water stream through initiatives including on the one hand, the conversion of 22 acres of farmland in orchards for more than a hundred tenants of the town, the vegetables which were intended for self-consumption, and on the other hand, since the xx century, the establishment of a society which provided the drinking water supply to Folgueroles by Josep Maria Bru de Sala i Serra.
    [Show full text]
  • Els Pujols a Folgueroles
    AUSA · XIX · 145 (2000), p. 195-216 ©PATRONAT D’ESTUDIS OSONENCS ELS PUJOL, ESCULTORS, UNA NISSAGA FOLGUEROLENCA. (1721-1785) JOAN VILAMALA I TERRICABRES En aquest article, emmarcat cronològicament In this article, which deals with the period 1721 entre 1721-1785 i limitat en l’espai a Folgue- to 1785 and focuses on Folgueroles, we review roles, fem un repàs per la vida i l’obra d’uns the life and work of the Pujol family, a group of escultors que van néixer, viure i morir a la sculptors who were born, lived and died in the vila de Verdaguer: la família Pujol, l’obra village of Verdaguer. Their most important work més significativa dels quals és el retaule is the baroque altarpiece in the church of La barroc de la Mare de Déu dels Colls de Sant Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Llorenç de Morunys (Solsonès) començat Morunys (Solsonès), which was begun in 1773 l’any 1773 i acabat el 1784. Hi documentem and completed in 1784. We also describe the two els dos retaules que van construir a Folguero- altarpieces they made for the church in Folguero- les: el del Sant Crist (1721) i el de l’altar les: that of the Holy Christ (1721), and that of the major dedicat a Santa Maria ( 1735); els seus High Altar, dedicated to Saint Mary (1735); their dauradors, Francesc Basil i Pròsper Trullàs respective gilders, Francesc Basil and Pròsper respectivament, i la casa natal de Josep Pujol Trullàs, and the birth place of Josep Pujol i Juhí, i Juhí, el cap de brot de la nissaga, nascut al founder of the dynasty, who was born in mas mas Godaiol de Folgueroles l’any 1734 i Godaiol farmhouse in Folgueroles in 1734, and mort a Sant Llorenç de Morunys el 1809.
    [Show full text]
  • Inventari Patrimoni Cultural D' Alpens
    20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2 Inventari Patrimoni Cultural d' Alpens Memòria tècnica Redacció SOLC Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Ajuntament d' Alpens Novembre 2006 INVENTARI DE PATRIMONI LOCAL ALPENS Solc, música i tradició al Lluçanès: Jordi Compte Figueras Marta Homs Caralt Alpens, novembre de 2006 - 2 - ÍNDEX PÀGINES 1. METODOLOGIA pàg. 3-9 1.1 Presentació 1.2 Metodologia 2. DIAGNÒSTIC pàg. 10-48 2.1 Marc geogràfic i Medi físic 2.2 Poblament, estructura econòmica i comunicacions 2.3 Síntesi històrica 2.4 Escut municipal i toponímia 2.5 Mapa de situació dels elements fitxats 2.6 Estat legal de protecció 2.7 Equipaments patrimonials 2.8 Anàlisi global de la situació del patrimoni del terme 3 LLISTAT D’ELEMENTS FITXATS I NO FITXATS pàg. 49-77 3.1 Llistat d’elements fitxats 3.2 Elements no fitxats 3.3 Personatges il·lustres 4. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES pàg. 78-83 - 3 - 1.METODOLOGIA 1.1 PRESENTACIÓ La memòria que s’inicia amb aquestes paraules presenta l’Inventari de Patrimoni Cultural d’Alpens, treball emmarcat dins el programa d’inventaris que l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona ve desenvolupant des de l’any 1998. Es tracta d’un programa de col·laboració amb els municipis sol·licitants per tal de portar a terme la recollida exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural, així com la seva valoració, permetent d’aquesta manera l’establiment de mesures per a la seva protecció i conservació, així com la planificació de la seva rendibilització social.
    [Show full text]
  • Regional Aid Map 2007-2013 EN
    EUROPEAN COMMISSION Competition DG Brussels, C(2006) Subject: State aid N 626/2006 – Spain Regional aid map 2007-2013 Sir, 1. PROCEDURE 1. On 21 December 2005, the Commission adopted the Guidelines on National Regional Aid for 2007-20131 (hereinafter “RAG”). 2. In accordance with paragraph 100 of the RAG, each Member State should notify to the Commission, following the procedure of Article 88(3) of the EC Treaty, a single regional aid map covering its entire national territory which will apply for the period 2007-2013. In accordance with paragraph 101 of the RAG, the approved regional aid map is to be published in the Official Journal of the European Union and will be considered as an integral part of the RAG. 3. On 13 March 2006, a pre-notification meeting between the Spanish authorities and the Commission's services took place. 4. By letter of 19 September 2006, registered at the Commission on the same day with the reference number A/37353, Spain notified its regional aid map for the period from 1 January 2007 to 31 December 2013. 5. By letter of 23 October 2006 (reference number D/59110) the Commission requested from the Spanish authorities additional information. 6. By letter of 15 November 2006, registered at the Commission with the reference number A/39174, the Spanish authorities submitted additional information. 1 OJ C 54, 4.3.2006, p. 13. 2. DESCRIPTION 2.1. Main characteristics of the Spanish Regional aid map 7. Articles 40(1) and 138(1) of the Spanish Constitution establish the obligation of the public authorities to look after a fair distribution of the wealth among and a balanced development of the various parts of the Spanish territory.
    [Show full text]
  • Passejades Per Osona Promenades Par Osona Passejades Per Osona
    www.osonaturisme.cat Passejades per Osona Promenades par Osona Passejades per Osona Caminar és una bona manera de conèixer i gaudir d’Osona Marcher est une bonne manière de découvrir et de se délecter d’Osona i de la diversitat del seu paisatge: la Plana de Vic i el riu ainsi que de la diversité de son paysage : la Plaine de Vic et le fleuve Ter envoltats de muntanyes i territoris tan suggerents com Ter, entourés de montagnes et de territoires aussi évocateurs que le el Gesbisaura, el Montseny, el Lluçanès o les Guilleries- Gesbisaura, le Montseny, le Lluçanès ou les Guilleries-Savassona. Mettez Savassona. Calceu-vos les sabates de caminar, escolliu una vos chaussures de marche, choisissez une destination et mettez-vous proposta i poseu-vos en marxa. Salts d’aigua espectaculars; en route. Des chutes d’eau spectaculaires ; des ermitages et des églises ermites i esglésies; masies humils i imponents cases ; d’humbles fermes et d’imposantes maisons de maître ; des grottes et pairals; coves i balmes; llegendes i històries de bandolers; des cavernes ; des légendes et des histoires de brigands ; des forêts de boscos de faigs i roures; rius i rieres amb les seves hêtres et de chênes ; des fleuves, des rivières et des torrents entrecoupés rescloses, canals, molins i fàbriques; camins ombrívols i de barrages, de canaux, de moulins et d’usines ; des chemins ombragés paisatges de sobte oberts a la plana emmarquen el nostres et des paysages qui s’ouvrent soudainement sur la plaine, parsèment camins. Aquí trobareu vint-i-dues propostes diferents, una nos chemins.
    [Show full text]
  • Vols Comprar Aliments Ecològics a Osona?
    Vols comprar aliments ecològics a Osona? www.setmanabio.cat On comprar Bio a la comarca? Directament als 7 La cabra de la Vall d’en Ges CC PA I CEREALS Ramaders de cabrum productors i [email protected] 14 Farines Ylla 1878 elaboradors Farines i derivats 8 Embotits Salgot [email protected] Carn i embotits de porc ylla1878.com AVIRAM I OUS [email protected] 1 Granja La Riera salgot.com 15 Mas Bellpuig Pollastres, ous i conills Pa i derivats. Horta. [email protected] [email protected] DEL BOSC 2 Niu Verd 16 Mas Corcó VD Pollastres 9 Castanya de Viladrau VD CC Pa i derivats [email protected] Castanyes i derivats [email protected] niuverd.cat [email protected] 3 Tofaroques 10 Mel Llàgrimes del Ra VD CC VERDURES, HORTALISSES, Ous Mel [email protected] FRUITA I FRUITS SECS [email protected] tofaroques.blogspot.com melcasasas.com 17 El Circell VD Horta 4 Viubé VD CC VD CC [email protected] Pollastres 11 Sambucus elcircell.cat [email protected] Herbes per a infusions [email protected] viube.com sambucus.cat 18 Masia Escrigas VD CC Horta i ous BEGUDES [email protected] 5 Companyia Cervesera FORMATGES I LÀCTICS masiaescrigas.com del Montseny Cervesa 12 Formatgeria Betara 19 Mas Jalech [email protected] Formatges i derivats Horta cervesamontseny.cat [email protected] [email protected] betara.cat CARN I EMBOTITS 20 Horta Vila VD CC 6 Arblanch Alimentació 13 Formatges Mas el Garet Horta Embotits Formatges de cabra [email protected] [email protected] [email protected] arblanch.com maselgaret.cat
    [Show full text]
  • Itinerari Del Lluçanès
    Rutes amb cotxe per la comarca d’Osona ITINERARI DEL LLUÇANÈS El Lluçanès és un territori ubicat entre el prepirineu i la depressió central catalana, format per serres i serrats que configuren unes terres retallades on rius i rieres són responsables en part del relleu de la zona. Un territori que s’identifica per les seves magnífiques panoràmiques, un entramat de camins ramaders, la quietud dels pobles, els mites i llegendes i un fons arquitectònic, sobretot romànic, amplíssim. Per iniciar l’itinerari que ens portarà a visitar alguns dels llocs més emblemàtics de les terres del Lluçanès, cal arribar en primer lloc fins a Oristà. S’hi arriba per la C-25, Eix Transversal i concretament és la sortida 164. Oristà és parada imprescindible del Lluçanès, amb un terme extens, que inclou el nucli de la Torre i el castell de Tornamira. Cripta d’Oristà Però, sobretot, val la pena per la seva cripta, una autèntica joia preromànica que data entre els segles X i XII, situada sota l’església de Sant Andreu d’Oristà, d’estil barroc neoclassicista. És un espai de petites dimensions format per tres naus austeres i senzilles alhora, sis columnes unides per arcs de mig punt i un petit altar. Molt a prop trobem el Museu de Terrissa Catalana, que aplega unes 4000 peces de terrissa catalana i ceràmica de tots els temps. Oristà Informació: Parròquia de Sant Andreu d’Oristà 938 128 030. Seguim l’itinerari pel Lluçanès per la B-433, direcció Prats de Lluçanès, creuarem la Torre d’Oristà i continuarem per la mateixa carretera fins empalmar amb la B-432.
    [Show full text]
  • Plana De Vic
    Catàleg de Paisatge de les Comarques Centrals Unitat de Paisatge 17: Plana de Vic Plana de Vic COMARCA: Osona SUPERFÍCIE: 31.978,80 ha. MUNICIPIS: La unitat inclou, totalment o parcialment, els següents municipis: Balenyà, Calldetenes, Centelles, Collsuspina, el Brull, Folgueroles, Gurb, les Masies de Roda, les Masies de Voltregà, Ma- lla, Manlleu, Muntanyola, Orís, Roda de Ter, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Martí de Centelles, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Cecília de Voltregà, Santa Eugènia de Berga, San- ta Eulàlia de Riuprimer, Santa Maria de Corcó, Seva, Sobremunt, Taradell, Tavèrnoles, Tona, Torelló i Vic. PAISATGES D’ATENCIÓ Aquesta unitat compren gran part dels ESPECIAL: paisatges d’atenció especial de les «Colònies industrials i les fàbriques de riu del Llobregat i del Ter» i de «l’Eix Transversal». Figura 17.1 Mosaic a Tona. La interrelació de diferents elements és una constant a la Plana de Vic. Trets distintius - Conca d’erosió, de notable horitzontalitat, rebaixada per les xarxes fluvials del Ter i del Congost. Tota la - Existeixen molts nuclis de població de força entitat, com Vic, Manlleu, Torelló o Tona. plana es troba voltada de muntanyes. - L’àrea urbana de Vic acull els principals polígons industrials de la unitat. - Presència de nombrosos turons testimoni amb presència de vegetació. Alguns castells en coronen alguns, com a Tona o a Orís. - El cromatisme de la unitat oscil·la entre el verd dels camps de conreu, el gris de les margues i el blanc de les boires.
    [Show full text]
  • Sant Quirze, Montesquiu, Folgueroles, Viladrau I L'esquirol Tanquen Els Carnavals
    Cultura i Mitjans | Redacció Osona.com | Actualitzat el 17/03/2014 a les 06:24 Sant Quirze, Montesquiu, Folgueroles, Viladrau i l'Esquirol tanquen els Carnavals Els dos municipis del Bisaura tornen a celebrar junts la festa del Carnestoltes Galeries de fotos: Carnestoltes de Sant Quirze i Montesquiu (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesqu iu) Â (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesqu iu) (A. Costa) Carnestoltes de Folgueroles (http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4135/pagina1/carnestoltes/folgueroles) (J.M. costa) ( http://www.naciodigital.cat/osona/galeria/4132/pagina1/carnestoltes/sant/quirze/besora/montesquRua de Carnestoltes a Montesquiu. Foto: Adrià Costa iu) Els municipis de Sant Quirze de Besora i Montesquiu van tornar a celebrar junts el Carnaval, aquest diumenge, 16 de març. La festa, de caràcter eminentment familiar, va posar punt i final als Carnestoltes de la comarca. Han estat uns dies intensos, que han tingut el seu punt culminant al Carnaval de Terra Endins de Torelló (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40624/colla/dels/grillats/recupera/regnat/multitudinari/car naval/torello) . El cap de setmana també hi ha hagut gresca en d'altres llocs, com Viladrau (http://www.viladrau.cat/ca/agenda/carnaval-2014) , l'Esquirol o Folgueroles (http://www.naciodigital.cat/osona/noticia/40666/folgueroles/tanca/disbauxa/carnaval) . La rua de Montesquiu va sortir a les quatre de la tarda de l'estació de Sant Quirze, on es va començar una cercavila fins a Montesquiu. La festa es va acabar al pavelló d'aquesta població, amb l'animació infantil del grup Ratataplam.
    [Show full text]
  • Agenda Del Asegurado Plan 2014
    AGENDA DEL ASEGURADO: COMPENSACIÓN POR PÉRDIDA DE PASTOS PERIODO DE SUSCRIPCIÓN ÁMBITO OPCIONES INICIO SUSCRIPCIÓN FINAL SUSCRIPCIÓN Grupo 1 A, B y E 31/12/2014 A, C, D y E 31/12/2014 Grupo 2 B 31/10/2014 Grupo 3 A, B y E 30/11/2014 A, B y E 01/07/2014 31/08/2014 Grupo 4 C y D 31/10/2014 Grupo 5 A y B 31/08/2014 Grupo 6 A y B 31/10/2014 A, B y E 31/08/2014 Grupo 7 C 31/10/2014 ÁMBITO DE APLICACIÓN: Todo el territorio nacional excepto la C.A. de Canarias, dividido en los siguientes grupos de comarcas: GRUPO 1: PIRINEO PROVINCIA COMARCA TERMINO MUNICIPAL Baga, Berga, Borreda, Capolat, Castellar del Riu, Castellar de N’Hug, Castell de L’Areny, Bergada Espunyola, Figols, Gisclareny, Guardiola de Berga, Nou de Bergueda, Pobla de Lillet, Quar, Saldes, Sant Jaume de Frontanyá, Cercs, Vallcebre, Vilada, Sant Julia de Cerdanyola. Alpens, Calldetenes, Folgueroles, Lluça, Montesquiu, Oris, Perafita, Prats de Lluçanés, Pruit, Barcelona Roda de Ter, Rupit, Sant Agustí de Lluçanes, Sant Boi de Lluçanés, Sant Juliá de Vilatorta, Osona Sant Martí de D’Albars, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Sadurní D’Osormort, Santa María de Besora, Santa María de Corcó, Santa María de Merlés, Sant Vicenç de Torelló, Sobremunt, Sora, Tavérnoles, Travertet, Torelló, Vilanova de Sau. Cerdanya Todos los términos Ripollés Todos los términos Girona Agullana, Albanya, Vajol, Cadaqués, Cantallops, Capmany, Cólera, Darnius, Espolla, Jonquera, Alt Emporda Llançá, Maçanet de Cabrenys, Portbou, Port de la Selva, Rabós, Roses, Sant Climent Sescebes, Sant Llorenc de la Muga, Selva de Mar, Vilamaniscle.
    [Show full text]
  • Pàgina 1 De 19
    ACTA SESSIÓ PLE EXTRAORDINARI 28 d’agost de 2013 ACTA Sessió de Ple extraordinari, del dia 28 d’agost de 2013. A les 20:00 hores, prèvia la convocatòria oportuna i sota la presidència de l’alcalde, Sr. Ramon Casals i Costa, a la Casa Consistorial, per celebrar sessió extraordinària en 1ª convocatòria. Hi són presents els senyors consellers: Sr. Angel Casellas Grau Srta. Alícia Anfruns Serra Sr. Damià Picas Baltanàs Sr. Joan Compta Nuñez Sr. Josep Sala Serra Els assisteix el secretari habilitat accidental de la corporació, Sr. Josep Muntal i Julià. L’alcalde proposa incorporar, per urgència, 3 punts a l’Ordre del dia que seran els punts 13, 14 i 19. 13.- Proposta d’acord d’encàrrec del projecte “Millora del desguàs de les aigües pluvials de la Travessera de la ctra. BP-4653, TM Perafita” en el marc de l’obra “Actuacions a la Travessera de la ctra. BP-4653, TM Perafita”, que forma part del programa Viure al Poble Més de Perafita. 14.- Proposta d’acord d’imposició de contribucions especials (CCEE) de millora per l’obra “Actuacions a la Travessera de la ctra. BP-4653, TM Perafita”, que forma part del programa Viure al Poble Més de Perafita, i de deixar sense efecte l’anterior acord pres al respecte en data 6 de maig de 2013. 19.- Proposta d’acord de requerir a Josep Dot Marcé l’arranjament del mur de la seva propietat del carrer de la Roca, davant de cal Ferrer Xic. · Els assistents al Ple, que representa la majoria legal suficient, acorden per unanimitat la urgència i la incorporació dels 3 punts a l’ordre del dia.
    [Show full text]