400 ptes. 2,40 euros PUBLICACIÓ SEMESTRAL ANY XXII N° 45 JULIOL DEL 2001 Any XXII, Núm. 45. JULIOL DEL 2001 EL MUSEU Redacció i administració: C. de les Escoles, s/n. 08511 - TAVERTET DE tel i fax: 93 856.52.24 E-mail: [email protected] TAVERTET redacció@elscingles.org [email protected] Pàgina web: www.elscingles.org Museu: Plaça Major, 4 Director: Xavier Viladomat i Gil Consell de redacció: Joan Reixach i Curtó, Ernest (baixos de la Rectoria) Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo Col·laborador habitual: Jordi Sanglas i Puigferrer. Hores de visita: Corrector lingüístic: Anna Borbonet i Macià Festius i dissabtes: d'11 a 2/4 de 2. Disseny: Albert Majoral. Maquetació i impressió: Impremta Planàs - St. Hipòlit També a hores de Voltregà convingudes demanant Corresponsal a : Miquel Banús i Blanch. Corresponsal a Cantonigròs: Isabel Corominas dia i hora al Sr. Enric Corresponsal a l'Esquirol: Mercè Verdaguer Borràs Tel. 93 856 51 66 La redacció de la revista no es fa responsable del con- tingut dels treballs que hi apareixen signats, ja que ex- pressen l’opinió dels seus autors. SUMARI La revista «Els Cingles», editada per l’associació Editorial ...... 1 «Amics dels Cingles de Collsacabra», es publica sen- Puigs i turons de Tavertet...... Jordi Sanglas ...... 2 se cap finalitat de lucre. Josep Pla i el Collsacabra ...... Joan Pallarès ...... 3 Rituals de l'enterrament a Tavertet ...... Jordi Sanglas ...... 8 Dipòsit legal: B-8.390-79. Cantonigròs ...... Isabel Corominas...... 11 Preu d’aquest exemplar: 400 ptes. -2,4 euros (IVA inclòs). La vall de Fornils. Elogi de l'inexistent ...... Ignasi Bofill ...... 13 Els pastorets a Tavertet ...... Jordi Sanglas ...... 17 NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELS CINGLES». Un passeig per la història ...... Mercè Verdaguer ...... 18 Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aquesta Festival Internacional de Música de Cantonigròs revista, han de tenir present el següent: Blanca Busquets ...... 20 • Els articles cal que siguin escrits correctament en català Homenatge a Quirze Parés ...... 21 i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4, deixant A la font del Faig ...... Lleí Ros ...... 23 uns marges laterals de 2 cm. S'aceptaran preferentment Crònica del Collsacabra ...... 24 en format de disquet Pc. Racó del poeta ...... Pep Rosanes ...... 28 • Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus autors aniran escrits en full a part, precedits per un número que Mar Saborit ...... 28 es repetirà a la fotografia o dibuix corresponent. Fitxa de flors ...... Santi Jàvega...... 29 LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»: Amer: Llibreria Ca l'Olmo : Llibreria Quera. Cantonigròs: L’Estanc. l'Esquirol: Estanc La Baldufa Llibreria El Detall. : Benzinera Feixas Aulet Llibreria Contijoch : Benzinera Feixas Aulet Rupit: Ca l’Ample. : Restaurant Coll de Condreu Tavertet: Queviures Can Miquel Torelló: Llibreria Xicoi. : Llibreria La Tralla.

Major, 76

Tel. 93 856 85 45 PORTADA: L’església romànica de Sant Llorenç Dosmunts, a l’antic terme de Pruit. 08511 L'ESQUIROL - STA. M. CORCÓ Foto: Germans Juvanteny EDITORIAL

L’objectiu principal d’un homenatge és sens dubte donar testimoni d’una tasca rellevant duta a terme per una persona amb esperit de servei al país, o bé simplement ressaltar la seva vàlua en un camp determinat. Però a la vegada, en molts casos, la preparació i la realització d’aquest homenatge com a esforç col·lectiu comporten el foment d’unes relacions humanes i consoliden l’arrelament a un entorn geogràfic que sentim nostre, i això és també positiu. Hi ha un entusiasme per reviure uns fets que ajuden a valorar l’homenatjat i també a desvetllar la curiositat i l’interès per conèixer el propi país, en el nostre cas, les terres del Collsacabra, l’antic Cabrerès amb seu al castell de Cabrera. A l’homenatge a Quirze Parés, que estava en la ment de molta gent de diversos indrets del Collsacabra i de més enllà des que va morir l’any 1994, la memòria col·lectiva ens va dibuixar el perfil d’un home i ens va posar en evidència el resultat d’un estudi sobre el nostre territori, una feina que ens hem sentit obligats a agrair, perquè potser mai en un espai tan petit s’ha fet una recerca tan minuciosa. A Catalunya i escampats arreu dels Països Catalans hi ha hagut de sempre una munió de gent treballadora que ha investigat sobre el país en els camps més diversos, i encara avui aquesta tradició perdura; per dir-ho així, hi ha molta gent digna d’homenatges. I no volem dir amb això que en hàgim de posar medalles, sinó que el reconeixement públic d’una aportació i d’una descoberta serveix d’exemple a seguir i constitueix la divulgació d’una dedicació que sovint pot passar desaparcebuda. Perquè també hi ha força estudiosos més o menys anònims que coven en el seu racó una informació valuosíssima sobre el seu terrer, i que circumstàncies o una certa prevenció fa que aquest treball silenciós i útil no vegi la llum. A l’editorial del desembre de 1999 parlàvem ja de la importància de la divulgació escrita i de Catalunya com a país de monografies i estudis locals. L’estimació del territori i la vincualció a un indret determinat es tradueix en nombrosos treballs sobre un aspecte o diversos d’una contrada, des de la simple divulgació fins a la recerca científica. Els temes que el país suggereix són infinits, començant pels estudis de caire geogràfic i excursionista, no solament a Catalunya sinó als Països Catalans. Les tamàtiques són variades i relacionades entre si; ens vénen a la memòria els temes de Natura com la geologia i l’activitat volcànica; la vegetació i la flora, des de l’estudi científic fins a la descripció d’arbres monumentals; la fauna i els ocells de les terres catalanes… I també la història dels pobles i l’estudi del món rural amb l’exemple de la masia; el tresor arquitectònic; la recerca arqueològica, tant de la prehistòria com de l’època medieval; el recull de noms de lloc i l’estudi dels dialectes; l’aplegada de llegendes, de costums i tradicions; la transcripció de cançons i tonades populars gairebé oblidades, i les nombroses i útils monografies locals que veiem aparèixer. Tots aquests temes, entre d’altres, ens posen en contacte amb una realitat i ens obren la capsa de les sorpreses sobre una comarca, una vall o un municipi, però val a dir que una relació de balmes i de masies algunes desaparegudes, és potser el recull més original, amb un tractament que no té parió, on es resusciten molts topònims i se’n creen de nous, una informació, en fi, que en Quirze Parés ens posà a l’abast amb un detall que ens esborrona, en un país, el Collsacabra, on les balmes i coves constitueixen segurament la concentració més gran d’aquestes als Països Catalans i que van donar motiu a una obra interessantíssima que perviurà per sempre.

FEIXAS AULET • Estacions de Servei • Distribució de Gas-oils Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68 ENERGIA PER A 1 PUIGS I TURONS DE TAVERTET V - Puigs de les Baumes i d’en Perereda

Són dos puigs bessons a tramuntana de la cingleres d’Aiats i Cabrera, i el Puigsacalm. masia de les Baumes, separats per un petit En altres temps aquí a dalt el teixó hi agom- coll: el collet de les Baumes. El situat a bolava les seves cries; no sabem si encara hi llevant del coll és el puig de les Baumes, que resta. té una estructura diferent i una major A la cinglera de la banda de migdia, a superfície que el d’en Perereda, és de forma més d’algunes cavitats i esplugues triangular i hi domina l’alzinar. Gaudeix de estratègiques, hi ha la gran balma de les diversos punts de vista des d’on s’albiren Piques, d’uns 70 m de llargària per uns sis belles panoràmiques. S’hi veu un penyal metres de profunditat i amb unes curioses dominant que Quirze Parés va batejar amb el piques de pedra que li donen el nom i on nom de Cap de Gat per la seva forma. contínuament goteja l’aigua que s’escorre de Aquest curiós morro fa de teulada a una la roca. Segons alguns historiadors, és balma ben singular on l’erosió sembla possible que el bandoler Joan de Serrallonga hi vingués a descansar amb els seus homes. Aquesta balma és un lloc idíl·lic per pendre la fresca a l’estiuada mentre s’escolta el degoteig de la cristal·lina aigua que cau a la pica i els refilets del rossinyol amagat a la bardissa. A l’hivernada, el sol, atrevit, entra balma endins i amb el bes a les candeles de gel forma un quadre de singular bellesa. A l’extrem nord de la balma, una estreta cana- leta un xic amagada porta, amb un fort pen- dent, al caire del rocam de dalt del puig. Del puig d’en Perereda, situat a ponent del collet de les Baumes i al qual s’accedeix per uns graonets excavats a la roca, poca cosa en podem dir, ja que en vàrem fer una bona descripció al llibre Tavertet i els seus El puig de les obrada de forma simètrica, que es coneix per verals. Sols volem repetir que és un indret Baumes, de la balma del Puig de les Baumes o del Cap de admirable, des d’on podem gaudir d’una Tavertet, mirant cap al nord. Gat. A la mateixa lleixa i un poc més al nord bona visió per totes bandes, especialment cap Foto: Anna Borbonet s’hi troba una altra balma mig tancada on a a l’oest, vers la clotada del Noguer, els tu- la Guerra Civil s’hi amagaven els desertors. rons de Sorerols i les muntanyes berguedanes Des de dalt del turó podem esguardar el al fons. A l’extrem de ponent d’aquest puig poble de Tavertet a vol d’ocell, gairebé s’hi alça l’encimbellat i característic roc co- podem comptar-hi les cases, apletades com negut amb el nom del Barret d’en Perereda. un ramat d’ovelles. També es dominen les Jordi Sanglas , el , i pel cantó nord, les

Hostal Restaurant Can Pascual DES DEL 1944 AL SEU SEVEI Construcció en general Especialitat en pedra Cuina tradicional i de mercat Venda de cases i terrenys amb reservats

c. del Mig, 10 — Tel. i Fax 93 856 50 16 Plaça Verdaguer, 3 - 08519 08511 TAVERTET Tel. 93 812 21 18 - fax. 93 812 22 75

2 JOSEP PLA I EL COLLSACABRA

Josep Pla i Casadevall (Palafrugell 1897- qual i als voltants de “Chorpus”, la ginesta i Llofriu 1981) és, per a molts, el millor altres flors al sol li donen aspecte d’or líquid. escriptor català de tots els temps; la seva Pla remarca les diferències al país entre les obra però fou bilingüe, sovint emprava el obagues i el solell i la riquesa de les llegendes castellà. La seva vida com a periodista i narrades a la vora del foc. corresponsal dóna lloc a una extensa producció literària: el reportatge, la crònica i el memorialisme, els viatges, les vivències i les biografies i els retrats (“homenots”), fan un gran calaix de sastre on trobar mil i una dades, mil i un detalls de Catalunya, d’arreu del món, del moment i de la seva història. Com tot gegant, ha estat discutit i, ensems, blasmat. Acusat de documentar-se poc profundament, d’ésser poc més explícit que un fulletó turístic, és innegable que Josep Pla no escriu, Josep Pla pinta les paraules i els seus paràgrafs són quadres, fotografies, no poques vegades tridimensionals on el lector acaba situant-se a l’interior de l’escena. No anem avui a tractar exhaustivament COLLSACABRA.- Al noreste de la Plana La fira de Sant Lluc, d’allò que en Josep Pla escrigué sobre el de Vic, cubriendo el enclave montañoso d’origen medieval, al Firal d’Olot l’any Collsacabra, i que dóna per a molt, sinó que situado entre esta comarca y las tierras de 1933. ens centrem en dues obres, la primera molt Olot, se situa la comarca natural del Foto: Josep Danés i genèrica i superficial pel que fa al Cabrerès: Cabrerès o Collsacabra, que es una de las Torras. Estudi de la Masia Catalana, del Catalunya. La segona, amb alguns capítols más bellas del país. La carretera de Vic- C.E.C. que descriuen la geografia i la història de la Olot la atraviesa. Partiendo de Vic, el comarca natural: Un Senyor de Barcelona. camino sube, lentamente, desde las Catalunya, o inicialment Cataluña és una márgenes del Ter, la serralada de Cabrera y obra reeditada a bastament, nascuda a la Aiats, por L’Esquirol, Ca Na Rotllada y primera edició de març de 1961, obra Cantonigròs. toda esta vertiente de la Plana d’Editorial Destino; en realitat és l’aplec és de un pintoresco bellísimo, con dilatadas d’altres obres de Pla com Viatge a Catalunya panorámicas sobre las tierras de poniente, (1934), Guía de la Costa Brava (1941), con numerosos accidentes naturales y Cadaqués (1947)... o les col·laboracions a múltiples torrentes que desaguan en el Ter. Destino, La Veu de Catalunya, La Revista L’Esquirol (Santa Maria de Corcó) ha de Catalunya, La Publicitat, etc. creado sin querer una palabra que ha Pla coneix el país, Pla no sols sap tomado carta de naturaleza en el léxico de distingir entre Guilleries i Collsacabra sinó la lucha social de todos los países. En una que afirma que en contra del que diuen els de las primeras huelgas que se produjeron manuals, es tracta de dues comarques en Manlleu, el patronaje utilizó gentes de naturals diferents “amb totes les de la llei”. L’Esquirol para sustituir a los huelguistas; Malda també per la manca de vies de estos obreros fueron llamados esquiroles, comunicació. porque eran de L’Esquirol; luego esta Pla lloa la violència dels tallats de les palabra, en sentido despectivo, se aplicó en cingleres, la sumptuosa i greu escenografia todo el mundo a la mano de obra disidente. i els tons vermells de la roca a Tavertet, a la Cantonigròs fue antiguamente una posada

3 de considerables dimensiones, en la que era ermitas: la ermita de la Salut presenta sus obligado detenerse cuando se iba , en miradores colocados sobre el sol naciente, cabalgadura, de Vic a Olot, o viceversa. sobre las tierras de Gerona, palpitantes Con el tiempo, alrededor de este primer sobre la presència del mar. La ermita de establecimiento se ha creado un importante Cabrera, encarada a poniente, mira a las núcleo, de una reciente importancia puestas de sol sobre el interior, sobre el turística. La situación de Cantonigròs es oleaje geológico que después de la Plana de muy bella. Vic, -que a veces aparece invisible por la La carretera entra en Collsacabra por el niebla, como una cacerola con su tapa-, se Bac u Obac del mismo nombre, muy cerca desarrolla a poniente hasta perderse de del cual está una gran masía: Les Viles. vista. Estas dos ermitas (3) estan montadas Uno penetra entonces en una especie de en el aire, coma la balanza del sol y de la cazuela de altas tierras... luna: cuando una se ilumina, la otra se La altiplanicie en forma de cazuela de obscurece; cuando una queda invadida por Collsacabra tiene una altura media de mil las sombras de la tarde, la otra se ilumina metros. Esta altura tiene una adecuación por los fuegos del crepúsculo encendido. muy plausible a las limitaciones humanas: I Josep Pla acaba l’apartat cabrerès, tiene todas las ventajas de la montaña, el abans de marxar vers Ripoll i el Ripollès, aire fino, la paz profunda, la vida sosegada, amb aquest paràgraf: la grave soledad y, al mismo tiempo,´es una Collsacabra, proa de navío avanzada altura en la cual uno no está obligado a sobre el corazón del país y con su popa hacer el papel del héroe para resistirla... clavada en el Pirineo, jugó un gran papel en En el otoño, el envejecimiento de las nuestras guerras civiles, sobre todo en la hojas caducas crea un paisaje de una segunda, durante la cual, hombres intensidad otoñal fascinadora, ferruginosa, profundamente conocedores de la tierra, cárdenas maravillas que se extinguen como el general Savalls y el brigadier lentamente coincidiendo con el mórbido, Huguet, convirtieron la comarca en una húmedo, flotante perfume de las setas... fortaleza imbatible. Llega un momento en La comarca tiene tres municipios: Rupit que uno sospecha si la segunda guerra civil es un pueblo rústico y antiguo, constituido carlista (4) fue solamente el contragolpe en núcleo urbano, de un sabor y un que el aburrimiento de un país tan pintoresco humilde, aunque bellísimo. Pruit fabulosamente tranquilo y bello había de es un pueblo de una existencia puramente producir en un temperamento como el de administrativa.(1) Está formado por un Savalls, rústico, violento y primitivo. En el núcleo determinado de masías dispersadas Corriol, de Collsacabra, se conserva el en su término, masías que han tenido el sable del general Savalls, que es una excelente buen sentido de mirarse de lejos magnífica obra francesa, como un objecto antes de unirse a base de la rasante de una de museo. calle cualquiera. Pruit no tiene Comisión de Ara és habitual trobar-se amb què grans Fomento y esto ha preservado a su término autors –si més no, grans, cotitzats i ben de cualquier monstruosidad y de veleidades retribuïts– plagien les obres d’altres, ho deia artísticas o estéticas, que para el caso es lo Eugeni d’Ors: “Tot allò que no és tradició, és mismo. Algunas de estas masías son muy plagi”. Josep Pla fa, en realitat, a Cataluña, bellas, su arquitectura está absolutamente més aviat una refosa que un recull d’articles, unida a las formas del paisaje, fundida en es plagia a si mateix, s’autoplagia, deixant él. Corriol, de la familia Puget, que está tan palès que allò que publicava el 1961, era un presente en mis recuerdos, és una de las más resum abreujat del text de feia deu anys típicas.(2) (1951), i a Editorial Destino també, havia Tavertet es un núcleo rústico de un publicat sota el títol Un Senyor de arcaísmo recalcitrante, situado sobre los Barcelona, una obra que supera en edicions roquedales que caen, aplomados, sobre el a l’anterior i que com l’anterior, originalment Ter. El país tiene, en sus dos estribaciones sortí en castellà car es publicà a les primeries de levante y de poniente, dos conocidísimas dels anys quaranta.

4 Pla, a Un Senyor de Barcelona, recull les tardaven divuit hores, sortint a les fosques i narracions de Rafel Puget, un rendista, fill de arribant de nit, tapats pel fred “amb les fabricants de Manlleu, “bon vivant”, bufandes grosses i peludes del temps”. coneixedor de la comarca des de nen i propietari del mas de Corriol. De fet, aquest llibre de Pla té per a alguns un valor afegit, per als “xaves” i per als “fangues” que fan de cabreresos de cap de setmana i barcelonins de dilluns a divendres, Rafel Puget sota la ploma de Josep Pla entona una mena de “Corazón loco” de Machín i converteix el llibre en un “bolero” de com conjugar les coses, els amors i els sentiments. Els Puget eren en realitat uns dels milers d’immigrants “sense papers” que entraren a Catalunya al segle XVI, occitans que fugien de les guerres de religió i que avui porten cognoms catalans de tota la vida com Vinyes, Gatnau, Bigorra, Aulet, Ferret, Riu... Pla L’Hostal del Grau, al s’esplaia en el Manlleu de la darrera Quina manera de viatjar, Déu meu, més capdamunt del grau carlinada, el Roda dels inicis del fabril, amb plàcida i agradable!. El camí es feia en d’Olot. els seminaristes de Vic i en tantes i tantes quatre etapes: la primera s’acabava a Foto: Anna Borbonet coses que ens motiven fer-ne, sols d’ Un l’Esquirol, o sia a Santa Maria de Corcó. Senyor de Barcelona, un nou article. En arribar ens dirigíem a l’Hostal del Josep Pla al capítol de “Les primeres Botiguer, que era excel·lent. A la vora del qüestions socials” explica els fets dels veïns foc, hi esmorzàvem de forquilla: truita de de l’Esquirol i la vaga dels manlleuencs i de mongetes, una botifarra i una amanida del com s’encunyà un mot universal i mal vist: temps. Després, les postres i el vi ranci. esquirol! Li explica el propi Puget, fill d’un Quan sortíem de l’hostal per muntar altra dels contractants de la gent provinent de vegada en els matxos vèiem el món tocat per Santa Maria de Corcó. També parla de la puresa i la dolçor matinal, a través del l’oposició, que ell en diu els anarquistes, cristall de l’aire fi. quan en realitat vol dir els republicans i A la primera etapa, a la qual avui el federals que organitzaren els primers turista sol arribar-hi còmodament en cotxe, sindicats a casa nostra, per evitar que un dret alguna hora més tard i amb la mateix gana, adquirit, la festivitat de la Mare de Déu del seguia l’altra: La segona etapa ens portava Carme, en ser suprimida com a festa de a l’Hostal de Ca la Rutllada. Hom donava precepte per l’Església, es convertís en un un bon pinso als animals (5), i els viatgers dia de treball sense compensacions. Aquí i a ens assèiem a taula per dinar: sopa i carn tantes d’altres vegades, no se sap on acaba el d’olla suculenta -amb l’orella i la cua de despotisme patronal d’en Puget i a on porc, la cuixa d’oca i la botifarra negra- i comença la mentalitat reaccionària de Josep un entrant (6).Tot era fresc, senzill, gustós, Pla. de la més elevada qualitat, cuinat amb De Corriol, adquirit per la mare de Puget interès extraordinari. Per postres, la grana el 1891, i del sable d’en Savalls que hi havia de capellà; una nou, quatre ametlles, dues al mas, en parla a bastament; també del avellanes i quatre figues seques que tant de brigadier Huguet i de les accions carlines, gust donen a la boca. I cafè. Després els però és essencialment al capítol “Olot. Les homes encenien la caliquenya i es reprenia Fires de Sant Lluc” quan ens dóna una la marxa. precisa visió del país, de la qual fa un resum És possible que l’home caminaire d’avui, a Cataluña. El viatge de Vic a Olot, o millor el genuí excursionista, preocupat pels des de Manlleu, el feien a cavall dels matxos aliments calòrics i les begudes ensucrades es d’en Reiet de Vic, els millors d’arreu; quedi bocabadat, però l’etapa de la tarda no

5 a terra. L’animal que muntava sortí disparat i arribà sol a casa portant a les alforges les unces d’or que el difunt havia fet a la fira. Però tot arriba al seu final, avui el Collsacabra és creuat apressadament amb cotxe, i els matxos d’en Reiet de Vic, que com segles abans les mules d’en de Valls, havien estat els millors del país, foren arraconats. Per anar de Vic a Olot en Puget feia una altra ruta, més còmoda i ràpida: anàvem en tren fins a Sant Joan de les Abadesses, dinàvem a Ca la Bonica, que era l’hostal del poble, i després arribàvem cap al tard a Olot en diligència. Però és aleshores quan ens revela com es menjava a la millor fonda de Catalunya, a la Dibuix de la masia té desperdici: La tercera etapa era la més de l’Estrella d’Olot, de la qual també ens diu Corriol, realitzat per Jordi Solà llarga i consistia a travessar Collsacabra i el preu de la pensió: un duro al dia! El dia passar de Cantonigròs als Hostalets d’En s’iniciava menjant les costelles més fines Bas pel Grau d’Olot. El camí era bo fins al que mai hagi menjat a la vida. Una escarola Grau, on hi havia una casa. Després es tendra i fresca acompanyava la carn baixava per un pendent perillós, fortíssim, exquisida. El dinar es componia de cinc sobre l’aiguavessant del Fluvià. Als plats, si l’un acurat, l’altre encara més. Les Hostalets es menajava una queixalada per mongetes, fregides amb llonzes de porc, berenar, que solia consistir en quatre eren una delícia; les carns d’olla contenien cargols (o sia cargols ad libitum) a la moltes realitats concretes. El sopar era vinagreta o una porció d’ànec, de pollastre proporcionat al to general del dia. o de colomí guisat amb una cabeça d’all o Acabaven les festes, anant cada dia al unes cebetes. “Ball Pla”, al teatre, als “toros” i bevíem I, vist això, no ens queda clar com era el cafè i vermut a qualsevol hora i amb tot, en sopar; ens interessava la descripció del país el moment de passar comptes resultava que però el darrer paràgraf el transcrivim pels havíem despès trenta pessetes amb els dubtes que pogués suscitar: S’arribava a viatges inclosos. Olot negra nit, just a l’hora de sopar, que es En Josep Pla dóna per a molt; d’en Josep produïa a la Fonda de l’Estrella, que era Pla i el Collsacabra en tornarem a parlar. l’establiment d’aquesta classe millor de Catalunya en aquell temps. Doncs ja n’hem Joan Pallarès-Personat tret l’entrellat!. Però Pla dóna una visió prou clara de com era el país en aquells anys d’en Puget adolescent quan diu –i parlem de primeries del segle XX– que El viatge de retorn, a Notes: conseqüència dels diners que la gent (1) En aquells anys en què Josep Pla publicava Cataluña, eren dos ajuntaments independents. portava a les alforges cobrats en les (2) Aquí Pla deixa endevinar que el coneixement que té transaccions de la fira, agafava un aire ple del país és a través d’en Puget, el protagonista de l’altre llibre que comentarem. de perill i d’interès. Encara corria pel país (3) Evidentment que en l’època grisa del Far, Josep Pla, una o altra banda de facinerosos que autor d’El Quadern Gris, ignora el Santuari. assaltaven els camins. El camí es feia, (4) Es refereix a la que la historiografia catalana sol anomenar Guerra dels Matiners o Segona Carlinada. doncs, amb l’ull obert i un dimoni a cada (5) Aquí el mot pinso indica menjar per a animals, natural: orella. Un any un parent meu fou atacat pels palla, farines vegetals, garrofes, aigua... no el compost lladres i es resistí. Li encararen el trabuc i artificial que ara es dóna al bestiar. (6) Un entrant és el que se serveix després del plat d’olla, el deixaren fred. Ja mort, caiguè de la sella o sigui que ara seria el plat fort.

6 RITUALS DE L’ENTERRAMENT A TAVERTET

No fa gaire temps que parlant amb uns als que podien gastar més es feien vestides de amics vaig manifestar que, pel que feia al roba negra, i per als rics podien ser baguls de nostre poble de Tavertet, ja no sabia què més diferents formes i qualitat de fusta, sovint contar-ne, ja que creia que havia esgotat tots amb ornaments. El Sant Crist que es posava els temes. Un d’ells, però, em va dir perquè a sobre les caixes també variava segons el no parlava dels enterraments, tal com es preu. Sabem d’un propietari del Collsacabra feien abans en aquests verals, i més que tenia molts boscos, que es va fer fer la concretament, en aquest poble. Vaig pensar caixa bon temps abans de morir-se, ja que que potser tenia raó, i encara que em sembla deia que amb tan bona fusta que tenia, haver llegit d’algun poble que tenia gairebé encara l’enterrarien amb una de qualsevol Creu que presideix els mateixos rituals i costums que aquí, mena.(2) el cementiri antic de Tavertet, que com alguna cosa podia variar i he decidit dir-ne El dia de l’enterrament el fuster es tots els de caire quelcom. Com que la memòria ja em curteja, carregava la caixa a l’esquena, i trinco-trinco rural, està al costat m’ha calgut parlar-ne amb d’altres persones cap a casa del difunt, on els fossers, o sigui, de la nau de l’església. grans del poble per tal d’aclarir-ho un xic els homes que portaven la caixa, posaven la Foto: Jordi Gumí més. Generalment, en aquell temps, abans dels anys seixanta, les persones es morien a casa acompanyades de la seva família i molt sovint dels veïns i amics. Es solia resar un parenostre i tot seguit es vestia el difunt amb la millor roba que tenia i s’estirava damunt una post per prendre-li la mida per a la caixa. Mentrestant es buscava una post de la seva llargada o més, que a pagès podia ser el que se’n deia l’encaix de la carreta. S’hi posava el cos a sobre, ben estirat, i amb un cordill es prenia la mida, i es lligaven les mans amb els rosaris sobre el pit i es posava el cobrellit pel damunt. De vegades la família i els veïns encenien un ciri i resaven el rosari, i es deixava el difunt sol mentre que els familiars es retiraven amb l’angoixa i la tristor natural d’aquests moments. Si s’esqueia que era de dia o bé quan es feia clar, un familiar o un veí anava a trobar el fuster per encarregar la caixa, a l’Esquirol o a Rupit, més sovint a Cantonigròs. Les caixes es feien de diferents categories i preus, la més senzilla era la blanca, sense pintar ni vestir, que era la més barata. Per a aquesta caixa s’aprofitava la fusta de les caixes buides de tabac que l’estanquer els donava a bon preu. Era la fusta més senzilla que tenien; pensem que era una època en què la majoria de les famílies anava molt escurada de butxaca.(1) Les caixes d’aquesta fusta, però pintades de negre, eren més cares, i per

7 encenien les candeles i ciris; la dona del cap del dol era la que feia l’oferta: a l’hora de l’ofertori acudia a l’altar amb la corresponent torxa de set candeles i un panet o bocí de pa amb unes monedes clavades; les candeles i el pa ho portaven dins un cistell rodó que se’n deia cistell d’anar a oferir. El pa ofert se solia donar a la família més pobra del poble i els cèntims a la caixa de les ànimes. Em sembla recordar que la torxa s’apagava al perolet de l’aigua beneita que l’escolà tenia a punt.(3) Seguidament, començant pels homes, tota la gent del dol oferia les seves candeles enceses a la vegada que besaven l’estola del sacerdot. Cal dir també que en aquell temps només Escena d’enter- caixa damunt el que en deien el llit dels assistien a l’enterrament els parents, tot i que rament, amb la morts, o bé, si es tractava d’una casa de n’hi havia que vivien molt lluny i era difícil presència del cape- llà. pagès allunyada del poble, lligaven el pal fer-los-hi saber. Però per al dia dels funerals, Dibuix procedent de samaler a la caixa per tal de carregar-se-la que se solien celebrar al cap d’uns vuit dies Dolça Catalunya Vol. 15, Tradicions i sobre les espatlles. Mentrestant, el capellà de l’enterrament, hi havia més temps d’avisar Llegendes, 1982 resava el responsori acostumat, i tot seguit tota la parentela, i també de vegades hi començaven a marxar amb l’acompanya- assistia algun veí. D’altra banda, les ment del dol, que en aquell temps solia ser persones que anaven a l’enterrament només els familiars i parents. Si la casa era acostumaven a marxar després de missa; situada al mateix poble, els fossers únicament es quedaven a dinar a casa del acostumaven a ser els dos veïns més difunt les que vivien massa lluny. En canvi, pròxims; si era una masia propera podien ser el dia del funeral es feia el dinar per a tothom quatre veïns i si era un mas allunyat sovint i l’àpat solia consistir en sopa torrada o eren sis o vuit, i encara de vegades havien de escudella, carn d’olla i conill, i per postres, fer un descans pel camí, com ho indica una ametlles i avellanes torrades. Després de pedra del camí de Sota-roca coneguda com el dinar s’acostumava a resar el rosari. Un Reposador dels Morts. D’altra banda, els costum o ritual antic era la presència d’una fossers rebien, de la casa del difunt, una persona, de les que s’havien quedat per al coixinera amb pa, llonganissa, nous i dinar, a l’entrada de la casa amb una avellanes i l’ampolla de vi per agafar forces. palangana d’aigua i una tovallola penjada al En arribar a l’església hi deixaven el difunt i braç, i així tothom que hi entrava s’havia de el capellà resava les pregàries apropiades, rentar les mans. També hi havia el costum, mentre els fossers es dirigien al cementiri a en els temps antics, que la família del difunt obrir la fossa, on s’enterrava després de donés un panet de fleca a cada família l’ofici de difunts i on el capellà acomiadava assistent;(4) prou que ho recordo que quan el dol. Tot seguit, els fossers buscaven una era menut estava content quan algú de la ombra i es cruspien el pa i la llonganissa, les família anava a funerals per poder menjar pa craques (nous i avellanes) i s’acabaven el vi. de fleca, ja que fora d’aquestes ocasions no Si s’esqueia que era hivern i no hi havia un en podíem menjar mai. Es menjava per bon solell ho anaven a fer a l’hostal; les sopar, després d’haver dit el rosari i el despeses les pagava també la família del parenostre de sufragi pel difunt. difunt. Si bé hem parlat de les obligacions de la Cal dir que els fossers sempre eren els dona que anava al cap del dol, no hem dit res masovers més pròxims de la casa del difunt i de les de l’home del cap del dol. Aquest els dos propietaris més propers eren els caps s’encarregava de repartir les candeles als del dol, o sigui, els que anaven davant del dol assistents a les misses, tant el dia de dels familiars i eren els que repartien i l’enterrament com al funeral, i passava la

8 senalla a recollir la capta, i en acabar parts, una a la banda nord de l’església i l’enterrament donava les gràcies a tothom, l’altra a la de migdia. Fins als anys així com al dia del funeral, després d’haver- cinquanta, per anar d’una part a l’altra calia los fet resar el rosari.(5) Per part de passar per un estret passadís entre l’absis i la l’Església, com que els serveis es pagaven, el cinglera de la banda de llevant, però en nombre de capellans de l’enterrament aquesta època s’obrí un portal en el mur de depenia de la quantitat cobrada. El més ponent, que dóna a la plaça Major. Fins normal eren dos capellans ja que a cada aleshores, la porta de l’església que s’escau parròquia hi havia rector i vicari i no al mur de migdia donava a un clos tancat que necessitaven fer venir cap capellà veí. Quan tenia a llevant el cementiri, a sud la rectoria es tractava de famílies adinerades o i a ponent un mur que en part aguantava propietaris de finques, n’hi podien anar l’escala del campanar. A l’angle a tocar la quatre o cinc o, fins i tot, vuit. Aquell dia la casa de la rectoria hi havia una porta majordoma tenia un gran tràfec a fer el dinar d’entrada a l’esmentat clos des d’on es per a tants capellans, calia cuinar amb l’olla passava a l’església i al cementiri. D’aquest grossa. Després de dinar, tot s’acabava amb espai tancat se’n deia “la Trentapassa”, nom un bon joc de cartes: la secança. que es devia referir a les trenta passes Això de l’enterrament no és que faci gaire reservades al voltant de l’església, lloc gràcia, perquè com és natural per tal que ens protegit que s’anomenava també la Sagrera, enterrin ens hem de morir, però hi havia qui espai que ja existia al segle x. s’ho prenia amb humor. Fa uns anys, un veí d’aquest poble, molt gran i xacrat, va començar dient, en broma: “Jo tinc pensat el que m’enduré cap allà al solell: una cadernera que cantarà i em farà companyia”. Al cap d’un temps va canviar i deia: “Ara penso que m’emportaré l’escopeta per matar les merles quan vagin a menjar-se els grans de l’heurera de la paret”. Però noi… jo hi vaig ser a vestir-lo i arreglar-lo juntament amb altres veïns després de mort i no vaig veure per enlloc la cadernera ni l’escopeta. D’altra banda també recordo que quan el meu pare estava malalt de la malaltia que el va dur a la mort, un amic seu va venir a fer- li una visita; era també un xic xacrat i d’avançada edat i, tot fent la xerrada, un va Als anys cinquanta, el que aleshores era A la primera meitat del segle XVIII (1734) dir a l’altre: “Noi, serà qüestió de pujar per rector de Sant Cristòfol de Tavertet, mossèn encara es feien les teulades a treure nius de pardals perquè Ventura, va creure que era millor construir enterraments a l'in- això se’ns acaba”, i l’altre contestà: “A la una arcada per tal d’aguantar l’escala del terior de l'església de Tavertet teulada ja hi pujaràs tu que vas més lleuger, campanar i deixar l’espai obert, sols tancat Foto: Jordi Gumí jo ja et portaré l’escala”. Referent a la per una reixa, i a la vegada aprofitar la típica minestra que es donava als fossers, nous i porta de fusta per al nou portal del cementiri avellanes, també hi havia el costum que, si hi vell, que resulta que ara és el nou. En aquesta havia una persona malalta amb poques època, la part del cementiri de la banda de esperances de vida, els veïns diguessin: “El migdia era adossada al mur de l’església fins tal, ben aviat ens li menjarem les craques”, a l’alçada d’un metre i mig o més, i s’hi referint-se a les nous i avellanes. Fins i tot els pujava per una escala de pedra, amb una enterraments tenien la seva part d’humor. porta de ferro al cantó de llevant, que és la I ja que hem parlat dels enterraments, que avui tanca l’actual cementiri. potser serà bo que parlem una mica del lloc Antigament hi havia algunes famílies, les on s’enterrava, o sigui, del cementiri. Pensem més representatives de la parròquia, que hi que des de sempre estava dividit en dues tenien cadascuna el que en deien el “vas”, on

9 cementiri de la part nord, hi havia el que en deien el “cementiri dels protestants”, on s’enterraven els difunts desconeguts, sense proves d’haver estat batejats o de ser catòlics, ja que no tenien dret a l’enterrament en terra sagrada. Els infants que morien abans de ser batejats eren enterrats al passadís de llevant de l’església, entre l’absis i el cingle.

Jordi Sanglas i Puigferrer

Notes: (1) Quant als fusters, recordo que aquí al poble també n’hi havia un, “en Carrera”, però era molt pobre i no sé si podia comprar la fusta, potser era el que tenia l’anomenada Lloses del cementiri que feia les caixes amb la fusta que li donava l’estanquer. vell de Tavertet. Aquest fuster va morir als anys trenta; quan jo el vaig Foto: Ernest Gutiérrez conèixer ja no feia de fuster. (2) Sembla que aquest propietari era ja molt gran i no hi només enterraven els seus familiars, i també tocava massa, fins i tot diuen que de tant en tant es ficava una estona a la caixa per provar si s’hi estava bé. de vegades hi tenien la llosa amb el seu nom. (3) Això d’apagar les candeles al perolet d’aigua beneita Encara n’hi queda alguna, com les sis al potser és una imaginació meva, ningú m’ho ha pogut aclarir. cementiri de la banda sud: tres sense nom, (4) No es pot assegurar que això de donar un panet ho una que diu: “Vas de Novelles de Munt fes tothom o només les famílies que econòmicament 1794”, una altra gairebé il·legible amb la podien. Penso que la gent de pocs recursos no el donaven. inscripció: “Yo Antonia Any 1737” i la de (5) Com que els caps de dol eren sempre els propietaris “Pau Serra 1819”. La resta van ser més propers, hi havia famílies que els tocava ser-ne d’un aprofitades per a la restauració de l’església veral prou extens, així, a Tavertet la família Jofré havia de ser cap de dol de tot Sota-roca, l’Avenc, Rajols i de i de l’altar. També és curiós de recordar que vegades també del sot de la Vall i de bona part del poble. en un raconet, entre el campanar i la paret del

T&AC SL Restaurant Pascual Des de 1944 AL SEU SERVEI Totalment renovat, menjador per grups, comunions i festes

C. Major, 74 08511 Sta. Maria de Corcò Plaça Verdaguer, 3 Tel. 93 812 21 18 - FOLGUEROLES Tel. i Fax 93 856 83 13 Mòbil 608 13 50 73 e-mail: [email protected]

Formatgeries artesanes Restaurant de Cantonigròs COLL DE CONDREU

Ctra. de Vic a Olot, Km 24 Ctra. Vic-Olot 08569 Cantonigròs (Osona-Barcelona) Tel i Fax 972 44 43 19 Tel. 93 852 50 06 17166 SUSQUEDA (Girona)

10 CANTONIGRÒS

Si agafem la carretera que va de Vic a pagar anualment, el dia de Sant Joan Olot, arribarem a un altiplà, que segons la Apòstol, la quantitat de vint-i-dos sous descripció de Lluís Solé i Sabarís, és un barcelonins en concepte de feu als vescomtes altiplà estructural que està limitat pel nord i de Cabrera. per l’est per abruptes desnivells, mentre que Aquesta caseta no ha resistit el pas del per l’oest i pel sud enllaça amb els desnivells temps i no sabem exactament on era, encara de la Plana de Vic. A l’oest les capes que que molts assenyalen una casa del carrer formen l’altiplà es redrecen un xic i enllacen Major a la llinda de la qual consta la data de amb el relleu de les serres de Bellmunt, de 1668. Però és impossible que sigui la d’en Curull i de Llancers, que formen els plecs Toni Gros que hauria estat construïda no que limiten pel nord la Plana de Vic. Així massa més tard de la compra del tros. l’isolament gairebé complet de l’altiplà es Un cop establert el nostre gascó, feu venir deu a un dispositiu tectònic i en part erosiu. d’altres de la seva terra i així es va anar Aquest altiplà es coneix, segons uns, com formant el poble a banda i banda del camí Cabrerès i segons altres, com Collsacabra, ral, durant els segles XVII, XVIII i XIX, sempre però jo, respectant tots els parers, m’estimo con un agregat a l’ajuntament de Santa més anomenar Cabrerès –com diuen Maria de Corcó, donant com a resultat un l’Acadèmia de Ciències, Mossèn Cinto poblet allargassat que només té un carrer Verdaguer , Mossèn Fortià Solà…– no tan central, i al capdamunt presidint-ho tot, sols perquè considero que aquest nom prové l’església dedicada a Sant Roc des de l’any del dels senyors de Cabrera, el castell dels 1884, quan és donen per acabades les quals fou famós a l’hora de la reconstitució repetides reformes d’engrandiment, i del país, i del qual només en queda un completada més tard amb un atri bonic i santuari, sinó perquè crec que el Collsa- acollidor. Durant els anys 1922 al 1924 cabra és pròpiament la vall o collada que va tingueren lloc diverses reparacions i del Molí de l’Aulina, avui més conegut con decoraren l’interior els pintors vigatans el Molí de Ca la Rotllada, a Comajoan, sent Llucià Costa i Just Colomer, pintures que aquest el pas natural de Vic a Olot, i partint desgraciadament desaparegueren anys pel mig la subcomarca del Cabrerès. Tocant, enrere. A l’any 1945 esdevingué parròquia. doncs, al Collsacabra i al bell mig de A la sortida del poble en direcció a Olot Vista de Cantoni- l’altiplà, s’aixeca el bonic poble de es veu, a la dreta, un gran edifici inacabat el gròs en una postal Cantonigròs. qual quan érem nanos anomenàvem amb tota de començaments dels anys cinquanta, En aquest indret, com a molts d’altres del pompositat “l’Hotel”. Estava pensat com a cedida per Carles Cabrerès podem trobar-hi restes d’habitacles fàbrica i assecador d’embotits a la planta Comella en balmes, o bé peces de ceràmica o d’utensilis personals i de caça del neolític, de l’edat del Bronze i també dels íbers. Però podem dir que el naixement de Cantonigròs com a poble es deu a la revolta dels gascons que tingué lloc a la França de mitjan segle XVI. Un d’aquests gascons, anomenat Antoni Prat, va anar a parar a la masia de l’Armentera, al terme de Santa Maria de Corcó, on va fer de masover, fins que el 17 de desembre del 1565 comprà un tros de terreny a l’amo de les Ententes, a la part alta de les seves propietats i allí Antoni Prat, conegut com Toni Gros, edificà la seva caseta de pedra i fang, i es va comprometre a

11 baixa i a les golfes, i com a hostal a les situació política d’aleshores era mig plantes del mig. Sempre inacabat, ha passat clandestí i que a poc a poc va anar agafant des de ser l’envelat en alguna que altra Festa importància. L’any 1968 tingué lloc la Major, a un lloc per criar-hi gallines o ànecs. darrera edició d’aquesta festa. Una mica més amunt es troben set casetes A l’any 1983 es va iniciar el Festival iguals ran de carretera, numerades de l’u al Internacional de Música de Cantonigròs, que set i unes altres dues una mica més endins, té lloc durant quatre dies, sempre de dijous a una de les quals, que té l’entrada per la diumenge, del mes de juliol, festival que ha placeta, consta de planta baixa i dos pisos i donat a conèixer aquest poble arreu del món s’anomena Sant Joan i una altra, més i que demostra la força d’una gent que és quadradeta i amb teulada de quatre vessants, capaç d’atendre més de mil concursants i de es coneix com a Sant Roc. Són els “xalets”. tirar endavant un projecte cultural que cada Durant la guerra serviren d’hostatge per a cop va agafant més envergadura. nens orfes i més endavant passaren a ser Tot i ser un poble tan petit hi han fet o fan cases d’estiueig, perquè Cantonigròs a poc a estada escriptors com Mossèn Cinto poc va anar adquirint una sòlida colònia Verdaguer, Joan Triadú, Francesc Candel, estiuenca que començà després de la guerra i Maurici Serrahima, pintors com Gabriel que ha anat consolidant-se fins ara, sense que Amat, esportistes com Kubala, i tants per això hagi deixat de ser un poble d’altres que queden perduts en la memòria. agricultor i ramader. Cal destacar que durant algunes èpoques També va anar creixent per la part de Cantonigròs ha tingut una emissora de baix del carrer Major amb senyorials torres televisió pròpia, i un grup de Bastoners que d’estiueig, formant així dos grups sovint són convidats a fer demostracions d’estiuejants, els de dalt i els de baix, que d’aquest ball tan tradicional a d’altres països pràcticament no es parlaven, un fet curiós d’Europa. que durà força temps. Actualment entre les moltes activitats que La bona situació i la seva vegetació: els es fan és digna de menció un grup de joves boscos de fagedes i pastures a les parts altes, que porten l’esplai i que duen a terme una amb bosquets de bedolls i landes de tasca admirable amb tota la mainada. brugueroles, i rouredes amb boix que Un poble, doncs, petit i entranyable alternen amb alzinars, van fer que durant envoltat d’una gran bellesa natural que uns anys el poble fos punt de repòs per a tots conserva un esperit tranquil i en el qual, fins aquells que patien de tuberculosi. Durant uns ara, no ha tingut lloc l’especulació del sòl i anys va ser part del paisatge veure als malats per tant no hi trobem la massificació d’altres estirats en unes gandules als prats que llocs que han anat perdent tot el seu caràcter. vorejaven la carretera. Esperem que el “seny català” vagi Cantonigròs continua sent un poble petit, perdurant i Cantoni segueixi sent el Cantoni a l’hivern no arriba a 200 habitants, encara tranquil que tots estimem. que censats n’hi ha alguns més de 250, però encara que petit ha estat sempre inquiet; ja a Isabel Corominas l’any 1944 es va iniciar el Concurs de Poesia i Festa Literària del Collsacabra que atesa la

Hostal Can Nogué REPARACIÓ DE COTXES JJ Josep

C. del Mig, 2 Juvanteny Tel. 93 856 52 51 Taller: C. Pedró, s/n Tel. 93 856 83 27 TAVERTET SANTA MARIA DE CORCÓ

12 LA VALL DE FORNILS Elogi de l'inexistent A la memòria de Manuel Anglada i Bayés, arquitecte, i d’Emilio de Melo “Avui dia l’antic castell de Fornils i la A Collsacabra llindem, doncs, amb sufragània de Sant Pere de Fornils, creada aquesta vall petitona i closa, que constitueix entorn d’ell, són pràcticament oblidats. encara un dels paratges més ben preservats Només es conserva el toponímic de Vall de de les Guilleries. Només cal una passejada Fornils (…) És un nom encara viu a la per adonar-se’n. El bosc ha envaït els antics comarca, però que no veureu figurar en cap camps de conreu, bo i desfent els murs de mapa o guia excursionista, tot i la presència pedra que per centenars –feina de segles– ben manifesta del seu vell Castell (…) Les contenien la terra de les feixes. Cabres seves ruïnes es drecen en un puig molt assilvestrades campen pels cingles dels emboscat d’alzines i altra vegetació, de 582 voltants. I dono testimoni que a qualsevol metres d’altitud. Des de dalt, es té la moment podem topar amb algun senglar de sensació de lloc enlairat i de fàcil defensa; caràcter susceptible. Fins i tot els arbres però des dels cingles que l’envolten, que fruiters (pomeres, algun perer…), plantats tenen altures de 900 i 1.000 metres, fa la vés a saber quan, han anat adquirint unes impressió d’un lloc enclotat i perdut com un brancades barroques, lliures de la simetria petit punt dintre la tofa de verdor.”* que els imposaria la poda. Talment com si Ja no recordo quin pensador postulava volguessin copiar els arboços retorçats que només existeix allò que és objecte –alguns de bona mida– que abunden a la d’observació. Si aquest axioma fós cert, la zona. vall de Fornils seria quasi inexistent. No Tot això malgrat la contaminació creixent només pel fet que no hi visqui ningú, ni de la riera de l’Om (que travessa la vall de tampoc perquè des dels llocs habitats més nord a sud i desguassa a la riera de Rupit), propers quedi perduda enmig d’abismes i de l’obertura d’una pista pèssima d’est a oest boscos embardissats. Fornils no existiria amb els ramals per desemboscar que se’n perquè gairebé ningú no se’n recorda, ni deriven, i algunes tales a la serra de la Fam segurament suscita cap nostàlgia entre els descendents –vés a saber on paren– dels antics pagesos cognominats Roure, Triola, Coma, Esglésies, que segons Pladevall figuren en un cens del segle XVI. L’únic record que van deixar són les masies del seu nom, caient a trossos i embolcallades pels arços i les romegueres. Sobre el mapa, el terme de Fornils dibuixa un pentàgon irregular d’uns quatre quilòmetres quadrats. A ponent queda delimitat pel torrent abrupte de Casadavall o del Ripol, que fa de partió, tant se val, amb els boscos avui també deserts de la Donada. A migdia el tanca la riera de Rupit, en el Castell de Fornils: tram d’enorme salvatgia ja proper a l’angle que formen les muralles oest i desembocar a Susqueda, un altre espai sense sud, aquesta dar- presència humana. A llevant, les carenes de rera enderrocada en Sant Pau i de la Fam (poc elevades però en gran part (proba- blement al segle XIX) gran part impracticables) l’amaguen del pla a fi d’obtenir pedra de Sant Martí. Reblant el clau, al nord-est per a la masia del Roure. s’aixeca la muralla del Far i al nord-oest la Foto: A.I.R.C. de Casadavall, ciclòpies.

13 per replantar eucaliptus australians : una deixar-hi la pell en ferir-se una cama amb la “immigració” que sí que és indesitjable de moto-serra i haver de ser rescatat amb totes totes i que a diferència de l’altra no helicòpter després de pujar als prats de cap al s’integrarà mai al país. Mireu els tristos Far pel grau de Cabrafiga, literalment boscos de Galícia atapeïts d’aquesta espècie arrossegant-se, mentre el seu company de forana, depredadora del sotabosc i de la feina se li avançava per demanar ajuda. Que terra. pocs se n’haurien sortit d’aquesta pujada Per la seva ubicació enfonyada i els vertiginosa tal i com la va fer l’Emilio, sol i accessos infames, avui de Fornils només se’n malferit ! recorden quatre excursionistes, uns pocs Mai no vam visitar junts la vall però més motoristes o usuaris de 4x4 a la recerca d’una vegada ens ho havíem promès, units d’emocions i, és clar, els residents a dos com estàvem per una certa fascinació pel veïnats per sort encara habitats del municipi lloc. Hospitalitzat a Olot arran de l’accident de Susqueda : Sant Martí Sacalm o de em va explicar, mig en broma mig Cantallops, i el Far i Coll de Condreu. Però seriosament, com solia fer, que cert pastor fins i tot questa gent s’hi refereix més aviat deia saber d’un passadís subterrani que amb aquell “sota cingle” que a Tavertet uniria la riera de l’Om amb el castell de assenyala els topants cada cop més edificats Fornils. Segons aquest informant, que i visitats de vora la Riba de Sau, i que en afirmava haver vist el pas en persona, d’això canvi per a la gent de Condreu expressa ja se’n parla al Llibre de les Set Sivelles… vagament l’espai esquerp i buit que s’obre al aquest inexistent (tornem-hi) llibre de màgia seu dessota. Allà on de tard en tard s’hi baixa que apareix sovint en els contes orals de a pasturar algun ramat d’ovelles o bé a tallar Rupit i rodalia. “Ja veuràs –em deia bosc. l’Emilio– encara trobarem aquest forat del Justament un dels records que em lliguen dimoni, i vés a saber si ensopeguem amb un a Fornils fa referència a l’Emilio de Melo, feix de calés!”. El que no vam saber trobar “en Miliu” tal com era conegut arreu de fou un moment per a la sortida. L’Emilio ens Collsacabra. Com en tants altres llocs, va va deixar pocs anys després, en plena treballar escadusserament en l’explotació joventut, i la nostra excursió ha esdevingut dels boscos de la zona, a la partida de la impossible. Triola en concret. Fins i tot va estar a punt de

La Triola, bellament situada a l’esquerra de la riera de l’Om (1984) Foto: Anna Borbonet

14 Tornant al Llibre de les Set Sivelles; per a refer unes parets de contenció properes segons les rondalles de Rupit és indis- a la seva nau, situada en un municipi veí… pensable dur-lo per poder accedir a les Al costat dels carreus centenaris, fa basarda estances secretes de la cova dels Encantats (a veure encara els ganxos i cables d’acer mig aire del cingle de Casadavall, damunt la utilitzats per a la demolició. L’allunyament, Coma), aventurant que l’afortunat allibe- protector de la vall de Fornils en altres rador de les ànimes en pena que s’hi aspectes, va operar en aquest cas de vel amaguen rebrà a canvi qui-sap-lo d’or i de encobridor. Algú s’imagina una barbaritat riqueses**. Sense ni una mala edició de semblant cometent-se vora un nucli urbà ? butxaca d’aquest tractat imaginari, l’única L’atemptat en qüestió potser no hauria però enjogassada troballa que hi vam fer deixat pedra sobre pedra de no interrompre’l amb uns amics fou una cabreta escapada del mas la Donada, la qual, sol·lícita, ens marcà el camí per arribar a la boca d’entrada després d’un pujant ferotge. En aquest sentit les al·lusions a Fornils a les rondalles són reiteratives, girant sempre entorn del “diuen que hi ha…”, “es veu que s’hi amaga…” És ben clar que el despo- blament de la zona i el seu accés difícil el van acabar convertint, des de temps reculats, en un paratge adient per situar-hi qualsevol facècia o disbarat. El país, tot s’ha de dir, hi ajuda. Així tenim (als seus límits) una de les coves més importants de la zona de Collsacabra-Guilleries, “oficialment” ano- menada d’en Salvi, o bé el recorregut turmentat però bellíssim de la riera de l’Om, la denúncia del meu oncle, l’arquitecte La torre del castell amb el del Goleró i un devessall de Manuel Anglada, profund coneixedor del de Fornils, que conserva encara la gorgues. Pel que fa a la petja humana, romànic del país i que avui per desgràcia coberta i dos nivells destaquen les ruïnes d’una esglesiola tampoc ja no és amb nosaltres. Casualment, interiors. A la dreta medieval no catalogada fins fa poc, a uns en Manel estudiava llavors les restes de connectava amb la muralla nord, ender- metres de les Gleies –derivació d’església, és davant les Gleies (jo no sé d’on treia les rocada completa- clar– i el castell de Fornils. El castell: aquí la forces per anar tan sovint fins a la quinta ment fa uns deu anys. rondalla cedeix davant la realitat. forca, malalt del cor com estava, a fer els Foto: A.I.R.C. Pladevall anota que es va aterrar (al segle plànols d’esglesioles mig perdudes) i es va XIX?) la muralla sud per engrandir el mas del poder adonar del desastre in situ. Vaja, que Roure. No gosem blasmar qui ho va fer, després de l’expedient administratiu oportú desconeixedor del valor d’allò que (!) per part de Patrimoni Històric, la cosa enderrocava i necessitat de pedra barata per degué acabar amb una sanció econòmica més continuar una economia que segurament era o menys important. Però no pas amb la de subsistència. La resta de l’edifici va reconstrucció, i ara!, del tram derruït. Encara romandre en força bon estat, fet notabilíssim bo; queden dempeus una gran torre, la planta tenint en compte l’època del seu prematur de la sala principal i una minsa part de les abandonament (potser coincidint amb la muralles. I si abans es podia parlar d’un Pesta Negra del segle XIV que va deixar el castell dels segles XII-XIII excepcionalment paratge deshabitat durant dècades). conservat, avui tenim una desferra Molt més greu és que fa uns deu anys la equiparable a la majoria de les fortificacions molt moderna i competitiva Societat catalanes de l’època***. Anònima propietària de la finca (no diguem Els responsables de la destrossa noms) va enderrocar al seu torn tota la probablement no s’hi haurien atrevit uns muralla nord, intacta fins aleshores. Es diu anys abans, a mitjan setanta, quan la vall que amb la finalitat d’aconseguir material d’alguna manera encara era habitada. Va ser

15 la vall per entendre que a Fornils no els era possible aconseguir la soledat necessària. Potser tenien raó; qui sap si avui serien objecte de curiositat per part dels passavolants que travessen la vall amb tot terreny. Un d’ells va tornar a Montserrat, sembla, mentre que els altres feien cap als Andes de Perú… Amb tot això la vall de Fornils va perdre els seus darrers estadants. Almenys es van estalviar les replantacions d’eucaliptus i veure com les màquines esbotzaven el castell. Tornem doncs on érem. Al Fornils de bellesa rara però invisible alhora. Que és a quatre passes i remot al mateix temps, prou Un dels joves mon- llavors quan vaig conèixer el país, guiats per si més no per amagar les atzagaiades de jos establerts a en Salvi de Coll de Condreu en una excursió qualsevol espavilat. En tot cas val la pena de Fornils; imatge cap- tada l'any 1975 escolar, de visita als diguem-ne neoermitans conèixer, fer-lo existir de nou. Foto: Ignasi Bofill que s’hi havien establert. Tres xicots d’uns vint-i-cinc anys, novicis de Montserrat que Ignasi Bofill havien abandonat el monestir per establir-se lluny de tot i de tothom… anant a parar respectivament als masos de les Gleies, del * Antoni Pladevall i Font, El Santuari del Far. Editorial Roure i de la Triola (o era a la Coma?). Es Montblanc-Martín, 1980. veien entre ells una vegada a la setmana, ** Vegeu: El folklore de Rupit i Pruit, volum II. Grup de recerca folklòrica d’Osona, Eumo Editorial, Vic 1984. només per pregar junts. Pujaven a Rupit –a *** Amb alguna excepció que confirma la regla; per fer-se peu, és clar– un cop cada mes, a comprar uns una idea de com deuria ser Fornils es pot visitar el castell de Mur, al Pallars Jussà, físicament… o virtualment: CD pocs queviures, oli i farina per fer-se el pa. I ROM “VIURE EN UN CASTELL DE LA FRONTERA”, a subsistien, no cal dir que sense llum ni aigua càrrec d’E. Biosca, M. Sancho i T. Vinyoles - Universitat corrent, dels horts que conreaven i (suposo) de Barcelona, 2001. Fortalesa un segle més antiga que Fornils i de dimensions majors, però d’estructura similar: de l’assignació que vés a saber com ni cada recinte emmurallat que protegeix l’habitatge noble i les quan els feia arribar la seva Ordre. Va dependències menors, i una única torre -amb la porta a rebre’ns un d’aquells anacoretes moderns, mig aire i accessible per escala- com a última defensa. barbut i prim, de gestos alentits i mirada més aviat perduda. L’home es mostrà atabalat pel reguitzell de preguntes que li etzibàrem aquella trepa de col·legials, em sap greu dir- EMBOTITS ho, un pèl burletes. Pel que fa als seus dos companys, es van fer fonedissos. Deurien MANUEL COLOM, S.L. pensar que allò era una intromissió inacceptable. De fet, un parell d’anys més tard vaig C. Major, 28-30 Tel. 93 856 50 58 saber que els joves monjos havien abandonat 08569 CANTONIGRÓS (Barcelona)

CARNISSERIA - TOCINERIA Montserrat Colomer - CAN CAREDA

La Riba Elaboració pròpia Elaboració pròpia Elaboració pròpia Elaboració pròpia Elaboració pròpia C. Major, 99 - Sta. Maria de Corco - l'Esquirol Tel. 93 856 81 18

16 ELS PASTORETS A TAVERTET

Per aquest Nadal del 2000, hem tingut Rovelló, el trobà, es va atipar tant que se li “pastorets” a Tavertet de collita pròpia. Un va encallar el pa a la gola; sort que tornà en grup de joves i no tan joves del nostre poble, Jeremies i el va ajudar com va poder perquè unes tres setmanes abans de Nadal, van tenir no morís ofegat. la bona pensada d’organitzar uns “pastorets” per al dia de Reis. Ho van fer amb el text d’Els pastorets (1916) de Josep M. Folch i Torres. Va tenir cura de la representació en Rafel Corbatera i Portús, de Torelló. Tot i el poc temps per organitzar-se, assajar i muntar l’escenari, el resultat fou excel·lent: un escenari complet, amb esplèndids decorats, enllumenat adequat, i uns bons actors amb els abillaments corresponents. El bon humor no hi va mancar, amb els entranyables personatges d’en Lluquet i en Rovelló, dos pastors amb la seva samarra i els calçons, i el seu divertit diàleg. Davant els nostres ulls meravellats veren desfilar la gentil pastora, que parlà als pastors del A la darrera part, el popular i esplèndid Escena final, el Naixement, dels Naixement de Betlem, el tradicional dimoni ball dels dimonis, ben recolzat per la música, Pastorets de Taver- amb la seva forca, que els sorprengué de va ser molt ben acollit pel públic, i tot seguit tet. sobte i els deixà per terra ben espantats, tingué lloc l’adoració del Nen Jesús, Foto: Jordi Sanglas sobretot a en Rovelló, i l’arcàngel Sant començant pels més menuts i finalment en Gabriel, que va aparèixer al moment precís i Jeremies seguit del ruc que també va fer vencé el dimoni amb la seva espasa. La l’acció d’adorar, ja que Sant Josep i la Verge representació continuà amb gran gatzara de Maria se serviren d’un ruc per portar el seu la sala. Sota la nit serena d’hivern, abundant bagatge. d’estrelles, els pastors estaven espantats Tot plegat va finalitzar amb grans pensant que venia el llop, però, sorpresa de la aplaudiments de tots els que omplien la sala vetllada! va aparèixer a l’escenari en de l’Ajuntament i el teló es va obrir tres o Jeremies amb el seu ruc, un ruc de veritat! El quatre vegades. Pensem que tothom s’ho va públic va aplaudir amb entusiasme i en passar molt bé i els comentaris que hem Jeremies va mostrar la seva emoció de trobar sentit elogien els actors els quals cal felicitar, els pastors amb unes paraules que se li van així com el seu director. enganxar a la gola i només li sortien a glops. Fins un altre any! En marxar, en Jeremies es va deixar el sarró de l’esmorzar, i així que el pastor gros, en Jordi Sanglas

Hostal Collsacabra RESTAURANT BAR-RESTAURANT • HABITACIONS CAN BAUMES

C. de Baix, 2 Tel. 93 856 52 07 Passeig de les gorgues, 6 Tel. 93 856 81 53 08511 SANTA MARIA DE CORCÓ - L'ESQUIROL 08511 TAVERTET

17 UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA

Amb motiu de la commemoració de la cas extrem, per pura necessitat. Al costat de Diada Internacional de la Dona es celebraren la centraleta hi havia una cabina, i perquè es a l‘Esquirol diversos actes: cinema, teatre i pogués trucar, les operàries, que eren les una xerrada col·loqui acompanyada d’una tietes de Ca l’Adroguer, havien de demanar exposició de fotos. conferència a Manlleu: ”Manlleu, escolti, Aquest últim acte, realitzat al Casal conferència...” Sovint t’havies d’esperar d’Avis, i amb la participació de moltes mitja hora o més per poder parlar. Si ens persones grans, va ser un tornar enrere en el haguessin dit que hauríem de veure els temps, un viatge al passat. Les iaies i alguns mòbils i això d’Internet per poder-se avis ens explicaren les seves vivències, els comunicar, me’n faig creus —afirma una seus records de quan ells eren joves iaia—, vaja, que no m’ho hagués cregut. Així nombrosos fets i anècdotes sortiren a Per solucionar la falta de nevera, a l’estiu la llum, i tots vam poder comprovar la compràvem una terrosos de glaç, que solien sorprenent evolució del món. vendre a Can Manel. Els posàvem dins d’un “ Quan nosaltres érem joves — cubell i al costat el porró, l’aigua, la fruita... explicavan un grup de iaies— no hi havia Tot el que volíem que es mantingués fresc. cotxes, ni telèfon, ni electrodomèstics ni Els supermercats ni existien i gairebé mai calefacció, absolutament res del que ara ens sortíem a comprar a fora. Però sí que de tant és imprescindible. Vivíem d’una altra en tant pujaven al poble uns marxants a manera, tot era més reposat, més tranquil, vendre. Un d’ells era en Valls que venia roba, treballàvem un munt d’hores, ja sigui a la tovalles, llençols, tovalloles, botons, puntes... fàbrica o servint, però encara ens quedava fins i tot màquines de cosir. Quan arribava, temps per ajudar a la feina de la casa, anar a per a les dones era una festa i ens ho dèiem aprendre a cosir i a fer-nos la roba. Anàvem unes a les altres perquè ens deixava remenar, a rentar al riu, a l’hivern; sovint havíem de tocar, emprovar, i si calia, també ens ho trencar el glaç per aclarir la roba, amb els deixava pagar a terminis, “plaços”, el que conseqüents penellons a les mans i als peus compràvem. que això suposava. També venia el paraigüer que, quan Com que no hi havia cotxes, a tot arreu passava pels carrers sempre deia: “Ara passa anàvem a peu. I no ens importava gens fer el paraigüer, apa dones, apa dones; ara passa grans caminades. Per anar al mercat de el paraigüer que ho arregla tot tan rebé”. Manlleu passàvem pel dret i sempre hi Després hi afegia: ”Paraigües de roba bona anàvem caminant. Abans que hi hagués el per al marit i per a la dona, també xics i cotxe de línia, hi havia un servei de tartana grans per a les noies de 15 anys. També en per anar de l’Esquirol a Vic; valia una porto de bonics per aquells nois tan eixerits, pesseta, tot i això, molta gent, encara, pujava també en porto de macos per aquelles noies a Roda perquè se’n feien la meitat. El primer tan maques”. cotxe que va haver-hi al poble, va ser el taxi En la nostra època les noies estàvem molt de Can Meliton. Aleshores la gent llogava un controlades —no com ara— i a entrada de taxi en comptades ocasions: quan es casaven fosc havíem de ser a casa. Cal tenir present o per una gran necessitat. que aleshores les campanes de la parròquia Després en Camilo de Ca l’Adroguer es tocaven tres cops al dia: de bon matí, al va comprar un biscuter. Recordo la gràcia migdia i a entrada de fosc; en deien el toc que em feia aquell cotxe; com que no tenia d’oració perquè invitaven els feligresos a marxa enrere, per girar-lo ho havien de fer resar. Referint-se al darrer toc, l’adagi deia: manualment, a pes de braços. “A toc d’oració, les ninetes a racó”. Llavors, com que no hi havia telèfons, la El sexe era completament tabú, i pobra de gent ens comunicàvem per cartes. Al poble la noia que mantenia relacions abans de només hi havia la central que era a Ca casar-se, o bé quedava embarassada, era l’Adroguer. Tan sols s’utilitzava el telèfon en totalment menyspreada. Al màxim que

18 arribàvem era a donar-nos la mà, i d’amagat “parenostres i sanctus” les mirades es fer-nos petons i carícies. Els nostres xicots si creuaven d’una banda a l’altra per veure si eren de fora, pujaven a veure’ns cada hi havia la persona que ens agradava. diumenge amb bicicleta, alguns, pocs, amb Les dones havien de portar el “sefino”, moto. vel o mantellina, o sigui que ens havíem de Als vespres d’estiu, com que no hi havia cobrir el cap; sinó més valia que no anéssim televisió, sortíem a prendre la fresca i ens a missa. Mossèn Llorenç ens ho recordava reuníem davant d’un portal a fer petar la només d’entrar a l’església: “Dona, si no xerrada. Explicant velles històries o portes vel, no entraràs al cel”. comentant anècdotes, l’estona ens passava El dol, quan es moria un familiar pròxim, volant, fins que ens adonàvem que eren les era obligat per a tothom, principalment per a onze o més. les dones, que havien de vestir negre rigorós De petita —em comenta la Carme— durant tot un any. També havíem de fer m’havien inculcat que havia d’anar a dormir l’ofrena al difunt. Durant un any, un familiar sempre abans de les dotze, perquè: “A les pròxim de la persona morta havia d’anar a dotze de la nit el dimoni sota el llit”. Aquest missa matinal amb un cistell petit, a dintre, adagi em feia tanta por, que abans d’anar a unes candeles, un tros de pa, i amb el pa, deu dormir mirava a sota el llit per si hi havia el cèntims. L’endemà es repartia el pa entre els dimoni. A partir de mitja nit passava el pobres de la parròquia. Els cèntims eren per sereno. Tot cantant deia en castellà: comprar més pa si era necessari. “¡Alabado sea Dios! Las doce”. A part de La Setmana Santa d’abans consistia a l’hora ens informava del temps que feia, resar, anar a missa i assistir a les processons. deia: “Nublado, lloviendo o sereno”. Era Era impensable divertir-se i sortir com ara com un vigilant nocturn del poble. Si algú fa la gent. Els bars, el cinema, les botigues, s’havia d’aixecar molt d’hora, es feia cridar tot estava tancat; fins i tot no es podia ni pel sereno. escombrar. Les mares que acabaven de tenir La religió era molt present en les nostres un fill, no podien sortir al carrer fins que vides. Gairebé es pot dir que estàvem havien anat a missa a presentar el nadó a condicionats per les obligacions que ens Déu”. posava l’Església, i els actes religiosos, les I així un munt d’anècdotes i records que celebracions, les festes i les penitències. Ens ens demostren la vida tan intensa que han deien com i de quina manera havíem de tingut els nostres avis. No ha estat una vida viure, d’acord amb la fe catòlica, i per no fàcil. I la seva ha estat marcada per un estar en pecat davant de Déu. Així era procés d’adaptació constant, per l’evolució i obligat anar a missa tots els diumenges i transformació tan ràpida de les idees, de la festes de precepte; homes i dones no podíem tecnologia, de la societat. En definitiva, del seure junts a l’església, els homes es posaven món. a un cantó i les dones a l’altre. Entre Mercè Verdaguer

19 EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CANTONIGRÒS

A punt de començar el Festival audiovisual SONO va tenir la gentilesa de Internacional de Música d’enguany, volem col·locar per primera vegada al mig del recordar alguns fets i anècdotes de l’any campus i que va demostrar que la ciència i passat. els últims avenços tècnics no estan ni molt El divuitè Festival Internacional de menys barallats amb l’art i la natura, ans al Música de Cantonigròs –del 13 al 16 de contrari, ben utilitzats s’hi adiuen perfec- juliol del 2000– es va cloure amb molt de tament i fins i tot es complementen. públic, algunes novetats i la sensació d’haver Sempre hi ha com a novetat també les estat el Festival més humit de la història de procedències d’alguns grups, de llocs com l’efemèride, ja que, si ho recordeu, el mes de Singapur, Taiwan o Irlanda del Nord que mai juliol es va caracteritzar per una onada de abans no havien vingut al Festival i que van fred ben poc usual a l’estiu. afegir-se a una llarga llista que va començar Al públic, però, ja no l’espanta la pluja fa divuit anys i que demostra que queden després de tants anys de pujar a Cantonigròs pocs països al món que no hagin estat a gaudir dels millors cors i grups de dansa presents a Cantonigròs. del món: hi ha oportunitats que no es poden Finalment, els guanyadors de les cinc desaprofitar per quatre gotes que caiguin del competicions del Festival: Eslovènia, cel, i per això va ser igualment nombrós i per Letònia, Rússia i els Loughiel Folk Dancers això va omplir, com cada any, la carpa que d’Irlanda del Nord, es van endur els llorers és la sala d’actes del Festival. que de veritat es mereixien, després d’un El Festival es caracteritza per una treball intens que el jurat va tenir en compte continuïtat d’estil i d’intenció: convivència i i va saber valorar. qualitat artística es donen la mà a l’hora I, una última novetat que ens toca molt d’atendre els dos mil concursants que prenen de prop, ha estat la de veure premiats, per part en les diferents competicions. Demanar primer cop a la història del Festival, grups de més llits a les cases particulars de les Catalunya a quatre de les cinc competicions: comarques d’Osona i limítrofes, és ja enfilar- el Grupo Somontano del Centro Aragonés de se molt, i el sostre dels dos mil ja fa temps Rubí va guanyar el segon premi a la que es manté inalterable. I allargar la festa competició de danses, el cor Actea, el tercer més de quatre dies suposaria un esforç difícil a la competició de cors femenins; el cor d’exigir a quatre-cents voluntaris i a més de infantil i juvenil de Sant Cugat, el segon de mil famílies que hi col·laboren desinte- la seva categoria, i el cor de cambra del ressadament, per no parlar d’altres esforços, Conservatori del Liceu, el segon de Cors com l’econòmic, que sempre acaba con- mixtos. Tot un esdeveniment que denota vertint-se en un atzucac difícil de resoldre en canvis importants en la qualitat artística dels el món de la cultura. grups amateurs a casa nostra i que ens posa Però, al marge d’aquesta inalterabilitat, hi definitivament a l’altura del que fins fa pocs ha cada any, en l’organització, el gust per la anys ens semblava inaccessible. petita sorpresa o per la gran novetat, depèn com es miri, sobretot si es tenen en compte Blanca Busquets les dimensions de la pantalla que el grup

Aprenentage - Audiovisuals Col·loquis - Cursos - Excursions Expocisions - Fires - Tallers - Xerrades

Santa Maria, 16 - 08519 Tel. 937 430 104 - 659 494 459

20 HOMENATGE A QUIRZE PARÉS I GANYET

Els pobles i gent del Collsacabra estaven en deute amb Quirze Parés, personatge singular, enamorat de la Natura, que va dedicar vint anys de la seva vida a conèixer a fons el Collsacabra. Els Amics dels Cingles de Collsacabra, de Tavertet, juntament amb amics i gent que el coneixia i amb l’estreta col·laboració d’ajuntaments i entitats culturals i esportives del Collsacabra i de terres del seu entorn, van decidir programar aquest acte d’homenatge col·lectiu que va tenir lloc el dissabte 26 de maig d’enguany a la població de l’Esquirol Al matí d’aquest dia es va fer una excursió al Pla d’Aiats, a la muntanya de Cabrera, amb el guiatge del Centre presència i manifestant la seva satisfacció Excursionista Esquirol i amb la participació d’acollir l’homenatge a l’Esquirol. A Moment de desco- continuació es projectà una part d’un brir el monòlit en d’una nombrosa representació del Centre homenatge a Quirze Excursionista de Catalunya, entitat a la qual documental filmat i parlat per Quirze Parés, Parés, pel Sr. Alcal- va estar afiliat l’homenatjat durant més de fet entre els anys 1957 i 1963, sobre “El de de l'Esquirol Foto: Joan Juvanteny 40 anys. A la tarda va tenir lloc la pantà de Sau”, amb imatges del Ter, de les inauguració d’un monòlit en record de l’acte seves terres i masies abans de ser cobertes d’homenatge, a la plaça que portarà el nom per les aigües. Recordem que Quirze Parés de Quirze Parés. Hi van intervenir, amb tingué una gran afició al cinema. sengles parlaments, l’alcalde de l’Esquirol, Seguidament, i a través d’un vídeo, ja que Josep Antoni Roquer, Joaquim Pla, president no li era possible assistir personalment a del Centre Excursionista Esquirol i Francesc Beato, vicepresident del Centre Excursio- nista de Catalunya. Després de les inter- vencions dels poetes locals: Josep Casadesús i Calvó, Mercè Coma i Roure i Miquel Banús i Blanch, acompanyats per la flauta travessera de Jordi Puigdollers, tancà l’acte amb diverses cançons la Coral Galetes. Varen ésser-hi presents representants de tots els pobles del Collsacabra i d’altres de propers, com Roda de Ter, Vilanova de Sau, Manlleu, , Sant Esteve d’en Bas, , entre altres. A continuació, i a la sala de la Cooperativa, es portà a terme la festa de l’homenatge pròpiament dit. La presentació va anar a càrrec de Josep Casadessús (en “Sus”) que va anar introduint les diferents El Sr. Salvador persones que van intervenir a l’acte. S’inicià Arisa, alcalde de Centelles, en un amb el parlament de benvinguda de l’alcalde moment de la seva de l’Esquirol, Josep Antoni Roquer i Dorca, intervenció als assistents i col·laboradors, agraint la seva Foto: E. Gutiérrez

21 la natura, sobretot del Collsacabra, que recorria sovint acompanyat de centellencs. Aquesta vinculació va ser emotivament recordada per Josep Giol i Mas, també de Centelles, a la fonda del pare del qual, Can Giol, sojornava normalment Quirze Parés, el qual acompanyà força vegades i de qui va aprendre més que res a estimar el país, i remarcà que Quirze Parés, més que “un senyor de Barcelona” va ser “un pagès de Centelles”, per la seva integració a la vila. Tot seguit, Anna Borbonet i Macià, filòloga i membre del Centre Excursionista de Catalunya, en nom dels Amics dels Cingles de Collsacabra presentà el testimoni material de l’homenatge, que ben segur hagués plagut molt a l’homenatjat: el mapa topogràfic excursionista “El Collsacabra”, a escala 1:25.000, especialment editat en Un moment de la homenatge a Quirze Parés, fruit de la emotiva intervenció col·laboració entre Amics del Cingles de de Josep Giol i Mas Foto: Joan Juvanteny Collsacabra i l’editorial Piolet. El mapa va acompanyat d’un llibret guia amb informació l’acte, l’historiador Antoni Pladevall i Font bàsica i que inclou també uns itineraris a peu va glossar la figura i l’obra de Quirze Parés, i amb bicicleta de muntanya. Remarcà el amb el qual tingué molta relació i a qui treball de camp i de toponímia, realitzat amb assessorà en el seu treball sobre el l’ajut de gent de tota l’àrea del mapa i el fet Collsacabra. Després, Assumpta Serra i que aquest mapa omple un buit en Clota, historiadora i arqueòloga, va posar de cartografia de la zona, de manera que sens relleu el gran ajut que fou per a les seves dubte serà un bon i útil company investigacions l’exhaustiva obra de Quirze d’excursions per conèixer el bell país del Parés i la seva admiració per la tenaç tasca Collsacabra tan ben descrit per Quirze Parés. de l’homenatjat. A continuació, Miquel Arisa Va destacar també l’aparició de la segona i Coma, alcalde de Centelles, va remarcar edició del llibre de Quirze Parés, La Actuació de la coral que en una etapa històricament grisa, despoblació rural i les masies del Lorelei, que va l’aparició de Quirze Parés a Centelles va Collsacabra, publicat el 1985, que es va fer cloure l'acte d'home- natge suposar per a molts vilatans un mestratge i coincidir amb aquest acte. Per acabar el torn Foto: Joan Juvanteny una transmissió de coneixements i d’amor a de paraules, Pau Mestres i Parés, familiar de Quirze Parés i en nom de la viuda, Maria Feu i Suy, parlà de la vida i l’entorn de l’homenatjat i donà les gràcies pel sentit homenatge a la seva persona. La coral Lorelei de l’Esquirol va cloure l’acte amb la interpretació de tres cançons. El nombrós públic que omplia la sala va seguir amb interès l’emotiu homenatge, i al final va tenir l’ocasió d’assaborir un aperitiu amb productes de la terra i d’adquirir el mapa esmentat i el llibre de Quirze Parés, monumental resultat del seu treball.

La Redacció

22 A LA FONT DEL FAIG

Em prenc la llibertat de pretendre que que m’acompanyaven quan el vàrem trobar publiqueu aquest escrit a la vostra revista, esquarterat i al nínxol només hi restava el amb el qual l’única cosa que faig és retreure bust, sense braços ni cap, i amb la mofa o exclamar-me sobre un fet que no té remei, d’unes floretes al coll i el cordó de l’hàbit però que crec que no l’hem d’ignorar tots franciscà penjant. aquells que estimem el Collsacabra. Podríem no donar-li més importància i Fa qüestió d’un any, vaig anar com tantes dir: bé, si abans no hi havia cap sant i aquest d’altres vegades a la font del Faig de no tenia cap valor, per què donar voltes a la Cantonigròs tot passejant i, quina va ser la qüestió? Hi altres coses que passen a la meva sorpresa quan vaig veure que algú comarca més importants... anònimament, havia posat en el nínxol de Crec que aquesta és la manera fàcil damunt de la font, un sant Francesc, fet de d’oblidar-se del tema, però els que estimem terracota, amb molta bona fe i amb il·lusió. la muntanya i, en aquest cas el Collsacabra, Un altre valor no se li pot afegir, ja que la ens dol –i m’expresso en plural perquè el senzillesa de la figura era com requereix un meu sentiment és compartit– que hi hagin sant d’aquesta ideologia. actes vandàlics en els racons de les nostres Al llarg d’aquest any, he visitat la font contrades, amb intencions més punyents que diverses vegades. Al principi, vaig veure que no tan sols trencar una figura, sinó allò que algú li havia trencat la mà, damunt la qual representa. És imprescindible el respecte i la portava un colom. Vaig pensar: quina tolerància vers el nostre proïsme i els seus llàstima! Potser algun nen d’allà on sigui o actes si són tan ingenus com posar un sant en de colònies, l’haurà volgut agafar i se l’hi ha una font. trencat. (Em costa creure que ho fes un La, o les persones que han fet la malifeta, adult). pel què acabem de dir, també poden trencar Un altre “algú” –o el mateix– anònim, el un arbre o qualsevol altra cosa que els passi va tornar a arreglar i, a la font tornava a pel cap. La gran pena és que no els ho podem haver-hi el sant amb el seu colom. Tot un impedir i, si per casualitat llegeixen aquest acte de bona voluntat! Tot i que pot haver escrit, potser estaran orgullosos d’haver algú que estigui en contra de la llibertat que despertat l’ira d’algú, que sabent que no es van prendre sense consulta popular, de aconseguirà res, es molesta a manifestar el posar-hi una figura a la font. seu rebuig contra aquest acte sense I m’expresso en temps passat, perquè el qualificatiu. vandalisme també fa estada en racons Permeteu-me de dir que els que passen preciosos. per la muntanya fent destrosses, seria millor El passat dia vint-i-dos m’hi vaig acostar, que no sortissin de casa. a la font, ja que malgrat que el dia no Gràcies per llegir el meu clam als que heu acompanyava, el camí és, en aquest temps, tingut la paciència de fer-ho. summament bucòlic. Anava convençuda que trobaria el sant al Lleí Ros Tejada seu lloc i, quina fou la meva sorpresa i la dels

RESTAURANT SAU VELL CLUB NÀUTIC VILANOVA DE SAU - TEL. 93 744 71 30

23 El dissabte i diumenge i coincidint amb la CRÒNICA DEL prova esportiva, va haver-hi una fira de material COLLSACABRA d’esport per a bicicleta, en la qual hi van participar les primeres marques comercials. També es va fer una exhibició de biki-trial a CANTONIGRÒS càrrec de César Canyes i Ot Pi, campions Pastorets mundials de l’especialitat, 8 i 12 cops Durant les festes nadalenques es va fer la respectivament. representació de “Els Pastorets” a càrrec dels L’organització fou a càrrec de l’Ajuntament més menuts. L’obra va ser assajada en l’esplai de l’Esquirol amb la col·laboració dels pels joves monitors. No cal dir que l’edifici de Ajuntaments de Rupit i Pruit i Tavertet, sense l’antiga escola parroquial es va omplir per veure oblidar el centenar de voluntaris que la feren i aplaudir els novells artistes. possible. L’any vinent farà ja 10 anys Concert consecutius de la prova, i s’espera fer-ne una A l’esplai va tenir lloc un concert amb el edició extraordinària. Grup de Clarinets de l’Escola de Música de Manlleu. Va ser un acte de col·laboració amb la campanya d’OSONA –SALUT MENTAL. Dins aquesta campanya es va fer també una xerrada a càrrec del Dr. Domènech. Dinar dels avis Aquest any per tercera vegada s’ha convidat totes aquelles persones ja jubilades a un dinar a les boniques instal·lacions del camp de futbol Un aplaudiment per a totes aquelles persones que s’ocupen de la distracció i el benestar de la gent gran.

L’ESQUIROL Festa del gremi dels Tonis La festa del gremi dels Tonis es celebra a mitjan gener. És la primera festa de l’any i planta cara al fred de l’hivern per donar-nos una mica d’alegria. És una festa lluïda, amb molts actes en què hi pot participar tothom. Comença el dia amb un bon esmorzar a l’Hostal Collsacabra i acaba amb un ball de fi de festa. Entremig, la benedicció del animals i el passant pels carrers del poble. Per als nens es va fer un festival infantil. Enguany, la novetat va ser una cursa internacional de burros al camp de futbol, on tothom s’ho va passar molt bé; encara Participants a la Bicicletada al seu pas per Tavertet, un que més d’un ruc es va desdir de portar gent a dels llocs d’aprovisionament. Foto: E. Pagès cavall i de córrer travessant el camp d’una banda a l’altra; alguns no volien ni tan sols arrencar o es quedaven aturats al mig del camp. El passant pels carrers és molt bonic. Els RUPIT I PRUIT animals van engalanats, la gent vestida d’època Pessebre Vivent i guiant carros i carretes, et traslladaven per un El passat mes de desembre es va celebrar la matí a principis del segle XX, on tot era, sense catorzena edició del popular Pessebre Vivent de cap dubte, molt més tranquil i relaxat. Rupit i Pruit. Durant els dies 26 i 30 de Novena edició de la Bicicletada del desembre els carrers de Rupit es van omplir de Collsacabra. visitants; vàrem calcular que hi havia unes El diumenge 20 de maig va tenir lloc la 1.500 persones. Bicicletada del Collsacabra. La participació Els figurants varen ser la gent de Rupit i estava limitada a 3.000 participants, quantitat Pruit que van actuar i donar vida a la tradició. que va ser coberta dos mesos abans. El Com cada any, l’ambient, l’enllumenat dels recorregut de 60 Km va transcorrer pels tres municipis del Collsacabra. 24 carrers i el decorat real de les cases de pedra SUSQUEDA donaven a aquesta festa un aire d’autenticitat i Assemblea general i elecció de nou un ambient totalment nadalenc. president a l’associació d’Amics del Santuari Caminada Popular de la Mare de Déu del Far. El dia 1 d’abril d’enguany va tenir lloc la El dissabte dia 9 de juny d’enguany va tenir quarta edició de la Caminada Popular a la qual lloc, al mateix Santuari, l’assemblea anual dels es van inscriure unes 800 persones, cosa que Amics del Far, amb la renovació de Junta en el suposa superar el nombre de participants càrrec de president, essent escollit Joan Pallarès d’anteriors edicions. Dies abans les inscripcions i Personat per a aquest càrrec, ajudat de Sílvia ja van arribar a través de telèfon, fax o correu; Aulet i Serrallonga com a vicepresidenta, en molts, però, varen inscriure’s al mateix matí a substitució de Salvador Sunyer i Aimeric. les taules que es van preparar al lloc de sortida El president sortint, Salvador Sunyer, amb de la caminada, a l’entrada de la vila. La prova un llarg historial al servei de la societat civil consistia a caminar 17 Km sense cap dificultat i catalana i fundador de l’entitat que ha presidit al tenia una durada d'unes 4 hores. L’especta- llarg dels seus onze anys d’existència, demanà el cularitat i bellesa del paisatge va ajudar a l’èxit relleu per raons personals i familiars; de la caminada. l’assemblea l’escollí, per unanimitat, com a Cal destacar que ha estat la primera vegada President d’Honor. que hem tingut bon temps, cosa que va donar a Joan Pallarès, el president entrant, prou la caminada molt bon ambient i va fer que el conegut entre els món associatiu i com a diumenge següent hi tornessin alguns partici- col·laborador en diversos mitjans de pants amb els seus amics o familiars. comunicació, manifestà el propòsit de mantenir Altres activitats culturals una línia continuista respecte a la del president El dia 20 de maig, amb la col·laboració dels anterior i impulsar vivament, amb l’ajut de la Amics dels Cingles de Tavertet, vàrem gaudir, a vicepresidenta Sílvia Aulet, el turisme cultural i l’església parroquial, d’un concert de música participatiu al Santuari. Els Amics del Far té instrumental del segle XVIII a càrrec d’estu- com a objectiu ajudar a mantenir el Santuari, el diants avançats de l’Escola Municipal de seu patrimoni cultural i històric i l’entorn Música Victòria dels Àngels, de Sant Cugat del natural, promovent el santuari marià aixecat Vallès. damunt l’esperó rocós de la cinglera del seu El dia 2 de juny, el professor Joaquim nom, a 1.123 metres, al sud-est del Collsacabra. Monturiol ens va parlar sobre la formació geològica del paisatge de l’alta muntanya i ens Activitats realitzades pel consorci Vall de oferí un reportatge amb gràfics i diapositives Sau i Collsacabra al llarg dels últims sis sobre la geologia i la fauna de la Patagònia i de mesos: la Terra del Foc. · Del 31 de gener al 4 de febrer va tenir lloc a Madrid l’edició anual de la “Feria Internacional de Turismo, FITUR”, la segona en importància entre les fires europees de turisme, després de la que es celebra a Berlín. El Consorci va ser-hi present a l’estand de l’Agència de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Durant aquests dies es va presentar a les empreses del sector el fulletó que, amb el recolzament del Consorci, conté diverses propostes de paquets turístics per la zona de Sau i el Collsacabra i va adreçat a clients de l’Estat El conjunt de solistes interpretant la peça final del concert a l’església de Sant Miquel de Rupit. espanyol. Foto: Ernest Gutiérrez · Del 29 de març a l’1 d’abril va tenir lloc a Barcelona l’edició anual del

25 Saló Internacional del Turisme a Catalunya Exposicions a la Sala L’ERA VELLA DE SITC, en la qual el Consorci comptava amb CAN NAZARI estand propi dins l’Agència de Promoció · Exposició de fotografies de Jordi Gumí i Turística de la Diputació de Barcelona. En Cardona. Durant els dies 17 de desembre de aquesta fira es va presentar el nou fulletó de l’any passat fins al 12 de febrer darrer, va estar productes turístics: Turisme Actiu de Vall de oberta al públic a la sala L’Era Vella de Can Sau i Collsacaba. Nazari, una col·lecció de fotografies sota el títol · Del 6 al 8 d’abril va tenir lloc a Vic el de “La fotografia també és fantasia”, obra del tradicional Mercat del Ram. El Consorci conegut fotògraf, veí del nostre poble. Aquesta comptava amb estand propi a la Rambla del col·lecció de fotografies també es va exposar, del Passeig. dia 13 d’abril al 6 de maig, a la sala · El 29 d’abril l’Ajuntament de Tavèrnoles d’exposicions de la rectoria de Santa Maria de va celebrar la primera Caminada de Primavera Corcó a l’Esquirol. amb un recorregut de 19 Km. · El passat 14 d’abril es va inaugurar una · El 6 de maig va tenir lloc al pantà de Sau exposició de dibuixos a la ploma obra de Jordi la festa d’inauguració dels embarcadors i la Solà i Franquesa, amb el títol: “Pobles, esglésies temporada nàutica 2001, sota el nom de i masies del Collsacabra”. Eren 55 dibuixos de “Tornem a Sau”. diversos llocs coneguts del nostre entorn, fets · Durant tot el mes de maig Folgueroles va amb gràcia i bona traça, que van ser contemplats celebrar la Festa Verdaguer. En el marc de la per molts visitants i antics residents de Tavertet festa es va presentar un llibre amb 5 rutes i d’altres indrets del Collsacabra, recordant així d’Osona per a conèixer els escenaris poètics de l’ambient viscut anys enrere. l’obra de Verdaguer, sota el nom: “Verdaguer, la · Antònia Escalé ens ha sorprès amb mirada poètica a la terra”. l’exposició de la seva obra: “Pedrenys”, · El 3 de maig a Vilanova de Sau va tenir conjunts de pedres en estat natural en les quals lloc la X Fira d’Herbes Remeieres i productes es conjuguen l’originalitat, la imaginació i el artesans. bon gust, assolint una estimable estètica. “Ordre · El mateix 3 de maig el Consorci va i bellesa, ritme, espai, natura mineral i assistir a la Fira “Moianès, Turisme i Lleure” harmonia” és com ens defineix l’autora el seu celebrada al municipi de l’Estany. treball. L'exposició restarà oberta tots els · El 10 de juny a Sant Feliuet de Savassona dimecres i caps de setmana d’11 a 1 i de 6 a 8 es va celebrar la diada de Sant Bernat de de la tarda durant el mes de juliol. Menthon, patró dels muntanyencs. Associació Amics de Tavertet Aquesta entitat ha compaginat un projecte TAVERTET que ha estat seleccionat per formar part de El passat dia 27 de juny, el nostre batlle l’inventari del Patrimoni Etnològic de Antoni Molina va recollir el guardó Premi 2000 Catalunya, impulsat pel Centre de Promoció de de Recollida Selectiva de Paper i Cartró de la Cultura Popular i Tradicional del Un detall de l'expo- mans del conseller de Medi Ambient de la Departament de Cultura de la Generalitat de sició de "Pedrenys", obra d'Antònia Es- . Aquest guardó es Catalunya. El tema aprovat porta el títol: “UN calé dóna als municipis que han tingut els millors SEGLE D’IMATGES. Família i fotografia al Foto: E. Gutièrrez percentatges de recollida per habitant Collsacabra del segle XX”. La tasca consisteix en una recerca i anàlisi que en dos anys de treball es proposa assolir uns objectius molt importants per a la cultura del Collsacabra. Els membres del grup de recerca són: Dolors Llopart, doctora en Etnologia, i coordinadora del projecte. Santi Ponce, doctor en Economia i especialista en famílies Carles Gumí, tècnic en informàtica Cristina Masramon, historiadora (buidatge d’informació, entrevistes...) Alícia Casadesús, documentació i coordinació Jordi Gumí, recerca i reproducció de fotografies

26 Josep Mañà, antropòleg, difusió de mitjans audiovisuals Es fa una crida a les possibles aportacions de fotografies o el coneixement de famílies que disposin d’aquest material. Rodatge d’un curtmetratge Després d’uns dies de rodatge a Rupit, el mes d’abril es van rodar unes escenes del curtmetratge: NOTES PERDUDES, de la productora Milana Bonita, S.L. i dirigit per Jordi Marcos, en el qual participaren, entre altres actors professionals, la Laura Batlle de Rupit, i diversos figurants també de Rupit. Concert de música El dia 19 de maig, uns joves intèrprets, alumnes de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, de Sant Cugat del Vallès, Actors i figurants de la pel·lícula al final d’una escena rodada als cingles de Tavertet. ens van delectar amb un concert de música Foto: E. Pagès instrumental del segle XVIII. Els intèrprets foren: Júlia Marruecos, flauta de bec; Laia Serra, oboè; Oriol Romaní, violoncel; Aitana Martin-Aragón, flauta travessera; Laia Pujolasos, violí, acompanyats pel professor Joan Josep Gutiérrez a l’espineta El concert va tenir com a escenari l’església del poble, que amb la seva bona acústica ens va permetre gaudir del bon fer dels intèrprets durant una hora i mitja. L’acte va ser organitzat per Amics dels Cingles de Collsacabra, Amics de Tavertet i l’Ajuntament de Rupit i Pruit. Hi col·laboraren l’Ajuntament de Tavertet, l’Associació de Turisme i Comerç de Rupìt i Pruit i el Consorci de Turisme de Sau- Collsacabra. Júlia Marruecos durant la seva interpretació a l’església de Sant Cristòfol de Tavertet. Foto: Ernest Gutiérrez HOSTAL ** BAR - L'ERA - FORN DE PA COQUES DE FORNER I DE LLARDONS CARQUINYOLIS DE RUPIT ESTRELLA RECORDS I EMBOTITS RUPIT ERA NOVA, S.C. - Pl. Era Nova, 1 Tels. 93 852 20 34 - 93 852 20 50 Tel. 93 852 20 05 RUPIT I PRUIT

BAR BOTIGA CAN MIQUEL ESMORZARS I BERENARS, RECORDS, PA, COQUES I EMBOTITS ARTESANS

CARRER LES FONTS, 4 TEL. 93 856 50 83 08511 TAVERTET

27 RACÓ DEL POETA Sucede que me canso de ser hombre Passa que em canso de ser dona. PABLO NERUDA Passa que em canso de no ser el meu jo transvestit, inútil PASSA QUE EM CANSO en el seu insomni d’absent. Em cansen els amors dels homes, Passa que em canso de ser home. tanta mandra de perdulari, Passa que em canso de cordar-me tantes barberies tancades, les sabates i d’afaitar-me, els pesats debats dels polítics, passa que em canso de l’amor la fragilitat insensata i em canso del meu cansament… fent oposició al vent. Passa que no trobo sentit Passa que em canso del cadell en res i no sé si els versos mort i de l’home que l’enterra. poden fer servei. O si ho sé no m’ho vull dir, que s’esvaneixen Passa que em canso de sols ser les noies amb els dies, tu desassenyat gest que prescriu, mirant-ho, condescendent que caduca si no s’esbossa, amb l’àrid no-res que et cavalca. que dibuixat no serà mai. Passa que em canso d’inventar Passa que em canso de ser cos. veus, d’imaginar les paraules Passa que em voldria ninot, i de lluitar per sobreviure, un manyoc en mans d’una nena, el màxim que faràs si vius. rebotit amb les mans d’un nen. Passa que no crec en res. Passa que em canso de mirar-me Passa que em canso de l’esforç i em canso de veure’m, farsant, d’anar cavant per enterrar repetit sempre com un sol, el meu cadàver putrefacte. com una lluna, com la boira. Passa que em canso de pixar, Pep Rosanes i Creus de les botigues i dels bars, que sempre són pocs i són buits Premi literari Carles Riba 1999 sense l’ombra del meu fantasma. Per a en Jesús Aumatell, amic poeta i editor, que em va dir el vers.

PASSEJANT PEL COLLSACABRA

Passejant pel Collsacabra, que està endinsat en la nostra bella terra catalana, em deixo portar per l’embriaguesa de la natura, i imaginar-me que pertanyo al vent, i aquest em du fins a les majestuoses cingleres de Tavertet que s’alcen amb força com si fossin guerrers que vigilessin els seus voltants.

Passejant pel Collsacabra, gaudeixo de la llibertat tan màgica que hi ha en els cingles, les cascades i els camins d’aquest meravellós indret de Catalunya.

Mar Saborit Verdaguer (14 anys)

28 SAJOLIDA SATUREIA MONTANA

Sinonimia: sajolida de bosc, saborija, saboritja, saldorija, sajorida, sadolia, senyorida, hisopet, tem reial i herba d’olives.

Familia: labiades.

Descripcib: mata pubescent o puberulenta, compacta i multicaule, amb tiges erectes o ascendents. Les fulles son oblanceolades o obovades. Les flors son alboviolàcies i fan de 6 a 12 mm. Molt aromàtica.

Localitzacib: vores de bosc, roquissars, brolles, etc. (la Pineda, els Munts, etc).

Propietats: estimulant de I’aparell digestiu i carminativa.

Recel-leccid: d’agost a novembre.

CONSOLVA SEMPERVIRUM TECTORUM

Sinonimia: herba puntera, matafoc, matifoc, nualos, consolta i maimorrà.

Familia: crassulàcies.

Descripcib: planta crassa que forma una roseta de 23 a 10 cm de diàmetre. És laxa, de color verd amb I’extrem granatos i amb els estolons gruixuts.

Localitzacib: roques, parets, teulades (Malafogassa, els Munts).

Propietats: vulnerària i cicatritzant.

Recel-leccic5: tot I’any. 30