Revista ELS CINGLES
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
400 ptes. 2,40 euros PUBLICACIÓ SEMESTRAL TAVERTET ANY XXII N° 45 JULIOL DEL 2001 Any XXII, Núm. 45. JULIOL DEL 2001 EL MUSEU Redacció i administració: C. de les Escoles, s/n. 08511 - TAVERTET DE tel i fax: 93 856.52.24 E-mail: [email protected] TAVERTET redacció@elscingles.org [email protected] Pàgina web: www.elscingles.org Museu: Plaça Major, 4 Director: Xavier Viladomat i Gil Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó, Ernest (baixos de la Rectoria) Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Col·laborador habitual: Jordi Sanglas i Puigferrer. Hores de visita: Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Festius i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2. Disseny: Albert Majoral. Maquetació i impressió: Impremta Planàs - St. Hipòlit També a hores de Voltregà convingudes demanant Corresponsal a Rupit: Miquel Banús i Blanch. Corresponsal a Cantonigròs: Isabel Corominas dia i hora al Sr. Enric Corresponsal a l'Esquirol: Mercè Verdaguer Borràs Tel. 93 856 51 66 La redacció de la revista no es fa responsable del con- tingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que ex- pressen l’opinió dels seus autors. SUMARI La revista «Els Cingles», editada per l’associació Editorial ................................................................................................. 1 «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica sen- Puigs i turons de Tavertet............................ Jordi Sanglas ................ 2 se cap finalitat de lucre. Josep Pla i el Collsacabra ........................... Joan Pallarès ................ 3 Rituals de l'enterrament a Tavertet ............. Jordi Sanglas ................ 8 Dipòsit legal: B-8.390-79. Cantonigròs .................................................. Isabel Corominas........ 11 Preu d’aquest exemplar: 400 ptes. -2,4 euros (IVA inclòs). La vall de Fornils. Elogi de l'inexistent ....... Ignasi Bofill .................13 Els pastorets a Tavertet ............................... Jordi Sanglas ..............17 NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELS CINGLES». Un passeig per la història ............................ Mercè Verdaguer ........ 18 Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta Festival Internacional de Música de Cantonigròs revista, han de tenir present el següent: Blanca Busquets ........ 20 • Els articles cal que siguin escrits correctament en català Homenatge a Quirze Parés ................................................................ 21 i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, deixant A la font del Faig .......................................... Lleí Ros ......................23 uns marges laterals de 2 cm. S'aceptaran preferentment Crònica del Collsacabra .................................................................... 24 en format de disquet Pc. Racó del poeta .............................................. Pep Rosanes .............. 28 • Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, precedits per un número que Mar Saborit ................. 28 es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. Fitxa de flors ................................................. Santi Jàvega............... 29 LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»: Amer: Llibreria Ca l'Olmo Barcelona: Llibreria Quera. Cantonigròs: L’Estanc. l'Esquirol: Estanc La Baldufa Llibreria El Detall. Manlleu: Benzinera Feixas Aulet Llibreria Contijoch Roda de Ter: Benzinera Feixas Aulet Rupit: Ca l’Ample. Susqueda: Restaurant Coll de Condreu Tavertet: Queviures Can Miquel Torelló: Llibreria Xicoi. Vic: Llibreria La Tralla. Major, 76 Tel. 93 856 85 45 PORTADA: L’església romànica de Sant Llorenç Dosmunts, a l’antic terme de Pruit. 08511 L'ESQUIROL - STA. M. CORCÓ Foto: Germans Juvanteny EDITORIAL L’objectiu principal d’un homenatge és sens dubte donar testimoni d’una tasca rellevant duta a terme per una persona amb esperit de servei al país, o bé simplement ressaltar la seva vàlua en un camp determinat. Però a la vegada, en molts casos, la preparació i la realització d’aquest homenatge com a esforç col·lectiu comporten el foment d’unes relacions humanes i consoliden l’arrelament a un entorn geogràfic que sentim nostre, i això és també positiu. Hi ha un entusiasme per reviure uns fets que ajuden a valorar l’homenatjat i també a desvetllar la curiositat i l’interès per conèixer el propi país, en el nostre cas, les terres del Collsacabra, l’antic Cabrerès amb seu al castell de Cabrera. A l’homenatge a Quirze Parés, que estava en la ment de molta gent de diversos indrets del Collsacabra i de més enllà des que va morir l’any 1994, la memòria col·lectiva ens va dibuixar el perfil d’un home i ens va posar en evidència el resultat d’un estudi sobre el nostre territori, una feina que ens hem sentit obligats a agrair, perquè potser mai en un espai tan petit s’ha fet una recerca tan minuciosa. A Catalunya i escampats arreu dels Països Catalans hi ha hagut de sempre una munió de gent treballadora que ha investigat sobre el país en els camps més diversos, i encara avui aquesta tradició perdura; per dir-ho així, hi ha molta gent digna d’homenatges. I no volem dir amb això que en hàgim de posar medalles, sinó que el reconeixement públic d’una aportació i d’una descoberta serveix d’exemple a seguir i constitueix la divulgació d’una dedicació que sovint pot passar desaparcebuda. Perquè també hi ha força estudiosos més o menys anònims que coven en el seu racó una informació valuosíssima sobre el seu terrer, i que circumstàncies o una certa prevenció fa que aquest treball silenciós i útil no vegi la llum. A l’editorial del desembre de 1999 parlàvem ja de la importància de la divulgació escrita i de Catalunya com a país de monografies i estudis locals. L’estimació del territori i la vincualció a un indret determinat es tradueix en nombrosos treballs sobre un aspecte o diversos d’una contrada, des de la simple divulgació fins a la recerca científica. Els temes que el país suggereix són infinits, començant pels estudis de caire geogràfic i excursionista, no solament a Catalunya sinó als Països Catalans. Les tamàtiques són variades i relacionades entre si; ens vénen a la memòria els temes de Natura com la geologia i l’activitat volcànica; la vegetació i la flora, des de l’estudi científic fins a la descripció d’arbres monumentals; la fauna i els ocells de les terres catalanes… I també la història dels pobles i l’estudi del món rural amb l’exemple de la masia; el tresor arquitectònic; la recerca arqueològica, tant de la prehistòria com de l’època medieval; el recull de noms de lloc i l’estudi dels dialectes; l’aplegada de llegendes, de costums i tradicions; la transcripció de cançons i tonades populars gairebé oblidades, i les nombroses i útils monografies locals que veiem aparèixer. Tots aquests temes, entre d’altres, ens posen en contacte amb una realitat i ens obren la capsa de les sorpreses sobre una comarca, una vall o un municipi, però val a dir que una relació de balmes i de masies algunes desaparegudes, és potser el recull més original, amb un tractament que no té parió, on es resusciten molts topònims i se’n creen de nous, una informació, en fi, que en Quirze Parés ens posà a l’abast amb un detall que ens esborrona, en un país, el Collsacabra, on les balmes i coves constitueixen segurament la concentració més gran d’aquestes als Països Catalans i que van donar motiu a una obra interessantíssima que perviurà per sempre. FEIXAS AULET Estacions de Servei Distribució de Gas-oils Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68 ENERGIA PER A OSONA 1 PUIGS I TURONS DE TAVERTET V - Puigs de les Baumes i d’en Perereda Són dos puigs bessons a tramuntana de la cingleres d’Aiats i Cabrera, i el Puigsacalm. masia de les Baumes, separats per un petit En altres temps aquí a dalt el teixó hi agom- coll: el collet de les Baumes. El situat a bolava les seves cries; no sabem si encara hi llevant del coll és el puig de les Baumes, que resta. té una estructura diferent i una major A la cinglera de la banda de migdia, a superfície que el d’en Perereda, és de forma més d’algunes cavitats i esplugues triangular i hi domina l’alzinar. Gaudeix de estratègiques, hi ha la gran balma de les diversos punts de vista des d’on s’albiren Piques, d’uns 70 m de llargària per uns sis belles panoràmiques. S’hi veu un penyal metres de profunditat i amb unes curioses dominant que Quirze Parés va batejar amb el piques de pedra que li donen el nom i on nom de Cap de Gat per la seva forma. contínuament goteja l’aigua que s’escorre de Aquest curiós morro fa de teulada a una la roca. Segons alguns historiadors, és balma ben singular on l’erosió sembla possible que el bandoler Joan de Serrallonga hi vingués a descansar amb els seus homes. Aquesta balma és un lloc idíl·lic per pendre la fresca a l’estiuada mentre s’escolta el degoteig de la cristal·lina aigua que cau a la pica i els refilets del rossinyol amagat a la bardissa. A l’hivernada, el sol, atrevit, entra balma endins i amb el bes a les candeles de gel forma un quadre de singular bellesa. A l’extrem nord de la balma, una estreta cana- leta un xic amagada porta, amb un fort pen- dent, al caire del rocam de dalt del puig. Del puig d’en Perereda, situat a ponent del collet de les Baumes i al qual s’accedeix per uns graonets excavats a la roca, poca cosa en podem dir, ja que en vàrem fer una bona descripció al llibre Tavertet i els seus El puig de les obrada de forma simètrica, que es coneix per verals. Sols volem repetir que és un indret Baumes, de la balma del Puig de les Baumes o del Cap de admirable, des d’on podem gaudir d’una Tavertet, mirant cap al nord. Gat. A la mateixa lleixa i un poc més al nord bona visió per totes bandes, especialment cap Foto: Anna Borbonet s’hi troba una altra balma mig tancada on a a l’oest, vers la clotada del Noguer, els tu- la Guerra Civil s’hi amagaven els desertors.